notícies

by

Crida oberta sobre biblioteques escolars: BIBLIO(r)EVOLUCIÓ

Ja hi ha data per a l’acte de presentació de la Crida BIBLIO(r)EVOLUCIÓ, una iniciativa promoguda per la Fundació Bofill i que busca centres educatius que desitgin crear col·lectivament nous usos i models per a la seva biblioteca escolar. Serà el proper 9 de novembre de 2017 a les 18:00 h al Recinte Modernista de Sant Pau / Sala Pau Gil. Si esteu interessats cal que us inscriviu. Ho podeu fer anant a l’enllaç següent: http://www.fbofill.cat/formularis/crida-biblioteques-presencial

Tota la informació de la presentació a l’enllaç: http://www.fbofill.cat/agenda/uneix-te-la-bibliorevolucio

Es tracta d’una nova crida oberta als centres educatius a repensar, somiar i cocrear els usos de la biblioteca escolar per contribuir a uns aprenentatges més actius, més integrals, més respectuosos, més inclusius, més transformadors, més compromesos i significatius.
Què és una Crida? Una CRIDA és un espai on persones interessades en l’educació ideen solucions pràctiques i innovadores a problemes educatius reals per tal de donar resposta a reptes concrets dins el seu context més proper. El seu funcionament és senzill:
Educació Demà llença 1 repte específic vinculat a 1 temàtica clau (arquitectura per a l’aprenentatge, millora de la relació família-escola, i molts d’altres).
Les persones interessades poden inscriure’s individualment o en equip a les crides (segons cada convocatòria) per tal de donar resposta al repte.
Cada crida es regeix per les seves pròpies bases.
Totes les crides compten amb un marc temporal concret per dur-se a terme: presentació d’idees i participant, acompanyament, prototipat de solucions, etc.
En cada cas s’ofereixen eines que donen suport a la creació de solucions: mentories, workshops, kits metodològics, etc.
Per últim, les crides sempre van lligades a donar un alt reconeixement a les solucions més innovadores (jornades, comunicacions, etc.).

Estic content de formar part del grup de persones que impulsen i defineixen els reptes de la crida i és un goig compartir experiències amb persones sàvies com la Mònica Baró, l’Àlex Cosials, la Carme Fenoll, l’Anna Juan i la Marta Roig; totes elles persones que han estat vinculades a l’impuls de la nova biblioteca escolar i a la promoció de la lectura i l’alfabetització informacional.

Al web de la Fundació Bofill hi podeu trobar la informació de la crida i periòdicament s’aniran afegint les novetats que es vagin generant. Ara hi podem llegir:
Amb aquesta crida es vol impulsar un procés participatiu i creatiu que ajudi a configurar nous usos de la biblioteca escolar al servei dels horitzons i les necessitats pròpies de cada centre educatiu, així com visibilitzar la força que pot tenir l’acció d’una biblioteca escolar viva quan s’orienta a donar suport als processos de transformació educativa dels centres, a dinamitzar culturalment l’escola i l’institut i connectar-los amb l’entorn des de la transversalitat, la innovació i el coneixement compartit.
Diverses entitats donen suport a aquesta crida  en la qual esperem sumar i promoure el compromís dels professionals que des de les escoles, els instituts, i les entitats han seguit promovent i reivindicant el rol principalde la biblioteca escolar en un sistema educatiu avançat.
Guardeu-vos l’enllaç, si hi esteu interessats:
http://www.fbofill.cat/noticies/comencem-preparar-la-crida-oberta-sobre-biblioteques-escolars

by

Premis White Ravens 2017

Cada any, per aquestes dates, llegim a les revistes especialitzades i a les notes de diferents editorials les felicitacions pels llibres guardonats amb els Premis White Ravens. Són uns premis que elabora la Internationale Jugendbibliothek (International Youth Library) i recullen els 200 llibres (enguany procedents de 56 països i escrits en 38 llengües diferents) guanyadors.
Són llibres publicats l’any anterior (a la llista actual els del 2016) i recomanats per la seva qualitat.
Però hi ha una mica de trampa, només una mica. I és que la selecció la fan entre els llibres que reben a la seva Biblioteca. Això vol dir que si una editorial petita de les que fa bona feina, de les que publiquen poc però ben triat, les que coneixem com “de garatge” no envia els seus originals a Alemanya, llavors no entra en la selecció. Les vint persones especialistes que fan la tria només consideren els llibres que els arriben de donació o promocions de les editorials.
Aquest any hi ha tres en llengua catalana:
Diumenge al matí, al peu del salze de Dolors Garcia i Cornellà. Editat per Barcanova.

Hachiko. El gos que esperava de Lluís Prats. Editat per La Galera

La vaca Victòria. (Variacions sobre un breu conte popular) de Nono Granero. Editat per Milrazones

Si voleu conèixer tots els premiats entreu a:
http://whiteravens.ijb.de/list

imatges de la biblioteca

by

L’Atrapallibres i el Protagonista Jove 2017-18

13è Premi de Literatura Infantil «Atrapallibres» i 22è Premi de Literatura «Protagonista Jove»

El Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil (ClijCAT) convoca el 13è Premi de Literatura Infantil «Atrapallibres», amb el propòsit d’estimular en els infants la lectura d’imaginació. I el 22è Premi de Literatura «Protagonista Jove» amb el mateix propòsit adreçat als nois i noies.
A tal efecte, dues comissions d’experts en literatura per a infants i joves ha seleccionat els llibres en català que es presenten en les diverses categories, i adreçats a tots els centres de primària i biblioteques de Balears, Catalunya i País Valencià.
L’objectiu dels Premis és aconseguir que el major nombre possible d’infants i joves llegeixin els llibres seleccionats; es constitueixin com a Jurat dins de cada centre o biblioteca; els presentin i defensin davant dels seus companys i, entre tots, anomenin el que consideren millor. Es pretén que la veu dels infants i joves es faci sentir, donant-los l’oportunitat de funcionar com a Jurat amb repercussió més enllà del centre escolar i de la biblioteca.
Tota la informació dels Premi la trobareu al web del Consell català del Llibre Infantil i Juvenil:

http://www.clijcat.cat/Atrapallibres-Inscripcio-i-Bases

http://www.clijcat.cat/Protagonista-Jove-Inscripcio-i-Bases

Tal com podem llegir al mateix web, els llibres triats enguany per a cada categoria són:

Categoria 9 anys
CANOSA, Oriol. L’illa de Paidonèsia.
Il·lustr. Gabriel Salvadó. La Galera
En Nicolau, el protagonista, de nou anys, abandona el creuer que comparteix amb els pares, cansat d’aguantar les seves discussions, i s’instal·la en una illa deserta del Carib. Des d’allà, fa crides als infants del món per tal que el segueixin en la creació d’un país on només els nens hi tindran cabuda. De mica en mica, l’illa s’omplirà d’infants i fundaran Paidonèsia, un estat que construiran amb peticions ben poca-soltes, i que serà reconegut fins i tot per les Nacions Unides.

DAYLON, Patrick: MAROIS, André. El lladre d’entrepans.
Trad. Coral Romà. Cruïlla
En Martí està fart que li desaparegui l’entrepà de la seva carmanyola. D’un temps cap aquí, cada dia algú li pispa. El lladre no és pas ximple, els entrepans del Martí són boníssims! Aconseguirà enxampar-lo?
Novel·la gràfica d’humor, escrita d’una manera molt planera i directa, amb il·lustracions molt suggeridores que capten els elements essencials de la trama.

KUHLMANN, Torben. Amstrong, L’agosarat viatge d’un ratolí a la Lluna.
Trad. Susana Tornero. Editorial Joventut
Un petit ratolí persegueix el gran somni d’arribar a la lluna i tornar-ne. Com a bon científic que és, l’observa cada nit i ho vol compartir amb la resta de ratolins de la ciutat. Tanmateix, els col·legues no en voldran saber res de tot allò i, malgrat aquest primer fracàs, decidirà no perdre el coratge i acceptar una misteriosa invitació.
Tenaç i valent, el rosegador aventurer viatjarà, estudiarà i indagarà com fer realitat el seu desig: ser el primer ésser viu en trepitjar el nostre misteriós satèl·lit. Ho aconseguirà?
Un àlbum detallista i magníficament il·lustrat sobre el veritable «cas Armstrong».

Categoria 10 anys
HAIG, Matt. Un noi anomenat Nadal.
Il·lustr. Chris Mould. Trad. Anna Llisterri. Estrella Polar
En Nikolas té onze anys i viu amb el seu pare en una caseta de fusta envoltats de neu. Un dia, el pare ha de marxar a l’altra punta del país i el jove Nikolas s’ha de quedar amb la seva horrible i espantosa tieta. Amargat com està decideix anar a la seva recerca a la regió on viuen els elfs. Un llarg viatge ple d’aventures i la coneixença d’aquests petits éssers fan que la vida se’n Nikolas canviï per complert i acabi convertint-se en un personatge imprescindible del Nadal en molts països.

SAMSON Gideon. Els meus trucs per sobreviure a la classe de natació.
Il·lustr. Anke Kuhl. Trad. Carloline de Jong i Gustau Raluy. Takatuka
En Gied té una obsessió, un suplici que el turmenta: la classe de natació a la qual ha d’acudir cada dijous. 
Hi ha, però, una cosa que l’ajuda a abordar-ho i és veure, des de la finestra de l’autobús que el porta a la piscina, un home que dóna menjar als coloms en una plaça.
Això l’allunya subtilment de l’obsessió i el porta cap a altres viaranys sorprenents que treuen importància al tema i oxigenen la seva dèria.
Un desenllaç original us deixarà bon regust de boca, després d’estar cargolats en el remolí d’un veritable suplici.

WHITE, E. B.. La trompeta del cigne.
Trad. Marc Donat. Viena
En Sam és un amant dels animals, els estudia amb passió i un dia descobreix una parella de cignes covant uns ous…
Què pot passar si descobreixes un niu de cignes trompeta i pots veure el naixement dels pollets?
-Pot passar que aquest fet creï un lligam amb els cignes trompeta que et duri tota la vida.
Què pot passar si un cigne trompeta té problemes per cantar i aparellar-se?
-Pot passar que les persones l’ajudem a desenvolupar-se o que li posem encara més problemes. De quins vols ser tu?

Categoria 11-12 anys
CARRANZA, Maite. La pel·lícula de la vida.
Il·lustr. Iratxe López de Munáin. Cruïlla
L’Olívia, és filla d’una família de classe mitjana, viu amb el seu germà i la mare que és actriu i veu com, dia a dia, els deutes els consumeixen i la situació decau fins al desnonament.
La seva veu ens ve a dir que això ens pot passar a tots i en aquesta situació dramàtica viscuda des de l’astorament, però també des de la lluita i la denuncia, la nena és qui se sobreposa davant l’esfondrament de la mare i la debilitat del fill petit, amb valentia, acceptació i enginy…

RUIZ GARZÓN, Ricard. La immortal.
Il·lustr. Maite Gurrutxaga. Trad. Maria Llopis Freixas. Edebé
La Judit té el cor dividit entre el dibuix i els escacs. Aquesta segona afició la portarà a enfrontar-se al senyor Aliyat, un estrany mestre d’escacs iraquià refugiat a Suïssa. Tot s’embolica quan el senyor Aliyat, que sempre juga al parc dels Bastions de Ginebra, guanya una partida a qui potser no ho paeix gaire bé. És aleshores quan la Judit comença la seva pròpia partida d’escacs per sortir de l’atzucac en què el senyor Aliyat i tots els seus amics es veuen submergits.

SALES, Dora. L’Agni i la pluja.
Il·lustr. Enrique Flores. Trad. Pau Joan Hernàndez. Kalandraka
L’Agni viu a Bombai i des dels sis anys que treballa en un safareig rentant roba. Ara ja en té deu i mentre frega somnia que algun dia canviarà la seva sort i, sobretot, espera que la seva germana petita no hagi de començar, també, a rentar roba. La pobresa de la seva família l’obliga a treballar, no coneix l’escola, però malgrat tot, és un nen alegre, solidari i amb un concepte de l’amistat molt profund.
L’autora ens mostra de manera poètica una història lluminosa i esperançadora alhora que retrata el dia a dia de molts nens que viuen una vida molt diferent a la nostra.

Categoria 13-14 anys
COSTAS, Ledicia. Jules Verne i la vida secreta de les dones planta.
Trad. Eva Lozano. Barcanova
El 21 de maig de 1884, el Saint Michel III atraca a Vigo per una avaria a la caldera. Aquest iot pertany a Jules Verne i l’avaria la provoca, seguint les seves indicacions, en Pierre, el grumet del vaixell. Però per què tant de secretisme?
L’escriptor francès desitja visitar una petita farmàcia de Vigo i conèixer al seu amo, en Philipot, ja que està segur que té relació amb les dones planta. Verne, malgrat les negatives i reticències de l’apotecari, aviat descobreix que Violeta i Melisa, la néta i la dona de Philipot, pertanyen a aquesta antiga i estranya estirp de dones planta.

MONTAÑÁ, Rubèn. El bolígraf de Higgs.
Animallibres
L’Èric Bosó obté, de resultes d’una bona acció, un bolígraf que permet convertir en real tot allò que s’hi pugui plasmar damunt d’un paper, per més absurd i descabellat que sigui. Com és ben sabut per les sagues de superherois, un gran poder implica una gran responsabilitat. Però qui vol ser responsable amb quinze anys? L’Èric fa i desfà a la seva voluntat, sense cap més límit que la seva imaginació. El perill arriba quan el bolígraf cau en mans inadequades.

REINHARDT, Dirk. Train Kids.
Trad. Montserrat Franquesa. Pagès
Train Kids ens mostra la duresa que han de suportar els emigrant adolescents sud-americans per arribar a la Terra Promesa, en aquest cas els Estats Units. Durant un trajecte de milers de quilòmetres i de diversos mesos, els joves que s’atreveix a deixar casa seva i a emprendre aquest camí poden ser robat, violata, atonyinats, segrestats i, fins i tot, assassinats. Durant mesos de patiment, de por i de desconfiança travessaran rius i ciutats, s’enfilaran a trens i hauran de deixar la seva vida en mans d’altres a fi d’aconseguir arribar a una terra on, tot i això, continuaran vivint en el màxim anonimat a fi que no els deportin.

SOLAR, María. L’expedició del doctor Balmis.
Trad. Josep Franco. Bromera
A l’hospici de la ciutat de La Corunya, el 1803, la vida dels nens transcorria entre penúries i fam. Cap d’ells es podia imaginar com canviaria les seves vides l’arribada de l’expedició del rei Carles IV, encapçalada pel doctor Balmis, un metge alacantí pioner en les tècniques de vacunació, que amb el suport del cirurgià català Josep Salvany, pretenien portar la vacuna de la verola a Amèrica. Vint-i-dos nens serien els encarregats de transportar-la en el seu propi cos. El temps ha sepultat la història d’aquests nens i d’una de les més grans gestes de la medicina. Recuperar aquesta memòria és el millor agraïment.

Categoria 15-16 anys
GOING, K. L. Xaval gras es menja el món.
Trad. Albert Torrescasana. Edicions de 1984
En Troy Billings té 17 anys i pesa 134 quilos. Un diumenge, fart de ser la riota de tothom, decideix tirar-se a la via del metro. Però entra en escena Curt MacCrae, una llegenda de l’institut, un jove sense sostre, un geni de la guitarra i del punk rock, brut i llardós, que no només el salva, sinó que li proposa de ser el bateria del seu grup.
Comença així una estranya relació d’amistat. En Troy, tot i ser conscient del poder manipulador del seu nou amic, es deixa portar, conscient de com en Curt l’ajudarà a trobar l’autoconfiança i acceptació que necessita, tant a l’institut com a casa.

NIVEN, Jennifer. Aquí és on tot comença.
Grup editorial 62 (Fanbooks)
Ella, la Libby, pesa gairebé 100 kilos;
tot i que ja n’ha perdut més de 90, és encara una noia molt grassa. De fet, a culpa del seu pes va quedar immobilitzada a casa, i la van haver de treure amb una grua per poder-la portar a l’hospital, cosa que la va fer molt popular a la seva població.
Ell, en Jack, pateix en secret una malaltia no gaire coneguda anomenada prosopagnòsia, que l’impedeix reconèixer o distingir les cares de totes les persones, incloent familiars i amics.
Les diferències són sempre difícils, i en l’adolescència encara mes però ells dos, junts, són prou forts com per superar-les.

PORTELL, Raimon. Camins de nit.
Barcanova
Camins de nit és una novel·la d’aventures construïda a partir d’interrogants, que comença quan la jove Rut Anglada ha de fugir de la seva ciutat, amb moltes similituds amb Barcelona, per salvar la pell.
Amb més dubtes que certeses, la Rut es deixa portar per tot un seguit de personatges que semblen conèixer la seva història molt millor que no pas ella. Quin secret amaga el professor Argimon de la Biblioteca Artús? Per què la persegueix la Guàrdia de Reserva? Qui és en Marc l’Anxova? L’ajudarà el Vell de l’Obac a fugir serra enllà? Aconseguirà creuar la frontera fins a La Marca?
Darrera la fugida de la Rut s’endevina una trama fosca, perversa, d’interessos polítics de gran abast, amb moltes similituds amb episodis terribles de la història.

VILAPLANA, Silvestre. La mèdium.
Bromera
La petita Leiza té el poder extraordinari de predir el futur. Lluny de semblar-li un poder anormal, ho descobreix sense fer-ne escarafalls. Per descomptat, per als adults que hi ha al seu entorn aquesta capacitat és una arma d’extraordinari poder, ja que qui sigui capaç de posseir la petita Leiza en pot treure un rèdit fabulós. I aquí comença una fugida desesperada dels qui volen preservar la infantesa i la innocència de la Leiza allunyada dels poderosos que se la volen fer seva.

 

by

Dia de la Biblioteca (24 d’octubre)

Des de 1997, cada 24 d’octubre es commemora el Dia de la Biblioteca, una iniciativa de l’Asociación Española de Amigos del Libro Infantil y Juvenil, en record de la destrucció de la Biblioteca de Sarajevo incendiada el 1992 durant la Guerra dels Balcans.
El pregó d’enguany és de l’Alejandro Palomas,  Premi Nacional de Literatura Infantil 2016. L’il·lustrador és en Manuel Marsol, últim guanyador del Premi Internacional d’Il·lustració Fira de Bolonya-Fundació SM.
L’escrit de l’Alejandor Palomas es diu «Como Mary Poppins, pero sin volar» i és el següent:

Soy sobrino de bibliotecaria. Desde que tengo memoria, mi tía, que acaba de cumplir ochenta años, me ha regalado un libro el día de mi cumpleaños. Primero fue la serie de Osear, con su Kina y su láser, de la gran Carmen Kurtz; llegaron después las aventuras de Los Cinco, algunos clásicos ilustrados, la gran Nada de Carmen Laforet… La lista es larga y el disfrute ha sido mágico, porque mi tía entiende la lectura como algo que cura, que aleja al inocente de lo que agrede, y yo -y ella lo sabe- siempre he sido demasiado vulnerable a lo que daña, sea o no imaginado, sea o no real.
Mi tía se llama Nuria y desde niña sufre mucho de la vista. Aun así, trabajó durante décadas fomentando el amor por la lectura en hombres y mujeres, chicos y chicas a los que no conocía, pero cuya mirada no tardó en aprender a leer, a identificar y a descifrar. Ella decía -y a veces dice todavía- que “repartía refugio”, y se emociona al recordarlo. La he oído también confesar en algunos momentos de nuestra historia común, que no fueron fáciles y que vivimos juntos: “Decidí ser bibliotecaria porque así me aseguraba de que, por muy mal que nos fueran las cosas, aunque faltara el agua caliente o la calefacción, siempre tendríamos un libro en casa”. Ahora, quince años después de su jubilación, soy yo quien le recomienda lecturas. Leemos un libro a la vez y nos juntamos cada quince días a coomer y a comentar lo leído, en lo que hemos bautizado como “El club de las 2”, porque intentamos en lo posible que coincida con el día 2 de cada mes, a las 2, y porque somos dos almas lectoras que no tienen freno. Durante estos años de club, ella me ha contado cosas, muchas cosas de su vida en la biblioteca, y desde que la oigo hablar como lo hace sobre su amor por esa vocación, que no decrece a pesar del tiempo, no puedo dejar de maravillarme y de preguntarme cómo definiría yo a una bibliotecaria -o a un bibliotecario- llegado el caso.
Hasta hace unos meses no di con la respuesta.
Fue a raíz de la publicación de Un hijo, durante una charla en un centro de enseñanza de una capital andaluza. Y fue precisamente gracias a un niño de diez años que, junto con otros 1OO, había leído la novela y quería conocer a su autor. Por motivos de espacio, el acto tuvo lugar en la biblioteca del centro, con un par de profesoras y la encargada de la biblioteca. La charla fue muy intensa, mucho más de lo que yo esperaba, y se alargó. Cuando por fin llegamos al final del turno de preguntas, un niño que estaba sentado en la primera fila levantó la mano.
─A mí lo que más me ha gustado del libro es María ─dijo refiriéndose a la orientadora del centro, que es, junto con el pequeño Guille, la protagonista del libro.
Quise saber por qué. El niño, llamado Ismael, se rio un poco y luego, mirando a una de las tres mujeres que estaban junto a la puerta, dijo:
─Porque es igual que la seño Lourdes. ─Una de las tres mujeres que estaban junto a la puerta se encogió un poco y negó con la cabeza, incapaz de reprimir una sonrisa. Ismael no había terminado-. Vive en la biblioteca porque si no los libros a lo mejor se van. O se mueren.
Se hizo el silencio en la biblioteca. Nadie se rio. Nadie dijo nada. Fueron segundos llenos de respiraciones contenidas, de tensión y de infancia.
─Es que es bibliotecaria ─volvió a hablar Ismael. Y al ver que yo lo miraba sin saber qué decir, debió de entender que necesitaba explicarse mejor, y añadió-: O sea, como Mary Poppins, pero sin alas.
Hoy es un día especial. Celebramos el Día de las Bibliotecas y celebramos también que cientos, miles de Mary Poppins sin alas velan por los libros que las habitan para que no se mueran ni se vayan, e Ismael siga creyendo que la vida está en los libros y su reflejo fuera. Hoy es el día en que, un año más, la magia se renueva y todas las bibliotecarias y bibliotecarios del mundo se saludan con una mirada cómplice y un largo, hermoso y tierno: “Supercalifragilísticoespialidoso”.

by

Els Quiquè i el ninot de neu

Els Quiquè són en Raül, l’Olívia, en Max, la Paula, en Bernat i la Pamela, una curiosa colla d’amics, cadascú d’ells amb una característica ben definida i particular.
A França, d’on és originari aquest àlbum, els autors ja n’han publicat quatre amb molt d’èxit. Ara, l’editorial Birabiro ens ha presentat el primer: Els Quiquè i el ninot de neu que no es volia fondre.
El llibre és una introducció al format còmic. Està ben pensat i els infants s’ho passen bé, rient i identificant-se amb determinats personatges, com en Raül que sempre veu problemes a tot arreu.


Al principi veiem l’Olivia pintant un cel de color gris. Els amics arriben i quan veuen el cel gris diuen que fa fred, s’abriguen i comença el deliri… Imaginen que neva, que neva molt, i decideixen fer un ninot de neu. Com que no hi ha pastanaga per al nas li posen un plàtan i l’anomenen Bernulf. Quan surt el sol, el ninot de neu comença a fondre’s i per salvar-lo el porten a la muntanya nevada. Allà trobaran éssers estranys com l’abominable gnom de les neus i altres.


M’ha agradat i m’ha fet riure. És un àlbum fresc que recomanem a partir de cinc anys.

Les dades:
Títol: Els Quiquè i el ninot de neu que no es volia fondre
Autor: Laurent Rivelaygue
Il·lustrador: Olivier Tallec
Editorial: Birabiro
Pàgines: 32
Barcelona, 2017

Si esteu a Barcelona el proper dia 5 d’octubre a les 7 de la tarda i us atanseu a la llibreria Jaimes podreu gaudir d’una conversa entre l’Olivier Tallec i l’Ignasi Blanch, parlant del seu ofici com a il·lustradors. A la publicitat de l’acte podem llegir:

Olivier Tallec

Dijous 5 d’octubre a les 7h
Diàleg entre il·lustradors: Ignasi Blanch conversarà amb Olivier Tallec
Olivier Tallec, il·lustrador per la premsa, l’edició infantil i el còmic i Ignasi Blanch, il·lustrador i coordinador de l’àrea d’il·lustració de l’Escola de la dona parlaran del seu ofici.
Olivier Tallec és il·lustrador de més d’una cinquantena de llibres. Es l’autor dels fantàstics «Qui que qui», de «Feliu, rei de les ovelles entre molts altres»
Ignasi Blanch, il·lustra llibres per a diferents editorials de Catalunya i de l’Estat espanyol. Coordina els estudis d’il·lustració de l’Escola de la Dona-Espai F. Bonnemaison
Traducció consecutiva – Entrada lliure

Ignasi Blanch

 

 

by

Neix ESCRIVIM, una (necessària) Associació d’Autors i Autores de Literatura Infantil i Juvenil

La Setmana del Llibre en Català s’acaba aquest diumenge. Han estat uns dies de molta activitat  amb presentacions de novetats, conferències, lectura de poemes, contacontes, etc. Una festa a l’alçada d’un país lector.
He passat en diferents moments i he tornat amb la motxilla carregada de bones lectures.

Ahir, vaig assistir al a presentació d’una nova Associació Professional d’Escriptores i Escriptors de Literatura Infantil i Juvenil. L’han anomenat ESCRIVIM i és hereva de la desapareguda APE (Autors en Perill d’Extinció). De moment hi ha una trentena d’autors fundadors entre els quals hi ha en Jordi Sierra i Fabra, en Jaume Cela, la Gemma Lienas, la Meritxell Martí, etc. Molts d’ells hi eren presenta a l’acte de la Setmana on es va llegir el Manifest fundacional que han escrit.


En Martí Piñol, la Maite Carranza, en Pere Martí, l’Àngel Burgas i l’Anna Manso van explicar la situació dels autors i els motius de la precarització un col·lectiu que veu com els afecta la crisi econòmica, la socialització de llibres a les escoles, la manca de polítiques culturals que protegeixin la creació, el poc valor que se li dóna al llibre actualment, etc.


Va acabar l’acte l’Elisenda Roca fent lectura del Manifest. Val la pena reflexionar sobre el que diuen. El podeu llegir clicant a MANIFEST ESCRIVIM

 

by

Guix, 40 anys amb l’educació!

Una de les fites d’aquest trimestre serà el dia 19 d’octubre, moment en que formalment es celebrarà l’acte de reconeixement a la feina feta per molts mestres durant els darrers quaranta anys i que, en bona mesura, s’ha anat recollint a la revista GUIX.
Serà a l’Espai Francesca Bonnemaison (Barcelona) i, en aquesta trobada, a partir de 10 de idees clau de l’educació que Graó ha defensat des dels seus inicis i que avui són més vigents que mai, s’aplegaran 10 professionals de prestigi en l’àmbit educatiu i escolar per parlar-ne i plantejar 10 reptes i 10 idees clau de futur. Allà hi seran en David Bueno, en Rafel Bisquerra, en César Coll, la Txus Martín, en Fernando Trujillo, en Paco Imbernón, la Marina Subirats, en Tonucci, l’Anna Manso, al Laura Lladós, en Jordi Canelles i altres sorpreses.
Però no només això… durant l’acte es compartiran les fotos que hem anat enviat mitjançant les xarxes a través del hashtag #Engraónat, gaudirem d’un pastís elaborat per l’Ada Parellada i, a més, obsequiarem als assistents amb una il·lustració exclusiva signada pel dibuixant Joan Turu.
Podeu descarregar-vos el programa oficial de l’acte fent clic AQUÍ
Si us hi voleu apuntar, només heu d’omplir el formulari que trobareu al web de Graó, a l’enllaç següent:
https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLSf_3LNwdPd4fQ_8jv_m3URNhAqtpOjVzEKpk5Gx8ONjFjoVqw/viewform
(feu una inscripció per a cada persona interessada).
Les places són limitades!

Bon curs a tothom!

by

Organització i funcionament de les biblioteques escolars a Galícia

A la magnífica i ben organitzada pàgina de les Biblioteques escolars de Galícia han publicat les Instruccions sobre organització i funcionament de la biblioteca escolar per al curs acadèmic 2017/2018 i que s’aplicarà en tots els centres públics de propietat del Ministeri de Cultura, Educació i Ordenació Universitària que imparteixen educació no universitària, amb l’adaptació pertinent a les diferents tipologies de centres.
Val la pena entretenir-se una estona i comprovar amb quin interès estan dedicant esforços (hores i pressupost) a tirar endavant les Biblioteques escolars.
Per exemple, pel que fa al pressupost diuen:
Els centres establiran una partida específica per al manteniment de la biblioteca escolar, dins dels pressupostos generals del centre (entre un 5% i un 10% del pressupost del centre).
Respecte a la figura del bibliotecari podem llegir:
La direcció del centre designarà una persona com a responsable de la biblioteca escolar per un període mínim de dos anys, donant prioritat a la seva formació específica, a la seva experiència, interessos i disponibilitat horària.
Podeu consultar el document clicant AQUÍ o anant al web de Biblioteques escolars de Galícia.

He estat buscant al web del Departament d’Ensenyament quelcom semblant però no he estat capaç de trobar-ho… sniff!

 

by

Lectors al tren! Una nova nova llibreria obre les portes

Quan es tanca una llibreria ens entristim i ho comentem abastament, per això quan se n’inaugura una de nova ho celebrem molt. És el cas del nou espai «Lectors, al tren! Espai de llibres», a iniciativa de la Montse Marcet, amb un concepte de llibreria ben personal perquè només es troben aquells llibres infantil i juvenils que recomana especialment, sobretot d’editorials petites que no tenen espai a les llibreries més potents.
Fa poc, en una xerrada, una llibretera em preguntava perquè recomanava determinats títols si després no els comprava gairebé ningú. Li vaig dir que aquesta és la feina dels prescriptors (llibreters, mestres, bibliotecaris) precisament: mostrar, oferir, promocionar els llibres més exigents, més bonics, que aportin quelcom al lector.
I qui ho fa estupendament és la Montse.
Ara mateix no sé si el projecte tindrà futur però tan de bo li vagi bé i el seu exemple contamini altres iniciatives similars.


A la presentació de la llibreria, el seu amic Carles va recordar una cita de Jaume Cabré:
Jo sóc allò que he llegit i allò que estic disposat a llegir. De la mateixa manera que n’hi ha que defensen que som allò que mengem, som més encara el que llegim.
I després va explicar l’anècdota següent:
Viatjo cada dia amb tren a la feina: el paisatge humà habitual darrerament és el de persones mirant un mòbil o una tablet, però pocs dies enrere, al mirar al meu voltant, d’un cop d’ull, vaig descobrir sis persones llegint un llibre!!.
Gairebé m’emociono; per dues coses. Primer perquè em va fer pensar que no està tot perdut per al llibre i que el que estem treballant en el nostre projecte val la pena i, en segon lloc, pel sol fet de veure tanta gent amb un llibre obert a les mans, compartint viatges en silenci, cap a destins interiors i exteriors, en aquest moviment en repòs que fem quan anem en tren, tot plegat donant sentit a les paraules de Amos Oz:
Si viatges veuràs paisatges, cases, museus i carrers; i la gent del país que visites. Però si llegeixes, entres al món interior d’aquest país; entres a les cases que el turista veu per fora; fins i tot entres a l’interior de les persones i coneixes els seus temors i anhels. Viatjar et pot fer obert. La lectura és el viatge més poderós; el viatge que et pot fer estalviar incomprensions, conflictes, aprensions i guerres.


Si teniu ocasió d’atansar-vos a Rubí (mitja horeta amb tren des de BCN) no quedareu decebuts. La Montse us atendrà meravellosament i n’aprendreu un munt d’aquest sàvia lectora. Diu:
Ens agradaria ser un petit granet de sorra per ajudar a que es continuï llegint i per engrescar als que encara no ho fan. Encetem doncs aquest viatge per la lectura, les il·lustracions i la vida.

Adreça:
Lectors, al tren! Espai de llibres
C/Magí Raméntol, 3 Rubi
a/e: montse@lectorsaltren.cat
Tota la informació al web: http://www.lectorsaltren.cat/

by

JALEO’17

Demà s’inicien les III Jornades d’animació a la lectura, escriptura i observació a València, mes conegudes com a JALEO.
Dirigides per la Mar Benegas i amb el suport d’en Jesús González, aquests quatre dies facilitaran el debat i la reflexió en l’àmbit de la lectura i el món del llibre infantil i juvenil.
A diferència d’altres Jornades que s’organitzen, en aquesta han comptat amb els mestres (en Rodorín i jo mateix) i també amb la veu de les bibliotecàries (la Nati Calvo i la Marta Roig) a part dels autors i els experts de les Universitats de molt de prestigi com la il·lustradora Květa Pacovská, el catedràtic Gabriel Janer Manila, la professora Ana López Navajas, etc.
A la presentació del programa podem llegir:
Amb la intenció d’encoratjar el pensament crític i crear una plataforma d’aprenentatge actiu, enguany l’itinerari formatiu s’acostarà a les àrees de la il·lustració, l’educació visual, la imaginació i creativitat, la poesia, la narrativa, la biblioteca escolar, les biblioteques infantils, el discurs ficcional en els mitjans audiovisuals o la falta de referències i l’ocultació de les dones en l’educació literària juvenil. Tot això amb propostes pràctiques i models reals que puguen ser portades als entorns apropiats: aules, biblioteques, llars.
Tota la informació (programa, lloc, tallers, ponents, etc.) a
http://www.jaleovalencia.es/ca/
i el vídeo promocional:
https://www.youtube.com/watch?v=75AIL280erI