El 2 d’abril se celebra el Dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil en record i homenatge a Hans Christian Andersen.
Aquest esdeveniment mundial, organitzat per l’IBBY, va començar el 1967 i cada any és una de les seccions nacionals l’encarregada de convidar un escriptor i un il·lustrador del seu país a escriure un missatge i a dissenyar un cartell, respectivament.
Enguany, ha estat la secció holandesa (IBBY Nederland) l’encarregada. El missatge ha estat obra de l’autora Rian Viser i el disseny és una creació de Janneke Ipenburg.
L’IBBY España/OEPLI, com a secció espanyola de l’IBBY és l’encarregada de promocionar la diada i d’editar el cartell i el missatge en les quatre llengües oficials de l’estat.
Si demà teniu oportunitat de llegir el missatge als vostres alumnes i dedicar una estona a explicar o llegir un conte d’Andersen, per exemple, serà una bona manera de contribuir a recordar que la literatura infantil existeix, encara que no ho sembli.
Amb la presència silenciosa del cartell de la pel·lícula “Dies de ràdio” de Woody Allen, el passat dijous 13 de març vam celebrar la tertúlia clandestina dedicada a la relació entre els mitjans de comunicació i la literatura i l’educació. Volíem sobretot recordar als bons professionals que, com l’Elisabet Pedrosa, hi dediquen bona part de la seva vida a establir aliances, lligams i connexions entre les persones que conformem la mateixa constel·lació dels ideals d’un país que aposta per la criança. Sabem que no estem en el millor moment social, ho veiem constantment a les notícies que ens arriben d’arreu del món i ens parlen de guerres, dictadures i personatges que només pensen en el capital i el lucre personal. De mica en mica, ens anem acostumant i això no és bo. Sortosament, hi ha persones que s’entesten a intentar que els valors de l’humanisme no s’oblidin i per això la tertúlia tenia molt de sentit.
Primer vam fer una mica d’història i vam recordar alguns dels periodistes que han apostat per donar veu i opinió a aquest món meravellós de l’educació i la literatura. Vam parlar d’en Joan Barril, d’en Carles Capdevila, d’en David Guzmán, de la Núria Toril i de l’Elisabet Pedrosa que en el seu darrer llibre escriu com, amb el suport de les més de nou-centes persones que segueixen el canal de Telegram, parlem de criança, de família, d’escola, de joc, de sexualitat i educació, de lectura i de lleure, d’art i tecnologies, de relacions de parella, de reproducció assistida, d’adopcions i acollida, i de molts altres temes relacionats amb l’educació amb el més ampli sentit. I tot això, amb una hora de programa setmanal. Una hora a la setmana, com el programa AULA LH de la tele de l’Hospitalet. Comparat amb les hores que es dediquen a l’espectacle, al futbol, a la música, a la política i altres divertiments no és gran cosa, ja ho sabem.
A la tertúlia vam presentar el llibre “L’ofici d’educar” on es resumeixen les entrevistes a dotze de les persones que han passat pel programa i que apareixen a la portada. Ens hagués agradat que l’Elisabet ens parlés de com són aquestes persones sàvies, cadascuna en el seu camp, però el temps no donava per molt. Així que ens vam centrar en una mena de “disc sol·licitat” i vam arribar on vam poder.
Primer, la figura d’en Xavier Melgarejo va centrar el nostre interès perquè aquest mestre va viure i treballar a Finlàndia durant alguns anys i entenia perfectament què ens diferencia com a societat. En Melgarejo, al programa, recordava com el luteranisme va tenir una gran influència en impulsar l’aprenentatge de la lectura fa cinc cents anys o més, perquè saber llegir la Bíblia era el camí de la salvació i per això es va reduir dràsticament l’analfabetisme. També ens va explicar que els nens comencen a anar a escola als set anys i porten penjada al coll la clau de casa, de manera que així comença el seu procés d’emancipació.
A Finlàndia, ho sabem, els millors mestres es dediquen a cuidar els infants dels primer anys de vida perquè han entès que es quan adquireixen els fonaments de tots els aprenentatges posteriors.
El capítol dedicat a en Melgarejo el recomanem especialment als mestres i estaria molt bé que els poguessin llegir els qui volten per la Via Augusta.
Després, li van demanar a l’Elisabet que ens recordés com va anar la entrevista (o les entrevistes) amb la Marina Garcés, persona admiradíssima a l’Hospitalet i que ens encantaria que trobés un forat a la seva agenda i ens fes una visita. Del que es va comentar destaco aquesta frase del llibre:
L’escola no fa màgia: ni genera igualtat automàticament ni fa millor la democràcia perquè sí. Ni fa feliços als nens i als joves necessàriament. Més aviat fa el contrari: segrega, classifica, jerarquitza i conté la violència que la mateixa societat infiltra quotidianament en els cossos i les ments de joves i infants. I demanava que la societat no delegui tota l’educació en l’escola.
També es va parlar de les entrevistes amb en Pep Guardiola i amb la Maria Nicolau, persones conegudes, mediàtiques, i que tenen aportacions que convé seguir.
No vam tenir més temps però us convidem a buscar el llibre i anar-lo assaborint capítol a capítol. Val molt la pena. També podeu buscar les entrevistes que estan guardades al web: https://www.3cat.cat/3cat/lofici-deducar/
Una bona part de la trobada la vam dedicar a que l’Elisabet ens expliqués la seva trajectòria professional. Va ser molt interessant i també va tenir moments molt emotius quan va parlar de la seva família. Aquest capítol queda en el records dels assistents a la Clandestina. Són moments que s’han de viure i no es poden explicar.
Va ser una de les millors tertúlies que hem tingut i tot gràcies a una dona que, de petita, tenia tanta vergonya que no s’atrevia a parlar perquè li saltava el cor per la boca… i mira on ha arribat. Gràcies Elisabet!
S’ha convocat el 31è Certamen Literari Francesc Candel, que, com cada any, ens convida a participar promovent la creació literària i fomentant el plaer de la lectura.
Els criteris per participar són els següents:
Els treballs que s’hi presentin han de ser inèdits, originals i poden estar escrits en català o en castellà.
Els treballs presentats no poden haver estat premiats anteriorment a un altre concurs literari.
No es pot presentar més d’un treball per persona en la mateixa modalitat.
El certamen és obert a qualsevol persona física major de 14 anys d’edat.
No s’estableix cap restricció pel que fa al lloc de residència de les participants.
Les persones participants menors d’edat que tinguin 14 anys o més (és a dir, amb una edat compresa entre els 14 i els 17 anys, que no hagin fet els 18 anys) hauran de presentar l’autorització prevista a l’Annex 2 de les bases.
El període de presentació de treballs és del 10 de març al 22 d’abril del 2025.
A la categoria derelat juvenil, hi podem participar els nois i noies amb edats compreses entre 14 i 18 anys.
L’extensió màxima ha de ser de 5 fulls. La persona guanyadora serà premiada amb un trofeu i 400 € bruts. La persona finalista serà premiada amb un trofeu i 200 € bruts.Podeu trobar tota la informació al pdf següent:
El proper dissabte 22 de març a l’Institut d’Estudis Ilerdencs, IEI, celebrarem la sisena Jornada d’escoles solidàries, organitzada per les companyes i companys de l’IMPLICA’T, un grup de docents que des de fa tretze anys dediquem esforços en conscienciar l’alumnat de la necessitat de mantenir bones relacions i vetllar per a un desenvolupament sostenible, amb el compromís d’arribar al 2030 amb millores substancials pel que fa a l’eradicació de la pobresa, la reducció de la mortalitat infantil, l’educació primària universal, i altres aspectes mediambientals que ens comprometen a tots a construir un món millor.
Durant aquest anys hem tingut el privilegi de comptar amb el suport entusiasta del més gran activista que va ser Director General de la UNESCO i president de la Fundació Cultura de Pau, el senyor Federico Mayor Zaragoza qui, fa cinc anys ja ens alertava dels perills de la degradació del nostre planeta. Ho feia apel·lant al record de les paraules de Leonardo da Vinci —de sobte, ja no hi ha a bord rics o pobres, joves o ancians, blancs o negres… només hi ha passatgers treballant en comú per sobreviure, per evitar el naufragi— i evidenciava el moment que estem patint al planeta, en un moment en què la societat hem de triar el nostre futur. En Federico Mayor Zaragoza ens ho explicava i ens exhortava a continuar alçant la veu per continuar endavant i recordant que som una sola comunitat terrestre amb un destí comú.
Malauradament, l’edat i la salut se’l van endur fa un parell de mesos i ens va deixar orfes de les seves paraules. Hi comptàvem tornar-lo a sentir en aquesta jornada del dia 22 de març. No podrà ser, però segur que planarà per la sala la seva presència i tot el que ens ha impregnat, que és molt, en aquests tretze anys d’acompanyament.
Em fa molta il·lusió anar a Lleida a compartir el matí amb les companyes de l’Implica’t+ i altres personalitats que hi seran presencialment o connectades a través de les pantalles.
Tindré la sort de disposar d’una estona per presentar el conte “Sota la pluja” que narra la història de la Fina i en Iuri, els mateixos protagonistes que van coincidir fa dotze anys en el relat “Sota l’acàcia” i que es tornen a retrobar de grans.
Sota la pluja ja el vam comentar fa unes setmanes en aquest blog i allà el podeu descarregar. Recordeu:
No oblidem les paraules d’Eduardo Galeano quan deia:
Las estrellas tiemblan de estupor y de miedo. Ellas no consiguen entender cómo sigue dando vueltas, todavía vivo, este mundo nuestro, tan fervorosamente dedicado a su propia aniquilación.
L’últim capítol de «Les aventures de Pippi Calcesllargues» ens ofereix una imatge fascinant de la nena asseguda a la taula de la cuina, amb el cap recolzat entre les mans, contemplant amb ulls somiadors la tremolosa flama d’una espelma que té al davant.
Aquesta lluentor en els ulls i la mirada endavant ens agrada perquè és poderosa. Sortosament, la literatura infantil i juvenil ens ofereix propostes “anticonservadores” i ens obre camins mostrant relats en els que prevalen formes de relació igualitàries i no sexistes entre els personatges.
Hi ha personatges femenins intensos a les lectures adreçades a totes les franges d’edat: La porqueta Olivia d’Ian Falconer, l’aventurera Hilda de Luke Pearson, la intrèpida Kas creada per Gemma Pasqual, l’Anastasia Krupnik de Lois Lowry o la Jo March, per citar-ne algunes.
Oferir als infants i joves llibres compromesos amb la igualtat de gènere són necessaris per construir un món pacífic, pròsper i sostenible. La literatura infantil i juvenil també té una funció social i ha de servir de model on els sentiments com el coratge, la voluntat, la confiança en un mateix, les dificultats, el sentit de l’honor, la generositat, l’amistat i tots els valors siguin presents i serveixin d’exemple els lectors.
Llegir és una bona manera d’acabar amb xacres com el matrimoni infantil, eliminar les lleis discriminatòries, aconseguir que les dones estiguin representades en peu d’igualtat, ocupant llocs de poder i lideratge al lloc de treball i que hi hagi igualtat de representació als parlaments.
Si aquests dies recordem el 8 de març com a dia internacional de la dona, una bona manera és fer-ho amb lectures i relats que ajudin a entendre, com diu el manifest d’aquest any, que la igualtat no és el futur, és el present.
«L’ofici d’explicar les coses» és el títol de la propera tertúlia clandestina. La frase l’emprava un periodista, en Joan Barril, que també era pare de cinc fills. Segurament el recordareu pel programa “El cafè de la República” que s’emetia cada dia de 9 a 10 del vespre, a Catalunya Ràdio. Hi havia un espai dins del programa anomenat La Pissarra, on mestres de moltes escoles explicaven les seves reflexions i experiències al voltant de la seva feina.
En Barril, també va fer alguns llibres. Un, “Condició de pare”, el va presentar el juny de 1987 a l’Auditori Barradas, a la rambla Just Oliveres. Va parlar de criança, d’educació i de lectures. Una de les seves idees tenia a veure amb la bicicleta. Deia:
“Ens agradaria tenir els fills sempre a prop en constant equilibri, però al mateix temps els empenyem perquè vagin més lluny amb l’esforç de la seva pròpia velocitat, que ja mai més no serà la nostra. Fins ara anàvem al seu costat. Sabíem que una gambada adulta podia arribar més lluny que les seves petites passes. Però la bicicleta són les ales dels nens, és el giny de conquesta de camins desconeguts i de soledat en moviment. Ensenyar a anar amb bicicleta és ofici de pares. Els donem un món perquè l’explorin a condició que mai no s’aturin perquè puguin tornar i explicar-nos totes les meravelles que han descobert…”
En aquesta clandestina parlarem d’educació, de joves, de lectures, de pares, mares, mestres i de com està la situació dels centres educatius actualment. Ho farem de la mà d’una persona sàvia que ha llegit gairebé tots els llibres que puguem imaginar sobre el tema i que coneix a persones com Francesco Tonucci, David Bueno, Marina Garcés o Pep Guardiola, per citar-ne alguns.
També aprofitarem per fer una celebració, que sempre ve de gust i ajuda a teixir aliances entre nosaltres. Estarem encantats de compartir amb vosaltres la tertúlia clandestina número 17.
Recordeu les dades: Dia: Dijous 13 de març de 2025 Hora d’inici: 18:00 h. Hora d’acabament: 19:30 h. Lloc: Espai Llamps i Centelles Carrer Rosalía de Castro, 80 08901 L’Hospitalet Parada de metro més propera: Torrassa (línia 1, la vermella) Contrasenya per accedir-hi: Carxofa
Va ser un experiment, perquè era la primera tertúlia que esdevenia una mena de taller, fàbrica, obrador o com li vulguem dir, perquè a més a més de les explicacions sobre la relació que tenen els titelles amb la literatura infantil, vam poder experimentar i fer, cadascuna de les 25 persones que allà ens vam aplegar, un titella de dit.
Primer vam agrair a la biblioteca Tecla Sala de l’Hospitalet, la seva col·laboració deixant-nos les taules perquè estiguéssim ben còmodes mentre manipulàvem els materials per donar-li vida al nostre titella.
Després vam recordar que els titelles quan entren a l’escola tenen una influència enorme en els infants de totes les edats. Quan els titelles entren a l’escola, els nens i les nenes adquireixen coneixements, desenvolupen la capacitat d’expressió (oral, escrita, corporal, plàstica), són més creatius i, sobretot, són més imaginatius. També adquireixen valors, autoconfiança, treballen en equip i es diverteixen.
De fet, l’infant petit, de pocs mesos, només té tres interessos: ell mateix, les mans de l’adult i alguns objectes, com el sonall. El primer titella és la mà de l’adult que es mou davant la seva cara mentre va dient, per exemple:
Aquest és el pare, aquesta és la mare, aquest fa les sopes, aquest se les menja totes i aquest fa piu piu, que no n’hi ha pel caganiu?
Vam recordar quan els mestres de cicle infantil anem de colònies amb la classe i, a l’hora d’anar a dormir, veiem aparèixer peluixos de tota mena, sense els quals alguns infants no poden dormir si no els abracen, o el llepen.
També vam recordar alguns titelles mítics com en Pinotxo, el senyor Cordills i altres personatges que ens han fet passar molt bones estones amb els infants com “El Jan titella” de la companyia Titelles de Lleida, per exemple, i no vaig poder estar-me de mostrar al mític Sentadillo, mascota de la biblioteca escolar, avui ja jubilat i que descansa dins la seva capsa en forma de lluna esperant que algun dia trobi algú que li arregli tot el que pas del temps i les aventures viscudes li han anat malmeten. En Sentadillo mereix una entrada a part en aquest blog, però això és una altra història i potser l’explicarem quan em decideixi a portar-lo al Museu Internacional de Titelles on trobarà bona companyia, segur.
L’Assumpta i la Dolors ens van explicar la història curiosa de com van triar el nom Bufallums i després, vam anar seguint les seves explicacions de tot el procés que empren per construir els titelles de dit i de guant.
Primer, els materials (papers, cola, aigua, cartró) per aconseguir fer la pasta de paper maixé que serveix per donar-li forma al cap.
Després els retoladors i pintures que van bé per la cara.
I finalment els elements que donen forma al vestit, els cabells, barrets, etc.
I amb les indicacions precises, ens vam posar a fer cadascú el nostre titella. Va ser curiós perquè primer no ens imaginàvem que seriem capaços de fer quelcom raonable però, de mica en mica, i veient les idees dels uns i els altres la cosa va anar agafant forma fins a aconseguir veritables obres d’art, creatives, divertides, imaginatives.
Només calia dona’ls-hi vida movent-les i modulant la veu. La màgia es va produir.
Ahir vam presentar aquest llibre de la Cristina Losantos, una il·lustradora de traç net i detalls acurats en els seus dibuixos. No la conec personalment però les referències que m’arriben des d’altres il·lustradores, mestres o persones que l’han tractat són extraordinàries.
En aquest «Veig, veig! Quin temps fa?», tercer títol de la col·lecció de llibres de buscar i trobar, com els anteriors, es tracta de mirar i gaudir d’unes imatges precioses centrades en una temàtica concreta. En aquest cas, ens presenta en set dobles pàgines diversos moments de l’any (un dia de vent a la tardor; la boira, el fred i la neu d’un dia fred d’hivern; el temps de primavera amb els ruixats i l’arc de Sant Martí; un dia d’estiu de molta calor).
Les imatges no són fàcils de llegir i per això recomanem la lectura modelada i l’acompanyament per part de l’adult.
Com a cada programa fem una pregunta relacionada i entre els participants sortegem el llibre, en aquest cas gentilesa de l’editorial Combel.
La pregunta per al concurs sobre el llibre “Veig, veig! Quin temps fa? és:
Quan després de la pluja ve el bon temps, quins animalons que caminen arrossegant-se surten de seguida a fer un volt?
Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins al 23 de febrer.
La guanyadora del concurs anterior sobre el llibre «L’Óscar i jo» és la María José Martínez. L’enhorabona!
Al mateix programa la Marta Butjosa, terapeuta Gestalt, reflexiona sobre el moment del pas de primària a secundària i fa incidència en la confiança. Ho podeu sentir aquí:
Fa un parell de setmanes vaig conèixer una iniciativa curiosa: La biblioteca de llavors.
M’ho van explicar les companyes de la Terra Alta on estan a punt de començar l’experiència que, pel que em van explicar, ja funciona en altres llocs de Catalunya i d’arreu del món.
Aquest proper dissabte 15 de febrer posen en marxa el servei a la Biblioteca d’Horta de Sant Joan.
M’agraden les plantes però no tinc gaire traça i no sé ben bé el motiu però sempre es moren. Crec que és per excés d’aigua, les ofego, així que, potser a la biblioteca de llavors trobaré la solució, perquè també tenen molts llibres de liternatura, fan xerrades i comparteixen experiències relacionades.
Què es una biblioteca de llavors?
És com una biblioteca normal, com quan anem a buscar un llibre un joc o un cedé. Et pots endur un sobre, una bossa o un flascó que conté llavors de les varietats de la zona (de meló, de pebrots, etc.) Les has de plantar i esperar que creixin i facin noves llavors.
Al cap d’un temps cal retornar llavors de les plantes que has cultivat, i aquestes es tornaran a prestar. És com un cicle.
He estat buscant iniciatives similars i, oh! sorpresa! resulta que és una pràctica força estesa a molts llocs.
La propera vegada que vagi per la zona de la Terra Alta, m’hi acostaré a la biblioteca d’Horta a veure com va el préstec, però mentrestant faré una visita a la biblioteca Collserola – Josep Miracle, a Barcelona, que també ho han posat en marxa. Aquí ho expliquen perfectament:
En alguna ocasió haureu llegit el famós discurs d’en Martin Luther King. Era l’agost del 1963 i la frase «I have a dream» ens recordava que somiava un món millor.
Els docents també somiem i compartim les paraules del líder afroamericà en una aspiració que passa per educar els nens i joves perquè siguin capaços de construir un món més solidari, més just, més unit i millor.
A Lleida, fa tretze anys, es va constituir un grup de mestres motivats i convençuts que val la pena dedicar hores i esforços a intentar que els nois obrin la mirada i siguin més imaginatius perquè és la única manera de fer un món millor. D’aquell grup que es va batejar com a IMPLICA’T han sorgit nombroses propostes i una és l’organització d’unes jornades solidàries cada dos anys i així ho em anat fent, llevat del període de la pandèmia.
La propera serà el dissabte, 22 de març de 2025 de 9 a 14 h.
Se celebrarà a l’Aula Magna de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. (Plaça de la Catedral s/n Lleida) i si us inscriviu, l’activitat està reconeguda pel Pla de Formació de Zona del Segrià amb el codi: 6092051609.
Trobareu tota la informació (inscripció, ponències, horaris, etc. ) entrant a la pàgina web del Servei educatiu del Segrià. Podeu clicar a:
La invitació a la lectura 