Per diferents circumstàncies, feia mesos que no coincidia amb la Nati Bergadà i la bona gent de docents.cat per gravar experiències. Aquesta setmana, han pujat al seu web les tres masterclass que tracten sobre la oralitat i els contes.
La primera és “Perquè es important explicar contes a l’aula o a la biblioteca escolar?”
En aquesta reflexionem i posem exemples per entendre el valor educatiu dels contes i a integrar-los de manera conscient en el dia a dia de l’aula.
Escoltar contes activa la imaginació, el pensament i les emocions dels infants, i la paraula dita crea vincles i sentit de pertinença a la comunitat escolar.
per veure una mostra breu de la masterclass, clica a:
La segona: “Què és un conte i quin és el seu origen?”
En aquesta aprofundim en la definició de conte, per què continua tenint sentit explicar-los i per què es mantenen vius al llarg del temps.
Expliquem quin és el significat dels contes i el seu potencial educatiu. També posem en valor la relectura dels contes en diferents edats, permetent que cada infant hi descobreixi nous significats segons el moment vital.
Agraeixo l’oportunitat de poder explicar el que he experimentat a l’escola. La feina que fan a docents.cat és entusiasta i molt professional. Gràcies, Nati. Gràcies, Pol.
El fotògraf Pedro Armestre va escriure fa deu anys: La música vuela. Me encuentro a centímetros del piano y me invade. Se apodera de cada uno de nosotros. Ludovico continúa tocando y consigue parar el reloj del tiempo. Estamos en el Ártico.
Es referia a un concert únic que va organitzar Greenpeace per a cridar l’atenció i reclamar la protecció de l’Àrtic. El músic italià Ludovico Einaudi va tocar una peça composta especialment per a l’ocasió (Elegia per l’Àrtic) i ho va fer amb un piano de cua sobre una plataforma flotant al mig d’aquest oceà, davant de la glacera Wahlenbergbreen (a Svalbard, Noruega).
Tres anys després, el 2019 es va celebrar a l’ONU una cimera sobre Canvi climàtic i medi ambient. Aquell dia vam conèixer una jove sueca de 16 anys, anomenada Greta Thunberg, que, en un emotiu discurs, va recordar els polítics allà presents que feia molts anys els científics alertaven sobre les conseqüències del ritme de vida que estem portant i que ens condueixen directament al col·lapse. El secretari general, António Guterres, a la mateixa cerimònia d’inauguració va insistir en la necessitat d’adoptar mesures urgents per evitar allò que sembla inevitable. Han passat sis anys i els efectes de la inacció són manifestos.
Estem comprovant com afecta el canvi climàtic a tots els països del món sense excepció, l’augment mitjà de la temperatura mundial sobrepassa més d’un grau la dels nivells preindustrials, la calor afecta milions de persones i no estem prenent les mesures per a la desacceleració. Ai, els interessos econòmics!
Què podem fer a les escoles? Al nostre dia a dia?
Per exemple, comprant només allò necessari i procurant que sigui en comerços de proximitat, evitar l’ús del cotxe en els desplaçaments per la ciutat, reduir la generació de residus, separant correctament els residus generats, etc. Són accions que formen part del dia a dia de molts centres escolars que separen els residus, mantenen l’hort escolar, a les festes i celebracions defugen els gots de plàstic, tetrabrics, etc.
El Canvi Climàtic està especificat a l’educació formal, concretament a la Llei Orgànica 3/2020, de 29 de desembre, que indica, entre altres qüestions, que l’educació per al desenvolupament sostenible i la ciutadania mundial inclou l’educació per a la transició ecològica, imprescindible per abordar l’emergència climàtica.
Una acció molt potent és la lectura de relats que s’aparten del pessimisme i eviten aprofundir en l’ecoansietat que es comença a notar en alguns alumnes. Apostar per mostrar la bellesa del planeta que ens acull i que hem de conservar perquè les generacions futures el puguin gaudir, apreciar i estimar més i millor que nosaltres.
Llibres que en parlen n’hi ha molts i de molt bons. Gràcies a la lectura podem entendre com funcionen les coses, com funciona el món. Amb Juli Verne vaig aprendre que la volta al món en vuitanta dies era possible i també que anant en direcció a la sortida del sol, cap a l’est, es guanya un dia; amb H G Wells vam imaginar viatges impossibles com els viatges en el temps i amb Tintin vam arribar a la Lluna molt abans que l’Apol·lo XI.
Demà presentem L’assaig “ODS para pequeños activistas” i parlarem d’accions que es poden fer a l’escola per entendre què està passant i presentarem molts dels llibres que referenciem. Serà una sessió a camí de la teoria i la pràctica i l’acabarem amb un joc.
La Mònica, la Laura, l’Imma i jo mateix estarem encantats de compartir l’estona amb les persones que vingueu.
Les dades: Lloc: Biblioteca Josep Janés (l’Hospitalet) Data: 15 de gener Horari d’inici: 18:00 h Hi haurà venda de llibres per part de la llibreria Llavors Col·labora l’editorial Graó Amb el suport del Servei de Biblioteques de l’Hospitalet Us hi esperem!
Encetem el segon trimestre amb l’alegria de veure com el proper dijous 15 de gener podrem presentar el llibre sobre les estratègies per treballar els ODS a partir de la bona literatura infantil.
Des que es va llançar l’Agenda dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) el 2015, docents i educadors ens vam fer càrrec de les ambicions dels objectius esmentats i vam començar a integrar-los en les nostres pràctiques diàries. Els ODS proporcionen un marc d’aprenentatge i ajuden a entendre la interconnectivitat de qüestions que ens afecten a tots: pobresa extrema, desigualtat, canvi climàtic, etc.
Fa un parell d’anys, la Mònica, la Laura i jo mateix, prenent com a marc de referència el nou currículum, publicat al decret 175/2022, de 27 de setembre, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació bàsica de la LOMLOE, vam començar a idear un recorregut pels ODS partint de lectures que inspirin i condueixin l’alumnat a conèixer el món i les persones que l’habitem. Més endavant es va afegir a l’aventura l’Imma Palahí, companya il·lustradora que ha fet l’auca i els dibuixos de cada ODS.
En tot moment hem estat conscients que hi ha un fil daurat que recorre, de manera transversal, tots els objectius. Aquest fil és l’ODS4 que ens parla de garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat i promoure oportunitats d’aprenentatge durant tota la vida per a tothom. És un objectiu clau, ja que l’accés a una educació de qualitat contribueix a reduir les desigualtats, permet una vida més saludable i sostenible, fomenta la tolerància entre les persones i crea societats més pacífiques. L’educació és la millor aposta per imaginar una vida millor.
Estem convençuts que la lectura obre finestres al món i al nostre interior, ens transforma, ens ajuda a tenir més vocabulari, a resoldre enigmes, a viure altres vides i, sobretot, a imaginar (paraula clau) models de vida millors.
A l’assaig que presentem es troben propostes lectores de tota mena:
Els nens i nenes de cicle inicial es divertiran amb les idees enginyoses del protagonista d’El garatge de Gus, empatitzaran amb ell i comprendran el significat del concepte «treball decent». L’alumnat de cicle mitjà s’emocionarà amb la lectura del magnífic àlbum Pueblo frente al mar en comprovar amb tristesa com el destí del protagonista sembla marcat d’antuvi. Amb les proeses de la tripulació d’un vaixell solcant mars i oceans per denunciar la caça de balenes i foques, la contaminació, les explotacions petrolíferes i de gas, els nois del cicle superior coneixeran la història del Rainbow Warrior.
Si voleu compartir una estona parlant dels ODS i de com aplicar-los al dia a dia al centre educatiu, us esperem el 15 de gener a la biblioteca Josep Janés.
Ahir, a l’Ofici d’educar vam presentar «Nit de Reis», un àlbum que podem incloure en la festa culminant del solstici d’hivern.
Actualment, els elements de la festa hi són presents, de manera gairebé indestructible. Nadal, una de les grans festes del cicle de l’any té elements musicals i cançons: Nadales (el noi de la mare, el dimoni escuat, cançons de com fer cagar el tió…); elements gastronòmics: menú tradicional (escudella de galets, carn d’olla, neules, torrons…; Elements llegendaris o mítics: La diada dels innocents, la llegenda dels tres reis de l’orient; Dances als Pirineus; Personatges: El tió, l’home dels nassos, la llufa; Objectes: El pi de Centelles, l’avet, el pessebre, les postals, etc.
Aquest és doncs, un llibre ideal per a aquests dies. Per als infants petits que forma part d’una mena de llibres que criden molt l’atenció a aquesta i a totes les edats. Se’n diuen llibres desplegables, o també tridimensionals. Aquest és de mida gran i ens explica l’adoració dels tres Reis d’Orient i la il·lusió de la nit més màgica de l’any.
El treball del retallable està molt bé, resistent i cada vegada que passem pàgina s’obre un desplegable meravellós, espectacular.
El llibre té sis dobles pàgines. Les tres primeres presenten escenes dels Reis de l’Orient (Quan veuen l’estel, mentre van de camí cap a Betlem i l’arribada al portal. Les tres següents se centren en el que fa una família. Primer, quan es preparen per anar a la cavalcada amb la carta, el fanalet i els preparatius a casa. La segona és la cavalcada amb les carrosses, els caramels i la gent vivint amb il·lusió que els portin els regals i no carbó. I la tercera és l’endemà quan els nens els lleven i veuen els embolcalls i els regals.
És un llibre que emet la màgia del dia de Reis i ho fa amb poesia: Tres en són tres, tres germanets Que fan la carta, plens d’il·lusió. L’un vol allò i l’altre això. I el tercer diu Vull un avió!
Com sempre, fem una pregunta relacionada amb el que hem explicat. Si participeu en el concurs, estareu donant-nos suport i, a més, podeu guanyar el llibre gràcies a la gentilesa de l’editorial Combel.
La pregunta per al concurs sobre el llibre «Nit de Reis» és:
Que demana als Reis de l’Orient el tercer germà?
Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 4 de gener.
La guanyadora del llibre «El consultori de la senyora Ainou» és la Rosabel Grau. L’enhorabona!
Per sentir el pòdcast de la secció, cliqueu a l’enllaç següent:
Al mateix programa es parla de com posar límits als infants, un tema interessant perquè hi ha moltes famílies amb dificultats per posar límits als seus fills. Per què ens costa tant posar límits? Quins són els riscos que un infant creixi sense límits? És compatible la criança respectuosa amb el fet de posar límits? Per què un límit sense conseqüències no funciona? Com viuen els límits les criatures i els adolescents? I com se’ls pot ajudar a acceptar millor normes i rutines?
Al programa intervenen l’Elisenda Pascual, psicòloga de criança respectuosa, autora d'”Amor de piel adentro”, “Criar i jugar”, “Maternitat invisible” i “L’ombra de la Clara”, i psicòloga de la sèrie “Això no és Suècia”. Sentirem també la psicòloga Sonia Kliass, autora de “L’art de posar límits”, i els testimonis de la Maia, el Jan i l’Aura.
Un llibre sobre aquest personatge ens porta a pensar que va de festa, nadal, regals i màgia, però el que ens presenta és una realitat laboral que fa anys que s’arrossega, perquè són temps complicats per a tothom i també per al Pare Noel.
La crisi l’obliga a buscar una segona feina perquè l’Oficina Internacional de Correus està en números vermells i ha deixat de pagar-li el salari durant tres anys.
Trobar una feina li serà complicat per a algú que està acostumat a estar de vacances de gener a novembre, onze mesos que passa llegint llibres, mirant la televisió i passejant els rens.
Trobar una feina és urgent però no sap quina pot ser la millor opció. Potser per a algú a qui li agrada menjar, fer-se cuiner pot ser una bona idea. Fer-se animador de festes infantils també resulta senzill per a ell, perquè sap com tractar els més petits.
No li serà fàcil perquè els empresaris no confien en les seves capacitats, fins que un anunci apareix en el seu camí i tot sembla anar bé. El contracta l’Ajuntament per a fer d’escombriaire, una bona feina ja que recollir les escombraries i reciclar-les és un servei a la comunitat.
Final feliç.
A la promo de laGalera podem llegir:
«Una novel·la que parla de reinventar-se en temps de crisi, on es tracten temes com la crisi ambiental, l’economia circular o el món laboral, vistos sempre des de l’optimisme i l’humor.»
ODS para pequeños activistas
Aquest que hem presentat és un dels cinquanta-un llibres que analitzem i sobre el que fem propostes de treball a l’escola a l’assaig “ODS para pequeños activistas”.
El relat «La nova feina del Pare Noel» està inclòs en la tria del capítol dedicat a l’ODS 8 que ens parla de «treball decent». Això vol dir que tothom hauria d’aconseguir una feina que li proporcioni uns ingressos dignes, mesures de seguretat, prestacions socials per a la família, perspectives de desenvolupament personal i, en definitiva, el dret a compartir el progrés.
Per entendre com funciona l’economia global, és convenient que a l’escola s’hi introdueixin conceptes com “economia solidària” que aporten una mirada més ecològica i feminista. Una bona manera és a través de la literatura actual i la clàssica oferint exemples que ajuden a entendre els conceptes i a extrapolar-los a la realitat que vivim. Un exemple el tenim recordant “El lazarillo de Tormes”, relat anònim que ens explica les aventures d’un nen orfe al servei de diferents amos (un cec, un gentilhome arruïnat, un clergue avariciós, etc.) També Charles Dickens va ser un nen a qui li va tocar treballar. A les seves novel·les —Oliver Twist, per exemple— queda reflectit el món inhòspit en què es movien els infants treballadors com ell.
L’ODS 8 en aporta unes reflexions sobre com el sistema en que vivim potencia el pensament individual i ens impulsa a competir, fomentant el consumisme i l’acumulació de diners per sentir-nos bé. Acompanyen la descripció del llibre «La nova feina del Pare Noel» tres propostes de treball, en aquest cas per a cicle superior.
La primera convida els infants a inferir el contingut del relat. Abans de llegir el llibre, es mostra la portada, es llegeix el títol i tot seguit es llegeixen en veu alta els dos primers capítols que situen l’acció i plantegen el dilema. S’atura el relat i es pregunta als alumnes quina creuen que podria ser una bona feina per al Pare Noel, tenint en compte els seus condicionants (barba llarga, més de 100 quilos de pes i ser bona persona i generosa).
S’anoten i es redacten breument els motius de l’elecció. Es llegeixen i es discuteixen els pros i els contres. En acabar la lectura, es recuperaran les prediccions i es compararan per veure quin s’ha aproximat més i si s’està d’acord amb la proposta de l’autor.
Es valora, també, el missatge relatiu a no perdre mai l’esperança, no sucumbir al pessimisme i actuar amb determinació, implicació i imaginació.
La segona està relaciona amb l’escriptura:
En primer lloc, es comenten les guardes del llibre que presenten un Pare Noel convertit en músic, mariner, paleta, cuiner, futbolista, pintor, soldador, pallasso, metge, etc.
A continuació, es proposa un exercici d’imaginació sobre com es veuen ells mateixos d’aquí a quaranta anys, en quina feina, juntament amb qui, fent què.
Es demana un escrit que serà llegit (voluntàriament) i comentat. La sorpresa està assegurada.
La tercera proposta invita a fer un treball plàstic col·lectiu: Crear una prestatgeria amb caixes de fruita
Al capítol vintè del relat, el Pare Noel té una gran idea: transformar els objectes que recull en joguines per repartir-los com a regals i així, tornar a la seva veritable feina. Amb la seva amiga Befana, la bruixa, recullen paper, cartró, vidre, alumini i el transformen en joguines.
Proposem al grup que, entre tots, fabriquin una prestatgeria partint de les caixes de fruita que arriben al menjador escolar o que puguin aconseguir en alguna fruiteria del mercat municipal o similar.
Es reparteixen les feines (netejar les caixes, pintar-les, decorar-les, acoblar-les, etc.) i es transformen en una biblioteca d’aula que podran lluir amb orgull perquè l’hauran construït ells mateixos.
Per comentar aquest i alguns dels altres cinquanta llibres, us convidem a la presentació que farem el dia 15 de gener a la biblioteca Josep Janés, al barri de Collblanc de l’Hospitalet.
Els llibres són un bon regal, però hi ha dates com Sant Jordi i Reis, on amb més probabilitat els infants rebran alguns bons llibres.
Com que l’allau de novetats és gran i no sempre hi ha temps d’anar a remenar a les llibreries de confiança, des de fa molts anys pugem les nostres recomanacions en un tríptic on assenyalem algunes de les novetats que més ens han agradat.
Els llibres sempre són novetats per als qui no els han llegit i per això, en una pestanya que hi ha al capdamunt d’aquest blog, allà on diu “Recomanacions. Guies de lectura”, conservem les dels darrers anys.
Acostumem a dir que la tria sempre és personal i consensuada amb un petit grup de mestres, llibreteres i bibliotecàries amigues. Si us serveixen d’orientació, ja ens va bé, però aconsellem que aneu a les llibreries i biblioteques, pregunteu i llegiu pensant en els vostres alumnes.
Us passem el llistat d’aquest Nadal 2025, ordenat per cicles. Al final, trobareu el tríptic que podeu descarregar.
Cicle Infantil
El racó de pensar Pieter van den Heuvel. Litera Nit de Reis Oriol Garcia. Combel Ai, renoi! Michael Rosen. Ekaré Anem al bosc Verónica Fabregat. Akiara Lluna Christian Roux. Nöop No és una caixa, és una ciutat Antoinette Portis. Kalandraka
Una cosa Aviel Basil. Takatuka Farinetes, sisplau! Laura Mucha. Combel Vull anar sense rodetes! Tobias Giacomazzi. Kalandraka Mussol i Pingüí Vikran Madan. Corimbo
Cicle Inicial
Hi ha monstres a la meva habitació Fanny Pageaud. MTM Llupet Sara Fernández. Bookolia En Pere dels 7 secrets Cristina Losantos. Combel On és el Nuc? Émilie Boré. EntreDos El viatge al·lucinant d’un homenet errant Hans Traxler. Babulinka Les cruentes batalles de la reina Xinxeta Quim Crusellas. La Galera Burundi (De miralls, alçades i girafes) Pablo Bernasconi. Catapulta La bicicleta oblidada Germán Machado. Bindi books El gat Boris. La bola de neu Erwin Moser. Flamboyant Jan Rex Joaquín Camp. Zorro Rojo
Cicle Mitjà
El puma de Hollywood Gemma Capdevila. Babulinka Cruce de caminos en el Valle Dorado Lewis Trondheim. Astronave El consultori de la senyora Ainou Meritxell Martí. Flamboyant Una vida tan llarga Giulia Vetri. Libros del Zorro Rojo Moixeró. El gat que volia conèixer animals del món Ramon Besora. Meraki La Caputxeta vermella Concha Pasamar. Bookolia El paradís dels gats Émile Zola. Corimbo Travesía El camí groc Sven Nordqvist. Flamboyant Tres, i tres, i tres fan… Sherezade Bardají. Bindibooks. El berenar del senyor Verd Javier Sáez. Ekaré
Cicle Superior
Contes breus de deu paraules Joseph Coelho. Corimbo Océano Un abric vermell Alba Dalmau. Bindi books Mini Arquitectes Joséphine Seblon. Coco books Maleïdes sabates Tom Percival. Andana ABC i la Sra. Smith Núria Parera. Babulinka books En Marc i en Moha 3: No fotis!!! Kim Fupz Aakeson. Takatuka Fantasmes Raina Telgemeier. EntreDos La filla lluminosa Eva van der Berg. Flamboyant ¡Es injusto! Assata Frauhammer. Lóguez El bosc del mil ulls Frances Hardinge. Bambú
Veient la coberta em va venir al cap la frase que se sentia en alguna ocasió a l’escola (poques, tot s’ha de dir) quan alguna mestra enviava a un racó de l’aula on hi havia “la cadira de pensar” a algun infant que havia fet una entremaliadura. Crec que és una pràctica que ja no s’estila i s’agraeix. Sempre em va remoure que s’associés “pensar” amb càstig.
Aquest àlbum il·lustrat comença amb un nen (en Jasper, segons llegim a la contracoberta) de cara a la paret amb una forquilla i un ganivet a les mans. També té fils d’espaguetis al cap, a la cara, a l’espatlla i enganxats a la paret.
Arriba una oca i li pregunta què hi fa? I ell respon que “diuen” que s’ha portat malament. És un detall molt important perquè no diu “m’he portat malament” sinó “diuen que m’he portat malament” i aquesta precisió serà determinant al final del relat.
Després arriba un gos dàlmata que diu que s’ha portat malament i també es queda de cara a la paret, al racó de pensar. Se’l veu amb una pilona arrencada del terra i lligada a la seva corretja.
A partir d’aquí, diversos animals van arribant i es van afegint al racó. Primer un ruc, després una serp i un ant. Cadascú va explicant la seva història.
El moment més hilarant és quan arriben les gavines i no són benvingudes. Marxen i es vengen deixant caure les excrements sobre el nen i els animals. Com que és una entremaliadura, les deixen unir-se al racó.
Les il·lustracions són brillants i tenen molts detalls divertits que cal anar seguint. No us perdeu les expressions de les cares.
Cap al final, l’ant es disculpa, diu “ho sento” i marxa. La resta d’animals fan el mateix i el nen es queda sol, novament. Un final sorprenent donarà molt de joc per a la conversa.
Molt recomanable per a cicle infantil. LESDADES: Títol: El racó de pensar Autor: Pieter van den Heuvel Il·lustrador: Pieter van den Heuvel Traductora: Maria Rosich Editorial: Litera Pàgines: 40 Albuixech (València) 2025
Al nord de la província de Granada hi ha Cúllar, un poble situat en una mena d’altiplà, a prop de poblacions com Baza, Guadix, Orce i altres indrets amb els que comparteix una història molt antiga, tan antiga que es remunta al megalític.
Allà vam anar fa uns dies. El nostre objectiu: “La Cueva de los cuentos”.
La cueva és diu així perquè és, en realitat, una casa cova, com moltes de les que es troben per la zona. El seu origen, com és fàcil de suposar, prové de la necessitat d’aixoplugar-se de la pluja, del fred i de la calor, si fa no fa, com els homes primitius. En aquella zona, encara hi ha moltes famílies que viuen en coves, unes coves que han anat condicionant i que disposen d’aigua, llum, wifi i tot el necessari per sobreviure.
Em va recordar, les coves que hi havia a l’Hospitalet, al barri de Sant Josep, on vivien amics de la família. Amb el temps, les va tancar i les persones van ser enviades a Sant Boi, al barri de Las cinco rosas, a uns pisos que es van construir expressament per a ells i per a altres famílies vingudes del Somorrostro, Montjuïc, etc. Recordo que alguna vegada havíem anat a visitar-los. Gent molt humil.
A l’entrada de La Cueva de los cuentos ens esperaven l’Ana i en Diego, treballadors de la paraula, incansables integrants de Colorín Colorado, un grup que fa trenta-set anys que es dedica a l’animació cultural, a la narració i a contar contes als infants. La seva dilatada trajectòria va lligada als llocs on han viscut i on han instal·lat el seu campament base. A Cúllar van arribar fa uns cinc anys perquè abans estaven en un poble relativament proper —Serón (Almeria)— on tenien tot el material dins d’una estació de ferrocarril per on ja no passaven els trens. Li deien “La Estación de los Cuentos” i ho presentaven així:
La Estación de los Cuentos es una exposición permanente, abierta todo el año. Un pequeño museo dedicado al libro, al cuento, un homenaje a la oralidad, a la palabra; la historia del libro contada, narrada para todas las edades; un paseo entre el reino del papel y Cervantes, un sendero en un Bosque Encantado, un homenaje al gran escritor Roald Dahl, a los clásicos y en especial a Andersen, La casa de la luna; además de libros gigantes, raros, y curiosos cuentos del mundo, artilugios y creaciones poéticas. Obras de arte dedicadas al libro.
Però, ai!, durant la pandèmia, la pluja i les tempestes van malmetre el sostre i els responsables de l’edifici (ADIF i l’Ajuntament de Serón) no van tenir prou vista (o ganes, ves a saber!) d’arreglar-ho. Així que l’Ana i en Diego van haver de buscar un altre indret on instal·lar el museu que recull la feina de tota la vida dedicada a la promoció de la lectura.
D’aquella peripècia ferroviària encara conserven el material específic, un bon grapat de maletes i elements relacionats amb el fascinant món dels trens i dels viatges.
El dia que ens vam trobar, havien convidat a mestres i bibliotecàries de la zona a compartir l’experiència de conèixer la cova. Va ser una visita guiada, talment com la que fan amb els infants que arriben de tot arreu, de pobles d’Almeria, Múrcia, Alacant, Jaén, etc. Moltes escoles repeteixen any rere any. Per aquest lloc passen cada curs centenars d’infants de totes les edats.
La visita que ens van regalar és difícil d’explicar perquè les paraules no recullen prou bé les sensacions viscudes.
Sí, podem dir que traspassar la porta va ser com l’Aladí entrant a la cova dels lladres, com l’Alícia caient al pou, com la Dorothy despertant-se a Kansas o com Cernuda entrant en un poble d’Àvila, a lloms d’un ruc, recitant: “Donde habite el olvido, En los vastos jardines sin aurora; Donde yo sólo sea memoria de una piedra sepultada entre ortigas sobre la cual el viento escapa a sus insomnios”.
Sí, va ser com fer un viatge al món meravellós de la infantesa però acompanyats per l’aroma de la cal de les parets, de les llums i les ombres que es projectàvem pels racons, de les paraules del Diego que ens explicava històries de la prehistòria, ens recordava què es feia amb l’espart que vam veure pels voltants o ens mostrava objectes increïbles, mentre l’Anna, experta titellaire, donava vida als personatges que anàvem trobant per les diferents estances.
Sí, vam sentir la màgia que es produeix moments abans d’obrir un dels molts llibres gegants fets per ells, com el llibre núvol o el llibre ocell, per exemple.
Sí, vam cantar i vam recordar a Arnold Lobel, David Mc Kee, Werner Holtzwart, Enrique Morente, Federico Martín, Joan Manuel Gisbert, Carlos Cano, Roald Dahl, García Lorca, Paco de Lucía, i molts altres personatges reals o imaginaris que formen part de la nostra vida.
En acabar la visita, van ser tan amables que ens van convidar a dinar dins la cova. Va ser un moment emotiu, ple de complicitats i records compartits.
De tornada, vaig recordar un fragment de Lorca que s’escau amb el que vam viure. Deia:
Llevo las carabelas de los sueños a lo desconocido. Y tengo la amargura solitaria de no saber mi fin ni mi destino.
Una cosa que ens va sobtar i no vam entendre és com és possible que la gent del poble encara no hagi valorat prou bé la feina que fan. No ho entenc perquè veuen passar pels seus carrers autocars plens d’infants il·lusionats pel que trobaran a La Cueva de los cuentos.
Des de l’Espai Llamps i Centelles estem fent gestions per mirar de portar-los a l’Hospitalet i fer alguna sessió amb ells.
Encetem una nova temporada, la desena, amb un llibre que ens parla de les darreres setmanes de vida d’un gos i que recomanem perquè ens dona una lliçó de filosofia, d’amor a les coses que ens passen de manera quotidiana i potser, només potser, hauríem de valorar quan la vida transita sense grans daltabaixos però com la pluja fina del dia a dia: plena de coses extraordinàries dignes de ser recordades i explicades.
És un relat on un gos, anomenat Parrac, explica com ha estat la seva vida amb la família de l’Anna i el Pol, mare i fill. Són El relat està narrat en primera persona pel gos i, entremig, a cada capítol, hi ha un breu diàleg de les persones que conviuen amb ell.
En el pla literari, sembla que no passi gran cosa però passa tot. Crec que és una lectura que haurien de llegir els adults, també.
Com a cada programa fem una pregunta relacionada amb el llibre i entre els qui participeu, fem un sorteig i regalem el llibre (gentilesa de l’editorial laGalera, en aquest cas).
La pregunta per al concurs sobre el llibre “L’extraordinària vida d’un gos a les últimes” és: Quin nom té el gos?
Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 14 de setembre.
Per sentir el pòdcast de la secció, cliqueu a l’enllaç següent:
Ahir vam presentar el darrer llibre d’aquesta temporada.
Ha estat un any en que hem gaudit d’una bona selecció de lectures de tota mena. Estic content de la bona acollida que sempre em dispensa l’equip que conforma aquest programa dedicat a la criança. Gràcies al pòdcast el pot sentir moltíssima gent. També el Telegram és una bona eina per compartir opinions i proposar temes que preocupen als mestres i a les famílies.
A la foto del darrer dia estic amb l’equip del programa: la Marta Sánchez, l’Elisabet Pedrosa, la Núria Ventura i en José Luís Santiso.
El meu agraïment, també, a les persones que hi participeu al concurs. Algunes m’alegreu la vida amb la vostra fidelitat enviant les respostes cada setmana. És un estímul i una manera de dir que el programa interessa i que la secció “llibres per somiar” també fa la seva petita aportació.
El darrer llibre és una novel·la gràfica titulada Quatre ulls i explica el primer any de la Secundària d’un noi, en Rex, i tot comença a anar malament, la vergonya de veure com s’ha de menjar el dinar gratuït perquè està becat ja que la seva família té molts problemes econòmics, els seus pares estan divorciats i conviu amb la seva mare, que treballa precàriament en diferents ocupacions, així com amb el seu “padrastre” i el seu “germanastre”, amb els quals no acaba de sentir-se del tot còmode. A més, veu com tothom menys ell ha fet ja l’estirada, la necessitat de trobar la seva pròpia identitat en un mon que sembla aclaparar-lo, etc. Són massa canvis i mentre intenta encaixar-los, descobreix que necessita ulleres! El que faltava.
El final és esperançador perquè el noi entén, gràcies als consells de la seva àvia, de què va la vida i de com hem d’estar d’agraïts.
Imatges dinàmiques, que reforcen el modus vivendi dels anys 90.
I com a cada programa fem una pregunta relacionada amb la lectura i entre les persones que hi participin farem un sorteig i guanyarà el llibre que, en aquesta ocasió, és gentilesa de l’editorial Andana. La pregunta del concurs dels “Llibres per somiar” és:
Quin curs estudia el protagonista del relat?
Respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 13 de juliol.
La guanyadora de l’anterior concurs del llibre La noguera és la Pepa Collazos. L’enhorabona!
Per sentir el pòdcast de la secció, cliqueu a l’enllaç següent:
La invitació a la lectura 