L’odissea de sant Jordi

lodisseadesantjordi-250x261La Ventafocs és el conte popular més conegut arreu del món. Se’n poden trobar més de tres-centes versions diferents i depenent del lloc i del temps hi passen diverses peripècies. Una cosa semblant passa amb altres contes tradicionals. A casa nostra tenim una llegenda molt coneguda, la del cavaller Sant Jordi i nombrosos autors hi han afegit variables amb més o menys encert. Hem conegut la versió d’en Josep-Francesc Delgado amb les imatges esfereïdores d’en Roger Olmos, l’hem vist acompanyant les Tres Bessones i també hem conegut la història contada pel mateix drac. I moltes més.
S’ha presentat una nova versió. L’editorial Cruïlla ha fet una bonica edició i ha preparat un parell de presentacions, una a la FNAC de Barcelona i una altra (el 27 de març) a Girona.
Vaig assistir a la presentació de Barcelona i vaig quedar content de com ho havien preparat tot: Una sala acollidora, punts de lectura, xapes gegants, la presència l’autor i la il·lustradora, un powerpoint amb les imatges, la presentació a càrrec de la Clara de l’editorial… Un luxe, vaja!
El conte es titula L’odissea de sant Jordi i l’autor és en Gerard Quintana, més conegut per la seva faceta de cantant d’un grup de rock molt popular, els Sopa de cabra. La il·lustradora del conte és l’Anna Clariana, que fa temps que s’hi dedica a il·lustrar contes i potser heu vist els seus dibuixos en algun que altre llibre de text.
El seu blog: http://annaclariana.blogspot.com.es/

img031 img032 img033
En aquesta versió es planteja un viatge iniciàtic on el llibre l’Odissea d’Homer té el seu protagonisme, les referències a alguns dels passatges són fàcilment identificables (els ciclops, les sirenes), i el protagonista aconsegueix vèncer els seus propis temors alhora que, com no pot ser d’altra manera, salvar la princesa i matar el drac (això sí, sense violència!).
Un valor afegit del conte és la cançó, interpretada pel mateix Quintana, i que es pot descarregar mitjançant un codi QR o una adreça electrònica.
Crec que la intenció de les persones que gestionen l’editorial Cruïlla han tingut un bon encert en intentar l’acotament del món cultural, musical en aquest cas, al món dels infants i la idea de sumar esforços en aplanar el camí per a un futur més sociable i més humà va en aquesta línia.
Si voleu llegir les primeres pàgines ho podeu fer clicant a PRIMERES PÀGINES
Un deixo amb unes imatges de la presentació.

 

De la lletra al somni. Jornada sobre lectura

Compateixo informació que arriba des de l’Associació ARAE:

picture-a4Us interessen el procés d’adquisició de la lecto-escriptura i les seves dificultats? I conèixer experiències i recursos per motivar la lectura? Sabíeu que la literatura infantil conté claus per al desenvolupament emocional? Coneixeu el que Cal Llibre, les escoles Waldorf, les comunitats d’aprenentatge, el mètode Glifing…fan per la lectura?

Per descobrir i intercanviar sobre tot això, l’Associació Arae ens convida a participar a la jornada “De la lletra al somni” que organitzen el dia 11 d’abril al matí, amb la col·laboració del Grup de mestres d’Osona i l’Associació Avesedari.
Trobareu tota la informació aquí.

Disbagats

Per a vosaltres

Tinc dins del meu cor molts flasconets
on desaré, un a un, els meus afectes.disbagats

El dels pares, amics, germans,
amors.

El de foques, gats, mussols….
Tot el que es mou.

La música
de lletres i paraules.
De cançons.
D’imatges.

Una posta de sol, el mar, el xiu-xiu del riu….
La Natura sencera.
L’Univers.
La Vida.

I quan en senti sola,
els obriré,
Molt poc a poc
tancant els ulls
tot olorant-los.

Escoltant el món.
Escoltant el silenci.

M. José Orobitg i Della

El dissabte 21 de març se celebra el dia mundial de la poesia. M’afegeixo a la celebració comentant la trobada que vam tenir el dia 12 d’aquest mes amb la Maria José Orobitg quan va venir a l’Hospitalet a fer una trobada amb quatre grups d’alumnes de cinquè de primària.
L’encontre, organitzat pel servei de biblioteques de la ciutat, va tenir lloc a la Biblioteca Central Tecla Sala i hi van participar un centenar d’alumnes de les escoles Mare de Déu de Bellvitge, Fax, Pau Vila i sant Josep – El Pi.

Vam conversar amb la Maria José amb motiu de la tria del seu llibre Disbagats per a la Lliga dels llibres.
Vaig tenir la sort de fer-li la presentació i vaig recordar que l’any 2004 ja ens vam trobar per celebrar el seu primer poemari “esqueixada de versos” en una altra presentació a Barcelona.

img030La Maria José ha anat escrivint els seus poemes i ha tingut el reconeixement i el suport de l’editorial Publicacions de l’Abadia de Montserrat que ens ha permès veure i llegir els, de moment, tres poemaris “esqueixada de versos”, “Descabellat de versos descabdellats” i “Disbagats”.

Vam parlar, sobretot, de poesia i de com la paraula poètica ens explica els pensament, les idees d’una persona, amb poques paraules però ben triades. De fet només fa servir les vint-i-quatre lletres que emprem per escriure qualsevol text. De vegades la seva lectura no és fàcil i l’has de llegir una i altra vegada fins que comprens el seu significat ocult. Bé, la lectura té aquest misteri i si t’esforces al final tens la recompensa que busques.

També vam parlar de gats i de poesia visual. Ens va ver un recorregut pels gats més coneguts, des del cinema fins a la literatura universal i ens llegir un poema sobre la història d’un gat i la lluna. Ens va mostra un vídeo genial on s’explica en portuguès aquest poema. El podeu veure a continuació.

Després hi va haver temps per a les preguntes dels alumnes. Un matí meravellós. Us deixo algunes imatges de la trobada.

DSC01572

Amb els alumnes de Sant Josep – El Pi

DSC01554 DSC01564 DSC01571

Marta Altés, la il·lustradora del mes (març 2015)

SIGNATURAFa sis anys, la Marta Altés va iniciar una aventura d’aquelles que et canvien la vida. Va agafar les maletes i va marxar a Anglaterra. L’esperava un màster a l’escola d’Art de Cambridge. Probablement aquell pas i les circumstàncies que sempre envolten als qui estan lluny de casa la va empènyer a treballar més que ningú i aquell esforç li va obrir les portes al meravellós món de la il·lustració de literatura infantil.

La Marta va néixer a Barcelona l’any 1982, va estudiar disseny gràfic a Eina, Escola d’Art i Disseny (Barcelona) i va treballar com a dissenyadora gràfica durant gairebé cinc anys abans de fer el salt a Londres.

La seva visió personal del món és positiva i això, inevitablement, queda reflectit en els seus dibuixos, uns dibuixos plens de detalls que ens fan somriure. En una entrevista al blog de Boolino ens apunta algunes idees dels seu procés creador. Diu:

Altés -no!Intento que tots els llibres que faig tinguin diferents lectures: el nen ha de gaudir del llibre però, a la vegada, vull que ho gaudeixin els pares també.

És molt diferent un àlbum il·lustrat que una novel·la, el joc que hi ha entre paraules i imatges, és una cosa que no pots trobar en una novel·la. Per exemple, quan comences a llegir, els llibres tenen molts dibuixos, però quan el nivell de lectura va sent major, els dibuixos van quedant en un segon pla, a mi m’agraden els dibuixos! és una pena que desapareguin quan el nivell de lectura és “més gran”.

Els nens són lectors d’imatges, és el primer que llegeixen i, en aquest sentit, m’agrada crear contradicció entre imatges i paraules en els llibres.

I sobre el seu procés creador afegeix:

Tot comença amb una idea, l’avantatge de treballar amb text i il·lustració és que poden canviar al mateix temps, mentre treballes, en canvi si has de il·lustrar un text, és difícil trobar l’equilibri entre el text i la imatge. En qualsevol cas un àlbum il·lustrat hauria de tenir aquest equilibri entre paraules i imatge, que un no pogués viure sense l’altre.

Si en alguna ocasió hem comentat que estem davant de la segona revolució de l’àlbum il·lustrat, els llibres de la Marta Altés en són un bon exemple. Tot i que el seu procés s’inicia, com sol ser habitual, amb una idea que es guarda en algun lloc (un esbós ràpid en un full de paper, una nota a l’ordinador, un pensament que ronda pel cervell) i després hi ha la feina de plasmar en llapis, retocar amb aquarel·les, esborrar, refer, etc. en el cas de la Marta és un pèl diferent perquè, segons explica ella mateixa, treballa per parts i després amb l’ajut de l’ordinador maqueta, amplia, mou, gira, solapa… i es val dels avantatges que ofereix el domini dels actuals programes d’edició que permeten un resultat millor i més brillant (incís: és clar que això no és possible si no ets un artista de debò)
Ho entendreu millor si us fixeu en la següent imatge i penseu en com està feta. Només cal imaginar cadascun dels objectes dibuixats per separat i, un cop escanejats, ordenats en la pantalla per donar-li la forma definitiva.

Marta-Altes_-I-am-an-artist_aecid

Fa uns dies va venir a Barcelona a presentar el seu darrer treball. A la llibreria Abracadabra va tenir la gentilesa de preparar un taller d’il·lustració per als infants als quals va convidar a construir un taumatrop i després, juntament amb l’Alice Incontrada de l’editorial Blackie Books, van explicar tot el procés creador de “El rei de la rei-casa1casa”, una història d’animals que planteja la síndrome del príncep destronat, aquella que té a veure amb la gelosia que provoca l’arribada d’un germà. En aquesta història, però, la Marta es val dels animals per presentar situacions quotidianes que suavitzen el conflicte i generen un corrent de simpatia envers el protagonista de la pèrdua d’exclusivitat.

Aquest llibre no és l’únic d’aquesta autora que Blackie Books ha publicat. Abans ja havien apostat fort amb Sóc un artista i Canviem de casa.

soc un artistaSóc un artista és la història d’un nen apassionat dels colors, les formes, les textures, el moviment i tot allò que l’inspira: els mitjons, el que guarda a la nevera… ni tan sols els seu gat pot escapar-se d’una bona mà de pintura! Veu art a totes bandes i no pot deixar de crear! Només hi ha un problema, però: la seva mare no sembla tan entusiasmada com ell…

soyunartista5

Canviem-de-casaCanviem de casa narra les sensacions de por, tristesa i angoixa que suposa deixar la que ha sigut casa teva fins ara i allunyar-te de la gent que estimes. Però començar de zero pot esdevenir una aventura, i allò que és nou, tot i que ens faci por, pot ser molt emocionant. Una història colpidora sobre canviar de casa, fer amics nous i trobar una nova llar.

Altres llibres de la Marta Altés que podeu trobar són:

No-MAltes-ThuleNo! és la història d’un gos simpàtic, amb bones intencions i impulsiu i el misteri que envolta el seu nom. Ell pensa que es diu No, però en realitat això és el que tothom crida quan fa qualsevol cosa. Una història divertida, amb gran sentit de l’humor i que enganxa a tots els públics. Publicat per Thule. El llibre més exitós, de moment, i del que tenim entès que hi haurà segona part el proper any.

 

el meu aviEl meu avi és un relat breu ple de tendresa sobre l’estimació d’un nen cap al seu avi. Planteja situacions normals entre avis i àvies (es fan grans, se senten sols, no reconeixen els seus parents) i el contrapunt que suposen els detalls afectius i sincers d’estimació del seu nét. Editat per MacMillan.

Us deixo amb unes fotografies de la presentació de “El rei del a casa”: AQUÍ

Web de la autora: http://www.martaltes.com/

La notícia de la presentació a BTV la podeu veure AQUÍ

DSC01599

El oro de la liebre

oroS’acosta Sant Jordi i ja estem preparant el llistat de novetats.  He vist que l’editorial Lóguez ha traduït el darrer llibre de Martin Baltscheit, l’autor del mític “El león que no sabia escribir”, i que es titula “El oro de la liebre”.

Aquest àlbum explica una història que ens deixa la pell de gallina. La llebre, un animal tímid, és a punt de morir i deixarà en testament un bagul ple d’or.  Però serà – i aquí la sorpresa!- per a l’animal que demostri que és el més poruc.

Cadascun dels animals del bosc n’està convençut que té dret a l’or. No obstant això, després que tot expliquin els seus motius, resulta que el llop ferotge és el guanyador perquè diu que té por a la mort de la Caputxeta Vermella, al caçador i fins i tot a les set cabretes. Els altres animals estan desolats i coincideixen en que el llop ha de ser qui es quedi amb l’or.

I aquí tenim al llop, assegut a casa del conill, comptant el seu or i rient pels descosits, convençut que els ha enganyat a tots. Què estúpid són els altres animals! – pensa. Però llavors s’adona que ningú vigilarà el seu or quan se’n vagi a buscar menjar… quan surti a buscar una deliciosa cabra! I comença a sentir-se molt estrany, mirant per la finestra i notant una nova sensació a l’estomac, una sensació desconeguda, una sensació que no és gana, precisament.

Mentrestant, al bosc, els altres animals poden finalment dormir en pau.

Unes il·lustracions molt expressives, sobretot els ulls que són el reflex del cor. Cadascuna de les pàgines està ben treballada, i el seu missatge és profund i ens ofereix l’oportunitat de reflexionar sobre qüestions com els diners, la prosperitat o la soledat.

A partir de l’1 d’abril el podrem trobar a les llibreries.

Recomant per a cicle inicial.

Un tastet AQUÍ.

 

El projecte JUNTS de l’escola Drassanes (Barcelona)

20150109_142343La lectura pot jugar amb diverses funcions. Buscar un país en un mapa, adquirir coneixements sobre una ciutat, escoltar música d’una cultura diferent, llegir contes populars d’un altre lloc són diversos tipus de lectura que ens enriqueixen com a persones i ens connecten amb el món.
A l’escola Drassanes participen des de fa molts anys d’un projecte intercultural anomenat JUNTS en el que, entre altres objectius es plantegen escriure un conte conjuntament amb alumnes d’altres països.

La Susana López, mestra responsable de la biblioteca escolar, ens ho explica:

Aquest pla de treball funciona des de fa més de 8 anys i s’ofereix a aquelles escoles de Barcelona interessades en intercanviar experiències amb escoles d’altres continents. I quan diem intercanviar experiències ens referim a intercanviar aprenentatges, coneixements culturals, cartes, fotos, treballs manuals, contes i cançons.

DSC05741I és aquí on entra la biblioteca escolar ja que aquesta pot donar recolzament al grup de nens i nenes que hi participen durant tot el procés d‘intercanvi. A més a més, com a cloenda del projecte Junts s’edita un llibre amb el recull dels contes o cançons intercanviats en els diferents idiomes i com ja podeu imaginar, ¿Quin millor lloc per guardar aquests llibres que a la biblioteca de l’escola?

Cada curs escolar el projecte s‘associa amb l’escola d’un país diferent: Romania, Marroc, Equador, Senegal, etc. Aquest curs les escoles que hi participen treballen conjuntament amb una escola de la Xina.

Si voleu més informació sobre el projecte la podeu veure AQUÍ

L’article on s’explica aquesta eXperiència el podeu llegir a la revista GUIX del mes de març, o també clicant AQUÍ

 

junts

Certamen Literari Francesc Candel 2015

Comparteixo la següent informació:

candel

Francesc Candel

Torna el Certamen Literari Francesc Candel. En aquesta edició, les bases del certamen contemplen tres modalitats: Relat curt (juvenil i adult), reportatge periodístic i poesia. El tema és lliure en les tres modalitats.

Els treballs poden estar escrits en català o en castellà, i s’han de fer arribar del 9 al 28 de març a qualsevol de les tres biblioteques del districte:
Biblioteca Vapor Vell (c. de Joan Güell 14-22)
Biblioteca Francesc Candel (c. d’Amnistia Internacional 8-10)
Biblioteca Poble-sec Francesc Boix (c. de Blai, 34).

Tota la informació AQUÍ.

 

Inauguració del projecte de biblioteca escolar del col·legi Sant Miquel

Els companys del col·legi Sant Miquel de Barcelona em van convidar el dimarts dia 3 de març a conèixer i inaugurar el nou espai que han habilitat com a biblioteca escolar.
DSC01525 DSC01526 DSC01527

 

 

 

Els ha quedat molt digne i acollidor  i el que més em va agradar és que hi ha hagut la implicació d’un bon grapat de mestres en fer possible aquest somni. El projecte de posada en marxa el van dissenyar a tres anys vista. El curs anterior, el primer, van redactar i consensuar el Pla de Lectura i van iniciar la feixuga tasca de catalogació del fons. Paral·lelament van pensar en com distribuïen l’espai.
Ara estan en el segon curs i han previst acabar la catalogació del fons per començar a fer préstec el mes de setembre, data que tenen in mente per oferir un servei a tota la comunitat i mantenir un funcionament regular.
Han passat cinc dies de la visita i mentre ho recordo em vénen al cap, d’una banda, la seva amabilitat i les deferències que van tenir amb mi mostrant-me la seva escola i, per l’altra, uns pensaments relatius a la iniciativa que hem de tenir, el self-made man (o self-made woman) que diuen els americans, i no estar sempre plorant i demanant a l’Administració educativa corresponent que consolidi, d’una vegada, el funcionament de la biblioteca escolar de qualitat.

Agraeixo l’entrada que han fet al seu web on han penjat fotos de les sessions que vaig fer amb els seus alumnes. La podeu llegir AQUÍ.

DSC01488 DSC01509 DSC01511

Princeses i soldats. 8 de març a l’escola

8mbaner_1280x93Els propers dies serà un bon moment per llegir alguna de les bones obres de la literatura infantil i juvenil que tracten el tema de les desigualtats de gènere i fer-ne una reflexió col·lectiva.
Com sol passar cada any, l’escola queda bastant oblidada del actes que serveixen per recordar l’efemèride. La Generalitat de Catalunya i l’Institut Català de les Dones programen una allau d’actes institucionals en els que la infància i el món de l’educació i l’escola són inexistents. Ja hi estem acostumats.
Aquests dies els mestres aprofiten per recordar o explicar als seus alumnes l’origen i la història d’aquesta celebració i en els darrers anys ha tornat la consciència dels 80 sobre la necessitat de ser més combatius envers aquesta “invasió rosa” que arriba a través de les joguines, de la moda i de la que també s’aprofita alguna editorial llençant col·leccions (infames) adreçades només a noies.
rosa caramelo:Maquetaci—n 1En Paco Abril ho explica molt bé en un article que podeu llegir al seu blog i del que manllevo unes frases: “está muy claro lo que quieren que sean las mujeres. Todo aquello con lo que tientan a las niñas es rosa. Son de ese color las cocinitas, las lavadoras, los patinetes, los teléfonos, las bicicletas, las cámaras de fotos, las cafeteras, los castillos, las aspiradoras, los disfraces y hasta el globo terráqueo. El mundo que prefiguran para ellas esos juguetes es el del hogar y el del cuidado de los bebés como ocupación predominante, y el de la belleza como cualidad relevante. Los “inocentes” juguetes quieren diseñar para el futuro de las niñas una nueva cárcel rosa. El rosa se ha convertido en el color dominante de la nueva dominación.
Una mayoría apabullante de estos juguetes condicionantes les asegura a las niñas que su imagen física va a ser decisiva para triunfar en la vida y que deben, por lo tanto, dedicar una parte importante de su tiempo a cuidar su atractivo. Aparte de condicionar las opciones de las niñas, de reducir su potencial como seres humanos, esta obsesión inculcada por los modelos de belleza, va a tener un enorme coste de insatisfacción y sufrimiento.
Pero hay mucho más que los juguetes: un gran número de editoriales infantiles se han sumado con entusiasmo a la colonización rosa. Lo podemos comprobar recorriendo librerías. Hay una auténtica saturación de libros de ese color pastel en los que predominan los dedicados a las princesas. Centenares de textos se esfuerzan en convencer a las niñas de que es fundamental que cultiven su coquetería como auténticas princesas, que deben esmerarse en la dedicación a su pelo, a su rostro, a sus uñas o a sus modales para ser dignas de un príncipe.”

Si voleu trobar un bon llibre per comentar-lo a classe us pot anar bé qualsevol d’aquestes dues tries.
tants2Una és NOIES I NOIS: TANTS A TANTS, maletes de llibres per potenciar la coeducació que podeu consultar AQUÍ i demanar en préstec a l’Associació de Mestres Rosa Sensat.
La mochila violeta

 

 

Una altra bona tria és La Mochila Violeta, (guia de lectura infantil y juvenil no sexista y coeducativa)que han preparat des de la Diputació de Granada. Ho podeu descarregar  AQUÍ o entrant al seu web

 

I per als mestres, una recomanació lectora (és un llibre dur):
þÿMuñecas vivientes
El regresso del sexisme
Natasha Walker
Turner 2010

 

 

No sé com ho  veieu … però només cal comparar aquestes dues portades:

gerónimo stilton

tea stilton

Les impressionants mestres de Menorca

He estat tres dies a Menorca compartint experiències pedagògiques amb les mestres de l’illa. Tres dies intensos que m’han servit per reafirmar-me en la convicció que les mestres són fetes d’una matèria especial, feta de generositat, entusiasme, valentia i amor envers la seva professió. Si hi ha herois, cal buscar-los a les escoles.
La idea del curset que em van demanar era dedicar unes hores, vuit, a reflexionar sobre lectura i sobre biblioteques escolars. Es van apuntar seixanta-quatre mestres, la qual cosa em va preocupar perquè inicialment el curs estava pensant per a un nombre entre 15 i 25 que em permetés fer algunes pràctiques vistoses, talment com si fóssim infants d’un grup classe que va a la biblioteca a fer alguna sessió d’invitació a la lectura. Però 64 és un nombre que em sobrepassa. Vaig fer el que vaig poder i crec que finalment ens en vam sortir.

Trobada amb els mestres del CP Toni Juan (Maó)

Trobada amb els mestres del CP Toni Juan (Maó)

DSC09187

La Montse en el nou espai de la futura biblioteca del CP Sant Llúís

També vaig tenir ocasió de visitar dues escoles. A la primera, l’escola Antoni Juan, vam fer una sessió amb tot l’equip de mestres i a la segona, l’escola pública de Sant Lluís vaig assistir a l’inici d’un nou projecte de biblioteca que la Montse de la Asunción està intentant consolidar en un nou espai.

De totes les accions que em van mostrar em va agradar especialment “el club de lectura” que els funciona la mar de bé. El testimoni de les lectures personals el recull cada infant en un “Lectòmetre” que li serveix per anar conservant en la memòria escrita les bones lectures fetes en companyia. Molt xulo.
Un altre projecte que impulsen des de el CEP de Menorca és el de les emocions. Creuen, amb raó, que el futur de l’educació passa per les emocions, més que no pas pel coneixements (al contrari del que proposa la LOMCE, curiosament) i en aquesta primera fase estan intentant formar els mestres amb conferències molt interessants, com les que podeu veure en el cartell, si cliqueu a CARTELL CICLE DE CONFERÈNCIES CEP
Repeteixo. Les mestres de Menorca (i en general de tot arreu) són impressionants. Ho estic comprovant ara que la distància em fa ser més objectiu. Penso que, com a societat, tenim el deure de valorar la seva feina.
I, si més no, el que pots fer, amic o amiga, és tenir un detallet per les que tingueu més al a vora. No sé… per exemple, escriure’ls un poema, invitar-les a un cafè amb llet a la sortida de l’escola, o simplement agrair-les la seva dedicació i el seu amor a la professió. Segur que els hi alegreu el dia, i això que només és dilluns.

DSC09188

lector de l’escola Sant Lluís amb el seu “lectòmetre”

DSC09189