3 Desembre 2015 by jcentell

Llibres per als més petits (0-3)

En les primeres edats de l’infant convé anar-los familiaritzant amb els llibres. Per això, cal dedicar estones durant el dia per asseure’s junts i mirar-los conjuntament. S’ha de buscar un moment en que estiguin tranquils, alerta i disposats a participar. Així, lentament, anirem establint una bona comunicació, metre anem passant passat els fulls i li llegim en veu alta.

S’ha de triar un lloc tranquil i còmode, posar la criatura a la falda i i llegir-li o cantar-li amb veu suau i tranquil·litzadora. Si la cosa funciona, es nota de seguida que es diverteix.

Els llibres de tapes dures, són els ideals. Seleccioneu llibres de cartró amb imatges de rostres i objectes que siguin familiars.

A l’hora de llegir podem afegir les nostres pròpies paraules o inventar una història que acompanyi les imatges. Utilitzarem paraules senzilles, conegudes i podem fer efectes de so que coincideixin amb la història. Els cotxes “Bruuum! bruuum!”, els trens “Xuuu, xuuuu!”, els ànecs “Cuac! Cuac!”,…

Entre els 4 i els 12 mesos notarem com ja tracten d’agafar, mastegar o acariciar els llibres; és la seva manera de dir que estan entusiasmats i que els interessats en el llibre.

Dedicar una estona a llegir és un bon regal.
Ara que s’acosten les festes nadalenques, és un bon moment per iniciar la seva biblioteca personal. Segur que el tió, el Pare Noel, o els Reis els portaran bons llibres. Dels que s’han publicat darrerament, recomanem els deu següents:

On vius, cargol?
Petr Horácek
Joventud

En Pep va a l’escola
Nick Denchfield
Cruïlla

És meu!
Jeong Soon-Hee
Tramuntana

Nyam nyam
Mar Benegas
Combel

Cançons del meu entorn. Canto i jugo
Jaume Barri
Baula

Mi pequeño mercado
Xavier Deneux
Combel

Superniño
Michael Escoffier
Kokinos

L’àlbum de l’Adela
Claude Ponti
Lata de sal

Mira, mira…
Édouard Manceau
Cruïlla

Al llibre
Fani Marceu
Corimbo

Imatge de “l’àlbum de l’Adela”

1 Desembre 2015 by jcentell

Fils d’aigua, rius de tinta

Sortida al Delta de l’Ebre

Yo no sé
lo que dicen los cuadros ni los libros
(no todos los cuadros ni todos los libros,
sólo algunos),
pero sé lo que dicen
todos los ríos.
Tienen el mismo idioma que yo tengo.

El río (fragment) Pablo Neruda

Com a ciutadans del món estem compromesos en el coneixement i l’estimació del nostre entorn més proper. A les escoles, s’intenta fer evidents els aspectes socials i naturals relacionats i es programen sortides que ajuden a interpretar i conèixer in situ la realitat que ens envolta.

Cada curs, moltes escoles s’impliquen amb l’agenda 21 i intenten avançar compartint una visió del món propera als postulats del que s’anomena ecoeducació. Es tracta d’educar pel canvi de les relacions socials i ambientals actuals i fomentar una cultura de respecte envers el nostre planeta. En aquest sentit, convé programar lectures d’obres de ficció que complementen l’estudi i el coneixement, per exemple, dels rius.

Les possibilitats pedagògiques que ens ofereixen les narracions que parlen sobre els rius són nombroses: els ponts, el comerç, l’aigua, el transport, els peixos, la contaminació, les inundacions, les granotes, etc. Depenent dels aspectes que es vulguin tractar, quan es visita la desembocadura o el naixement d’un riu, quan s’estudien les colònies tèxtils o els molins paperers, quan es creua un pont, quan es vol conèixer el cicle de l’aigua, etc., un relat relacionat amb aquest tema pot ajudar a fer-ho més entenedor.

Per exemple, un projecte sobre els ponts romànics és un bon projecte si es vol treballar les matemàtiques, la física i la història, i un projecte sobre la contaminació de les aigües fluvials involucrarà les àrees socials i naturals, també.

A les escoles, la música, la plàstica, la matemàtica, les ciències naturals i socials, etc. normalment formen part del mateix projecte si es treballa de forma globalitzada i s’entén que tot hi està connectat, que l’estudi ha de ser interdisciplinari i el treball cooperatiu. Per aquest motiu, les lectures de ficció relacionades poden esdevenir un bon aliat, una bona eina per a qualsevol tema que es vulgui investigar.

En aquest cas, si ens centrem en el riu com espai de vida i de cultura podem resseguir el viatge a través d’un riu amb la narració de Tomek, el rio al revés, si ens interessem pels recursos industrials i energètics ens pot anar bé recordar Las lavanderas locas, o si el que volem en aprofundir ens les comunicacions, L’ogre, el llop, la nena i el pastís és ideal.

A la revista GUIX del mes de desembre fem esment del treball que sobre els rius vam elaborar el curs anterior amb les companyes del Grup de treball “Passió per la lectura” i que ja vam apuntar en una entrada en aquest mateix blog. Els llibres treballats els podeu consultar, també, a l’apartat Propostes didàctiques.

26 Novembre 2015 by jcentell

Anna Llenas, la il·lustradora del mes (novembre 2015)

Fa unes setmanes vaig tenir la sort de compartir unes sessions de narració de contes amb els alumnes de les escoles de Fuensaldaña, Mucientes i Cigales, a la província de Valladolid. Les dues primeres són escoles rurals, amb pocs alumnes. Em van deixar passejar per les classes explicant contes i vaig veure com tenien organitzat el racó de biblioteca a l’aula.
Quina no va ser la meva sorpresa quan vaig veure a totes les aules, el llibre de l’Anna Llenas “El monstruo de colores” amb el seu corresponent peluix. Em va fer pensar en com arriben els llibres a mans dels mestres i l’acceptació per part dels alumnes.
En el cas de El monstre de colors la seva presència venia donada perquè a les respectives escoles estaven fent un treball sobre les emocions i aquest és un llibre genial per als alumnes de cicle infantil i cicle inicial perquè explica de forma molt planera i molt visual els diferents estats d’ànim i és una bona manera d’introduir les vuit emocions bàsiques.
Uns dies més tard, l’Aina, una companya mestra de la Garriga, em feia la recomanació d’incloure l’Anna Llenas com a il·lustradora del mes.
Tanta coincidència no podia deixar-la passar.
No conec personalment a l’Anna Llenas però sí tinc alguns dels llibres que ha il·lustrat. L’últim que vaig comprar va ser el pop-up del monstre, precisament.
Ara he sabut que, recentment, l’editorial Bárbara Fiore ha publicat el seu darrer treball “El Buit”, un llibre que fa molt bona pinta.
No puc explicar gaire de la seva vida però recomano una entrevista que li van fer els de “l’elefant trompeta” i que ens dóna pistes d’aquesta jove il·lustradora. La podeu llegir clicant AQUÍ.
Alguns dels llibres que ha il·lustrar l’Anna Llenas, fins ara, són:
El buit, un llibre que ens parla de la resiliència, o la capacitat de sobreposar-se a l’adversitat i trobar-hi un sentit.

T’estimo (quasi sempre) narra la història d’en Lolo i la Rita que són molt diferents i de com acceptar les diferències. Un conte per a nens i grans que convida a la comprensió d’allò que ens fa diferents, mostrant el màgic efecte dels pols oposats.

Diario de las Emociones ens explica com aprendre a identificar les pròpies emocions, reconèixer-les i expressar-les d’una manera lúdica, pràctica, divertida i creativa. A través d’una sèrie d’exercicis proposa alliberar la creativitat, canalitzar les emocions negatives i potenciar les positives, augmentant així el benestar i el coneixement d’un mateix.

El Monstre de Colors El Monstre de colors no sap ben bé que li passa. S’ha fet un embolic amb les emocions i ara li toca desfer-lo. Una història senzilla però molt emotiva.

Si yo fuera un gato
– ¿Qué pasaría si fueras un gato?
– Si yo fuera un gato…
La resposta a la pregunta amb que comença la narració ens obre un ventall de divertides possibilitats. Podeu veure el resum que ha fet OQO ediciones, clicant AQUÍ.
El Sol fa tard
El Sol és el primer a llevar-se als matins i donar començament al dia. Però un matí es queda adormit i es desperta més tard que de costum … Haurà d’espabilar si vol que es faci de dia i que tot torni la normalitat. Se’n sortirà?
Què et passa, Miola? Miola es una gatita que se enfada… ¿Pero qué le pasa? Este libro es para los más pequeños. Expone una idea muy simple: la emoción del enfado, para que los pequeños también se la reconozcan en sí mismos.

Més informació al web de la il·lustradora: http://www.annallenas.com

I al seu blog: https://annallenas.wordpress.com

Les imatges d’aquesta entrada estan extretes del web i del blog de l’autora.

25 Novembre 2015 by jcentell

II Jornada Literatura i Educació

El proper dissabte, 28 de novembre de 2014, als locals de l’Associació de Mestres Rosa Sensat es farà la segona jornada al voltant de relació entre la literatura infantil i juvenil i les escoles.
La jornada vol ser un espai on diferents professionals i experts del món literari del nostre país puguin debatre sobre diferents aspectes relacionats amb la literatura infantil i juvenil.
La literatura ens permet entrar en contacte amb altres realitats, amb mons imaginaris que ens fan somiar, riure, emocionar i estremir. Una oportunitat per créixer i per ajudar-nos a entendre’ns a nosaltres mateixos, així com també entendre el món que ens envolta.
Els àlbums, els còmics, les apps… es van fent presents, cada dia més, a les escoles i als instituts, on esdevenen un recurs imprescindible per aprendre a llegir, per gaudir de la lectura i per assolir l’hàbit lector a qualsevol edat.

PROGRAMA
9 h
Acollida i lliurament de documentació
9.30 – 10.30 h
La lectura d’imatges en la formació del lector
Teresa Colomer
10.30 – 11 h
Esmorzar
11h – 12.30 h
Dues mirades sobre la lectura
Aprendre a llegir en companyia. Montserrat Fons
Llegir imatges. Irene Savino
12.30 – 14 h
Anàlisi d’intervencions educatives entorn a la lectura a les etapes d’infantil, primària i secundària
Carícies literàries. Maria Rovira
La lectura a l’escola primària. Mariona Trabal
Mirem, llegim i parlem de llibres. Dels àlbums i llibres il·lustrats als clàssics. Carme Pardo i Teresa Verdaguer

14 – 15.30 h
Dinar

15.30 – 17.30 h
Àlbums i llibres il·lustrats, còmics, sense mots, apps… a l’escola i a l’institut
No tinc paraules i altres llibres que tampoc en tenen. Emma Bosch
Paseo por el cómic. Nueve ejemplos para despertar el interés por un género. Ana Lartitegui
Això va a mitges. Arnal Ballester
Applied [Apps, literatura i educació]. Cristina Correro
17.30 – 18 h
Cloenda i lectura de poemes de Maria Mercè Marçal
Teresa Font

Preu: soci/a: 30€; subscriptor/a: 33€, no soci/a: 36€
Les Inscripcions s’han de fer directament al web de l’Associació de mestres Rosa Sensat:
http://www.rosasensat.org/cursos/172?CUCodCur=61502

23 Novembre 2015 by jcentell

Premi Impuls

La Fundació Impuls és una entitat sense ànim de lucre d’àmbit internacional que té com a objectiu millorar de la qualitat educativa del nostre país.
Un dels eixos de la Fundació Impuls és la promoció social del professorat i el reconeixement a la seva tasca innovadora. És per aquest motiu que l’any 2005 es van crear els Premis TIC, oberts a tot el professorat per reconèixer les propostes innovadores del col·lectiu docent i promoure el bon ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) a l’aula.
En la setena edició del Premi Impuls han considerat que el projecte Implica’t amb la Carta de la Terra ha estat mereixedor del Primer Premi.

El passat dissabte 22 de novembre, dins d’una Jornada organitzada a l’IESE per la Fundació Impuls i la Institució familiar d’educació es va fer el lliurament del premi. Vam anar vuit dels cinquanta-un mestres implicats en el Projecte.

Els mestres Implicats

Imatge extreta del web de la institució familiar d’educació

Primer hi va haver una conferència d’en Richard Gerver (Londres, 1969), un dels mestres més influents a nivell mundial. Gerver defensa que “els alumnes aprenen millor si se senten implicats”, alhora que carrega contra els deures i contra els exàmens. Quan era director d’escola, va convertir la Grange Primary School, una de les pitjors del Regne Unit, en un exemple d’innovació. Va ser assessor de política educativa de Tony Blair i Premi Nacional d’Ensenyament al seu país.
Els qui no conegueu a aquest personatge podeu fer-li una ullada al seu web on trobareu algunes de les conferències que ha fet arreu del món. Cliqueu a: http://www.richardgerver.com/

En la seva xerrada, molt divertida, va reflexionar sobre com el món canvia a gran velocitat i com els joves s’estan servint de la tecnologia per explorar noves formes d’aprenentatge.
Vam aprofitar per lliurar-li un exemplar del conte “Sota l’acàcia” que forma part del Projecte “Implica’t amb La carta de la Terra.

Amb la Desirée, fent-li lliurament d’un exemplar del conte.

20 Novembre 2015 by jcentell

El meravellós peludiu-renudiu-xiquitiu

Que algunes llibres infantil són bonics ja ho sabem, com també sabem que, de tant en tant, cau a les nostres mans alguna “joia”.

La última que he trobat i que no puc estar de comentar és El meravellós peludiu-renudiu-xiquitiu, un àlbum il·lustrat per la italiana Beatrice Alemagna, la mateixa que ja ens va delectar fa uns anys amb Un lleó a París, els cinc desastres, o les il·lustracions d’alguns contes del gran Rodari.

En aquest àlbum s’explica l’aventura de una nena de cinc anys, Edith, anomenada Eddie pels seus amics, que sovint se sent una mica inútil. Un matí escolta la seva germana parlar del seu regal d’aniversari de la mare (aniversari-mare-peludiu-renudiu-xiquitiu) i pensa que ella també li ha de fer un regal. Es col·loca la seva jaqueta de color rosa sobre les seves fràgils espatlles i surt al carrer on comença a preguntar als botiguers del seu barri (fleca, floristeria, antiguitats…) si saben que és o si tenen un peludiu-renudiu-xiquitiu. Ningú li pot proporcionar aquest objecte però cadascú li fa un petit obsequi.

Desanimada, la nena torna a casa i, pel camí, troba una petita bola peluda, fluorescent. Finalment ha trobat el que buscava, el seu meravellós regal.

Un àlbum encantador que presenta una nena amb una gran estima per la vida i pels altres.

Les il·lustracions són genials, amb uns fantàstics dissenys amb les cases del barri tortes i unes botigues que permeten veure a través de les finestres mil i un detalls.

Hi ha quelcom que no sé dir que m’ha recordat la Pippi Langstrump.

Recomanable a partir dels quatre o cinc anys.

Editat per Combel.

Us deixo el book-trailer (versió en francès):

18 Novembre 2015 by jcentell

Faules de sempre i altres contes d’animals

Les faules són un gènere literari molt antic que conserva, encara, la força de la seva imaginació i la possibilitat d’extreure’n un ensenyament. Normalment són peces breus que les fan ideals per començar o cloure una sessió de contes.
Isop, Fedre, però sobretot, La Fontaine, han estat els grans mestres d’aquest gènere en el que els personatges són animals que posen l’accent en alguna qualitat, virtut o vici humà, per oferir-nos una moralitat que ens fa reflexionar en com som les persones.

L’editorial Eumo, adscrita a la Universitat de Vic, que normalment publica textos pedagògics, també té una col·lecció que anomenen Contes. Dins d’aquesta col·lecció acaben de presentar un recull de faules. De la mà de la Maica Bernal i la Carme Rubio, dues excel·lents professores de l’escola de mestres de la UVIC, amb qui he tingut la sort i el plaer de compartir algunes aventures relacionades amb la literatura infantil i l’educació, ens ofereixen aquestes Faules de sempre i altres contes d’animals.
Algunes de les faules són abastament conegudes, com és el cas de La tortuga i els dos ànecs, adaptació lliure d’una faula de La Fontaine però n’hi ha d’altres que provenen de la tradició búlgara, sarda o italiana i, de ben segur, ens sorprendran.

A la promoció que fa l’editorial podem llegir:
Aquest llibre ens porta al món fantàstic de gallines més astutes que una guilla, formigues eixerides, ratolins presumits i óssos gemegaires. En comptes de comportar-se com el que són, aquests animals actuen com les persones. I ens mostren, amb humor i murrieria, tots els defectes humans.

Les faules s’acompanyen d’unes il·lustracions de la Laura Reixach, que usa els colors càlids i terrosos per donar-li un aire més proper i alguns dels animals els humanitza amb petits detalls de peces de roba (bufandes, camises, etc..). Una il·lustració clàssica i elegant.
L’edició està cuidada, amb lletra de cos generós i paper del bo, que fan d’aquest llibre un objecte delicat que caldria incloure en la carta als Reis.
Amb la col·laboració del servei de biblioteques de L’Hospitalet han organitzat una presentació a la biblioteca Tecla Sala. M’han convidat i ja he començat a preparar la narració d’una d’aquestes faules, tal com faran les autores. Crec que pot ser una presentació diferent, a la que hi esteu convidats, faltaria més!
El fliyer que anuncia la presentació és el següent:

Aprofito per citar les tres darreres novetats de la col·lecció Contes, relacionades amb la cultura popular i les nostres tradicions:

Busquem l’home dels nassos
Pilarín Bayés | Adelina Palacín | Assumpta Verdaguer
Dins la col·lecció En Pau i la Laia, que ja deu anar al voltant dels quaranta títol de la sèrie, aquest home dels nassos, que té tants nassos com dies té l’any, es passeja per pobles i ciutats cada 31 de desembre. En Pau i la Laia el volen veure de totes passades, però comença a nevar i es fa difícil circular pel país. Aconseguiran de veure’l, malgrat tot?

Fem el pessebre d’Eva Santana Bigas
Avui la Maria s’ha posat a fer el pessebre. Ho té tot a punt: la molsa, el bou i la mula, el nen Jesús, un caganer, fins i tot un dimoni! Què seria un Nadal sense pessebre! I un pessebre sense neu?

On ha anat el tió? d’Eva Santana Bigas
On ha anat el tió? S’ha escapat de casa? Aquest matí, en Pau s’ha endut un bon ensurt quan ha vist que no hi era.

14 Novembre 2015 by jcentell

Setena edició del concurs de literatura ràpida L’Exprés

Un moment de la dramatització

Hem celebrat la setena edició del concurs de literatura ràpida L’Exprés a la biblioteca Vapor Vell del barri de Sants.
Con en les darreres edicions la participació ha estat excel·lent. El funcionament sempre és el mateix. Es convoca als participants a les 10:30 del matí, es donen les dues paraules que són les consignes que han d’aparèixer en el relat i disposen de 90 minuts per desenvolupar una narració.
Enguany les dues paraules triades han estat “cinturó” i “revelació” i, en general, el caire de tot plegat ha estat una mica colpidor, potser pels esdeveniments succeïts a París en les darreres hores.
També hi ha hagut narracions divertides, poesies i algun microrrelats.
Al migdia, amb en Julián Figueras i en Ricardo Reitano, hem fet la lectura de totes les narracions i després de deliberar hem triat (uff! com ens costa triar-ne només dues) les millors.
El finalista ha estat el relat “El tresor”, amb el pseudònim Alvocat, escrit per Xavier Silvestre. El guanyador ha estat el relat “Los rusos”, amb el pseudònim Aida Lafuente, escrit per Jesús Martínez.
A la tarda s’ha fet el lliurament de premis (els euros i les cafeteres) i els actors de La Casona han fet un parell d’improvitzacions sobre aquests dos relats.
Ha estat una jornada literària meravellosa, com sempre.

Els dos guanyadors amb els membres de La Casona

Podeu llegir els treballs guanyadors, escanejats tal qual al facebook de la biblioteca Vapor Vell.
Podeu veure algunes imatges de la festa de lliurament de premis a continuació.

10 Novembre 2015 by jcentell

He arribat tard perquè…

He arribat tard perquè… és el títol del nou llibre de Davide Cali, amb il·lustracions de Benjamin Chaud (lligat definitivament a l’elefant Pomelo). Està editat per Andana i segueix el fil de l’anterior No he fet els deures perquè… i és un enfilall de situacions hilarants i boges explicades per un nen a la seva mestra, quan arriba tard a l’escola.

La narració comença amb el nen dormint al seu llit. Al terra hi ha un llibre obert, cap per avall, que és precisament el que tenim a les mans. Hi ha també un gos, que l’acompanyarà en tot moment, mirant sorprès el rellotge despertador que marca, aaagg!, l’hora de llevar-se. A partir d’aquí tot són corredisses i presses fins que arriba a l’escola i la mestra li pregunta:

Aleshores… Digue’m, per què has arribat tard?
Doncs… és una història ben llarga. —respon el nen.

I comença un regitzell superdivertit d’excuses que ens recorden el “nonsense” (sense sentit) d’alguns llibres anglesos: Formigues gegants, ninges malvats, majorets espantoses, talps misteriosos… es confabulen per evitar que el noi arribi a temps a l’escola.

El llibre conté moltes referències i evocacions a altres històries. Per exemple a “Alícia en terra de meravelles” (El que em va passar és que tot just després em vaig encongir), a “La aventura formidable del hombrecillo indomable” (vaig haver de lluitar amb una esponja gegant), a “La caputxeta vermella” (vaig trobar una nena petita que em va demanar ajuda per trobar la casa de la seva àvia), a “Hansel i Gretel” (paràrem a fer un mos pel camí), a “El flautista d’Hamelín” (no vaig poder evitar seguir un nen que tocava una flauta màgica…), etc.

Les invencions del nen, a mesura que avança el conte, són cada vegada més esbojarrades. Diversos personatges com el Ieti, el Bigfoot o els marcians, finalment, no aconseguiran que el nen arribi tard… Bé, arriba tard perquè ha de tornar a casa a buscar la motxilla que s’ha oblidat. Però alguna cosa surt malament…

He rigut molt i m’ha agradat l’actitud pacient de la mestra que sembla animar al nen a seguir inventant excuses.

El llibre té molt bon ritme i es llegeix amb interès. Crec que els alumnes de segon o tercer de primària s’ho passaran d’allò més bé amb aquest llibre que, a més, obre la porta a continuar inventant excuses per arribar tard a l’escola. També es presta a fer un anàlisi del vocabulari (especialment dels adjectius que usa l’autor).

Lectura recomanada.

8 Novembre 2015 by jcentell

Presentació de la col·lecció Petit Fragmenta

El proper dijous, 12 de novembre del 2015, a les 19h, a la llibreria La Central, (Mallorca 237, Barcelona), tindrà lloc la presentació de la nova col·lecció infantil Petit Fragmenta. A l’acte hi intervindran Inês Castel-Branco, directora de la col·lecció i autora de Respira, Joan-Carles Mèlich, professor titular de filosofia de l’educació a la UAB, Halil Bárcena i Mariona Cabassa, autor i il·lustradora d’Històries de Nasrudín, Àlex Tovar i Àfrica Fanlo, autor i il·lustradora de Funàmbulus, moderats per Ignasi Moreta, editor de Fragmenta.