Billy Elliot és una de les poques cintes en les que la biblioteca no es presenta com l’edifici imponent on viu el saber. A més a més, no es troba en una gran ciutat ni la visiten els estudiosos. En aquesta població no hi ha grans edificis, ni museus, ni biblioteca. Només un bibliobús al que s’acosta en Billy corrent per un camp de flors silvestres, vestit amb roba dues talles més petita, mentre sentim la cançó de T. Rex Bang A Gong (get it On) “You dance when you walk so let’s dance, take a chance,…”
L’article on comentem la pel·lícula “Billy Elliot” forma part de la sèrie d’articles sobre biblioteques de pel·lícula que venim escrivint per a la revista MiBiblioteca. Aquest correspon al número 32 (hivern 2013). El podeu llegir entrant a la secció “De pel·lícula” o clicant AQUÍ.
Avancem que la propera pel·lícula serà “El tren de las 4:50”, una de detectius amb Miss Marple.
Ja podeu descarregar el calendari de l’any 2013 que han elaborat els companys de la Fundación Alonso Quijano de Málaga.
És molt bonic perquè cada mes conté una fotografia de les que es van presentar al concurs “moments de lectura”.
A més a més, a la casella de cada dia han escrit una referència literària, el record d’una data significativa de la vida d’un escriptor, així com altres commemoracions i celebracions relacionades amb la lectura.
El podeu descarregar entrant al web de la Fundación o clicant AQUÍ.
A la jornada “lectura i èxit educatiu” que va promoure la Fundació Jaume Bofill sobre el programa LECXIT, el 15 de desembre de 2012 al Caixa Fòrum, es van sentir opinions molt reeixides.
De totes elles, les que més em van impactar van ser les de la Gemma Lienas que va fer una confència genial sota el títol “Aprendre a ser feliç amb la lectura i la funció educadora de la lectura”
Crec que val molt la pena dedicar una estoneta llegir el document. El podeu descarregar AQUÍ
La foto que acompanya aquesta notícia correspon a una trobada que vam fer al Centre Cultural La Bòbila de l’Hospitalet fa un parell d’anys amb motiu de la lectura del llibre de la Gemma “”el misteri del canari robat” de la col·leció “la tribu de Camelot”, amb els alumnes de cinquè de primària.
Encetem el quart any de col·laboració amb GUIX. Estic agraït al fantàstic equip professional de la revista pel seu suport i per la confiança en la secció “viure la lectura”. Ara mateix no sé si serà el darrer any però la intenció al llarg d’aquesta sèrie sempre ha estat la mateixa. En el primer número de gener de 2010 ja apuntàvem que “la nostra pretensió és aportar petits recursos, reflexions sobre com fer que les nostres biblioteques siguin funcionals, acollidores, amb recursos viscuts, accessibles, eficaços. Volem oferir idees per facilitar l’encontre d’un nen i un llibre, amb les limitacions pressupostàries, d’espai i de personal que tenim ara mateix.”
En els propers nou articles tractarem temes diversos com la biblioteca d’aula, la recuperació dels clàssics de la literatura infantil i juvenil, de com llegir a l’aula d’anglès, etc. En aquest primer número de mes de gener reflexionem sobre el Pla de Lectura de Centre, el PLEC.
Si voleu llegir l’article de gener només cal que cliqueu aquí o entreu a l’apartat Publicacions/articles/GUIX on vaig guardant tota la sèrie “viure la lectura”.
L’article l’hem titulat That is the question!, com diria Shakespeare. El perquè d’un pla de lectura a l’escola i es troba a la secció “viure la lectura” de la revista GUIX núm. 390 corresponent al mes de gener de 2013. En castellà s’ha publicat a AULA.
Iniciem una nova secció en aquest bloc. Cada més us aniré presentant un il•lustrador o il•lustradora. Ens basarem en aquells que tenen més èxit entre els alumnes de l’escola. Els anirem guardant a l’apartat “l’Il·lustrador del mes”.
La primera és Emily Gravett.
Emily Gravett va néixer a Brighon, al sud d’Anglaterra, l’any 1972.
Va publicar el seu primer llibre Wolves, traduït com a Lobos en castellà per l’editorial McMillan. Amb aquest primer llibre publicat el 2005, va guanyar el Kate Greenaway Medal que reconeix el millor llibre il·lustrat infantil al Regne Unit.
Altres llibre d’aquesta autora que admirem especialment a l’escola i que podeu trobar en català o castellà són:
De què té por el ratolí?
Un llibre amb solapes per aprendre a conèixer les nostres pors i, així, controlar-les. Ens va servir com a guia l’any que vam dedicar a l’exposició “Ui, quina por!”
Editat per CRUÏLLA, l’any 2007
Taronja, pera, poma, ós
Per a nens de cicle infantil. Explica la història d’un ós que té tanta gana, que agafa forma de poma i de pera i fins i tot es torna de color taronja!
Editat per CRUÏLLA, el 2006
¡Un huevo con sorpresa!
Teníem la versióanglesaperò ara el podem trobar també en castellà, en un format més petit però igualment recomanable.
Editat per MacMillan, l’any 2012.
Gossos
Un catàleg de gossos, als que l’autora és molt aficionada, amb sorpresa final, com a tots els seus llibres.
Editat per MacMillan, l’any 2012
Més!
Què feia el drac de Sant Jordi quan era petit? En aquesta història descobrireu com era, de ben petit, el famós drac que després segrestava princeses i escopia foc. L’expliquem pels volts de Sant Jordi.
Editat per CRUÏLLA l’any 2012
Un problema de conills
Llibre inspirat en el problema plantejat al segle XIII pel matemàtic Fibonacci, que imaginava un camp on els conills es reproduïssin constantment. En forma de calendari amb un desplegable final que és una autèntica bogeria.
Editat per CRUÏLLA , l’any 2010
Recomano especialment visitar el seu lloc oficial. Allà hi podeu trobar tots els seus llibres, jocs, activitats, la seva biografia i la seva agenda. http://www.emilygravett.com/
Al video segúent podeu veure com treballa l’Emily.
Així, doncs, què és un llibre en si mateix? Un llibre és un objecte físic en un món d’objectes físics. És un conjunt de símbols morts. I llavors arriba el lector adequat, i les paraules –o, millor, la poesia que oculten les paraules, perquè les paraules soles són mers símbols- sorgeixen a la vida, i assistim a una resurrecció del món.
Aquesta cita de Jorge Luís Borges és una de les que es poden llegir a l’agenda 2013 del llibre i la lectura que acaba d’editar la Connexió Papyrus.
Connexió Papyrus és una Associació Cultural sense ànim de lucre de Celrà (Girona) que treballa, des d’octubre de 2009, per:
• Articular un sistema per gestionar les donacions de particulars i llibres obsolets de les Biblioteques Públiques de les Comarques de Girona.
• Generar una alternativa de consum conscient i responsable que passa per aprofitar, reciclar i reutilitzar els llibres.
• Posar a l’abast de tots els llibres i la cultura, establint xarxes de col·laboracions i complicitats.
• Donar un servei a la comunitat facilitant un espai de creació de projectes destinats a la promoció de la lectura i la cultura.
Les associacions, escoles, centres culturals, entitats i projectes d’iniciativa social i cultural es poden associar a Connexió Papyrus amb una quota anual de 20 euros que els permet portar tots els llibres que necessitin.
Obren tots els dissabtes no festius de 16 h. a 19 h. i posseeixen un fons de més de 10.000 llibres de totes les temàtiques i per a tots els públics. Es poden intercanviar o comprar per només 2 €.
L’objectiu de Connexió Papyrus és recollir totes les donacions de llibres que els arribin i donar-los sortida. Estan convençuts que encara avui bona part dels llibres editats poden ser útils.
El treball es fa amb persones voluntàries i si voleu col·laborar podeu anar qualsevol dissabte o contactar-los a través del correu: connexiopapyrus@gmail.com
Lloc: c / la Fàbrica de Celrà (carretera de Julià), 17460 Celrà (Girona)
Com cada desembre recollim en un tríptic les millors lectures que hem trobat en els darrers mesos. Es reparteix a totes les famílies de l’escola perquè ja fa temps que han començat a pensar en els regals de Reis. Al triptic anotem deu lectures per a cada cicle.
Aquest dies també insistim que el millor regal és regalar temps.
Diuen els experts que els pares han d’estar amb els seus fills, parlar amb ells, escoltar-los, explicar-los les coses i deixar-los que preguntin. I sembla que aquesta és la millor de les inversions possibles a fer.
A l’hora de fer la carta als Reis els demanem que no s’oblidin d’incloure, per exemple, un val per passejar amb el pare o la mare un dia a la setmana. O un val per anar al cine, o per jugar una partida de parxís, o per anar a la biblioteca, etc. Així de fàcil i barat.
I tot això, és clar, necessita temps!…
Si voleu veure el tríptic podeu anar a Recomanacions i buscar Nadal 2012 o clicar AQUÍ.
La Sílvia Fernández, amiga bibliotecària de la Tecla Sala de l’Hospitalet, presenta el proper dijous el llibre La signatura 400.
Es tracta d’una novel·la breu que, amb poc més de cent pàgines, com diu la Sílvia, és llegeix entre dues parades de metro.
És la primera novel·la de Sophie Divry i és el monòleg d’una bibliotecària francesa que un matí troba algú que ha passat la nit tancat a la biblioteca. La bibliotecària, d’uns cinquanta anys, després de vint anys fent aquest treball en aquesta biblioteca provincial, reflexiona sobre literatura i explica anècdotes relacionades amb la classificació Dewey i els llibres de geografia i història (francesa).
Ens parla també dels diferents usuaris de les biblioteques, dels seus costums, de les seves manies, de les seves il•lusions, etc.
Els llibres es converteixen en éssers de carn i ossos, són els autèntics personatges de la novel·la, els interlocutors amb els que compartim les nostres experiències, els desitjos, el sofriment. En aquest sentit, la signatura 400 és un diàleg amb el lector.
Si teniu oportunitat d’assistir a la presentació, el proper dijous dia 20 de desembre a la Biblioteca Xavier Benguerel de Barcelona, segur que disfrutareu.
El 14 de desembre s’estrena la primer part de la versió cinematogràfica de “El Hobbit”. Els qui ja tenim una edat encara conservem en la nostra memòria la mítica frase “Frodo lives” que ens donava un bri d’esperança en els anys foscos de les acaballes de la dècada dels seixanta i inicis dels setanta. Bé, Frodo no té gaire a veure amb aquesta trilogia però és un dels hobbits mítics del món creat per Tolkien (Segons he pogut llegir a la pàgina web de la Sociedad Española Tolkien l’any 1997, la BBC va realitzar una enquesta que va ser contestada per més de 25.000 lectors de parla anglesa, els quals van determinar que El Senyor dels Anells era “el millor llibre del segle XX” … segons els anglesos, és clar)
Fa més de 60 anys que Tolkien va publicar El Hòbbit, la història fantàstica de com Bilbo Bolsón va ser contractat per un grup de nans per anar a buscar el tresor del drac Smaug.
L’obra de Tolkien segueix viva per a milions de lectors de tot el món, que llegeixen, i rellegeixen, i comenten la seva obra, i es reuneixen, i juguen amb els seus personatges, i citen frases dels seus llibres.
Perquè tenen tanta tirada les seves obres? Uns diuen que el seu gran èxit va ser crear unes fantasies tan detallades i verídiques que semblen reals. Altres diuen que les seves obres ens ensenyen el significat de les coses importants: el deure, la lleialtat, l’amistat, l’amor, la natura, l’art, la mortalitat i, sempre en primer lloc, l’esperança. Per altres, Tolkien va aconseguir que l’home modern tornés a creure en mites, en déus, en herois, en gestes nobles i heroiques que en el nostre món gris no sabem trobar. Es diu també que ell va crear el modern gènere literari de l’Alta Fantasia, i que la seva Terra Mitjana va ser el primer de molts altres mons que avui segueixen les seves passes.
Sigui com sigui, només cal esperar l’estrena i, vist el fantàstic trailer que han preparat, segur que no ens defraudarà. Es veiem al cinema!
Quan l’acció educativa és clara hi ha preguntes i respostes, necessitat de compartir, exploració de camins inexplorats. Emociona veure com s’investiga, com es promou el treball cooperatiu, com s’enfoca la cultura i la comprensió de la nostra societat multidimensional.
Una de les accions que fem a l’escola i que facilita aquesta construcció de la comunitat d’aprenentatge gira al voltant de les exposicions creatives, un projecte de lectura i escriptura fet realitat des de fa tretze anys i que continua vigent perquè darrere hi ha un fonament teòric que el sustenta i unes persones que hi creuen en ell.
En el darrer número de la revista GUIX de desembre de 2012 hi ha un article on parlo d’uns dels projectes més reeixits de l’escola Sant Josep – El Pi, les exposicions creatives, i ho exemplifico amb la darrera: “la vida secreta dels arbres”.
Com qui no vol la cosa, amb aquest article acabo la col•laboració del tercer any però, com que encara tinc corda, a partir de gener iniciem la quarta temporada del “viure la lectura”, on parlarem de tipologies textuals, de biblioteques d’aula, de lectura en pantalles, dels clàssics, de lectura a l’aula de matemàtiques, etc.
Si voleu llegir l’article de desembre només cal que cliqueu AQUÍ o entreu a l’apartat Publicacions/articles/GUIX on vaig guardant tota la sèrie “viure la lectura”.
L’article l’hem titulat Hi havia una vegada una escola que llegia.Sobre la necessitat de caminar per indrets inexplorats i es troba a la secció “viure la lectura” de la revista GUIX núm. 389 corresponent al mes de desembre de 2012. En castellà s’ha publicat a AULA.
Billy Elliot és una de les poques cintes en les que la biblioteca no es presenta com l’edifici imponent on viu el saber. A més a més, no es troba en una gran ciutat ni la visiten els estudiosos. En aquesta població no hi ha grans edificis, ni museus, ni biblioteca. Només un bibliobús al que s’acosta en Billy corrent per un camp de flors silvestres, vestit amb roba dues talles més petita, mentre sentim la cançó de T. Rex Bang A Gong (get it On) “You dance when you walk so let’s dance, take a chance,…”
La invitació a la lectura 