Març, el mes més poètic

La Unesco va declarar el dia 21 de març Dia Mundial de la Poesia. Per commemorar aquesta diada, arreu es celebren lectures de poemes i altres activitats relacionades.
A casa nostra l’ILC fa la tria d’un autor/a a qui se li encarrega un poema que és traduït a nombroses llengües, mostrant la riquesa de la poesia en un joc de tornaveu poètic de gran extensió territorial amb celebracions d’Alacant a L’Alguer i des de la Franja a Puigcerdà.
Es pot consultar tota la informació referent al Dia Mundial de la Poesia en aquest enllaç http://www.lletrescatalanes.cat/ca/programes/dia-mundial-de-la-poesia.
Enguany l’autor és en Marc Granell (València, 1953) un poeta i traductor consagrat i que ens ha regalat un poema titulat «La poesia»

Hi ha altres accions que no tenen tanta ressonància mediàtica i, en canvi, resulten emotives i imaginatives. És el cas de les propostes de la ciutat d’Abrera que organitza una PRIMAVRERA centrada en tres moments:

DIUMENGE 18 DE MARÇ. RUTA BOTÀNICA I LITERÀRIA
Hora: de 10 a 12h
Ruta botànica i literària. Vine a fer una passejada i a conèixer els arbres d’Abrera sota el guiatge d’un expert en botànica i escoltant poesia a l’aire lliure. La ruta acabarà amb un concert vermut. A càrrec d’Alfred Bellés (naturalista), Josep Pedrals (poeta), Alba Hinojosa (violinista) i Antonia Parapar (violoncel·lista).
Punt de trobada a l’Estació dels Ferrocarrils Catalans de la Generalitat.
** En cas de pluja, se suspendrà i es farà un altre dia que anunciarem en diferents mitjans.
Organitza: Regidoria d’Acció Cultural i Patrimoni i Associació Naturalista d’Abrera (ANDA)

DIJOUS 22 DE MARÇ “PIZZA VIVALDI
Hora: 18h
“Pizza Vivaldi”. Un concert espectacle per a tota la família, els més petits riuran i descobriran el plaer de la música clàssica en directe i els mitjans aprendran sense adornar-se’n qui era Antonio Vivaldi, com es crea una obra mestra i gaudiran amb el so i color de cada nota…i els grans, els grans tornaran a ser nens.
Lloc: A l’Auditori del Centre Polivalent (Plaça del Rebato, 1).
Organitza: Regidoria d’Acció Cultural i Patrimoni, Ajuntament d’Abrera i Fundació Persona, Societat i Cultura

DIVENDRES 23 DE MARÇ
Hora: 18h
Ruta literària. Ruta comentada per escriptors d’Abrera, on t’explicaran per què han triat el poema de l’aparador.
Punt de trobada a la Biblioteca Josep Roca i Bros.
Organitza: Regidoria d’Acció Cultural i Patrimoni. Biblioteca Josep Roca i Bros Associació d’Empresaris i Comerciants d’Abrera.

I no em vull oblidar d’una presentació que es farà als locals de l’Associació de Mestres Rosa Sensat

L’educació en vers
Cent poemes sobre ensenyar i aprendre
Un llibre que ens ofereix una mostra de com la poesia s’ha referit a l’escola i a l’educació. Molts poetes, catalans i estrangers, han dedicat versos al temps passat a les aules, als jocs amb els companys de classe, al record que ha deixat un bon mestre, a l’aprenentatge, al fet de créixer…
L’autor de la tria, l’Antoni Tort — llicenciat en Ciències de l’Educació i Doctor en Pedagogia. Ha treballat de mestre, d’animador sociocultural i de pedagog. Va ser degà de la Facultat d’Educació de la UVic-UCC, on continua treballant com a professor i exerceix de director del l’Escola de Doctorat— ens els presenta des de la seva perspectiva de pedagog i gran lector.
L’educació en vers és una evocació del temps dels pupitres, que es mou entre la tendresa i la rebel·lió, entre la nostàlgia i el dolor, entre la felicitat i el sofriment. Perquè el pas per l’escola és una de les experiències que més ens marquen i ens defineixen com a persones.
La selecció reuneix poemes d’Anglada, Brossa, Comadira, Espriu, Foix, Goytisolo, Marçal, Margarit, Sampere, Vinyoli, Verdaguer, etc. i traduccions de textos d’Akhmàtova, Brecht, Hardy, Pessoa, Prévert, entre altres.
Serà el proper dia 14 de març (DIMECRES!) i estic content que m’hagin convidat a llegir i comentar un poema.

la Biblioteca de Birmingham

Ara que diuen que els espais físics no són necessaris i que estem abocats a la tirania del món digital, resulta que es construeixen biblioteques colossals on l’arquitectura s’alia amb la tecnologia per dissenyar uns espais destinats als llibres, com la biblioteca més gran d’Europa que es troba a Birmingham.
Va ser inaugurada a finals de 2013 amb la presència de la Malala Yousafzai, la jove que amb 13 anys es va fer famosa gràcies a un blog que escrivia sota el pseudònim de Gul Makai per la BBC on explicava la seva vida sota el règim dels talibans a Pakistan. De la Malala recordem sobretot la frase “un llibre, un llapis, un nen i un mestre poden canviar el món”.
La Biblioteca Pública (http://www.libraryofbirmingham.com/) està ubicada a la Plaça del Centenari, recoberta per una mena de cèrcols de metall i l’utilitzen més de tres milions de persones l’any. Amb una superfície de 333.000 m² i amb els arxius cívics de Birmingham, a les seves deu plantes hi ha més d’un milió de llibres, incloent 128 volums impresos abans de 1501, un amfiteatre a l’aire lliure i accessos al teatre Birmingham Repertory.
Però no és l’única llibreria monumental. Aquest trimestre, a la revista MiBiblioteca, la María Antonia Moreno, ens presenta les últimes meravelles arquitectòniques del món bibliotecari i podem disfrutar de les anècdotes que acompanyen les més espectaculars com la Nacional de China, la Rolex Learning Center de Suïssa o la Pública de Ceuta.

A la revista (la número 52) també hi ha altres articles interessants com un sobre la reutilització dels llibres expurgats, un altre que explica la vida de la bibliotecària Elizabeth Taylor i les seccions habituals.

Si voleu consultar el sumari, cliqueu AQUÍ

Si voleu llegir l’article Un club de lectura en Youtube, cliqueu aquí

 

Implicats amb la Carta de la Terra


Alguns representants del col·lectiu Implicat+ vam assistir a la II Trobada “canviar l’escola per canviar el món” celebrada els dies 2 i 3 de febrer als locals de l’Associació de Mestres Rosa Sensat (Barcelona).
Es van presentar quinze experiències educatives fruit de la col·laboració entre centres educatius i ONG. D’aquestes quinze, el nostre projecte Implica’t va estar present en dues d’elles:

Coneguem la Carta de la Terra amb els contes «Sota l’acàcia» i «La crida».
Juntament amb la Désirée  vam explicar primer què és «La carta de la Terra » (la seva història, els principis, els objectius, etc.), després quina és la nostra feina com a col·lectiu i finalment ho van exemplificar amb els darrers dos contes editats.
En acabar, la presentació, vam tenir la sort d’establir algunes aliances amb altres col·lectius, com per exemple, les persones que gestionen la Fundació Akwaba (de llarga tradició, 25 anys, a l’Hospitalet) per fer una primera trobada durant aquest mes de febrer. També vam amb representants d’altres col·lectius i vam poder establir connexions i projectes futurs. Sembla que la idea de treball en xarxa és la bona i, a més, avui en dia, com que ho tenim tot pujat al núvol, compartir documents resulta senzill.

Dels documents que vam presentar, a part dels contes, us passo un vídeo molt bonic que han fet les llars d’infants de Lleida on veureu com treballen el conte “La crida” narrat en anglès i l’acció plàstica que van idear.

La segona presentació on vam participar, Trobada pedagògica mediambiental i Concurs d’idees «Per un present millor» la van conduir l’Andreu (Justícia i Pau Lleida) i la Mila (Implica’t+). També hi era present en Bruno Kokouvi (Coordinadora d’ONGD i altres Moviments Solidaris de Lleida). Van explicar molt bé l’experiència impulsada per
diverses entitats de Lleida que busquen la formació i col·laboració dels docents de l’ESO i Batxillerat amb l’objectiu de promoure la implicació dels joves en la problemàtica social i mediambiental actual.

Recordeu que tot el material del grup Implica’t+ es pot descarregar a:

http://www.xtec.cat/~mlluelle/implicat/

els ponents implicats

Una nova biblioteca a Les Corts

He visitat la nova biblioteca Montserrat Abelló, al barri de Les Corts, a Barcelona. M’ha agradat. Després de set anys d’obres i de transformació de l’antiga fàbrica tèxtil, finalment disposem d’un nou equipament cultural ben pensat i modern. Els 3300 metres quadrats que ocupa fan que sigui la més gran del districte.
El local va ser una fàbrica tèxtil, la Benet i Campabadal, construïda el 1924, pionera en el sector de la producció de seda. Mentre  passeges pel seu interior pots veure com la rehabilitació ocupa tres edificis industrials històrics, dels que en destaca la nau principal amb molta llum, un espai obert preciós.
La primera visita la vaig fer de nit però la segona, pel matí, em vaig adonar dels grans finestrals que aporten llum i permeten veure l’interior. Magnífic.


Algunes dades:
Accessibilitat de l’espai, adaptat a les persones amb diversitat funcional.
Innovacions tecnològiques com el servei de retorn de documents amb classificació automatitzada.
Sistema de climatització mitjançant conductor d’aigua i terra radiant.
Servei de préstec de portàtils, 45.000 documents, cursos de formació, una àrea infantil, racons per al treball en equip, espais de confort, aules d’estudi, butaques per al treball individual.
Hi ha un espai que és la col·lecció Montserrat Abelló, poetessa catalana que dóna nom a la biblioteca.
En una paret uns panells informatius que expliquen la història de la fàbrica.
Crec que és la biblioteca que fa el número 40 de la ciutat.
Ara toca disfrutar-la!

 

Biblioteràpia a Granollers

Que la lectura ens pot fer emocionalment i físicament més forts és una idea que ja va formular Plató fa una pila d’anys. Als EEUU ho han investigat i proliferen nombrosos exemples de grups que comparteixen lectures, conscients que la lectura cura. Els trobem a centres de dia, unitats de rehabilitació neurològica, sales psiquiàtriques agudes, hospitals de cases rurals, grups de persones amb dificultat d’aprenentatge, Alzheimer, malalties neuromotores, problemes de salut mental diversos, presoners, adolescents marginals, drogodependents, etc. Solen ser grups reduïts, com a molt de deu persones, per afavorir i preservar el sentiment d’intimitat.

He conegut una experiència similar que es fa a Granollers. El projecte, promogut des de l’Hospital de Dia d’Adolescents de Granollers, consisteix en realitzar un Esmorzar Literari a la Biblioteca Pública Roca Umbert tot compartint la lectura d’un llibre amb alumnes de l’Institut Bellera de Granollers. Són nois i noies de 3r de l’ESO que es troben per esmorzar i parlar d’un llibre que prèviament han llegit, els uns a l’Institut i els altres a l’Aula hospitalària.
Es parteix de la idea de treballar els continguts d’un text literari per aconseguir uns objectius no estrictament literaris (tot i que també s’aconsegueixen). L’objectiu fonamental és promoure el benestar emocional i mental des d’un àmbit relacional normalitzador dels alumnes que acudeixen al Taller de lectura a l’Aula d’Hospital de Dia (AHDA) fent un treball específic sobre un text i desplegant, a través de la conversa del llibre, elements de confiança, autonomia, iniciativa, autoestima i compromís. Així mateix, també s’incentiva el desenvolupament d’habilitats i eines comunicatives, com el desenvolupament del desig per aprendre.
La darrera experiència la van viure amb la lectura del llibre Adam i Thomas, un relat basat en fets reals viscuts per l’autor durant la Segona Guerra Mundial i que narra les aventures de dos nens jueus que es veuen obligats a amagar-se al bosc per sobreviure. El llibre està a mig camí de la autobiografia, la novel·la d’aventures i el conte meravellós amb un munt de preguntes relacionades amb l’amistat, la religió, la tolerància, la generositat, l’altruisme, etc. Escrit amb un vocabulari senzill, frases curtes i pocs adjectius.
El proper llibre que llegiran serà El professor de música i estic content perquè m’han convidat a compartir l’esmorzar i la tertúlia. El professor de música és una novel·la força emotiva i crec que els agradarà.
La Rosa Belana, responsable de l’activitat, ens l’explica amb més detall al número de febrer de 2018 de la revista GUIX.

TANGRAM. Contes i geometria

Una mà de contes són uns programes de TV3 que ens conviden a endinsar-nos mitjançant uns contes molt ben elaborats en el món de l’art, de la música i els mitjans audiovisuals. Fa anys que s’hi dediquen i si accediu al seu web podreu recuperar algunes emissions mítiques i contes meravellosos. En trobareu de viatges, d’animals, de por, fets amb objectes quotidians, etc.


Els cinc darrers estan fets combinant les peces del TANGRAM, el conegut joc xinès de llarg historial d’aplicacions matemàtiques en l’àmbit de la geometria i l’exploració de l’espai.
Al web de la Televisió de Catalunya ens expliquen quina relació hi ha entre els diferents triangles i ens parlen de dobles i meitats successives. Apunten que podem demanar als infants que expliquin les relacions entre els diferents triangles que es poden construir a partir de les set figures per obtenir figures que mantenint la forma primigènia mostren àrees proporcionals a un triangle petit o són divisors d’un dels més grans.

En el camp de la numeració el TANGRAM ens ofereix l’oportunitat de treballar les fraccions, els percentatges i els decimals amb un material conegut anteriorment per la manipulació lúdica al qual podem adjudicar un valor.
Podem llegir que:
Els cinc contes presenten situacions que mostren un repte per als protagonistes i que impliquen esforç i transformació per la seva part. I serà precisament aquesta força transformadora que representa l’acció dels personatges dins de la narració, dins del conte, la que posi en evidència, amb la immediatesa de la expressió oral, des de la paraula, moltes de les possibilitats combinatòries del joc.
Prenent com el referent més habitual el cos humà, podem anar comprovant com determinades relacions entre les peces es poden correspondre també amb les proporcions del cos humà. I fins i tot com, aquesta relació entre parts es pot commutar amb altres figures. Una mena de metamorfosi geomètrica revelada precisament gràcies a lògica de la fantasia. La mateixa fantasia capaç de convertir un home en una papallona, una casa en un palau o unes muntanyes en un cavall amb no mes set peces de fusta.

Els contes que podem veure explicats amb peces de Tangram són:
El somni de la papallona respon a la idea bàsica de la necessitat de treballar i d’aconseguir fer realitat un somni.
El tresor de Keiken parla de la capacitat de superació i de la saviesa dels vells que busquen en la vida allò que és essencial.
El dibuix del rei ens presenta una història entorn del pas del temps
Si no hi ha feina no hi ha menjar ens planteja un dilema. Hem de triar entre acceptar o renunciar a determinades condicions per poder obtenir el que volem. La família està preocupada per que no vol que l’avi es posi malalt de tant treballar, però si l’avi no treballa no és feliç, es posa trist i no vol menjar. Amb la qual cosa la família es torna a preocupar.
El terrissaire enamorat és un bon exemple per posar en relació magnituds, comparar característiques i mesurar forces entre diferents elements o accions.

A més a més d’aquest cinc contes en trobareu d’altres fets amb tècniques diferents que també estan relacionats amb les matemàtiques com El petit inuit, El rei i el savi, La caravana de la Júlia, La fàbrica de rellotges o Mentre es refreda el pastís.


Us animo a navegar per aquest extraordinari web a descarregar-vos les propostes didàctiques i a emprar-los com a recurs matemàtic!

Les imatges d’aquesta entrada estan extretes del web citat.

8a edició del FLIC

Fins al 10 de març, un grapat de propostes relacionades amb la lectura i la literatura per a infants i joves ens tornaran a fer gaudir de valent. A la programació podreu veure totes els activitats, a quines edats van adreçades, el preu de cadascuna, el lloc on es realitzen etc. Val al pena entretenir-se una estona i triar aquella que segur que ens atrapa.

A la presentació podem llegir:
El FLIC és un festival d’experiències i creació literària que convida a gaudir de la literatura i les arts. L’objectiu és promoure la relació entre les diverses arts a través de formats innovadors i experimentals, fomentant així la creació interdisciplinària i el foment pel gust literari, amb la participació de tots els agents implicats.
Ens apropa iniciatives internacionals a través del crossing art literar i posa especial atenció en incentivar l’acció literària en espais poc habituals, així com en fer-la arribar a públics amb risc d’exclusió social.
Es celebra a diverses ciutats de forma itinerant i té una programació per les famílies, un programa per a les escoles, per a joves creadors i una trobada professional.

El FLIC es concentra sobretot a Barcelona i enguany arriba a la vuitena edició amb una programació als grans centres culturals de la ciutat:
– Fotogrames literaris | Filmoteca de Catalunya | 20 i 21 de gener
– Escèniques | Mercat de les Flors | 27 de gener
– Experiències literàries | Museu Nacional d’Art de Catalunya | 28 de gener
– Creació | MACBA | 3 de febrer
– Fliquets | El Born CCM | 4 de febrer
– FLIC Escola | CCCB i La Seca – Espai Brossa | del 23 de gener al 2 de febrer
– Jornades Dissenyant Literatures | Museu del Disseny | 9 i 10 de març

Les entrades es poden adquirir anticipadament a http://www.flicfestival.com o a les taquilles dels diferents llocs el mateix dia.
El programa familiar el podeu descarregar clicant AQUÍ

Velocirepte (12 mesos, 12 llibres)

Els qui vivim a prop d’una biblioteca som afortunats. Ahir vaig anar a tornar un parell de llibres i tres revistes i em vaig apuntar al Velocirepte. Havia vist les banderoles pels carrers i vaig pensar que era una bona iniciativa, molt semblant als cromocontes que fem a les escoles.
Al web del servei de Biblioteques he trobat la informació que ho explica. Pel que sembla la idea va néixer a la Biblioteca Sagrada Família quan el 2016 van decidir promocionar la lectura entre els seus usuaris a través de reptes mensuals, i per això es van inventar la figura del Velocirepte. Destinat tant a usuaris lectors com a no lectors, el programa va ajudar a descobrir obres que potser no haguessin escollit mai.

Ara la iniciativa s’ha escampat per tota Barcelona. M’agrada molt.  Potser no calia la despesa de banderoles, bossetes o punt de lectura, potser, però la proposta de participació i dinamització lectora és genial. L’objectiu és aconseguir llegir una gran varietat de llibres i descobrir autors i gèneres que d’una altra manera no triaríem. El repte és llegir dotze títols durant un any, de temàtiques diverses.
Em vaig inscriure i em van lliurar un passaport amb dotze caselles per segellar —quan llegeixi els llibres proposats en el repte— a la casella corresponent.


Com que el primer repte és «Àfrica no és un país» vaig agafar Bajo la jaima, un recull de contes populars del Sahara. Crec que m’agradarà.
El febrer, els protagonistes seran els monstres, mentre que el mes de març estarà dedicat a les dones pioneres. El mes d’abril, el repte continuarà amb una lectura d’una obra que tingui un llibre com a protagonista; el maig serà sobre un poeta contemporani; el juny la lectura serà sobre literatura i música, i el mes d’agost la temàtica serà París. Barcelona serà la protagonista de setembre, el cinema el mes d’octubre, els animals domèstics el novembre i, finalment, la gastronomia serà la protagonista del mes de desembre.
Si aconsegueixo llegir els dotze llibres proposats entraré en el sorteig de tres viatges que es donaran a conèixer per Sant Jordi.
A la web velocirepte.cat trobareu tota la informació.
Si esteu a altres poblacions i voleu fer quelcom semblant, ja ho sabeu, no és difícil, animeu-vos, segur que anirà bé.

Més informació AQUÍ

La nena dels pardals, al SAT

Hi ha històries que són tan bones que s’adapten a diferents maneres de ser contades. Una d’aquestes és «La nena dels pardals», un conte que manté l’emoció quan el narrem de viva veu i també quan el gaudim en forma d’àlbum il·lustrat amb les magnifiques il·lustracions de la Yoko Tanaka.
La nena dels pardals està basada en una història real que va passar a la Xina quan es va ordenar exterminar tots els pardals perquè es menjaven gran part de les collites. En aquella època, una nena, la Ming-Li, va decidir salvar-ne tants com pogués amb un gest valerós que va ser una lliçó per als qui no van saber veure la importància de cada espècie en el cicle de la vida.
El conte ens explica com les persones poden fer grans coses i també com, de vegades, anar contracorrent està justificat.

Com que està basat en fets reals, a la xarxa hi ha moltes evidències del que es narra. Per exemple al bloc ornitològic d’Abel Julien
http://abeljulien.blogspot.com.es/2016/10/matem-tots-els-pardals.html

podem veure imatges de l’època amb tota la gent sortint en massa a espantar pardals (a partir del minut 3:45):
https://www.youtube.com/watch?v=ehqmmIef6_w

És molt didàctic també el Bloc de l’Associació d’història veterinària de Catalunya:
https://achv.wordpress.com/2016/10/01/els-pardals-a-la-xina-a-lepoca-de-la-gran-fam/

Les dades del llibre
Títol: La nena dels pardals
Autora: Sara Pennypacker
Il·lustradora: Yoko Tanaka
Editorial: Joventut
Barcelona, 2010
33 pàgines

Aquests propers dies tenim l’oportunitat de veure el conte en format teatral. Serà els dies 13, 14, 20 i 21 de gener al SAT (Sant Andreu Teatre) on la Cia. Teatre al detall el presenta en català. Podeu trobar tota la informació entrant a
http://www.sat-teatre.cat/CA/event/la-nena-dels-pardals/
on hi ha tots els horaris de les funcions, preus, etc.

El trailer de la obra és aquest: