àlbum il·lustrat

by

Colossus és 417.893 cops més gran que tu

Hi ha llibres que, d’entrada, no et criden l’atenció però si algú de confiança (una llibretera, per exemple) te’l recomana, llavors l’agafes i el mires amb uns altres ulls. Són, segons Dan Ariely, «les trampes del desig» i és el que em va passar amb aquest COLOSSUS, un llibre diferent, una mica «gamberro», que sempre és d’agraïr.
Colossus és un gegant, molt gran, extraordinàriament gran, colossal, capaç de menjar cada dia 329.457 patates crues, 914.328 pastanagues i 90.845 plats d’espinacs amb cigrons, perquè us en feu una idea de la seva grandària.
El llibre ens explica tot el què fa, els llocs allunyats on pot arribar caminant, les possessions que té, etc. i a cada pàgina que passa veiem coses més i més increïbles fins a arribar a la més sorprenent de totes que està a la darrera pàgina. No us ho creureu!


L’autor d’aquest llibre és en Guridi i ell mateix diu:
“Colossus nace del problemón tan grande que yo tenía con las matemáticas”, confiesa el autor.
“Quería jugar con esas cifras inabarcables, que van a poner la mente de los más pequeños a tres mil por hora, para llegar con ese viaje por la imaginación a una idea sencilla: la importancia de los gestos y el concepto de que es más importante ser, y no tener”.

Al web de l’editorial Tres trigres tristes podem llegir:
Raúl Nieto Guridi (Sevilla, 1970) lleva más de diez años compaginando su trabajo de profesor de Dibujo con la ilustración; un campo que le ha llevado a publicar de manera ininterrumpida con editoriales españolas, como OQO, A buen paso, La Fragatina, Libre Albedrío y Tres Tigres Tristes; así como con sellos internacionales de Francia, Polonia o Australia.
I afegeixen que Guridi concibe su trabajo más como artista que como ilustrador.
“El ilustrador ha pasado de ser como un personaje muy escondido, que trabajaba para un público minoritario, a dar un salto más grande hacia transmitir lo que nos preocupa. En mi trabajo intento transmitir lo que la sociedad me cuenta, traducirlo a imágenes. Ya no se trata de acompañar, sino de contar con imágenes”.
Esta evolución le lleva a pensar que “el álbum ilustrado está viviendo un momento muy privilegiado. Es algo más que la sección infantil de las librerías. Es una manifestación artística muy potente, que está trabajando caminos más autobiográficos, más sociales. Estamos consiguiendo llegar a lectores de distintas edades con un tema común”.

A la tria de Sant Jordi l’hem encabit a cicle inicial, però l’he explicat a infants de 4 anys i també l’han entès (bé, els números tan grans, no, però el concepte, sí)

Títol: COLOSSUS
Autor: Raúl Guridi
Editorial: Tres trigres tristes
36 pàginas
24 x 32 cm
ISBN: 978-84-947304-5-0
Sevilla, 2018

by

Pueblo frente el mar, un llibre preciós que provoca una certa tristesa

Pueblo frente al mar és un llibre especial que està inspirat en fets reals: la dura vida dels miners de Cape Town (Canadà) on hi havia, el segle passat, una comunitat minera de carbó.
A la portada veiem un nen assegut dalt d’una teulada contemplant un mar brillant i immens que s’escampa davant seu. Les pàgines següents són un anar i venir dels espais tancats (casa, mina) als espais oberts (carrers, parcs i, sobretot, el mar).
El llibre produeix certa tristesa perquè el destí de l’infant sembla marcat d’antuvi i ell va recordant constantment que el seu pare és a la mina i que algun dia serà el seu torn, com ho va ser el de l’avi i el pare. «Soc fill de miner —diu— A la meva ciutat, és així.» Un cercle del que es difícil sortir. I malgrat el mar s’obre davant seu oferint la possibilitat d’anar a llocs llunyans, alhora és la barrera que el reté al seu món.

La part gràfica és molt bonica, amb unes tintes potents que remarquen molt bé el contrast entre els dos mons (el poble i la mina, l’exterior i sota el mar) perquè mentre anem veient què fa el noi durant el dia (jugar amb els amics, visitar la tomba de l’avi) ens va recordant que els seu pare està treballant a la mina que hi ha sota el mar i llavors, en passar pàgina veiem una negror que només ens deixa intuir, a la part de sota del full, les siluetes dels miners picant carbó. Impressionant.

Allò més colpidor és saber que aquestes mines existien de debò a diferents parts del món (es parla de Xile, d’Anglaterra i de Canadà) i de com als deu o dotze anys els nois ja començaven a treballar. No és estrany que el col·lectiu de miners hagin estat dels més reivindicatius i combatius pels seus drets laborals i per l’escurçament d’unes jornades de 12 hores diàries.

Per al cicle mitjà. Molt recomanable.

Ha rebut diveros (i merescuts) premis.

LES DADES:
Títol: Pueblo frente al mar
Autora: Joanne Schwartz
Il·lustrador: Sydney Smith
Traductora: Verónica Uribe
Editorial: Ekaré
28 x 21 cm
52 pàgines
Barcelona, 2019
ISBN 978-84-948900-2-4

Imatges extretes del web d’Ekaré.

El tràiler (bonic):

by

Una platja, dos nens i un viatge “Sota les onades”

Quan les imatges parlen, sobren les paraules. És moment de somiar, de deixar-se endur i abocar la nostra pròpia interpretació. Cadascú de nosaltres veiem i/o imaginem què està passant, què ens estan dient els personatges. És fantàstic.
Hi ha llibres que quan els mires hi veus una intenció. Els deixes descansar, els tornes a mirar i apareix un detall que no havies vist. Més tard, en una tercera lectura, descobreixes que el missatge va més enllà del que estàs veient. Finalment, booom!, el cervell t’esclata perquè quan el mostres als infants, fan aportacions que ni havies sospitat.
No voldria desvetllar gaire més d’aquest llibre, només que Sota els onades m’ha semblat un exercici preciós i un exemple del que entenem per literatura valenta, amb contingut, amb missatge, i sobretot amb unes imatges boniques de debò que ens reconcilien amb la vida i ens alegren el dia.
El treball d’en Salomó és digne d’estudi. Les perspectives, els punt de vista, el tractament de l’espai dreta-esquerra, els colors aquarel·lats que ens transporten a una platja, tot està molt ben triat.

L’argument es basa en un encontre de dos infants, un dia de calor, dins de l’aigua i del que allà succeeix.
Tant de bo aquesta lectura arribi a les biblioteques escolars.
Només hi ha un detall que no acabo d’entendre i és la proliferació de llibres per a infants sobre el mar (sobre sirenes, especialment) que s’estan publicant o que passen per les meves mans. Potser és una moda i no m’he assabentat…

Al web de Flamboyant podem llegir:
En l’aparent senzillesa d’una trobada al mar sorgeix el conflicte interior en cada un dels personatges. La vergonya, la por, el rebuig… Per resoldre-ho només es pot fer una cosa: anar a les profunditats, buscar els tresors amagats, obrir bé els ulls i mirar atentament. Potser així descobrirem de què som realment capaços, com de meravellosa és la vida i què és realment important.
Una història íntima i emotiva que amaga moltes lectures i transporta a nens i adults a afrontar els conflictes interiors amb amor i confiança.

LES DADES:
Títol: Sota les onades
Autora: Meritxell Martí
Il·lustrador: Xavier Salomó
Editorial: Flamboyant
Pàgines: 76
ISBN: 978-84-17749-05-7
Format: 29,1 x 24 cm
Barcelona, febrer de 2019

by

Julián es una sirena

De llibres per a infants que tractin sobre l’homosexualitat no n’hi ha gaires i sovint estan envoltats de polèmiques que poden acabar als jutjats, fins i tot. Recordeu què va passar amb “Rey y rey” quan es va publicar. Als Estats Units algunes famílies (a Carolina del Nord) van presentar querelles contra l’escola i van aconseguir retirar-lo de la biblioteca escolar (i de la pública).
Altres llibres de contingut sexual han patit situacions similars. Va ser el cas de «Tous a Poil» a França, no fa gaire, o «Amb la Tango en som tres»
Sortosament, hi ha escriptors i editorials que no defugen l’autocrítica i s’arrisquen a publicar llibres que parlen de realitats que hi són, malgrat no s’acaben de plantejar obertament.
Ara, l’editorial Kókinos ha publicat «Sirenas» i en el títol ja notem una certa por perquè dilueixen en un genèric plural allò que el títol original explicita: «Julián es una sirena» hauria d’haver estat la traducció valenta, que indiqués, d’entrada, de què va aquest àlbum il·lustrat.

L’autora és la Jessica Love, ha viscut molt de temps a Nova York i està familiaritzada amb una festa que se celebra a Coney Island cada estiu i on el principal motiu de la trobada és una desfilada de disfresses anomenada «de les sirenes» (Coney Island Mermaid Parade) on s’ha inspirat per explicar una història senzilla però potent.
«Sirenas» explica que un dia, en Julián i la seva àvia, tornant de la piscina veuen unes sirenes al metro. Després, a casa, mentre l’àvia s’està dutxant, el noi agafa fulles d’una plantes i es fa un barret, es maquilla la cara i amb una cortina es fa una cua de sirena. Quan torna l’àvia, enlloc d’enfadar-se, li porta el complement necessari per semblar una sirena de debò i se’n van tots dos a la festa de les sirenes.

El llibre té molt poc text, el necessari, però transpira una grans dosi d’estimació entre les persones i ens recorda que hi ha nens que tenen en el seu interior una sirena i que això no és dolent. M’agrada perquè trenca tabús pel que fa a les qüestions de gènere i també als estereotips del que entenem com a bellesa:
– Ai, si no t’ajustes als cànons de bellesa que ens marca la societat! Ai, si no fas el que s’espera de tu!

Hi ha un altre missatge que ronda pel conte i és veure com ningú està sol, que hi ha una comunitat que s’assembla a cadascú de nosaltres i que només cal caminar una mica i girar la cantonada per trobar-los.
Les il·lustracions del conte es llegeixen fàcilment i no cal el text. Són unes aquarel·les i tintes sobre paper marró que aconsegueixen que les imatges estiguin com flotant per les pàgines, molt relacionat amb l’aigua i les sirenes.


Si teniu oportunitat de llegir aquest llibre no us perdeu els detalls que hi ha escampats per les pàgines i que apareixen en diverses ocasions (l’estampat del vestit de l’àvia, les guardes meravelloses o l’home que està assegut veient-los passar, per exemple)
Lectura recomanat a partir de cicle mitjà.

LES DADES:
Títol: Sirenas
Autora: Jessica Love
Il·lustradora: Jessica Love
Traductora: Esther Rubio
Editorial: Kókinos
Mides: 23,5 x 25,5 cm.
38 pàgines
ISBN: 9788417074135
Madrid, 2018

by

El punt que tots tenim

Ara que comença el segon trimestre de curs és un bon moment per recordar com podem ser de valuosos els mestres, si tenim una actitud positiva i sabem encomanar l’esperit Einstein (recordeu que Einstein va suspendre matemàtiques) i valorar els infants que aparentment fracassen en el sistema escolar.
Si aquests alumnes que (aparentment, repeteixo) no se’n surten troben una mestra com la del conte «El punt» segur que la seva vida canviarà i podran entendre què és la felicitat intel·lectual. D’alumnes com la Vashti n’hi ha a totes les aules però de mestres com la del conte també, afortunadament.
«El punt» és un conte magnífic que va escriure Peter H. Reynolds fa quinze anys. Quan recorda com el va fer, diu que va decidir escriure alguna cosa al seu diari, cada nit, abans d’anar a dormir, per recordar que estava viu. En certa ocasió, estava cansat i només va fer un punt a la llibreta i es va adormir sense tapar la ploma. Mentre dormia es va anar escampant la taca de tinta per sobre del full fins a esdevenir un gran punt negre.


En despertar, va veure el punt i no ho va considerar com un error; ans al contrari va pensar que potser era una de les seves millors idees.
«El punt» ens parla de la importància de donar als infants l’oportunitat de desenvolupar les seves capacitats, motivant-los, recordant que tots tenim el nostre «punt» i quan aconseguim trobar-lo, és genial.
El llibre explica que “la classe d’art s’ha acabat, però la Vashti continua enganxada a la cadira davant del paper en blanc. La seva professora l’anima a dibuixar quelcom, el que sigui! Però la Vashti no pot dibuixar. Ella no és cap artista! Per demostrar-li-ho, clava el llapis al paper, molt enfadada. “Ja està”, li diu. El que la Vashti no sap és que aquell petit punt serà el començament d’un viatge interior ple de sorpreses, que l’ajudarà a descobrir l’artista que duu a dins.”


M’agrada imaginar una mestra començant una reunió amb els pares i mares dels seus alumnes explicant aquest conte i veure com la força d’aquesta senzilla història penetra en tots els cors i canvia la percepció que tenim de determinats infants.

LES DADES
Títol: El punt
Autor i il·lustrador: Peter H. Reynolds
Adaptació: Muntsa Fernández
Editorial: RBA
36 pàgines
Barcelona, 2018 (quarta edició)

Ah! El dia internacional del punt és el 15 de setembre. “Dotday”, li diuen als EEUU.

by

En Sid i en Kevin, el seu amic imaginari

El darrer llibre d’en Rob Biddulph és ben diferent dels anteriors «Enfonsat», «Grrrrr!», «No com tots» o «Quin vent». Es nota un canvi en el seu estil i en la narració elaborada amb frases més llargues. M’ha agradat.
El conte planteja una situació prou coneguda: Un nen, en Sid, fa una malifeta (trenca un plat) i la mare el renya. No és la primera vegada i la paciència s’ha acabat. Ell, llavors, culpa a un altre, a un tal Kevin, un amic seu imaginari. Quan la mare li pregunta com és en Kevin, ell dibuixa una mena de personatge gran i pelut, de color vainilla i rosa, amb una sola dent. Molt entranyable.
El tractament del color i les imatges és força impactant i hi ha detalls que apunten a una especial dedicació per part de l’autor. Fixeu-vos, per exemple, en la gorra del nen o en les sabatilles de la mare.
La història és alegre i mostra els contrastos entre el món real, gris i trist, i el món imaginari, acolorit i explosiu.
L’argument està ben pensat i cap a la meitat hi ha un gir sorprenent quan en Sid va al país dels éssers imaginaris i allà ell és el diferent, ell és l’amic imaginari dels amics imaginaris, en un món  amb arbres liles i insectes de molts colors.


Hi ha alguns detalls que no he acabat de comprendre però suposo que l’autor volia mostrar com és la vida en determinats barris de classe mitjana baixa de les grans ciutats i per això dibuixa al pare darrera del diari, aliè a la discussió familiar, o dibuixa a la mare amb un got de cafè a la mà, botes i bolso al coll, disposada a sortir al carrer.


Les imatges de les darreres pàgines són per mirar i remirar: Impressionant el parc infantil ple de detalls, genial la pàgina següent amb la mare i el seu propi amic i encara la sorpresa de les guardes mostrant com l’autor també forma part d’aquest món oníric.
Si sou seguidors dels llibre d’en Rob Biddulph trobareu al·lusions als seus llibres anteriors, com una mena de picada d’ullet o joc divertit entre ell i els seus seguidors.
En un moment en que sembla que només hi hagi llibres d’emocions, de coneixements, amb intencions pedagògiques, trobar aquests divertiments resulta agradable. S’agraeixen els contes que ens fan somiar i ens fan veure que la vida pot ser d’una altra manera.
No cal ni dir-ho però a l’escola, «Kevin» obre un ventall d’accions plàstiques immens. Lectura recomanada a partir de 4 anys.

LES DADES
Títol: Kevin. L’amic imaginari en què pots creure de debò
Autor:Rob Biddulph
Traductora: Anna Llisterri
Editorial: Andana
32 pàgines
València 2018

El tràiler:

by

Una vegada hi havia un lleó golafre…

Un lleó golafre o com menys serem més riurem és el primer àlbum il·lustrat de la Lucy Ruth Cummins i continua amb una tendència relativament nova que consisteix en fer partícip de l’aventura al lector que va fent hipòtesis de per on anirà la història i després veurà com s’ha equivocat de totes, totes. Més o menys com ho fa en Jon Klassen.
A la portada veiem un lleó d’aspecte tranquil, dibuixat amb llapis i acolorit amb tons intensos, i un seguit d’animals petits amb cara de felicitat. Hi ha un pingüí, una tortuga, un gatet de colors, un ratolí marró, un conill amb les orelles caigudes i un conill amb les orelles dretes, una granota, un rat penat, un porc petit, un coala, una ovella i una gallina.
Llegim que es tracta d’un lleó golafre però el seu posat no anuncia cap intenció de fer mal a ningú.
Passem pàgina i la història comença amb un “Una vegada hi havia…” i a la següent veiem com torna a començar amb “Una vegada hi havia…” però a la imatge hi ha menys animals. Tornem a avançar pàgina i novament “Una vegada hi havia…” i encara menys animals i així fins que només queden el lleó golafre i la tortuga amagada dins la seva closca.


Els dibuixos són força expressius i el lector sospita que la disminució de personatges es deu precisament a la presència del lleó afamat. Es preveu que a la següent pàgina la tortuga desapareixerà… i així és.
Passem pàgina i veiem com el lleó arriba a casa seva i es troba amb una sorpresa. Bé, ell es queda sorprés però el lector encara més. És una sorpresa subversiva perquè després en vindrà una altra i encara una tercera que serà la més espatarrant.
Un llibre força original i diferent que està indicat per a lectors entre 4 i 7 anys i que proporciona una bona dosi de rialles. Per ser llegit en veu alta i anar fent inferències del que creiem que pot passar.

 

LES DADES
Títol: Un lleó golafre o com menys serem més riurem
Autora/il·lustradora: Lucy Ruth Cummins
Traductora: Fina Marfà
Editrial: Corimbo
40 pàgines
Sant Joan Despí, 2018

by

Després de la tempesta

Una companya del grup de treball, la Pilar, ens ha presentat aquest divertit i curiós llibre per a infants petits. És un llibre d’imatges genial que, aparentment, és per anar descodificant les imatges:
—Mira, un avió! I això és una ambulància. Oh! Un cotxe de bombers!
Són paraules i imatges d’objectes coneguts i familiars però la gràcia està en que a la pàgina de la dreta observem, amb sopresa, com tot canvia i es transforma pel pas del temps o pels esdeveniments.
Les preguntes que ens fem:
—Què li ha passat al lleó després de la tempesta? Doncs que la seva melena està despentinada.
—Què li ha passat a la pera després del pas de l’elefant? Que ha quedat com una compota!
—Què li ha passat a la granota que ara és un príncep?
La fórmula que empra l’Éric Vaillé és senzilla però molt efectiva: Una pàgina doble, a l’esquerra un llibre d’imatges normal al voltant d’un tema, a la dreta les mateixes imatges però canviades perquè ha passat alguna cosa.
Fixeu-vos en aquesta imatge, per exemple:
A l’esquerra els aliments i a la dreta els mateixos aliments després de dinar.


Explicar el pas del temps, l’abans i el després amb aquest llibre és fàcil i gairebé tan divertit con els diàlegs d’en Blas i l’Epi del Barri Sèsam… abans, després, abans, després, abans,…
Recomanat per a cicle infantil però també per a més grans (adults inclosos).

LES DADES
Títol: Els meus dibuixos després de la tempesta
Autor: Éric Veillé
Traductor: Eloi Marcoda
Editorial: Harper Collins
32 pàgines

 

by

Què hi portes, a la bossa?, un conte per a cicle infantil

La Nayat Kaid és una il·lustradora independent que viu a Barcelona i compta amb uns estudis ben variats —Art Dramàtic a l’Institut del Teatre de Barcelona, llicenciada en Sociologia, màster en Educació Secundària en l’especialitat d’anglès, formació artística a Brussel·les, Londres (Central Saint Martins School), Tòquio (Temple University Japan Campus) i Barcelona (Escola Massana)— que li permeten veure la vida des de diversos angles.

Ara acaba de publicar el seu primer àlbum, un conte anomenat «Què hi portes, a la bossa?» on explica la història d’un conill que passeja amb una bossa i tot el que troba ho fica dins.
Però, esclar! Tot el que troba no li pertany, és d’algú altre. Així que quan se n’adona farà esforços per retornar-ho als seus amos que estan buscant desesperadament els objectes: la girafa busca una arracada vermella, la guilla un rellotge, l’elefant les seves ulleres, etc.

Les il·lustracions són llampants i cada animal s’identifica amb un color ben viu, el groc de la girafa, el lila del mico o el rosa de l’elefant, per exemple. El fons blanc ajuda a centrar la mirada. Potser l’únic que no m’ha acabat de fer el pes és la maquetació perquè algunes imatges m’han costat de llegir. Tal vegada, si el format hagués estat apaïsat…

El conte està adreçat a infants de dos o tres anys. La trama és senzilla i les repeticions ajuden a entendre el problema que es genera quan algú pren quelcom que no és seu. Són diàlegs divertits:

—Ei! —va dir l’elefant.
—Ei! —va dir el conill.
—He perdut les meves ulleres quadrades. Les has vist?
—No.
—Llàstima. Què hi portes, a la bossa?
—Res.
—Qui te l’ha donat?
—Ningú.
—Molt bé.
—Molt bé.
—Adéu.
—Adéu.

A les mestres de cicle infantil segur que us fa venir al cap la situació viscuda a l’hora de marxar cap a casa. En més d’una ocasió, a l’escola, hem hagut de dir als nens que miressin a la bata perquè s’havia perdut un objecte (normalment una joguina nova) i era possible que s’hagués caigut «accidentalment» a la butxaca de l’abric, per exemple.
Sempre apareixia, misteriosament, algú deia «Ui! Aquí està! Ha caigut a la meva butxaca!» i la retornava. Més o menys com al conte de la Nayat.

A la presentació, els de l’editorial Quorum destaquen:

[… hi ha un treball del desenvolupament de l’empatia. És així que la intenció de l’àlbum és ajudar al nen a comprendre els sentiments d’altres persones, que molts cops poden ser provocats per les nostres accions, i a corregir el propi comportament si s’ha fet alguna cosa malament. I és que tan sols mitjançant l’ensenyament de la intel·ligència emocional s’aconsegueixen nens amables, tolerants, respectuosos i responsables, que seran els que milloraran el món.]

Quòrum Llibres és una plataforma editorial que publica a través del crowdfunding (micromecenatge). Tenen la seu a Valls.

LES DADES
Títol: Què hi portes, a la bossa?
Autora/ il·lustradora: Nayat Kaid
Editorial: Quorum llibres
Col·lecció: Altres
40 pàgines
Valls, 2017

Un tastet aquí

Si voleu conèixer una mica més del conte, teniu una oportunitat formidable d’ací uns dies al Clot:

 

by

Apunts per viure al planeta Terra, segons Jeffers

He estat uns dies a Londres i he fet els recorregut típic dels lletraferits: Visita obligada al 84 de Charing Cross Road per recordar la Mark and Co., foto a l’andana 9 ¾ de King Cross, passeig per les sales de la Llibreria Nacional, cervesa a The Ten Bells i, com no? compres a Waterstone. Dels diversos llibres que m’he firat, n’hi ha un que buscava amb ànsia i que he pogut aconseguir. Una meravella anomenada «Here we are» i que no puc estar-me de comentar. És realment magnífic i estem de sort perquè aviat el veurem traduït al català per Andana edicions.
«Here we are» porta un subtítol —Notes for líving on planet earth— que ja ens indica de què va la cosa. L’autor és l’Oliver Jeffers (el de «Perdut i trobat», «l’Increïble nen menjallibres» «Atrapat», la sèrie «els Huguis», etc) i en aquesta ocasió s’ha superat.
El llibre explica com és el lloc on vivim, el nostre planeta i les seves singularitats. A les guardes llegim que és un regal que li va fer al seu fill acabat de néixer. El veiem representat en forma de capoll blau.
El llibre és una introducció al món on vivim tots nosaltres. Comença amb una visió d’astronauta mostrant-nos com és la Terra des de l’espai i després es centra en les coses boniques que hi ha al nostre planeta. A doble pàgina podem veure llocs tranquils i llocs sorollosos, el dia i la nit, el mar i les muntanyes. La pàgina on hi ha les persones és brutal perquè t’hi pots entretenir a veure com som de diferents: un lluitador de sumo, una monja a la seva esquerra, un punk a la seva dreta, dues dones que es casen, la reina, el pianista, l’àvia, el pallasso, la dona amb burka, el cuiner, etc., fins a més de vuitanta personatges singulars i quotidians.


La dedicatòria al seu fill Harland de 2 mesos diu: “Aquestes són les coses que crec que necessites saber”. A sota en caràcters petits una cita de J.M. Barrie sobre com he de procurar ser cada dia una mica més amables del que és necessari. I aquesta bondat és la que plana sobre totes les pàgines.

El final, amb tota la gent del món acompanyant el bebè, és espectacular. Quan el tinguem traduït al català en tornarem a parlar perquè el tractament dels colors és una altra història i convé que el tingueu a les mans per fer-vos una idea precisa.

Serà un llibre de referència a les escoles, sens dubte.

De moment, conformem-nos amb el booktrailer oficial: