Aniversari

by

75 números… i segueix navegant!

L’any 2004 vaig coincidir amb la Conchi Jiménez en unes jornades sobre biblioteques escolars a Fuenlabrada i vaig tenir la primera notícia que s’estava preparant el llançament d’una revista sobre temes bibliotecaris. Han passat gairebé vint anys i encara recordo que li vaig dir que si arribaven al número quatre tot aniria bé. Estadísticament, hi ha un munt de projectes que es queden en un parell o tres números.

Un any després va començar a navegar “MiBiblioteca”, una publicació trimestral, en format paper, on es tracten temes relacionats amb el sector bibliotecari. I, com qui no vol la cosa, ja han arribat al número 75.
Em sento agraït i content d’haver pogut col·la borar en aquesta revista en dues sèries llargues que em van tenir ocupar un bon grapat d’anys. Primer va ser la sèrie d’article sobre “La biblioteca escolar de la A a la Z” on a cada número aprofundia sobre un aspecte organitzatiu i de funcionament de la biblioteca escolar de qualitat. Després vaig fer una altra sèrie de 22 números on, a cada revista, comentava una pel·lícula on apareixia una biblioteca. Em vaig divertir molt.

Ara es poden consultar totes les revistes amb tots els continguts complerts. Només cal entrar al repositorio Gredos de la Universidad de Salamanca, o a la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes.

Moltes felicitats a tot l’equip i un record a les persones que ens han anat deixant pel camí!

En aquest especial 75 anys han recuperat alguns articles històrics com el que li van fer a Francisco Ibáñez, el pare de Mortadelo i Filemón.

El sumari del número 75, a continuació:

El web de la revista:
https://sites.google.com/mibiblioteca.org/revista-mi-biblioteca/inicio

by

«La festa de la Talpeta», amb tres convidats “high level”

El passat dimecres 28 de juny vam celebrar La FESTA DE LA TALPETA per recordar que fa 34 anys de la seva publicació. La festa serà un esdeveniment anual que anirem repetint en diferents escenaris de la ciutat, amb convidats que ens aportaran la seva visió i així anar ampliant el coneixement d’aquest formidable àlbum il·lustrat. La propera trobada serà el 2024 i celebrarem els 35 anys amb una sessió de narració de contes que, com “la talpeta que volia saber qui li havia fet allò al cap”, han esdevingut clàssics imprescindibles. Anirem informant.

La jornada va començar amb la visita de la talpeta que va voler fotografiar-se amb tots nosaltres i amb els agraïments als assistents i a les entitats col·laboradores (Biblioteca Tecla Sala i Juvé i Camps) que ens aporten una part de la logística que ens fa més còmoda i divertida la reunió.

Després vam tenir uns moments per recordar la figura i l’obra d’en Wolf Erlbruch, l’il·lustrador de la talpeta, que ens va deixar el passar desembre.
Vam comentar “El pato, la muerte i el tulipán”, un àlbum preciós que ens explica de manera tranquil·la el tema de la mort. Llegiu que va escriure en Carles al blog:
https://amicsdelatalpeta.wordpress.com/2023/01/04/wolf-erlbruch-ets-aqui-per-estimar-la-vida/

Després vam presentar les dues convidades, la Isabel Llasat i l’Anna Llisterri, traductores de literatura infantil i juvenil que van oferir-nos una visió del seu ofici, una feina poc coneguda i diria que poc valorada però que resulta imprescindible per gaudir de la bona literatura.

Ens van explicar el seu mètode de treball, les obres que han traduït i sobretot les dificultats amb que es troben davant de segons quines traduccions com pot ser la poesia. Va ser un luxe irrepetible poder sentir les seves opinions.

La gràcia d’aquestes trobades és, a banda d’aprendre, conèixer gent que ens aporta la seva saviesa. Això no té preu, ens enriqueix i ens fa millors persones.

Després, en Carles Ferrer es va deixar anar i ens va explicar algunes curiositats de com ha anat fornint la col·lecció de gairebé 40 talpetes en diferents idiomes i de les converses mantingudes amb els traductors i traductores d’arreu del món.
I , com a punt final, ens vam centrar en les traduccions angleses i les tres versions en castellà, aturant-nos en la sorprenent versió mexicana d’“El topito Birolo”.

Us compartim un petit vídeo amb imatges de la trobada. Fins a la propera!

by

La talpeta en fa 34!

El proper dimecres 28 de juny, a l’Espai Llamps i Centelles, celebrarem la darrera trobada del curs. Serà força especial, sobretot per als qui vau venir l’any passar a disfrutar de l’exposició de «La talpeta que volia saber qui li havia fet allò al cap» i conèixer en Werner Holzwart, el seu autor. Ho podeu recordar, clicant a:

Uns dies amb Werner Holzwarth

Enguany, tal com vam prometre, celebrarem “El dia de la talpeta” amb la intenció de consolidar aquesta festa i anar variant de destinataris. En aquesta ocasió, volem convidar als adults que estigueu interessats en conèixer el complicat món de les traduccions i per això ens acompanyaran dues de les millors traductores de literatura infantil i juvenil: La Isabel Llasat i l’Anna Llisterri. 

També recordarem la figura d’en Wolf Erlbruch, l’il·lustrador del conte, que ens va deixar el passat mes de desembre. Coneixerem altres llibre que ha fet i que, de ben segur, heu tingut a les vostres mans.

En Carles Ferrer, ens explicarà com està ara mateix la col·lecció de talpetes i les noves adquisicions. Podrem tocar (aquest any, sí) tots els exemplars. També hi haurà alguns dels plafons més significatius de l’exposició de l’any passat.

Trobareu tota la informació de “Els amics de la talpeta” clicant a: https://amicsdelatalpeta.wordpress.com/

També ens visitarà la talpeta i aprofitarem que és la revetlla de Sant Pere per fer un brindis amb cava i un bocí de coca.

Si us animeu, ja ho sabeu:

FESTA DE LA TALPETA

Data: 28 de juny a les 18 hores

Lloc: Espai Llamps i Centelles

Carrer Rosalía de Castro, 80 baixos

08901 l’Hospitalet

Us hi esperem!

by

«Tintin en el país de los soviets», en color

S’acaba de publicar la versió acolorida de “Tintin en el país de los soviets”, un àlbum mític perquè va ser el primer que es va publicar l’any 1930 (Déu-n’hi-do!). L’aconseguiré, esclar, perquè tinc la versió en blanc i-negre i malgrat sigui un còmic força dolent —al meu entendre, tot s’ha de dir!— aquesta acolorida lluirà estupendament al costa de l’altra.

Pels qui no sigueu seguidors dels àlbums de Tintin teniu una bona oportunitat d’entrar en el seu món. El proper dimarts 18 d’octubre, a Girona, en Joan Manuel Soldevilla farà una xerrada que valdrà molt la pena. El cartell que ho anuncia és aquest:

En aquesta aventura en Tintin, acompanyat pel seu gos Milú, marxa a fer un reportatge a Rússia, amb la intenció d’informar als lectors del diari “Le Petit Vingtième” del que està passant a la Unió Soviètica. Sovint diem que Tintin era un periodista que no va escriure cap article i no és ben bé així. En va escriure un, i està en aquest àlbum…

No ho sé del cert, però imagino que hi haurà una altra xerrada a Barcelona.

Bona jugada de la gent de l’editorial Joventut, aprofitant que fan cent anys i que, això sí que ho sé del cert, ens oferiran altres sorpreses.


https://www.youtube.com/watch?v=XzkJI7oGcng&t=2s

by

Tertúlia Clandestina #4: En Werner Holzwarth ens visita

Amb en Carles Ferrer, bibliotecari, amic i promotor dels blog “Amics de la tapeta”( https://amicsdelatalpeta.wordpress.com/) fa tres anys havíem preparat una exposició per celebrar els trenta anys de la seva primera edició. La pandèmia ho va aturar però ara reprenem el projecte i estem superfeliços perquè el proper dia 24 de maig a les 18:30 farem la inauguració de l’exposició amb 33 exemplars en 33 llengües diferents.

A més, contarem amb la presència de l’autor, en Werner Hotzwarth, que es desplaçarà des d’Alemanya expressament per explicar-nos el conte i compartir altres anècdotes relacionades.

Anoteu a la vostra agenda aquesta cita perquè valdrà molt la pena. Anirem informant en els propers dies.

No cal inscripció prèvia. Us hi esperem!

by

El grup «Implica’t» estem d’aniversari: Fem 10 anys!

Fa deu anys es va constituir, a Lleida, un grup de treball amb la intenció de construir un projecte interdisciplinari per treballar els Principis de la Carta de la Terra i els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030 a les aules, des d’una perspectiva transversal en totes les etapes educatives.
Són molts anys de trobades, experiències compartides i aliances formidables amb educadors que creuen en un món millor, tot i que, malauradament, el que estem seguint aquests dies no diu gaire de l’espècie humana. Malgrat tot, seguim convençuts que una altra manera de viure més ecologista, feminista i solidària és possible.

Volem celebrar els 10 anys organitzant el proper dia 26 de març de 2022 (dissabte) de 09.00 a 14.00 hores, la 1a Jornada Internacional Implica’t + – 5a Jornada d’Escoles Solidàries, a la Sala Jaume Magre de l’Ajuntament de Lleida (c. Bisbe Torres, 2) en format presencial. També hi ha la possibilitat que pugui seguir-se virtualment. És una activitat reconeguda pel Departament d’Educació i amb certificació (en el cas presencial).

Hi participaran ponents de molt de prestigi, alguns en pantalla, des de Costa Rica, Xile, Mèxic, Guatemala i Panamà. També comptarem amb la presència del senyor Federico Mayor Zaragoza, president de la «Fundació Cultura de Paz».

Informació i inscripció, clicant a:

1a Jornada Internacional Implicat’ + – 5a Jornada d’Escoles Solidàries

Estic content perquè m’han convidat a dir unes paraules i tenia pensat centrar la meva intervenció en recordar que els ODS també parlen d’educació. En concret l’Objectiu 4 ens assenyala que hem de «garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat i promoure oportunitats d’aprenentatge durant tota la vida per a tothom».

Però ara mateix em ve més de gust explicar un conte sobre l’absurditat de les guerres… N’hi ha un bon grapat on triar. Així de memòria recordo «Per què?», «L’enemic», «Tinc un tanc de joguina», «Inseparables», «D’aquí no passa ningú», «Fill de rojo», «Rosa Blanca», «A en Fabià no li interessa la guerra», «Los conquistadores», «Capitana Rosalia», etc.

De vegades, un relat, un conte, ens aporta molta més informació que un discurs raonat i estructurat, perquè els contes actuen directament sobre les emocions.

Si us animeu, ens veiem a Lleida, presencialment o a través de les pantalles. Valdrà la pena!

by

Maite Carranza a la Platero

La revista PLATERO va començar a publicar-se fa quaranta-un anys. Han fet una feina admirable fomentant, informant i animant a la lectura dels llibres infantils i juvenils i ho fan perquè volen una societat més lectora, més investigadora i més compromesa.

En els darrers temps és molt més fàcil accedir a la revista perquè la pugen directament al seu blog i així ens informen de tot el que fan i pensen. M’agrada quan la dediquen a un personatge en concret. Solen ser revistes ben estructurades amb una pila d’informacions que d’altra banda costen de trobar i sintetitzar.

De la mà de Juan José Lage, mestre i bibliotecari, van tirar endavant aquest projecte (el primer a tot l’Estat) i han rebut premis ben merescuts com el Premio Nacional al Fomento de la Lectura (Ministerio de Cultura) y el Premio Platero (Organización española para el libro infantil y juvenil).

La última revista es pot consultar i descarregar. Val molt la pena. És un monogràfic dedicat a la gran Maite Carranza.

Recomano, especialment, l’entrevista que li fan perquè és una delícia, farcida d’anècdotes personals i referències literàries, com quan li pregunten a dins de quin llibre li agradaria viure i diu que “al món d’en Tom Sawyer i Huckelberry Finn, a prop del riu Mississipí navegant, pescant i amb la banda sonora d’espirituals”. I continua dient “Probablement em picarien els mosquits, no pescaria res i la tia Polly em mataria a pallisses”. Bo.

Moltes felicitats, companys d’Oviedo i continueu quaranta anys més donant-nos alegries!

Podeu descarregar-vos la revista entrant al blog de Platero:
http://blogdelarevistaplatero.blogspot.com/

by

25 anys de BIBLIOMÈDIA

Ara fa 25 anys, va néixer el Grup Bibliomèdia, un àmbit de treball de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya format per persones dedicades a l’educació, que treballem per a l’establiment i consolidació de la biblioteca escolar en centres educatius d’infantil, primària i secundària perquè tenim el convenciment professional que la biblioteca escolar és imprescindible per a la formació dels nois i noies.

Molta gent que ha cregut en la biblioteca escolar hi ha format part: Mestres, bibliotecàries, professors, lletraferits en general. S’han fet (i es fan) algunes publicacions força reeixides, articles a diferents revistes, trobades presencials per debatre i avançar cap a un model de centre educatiu on la lectura i la biblioteca sigui un dels motors de l’educació, la qual cosa vol dir que apostem fermament per aquests espais amables, on es potencia l’esperit crític i la imaginació.

Aprofito la data d’avui, Sant Jordi, per felicitar a les companyes i companys del grup que han dedicat tantíssimes hores (tantíssims dissabtes) i per fer-los saber quan els estimo.

http://grupbibliomedia.blogspot.com/

by

Felicitats, Michael Rosen!

Aquest 2021 celebrarem els 75 anys del naixement d’un dels autors anglesos més prestigiosos: En Michael Rosen. Té més de 140 obres infantils publicades i estaria bé que a les escoles el coneguéssim i llegíssim els seus llibres. Podeu començar remenant (trastejant, com diu una amiga) el seu lloc web perquè és formidable. Allà hi trobareu tota la informació sobre els seus libres, la seva vida, els seus vídeos, i molt més. Un web Imprescindible per conèixer aquest magnífic autor. Cliqueu a:

https://www.michaelrosen.co.uk/

Potser l’àlbum que li ha donat més alegries i l’ha fet popular és «Anem a caçar un ós» on s’explica una història d’anada i tornada. A la portada veiem un pare (bé, hi ha qui opina que és el germà gran) i els seus quatre fills.


Decideixen anar a caçar un ós. Se senten valents i forts i emprenen un viatge fins a la cova de l’ós. Caminen sense descans i pel camí van travessant llocs i paisatges diversos. Primer un camp d’herba, després un profund riu, un fangar, un bosc, una tempesta de vent i neu i al final arriben davant la cova. La cova és fosca i profunda… Entren i es troben l’ós. Un ós enorme que comença a perseguir-los. Tornen a casa corrent, esperitats, seguint el mateix camí, en sentit invers i, en arribar s’aixopluguen sota el cobrellit fins que se’ls passa l’ensurt i l’ós torna a la seva cova.
És un llibre joc, amb onomatopeies i possibilitat de cantar les frases que es repeteixen en cada escenari.

Podeu veure a en Michael Rosen explicant aquest conte amb el seu estil fresc, divertit i encomanadís, a continuació:

Hi ha un joc que permet recrear el conte. És una mena de “Joc de l’oca” i resulta divertit quan al final arribes a la cova perquè llavors has de tornar abans que l’ós. Tires dos daus i l’ós un però, alerta! Vés que no t’alcanci!

LES DADES
Títol: Anem a caçar un ós
Autor: Michael Rosen
Il·Lustradora: Helen Oxenbury
Editorial: Ekaré
Pàgines: 36
Barcelona, 2013

by

Felicitats, Pippi!

Comencem al revés, talment com fa la Pippi quan dorm amb els peus sobre el coixí. L’últim capítol de la trilogia de llibres que l’Astrid Lindgren va escriure —La Pippi no es vol fer gran— ens mostra una nena asseguda a la taula de casa seva, a Villa Kunterbunt, amb el cap recolzat sobre les mans, mirant endavant amb ulls somiadors, i apagant l’espelma que il·lumina l’estança. És un final apoteòsic, que tanca el cicle d’aventures i que es llegeix amb emoció.

Aquest any, a Suècia i altres països nòrdics, se celebren nombrosos esdeveniments que ens recorden els 75 anys de la seva publicació. Obres de teatre, circ, exposicions, etc. ocupen la programació, fins al Nadal.

Pippi Langstrump va ser un cas curiós dins el món de la literatura infantil. La seva publicació va aixecar unes quantes crítiques entre alguns adults ben intencionats i molta alegria entre els infants. Si ens hi fixem en com algunes obres han esdevingut clàssics de la literatura infantil trobem els que han passat directament de la literatura d’adults a la dels infants, com és el cas d’en Robinson Crusoe, per exemple, i altres que han arribat als infants amb el vist-i-plau de pares, mestres i pedagogs, com podria ser el cas d’en Pinotxo. En canvi, amb la Pippi la cosa va ser més complicada, perquè si bé els infants la va estimar amb passió, els adults tenien les seves reticències.

La Pippi, amb el seu cabell de color carbassa, la cara plena de pigues, la boca gran, una mitja negra i una altra de ratlles i un vestit fet per ella mateixa, és una nena de nou anys amb una força descomunal (pot aixecar un cavall amb una mà), viu sola a la seva casa i té una caixa plena de monedes d’or. L’acompanyen un mico anomenat Senyor Nilsson i un cavall. Si va tenir tan bona acceptació va ser perquè la Pippi, malgrat que als adults no els feia gràcia que en lloc d’anar a l’escola preferís viatjar als Mars del Sud, o passejar per la ciutat amb el seu mico, allò que la distingia de les publicacions de l’època era el seu esperit aventurer, les seves bromes intel·ligents (que s’assemblen a les angleses), el seus esperit d’ajudar els més febles, la seva generositat i sobretot que va alliberar els nens de la nyonyeria del ratolí Mickey i altres personatges avorrits que campaven per les pàgines dels llibres adreçats a ells.

Al web de l’Astrid Lindgren https://www.astridlindgren.com/en/characters/pippi-longstocking/congratulations-pippi hi trobareu molta informació, activitats i retallables per als vostres alumnes. Va! Que no sigui dit i el proper curs incorporeu la lectura d’algun capítol de les aventures d’aquesta nena inoblidable.

L’Astrid i la Pippi, l’any 1969

Trobareu totes les aventures de la Pippi Langstrump editades en castellà per Blackie Books, en un sol volum, en una edició de l’any 2012.

En català, Kókinos ha fet un esforç considerable per presentar-nos els tres llibres tal com es van publicar, però amb les il·lustracions de l’Ingrid Vang Nyman. També han fet una nina de roba que és genial.

Ah! No deixeu passar l’oportunitat de reviure algun capítol de la mítica sèrie de televisió.

LES DADES:
Títol: Pippi Calcesllargues, La Pippi s’embarca, La Pippi a les Mars del Sud.
Autora: Astrid Lindgren
Il·lustracions: Ingrid Vang Nyman
Traductor: Antoni Garcia Llorca
Editorial: Kókinos
Pàgines: 144 els volums primer i tercer. 128 el segon volum.
Madrid, 2020