«L’escapada» a L’ofici d’educar

Ahir vam presentar aquest àlbum escrit i il·lustrat per la Rozenn Brécard, editat per Libros del Zorro Rojo i recomanat per als infants de cicle inicial.

Es tracta d’una història lineal senzilla que ens mostra la bellesa del món, la creativitat entremaliada dels protagonistes i el sentiment de felicitat i llibertat.

La història comença en un entorn fosc, amb una imatge de l’atmosfera a primera hora del matí, unes quantes llums a les finestres de cases perdudes entre la vegetació dels arbres alts i un gat creuant la carretera. És una mica intrigant.

Veiem dos infants amb jaqueta, botes i motxilla caminant. És dilluns. Són sis vinyetes en una doble pàgina que tracen el recorregut d’un autobús i després els dos germans, sortint d’una casa, corrent darrere el bus que ja ha marxat. Han fet tard!

Què poden fer? Anar-hi caminant.

Així comença l’aventura. La germana gran és decidida, resolta, impacient; el germà petit és prudent, espantadís, acostumat a anar a remolc de la germana.

Aquell dia no aniran a escola i viuran una aventura esbojarrada que els permetrà entregar-se amb tota llibertat —una llibertat robada a la rutina— a satisfer la seva curiositat pel paisatge i pels éssers que l’habiten. També es descobriran a si mateixos. Els seguirem fent un recorregut per les instal·lacions portuàries, vivint un viatge immòbil en un cotxe abandonat, escapant del guàrdia forestal policia i del propietari d’un gos que el busca, escalant un penya-segat, banyant-se a l’aigua freda d’una platja solitària, etc.

Cap al final, la posta de sol significa el retorn a casa. La imatge d’ells dos admirant la bellesa del sol ponent és bonica.

Aquesta història ens convida a pensar sobre la llibertat dels infants en un món cada cop més connectat i protegit.

Com a cada programa, fem una pregunta relaciona amb el llibre i, si heu estat atents a la conversa, segur que l’encertareu. Si envieu la resposta, participareu del sorteig del llibre que comentem, gentilesa de l’editorial Libros del Zorro Rojo. La pregunta és:

Quin dia de la setmana els dos germans perden el bus escolar?

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge 22 de desembre.

Les guanyadores del concurs anterior sobre el llibre «Vint vegades» són L’Ariadna i la Itzel. L’enhorabona!

Podeu sentir el pòdcast de la secció clicant a:

https://www.3cat.cat/3cat/lescapada-de-rozenn-brecard/audio/1227403/

«Papallona» o l’acceptació d’un mateix

Papallona és un llibre preciós. Està il·lustrat amb acrílics i té un format que fa de bon llegir, ideal per mostrar-lo a un grup d’infants, a l’escola o la biblioteca.

Les pàgines són molt acolorides i estan plenes de vegetació, flors silvestre i alguns animals. Tot és molt bonic, començant per la història, la relació del nen protagonista amb el seu pare i sobretot les il·lustracions.

El text que acompanya la història és el just i no cal més.

De què va “Papallona”? Va d’un nen a qui li agrada disfressar-se i un dia es construeix unes ales de roba, grans i de color carbassa. També ho complementa amb unes antenes espectaculars. El veiem a la coberta amb les ales esteses. Si girem el llibre ens n’adonarem que les ales tenen forma de cor ( o així m’ho sembla a mi)

El nen surt al camp a lluir la seva disfressa i un grupet de nois li trenquen les antenes amb un cop de pilota i torna a casa, trist i frustrat.

A la segona part, el seu pare, un home valent, amb coratge i molta empatia l’ajudarà a entendre que cal ser fidels a un mateix, malgrat sigui més fàcil de dir que de fer. D’aquesta manera, tornen a fabricar unes ales, encara més grans i boniques que les han trencat els galifardeus i aquesta serà la diferència que el farà volar (metafòricament, clar). Però aquesta segona vegada no estarà sol.

És una lliçó de vida que pot servir per a qualsevol edat.

Un àlbum molt recomanable, amb molts detalls que podeu anar descobrint. M’agrada que les il·lustracions s’escampin per tota la pàgina indicant sensació de llibertat.

LES DADES:
Títol: Papallona
Autor: Marc Majewski
Il·lustrador: Marc Majewski
Traductor: Matías Adam Barrios
Editorial: Ekaré
Pàgines: 48
Barcelona, 2023

«Tigre», una història commovedora

Us heu fixat en les lletres del títol? Quina bona idea pintar-les com si fossin la pell del tigre, carbassa i negre, carbassa i negre! Això ja ens apunta que el protagonista és el tigre i, a més a més, l’autor ho remarca dibuixant-lo en primer pla, ben gran i fent la seva silueta amb traços gruixuts.

Hi ha també una altra figura, una senyora, la Josefina, que està passejant pel bosc nevat. A la tercera pàgina es troben i veiem el gest de la dona i els seus ulls esporuguits. Però aquest dia serà especial perquè la por queda ràpidament alleugerida quan llegim que el tigre va fregar el braç de la Josefina amb el cap. Quan girem full veiem com la dona acaricia el tigre i marxen junts.

Es converteixen en companys i malgrat els primer dies, a la ciutat hi ha certa confusió i pànic, de mica en mica tothom accepta l’animal.

El tigre és el centre d’aquesta història il·lustrada a la manera antiga, com si fos de principis del segle XX (els detalls de la roba dels personatges també ho identifiquen), amb tons i colors càlids, escenes tranquil·les i commovedores.

Hi ha un moment en que el tigre cau malalt i el motiu d’aquesta malaltia no pot ser altre que la nostàlgia d’estar lluny de casa seva i la Josefina compra dos bitllets d’anada i un de tornada fins a la selva on deixarà el seu amic, convençuda que, de vegades, has de saber dir adeu a la gent que t’estimes perquè això també pot ser un nou començament.

El tigre es curarà i la Josefina tornarà a ser feliç. Al final, una sorpresa ens espera a la cantonada de la peixateria.

Tigre es una història senzilla, d’amistats, amb il·lustracions precioses que fan d’aquest àlbum ideal per als infants de cinc anys i cicle inicial d’Educació Primària.

Les dades:
Títol: Tigre
Autor: Jan Jutte
Il·lustrador: Jan Jutte
Traductora: Maria Rosich
Editorial: EntreDos
Pàgines: 54
Blanes, 2023

El tràiler, en anglès:

L’armariet de l’Amy

Ja hi tornem a ser! Hem encetat aquest nou any —el tretzè del blog— amb la mateixa il·lusió de compartir experiències, idees, anhels i desitjos de fer de la literatura infantil i juvenil un motiu de trobada, de creixement i de, seguint a Octavio Paz, entendre la literatura com un mitjà per fer crítica creadora, constructiva, del món en que vivim.

Seguirem l’aventura de compartir les nostres experiències com a docents i persones compromeses amb la lectura, oferint recursos i reflexions per entendre i gaudir de la literatura infantil.

El primer dels llibres que volem comentar és un dels que m’ha tocat en el darrer any: «L’Amy i la biblioteca secreta». En vam parlar el 22 d’octubre — https://jaumecentelles.cat/2021/10/22/els-llibres-prohibits-de-lamy-i-la-biblioteca-secreta/ — i aquests dies hem rebut un regal molt especial. La família Guilera Guerra, generosos com són, i conscients de la devoció que li tinc a aquesta novel·la, han dedicat unes quantes hores a fer realitat l’armariet de l’Amy, i a guarnir-lo adequadament.

No cal ni dir que ara se’m gira feina perquè la intenció es emplenar-lo amb els llibres prohibits que s’esmenten al relat i amb altres que he anat guardant durant molt anys.

L’armariet té llum, un compartiment secret i, de moment, ja conté els primers llibres prohibits. L’hem instal·lat en lloc principal de l’Espai i ens servirà per fer algunes converses sobre censura, autocensura i altres temes que no s’escapen de la nostra visió del món.

Els llibres prohibits de «L’Amy i la biblioteca secreta»

Si mireu la columna de la dreta veureu que hi ha un avís del Col·legi de Bibliotecaris i Documentalistes del País Valencià.

Té a veure amb el recurs que una Associació d’Advocats Cristians ha presentat perquè els 32 llibres que l’Ajuntament de Castelló va enviar a 11 institut de la ciutat es retirin. Son llibres de temàtica LGTBI i ara estan esperant que la justícia es pronunciï si els deixen en mans dels joves o no.

Paral·lelament a aquests fets, he acabat de llegir «l’Amy i la biblioteca secreta», una novel·la situada als Estats Units, en un col·legi on també es prohibeixen lectures.

“L’Amy i la biblioteca secreta” explica com una nena del curs de quart va a buscar el seu llibre preferit a la biblioteca escolar. Es tracta de Pippi Calcesllargues i ha estat retirat per inadequat, a instàncies una mare del Consell escolar, segons li explica la bibliotecària.

L’Amy pensa que no és just i inicia una campanya de recollida llibres prohibits que va guardant al seu armariet. És una escola americana i allà —ho veiem a les pel·lícules— cada alumne té un armariet al passadís.

El llibre planteja qui té dreta decidir què es pot llegir i què no. I, al cap i a la fi, un cop prohibit un llibre es poden prohibir més, de fet es podrien prohibit tots, per diversos motius.

Potser hagués estat més adequat que els protagonistes fossin una mica més grans perquè crec que aquesta novella i el debat posterior tindria més suc amb alumnes de la ESO.

M’agrada que els nens de la novel·la no siguin obedients del tot i es qüestionin el que passa al seu voltant.

Aquest llibre ens convida a pensar en moltes coses, no només en l’obvietat de la prohibició de llibres i qui decideix què llegeixen els nens. També ens permet debatre, a l’aula i a casa, com defensar les causes en les quals creiem o com seguir essent fidels als amics.

Es llegeix molt bé i els últims capítols són molt emocionants.

LES DADES:
Títol: L’Amy i la biblioteca secreta
Autor: Alan Gratz
Il·lustradora: Kristyna Litten
Traductora: Roser Rimbau
Editorial: Takatuka
Pàgines: 240
Barcelona, 2021

D’aquí no passa ningú!


Aquest és un àlbum il·lustrat  ideal per iniciar o acabar una sessió de narració de contes a la biblioteca escolar. Està il·lustrat amb retoladors dels que fem servir a l’escola, amb uns personatges de nas gran que no necessiten de decorats ni de línia de terra per fer-nos entenedor el missatge. El conte té molt de ritme i és força divertit. Presenta una història que ajuda a entendre què volen dir paraules com «revolució» «llibertat» o «desobediència» i s’agraeix que estigui adreçat a infants petits, perquè tot i ser un tema recurrent en la literatura feia temps que no n’apareixien.

Les guardes són fantàstiques perquè a la d’entrada se’ns presenten els més de seixanta personatges que anirem veient i dels quals podrem anar seguint la seva periècia a mesura qe avança el conte. Són gent normal: nens que juguen, una parella d’enamorats, famílies senceres, ciclistes, el doctor, el músic, el policia, etc. i alguns altres de més estrambòtics com el fantasma, l’astronauta, el grunf o la inclasificable Isabel. A baix a l’esquerra també hi veiem al general, el dolent de la pel·lícula.

A les primeres pàgines el general ordena a un soldat ras que no deixi passar a ningú a la banda dreta del llibre; la vol blanca i per a ell sol i les seves medalles. Amb aquesta absurditat ja quedem trasbalsats perquè veiem com la separació dels fulls esdevé com una mena de mur —invisible, però mur— on s’està palplantat el guàrdia, quiet, atent a que ningú no passi a l’altra banda del llibre.


Primer es veu un gos que entra per un cantó i després un jove despistat també apareix i preten arribar a la banda dreta de llibre. Llavors el guàrdia li crida:
«ALTO! Ho sento, però no es pot passar a la pàgina de la dreta»
El noi protesta :
«Però… per què? Que… és perillòs? Hi ha una invasió? Una manifestació?»
«No, no, i ara. El meu general es reserva el dret de mantenir la pàgina en blanc per passar a la història sempre que li vingui de gust» —contesta el guàrdia. I mentrestant van apareixent altres personatges (un àvi, dos nens que juguen a pilota, una parella que balla, etc..)

A mesura que anem avançant veiem com cada vegada hi ha més gent (amb la que ens idenfiquem perquè representa que som tots nosaltres) que protesta perquè vol anar a la pàgina en blanc de la dreta però que no pot passar perquè hi ha una mena de frontera, una tanca invisible que els hi ho impedeix.


Però, ah! En un moment donat la pilota dels nens que juguen s’escapa i «poing»«poing»«poing» va a parar a l’altra pàgina davant la mirada incrèdula de tothom.
El que vindrà a continuació és la revolta… però això ho haureu de descobrir… No vull espatllar-vos la sorpresa. Espòiler.
Un àlbum il·lustrat molt recomanable per a cicle inicial, que ens ajuda a pensar en el que representa el poder i l’absurditat de les dictadures.

Les dades:
Títol: D’aquí no passa ningú!
Autora. Isabel Minhós
Il·lustrador: Bernardo Carvalho
Editorial: Takatuka
Febrer 2017
40 pàgines