Sonja Wimmer

No acostumem a comentar la bona feina dels il·lustradors que treballen per encàrrec per a les editorials. Generalment ens fixem si el text és correcte, si s’entén i si és adequat, però dels dibuixos no en fem gaire cas. En alguna ocasió, en canvi, m’ha passat que gràcies als llibres de text he descobert un artista. Em va passar amb la Sonja Wimmer i els seus treballs per a l’editorial Cruïlla. Les seves dolces i alhora alegres il·lustracions em van portar a conèixer més d’aquesta autora alemanya, barcelonina d’adopció.
Més tard, una companya, la Pilar, em va mostrar «Montañas en la cama». Wow!, que diuen els americans, allò va ser una brisa suau, una alenada de colors que em va enamorar.
Tenim la sort que la Sonja Wimmer viu aquí i la podem llegir en català i castellà. Ella va estudiar i treballar diversos anys com a dissenyadora a la seva ciutat natal Munic i també a Brussel·les, fins que va viatjar a Barcelona per continuar la seva formació artística a la Llotja, Escola Superior de Disseny i Art. Des de llavors, com a il·lustradora  freelance es prodiga amb editorials d’arreu el món.
Si voleu conèixer com dibuixa, quines tècniques empra, què l’emociona, on s’inspira i altres singularitats, ho podeu fer en aquest vídeo que recull l’exposició que va fer el gener 2012 a Reus (sala La Vaca a la Lluna)

D’entre els llibres que ha il·lustrat (molts!) en destaco tres:

Montañas en la cama
Explica una incursió nocturna que fa un nen a l’habitació dels seus pares i que desemboca en un divertit relat, en el qual s’aborda la sexualitat amb molt d’humor i naturalitat. Un llibre amb la dosi exacta de tendresa i innocència que li resten serietat a un tema que als pares, amb més freqüència de la que admeten, els incomoda.
La Sonja va considerar que la millor manera de ser fidel a l’esperit de la història era realitzar un treball basat en «humor, exageració i una mica de poesia». Per això, entre els llençols del llit dels pares sorgeixen arbres, indicadors de camins, una truita per agafar forces per la pujada, i fins i tot una cabra salvatge, que afegeix un punt de comicitat. També va decidir donar-li un company d’aventures al nen Martín. Així, va crear un conill de peluix, que l’acompanya a través de tot el relat i que mimetitza totes les seves accions. En ell podem veure reflectit els diferents estats d’ànim i excitació del petit.
Pel que fa a la tècnica utilitzada, va optar per barrejar llapis, pastissos i acrílic blanc. Per als edredons, llençols i vestits va realitzar un collage de diferents papers i estampats, que reforcen la sensació de “frescor” amb la que aquest àlbum s’acosta a la sexualitat.

El dia que la Saïda va arribar
El dia que la Saïda va arribar em va semblar que havia perdut totes les paraules.
I per això vaig intentar buscar-les pels racons, cantons, forats, calaixos, descosits… per veure si entre elles i jo li esborràvem les llàgrimes que vessaven de les llargues pestanyes i del silenci espès.
El dia que la Saïda va arribar el pare em va explicar que, segurament, la meva amiga no havia perdut les paraules, sinó que potser no les havia volgut treure perquè eren diferents de les d’aquí.

Aquest àlbum il·lustrat ens mostra una realitat que coneixem prou bé, el multiculturalisme, la diversitat. I ho fa mitjançant la història d’una nena, la Saïda, que acaba d’arribar del Marroc i no aconsegueix comunicar-se amb els seus companys fins que es troba amb una altra nena que s’adona que ajudant la Saïda ella també hi guanya molt.
Les il·lustracions són fantàstiques, algú va dir que eren poesies de colors.

les pors del capità Cacúrcies

Això li pot passar a qualsevol?
Al web de Boolino llegim:
En Balzo acompanya la seva mare a una botiga on els nens i les nenes no poden tocar res, de manera que, per no avorrir-se, juga a ser un cuc de seda. Però, involuntàriament, causa una trencadissa, tot i que el pitjor és que li comença a sortir un nyanyo al cap. Tanmateix, ni la seva mare ni el botiguer semblen adonar-se d’això últim; al contrari, esbronquen en Balzo com si hagués causat la trencadissa (i el seu nyanyo!) expressament… Bell conte infantil, molt adequat també per als adults, pel fet que s’hi posa de manifest com, de vegades, amb motiu d’algun accident domèstic, renyem sense contemplacions els nostres fills, quan si aquesta mateixa situació la provoquem nosaltres, fem servir gairebé per inèrcia la famosa frase “Això li pot passar a qualsevol!.

Cipariso

Altres llibres que ha il·lustrat la Sonja Wimmer són:
Les pors del capità Cacúrcies
Cipariso
El conde de Montecristo
Jo que vaig dormir amb lleons
La sorpresa del jardinero
Casi un millón de cuentos
El silbido de Juan
Angelón, El dragón que churruscaba a sus amigos
Mitjanit
Seres fantásticos del Agua
La niña que caminaba entre aromas
El cielo de Afganistan
Cuento de Noche
Historia d’una panerola
La coleccionista de palabras

Un visita al seu web és recomanable: http://www.sonjawimmer.com/

D’allà hem extret algunes de les imatges que acompanyen aquesta informació.