“Atascado”: Què passa quan no surt la samarreta?

«Atascado» és un àlbum il·lustrat que reflecteix perfectament una situació viscuda a les escoles en nombroses ocasions, quan hem hagut de recordar als pares i mares que posin roba còmoda als seus fills, sobretot el dia que anem a piscina. Al vestidor de la piscina he viscut situacions delirants amb els infants que es vesteixen (o ho intenten) sols i ens n’adonem que a casa sempre hi ha algú que els posa la roba, probablement per acabar abans. I així no són estranys els jerseis a l’inrevés o les sabates canviades de peu. Sort que sempre els queda la sortida enginyosa, el recurs que ens sorprèn.

Ep! Que t’has posat les sabates al revés! —li dius en adonar-te.
Quina?—et respon, tranquil·lament, mirant-se els peus.

I el riure és inevitable.
«Atascado» va d’això precisament. És un nen que es vol despullar tot sol per anar a la banyera i quan es vol treure la samarreta se li queda encallada.
Però el nen no s’altera i comença a pensar què passaria sí hagués d’anar així per la vida.
—Pero algo veo a través de la ropa. Seguro que me las apañaré.
I apareixen diverses situacions del nen movent-se amb la panxa nua i resolent els conflictes imaginaris que se li presenten (¿Què hago si tengo sed? ¿Y si mi gato me hace cosquillas en la barriga? ¿Habrán otros niños atascados como yo?)

Un llibre divertit de Shinsuke Yoshitake de qui ja havíem referenciat Podria ser una poma (https://jaumecentelles.cat/2017/07/10/podria-ser-una-poma/)

Té una línia senzilla i tocs de dibuixos animats. Fixeu-vos com representa el moviment de les cames, per exemple.
Una bona lectura per reflexionar sobre la pròpia autonomia.
Recomanat per a infants a partir de quatre anys.

LES DADES
Títol: Atascado
Autor: Shinsuke Yoshitake
Traductora: Marina Bornas
Editorial: Barbara Fiore
Albolote, 2018

Monogràfic sobre biblioteques escolars a la revista Platero


Fa gairebé 40 anys que en Juan José Lage, una de les persones que més sap de literatura i infantil i juvenil, va iniciar la publicació de la revista Platero, juntament amb un grup de mestres i professors d’Astúries.

Platero edita set números cada any i en fan una tirada de 2500 exemplars, una part dels quals es distribueixen gratuïtament a les escoles i biblioteques de la regió i la resta són per a la venda.
La revista va ser mereixedora del Premio Nacional al Fomento de la lectura del Ministerio de Cultura atorgat l’any 2007.

Ara acaben de publicar un monogràfic sobre biblioteques escolars amb articles que parlen de la biblioteca escolar ideal, la perspectiva actual, reglament intern, suggeriments, actuacions amb les famílies, bibliografia bàsica, i altres articles força interessants relacionats amb la biblioteca escolar.
A les pàgines centrals han mantingut el Dossier amb les ressenyes dels millors libres que s’han publicat darrerament.
Si voleu llegir la revista i/o conèixer una mica més del projecte podeu anar a
http://blogdelarevistaplatero.blogspot.com/

També la podeu descarregar clicant AQUÍ

Si l’smartphone sona…

Els llibres infantils i juvenils expliquen històries reals que serveixen per conèixer la realitat que ens envolta i, de passada, per conèixer-nos a nosaltres mateixos. Si obrim L’autobús de la Rosa sabrem de la segregació racial, si llegim La nena dels pardals coneixerem què va passar a la Xina durant la revolució cultural, i si seguim les peripècies d’Hachiko. El gos que esperava veurem com poden arribar a ser de fidels els gossos.

Amb els llibres de ficció passa quelcom de semblant perquè tot està relacionat i els autors troben inspiració en allò que els envolta perquè els relats són la vida mateixa. Obrim, per exemple Jules Verne i la vida secreta de les dones planta i llegim:

Verne va escriure una història sobre un viatge a la Lluna que s’iniciava a Florida. L’obra es titulava De la terra a la lluna, publicada l’any 1865.

Obrim un altre llibre, Desconeguts:

..en Wilde va amagar l’exemplar de Carta a una desconeguda fins just abans d’arribar a la seva taula…

i encara un altre, Sabates, sabatetes i sabatots on la realitat augmentada ens fa viure la narració d’una altra manera.

Es probable que vulguem saber més sobre els viatges dels coets de la missió Apol·lo, o de què va la novel·la Carta d’una desconeguda que cita en David Lozano, o qualsevol altra informació. És normal i és el que demanem als alumnes: Que siguin curiosos.
Els nois i joves per resoldre els dubtes i cercar més informació disposen, a més dels llibres de la biblioteca escolar, de connexió a la xarxa mitjançant l’ordinador o el mòbil.
El mòbil també els serveix per enviar missatges de text, allò que els nord-americans anomenen «texting» i que tan de bé ha fet a alguns joves —“els fills de la Blackberry”—, com diu un bon amic que va veure com gràcies al corrector que porten incorporat els dispositius, el seu fill va superar les dificultats ortogràfiques que tenia.
—El meu fill escrivia una paraula —diu — i el corrector li assenyalava l’error i l’indicava com s’escriu, una i altra vegada, fins que va acabar escrivint-la bé.
[…]

Bé, aquesta introducció era per comentar un articlet que vaig escriure fa uns dies al Diari de l’educació sobre si s’han de prohibir els mòbils a l’escola perquè aquests darrers mesos estem revivint un debat que ve de fa uns anys.

Si us interessa el tema podeu entrar al web del Diari de l’educació
http://diarieducacio.cat/blogs/rosasensat/2018/10/18/si-lsmartphone-sona/
i allà ho podreu llegir… però us convé tenir el mòbil a prop… hehehe!

Club de lectura “Inexplicable”

Dissabte vam iniciar el cicle «Kanalla inexplicable», un club de lectura que inclou activitats complementàries relacionades amb els llibres. Serà de periodicitat mensual i està adreçat a infants d’entre 7 i 9 anys, aproximadament.
El primer llibre que vam llegir va ser Ciudad laberinto, un poemari de Pedro Mañas, editat per Kalandraka.

Les llibreteres Inexplicables han escrit una entrada al seu blog. Podeu veure-la clicant a:
https://lainexplicable.cat/2018/10/21/inici-dels-dissabtes-de-kanalla-inexplicable-amb-ciudad-laberinto-de-pedro-manas/

El proper llibre que llegirem serà El jardí curiós de Peter Brown, editat per Takatuka.

Setmana de l’Àlbum Il·lustrat


Del 5 a l’11 de novembre de 2018 a Barcelona i comarques se celebrarà la Setmana de l’Àlbum 2018, la segona.
Hi haurà un munt d’activitats al voltant del gènere àlbum en llibreries, escoles i biblioteques. Les activitats consisteixen en trobades amb autors, tallers, exposicions, xerrades sobre el gènere i activitats lúdiques com gimcanes literàries, destinades tant a nens com a joves, pares i formadors.
L’objectiu de la Setmana de l’àlbum és apropar el gènere tant a les famílies com al sector educatiu.
Podeu consultar la programació clicant AQUÍ

 

 

Què en fas, d’un problema?

Acaba de publicar-se un àlbum il·lustrat amb tapa dura i cuidada presentació, editat per Birabiro, en el que a la portada llegim «Què en fas, d’un problema?» i veiem la imatge d’un infant (el mateix nen o nena que protagonitza el premiadíssim llibre de Kobi Yamada «Què en fas, d’una idea?») que intenta aguantar un paraigües empès pel vent mentre la tempesta emplena tota la pàgina amb tons foscos, lilosos i grisos.

A la contraportada veiem el pla general d’un poble i unes frases que hi diuen:
Per a què serveixen els problemes? Ens repten, ens modelen, ens empenyen i ens ajuden a descobrir la nostra fortalesa, valentia i capacitat. Encara que no sempre els vulguem, els problemes ens podem transformar de maneres inesperades. Aleshores, què en faràs, del teu problema? La decisió és nomes teva.

A les primeres pàgines, un infant camina per una ciutat d’aspecte medieval i al seu damunt hi ha una mena de núvol que simbolitza el problema, un problema genèric que no s’esmenta però que cadascú de nosaltres pot personalitzar o identificar. A mesura que avancen les planes, el problema creix i creix. Són unes pàgines fetes a llapis, sense color, que transmeten certa angoixa. Els enquadraments són genials i amb el punt de vista per sota del personatge (contrapicat) ajuda a magnificar el problema. Per contra, a les darreres pàgines quan el nen/a ja sap què se n’ha de fer del problema, el punt de vista s’eleva i abunden els picats que ofereixen una visió més positiva i suau de la situació, alhora que van acompanyades de colors que també ajuden a veure-ho tot amb més alegria.

M’ha agradat trobar tot de símbols (les orenetes, les balenes, la brúixola, etc.) que ajuden a entendre el pas del temps, els somnis i desitjos, la família, etc.

Les pàgines on el nen/a fabrica la catapulta que el transportarà a enfrontar-se al problema són extraordinàries, marquen el punt d’inflexió del relat, canvia l’expressió de la cara del nen, el punt de vista s’eleva, apareixen els colors, tot s’accelera.

Crec que és un bon àlbum per als infants de cicle mitjà perquè permet parlar dels seus problemes reals i de com enfrontar-s’hi.

Podeu veure les primers pàgines si cliqueu AQUÍ

LES DADES:
Títol: Què en fas, d’una idea?
Autor: Kobi Yamada
Il·lustradora: Mae Besom
Editorial: Birabiro
26 pàgines
Barcelona 2018

 

El mestre que va prometre el mar

El mar será muy grande, muy ancho y muy hondo. La gente va allí a bañarse. Yo no he visto nunca el mar. El maestro dice que iremos a bañarnos. (Lucía Carranza)

Al Museu Marítim de Barcelona hi ha una exposició temporal de visió obligada per als mestres. Me la va recomanar la Cecília Lladó i ho va encertar de ple. Es titula ANTONI BENAIGES, EL MESTRE QUE VA PROMETRE EL MAR i ens narra les peripècies de l’Antoni Benaiges, un mestre republicà de Mont-roig del Camp, que va aplicar les tècniques pedagògiques de Freinet, una metodologia que es basa en el text lliure. A l’escola on va treballar va fer amb els alumnes uns quadernets que ara podem veure exposats (els que es van salvar) fets a partir dels textos dels alumnes, a Bañuelos de Bureba, a la província de Burgos. Eren els anys de la República, però tot va quedar estroncat amb l’inici de la guerra civil.


Els textos reflecteixen la manera de viure i d’entendre el món dels infants i parlen de la família, el paisatge, les festes, les excursions, els viatges, els jocs, el folklore, etc. La impremta era l’eina que els permetia materialitzar tot el que anaven elaborant i creant.


Els alumnes de l’Antoni Benaiges no havien vist mai el mar i el gener de 1936 el mestre els va animar a imaginar-lo i a descriure’l. El resultat va ser el quadern «EL MAR. Visión de unos niños que no lo han visto nunca». Els va prometre que els duria a veure el mar, però mentre preparaven el viatge va ser detingut i executat.


L’exposició val molt la pena. Els textos estan molt ben triats, són entenedors i alguns objectes ajuden a fer-nos una idea de com era la vida en aquell poble perdut del món on no hi havia res de res, ni tan sols carretera, en una època dura de debò.
Si podeu, aneu a veure-la i sobretot llegiu els textos dels infants que volien veure el mar. Impressiona.

El mar será muy ancho y muy grande. Pero sobre todo hondo. El agua está más caliente que la de los ríos. Y debe ser muy salada. El mar res donde se va a baños. Por él pasan los barcos. Al lado habrá alguna casilla, para secarse cuando salen de bañarse. En la orilla debe haber arena. (Anita Ortiz)

LES DADES
Data: Del 20/07/2018 al 03/03/2019
Horaris: De 10:00 a 20:00
Lloc: El Mirador (Museu Marítim de Barcelona)
Preu: Gratuït

 

L’Exprés fa 10 anys!

Enguany celebrem la desena edició del certamen literari més imaginatiu i divertit de tots els que es fan i es desfan.

Encara recordo aquella primera edició amb la sala plena de participants (com totes les edicions següents) i la pila d’anècdotes curioses que hem viscut.

Les bases no han variat gaire i la estructura tampoc. Us ho recordo:

L’Exprés se celebrarà a la Biblioteca Vapor Vell de Sants el 10 de novembre de 2018. Les inscripcions restaran obertes fins al mateix dia o fins que s’esgotin les 55 places disponibles.
L’activitat es durà a terme en una única sessió que començarà a les 10.30 h del matí. El mateix dia, a les 17 h, a la biblioteca, es farà públic el veredicte final.
Hi pot participar tota persona que tingui, com a mínim, 16 anys. La inscripció és gratuïta i es pot fer presencialment a la Biblioteca Vapor Vell o bé telefònicament trucant al telèfon 93 409 72 31. El termini ja està obert i fins a les 10.15 h del 10 de novembre teniu temps d’inscriure-us. Les places són limitades, fins a un màxim de 55 persones.
Els textos hauran d’ésser escrits en fulls pautats que facilitarà la pròpia biblioteca el dia assenyalat. Tindran un màxim de 30 línies i s’haurà d’escriure en català o en castellà. Les consignes a partir de les quals s’haurà d’escriure el text es donaran a conèixer en el moment de començar el concurs.
Els premis del concurs són:
• Per a la persona guanyadora, un premi de 250 € bruts i una cafetera.
• Per a la persona finalista, un premi de 125 € bruts i una cafetera.
El treball guanyador i el finalista seran reproduïts al web de la Biblioteca Vapor Vell o en publicacions gratuïtes del propi centre.

Potser podríem fer-ne una publicació amb els recull dels escrits més potents i amb algunes anècdotes… abans que no ens n’oblidem.

Consulteu les bases completes del concurs clicant AQUÍ

Comités de biblioteca, una propuesta lectora de impacto

En la sección «vivir la lectura» de la revista AULA del mes de octubre (GUIX en catalán) la maestra Katherine Ruiz nos explica una propuesta lectora de impacto realizada en una escuela rural de Cali, Colombia, concretamente en la Institución Educativa Felidia, ubicada en la zona de amortiguación del Parque Nacional Farallones, en la que atienden 341 estudiantes. La población en su mayoría se dedica a labores del campo y al cuidado de fincas de veraneo.

En la primera parte nos deja frases tan intensas como éstas:

«La lectura nos despierta emociones, nos acerca a la realidad, nos ayuda a resolver conflictos internos y externos, nos permite asumir posturas políticas y sociales importantes»

«Desde la práctica pedagógica notamos que en algunas ocasiones las lecturas ofrecidas parten de los intereses de los docentes, obviando la opinión de los estudiantes y sus necesidades. Ahora bien, es sabido que ese actuar no es intencional, estamos condicionados por diversos factores que nos llevan a repetir patrones o a crear algunos nuevos y una de nuestras labores es la de motivar a los estudiantes, no la de “matarlos de aburrimiento” tal como hicieron con algunos de nosotros»

«Se hace entonces inminente la necesidad de convertirnos en dinamizadores de procesos lectores significativos que permitan crear un verdadero gusto por la lectura, que formen lectores por gusto y pasión. Lectores que sientan placer al leer. Mentes que sueñen e imaginen cosas, que sean capaces de crear un mundo nuevo.»

Y ya, en la segunda parte nos presenta como funcionan los llamados “Comités de biblioteca” que empoderan a los estudiantes como sujetos de derecho y acción dentro de la dinámica escolar. El comité se ha convertido en eje fundamental de la Institución y su impacto se evidencia en la implicación de sus miembros, los cuales siempre están atentos a proponer, liderar y evaluar las actividades realizadas. Entre las funciones de los comités está la entrega y recolección de libros de trabajo, participar de campañas de promoción de lectura dentro y fuera del aula, ser parte del comité organizador de eventos institucionales donde aportan ideas, necesidades y reconocen problemáticas. Está formado por aproximadamente 50 estudiantes de todas las edades.

Resalta Katherine que la motivación y los resultados son mayores cuando lo hacen entre pares, desde sus intereses.

Web del centro: https://institucioneducativafelidia.jimdo.com/

13a Jornada de Biblioteques Escolars de Girona – Fem xarxa, sumem recursos

biblioteca Salvador Allende de Girona

L’ajuntament de Girona organitza cada inici de curs una Jornada de Biblioteques Escolars que es extensiva a tots els centres educatius i entitats interessats en la biblioteca escolar. Enguany es celebrarà el dia 23 d’octubre, de 9 a 14 h a la biblioteca Salvador Allende de Girona.
A aquesta convocatòria, es convida especialment a les persones responsables de les biblioteques escolars i als representants dels equips directius dels centres educatius de la ciutat de Girona, els serveis municipals implicats en el projecte i els representants del Centre de Recursos Pedagògics del Gironès i d’entitats interessades en la biblioteca escolar.
L’objectiu és oferir un espai de formació i intercanvi on, a més es presentin noves estratègies comunes de treball.
Aquest any, la jornada està pensada per promoure la creació d’una xarxa de biblioteques escolars de ciutat. Sota el títol Fem xarxa, sumem recursos, volen que aquesta jornada sigui un espai de treball que afavoreixi el treball cooperatiu, la col·laboració, l’intercanvi i la comunicació.

Hi participa l’Àlex Cosials, director de la biblioteca de l’Ateneu Barcelonès i antic coordinador del programa Lecxit i del projecte Biblio(r)evolució de la Fundació Bofill. Garantia d’èxit assegurat.

Podeu consultar el programa del dia clicant AQUÍ