Jules Verne: 111 anys de la seva mort

Tal dia com avui, un 24 de març de 1905 moria a Amiens (França) Jules Verne a l’edat de 77 anys. Verne va néixer a Nantes el 8 de febrer de 1828. Fa  tres anys vaig anar a visitar la casa on va néixer, l’Institut on va estudiar i el Museu que li han dedicat a Nantes. Vaig fer un post que podeu recordar AQUÍ.
jules_verne_contingutVerne era persona reservada pel que fa a la seva vida personal. Les seves passions eren l’escriptura, la navegació i el mar.

Va treballar com a agent de borsa però després es dedicaria plenament a la literatura i l’any 1863 arribaria el seu primer èxit amb l’obra Cinc setmanes en globus. Fins l’any 1876, va publicar les seves principals obres Viatge al centre de la Terra, Els fills del capità Grant, Vint mil llegües de viatge submarí, De la Terra a la Lluna o La volta al món en 80 dies.

A Jules Verne se l’ha considerat un autor visionari, el profeta de la ciència i de la tècnica i fundador de la literatura de ciència ficció. Va viure un moment històric que va venir seguit de molts invents i descobriments que ens han marcat la vida: el descobriment del radi pel matrimoni Curie, la teoria de la relativitat d’Albert Einstein o l’evolucionisme amb l’Origen de les espècies de Charles Darwin.

Us deixo amb el videoclip oficial de la bonica cançó JULES VERNE, cantada per Dàmaris Gelabert.

200px-Jules_Verne_autograph

Presentació de “A lo bestia” (La lliga dels llibres)

PORTADA-ALOBESTIAA lo bestia és un dels quinze llibres que formen part de la tria de “la lliga dels llibres” d’enguany i ha estat el que hem triat per portar a l’autora a parlar amb els alumnes.
La trobada va ser el dia 11 de març a la biblioteca Tecla Sala i van participar cent alumnes, quatre grups de les escoles Bernat Desclot, Sant Gervasi i Busquets i Punset.
Va ser una trobada molt intensa on la Mar Benegas va recitar, va parlar de poesia i va contestar les preguntes dels alumnes.

A la bestia és un llibre que combina poemes amb il·lustracions. Són uns poemes senzills i fàcils de recordar que tenen molta musicalitat i per això són ideals per ser llegits en veu alta.
En aquest poemes podem trobar frases tendres i dolces i d’altres més esbojarrades i exagerades.

DSC04345
Está estructurat en tres part. A la primera (como sardinas en lata) compara les persones amb animals –la madre cotorra, el padre jabalí, el abuelo tortuga, etc.-, la segona (con la piel de gallina) repasa els tòpics referits a alguns animals -lágrimas de cocodrilo, jaula de grillos, etc.- i la tercera (tres pies al gato) presenta uns enginyosos jocs de paraules amb animals inventats -tacarañas, parafantes, bolserizo, cucharachas, etc.
Un llibre força original.

Us deixo unes imatges de la trobada a continuació:

Conjuro primero
Por un sustantivo
ni duermo ni vivo.
Por un predicado
me has cateado.
Saber si es con uve
la fiebre me sube.
Un verbo en presente
me nubla la mente.
De nada depende:

Oviejas
Son una especie de abuelas
Que viven en el sofá
Tejen los cuentos de lana
Que luego te contaran

Miedusa
Ten cuidado no te piquen,
Aunque es poco probable,
las miedusas siempre huyen
porque son unas cobardes.

montaje-doble-alobestia-16-17

Una llegenda de Sant Jordi

CobertaSanJordiCrec que no sóc l’únic a qui agrada mirar les guardes interiors dels llibres i comparar-les. Sovint estan molt ben pensades i aporten informació sobre el conte.
Unes de les més originals i més ben treballades que he vist darrerament són les de la versió de la llegenda de Sant Jordi que acaba de publicar Andana. El disseny de la guarda posterior, especialment, és espectacular.

DSC04631
La història és una variació sobre la coneguda llegenda. Comença amb la trobada d’una nena amb un nen que sembla trist i que s’està en una platja, a la vora del mar.

DSC04635

La nena el convida a jugar. Al fons s’albira un penyal que recorda molt, per la forma, al de Gibraltar. Tots dos infants comencen un joc molt especial. Amb les seves mans construiran un castell de sorra enorme, amb un rei… i així s’inicia la llegenda:

Vet aquí que una vegada en una terra molt llunyana, a l’altra banda del mar, hi havia un país molt ric amb un castell enorme. Un dia un drac va arribar al castell i va atemorir tota la gent de la comarca…

DSC04634 La història segueix pels viaranys de la coneguda llegenda però amb una aportació gràfica en forma de fotografies mesclades amb collage i il·lustracions que combinades amb una segona lectura la fan força interessant.
En Joan Portell ha escrit un final sorprenent i que ens porta a la reflexió i a la comparació i que lliga perfectament amb la (crua) realitat actual.

LES DADES:
Autor: Joan Portell
il·lustrador: Sebastià Serra
Fotògraf: Carles Serra
Edat recomanada: + 5 anys
ISBN: 978-84-16394-28-9
Idioma: Català
Format: 24,5 x 25 cm. Tapa dura
Pàgines: 38 a color.
Primera edició: Març 2016

21 de març, Dia Mundial de la Poesia

DSC04608La Unesco va declarar el dia 21 de març, Dia Mundial de la Poesia i per celebrar-ho, el passat cap de setmana, aprofitant l’estada a Brussel·les vaig atansar-me amb la petita Nora a la place Flagey on, en un raconet, hi ha un bust de Fernando Pessoa, qui un dia em va fer emocionar i em va fer plorar en el cafè Martinho da Arcada, a Lisboa, recordant un dels seus poemes meravellosos sobre els camins de la vida…

Primer vam comprar una planteta amb flors grogues  i després vam recitar un dels seus poemes: Las pompas de jabón

original
Las pomas de jabón que este chiquillo
se entretiene en soltar por la pajita
son, traslúcidamente, toda una filosofía.
Claras, inútiles y pasajeras como la Naturaleza,
amigas de los ojos como las cosas,
son lo que son
con una precisión redondita y aérea,
y nadie, ni aun el niño que las suelta,
pretende que sean más que lo que parecen ser.

Algunas apenas se ven en el aire lúcido.
Son como la brisa, que apenas roza las flores al pasar
y de la que tan sólo sabemos que pasa
porque algo se aligera en nosotros
y todo lo acepta más nítidamente.

 

Com que demà és el darrer dia de trimestre escolar a Catalunya, crec que pot ser una manera fantàstica d’acabar-lo recordant algunes poesies de Joana Raspall, d’Olga Xirinacs, de Joan Brossa, de Miquel Martí Pol, etc.

arton164502.jpgpoesia-1

Com adormir a un lleó i altres cròniques verídiques (Presentació)

Com-adormir-un-lleó2El dijous 10 de març vaig tenir el plaer de presentar el darrer llibre de la Mar Benegas. Va ser a la llibreria AL·LOTS i tot i que no érem gaires persones però ens ho vam passar prou bé.

El libre en qüestió es diu Com adormir a un lleó i altres cròniques verídiques i explica uns moments en la vida de l’Anna, una nena molt inquieta i molt intel·ligent que vol ser periodista. Té una germana petita, la Sol, una àvia, periodista també, que li regala una gravadora, un avi misteriós, i un pare i una mare. Fins aquí tot sembla normal. Però, de sobte, comencen a succeir coses estranyíssimes a casa seva: l’Anna ho grava tot i en fa unes cròniques fabuloses. Així descobrirem com s’adorm un lleó, el vol que pot tenir una faldilla o fins on arriba una casa voladora… Això i moltes altres coses, és clar.

Perquè ens va agradar aquest llibre? Per diversos motius, alguns dels quals els recordo tot seguit.

Primer perquè la protagonista és una noia i això dos dies després de la celebració del dia de la dona treballadora ens va portar a reflexionar en les diferències que encara hi ha pel que fa a la presència com a protagonista dels nois respecte a les noies. En les dades del darrer estudi elaborat per la Nina Schmidt, de l’Observatori de les Desigualtat (París) es pot apreciar com encara la presència de les heroïnes en els llibres infantils està per sota dels herois masculins (per cada 49 nois protagonistes, hi ha 30 noies) i que si aquesta comparació la fem amb els còmics (46 a 5) o amb les pel·lícules (35 a 11) les diferències encara són massa grans.

DSC04298El segon punt a favor és que va adreçat a infants de cicle mitjà, a nois i noies que tenen entre 8 i 10 anys i que tot just han acabat el seu procés d’aprenentatge de la lectura i entren en una segona fase de desenvolupament del procés de construcció de la pròpia escriptura. Costa molt trobar bons textos per a aquestes edats. Si per a cicle infantil l’àlbum il·lustrat, les repeticions, les sensacions són el modus habituals de presentar els contes, per al cicle mitjà entren en joc els contes on els sentiments comencen a jugar el seu paper i pren joc la dualitat justícia injustícia, veritat mentida, bo i dolent, etc. En aquest sentit, el conte “com adormir un lleó” presenta alguns episodis molt ben escrits que fan dubtar si han estat reals o no… fins al final que és on es descobreix el misteri.

Tercer, la referència a El màgic d’Oz m’ha agradat. Sempre diem que la lectura és més plaent quan son capaços de relacionar i aquí les referències a El màgic d’Oz ens obren la porta a una altre lectura d’aquest clàssic. No només pel lleó que dóna nom al conte sinó perquè també hi apareix la pròpia Dorothy, en Totó, els tiets de noia, en Henry i la Em… i Kansas.

img109

També vam valorar molt el vocabulari acurat i una mica exigent que empra l’autora. Ens va semblar que aquest és el camí per fer lectors.
Bé, en definitiva, una bona novel·la per als infants de cicle mitjà que podeu recomanar els propers dies de cara a Sant Jordi.
Només em falta “la prova del cotó” que, com sempre, és passar-li el llibre a algun infant i esperar que el llegeixi, a veure què diu… sol ser definitiu.

Us deixo algunes imatges de la presentació.

Com adormir un lleó i altres cròniqies verídiques està editat per Nandibú dins la col·lecció +8 anys. Les il·lustracions  que acompanyen el text són de la Lucía Serrano.

ISBN: 978-84-9975-721-6
80 pàgines
Març 2016
Rústica
14 x 20 cm
Nº Col·lecció: 03

El diario de la caja de fósforos

diario 1El diario de la caja de fósforos
Paul Fleischman
Il·lustracions: Bagram Ibatoulline
Editorial Juventud, 2013

El passat dimarts vam tenir una trobada amb mestres i bibliotecàries a Can Butjosa. Vam poder conversar un bon grapat de llibres i un dels que van tornar a aparèixer i que fa temps que vinc recomanant és EL DIARIO DE LA CAJA DE FÓSFOROS, una meravella adreçada als alumnes de cicle superior -i estirant una mica als de quart de primària. Me n’adono que no n’havíem parlat en aquest blog i passo a esmenar l’oblit.
El diario de la caja de fósforos és un àlbum il·lustrat escrit per Paul Fleischman i il·lustrat per Bagram Ibatoulline que narra la vida d’un immigrant italià des que és menut i analfabet fins que fa el llarg viatge a la recerca d’una nova vida, amb els seus pares, a Nova York.
En aquest conte moltes persones es poden veure emmirallades perquè el que explica ha estat (i encara és) força habitual. Malauradament ho estem vivint aquests mesos amb els sirians que fugen de la guerra.diario2
Aquest personatge analfabet va guardant en capses de llumins objectes que li són significatius i que li van recordant moments, situacions i persones que l’han marcat. El propi autor, en Paul Fleischman explica com va sortir la idea. Diu:
Va ser fa dues dècades que la meva amiga Kathy Chilton em va presentar al seu company, l’artista Gary Hamel, el qual va mostrar-me una caixa de cigars que contenia diverses dotzenes de caixes de llumins i cada una d’elles evocava algun dels seus viatges, amb la data i el motiu de la celebració. Tot i que mai ens havíem vist, vaig ser prou agosarat per demanar-li si em podia deixar jugar amb la idea. Em va dir que sí i la meva ment va començar a brunzir perquè la tasca més difícil d’un escriptor no és trobar una idea, sinó decidir què fer amb ella.

diario3

diario4
En Paul Fleischman és un amant de caixes i va fer una sèrie de teatres amb caixa de llumins. Són petits i es podem guardar en qualsevol lloc, com el diari del conte. Si en voleu veure un, aquí el teniu… al nen-besavi del conte El diario de la caja de fósforos li hagués agradat tenir-ne un.

Us animo a que penseu com treballar aquest conte amb els vostres alumnes… segur que se us passa pel cap alguna cosa relacionada amb els infants que han vingut d’altres països o potser us atreviu a demanar a cadascú que porti una capsa de llumins amb algun objecte significatiu de la seva vida i l’expliqui als companys.

Molt recomanable!

Una mirada al web dePaul Fleischman: http://www.paulfleischman.net/

Una mirada al web de Bagram Ibatoulline: http://www.bagramibatoulline.com/

La Setmana Mundial del Cervell

cartell cervellArriba una nova edició de la setmana mundial de cervell i hem d’estar atents a les bones ofertes que han preparat des de diverses intitts i institucions com l’Ajuntament de Barcelona o el servei de biblioteques de l’Hospitalet.
Se celebrarà la setmana vinent, entre el 14 i el 20 de març i es tracta d’una campanya mundial per augmentar la consciència pública sobre els avenços i beneficis de la investigació del cervell.
El programa de la Setmana Mundial del Cervell inclou conferències i projeccions de pel·lícules que explicaran diferents aspectes de la neurociència: com afecta la lectura al nostre cervell i a la manera de concebre el món; com el cervell humà interpreta la realitat a partir de la informació provinent dels sentits, etc.
El programa de la semana que han organtizat a l’Hospitalet és molt potent i molt interessant.
Si teniu oportunitat d’atansar-vos algún dia gaudireu molt de les ponències d’especialistes tan prestigiosos com la Mara Dierssen, en David Bueno, la Mónica Vállez i d’altres.
Dia a dia, el programa és el següent:

Dilluns, 14 de març, de 2016, a les 18 h
Biblioteca de Bellvitge
Conferència
Neuroeducació: educar amb cervell
La neuroeducació és una nova disciplina científica que intenta configurar els aprenentatges de manera que encaixin millor al cervell, a les seves característiques i al seu ritme de maduració. O, dit d’una altra manera, és una nova visió de l’ensenyament i dels processos d’aprenentatge basada en el cervell.
Els estudis científics demostres que l’emoció, l’esport, la sorpresa i l’experimentació són alguns dels ingredients necessaris per sumar coneixements.
A càrrec de David Bueno, professor de genètica del UB, especialitzat en formació del cervell i divulgador científic.

Dimarts, 15 de març, de 2016, a les 18 h
Auditori Barradas
Projecció: Inside Out (Del Revés)
L’acció de la pel·lícula se situa dins el cap de la Riley, una nena d’onze anys que ha d’adaptar-se a un nou entorn arran d’un canvi de domicili dels seus pares. Les seves emocions s’encarreguen de guiar-la i mantenir vius els seus records. La Joia, la Tristesa, la Por, l’Ira i el Fàstic uniran les seves forces per tal que la Riley deixi d’enyorar la seva anterior vida i aconsegueixi gaudir de la seva nova realitat i, a poc a poc, la Riley començarà una nova etapa en la seva vida.
Però a banda de les emocions, per la pel·lícula hi passen la memòria i els records, la personalitat, els somnis o el subconscient.
Del revés a més a més d’oferir un munt de tècniques d’animació, és una pel·lícula intel·ligent, divertida i molt dinàmica, carregada de contingut que admet molts nivells de lectura.

160317 cervell i emocions_2Dimecres, 16 de març, de 2016, a les 12 h
Biblioteca Central Tecla Sala
Conferència
El cervell dels adolescents. Adolescents: què els passa pel cap?
Els avenços neurocientífics ajuden a comprendre millor el cervell dels joves 1 / 1
i permeten entendre millor algunes de les seves actituds i reaccions.
El cervell dels adolescents és inestable pels ràpids canvis que suposa el pas del cervell infantil a l’adult. El cervell es reordena, unes àrees creixen i les altres disminueixen mitjançant una espècie de poda de les connexions entre neurones.
A càrrec de Mara Dierssen, doctora en Neurobiología i investigadora del Centre de Regulació Genòmica. PRBB Barcelona

Dimecres, 16 de març, de 2016, a les 19 h
Centre Cultural Sant Josep
Conferència: Memòria i cervell. Som el que recordem?
La memòria és una facultat psíquica a través de la que retenim i recordem el passat, i que podem recuperar quan ens sigui necessari; una funció cognitiva considerada com a una de les més importants de l’ésser humà.
És però, una funció que requereix una sèrie de sistemes complexos interconnectats .
No hi ha una sola memòria, sinó un conjunt de memòries: immediata, a curt termini, a llarg termini, implícita, explícita, etc.
Avui en dia es coneixen amb certa exactitud les àrees del cervell en les que funcionen els diferents tipus de memòria.
A càrrec de Maria Martinez de Lagran, neurocientífica, investigadora del Centre de Regulació Genòmica. PRBB Barcelona

Dijous, 17 de març, de 2016, a les 17.30 h
Biblioteca Can Sumarro
Conferència: Cervell i Emocionsxray-of-homer-simpsons-tiny-brain
En els éssers humans, l’emoció es considera un estat de l’organisme amb diferents formes de manifestació: En general, podem dir que les emocions són disposicions amb una base neural que faciliten la posada en marxa de reaccions apropiades als esdeveniments que tenen lloc i tenen una importància biològica per a l’individu, la qual cosa permet una resposta que en faciliti l’adaptació a les demandes de la situació que generalment resulta canviant. Les emocions es poden distingir segons la seva naturalesa i els seus elements de comportament respecte a un estímul.
En el nostre cervell, l’amígdala i el còrtex prefrontal són les zones encarregades de processar les respostes de les emocions.
A càrrec de Mònica Vallez, Dra. en Psicologia i neuropsicologa. Coordinadora de la unitat de TLP de l’Hospital Duran i Reynals.

El pdf del progrAma complet i més informació AQUÍ.

Si us moveu per Barcelona, també podeu gaudir d’una pila d’activitats relacionades. El programa:AQUÍ.

Com adormir un lleó i altres cròniques verídiques

El proper dijous dia 10 de març a les 19 h. a la llibreria Al·lots de Barcelona (carrer Consell de Cent, 266) ens trobem per parlar de Com adormir un lleó i altres cròniques verídiques, un llibre que recomanem per als infants de 7 a 10 anys i que ha escrit la Mar Benegas, poeta i dinamitzadora cultural que es desplaça des de València per a aquest acte.

El conte explica una història protagonitzada per l’Anna, una nena molt inquieta i molt intel·ligent, que vol ser periodista. Té una germana petita, la Sol, una àvia, periodista també, que li regala una gravadora, un avi misteriós, i un pare i una mare. Fins aquí tot sembla normal. Però, de sobte, comencen a succeir coses estranyíssimes a casa seva: l’Anna ho grava tot i en fa unes cròniques fabuloses. Així descobrirem com s’adorm un lleó, el vol que pot tenir una faldilla o fins on arriba una casa voladora… Això i moltes altres coses, és clar.
Si veniu a la presentació, segur que us passeu bé perquè els qui coneixen a la Mar Benegas ja saben que la sorpresa, la màgia i els riures estan assegurats.

benegas

 

 

Nandibú, un nou segell editorial

logo

La periodista Arantxa Bea expressava a la revista Faristol de novembre de 2009 uns pensaments que sovint ens fem tots els qui estimem els llibres, referits als noms curiosos de les editorials. Per què Takatuka? Què és Thule? I, sobretot, perquè tantes referències marineres: Barcanova, la Galera, Bruíxola, edicions del Pirata, etc.?

Fa uns mesos vam comentar en aquest blog el naixement d’una editorial amb el nom curiós de BiraBiro i dèiem que provenia d’una paraula africana que vol dir papallona.

Aquestes darreres setmanes he tingut el goig de conèixer a la bona gent de Nandibú i, és clar, la pregunta és obligada: Què vol dir Nandibú?images

L’Alba Besora, la directora de les col·leccions m’ho va aclarir. Em va dir que Nandibú és un segell d’Edicions Pagès que neix de la fusió de dos mots: nandina i bambú. La nandina, de nom comú bambú sagrat, és un esplèndid arbust d’origen asiàtic. Es cultiva principalment pel color de les seves fulles, plenes de multitud de matisos i reuneix excel·lents qualitats com són la seva capacitat i resistència a les baixes temperatures, així com la facilitat per al seu manteniment. Qualitats que volem que reuneixi NANDIBÚ.

41tmlZd+KGL._SX348_BO1,204,203,200_El logo vol ser una recreació d’un rusc d’abelles. De la mateixa manera, que les abelles aconsegueixen una obra que cap artesà podria igualar i que saben seleccionar les flors que contenen el millor nèctar o pol·len, NANDIBÚ vol construir el seu catàleg amb un treball d’artesania seleccionant meticulosament textos i il·lustracions que impactin i atrapin els lectors.

Conte joc Nandibú 2Ara acaben d’editar el darrer catàleg amb tot el que ofereixen. Fa patxoca i combina obres clàssiques, amb novetats molt ben triades. Hi ha autors de casa nostra i també traduccions de diversos idiomes. És un catàleg que comença a tenir la suficient fortalesa i qualitat per afrontar els reptes dels infants i joves lectors.

Ara per ara NANDIBÚ té sis col·leccions segons l’edat dels seus potencials lectors. Són les següents:

Petit Nandibú: edat prelectora (educació infantil)
Nandibú + 6 ANYS: primera part d’educació primària (de 6 a 8 anys)
Nandibú + 8 ANYS: segona part d’educació primària (de 8 a 10 anys)
rikkiNandibú +10 ANYS: última etapa d’educació primària (10-12 anys)
Nandibú Jove: a partir dels 13 anys
Nandibú Singular: cada títol té un format original depenent del seu contingut
Àlbums Nandibú: Traduccions de clàssics de Guido van Genechten i Jean de Brunhoff.
Nandibú Deixeu que em presenti: Històries d’animals que expliquen la seva aventura.

Ara que comencem a fer llistes i pensar en les persones estimades a qui regalar llibres per Sant Jordi, l’aposta per les col·leccions de Nandibú pot ser força segura.

Si voleu veure tot el seu catàleg actualitzat, només cal que cliqueu AQUÍ

I us deixem amb les imatges del conte En Rikki no té por

Les imatges d’aquest post estan extretes del web de Pagès edicions.

 

Hanoch Piven, l’il·lustrador del mes (març 2016)

piven

 

No fa gaire, un companya mestra a Menorca, en un taller a Ciutadella, mentre conversàvem sobre Christian Voltz em va presentar en Hanoch Piven i l’únic llibre que té editat e en castellà: Objetos que hablan. Es tracta d’una obra on s’explica la seva tècnica de creació de quadres a partir dels objectes quotidians (collage).

27_41_entertainers_woody-allen_ilustracion_normal

Woody Allen

32_46_entertainers_bob-dylan_ilustracion_normal

Bob Dylan

60_82_businessmen_steve-jobs_ilustracion_normal

Steve Jobs

piven2

Einstein

Resulta que Piven fa més de vint anys que publica en la majoria de les revistes dels dos costats de l’Atlàntic i també en diaris com Time, Newsweek, Rolling Stone i en moltes publicacions europees des del London Times, a la suissa Die Weltwoche. També ha publicat llibres per a infants, aplicacions per l’iPad, campanyes de publicitat i programes de televisió.
Des de l’any 2001, aquest israelià que va néixer a l’Uruguai l’any 1963, viu a Barcelona on imparteix tallers creatius on s’apliquen els principis de la tècnica del collage, provocant que els nens i adults experimentin amb objectes d’ús quotidià i crein les seves pròpies obres d’art. A part de ser una manera fàcil i divertida d’experimentar la creativitat, els tallers són una eina eficaç de comunicació a través del joc.
21_113_objetos-que-hablan_book_normalHanoch Piven és també el director creatiu d’Aulas Creativas, una comunitat en línia de mestres i educadors d’arreu d’Espanya.
Val molt la pena visitar el seu web http://www.pivenworld.com/ i el seu blog http://www.drawger.com/piven/ on podem trobar les referències als seus llibres, i muntanyes de fotos i vídeos que ens ajuden a tenir idea de com treballa Hanoch Piven.
Al pròleg del llibre “Objetos que hablan” escrit per Fabricio Caivano podem llegir:
¿Qué pasa cuando la palabra árbol se encuentra con la palabra zapatilla? Un joven maestro llamado Gianni Rodari hizo esta sorprendente pregunta a sus alumnos en una pequeña escuela primaria rural italiana, allá por la mitad del siglo pasado. Lo que pasó fue aún más sorprendente que la misma pregunta: la gramática se enamoró de la fantasía, sedujo a los diccionarios y se puso a jugar con las palabras. Y así renació una manera creativa de mirar el mundo sin ataduras, de jugar con el lenguaje y de reinventar de paso un territorio nuevo para la literatura infantil. Así surgió la «gramática de la fantasía», un poderoso recurso imaginativo que saca a bailar a las palabras en una danza sintáctica sin límites. Algo similar hace Hanoch Piven con los objetos.
En este libro el lector descubrirá una mirada similar a la de Gianni Rodari. Su autor también tiene dos sombreros, el del artista y el del maestro. Con uno imagina, con el otro sabe. Está dotado además, como buen viajero, de una aguda mirada que es capaz de deconstruir a los objetos más humildes y de darles una nueva oportunidad bajo el potente sol de nuevos significados. Objetos que resucitan en contextos nuevos. Su pregunta podría ser ésta: ¿qué sucede cuando el objeto zanahoria se encuentra con el objeto tijera? Su particular gramática de la fantasía nos enseña a mirar creativamente las formas del mundo desde perspectivas diferentes. Las cosas también son capaces de escapar a las rutinas que su esencia les dicta y de probarnos que tienen una secreta vocación transgresora. Basta con ponerlas a jugar entre ellas, dejar que se enamoren, se asocien entre sí y tengan descendientes felices.
Mirar el mundo es sencillo. Basta con poner de acuerdo el simple acto de ver con el simple acto de nombrar. Es muy difícil confundir a una mujer con un sombrero, salvo que algo en el cerebro no funcione. Mirar es significar, dar nombre y función a una forma. Pero mirar creativamente a las humildes formas es otra cosa. ¿Qué diferencias hay entre mirar y mirar creativamente?
No os lo voy a descubrir: lean este libro, déjense llevar por la magia de sus ilustraciones y suelten su imaginación. «Nada es más libre que la imaginación humana», escribió David Hume. Verán que basta con pocos recursos, algunos principios técnicos creativos que el autor nos regala y una maleta llena de imaginación. Además aprenderán sin darse cuenta tres secretos fundacionales del ser humano.
Uno: nada es lo que parece ser y todo puede ser distinto de lo que es. Dos: todos tenemos un talento imaginativo oculto esperando su rescate. Tres: en el principio fue la mirada y ésta creó el orden infinito de las cosas. Y, por añadidura, verán que el artista suele ser un dios travieso que gusta de jugar a los dados para ilustrar un mundo nuevo. ¡Y si además tiene dos sombreros… ni les cuento!

Audubon-Hanoch-Piven hanoch-piven-dog-from-yarn

 

Us deixo un dels molts vídeos que podeu trobar a youtube sobre aquest artista:

Les imatges d’aquesta entrada estan extretes del web de l’artista.

Altres llibres d’en Piven, en anglès:

2_1_the-perfect-purple-feather_book_normal 13_67_the-scary-show-of-mo-and-jo_book_normal 51Mu6-CkbsL._SX258_BO1,204,203,200_ 51W0hiAJRGL._UY250_ 9780307930897

 

 

L