8 Desembre 2016 by jcentell

Lectures recomanades per al cicle inicial. Nadal 2016

L’efímera
Stéphane Sénégas. Takatuka

Dos germans descobreixen un petit insecte molt divertit: una efímera. Busquen per internet i, quan saben que la seva nova amiga només viu un dia, decideixen fer mans i mànigues perquè aquest únic dia li sigui inoblidable, i la fan participar en tota mena de jocs i aventures…

Cinc minuts de tranquil·litat
Jill Murphy. Kalandraka

La senyora Gros només demana uns minuts de tranquil·litat a la banyera, ben calentona i plena d’escuma. Però els seus fills tenen tanta energia i fan tan d’enrenou com sempre i a la mare la pau li dura ben poc.

El señor zorro y el hilo rojo
Franziska Biermann. Los cuatro azules

El Señor Zorro s’h convertit en un escriptor d’èxit amb l’ajuda del seu amic, l’editor Señor Schultz. El Señor Zorro es dedica a vagarejar amunt i avall a la recerca de noves idees per als seus llibres. Tot el que veu i li passa pel cap ho va anotant en unes llibretes d’apunts però un dia les llibretes li desapareixen i creu que la seva carrera com a escriptor s’ha acabat.

La balena a l’hivern
Benji Davies. Ed. Andana
Una nova aventura de Noè i la balena. Una història d’amistat que segueix la línia de La balena.
Mentre el pare d’en Noè emprèn la seva última sortida de pesca abans de l’hivern, ell l’espera a casa amb els seus gats. De sobte, esclata una gran tempesta i el noi decideix sortir a buscar-lo. Però la tempesta és molt perillosa i queda atrapat enmig d’un mar gelat.

Comptant lleons
Katie Cotton. Ed. Flamboyant

Un llibre de gran format amb unes il·lustracions molt boniques, en blanc i negre i a tota pàgina, que representen des d’un lleó regi fins a deu zebres impressionants, i que ens permeten veure molt de prop les criatures més salvatges de la naturalesa. Uns textos poètics, complementats amb informació molt clara, ens descobreixen com viuen i sobreviuen a la Terra els animals en perill d’extinció.

El banc blau
Albert Asensio. Babulinka Books

Una història on, al voltant d’un banc blau, uns s’enamoren, d’altres fan amistat i d’altres s’acomiaden per sempre. L’únic que roman, impertorbable, és el banc. Un àlbum il·lustrat que parla dels cicles de la vida, d’històries circulars, de la meravella que resulta saber que sempre podem tornar a començar.

El peor cumpleaños de mi vida
Benjamin Chaud. Kókinos

El nen protagonista i el seu ninot conill que sempre l’acompanya van a la celebració de l’aniversari d’una companya de classe de qui està enamorat. Ell creu que és el moment de fer-li-ho saber amb el seu regal, però res del que estava previst passa…
Vergonya? Desil·lusió? Ganes de desaparèixer? No tot està perdut.

Agente Ricitos
El hematocrítico. Anaya

Una nova aventura de la nena Ricitos de oro que amb l’ajuda de la seva lupa ajuda a tothom al bosc i descobreix els crims abans no es realitzin.

La llegenda del drac que dormia i roncava
Eva Mor. Cruïlla

Al poble tothom espera el dia en què celebren la Diada del Drac, però el seu protagonista, el drac més terrible del regne, està adormit i no hi ha manera de despertar-lo. Per molt que ho proven, cap dels intents no serveix per a desvetllar la bèstia, i el rei comença a preocupar-se de debò. La festa més important de l’any i la reputació de tot el seu poble estan en joc. Però, què li passa realment al drac?

Meravellosos veïns
Hélène Lasserre. Birabiro

Una família de llops en moto, unes vaques ecologistes, un porquet fotògraf, unes cigonyes sobre la teulada, uns cocodrils cambrers, uns elefants melòmans, una girafa i fins i tot un pop que teixeix uns petits barrets per als peixos…
Tt sembla molt tranquil en aquest edifici. Una casa que va canviant a mesura que avancem per les planes i nous veïns arriben al barri.

23 Novembre 2016 by jcentell

Katsumi Komagata, l’il·lustrador del mes (novembre 2016)

L’il·lustrador que recomanem aquest mes és un artista total. Els seus llibres costen de trobar perquè són cars i encara cap editorial s’ha arriscat a invertir els seus diners en aquestes obres meravelloses que se centren en aspectes bàsics de l’aprenentatge com són el plaer de les paraules, les imatges i els jocs. A les biblioteques públiques, crec que estan exclosos de préstec.
Les companyes bibliotecàries, algunes mestres i jo mateix hem pogut comprovar l’èxit de les propostes d’en Komagata i els tallers que hem fet a partir dels seus llibres, especialment els de la sèrie Little Eyes, sempre han resultat exitosos.

Els seus llibres els recomano per a les primeres edats, també, perquè són una porta d’accés a l’art i a la imaginació. Potser ara que s’acosta una època de pensar en regals, aquesta proposta us pugui convèncer.

Qui és Katsumi Komagata? Un artista gràfic japonès que, procedent del món del disseny i de la moda, va descobrir la literatura infantil i juvenil a través de l’univers d’en Bruno Munari, l’italià que va revolucionar la manera d’explicar els contes i del qual podem gaudir el brutal I prelibri. Komagata, quan va nèixer la seva filla, va fer una sèrie de targetes que van ser l’origen de la seva obra Little Eyes. Paral·lelament va crear la seva pròpia agència One Stroke, amb la qual ha editat fins a 25 títols que són tot un referent en el que coneixem com a llibre-objecte.
Al seu últim llibre, Little Tree (el petit arbre) Komagata fa un homenatge a la natura: un arbre creix des del plec de les pàgines. Al principi es veu un brot, una senzilla piràmide, i a mesura que anem passant pàgines veiem com va creixent primer el tronc i després les branques que es van cobrint de fulles de forma gradual. El contrast entre els colors brillants de les fulles i la doble pàgina és espectacular, pel joc d’ombres que es crea.

Aquest conte ens ensenya a percebre el món de manera diferent, a aturar el temps i a respirar per mirar amb els ulls i amb el cos.

A little eyes, una sèrie de llibres en els que l’estructura normal del que entenem com a llibre es trenca, no anem passant pàgines sinó que anem desplegant les cartolinetes com si fossin mapes per descobrir el que s’hi amaga, les formes, els colors, les relacions, els vincles, les imatges que es relacionen, etc.
Jugant amb les superfícies de les pàgines, els talls, els contrastos de colors, en Komagata dóna força al seu treball, i ens convida a somiar i imaginar. Imprescindible.

Komagata té molts llibres preciosos. No us passo llistat perquè, ja ho hem comentat, a casa nostra només es poden comprar en algunes llibreries especialitzades. N’he vist a Laie i potser a Abracadabra, Casa Anita o Al·lots prèvia comanda us en poden aconseguir.
Una altra opció és contactar directament on-line a Les trois Ourses, l’editorial francesa.

A la revista Babar li van fer una entrevista que val molt la pena: http://revistababar.com/wp/entrevista-a-katsumi-komagata/

3 Novembre 2016 by jcentell

Ni princeses ni pirates

L’Editorial Eumo acaba de publicar Ni princeses ni pirates (Per educar nenes i nens en llibertat) de la Núria Solsona Pairó, professora i investigadora, experta en coeducació.
El proper dilluns dia 7 de novembre a les 7 de la tarda el presenten a la llibreria Al·lots (http://www.llibreriaallots.com/) i crec que valdrà la pena assistir-hi perquè el tema és, encara, d’actualitat.

Als fulls de presentació podem llegir:
Tenir una ﬁlla o tenir un ﬁll són fets equivalents: no sabem del cert com seran ni l’una ni l’altre. Haurem d’intentar no limitar-los, no imposar una manera de fer que impedeixi el seu ple desenvolupament. Sigui nen o nena, ha de tenir al seu abast totes les possibilitats que li ha donat la natura.
I com que no podrem evitar que els arribin missatges sexistes, els hem d’ensenyar a tenir arguments per compensar-ho.

I al pròleg de la Marina Subirats es pot llegir:
Amb l’ajut d’aquest llibre podreu anar descobrint com educar unes nenes i uns nens més lliures i més feliços, sense les traves del passat i amb totes les portes obertes perquè construeixin la meravellosa vida que tenen al seu davant.

27 Octubre 2016 by jcentell

Iela Mari, la il·lustradora del mes (octubre 2016)

En alguna ocasió m’han preguntat pel millor àlbum il·lustrat que conec i sempre he contestat el mateix: El petit globus vermell. És el que més vegades he regalat i el que m’enduria a l’illa deserta.

Es tracta d’un àlbum il·lustrat sense text en el que a partir d’anar enllaçant unes formes amb d’altres de similars ens anem preguntant què vindrà després. És com un joc i resulta curiós com, en les nombroses ocasions en què l’he explicat a diferents grups d’alumnes les possibilitats s’han anat multiplicant i no he trobat respostes coincidents. Vol dir que el llibre, a més a més d’estimular la imaginació i la percepció del món que ens envolta, també ens ensenya a mirar amb nous ulls. Bé, això ja ens ha passat amb altres àlbums il·lustrats, com per exemple els d’en Bruno Munari.
El globus vermell també permet copsar la força dels primers plans. Amb una simple línia negra i una taca vermella aconsegueix, de manera audaç, generar una història meravellosa. No necessita ni plans americans ni plans generals ni text que ho especifiqui. Un primer pla i llestos!
En tota l’obra de na Iela Mari es nota un acostament al minimalisme i al pop art (pels colors i per la claredat expressiva del missatge).
A més, a El petit globus vermell no li sobra res: Fins i tot les guardes, elles mateixes, formen part del conte. El color verd (mescla de groc i blau) en contraposició del vermell, ambdós colors plans, sense degradats, juntament amb el blanc de les pàgines i el negre de les línies… tot el llibre és com un poema visual, una successió de formes que deriven envers unes altres en una metamorfosi que es tanca amb la mà que recull el globus en forma de paraigües.
També és interessant el tractament del temps narratiu que només es trenca cap al final amb el pla zenital per allunyar-nos de la metàfora onírica i endinsar-nos en el món real de nen.

En aquest mateix bloc ja vam explicar l’any 2014 (Iela Mari, sense paraules) que lamentàvem que cap diari ni revista especialitzada es fes ressò de la mort d’aquesta dona que va obrir un món de noves oportunitats als àlbums il·lustrats. La Iela Mari va ser una artista italiana (nom de soltera Gabriela Ferrano) que va néixer el 1931 a Milà on va morir el 2014. Va estudiar Belles Arts però sempre deia que era autodidacta. Alguns dels seus llibres els va fer juntament amb el seu marit l’Enzo Mari. Va exercir de professora a l’Escola de Disseny de Milà.

https://vimeo.com/12772228

Aquest preciós muntatge l’ha crear en Guillermo Vázquez.

Amb el llibre “el petit globus vermell” sovint he fet una activitat amb els alumnes consistent en imaginar quines altres coses poden ser un cercle vermell. Amb totes les idees hem fet uns magnífics llibres col·lectius.

Altres llibres seus, tots recomanat per a infants a partir de tres anys, són:

Historias sin fin (Storie senza fine, 1969-1980)
Conté dos relats que són il·lustracions successives que van mostrant el cicle de l’alimentació i el cicle de l’ou i la gallina.
Editat per Anaya.

La manzana y la mariposa (La Mela i la Farfalla, 1969)
En col·laboració amb l’Enzo Mari.
Editat per Kalandraka.
A partir de les tres primeres il·lustracions, en què es veu un tall transversal d’una poma dins de la qual un ou es transforma en cuc i abandona la fruita, se segueix tot el procés de la seva evolució fins a esdevenir una papallona que torna a deixar un altre ouet.

Las estaciones (L’albero, 1973)
Kalandraka
La mateixa escena en totes les dobles pàgines. A la primera, un arbre sense fulles en un paisatge nevat. Després, el mateix arbre amb diferent colors segons el transcurs de les estacions. Un esquirol hiverna, treu el cap, puja a l’arbre i al final torna al seu cau. Uns ocells vénen, s’instal·len en l’arbre i després se’n van amb les seves cries. Al voltant, l’herba i els arbustos creixen primer i després minven.

El erizo de mar (Il Riccio di mare, 1983)
Anaya
La forma circular i punxeguda d’un eriçó de mar es transforma un cop i un altre fins que torna al final a ser la mateixa.

Els àlbums de Iela Mari són històries amb la mateixa estructura circular, en què la il·lustració d’una pàgina condueix a la següent. Són àlbums amb disseny i edició acurades, basats en estudis sobre la percepció visual dels infants petits. Les seqüències són perfectes, amb uns canvis de proporció molt mesurats.
Són llibres de lectura fàcil per als nois als quals van destinats per la seva economia de traços i perquè les figures se solen presentar aïllades sobre fons blancs.

13 Octubre 2016 by jcentell

els booktràilers, una bona eina d’invitació a la lectura

Un booktràiler és un petit vídeo publicitari que presenta un llibre, de manera que capti l’interès del lector. És una forma directa perquè els lectors coneguin els llibres que han de llegir. Pot ser amb actors i rodatge, amb videoanimacions i amb qualsevol altra tècnica audiovisual, però el més important és que sigui curt, impactant i de qualitat. Normalment es recomana que durin un minut aproximadament.
Són una bona eina per treballar amb els alumnes de secundària però també hi ha escoles que usa aquest recurs amb els nois i noies de cicle superior.
En aquest bloc cada mes en pengem un parell però no ho publicitem, cal anar a la pestanya que hi ha a dalt (Recomanacions) i obrir la finestreta booktrailers per veure’ls.
Per exemple, aquest mes d’octubre podeu veure que hi ha booktràiler sobre el llibre de Maria Barbal, Pedra de tartera. Aquest booktràiler va ser mereixedor d’un dels premis que atorga el gremi de llibreters. El van fer la Marta Bermúdez i la Zoe Alabart.

També he penjat un sobre Lucky Luke (en portuguès) perquè d’ací uns dies parlarem del 70è aniversari d’aquest heroi i de l’exposició que han fet a la biblioteca Tecla Sala de l’Hospitalet.

Aquest booktràiler l’ha fet e brasiler Edy Tando i explica que el personatge de Lucky Lucke el va crear el dissenyador Morris, pseudònim de Maurici de Bevere, seguint la línia de còmics franco-belgues. Lucky Luke és un cowboy que va tenir molt d’èxit a Europa i que sempre acaba les seves aventures, cantant la mateixa cançó: “Sóc un pobre cowboy solitari …”
Però d’en Lucky Luke, ja ho he dit, en parlarem d’ací uns dies.

8 Octubre 2016 by jcentell

La lliga dels llibres 2016-17

El passat dijous es va fer la reunió d’inici de l’activitat d’enguany. Com ens els darrers cursos ens vam trobar a la biblioteca Tecla Sala per comentar les novetats de la nova edició, repartir el material i concretar el calendari del curs.

No recordo l’any exacte de la primera vegada que vam organitzar la Lliga dels Llibres. El que sí recordo és que hi van participar els alumnes de sisè d’EGB i que fa més de trenta anys. En tots aquest cursos he tingut l’honor de fer la tria. Òbviament, m’han ajudat amb les seves aportacions algunes mestres de l’escola, bibliotecàries, llibreters i alumnes. He tingut total llibertat i mai m’han censurat o retirat un llibre per problemàtic, per car o per qualsevol altre motiu. Mai. I agraeixo la confiança que el servei de biblioteques de l’Ajuntament m’ha atorgat. Tanmateix, mai he tingut cap pressió per incloure a la tria determinat autor o títol.

Aquesta ha estat la darrera tria en la que hi participo i si miro enrere puc recordar, un a un, els més de quatre-cents llibres que han llegit els nois i noies de cinquè que han participat d’aquesta festa literària.
Com ens els darreres ocasions, més de trenta grups d’alumnes compartiran l’activitat de lectura. Com sempre, el suport econòmic de l’Ajuntament de l’Hospitalet ho fa possible, però allò que no té preu és l’esforç del servei de biblioteques de la ciutat i de tots els mestres implicats en aquesta aventura.
Enguany, i com a novetat, hem inclòs un llibre en anglès… veurem com va!
Podeu trobar tota la informació logística de la Lliga dels llibres al web de les biblioteques de l’Hospitalet (objectius, escoles participants, calendari de competició, etc.), i al de l’Ajuntament de l’Hospitalet.

Els llibres que llegiran els alumnes aquest 2016-17 són:
Una gàbia, un tresor i unes sabatilles vermelles de Flavia Company
Arriba el senyor Flat! De Jaume Copons
Un amic excepcional de David Walliams
Amics monstruosos d’Anna Manso.
A lo bestia de Mar Benegas
La nena que es va convertir en mòbil de Francesc Puigpelat
Història de la bicicleta d’un home llangardaix de Fina Casalderrey
El aprendiz de brujo y Los Invisibles de Jordi Sierra i Fabra
El niño bisiesto de José Luís Alonso de Santos
El vol de l’oreneta de David Cirici
Fèlix, ets un desastre de Jakob M. Leonhard
Res no és com diuen els contes d’Anna Tortajada
50 oficis esbojarrats de Carles Sala
La puerta pequeña de Carlo Frabetti
Science fair disaster! De Ray O’Ryan

Un resumet i les dades de cadascun dels llibres les podeu llegir clicant AQUÍ

16 Setembre 2016 by jcentell

Dan Santat, l’il·lustrador del mes (setembre 2016)

L’il·lustrador del mes, en Dan Santat, és força desconegut a casa nostra perquè només hi ha un llibre seu publicat, però és un llibre curiós. Parlo de Las aventuras de Beekle, el amigo (no) imaginario, editat aquest 2016 per Bruño.
Dan Santat va néixer a Brooklyn el 1975, fill d’Adam i Nancy Santat, una parella tailandesa que va emigrar als Estats Units el 1968. Quan en Dan va fer els tres anys, la seva família es va traslladar a Califòrnia.
Els seus pares estaven contents perquè es va graduar a la Universitat de San Diego, Califòrnia, en l’especialitat de microbiologia i estava predestinat a ingressar a l’escola d’odontologia… però va acabar inscrivint-se a l’Art Center College of Design, a Pasadena.
En acabar els estudis va treballar en diversos llocs, fent d’artista modelador 3D per a videojocs i va acabar dedicat al món dels llibres per a infants, aproximadament des del 2002. També va fer una sèrie de televisió animada per a la Disney.
En Dan Santat és supertreballador i hi dedica moltíssimes hores a dibuixar. Potser és perquè el procés és lent o potser és perquè la feina no està gaire ben pagada. El cert és que durant deu anys va estar dormint només quatre hores per nit. Es despertava cada matí a les 6:30 per ajudar els seus fills, Alek i Kyle, a preparar-se per anar a l’escola i després treballava fins a les dues de la matinada. En aquella època va il·lustrar més de seixanta llibres.
Naturalment, aquell ritme el va portar repetidament a l’hospital, estava esgotat i l’octubre passat va escriure al seu blog: “Esperen massa de mi, més del que no puc donar. Tinc trenta-nou anys i em sento cansat”.
Per sort per a ell, unes setmanes més tard, les aventures de Beekle va ser nomenat “millor llibre de l’any” i li van començar a arribar molt bones crítiques.

Fins a aquest moment, Dan era conegut per les seves il·lustracions plenes d’acció, d’humor i d’energia, com es veu en llibres com ara OH NO! OR HOW MY SCIENCE

PROJECT DESTROYED THE WORLD (Oh No!: O Com el meu projecte científic va destruir el món), THE THREE NINJA PIGS (Els tres porquets Ninja), i altres.
Les aventures de Beekle, en canvi, reflectia el seu costat més suau. El nom de Beekle, conta Santat que va ser inventat pel seu fill Alek, un dia que volia dir “bicicleta”. Quan el nen tenia un any d’edat, pedalava un tricicle i exclamava amb molta alegria: “Beekle!” En aquell moment, la dona d’en Dan, la Leah va dir que algun dia aquell nom seria el d’un gran personatge. Anys més tard, “Beekle” es va convertir en l’amic (no) imaginari.
La gestació del llibre va començar amb un guió molt curt, uns dibuixos en blanc i negre, i una mostra a tot color. En Beekle tenia un ull, un barret i una bufanda, i una història que suggeria viatge i aventura.
De mica en mica el personatge va anar canviant, tenia dos ulls, i li vaafegir una corona. A les guardes es veuen diversos infants amb els seus amics imaginaris, cadascun aparellat específicament amb els interessos del nen. A les guardes dels davant, en Beekle es troba sol, i, en canvi, a la part de darrere, ja està amb la nena Alice.
A la portada i en el llibre veiem que mentre que els adults no li fan gaire cas a en Beekle, en canvi sí que en fan als animals.

La paleta de colors ajuden a passar del món psicodèlic a del món imaginari del l’arc de Sant Martí als grisos foscos i blaus del món real. Quan el sol es pon amb en Beekle assegut a la part de dalt d’un arbre, els tons sèpia juguen a favor de la seva malenconia, i quan coneix a l’Alice, finalment, les flors i els colors es tornen brillants.
És un àlbum il·lustrat molt xulo però en el seu dia no vaig entendre massa la història, tot i que als USA és perfectament versemblant i està admès que els infants tinguin “amics invisibles”, gairebé diria que és normal. En canvi, aquí arrufem el nas quan un en ens diu que està parlant amb el seu amic invisible… No ho acaben de pair i per això potser, la història no ens acaba de fer el pes.

El conte d’en Beekle va merèixer la medalla Caldecott l’any 2105.

Acaba d’aparèixer aquest estiu un altre llibre d’en Dan Santat que espero que es pugui veure traduït al català o castellà. Es titula ARE WE THERE YET? (Falta molt?) i és una meravella gràfica.
L’àlbum es basa en el viatge que fa una família amb cotxe per anar a visitar l’àvia que celebra el seu aniversari. El leitmotiv és la pregunta que tots hem sentit més d’una vegada quan només de pujar les criatures, cada cinc minuts, et pregunten si falta molt, si ja hem arribat, si encara estem gaire lluny, etc.
El que fa Dan Santat amb aquesta pregunta és realment brillant i la converteix en un joc inoblidable, en un anar i venir per l’espai i pel temps meravellós. Mentre anem passant planes veiem el nen com es va avorrint fins que en un moment donat l’autor ens obliga a girar el llibre cent vuitanta graus i comencem a llegir cap enrere, i el temps també va cap enrere… arriba a l’època del Far West, als dies dels pirata Barbanegra, a l’Europa medieval, a l’Antic Egipte, etc.

A mesura que els pares estan cada vegada més neguitosos, el noi a la part del darrere segueix imaginant fins que, finalment arriba a l’edat dels dinosaures. Un altre gir literal del llibre, i el temps ara passa volant, cap endavant… Genial!

Més informació a la pàgina web de l’autor: http://www.dantat.com
I al seu Facebook: http://www.dantat.com/DANTAT.COM/DAN_SANTAT_author___illustrator.html

22 Agost 2016 by jcentell

Arnold Lobel, l’il·lustrador del mes (agost 2016)

Els llibres de l’Arnold Lobel crec que m’han acompanyat durant els anys que he treballat amb infants de cicle infantil. Especialment la seva sèrie de les dues granotetes Gripau i Gripou, mes conegudes com a Sapo y Sepo, dos amics gairebé més que amics. Em plau especialment recordar-los i compartir-los amb vosaltres.
Ara potser la qualitat de les seves il·lustracions no són d’allò més novedoses però cal recordar que el primer conte de la sèrie Gripau i Gripou (Frog and Toad are Friends) es va publicar l’any 1970 i va ser mereixedor del premi Caldecott.
Si anem una mica més enllà en el temps ja trobarem contes amb una estructura similar. Acabada la segona Guerra Mundial van apareixer un seguit de contes que tenien un vocabulari basat en les paraules més conegudes i comunes, amb frases senzilles i entenedores i histories força emotives. Aquest és l’estil d’Arnold Lobel, un estil molt reconeixible d’altra banda.
Els contes de Sapo y Sepo segueixen aquesta línia de paraules fàcils de llegir (en anglès), frases curtes, paraules que es van repetint i capítols breus. Els llibres de les dues granotes, a més, tenen una força especial per les històries que expliquen.
Arnold Lobel va néixer l’any 1933 i als cinc anys, degut a la separació dels seus pares, es va instal·lar amb la seva mare a casa dels avis, a Schenectady, Nueva York. Des de ben petit ja va tenir vocació pel dibuix i per inventar històries i així va ser com va anar a parar al Pratt Institute, on va estudiar art i va conèixer a Anita Kempler, il·lustradora de contes infantils que es va casar amb ell i va passar a signar els seus contes amb el nom d’Anita Lobel.
Els llibres que va fer Arnold Lobel, arriben al centenar, setanta dels quals són escrits per ell mateix. Malauradament a casa nostra no han arribat gaires títols, però actualment l’editorial Kalandraka està fent un esforç per anar–los traduint.
Arnold Lobel va morir a Nueva York l’any 1987 víctima de la SIDA, però si ens hi fixem bé encara el podrem veure amagat en moltes de les seves meravelloses il·lustracions.
Alguns dels llibres que podem trobar en català o castellà són:
La sèrie de llibres sobre Sapo y Sepo que gira al voltant de l’amistat entre aquests dos personatges força diferents. L’un és neuròtic, poruc i irritable,l’altre és més assenyat i comprensiu.

Sapo y Sepo son amigos
Sapo convida al seu amic Sepo a passejar pel bosc, però Sepo no té ganes de fer res perquè vol dormir. Per això, el seu amic s’inventa amb molt enginy alguna cosa que el motivi. Tots dos comparteixen una vida amb experiències molt divertides, gaudint del que els succeeix dia a dia.
Sapo y Sepo, inseparables
Sapo i Sepo ho comparteixen tot. Els dos surten a passejar, tenen cura del jardí, comparteixen el menjar i viuen aventures fantàstiques. Encara que són força diferents l’un de l’altre, es complementen perfectament.
Sapo y Sepo, un año entero
Es descriuen les aventures de Sapo i Sepo al llarg d’un any. A l’hivern, Sepo no vol sortir de casa perquè té fred. A la primavera s’amaga darrere d’una cantonada. A l’estiu té por que calor desfaci els seus gelats i a la tardor cauen les fulles. La història finalitza amb el sopar dels dos amics la nit abans de Nadal.

Días con Sapo y Sepo
Llibre dividit en cinc capítols.
En el primer, “Mañana”, es presenta a Sepo com un personatge mandrós i desordenat. La roba tirada pel terra de l’habitació… fins que decideix ser més endreçat.
En el segon, “La cometa”, Sapo i Sepo aconsegueixen que el seu estel voli molt alt, fins al cel.
En el tercer, “Escalofríos”, Sapo i Sepo tenen por i esgarrifances en recordar al “Viejo Sapo de las Tinieblas”.
En el quart, Sapo li regala a Sepo un barret pel seu aniversari però li va gran i per això, Sapo li recomana al seu amic que pensi en coses molt grans per a què li arribi a quedar a la seva mida.
I en l’últim, “Solo”, Sapo li explica a Sepo que el considera el seu millor amic però que hi ha estones en què li agradaria estar sol.

Histories de ratolins
– Pare, ara ja som tots al llit –van dir els ratolinet. Si us plau, explica’ns una història.
– Faré una cosa millor –va dir el pare. Us explicaré set històries, una per cadascun de vosaltres…
No hi ha res millor que anar-se’n a dormir amb un conte, i si a sobre en són set, com els que explica el pare Ratolí, encara millor.
“Històries de ratolins” s’ha convertit en un referent inprescindible, pels seus textos i il·lustracions senzilles i evocadores.

El porquet
El porquet vivia a la porquera de la masia, li agradava menjar, recórrer la masia amunt i avall i fer bones becaines. Però el que més li agradava era asseure’s al fang tovet i sucós i anar-s’hi enfonsant. El pagès i la seva dona s’estimaven el porquet.
–Per a nosaltres ets el millor porquet del món –li deien.
La neteja de la porquera desencadena una sèrie de despropòsits que converteixen el porquet en el protagonista d’una complexa operació de rescat. La seva desventura ens commou, però alhora ens fa riure. Les il·lustracions reforcen aquest sentit de l’humor, portant-nos des del camp a la ciutat, en un viatge d’anada i tornada inoblidable.

Sopa de ratolí
Però jo no tinc cap conte -va dir la mostela.
-Jo sí que en tinc. Si vols, te’ls explico ara mateix -va dir el ratolí.
-Sí. I afanya’t que tinc molta gana -va dir la mostela…
Un ratolí, que està a punt de ser cruspit per una mostela, li diu que perquè la sopa de rosegador sigui molt més saborosa necessita ingredients de molts contes. D’aquesta manera el protagonista comença a explicar històries a la mustela, que es queda totalment enlluernada.

L’oncle elefant
…Va venir una tempesta i el veler no va tornar. El pare i la mare s’havien perdut al mar. Estava sol. Vaig seure a la meva habitació amb les cortines tancades. Vaig sentir com s’obria la porta. –Hola, sóc l’oncle Elefant -va dir una veu.
Tendresa i sensibilitat són algunes de les emocions que desprèn aquest entranyable relat. El petit elefant, degut a la desaparició dels seus pares, passa un temps amb el seu oncle, el qual gràcies als contes que li explica, a les cançons divertides i als jocs de paraules, aconsegueix mitigar una mica la tristesa del seu nebot. Aquesta dolça història, amb final feliç, està organitzada en 9 capítols que segueixen una estructura circular i amb les il·lustracions realistes, senzilles, de colors suaus i amb clarobscurs que accentuen les formes robustes dels protagonistes.

El libro de los guarripios.
El llibre dels guarripios o porcs que en on els protagonistes dels versos.
Un cerdo, entre todas las cosas,
gozaba al cazar mariposas
y luego al dejarlas
bailar y mirarlas
haciendo piruetas airosas.”

Saltamontes va de viaje
Està descatalogat fa molts anys però si aconseguiu un exemplar de Saltamontes va de viaje xalareu de valent perquè veureu com cada dia és l’inici d’una nova vida.
Saltamontes va de viaje ens explica el viatge d’una llagosta que es va trobant molts personatges i amb cadascun d’ells viu una aventura diferent.

Les il·lustracions d’en Lobel expressen la mateixa tendresa que les històries que explica i formen part essencial de l’obra. Sense les imatges no s’entendrien. Té un traç ferm i una gama molt reduïda de colors.

13 Juliol 2016 by jcentell

Helen Oxenbury, la il·lustradora del mes (juliol 2016)

Helen Oxenbury és una de les il·lustradores que millor comprenen els infants. Sap que de vegades són bruts i estan malhumorats, però sempre són meravellosos. Sap que una de les coses que més agraden als nens petits són els altres nens petits. Per això en el món dels llibres per a infants de zero a tres anys si hi ha algú que és capaç d’enganxar-los a la lectura és ella. Els seus llibres de tapes robustes, cantonades arrodonides i impermeables a les baves són genials.
Ella mateixa explica que quan els seus fills eren petits, va buscar llibres que els poguessin agradar i va veure que el mercat era força pobre. Així que, com que havia estudiat art a l’Escola Central d’Arts i Oficis de Londres, va pensar a dedicar-se.
A mesura que els seus fills es van anar fent grans, també ho van fer els personatges dels seus llibres.

Els llibres de la Helen Oxenbury ens agraden perquè ens fan somriure quan veiem els infants representats amb la innocència diabòlica a la cara que tenen sovint. Les imatges són clares i ordenades i les situacions reconeixibles, fan d’aquests trossets de vida una veritable delícia.
Un punt i part mereixen les il·lustracions de l’àlbum Anem a caçar un ós, la seva millor obra, al meu entendre. Unes imatges en blanc i negre fetes amb carbonet i unes altres a doble pàgina en color fetes amb aquarel·les i uns quadres amb els sons que fan quan passen pels diferents escenaris.

És un conte perfecte per llegir en veu alta o per cantar-lo com fa el mateix Michael Rosen el vídeo següent:

Oxenbury va néixer el juny de 1938, a Suffolk, Anglaterra, i de ben petita ja va disfrutar dibuixant i pintant perquè el seu pare, que era arquitecte, la va ajudar força.
M’agrada la visió dels nens que ens proposa perquè és molt real i allunyada de bons propòsits. Amb les seves pròpies paraules:
“Em fan arrufar el nas els llibres que es proposen ensenyar coses, educar. Un llibre d’imatges és, sobretot, un trampolí per a la lectura. Això és el que espero. El que un llibre ha de pretendre és que el nen vulgui llegir-lo i es pregunti: Oh, Déu meu, ara què passarà? – i passar la pàgina”.
Helen Oxenbury ha estat àmpliament reconeguda pel seu talent. Alguns dels seus molts premis inclouen la Medalla Kate Greenaway, l’Smarties Book, el Book Award, el Globe-Horn Book Award de Boston i altres.
Actualment viu a Londres.

Algunes de les seves frases:

»He il·lustrat tot tipus de llibres. Cada llibre té la seva pròpia concepció imaginativa, i un mitjà i una tècnica adequada.
»Han passat més de 30 anys des de la primera vegada que vaig pensar en fer llibres de cartró. Quan l’Emily, el meu tercer fill, tenia al voltant de 3-4 mesos d’edat, vaig començar a notar que no hi havia llibres per a nadons. La meva filla s’encantava mirant anuncis i catàlegs de material de puericultura: trones, bressols, cotxets, orinals, roba de nadó… Així que vaig buscar llibres que hi tinguessin aquests elements, sense cap resultat. Vaig decidir fer una sèrie jo mateixa -llibres sobre nadons, per als nadons – això era una cosa nova.
»La simplicitat és la clau: Una única figura a cada pàgina, transmetent l’emoció real amb el mínim de la línia. A la pàgina de l’esquerra he dibuixat un objecte del món del nadó – una bola, un gos, sabates, un barret. A la pàgina de la dreta el nadó interactuant amb l’objecte.
»El mitjà que faig servir per pintar depèn de la naturalesa del llibre, la història i els personatges. Per primera sèrie de llibres de cartró vaig usar llapis tous per al contorn i aquarel·la. Que ha considerat que aquesta tècnica seria massa pàl·lida per als llibres de cartró multi-culturals he usat colors primaris a l’aiguada.
»Vaig passar els anys fent ara un llibre i després un altre. Moltes vegades vaig pensar com m’agradaria il·lustrar l’Alícia de Lewis Carroll. Però no sabia com fer-ho fins que una cadena de televisió em va demanar de crear una nova Alícia amb tots els altres meravellosos personatges per a una pel·lícula d’animació… vaig fer una Alícia moderna, una jove del nostre temps, amb un llenguatge corporal segur i relaxat, amb roba senzilla. La pel·lícula mai no es va fer, però el llibre sí i això era el que sempre havia volgut.

»A tots els meus llibres faig una gran quantitat de dibuixos en brut abans d’arribar a la imatge que veig al meu cap. No empro fotografies ni models. Em passo molt de temps veient com les persones interactuen…
»Quan il·lustro un text d’un altra persona, tendeixo a no parlar amb l’autor sobre el que ha escrit. Sovint em trobo amb l’autor més tard, quan el llibre està acabat …

Dels més de vuitanta llibres de la Helen Oxenbury que podem trobar traduïts, segur que molts d’ells han passat per les vostres mans, si més no la col·lecció de ELS LLIBRES DEL NEN PETIT (Al llit, la família, els amics, vestint-se, etc.) que expliquen les diferents situacions quotidianes de la vida del bebè. És una col·lecció de llibres d’imatges per conèixer el món que ens envolta.

Si voleu conèixer una mica més a aquesta autora podeu veure el vídeo següent: https://www.youtube.com/watch?v=AkJboWf5pew

30 Juny 2016 by jcentell

Alberto Ayerbe, l’il·lustrador del mes (juny 2016)

L’Alberto G. Ayerbe és un dels il·lustradors que dibuixa i fa tot el procés amb l’ordinador perquè hi troba possibilitats que amb el llapis o el pinzell no pot fer. Usa especialment el Photoshop sobre tableta WACOM de 21 polsades.
No té un estil definit perquè s’adapta a les demandes. De vegades fa llibres per a infants però si li surt una feina de dissenyar un aparell electrònic o fer un cartell, s’adapta perfectament.
Es va diplomar en Dibuix animat i Story board i això es nota en algunes de les seves il·lustracions molt dinàmiques i amb molt de moviment.
Ara acaba de presentar-se el seu darrer treball que ha fet amb cruïlla /SM per al projecte Rialles i la veritat és que m’ha agradat molt potser perquè s’acosta més al que els infants de cicle infantil comprenen.

Alguns dels llibres que ha il·lustrat l’Alberto són:

Dràcula
Bram Stoker va aconseguir una original recreació del mite del vampir en Dràcula, perquè tot i que va inspirar-se en el folklore i altres obres literàries, va dotar el seu personatge d’una atracció irresistible, i combinà així la por de la mort amb l’afany de la immortalitat i el desig amorós.

Frankenstein
Una nit de tempesta, en l’estiu de 1816, en què la Mary Shelley es trobava amb la seva parella, el poeta Perce Shelley, Lord Byron i dos amics més d’aquest, van decidir escriure cadascun una història de terror. La de la Mary va acabar convertint-se en la seva novel·la més famosa: “Frankenstein”, amb la qual va obtenir un gran èxit.

Ullal blanc
Jack London va ser mariner, cercador d’or, corresponsal de guerra… Va començar a escriure perquè va considerar que podria treure-li de la pobresa i en pocs anys va aconseguir convertir-se en un autor molt conegut. Ullal Blanc és la història d’un gos llop nascut lliure en les planes d’Alaska i la seva trobada amb l’home blanc.

Les mines del rei Salomó
L’escriptor anglès Henry Rider Haggard va tenir l’encert d’aprofitar els seus viatges i estada al sud d’Àfrica per escriure relats sobre els costums i la cultura africanes, que atreien per la seva exotisme. A “Les mines del rei Salomó” queda patent la seva simpatia pels nadius i certa visió crítica de la societat “blanca”, tan obsessionada i corrompuda pels diners.

Tu tries la teva aventura
Aquesta col·lecció per a lectors de 7 a 12 anys d’edat pertany al gènere dels llibre-jocs. En aquestes narracions cal triar el rumb que prendrà la història.
Per exemple, Laberint de jocs
Estàs atrapat dins de l’ordinador! Sense saber ni com ni per què, una nit de tempesta et veus arrossegat a l’interior d’un videojoc. Només superant reptes com escapar d’un comecocos gegant, pilotar una nau espacial o evitar atacs de mags i ninjes, podràs sortir d’aquest laberint de mons virtuals i tornar a casa. Però, ¿tornaràs sol? Afronta una batalla espacial contra la nau nodrissa a la pàgina 8 o evita-intentant arribar a un planeta blau a la pàgina 17. Defensa el temple sagrat d’un espectre a la pàgina 84 o busca abans al maligne Senyor del Bosc a la pàgina 52., aconsegueix un estel donant un bon salt sobre un riu de lava a la pàgina 94 o utilitzant una petxina de tortuga a la pàgina 120.