Amb Gust de Llibres, ràdio a la biblioteca de l’escola

Amb l'Albert i la Susana a l'escola d'estiu de Montserrat

Amb l’Albert i la Susana a l’escola d’estiu de Montserrat

L’Albert Correa és un company mestre del Col·legi Sant Andreu de Badalona. Des de fa uns anys s’encarrega de dinamitzar la biblioteca escolar. Mantenim una molt bona relació i en alguna ocasió hem fet alguna ponència junts. De totes les accions que fan a la biblioteca de l’escola, n’hi ha una que no deixa de ser original i relativament senzilla (tot i que, a priori, pugui resultar tècnicament complexa). L’anomenen “Amb gust de llibres” i és un programa de ràdio on combinen el foment de la lectura amb la tecnologia, potenciant la imaginació i la creativitat dels alumnes a través de mitjans de comunicació.

El setembre de 2014 ja us vaig explicar el seu projecte de Ciutats lectores (https://jaumecentelles.cat/tag/albert-correa/) en aquest mateix blog.

Aquest mes de gener n’han fet un article a la revista GUIX que explica com s’organitzen. Val la pena llegir-lo. A continuació us transcric alguns dels paràgrafs.

Partim de la idea que la biblioteca no és un projecte que viu en paral·lel al centre si no que és una part essencial que n’assumeix l’essència pedagògica i l’adapta per enriquir i millorar la qualitat educativa del centre amb les seves propostes.

Partint del concepte flipped learning, una aproximació pedagògica en la que el grup d’aprenentatge passar de ser estàtic a dinàmic donant-li la volta a la classe, vol portar a l’alumne cap una aprenentatge més profund i significatiu. Si fem l’extrapolació a la biblioteca, tindríem la flipped library. Noves propostes de dinamització que, a partir d’un objectiu final, es dóna als participants la llibertat per decidir com fer-ho.

Amb Gust de Llibres 13-14-4En moltes de les activitats que s’ofereixen des de les biblioteques l’usuari és un agent passiu amb un protagonisme relatiu (participa puntualment, executa ordres, segueix instruccions…) però poques vegades se’ls hi dóna el control total de l’activitat als alumnes amb el que es perd l’essència, la màgia, la capacitat de transformació, la visió única i que es dilueix entre les nostres ordres.

Aquest enfocament permet desenvolupar activitats que milloren les habilitats i estratègies de treball en grup, fomenten el gust per la lectura en un ambient distès i relaxat convertint el procés d’ensenyament-aprenentatge en un joc.

I la concreció del programa va de la següent manera, en paraules de l’Albert:

La ràdio és un recurs didàctic que s’està emprant des de fa temps en l’àmbit educatiu pels múltiples beneficis que porta implícits. L’objectiu és molt senzill i ambiciós: realitzar un programa de ràdio que tingui com a fil conductor la lectura i el món dels llibres.

Amb Gust de Llibres 13-14-2La dinàmica de funcionament de l’activitat és molt senzilla. En petits grups s’elabora el guió del programa (es redacten les diferents seccions del programa, les capçaleres, els separadors, es seleccionen les músiques, es preparen les entrevistes, etc.) utilitzant eines digitals molt senzilles i eficients per a la redacció del guió i després es fa la gravació del propi programa (Audacity).

Els alumnes escriuen el guió obre un únic document digital creat amb GoogleDrive i que és compartit amb tots els membres de l’equip del programa de manera que tots saben què està fent cada company i tenen llibertat per revisar, corregir i modificar la resta de seccions. Un cop finalitzat el guió ens traslladem al petit estudi de ràdio per fer-ne l’emissió i posteriorment publicar-lo al blog de la biblioteca .

Es tracta d’una activitat molt completa ja que els alumnes han de realitzar moltes activitats simultàniament: documentar-se per poder escriure la seva secció (cerca i seleccionar la informació), redactar el seu guió amb un text que ha de complir amb les característiques d’un guió de ràdio (un text expressiu, correcció ortogràfica i gramatical…), llegir de manera adequada el text, ser capaç de treballar col·lectivament i coordinar-se amb la resta de membres de l’equip.

Si voleu contactar amb l’Albert Correa ho podeu fer a la seva adreça electrònica (acorrell7@gmail.com)o directament al Col·legi Sant Andreu.

L’article complet, a la revista GUIX del mes de gener de 2015 (també a AULA en castellà)

 

Jornades d’Animació lectora a Oriola (Alacant)

A la presentació del Salón de llibre d’enguany podem llegir les paraules de la Consellera d’Educació de l’Ajuntament d’Oriola, la senyora Rosa Martínez:

ORIHUELA es CIUDAD EDlUCADORA y acoge durante tres semanas su VIII Salón del Libro Infantil y Juvenil con el único objetivo de que ningún niño crezca sin saborear las sensaciones que ofrece la lectura. La lectura nos hace libres y los libros nos ayudan a derrotar prejuicios racistas, ideológicos y religiosos y a descubrir que por encima de todo, están las personas con opinión crítica y constructiva de la sociedad.
Por último, no quiero dejar de dar las GRACIAS a todas aquellas personas que hacen posible el SALÓN, personas que contagian la ilusión y el convencimiento de que LA LECTURA es una de las llaves de la felicidad.

Dins d’aquest Salón s’inclouen unes sessions adreçades específicament a educadors. Les anomenen Jornadas de Animación Lectora. Són la quinzena edició i aquest any es titulen: Fomentar la lectura para transformar el aula. Literatura de la vida quotidiana

El cartell es podeu veure clicant AQUÍ
D’entre la quantitat d’actes que es faran, destaco les conferències. Al programa podem llegir:

Dilluns 2 de febrer: Conferencia inaugural: Literatura y vida. La voz que camina

Monica-Rodriguez-

Mónica Rodríguez

Ponente: Mónica Rodríguez. Escritora, nacida en Oviedo. Tiene publicados varios libros, y ha recibido galardo nes como: el Premio de Novela Juvenil del Ayuntamiento de Pozuelo de Alarcón (Madrid) en 2007, el Premio de la Crítica de Asturias en el mismo año, el Premio de Literatura Infantil Ciudad de Málaga en 2010 por La bicicleta de Selva, el Primer Premio en la XXX edición del Concurso Vila d’Ibi 2011 con La última función, y el XXII Premio Ala Delta 2011 con Diente de león, XV Premio Leer es Vivir de Literatura Infantil 2013. Lista de Honor Premio CCEI de Creación 2013.

Divendres, 6 de febrer. Aquest dia m’han convidat a parlar del concepte d’escola tranquil·la relacionant-lo amb la lectura i les biblioteques. Hem titulat la xerrada com:
Leyendo en la escuela Tranquila. Contagiando el deseo de leer
Ponente: Jaume Centelles.

carramiñana

Carmen Carramiñana

Dissabte dia 7 de febrer.
La companya Carmen Carramiñana presentarà la conferencia: Leer juntos. Diseñando un plan lector.
Carmen Carramiñana es directora del CEIP Francisco Galiay Sarañana de Ballobar (Huesca). Premio Nacional de fomento de la lectura concedido por el Ministerio de Cultura por el proyecto, Leer juntos, 2005. Asesora de bibliotecas escolares del Departamento de Educación, Universidad, Cultura y Deporte del Gobierno de Aragón.

julian

Julián Despaigne

salinas

Paqui Salinas

A continuació farem una taula rodona per parlar de les (noves) tecnologies.
Mesa redonda: Animación lectora y nuevas tecnologías.
Intervienen: Carmen Carramiñana, Jaume Centelles y Julián Despaigne. Modera la mesa: Paqui Salinas, Asesora del CEFIRE Orihuela.

Si us deixeu caure per les Jornades estaré encantat de saludar-vos!

El programa complet el podeu descarregar AQUÍ

 

Herman i Rosie

En català a Corimbo (Herman i Rosie)

En català a Corimbo (Herman i Rosie)

L’australià Gus Gordon ha creat un àlbum il·lustrat que reflexa ben bé la solitud (i la bellesa) de les grans ciutats, en aquest cas de Nova York.
Els protagonistes, en Herman i la Rosie, són criatures de ciutat. Herman és un cocodril amb una predilecció pels entrepans de salsitxa que toca el seu oboè a la finestra del seu pis, a la setena planta de l’edifici. En un edifici proper viu, la Rosie, una cérvol que menja dolços i escolta discos de jazz. Cap dels dos no sap l’altre, de manera que fan les seves vides solitàries desconeixent l’ànima bessona que tenen tan a prop.hermanrosie
En Herman treballa de teleoperador en una gran oficina i la Rosie es guanya la vida en un restaurant de molt de renom i els dijous a la nit canta en un club de jazz.
Quan en Herman és acomiadat del seu treball per les poques vendes que fa i el club de jazz de la Rosie se’n va en orris i tanca les portes, tot sembla anar malament per als protagonistes. Però un dia les coses començaran a canviar.

hermanandrosie2El llibre està ple de detalls fascinants: les torres d’aigua, els paisatges que es veuen des dels terrats, el color de les línies de metro, etc. Són genials les guardes que presenten un mapa de la ciutat que identifica on viuen en Herman i la Rosie, però també on es pot trobar el lloc on fan les millors salsitxes.
M’agraden les postals reals que hi aparexien i que mostren des de Central Park fins a la sala de lectura de la Biblioteca Pública de Nova York.
Si mirem amb deteniment les dues pàgines en les que en Herman abandona la seva oficina per última vegada amb tots els seus béns en una caixa,i a la pàgina oposada la Rosie caminant penosament cap a casa en tornar del club de jazz el dia que el tanquen (les seves sabates vermelles de taló alt dins la cistella de la seva bicicleta), veurem com les dues imatges mostren diferents moments del dia, però si ens fixem bé veurem que són la mateixa cantonada del carrer. A la imatge de l’esquerra es representen els sorolls de la ciutat amb onomatopeies i a la de la dreta es veu a la Rosie en un imatge fosca, grisa, silenciosa, que representa la nit que s’acosta. La bústia que hi apareix a l’esquerra està feta amb col·lage i, en canvi, la de la dreta està pintada amb tons foscos, com indicant que en arribar la nit els objectes es tornen menys reals.herman2rosie3
El llibre està ple de petits detalls intel·ligents. Des de les imatges i notes que veiem a la oficina d’en Herman fins a la casa de la Rosie on es pot veure com renta la roba (l’estenedor que va des del manillar de la seva bicicleta fins al televisor). Tot plegat ens dóna pistes de la vida d’aquests dos animals.
El llibre també juga en la idea de final feliç, però és un final al que sembla que no arribaran (el mapa de Manhattan amb el recorregut que fan els dos és meravellós) tot i que ja anem intuint que estan fets l’un per l’altre (bo i sabent que els cocodrils tenen tendència a menjar-se als cérvols).
El final no és ben bé una història d’amor però sí que és feliç. La música, com no!, els uneix.

Herman-Rosie-davant la lluna
En definitiva, un llibre sobre l’amistat que podem llegir tant els adults com els nens. Un tresor que convindria tenir a la biblioteca escolar perquè ens pot permetre múltiples activitats.

El quadern d’activitats que es troba al web de Gus Gordon el podeu descarregar AQUÍ

Web de Gus Gordon: http://www.gusgordon.com/

 

Biblioteques sense llibres de paper

A Girona s’ha inaugurat la nova biblioteca Carles Rahola, la més gran de Catalunya. És una bona notícia per als que acostumem a visitar aquests espais. He llegit que té al voltant de 300.000 llibres.
Resulta curiós, de tota manera, que l’aposta continuï sent el llibre en format paper, al menys en aquests moments que sembla que les noves instal·lacions que es vanten de ser capdavanteres fan una aposta per reinventar-se i convertir-se en centres d’alfabetització en un món digital.

Interior de la biblioteca de Florida

Interior de la biblioteca de Florida

Les inversions més grans que es fan solen anar dirigides a augmentar la capacitat wifi de les biblioteques i ja hi ha, que jo sàpiga, mitja dotzena que s’anuncien com a biblioteques sense llibres, sobretot als EUA. És el cas de la biblioteca de la Universitat Politècnica de Florida, amb 135.000 llibres en format digital, un espai futurista que ocupa més de mil metres quadrats. La va dissenyar en Santiago Calatrava i està plena d’ordinadors i confortables punts de lectura per als estudiants. La seva directora explica que “anima als estudiants a que llegeixin i treballin en format digital».
També hi ha una altra biblioteca similar a San Antonio, Texas. Ofereix una col·lecció totalment digital, amb més de 10.000 llibres electrònics. I encara a Canadà la Biblioteca Central de Halifax que consta d’un auditori, sales de reunions per als empresaris, múltiples cafès, classes d’alfabetització d’adults i centres de joc.

Biblioteca de San Antonio (Texas)

Biblioteca de San Antonio (Texas)

No puc imaginar-m’ho, tot i que quan vaig a la Vapor Vell, la biblioteca del barri, hi trobo sempre els ordinadors ocupats (i n’hi ha un bon grapat!) i altres estudiants que porten el seu propi portàtil. Jo porto a la butxaca un post-it amb la meva llisteta i, si tinc sort i no estan prestats, sempre trobo el que busco, ja sia novel·la o assaig. També m’agrada plantar-me davant de les prestatgeries, fer una ullada i esperar que algun llibre em cridi l’atenció. Passa sovint. La lectura en pantalla no m’acaba de fer el pes, què hi farem!

Una visita virtual per la biblioteca de Halifax:

Books Flying Through Nature

imatge extreta de https://fantasygenreguide.wordpress.com/

Jornada sobre Arquitectura i Biblioteques

epais1El Grup de Treball de Biblioteques Infantils (Bib.Botó) amb la col·laboració del COBDC i de la Biblioteca Sant Ildefons (Cornellà de Llobregat), organitzen una Jornada de formació molt interessant sobre els espais per a la infància a les biblioteques. Serà el 30 de gener a la Biblioteca Sant Ildefons (Cornellà de Llobregat) de 9:30 a 18 hores.

Al seu web http://cocreacio.blogspot.com.es/ ens expliquen quins són els objectius i les seves preocupacions:

  • Generar debat al voltant dels espais per a la infància a les biblioteques.
  • Conèixer models diversos a l’hora de concebre’ls.
  • Recollir bones pràctiques.
  • Adquirir mètodes per afavorir un paper actiu i creatiu dels infants a les biblioteques, des de l’àmbit dels espais.
  • Consensuar unes pautes concretes a l’hora d’imaginar i construir els espais per a la infància a les biblioteques.

espai2El programa de la Jornada
9-9.30 / Acreditacions
9.30-9.45 / Benvinguda
9.45-11/ Conferència inaugural. A càrrec de Clara Eslava, coordinadora i coautora del llibre Territorios de la infància.
11-11.30/ Pausa
11.30-12.45/ Presentació del projecte de treball i disseny de l’espai per als infants de la biblioteca danesa de Hjorring Bibliotek. A càrrec de Tone Lunden i Anne Heidman.
12.45-13.15/ Interrogants d’un equip de treball davant l’oportunitat d’actualitzar l’àrea infantil d’una biblioteca pública. Conversa amb M. Josep Fontova, Teresa Mas i Laura Calosci de Biblioteques de Barcelona.
13.15-14/ Taula rodona amb els conferenciants del matí i la moderació de l’Ignasi Bonet, arquitecte i documentalista de la Diputació de Barcelona.
14-15.30 / Dinar
15.30- 16.30/ Presentació de la metodologia de la cocreació a través del projecte Bibliovana (Biblioteca Escolar) i del curs que seguirà la jornada. A càrrec de Lluís Sabadell Artiga (Cocreable), Montserrat Rebollo i mestres de l’escola Castellum.

16.30-18h/ Co-creació de les conclusions. A càrrec de Lluís Sabadell Artiga.

Els preus de la Jornada i la forma d’inscriure’s els podeu trobar al web que hem citat. També trobareu informació dels ponents i altres enllaços relacionats.

espai4

Llegir ens ho dóna tot! (el manifest)

signaelmanifest-300x161A Sant Vicenç dels Horts s’inicia el projecte M’agrada llegir que té com a finalitat involucrar tota la població en:

• La promoció del gust per la lectura.
• La valoració positiva de l’activitat lectora per part de la societat.
• L’accessibilitat al llibre a tota la ciutadania.
• L’ús de la lectura com una eina d’interrelació, de coneixement de l’altre i de cohesió social.
• La implicació tots els agents socioeducatius del municipi en el foment de l’hàbit lector i el gust per la lectura.

Es tracta d’un projecte que, a part de consolidar les activitats de foment de la lectura que ja es porten a terme dins la comunitat educativa en el marc del PEE, pretén incorporar-ne de noves que abastin altres segments del teixit social. En conseqüència, per a aquest primer curs, s’han plantejat els següents objectius:

• Conèixer els hàbits lectors de la població, a partir dels 12 anys, mitjançant una enquesta que es realitzarà durant els mesos de desembre i gener.
• Difondre el manifest de la campanya Sant Vicenç dels Horts, m’agrada llegir, dins la programació de la Festa Major d’hivern.
• Conscienciar les famílies de la necessitat de llegir als seus fills.
• Elaborar i difondre guies de lectures recomanades per a les famílies de les diferents escoles.
• Desplegar les noves accions de dinàmica educativa vinculades al món del llibre i de la lectura.

En aquest sentit, el punt de partida d’aquest pla serà la lectura del manifest que es farà públic el 25 de gener aprofitant l’avinentesa de la Festa Major d’Hivern.
Es pot donar suport al manifest entrant a l’enllaç següent:
http://www.svh.cat/municipi-per-temes/educacio/llegir-ens-ho-dona-tot/

Els impulsors d’aquesta campanya consideren que llegir ens aporta, a través del llenguatge escrit, gran part de l’essència del pensament humà i que ens permet construir el nostre bagatge cultural mitjançant una infinitat de matisos que abasten des del fet imaginatiu més inversemblant fins a l’anàlisi més acurada d’una realitat complexa.
I és per això que apel·len al teixit social, educatiu, cultural, polític, sindical i empresarial del poble de Sant Vicenç dels Horts a establir els vincles més ferms possibles amb les institucions per fer de la lectura un dels estalons de la nostra comunitat perquè llegir ens ho dóna tot.
Ens dóna pensament i emocions
La lectura d’obres literàries ens fa aprofundir en les passions, el pensament i les emocions de l’ésser humà, tant en l’exercici de la interrelació amb els altres com amb la realitat que ens envolta.
Ens dóna informació i opinió
La lectura ens ajuda a valorar i a contrastar la informació que rebem a través de diversos mitjans escrits, ja siguin impresos o digitals, i, per tant, omple de continguts i de matisos la nostra opinió. En general, llegir ens aporta raonaments i arguments, i, en conseqüència, ens afina l’esperit crític i ens fa més lliures.
Ens dóna habilitats i recursos
La lectura contribueix a millorar les habilitats associades a la competència lectora com són la comprensió, la capacitat de raonament i la memòria, les quals, al seu torn, esdevenen recursos d’aprenentatge i comunicatius al nostre servei.
Ens dóna formació i cultura
La lectura ens proporciona, al llarg de la vida, els coneixements necessaris perquè adquirim la formació i el nivell cultural que ens proposem, imprescindibles per al desenvolupament personal en el marc de la societat on vivim.
Ens dóna oportunitats
La lectura, sigui quin sigui el nostre punt de partida com a lectors, ens ofereix diverses possibilitats d’accés: des de les variades propostes de lectura fàcil existents avui en dia fins a l’ús de nous formats. Alhora, la lectura adaptada proporciona l’accés al plaer de llegir i al coneixement a les persones amb discapacitats.
Ens dóna més qualitat d’escriptura
La lectura no ens fa perdre l’escriptura, ans al contrari: enriqueix l’estil individual amb la gran varietat de recursos que els autors despleguen en els seus llibres. La lectura atenta ens ajuda a escollir les tècniques i els criteris estilístics que considerem més adequats per millorar els nostres textos.
Ens dóna espais d’interrelació i comunicació.
La lectura compartida amb els altres per mitjà de clubs de lectura, tertúlies, xerrades, conferències…, ens permet l’intercanvi enriquidor d’opinions i de coneixements, i fa possible el contacte directe amb els creadors literaris. Aquestes activitats són reforçades per la xarxa de biblioteques, sales de lectura i centres educatius.
Ens dóna criteri en l’ús de les tecnologies de la informació i de la comunicació
La lectura ens aporta criteris en les diverses interaccions que s’estableixen a Internet i que s’haurien de fer palesos en el nostre comportament cívic a les xarxes socials, en l’obtenció i tractament de la informació i en la gestió dels recursos compartits.
Ens dóna implicació i compromís
La lectura ens dota, com a ciutadans, dels elements necessaris que reforcen el nostre grau de compromís al qual ens obliga la voluntat de progrés, de millora i de benestar. I, en el món de l’empresa, la promoció de la lectura pot esdevenir un centre d’interès en la implicació voluntària en l’exercici de la seva responsabilitat social corporativa.
Ens dóna arrels universals
La lectura és una font d’aprenentatge universal que ens obre a la coneixença i a la comprensió d’altres formes de vida, costums, cultures, ètnies, religions… Precisament per això, es converteix en un dels fonaments més sòlids dels valors de la interculturalitat i del multilingüisme.
I com que la lectura és un dels tresors substantius més valuosos del nostre patrimoni cultural —un tresor que tenim ben a mà—, llegim tant com puguem, llegim sempre que puguem, llegim!
I persona i societat milloraran.
Sant Vicenç dels Horts, gener de 2015
El text del manifest ha estat elaborat per l’escriptor Jordi Boladeras per encàrrec de la comissió tècnica de la campanya Sant Vicenç dels Horts, m’agrada llegir!

cami de llibresImatge trobada a theartofanimation.tumblr.com

La poètica de l’Andreu Galan

La poesia té tantes cares que és difícil de definir. Sí, és clar, el diccionari ens ho diu: Art del llenguatge que consisteix a expressar segons un ritme, normalment el del vers, un o diversos temes, una idea, un sentiment, etc., als quals cada poeta vol donar un valor propi i universal alhora… I què més?
Segurament també és imaginar somnis impossibles, fer parlar les coses que normalment no parlen o una manera de comunicar la pròpia felicitat als altres.
La poesia té el seu propi llenguatge, un llenguatge diferent al que emprem a casa o a la feina. Utilitzem les mateixes paraules quan anem a comprar el pa, quan fem una declaració amorosa o quan escrivim un poema. La diferència està en com les combinem. Les mateixes paraules dites d’una altra manera.
portada_quinosapUn bon llibre de poesia que s’ha publicat darrerament és “Qui no sap riure, no sap viure”. L’ha escrit l’Andreu Galan i l’ha il·lustrat Luis Demano.
Us transcric algunes dades extretes del blog de l’Andreu, company mestre i persona entusiasta i positiva. Andreu Galan

Qui no sap riure no sap viure és un llibre escrit des de la il·lusió de mostrar als infants un ventall de bones raons per capgirar l’ordre de la realitat i veure el cantó positiu de la vida. L’esperit del recull pren força en la cultura popular: dites, embarbussaments, cançons, amb poemes que beuen de l’antigor i alhora participen de l’actualitat. Són 21 poemes per a infants de totes les edats, amb l’eix comú de la rialla i la diversió, on es barreja el sentit de l’humor i la cultura popular amb un tracte exigent del vers i les paraules.

Hi trobem poemes surrealistes com Bouesia, declaracions d’amor rimades, com la de Romanç del vell pollastre, aquelarres orquestrats per bruixes amb olor de pet, endevinalles amb molt de suc, un vampir que sorprèn el metge quan aquest li diu que li vol curar l’anèmia…i sobretot unes ganes inacabables de mirar-se la realitat des del joc d’infants. Un joc que, entre d’altres, és sobretot joc lingüístic: el de la creació.atrapallibres

Aquest poemari ha estat triat pel Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil (ClijCAT) per optar al 10è Premi de Literatura Infantil «Atrapallibres», en la categoria de 9 anys (http://www.clijcat.cat/Atrapallibres-Llibres-seleccionats) amb el propòsit d’estimular en els infants la lectura d’imaginació.

El recull s’adreça a tots els públics: des de Cicle inicial de primària fins a Secundària. No té edat i les té totes alhora.
Si voleu contactar amb l’Andreu perquè vingui a fer –vos un recital al vostre centre, ho podeu fer a través del seu blog http://www.andreugalan.cat.

Quinosap4

Quinosap2

Lecxit: Resum de la III Trobada “Lectura i Èxit Educatiu”

Els qui no vam poder assistir a la tercera edició de la Trobada “Lectura i Èxit Educatiu” celebrada el 22 de novembre de 2014 al CaixaForum Barcelona ara tenim l’oportunitat de fer un bon tast amb l’extraordinari vídeo resum que han editat i que val la pena de veure amb calma.
Lecxit és un programa de la Fundació Jaume Bofill del qual ja n’hem parlat en aquest blog i que té per objectiu incrementar l’èxit educatiu dels infants a través del treball per la millora de la seva comprensió lectora. La clau de LECXIT està en treballar de forma lúdica i amena gràcies al voluntariat i a la implicació de l’entorn dels nens i nenes que participen en el programa.

Mario Ramos, l’il·lustrador del mes (gener 2015)

foto mario ramosL’il·lustrador d’aquest mes és en Mario Ramos, un autor que va néixer a Brussel·les el 1958, de mare belga i pare portuguès.
Com tots els nens, en Mario solia dibuixar, només que en el seu cas, simplement no va parar de fer-ho durant tota la seva vida.
Segons ell mateix explicava, dibuix sempre el va ajudar a viure. A casa seva no tenien televisor i les seves fonts d’inspiració artística van ser els còmics de Tintín i les pel·lícules de Charles Chaplin.
Va estudiar comunicació gràfica i els seus mestres van ser els dibuixos fabulosos de l’americà Saul Steinberg (el pare de tots els il·lustradors) i els de Tomi Ungerer.
El 1983 va començar a guanyar-se la vida com a il·lustrador. Primer va fer de cartellista i els seus dibuixos aviat es van veure publicats a la premsa: portades, dibuixos per anuncis, etc.
Cap al 1991 va començar a abandonar la publicitat perquè començava a avorrir-se i les seves millors idees mai no van ser utilitzades.
Va ser per aquella època que va fitxar per “L’école des Loisirs”, una editorial que va creure en els seus somnis i li va permetre desenvolupar el seu món personal.
Primer va il·lustrar alguns textos d’altres autors però el que realment volia era dedicar-se a les seves pròpies històries.
El 1995 va publicar el seu primer llibre(text i dibuixos): “El món al revés”.
En Mario tenia la idea que allò que interessa no són les il·lustracions, allò que aguanta un bon àlbum il·lustrat és la història que s’explica.
Els seus dibuixos busquen la senzillesa (que sovint exigeix molta feina).
Per conèixer-lo una mica més us transcric algunes frases que ens va deixar en una excel·lent entrevista que li van fer des de l’editorial francesa Ricochet.
Jo era un nen molt rebel i l’únic que em tranquil·litzava eren els llibres. Realment tinc passió pels llibres. En compro molts i de tota mena.
En un llibre, el que m’interessa és el que vull a compartir amb altres. Després ja em preocupo dels colors, la mida, el disseny, tot el podríem dir-ne la “decoració”. L’important és el missatge. un llibre és com una pel•lícula. Som narradors i no pintors. Això és l’essencial! Quan faig un llibre, m’importa que les històries siguin potents.
caputxetaCada llibre m’ocupa uns cinc o sis mesos de creació. A “El petit soldat” volia parlar de la guerra, vaig començar amb el text i després ja vaig començar amb els dibuixos. No és una cosa que vagi abans que l’altre… Tots dos expliquen la història.
La major part dels seus llibres es representen amb animals:
A la major part dels meus llibres uso els animals, són animals amb actituds humanes, com si fossin les faules de Lafontaine.
Treballo temes que m’encanten, com jugar amb el llop i els tres porquets. És una història que tots tenim al cap, és coneguda per tots nosaltres. Em serveixo d’aquestes històries per relacionar-les amb la nostra vida actual.
Parlar del costat “menys positiu” o de les petites dificultats de la vida també m’obsessiona. Crec que els nens entenen i saben molt més del que pensem. Sovint confio en ells i sovint em sorprenen. Per exemple, si anem a un parc infantil, no hi ha res més cruel que els nens… M’encanta aquesta època de la vida de les persones ja que té una gran sinceritat. Una sinceritat que perdem una mica després.
L’humor és una cosa molt important per a mi, primer perquè així és com m’agrada parlar. És part de la meva vida. En els moments més difícils, sempre m’he alliberat a través de l’humor. Crec que l’humor és la cortesia de la desesperació.
Amb bon humor, podem fer front a les pitjors situacions i els pitjors personatges poden ser abatuts amb un humor ben escrit, ben triat. Jo no faig llibres per divertir, però jo faig servir l’humor per explicar històries que em toquen molt, com parlar de la diferència, la guerra, etc. Per exemple, a “el petit soldat” era important per a mi que el soldadet es trobi en roba interior en un moment de la història. Això fa riure a tots els nens, és clar. I no és un fet trivial. La guerra és l’orgull de l’uniforme i si els exèrcits estan en pantalons curts…
A “El Rei està ocupat”, un llibre que aborda el poder, la història acaba amb el rei al lavabo. Això només pot fer riure, i, a més, es desmitifica la imatge del poder. El rei també va al bany. Que els ho diguem als nens és important. llop2
Una part de la meva feina és anar per les escoles. M’encanta conèixer al meva públic, perquè és qui em dóna de menjar i cal mantenir el contacte amb els nens, perquè no són els mateixos nens que jo coneixia quan jo era petit. No tenen les mateixes preocupacions.

Ja ho veieu: Amb llapis i paper, tot és possible. És màgia!
En Mario ens va deixar fa dos anys,  el 16 de desembre de 2012, però segueix vivint en les nostres ments i els nostres cors, gràcies als seus magnífics àlbums il•lustrats.

Us deixo amb una tria dels millors llibres d’en Mario Ramos, traduïts al català per l’editorial Corimbo.

soc el mes fortSóc el més fort!
Quan un llop vol estar tranquil, què fa? Preguntar als habitants del bosc: “Digueu-me, qui és el més fort?”. I tothom, des de la Caputxeta fins als tres porquets, passant pels set nans, li responen el mateix: “El més fort ets tu, senyor llop”. Fins que un dia, una espècie de gripau li contesta una altra cosa. El llop s’enfada…

Mentre observava els nens jugant al pati de l’escola, en Mario va trobar la idea d’aquest llibre. Ho explica així:
És una pregunta que ens fem sovint ( i no només els nens…) simplement hem de fer una ullada al nostre voltant o escoltar les notícies.
Jo vaig construir la història amb humor: les trobades amb els personatges són divertides, però només el final li dóna a la història la seva veritable dimensió.
Observeu com tot va bé sempre que el llop (símbol de poder) obté la resposta que està buscant. Sembla agradable, gairebé entranyable, però tan aviat com el contradiuen, apareix la seva veritable naturalesa.
En aquest món basat en la competència, molts de nosaltres pensem que una mica de modèstia aniria bé a certes persones. De tota manera, tot és relatiu: depèn de amb qui et comparis.
La reunió amb els set nans era inevitable ¿Havíeu pensat alguna vegada que els set nans treballen tot el dia, sota terra, en condicions terribles, i cantant tot el temps? És una bogeria, no és així?
El que el llop no sap és que la mare ja està a la portada… ah, sí, mireu correctament, just al seu darrere.

romeuijulietaRomeu i Julieta
Hi havia una vegada un enorme elefant, gran com una muntanya. El seu nom era Romeu i era feliç. Bé, gairebé … Només tenia un petit problema. Un petit problema de res, però que li molestava molt. Era tímid. Molt, molt tímid. Per res es posava vermell, es ruboritzava de cap a peus.
Un llibre sobre les dificultats de viure amb els qui són diferents. La trobada amb la Julieta és fonamental per a en Romeu, perquè és la primera vegada que algú no li pren el pèl.
Volia explicar la història d’una parella inusual: que ens preguntéssim què estan fent junts…
D’altra banda, el més fort dels dos no és el qui estem pensant.
Els elefants que li prenen el pèl, agrupats, són la imatge de la multitud monstruosa i idiota.
El llibre acaba amb la següent frase: “Mai es van separar perquè eren, senzillament, feliços junts”. Un final feliç que implica que quan ja no siguin feliços, seran prou valents com per a separar-se.

soc-el-mes-ben-plantatSóc el més ben plantat!
Després d’un bon esmorzar, el llop incorregible es posa les seves millors gales i se’n va a fer una passejada, per tal que tothom el pugui admirar.
De camí, es troba amb la Caputxeta Vermella, els tres porquets, els set nans, la Blancaneus, etc.
És un llibre que ens parla sobre l’aparença, que ocupa cada vegada més espai en la nostra societat. Nomé cal mirar els anuncis o campanyes electorals, per exemple. I a més, qui no es reconeix una mica en el personatge del llop?
La idea del llibre va sorgir a partir d’una trucada telefònica: la persona amb qui estava parlant em va dir: “Estic tan guapo!”. Em vaig posar a riure i li vaig dir que seria un molt bon títol.
El llop estava tan feliç en el seu nou abillament que jo no ho podia deixar de passar l’oportunitat de fer-li fer una altra passejada pel bosc. Aquest llibre d’imatges recorda a ”Sóc el més fort!”
Com que el tema és la bellesa, la trobada amb la Blancaneus era inevitable. Jo sé que ella no fa servir el mateix vestit que en la pel·lícula de Disney (que es va fer el 1937), però això és el normal: ella també disfruta canviant de roba de tant en tant.
A la portada, fixeu-vos bé en el marc del mirall del llop: Hi podreu veure els tres porquets.

al llit petit monstreAl llit, petit monstre!
Què fa un monstruet abans de dormir? Fa ximpleries amb la pasta de dents, demana que li expliquin un conte o un got d’aigua i balla una samba a sobre del llit.
L’únic moment en el petit monstre està en calma és quan escolta el seu llibre preferit: “Allà on viuen els monstres”, de Maurice Sendak, un gran clàssic.
El llibre s’ha convertit en un gran èxit. Els pares vénen a dir-me que reconeixen la situació que experimenten totes les nits amb el seu fill. És sempre al voltant de l’edat de tres anys que el nen fa tot el possible per allargar l’hora d’anar a dormir.
Quan vaig rebre el llibre imprès, em vaig adonar que hi havia un error en el dibuix dels lavabos però, sorprenentment, ningú no se n’ha adonat mai. Tots vosaltres heu estat en un bany, així que si busqueu com cal… detectareu l’error (i no és a les canonades!).

Mama-LMare!
Un nen crida a la seva mare a cada pàgina. La seva casa està plena d’animals inusuals en situacions còmiques. Al final, es descobreix per què està tan espantat…
Em va semblar divertit per explicar la història d’un nen obsessionat per un petit detall mentre, al seu voltant, tot s’ha tornat boig. Una mica com a la nostra societat.
Un llibre que parla de diferents maneres de veure: els nens tenen una visió fragmentada de la realitat i els adults tenen una visió global.
Els nens sovint veuen els petits detalls que els pares passen per alt.
A cada pàgina, es representa el nombre. Per exemple, a la pàgina dels lleons, el 2 és el Gazelle Magazine, que és la seva revista favorita. A la dels cocodrils, el 4 és de Chanel 4, una colònia que no existeix: més barata que Chanel 5, però fa pudor, així que no us amoïneu a comercialitzar-la. A la pàgina dels porcs, el 8 és el trencaclosques de la Caputxeta Vermella.
A les guardes, trobareu els números de 1-2970 (es podria haver continuat). Ho vaig fer per demostrar que els nombres són infinits (que sempre m’ha fascinat).
Una vegada, quan estava signant llibres, una senyora em va dir que 2970 representa el nombre de vegades que diem “mama” a la vida. Em va semblar molt poètic.

ocupatEl rei està ocupat
Tu és el personatge principal del llibre. Vas a veure al rei però els guàrdies t’ impedeixen entrar al castell: “El rei està ocupat! Torni un altre dia! ” Però no et conformes i trobes un passadís secret, que et permet entrar al castell. A traves dels passadissos, finalment arribes a la sala real. Però, on és el rei?
Aquest llibre respon a una pregunta fonamental: ¿què fan totes aquestes persones importants (rei, president o primer ministre), per estar sempre tan ocupats?
És un llibre que els nens els encanta. Un llibre per jugar, però no només per jugar. Hi ha molts altres camins per explorar.
El principi és molt important: “Un va a veure al rei per dir-li tot el que està malament”. A partir d’aquí, podem demanar als nen què creuen que està malament al món, parlar-ne…

el-llop-que-volia-ser-un-xaiEl llop que volia ser un xai
Són els petits somnis d’un llop que vol deixar el bosc i volar pel cel.
El llop ha vist que fan les ovelles: no tenen ales, però no obstant això, de vegades s’enlairen.

el-mes-astutEl mes astut
El llop, és clar, vol engolir a la Caputxeta Vermella.
Tot va bé fins que es posa la camisa de dormir de l’àvia…
La història de la Caputxeta Vermella és el punt de partida per ridiculitzar el llop. És tan agradable burlar-se del Llop Ferotge.

 

Biblioteques de Barcelona

forgesL’últim post de l’any el dedico a les biblioteques de Barcelona, en especial a la Vapor Vell. En aquest espai, situat a prop de casa passo bon moments compartint lectures amb la gent del “club de lectura” i sempre trobo un personal molt atent, disposat a conversar sobre literatura.
Les biblioteques són el servei públic més ben valorat per tots nosaltres i farien bé l’Ajuntament, la Diputació i la Generalitat de no seguir en la línia de retallar pressupost per a l’adquisició de novetats ni de reduir el nombre de persones que hi treballen.
Han editat un vídeo resum de l’any que val la pena mirar amb atenció perquè és una mostra de la quantitat d’activitats que s’hi generen. El podeu disfrutar a continuació:

Bona lectura!