27 Mai 2014 by jcentell

Escoles d’Estiu 2014

Amb el final de curs, toca fer una aturada per reflexionar sobre la nostra feina. És el moment ideal de conversar i compartir experiències amb la resta de companyes i companys d’altres escoles.

Està bé que així sigui perquè és una manera de combatre les dificultats diàries, els maldecaps que ens provoca unes mirades que tenen nom i cognoms. Sols no anem enlloc, la tasca d’educar ha de ser compartida, és de tothom i és complexa. El nostre és un ofici que es va modelant amb el temps. Quan acabem els estudis tenim moltíssima il·lusió però, potser, estem mancats de recursos, de l’experiència necessària per relativitzar i per fer front a determinades situacions. És normal, d’altra banda. Altres professionals quan entren al món del treball potser estan ben preparats per desenvolupar allò pel que s’han format (pensem en un arquitecte, un economista, un electricista, etc.) En canvi, l’ofici de mestre sempre és un ofici nou. No n’hi ha prou amb allò que aprenem a la facultat i amb els pocs mesos de pràctiques. Ens cal un anar i venir incessant entre la pràctica i la teoria, entre l’experiència i els coneixements fonamentals. En el nostre habitual esdevenir hem de trobar espais per a la reflexió, per analitzar la pròpia docència.

L’Escola d’Estiu és com el silenci que ve després d’una simfonia. Mozart deia que aquest silenci també formava part de la peça musical. D’igual manera l’Escola d’Estiu forma part dels nostre esdevenir com a mestres. És inevitable si volem ser mestres amb una certa dignitat i una ètica professional que ens faci caminar amb pas ferm per les aules.

D’escola d’estiu se n’organitzen unes quantes a casa nostra. Jo aquest any participaré en dues (o tres). De moment sé que compartiré una estona amb la Mercè Escardó, la bibliotecària de Can Butjotsa, la Bibliotecària amb majúscules. Farem un “sofà i llibres” el dia 3 de juliol a VIC a l’escola que organitza l’Associació ARAE. Podeu veure el programa general clicant AQUI.

També faré un taller que hem anomenat “Em motivo i motivo la lectura a l’aula” a les Jornades formatives que organitza la Fundació d’Escoles Cristianes de Catalunya. Serà el deis 2 i 3 de juliol. Tot el programa aquí.

També tinc previst passar a sentir alguna xerrada de les que organitza l’Associació de Mestres Rosa Sensat.

I vull recomanar l’escola d’Estiu que es fa a Montserrat perquè val molt la pena, com cada any. Programa general aquí.

I podeu veure el que organitza la FETE-UGT i també la Blanquerna, etc.

Si ets dels que creuen en la formació contínua, potser ens veurem en alguna d’aquestes tranquil·les i emotives jornades. Ens conversarem unes lectures, vale’ns?

27 Mai 2014 by jcentell

Joc Florals Escolars

El dia 23 de maig vaig participar en l’acte de lliurament dels premis dels XXV Jocs Florals Escolars de Sants-Montjuïc. Va ser un acte molt lluït i solemne, celebrat a la Regidoria del Districte, al carrer de la Creu Coberta.

El CRP de Sants-Montjuïc és qui s’encarrega de la organització i la Júlia Casanovas la persona que està al darrera de tot el procés, vetllant per tots els detalls.
El nivell de les obres presentades va ser força alt i això ens va suposar una sessió maratoniana el dia que vam fer les deliberacions. Ara, els escrits dels alumnes premiats passaran a la fase final dels Jocs Florals escolars de Catalunya.
Vaig tenir l’honor de dirigir unes paraules als assistents i vaig centrar la meva intervenció en la relació que s’estableix entre l’escriptor i el lector, animant els infants i joves a continuar escrivint perquè estem convençuts que un escriptor sempre serà un lector, un lector que es llegeix a si mateix com a mínim.
Agraeixo el detall que va tenir l’organització de permetre que compartís aquesta experiència. A més, a mi, que visc molt a la vora, em va suposar un doble motiu de felicitat, compartir aquella estona amb mestre conegudes i mestres que havíen estat tutores dels mesus fills.
Us deixo les imatges del PICASA que han penjat al web del CRP de Sants-Montjuïc.

Cliqueu AQUÍ.

4 Mai 2014 by jcentell

Són per menjar-te millor, Caputxeta!

L’alimentació i la literatura infantil

Actualment, es nota una preocupació general per la prevenció dels problemes relacionats amb una mala alimentació. Hi ha consciència i interès dels pares i mestres en educar els infants en una dieta saludable, sana i variada. I per això, la literatura actual n’està plena de bons títols que presenten exemples positius i aconsellen sobre com tractar aquesta pràctica social.

A la literatura infantil i juvenil trobem nombrosos exemples en els quals el menjar forma part principal de l’argument. En els contes populars són conegudes les aventures de Hansel i Gretel a la caseta de xocolata, la carabassa de la Ventafocs i la poma enverinada de la Blancaneus. La literatura contemporània no és aliena a aquest fet i podem recordar les galetes de l’Alicia, les fruites de l’erugueta goluda o l’ogre amic de la Zeralda. El menjar ha tingut i té una simbologia com a socialització, intercanvi o transmissió de pautes culturals.

Actualment hi ha una sèrie d’obres que intenten alertar sobre el sobrepès i l’obesitat, com és el cas de Golosina i Perrozoso o Estic grassonet, i què? Són llibres que posen l’accent en els hàbits alimentaris saludables, en els perills d’una dieta desequilibrada i en les bondats de fer esport habitualment. Intenten donar resposta a l’interès creixent d’uns pares conscienciats que volen educar millor els seus fills.

La bona literatura que tenim al nostre abast ens pot ajudar a parlar amb els infants sobre els aliments: Plantejar projectes sobre els plàtans a partir de llibres com Me comería un niño, investigar d’on prové i com es fa la xocolata amb el llibre Charlie i la fàbrica de xocolata, aprendre les meravelloses poesies que en ens va deixar Martí Pol al seu Bon profit! o conèixer com funciona una cuina amb El lladre de menjar, en són alguns exemples.

Durant aquest 2014, any de la dieta mediterrània, podem aprofitar dos moments puntuals que tenim a l’escola per tractar aspectes relacionats amb l’alimentació: l’hora d’esmorzar, ideal per parlar de fruita i l’hora de dinar, una estona que es pot compartir amb el servei de biblioteca per mostrar tot el que la literatura ens ofereix i que, amb una bona coordinació, pot ajudar els nois i noies a comprendre els perquès del menjar (origen, funció, diversitat, etc.) Dedicar un dia a la setmana a compartir aquests altre aliment que són els llibres amb les seves monitores de menjador, afavoreix les relacions i facilita el bon enteniment entre el menjar i el propi cos.

A la revista Guix núm. 405 i a AULA núm. 230 presentem una experiència basada en el llibre ¿Quién come a quién? que ens serveix per conèixer la cadena tròfica, tot jugant al “cinquet”.
Podeu llegir l’article complet aquí. o entrant a l’apartat Publicacions/Revistes/Guix d’aquest mateix bloc.

1 Abril 2014 by jcentell

Sobre la coeducació, encara

De manera conscient (o inconscient) la relació masculí-femení que presenten els llibres de literatura infantil i juvenil encara reflecteix una trista imatge de les diferències de gènere. Els estereotips deixen la seva empremta en uns infants que veuen molts més herois que heroïnes en uns llibres que haurien de ser un mitjà i una eina de socialització, de formació i d’adaptació a les relacions personals.
Des del primer moment que arriben a l’escola i al llarg de la seva escolaritat, ens afanyem en posar a les mans dels infants tota mena de llibres (contes, àlbums il·lustrats, poemaris, novel•les, receptaris, etc.) Som conscients que allà hi trobaran la representació del món que els envolta i també noves oportunitats de reflexionar i imaginar un món una mica millor. Aquesta és una paradoxa perquè els llibres per a infants mantenen els estereotips i encara la presència dels homes i dels seus valors com a éssers actius i aventurers depassa de llarg el rol que s’assigna a les dones, sovint més amables, servicials i relegades a un paper secundari. Amb excepcions, naturalment.
Quan seleccionem llibres per a la biblioteca escolar o per a la biblioteca d’aula, hauríem d’estar més atents als aspectes coeducatius i felicitar les editorials que fan apostes valentes i trencadores perquè aquesta hauria de ser la seva funció. Sempre hem pensat que els autors, com a artistes, haurien de tenir una postura “anticonservadora” i obrir camins mostrant noves formes de relació igualitàries i no sexistes entre les persones.
Ens costa veure i llegir llibres en els quals els protagonistes són solidaris i intercanvien les preocupacions de la vida quotidiana i encara és molt més difícil trobar-nos amb uns pares que es comportin com una parella d’enamorats. És freqüent, en canvi, veure la figura de la mare amb el davantal habitual, ajudant a fer els deures o banyant els fills i el pare fent esport, jugant amb els nens o llegint un llibre. I quan, de tant en tant, el pare “ajuda” fregant els plats, ho fa d’una forma ridícula, o gairebé.
Si ens atenem als llibres protagonitzats per animals antropomòrfics, les diferències són majors perquè normalment associen els herois amb animals corpulents i ferotges com els elefants, els llops o els óssos i les heroïnes, en canvi, solen ser insectes o ratetes, animals més petits i febles.
Farem bé si quan fem la selecció de lectures que hem de posar en mans dels alumnes, tenim present aquest aspecte que, malauradament, encara hi és present, de manera negativa, en el subconscient col•lectiu. I amb una mica d’esforç segur que triarem llibres més edificants com els de la Babette Cole, per exemple.
A la revista GUIX núm. 404 (a AULA núm. 229) plantegem algunes reflexions sobre els aspectes coeducatius del llibres per a infants i ho exemplifiquem amb una pràctica sobre el llibre “Una feliz catàstrofe”.
Ho podeu llegir clicant AQUÍ o anant a l’apartat Publicacions/Revistes/Guix d’aquest mateix bloc.

21 Març 2014 by jcentell

Llegir al metro

Una. A Mèxic han iniciat un projecte genial anomenat “Un metro de lectura” mitjançant el qual es repartiran gratuïtament un milió d’exemplars (dos-cents mil de cada un dels títols) de la Col·lecció Había otra vez en 25 estacions del Sistema de Transport Col·lectiu Metro de la ciutat de Mèxic.
Segons expliquen els organitzadors (la Secretaría de Cultura de México) l’objectiu d’aquest projecte que es diu Entre Líneas és fomentar el gust i l’hàbit de la lectura entre els ciutadans.
Al primer lliurament, els usuaris del metro van rebre una edició en format d’acordió amb els versos del poeta Juan Gelmán.
La Col·lecció Había otra vez -editada pel Conaculta i el Taller de Comunicació Gràfica- reuneix textos i il·lustracions de reconeguts autors iberoamericans.
Els propers llibres que es repartiran són:
Sábado, d’Alfonsina Storni, amb il·lustracions d’Elena Odriozola
El espejo de los ecos, de José Emilio Pacheco i la il·lustració de Jesús Cisneros
Masa, de César Vallejo, il·lustrat por Antonio Santos
Nocturno, de Rafael Alberti, il·lustrat per Isidro Ferrer.
Es tracta d’una gran idea que m’ha fet recordar el projecte que vam intentar a l’escola “els contes que el vent s’endugué” i que va quedar en només una petita experiència (bàsicament per manca de pressupost).
Se’m posen els ulls com taronges, només d’imaginar a Barcelona una experiència similar. Agafo el metro cada dia i la imatge de gent llegint (més o menys habitual fa uns anys) s’ha metamorfosat en gent remenant l’Smartfone, tot i que encara es veu alguna dona, poques, enganxada al paper.

Més fotos AQUÍ

Dues. Els transports d’autobusos de Londres ha editat un vídeo molt curiós anomenat Whodunnit? i que pretén avisar els conductors de cotxes i els usuaris de bicicletes dels perills d’anar despistats.

El vídeo comença amb una escena que sembla de novel·la de misteri, amb un detectiu entrevistant la criada, el majordom i la senyora de la casa per la mort del Senyor Smithe, que es troba estès al pis de la sala on passa l’acció.
El vídeo està dissenyat per mostrar-nos com anem de despistats mentre conduïm, aliens a la quantitat de senyals que ens envolten.
Si el passeu als vostres alumnes, convé aturar la imatge al mig de la seqüencia i preguntar quins canvis han vist. Us sorprendrà comprovar que no són capaços de veure més de mitja dotzena de modificacions. Bé, també us podeu aplicar la prova a vosaltres mateixos. Flipareu.
En els 50 segons que dura l’escena hi ha 21canvis (pintures, objectes diversos, la gavardina del detectiu… fins i tot el mort és reemplaçat!)
L’anunci acaba amb el missatge : “És fàcil passar per alt algun detall quan aneu per un carrer concorregut. Això pot resultat fatal…”

I si us interessa el tema podeu llegir l’article “el arte de leer en el metro” clicant a l’enllaç següent:
http://tendencias.vozpopuli.com/cultura/2322-el-arte-de-leer-en-el-metro

19 Març 2014 by jcentell

El hàmster nan de Campbell

Recordo quan, a mitjans dels anys setanta, vaig acabar els meus estudis a l’escola de mestres. Tenia un títol sota el braç i una feina en una escola de l’Hospitalet, una ciutat trista, amb carrers de terra i televisió en blanc i negre. Recordo que, com altres companys i amics, no volia reproduir l’esquema del que havia viscut en la meva infantesa, en unes aules mudes on es podia sentir el soroll que feien els corcs a la fusta del pupitre i on la repressió era la norma.

Aquells primers anys de fer de mestre, m’arribaven a les mans lectures de mètodes pedagògics i experiències que m’anaren obrint els ulls a la realitat. Vaig saber de Makarenko, de Barbiana, d’Evolene, de Summerhill, d’Illich, de Freire i de Freinet. Vaig investigar què era allò de pedagogia antiautoritària, desescolarització, escola moderna, contraescola, escola activa, pedagogia operatòria, etc., però em sentia com el hàmster nan de Campbell, corrent sobre la roda de la gàbia, sense avançar, amb l’únic objectiu de mantenir-la en moviment, fins que…

en una escola d’estiu que es va celebrar a l’Institut Torras i Bages de Can Serra vaig entendre que l’educació és quelcom tan complex que la clau de l’èxit passa pel treball en equip i que la col·laboració amb d’altres mestres és clau perquè permet compartir experiències, trobar noves estratègies i obrir les portes de l’aula a nous reptes.

Vaig sortir de la gàbia i vaig començar a freqüentar l’Associació de Mestres Rosa Sensat on, fins ara mateix, encara busco maneres de fer i de millorar la relació amb els infants.

Va ser a finals dels vuitanta, quan un altre grup de mestres, apassionats i compromesos amb la ciutat, em va acollir al Casalet, un edifici singular situat al carrer Xipreret, on vaig viure moments meravellosos amb les companyes del grup d’estudi del conte popular (Grescca) amb les quals vam editar tres opuscles sobre la relació de les festes populars amb els contes.

També vaig tenir la sort de participar d’un projecte enorme que es va dir L’H100 (l’ensenyament amb accent), una revista, dirigida per la Montserrat Company, que va intentar obrir les pàgines a tot el que es relacionava amb l’ensenyament a l’Hospitalet. Corria l’any 1992 i va ser quan vaig esdevenir tortuga de Tabasco i vaig entendre que calia viure el fet escolar de forma relaxada i tranquil·la, fruint de la sensació de les reflexions compartides. Segurament el procés ha estat lent. Hem viscut vint-i-cinc anys picant pedra sense defallir i potser ens caldran uns altres vint-i-cinc fins a aconseguir-ho, però algun dia aquesta ciutat serà capaç d’escriure una bona història sobre educació. Ho farem com les tortugues, a poc a poc i amb bona lletra.

El proper dia 2 d’abril celebrem els vint-i-anys del Casalet i tinc l’honor de fer una petita intervenció parlant d’allò que m’apassiona, la lectura. Crec que començaré agraint a la comissió de mestres que ha organitzat l’acte, la seva generositat i la seva estimació envers la meva persona.

4 Març 2014 by jcentell

No conec el company de taula. La literatura infantil i els nouvinguts

L’escola és un lloc privilegiat on els infants poden viure experiències que els ajudin a modelar la seva personalitat. L’escola és una mena de societat, una petita societat, on trobar significat a la construcció de les normes i valors que li expliquin com és, com funciona el món.

Aquesta socialització, aquesta construcció de normes o acceptació de les regles de convivència (aixecar la mà per poder parar, evita el soroll) demana una lògica de la cooperació que és una bona manera de créixer junts.

A l’escola emprem la literatura infantil i juvenil com un suport, com un mitjà, per anar inculcant els valors. I ho fem emprant aquelles obres que tenen una intenció, que serveixen per iniciar els alumnes en la descoberta dels problemes que han d’afrontar els protagonistes, tot confrontant-los amb les actituds i els pensaments dels destinataris lectors. Bé, també emprem la literatura com a eina d’evasió perquè no hem d’oblidar que el gust de llegir hi és present en les indicacions curriculars.

Ara mateix hi ha un ventall de lectures amb textos polisèmics que ens interroguen sobre la societat actual i que parlen de racisme, d’integració i de nouvinguts. I ho fan seguint l’esquema dels contes clàssics en els que els dolents són castigats i els bons son recompensats. Normalment el protagonista viu un conflicte que es resol amb la força de l’amistat i de l’amor, amb un fort sentiment de justícia social que fa que el lector es pugui projectar en el personatge.

Un dels temes que apareix darrerament en les converses de classe és la figura del nouvingut, de l’estranger, d’aquests alumnes que hi ha a totes les classes. Ens preguntem què vol dir sentir-se estranger, amb quines barreres lingüístiques, culturals, físiques i socials es troben, quines reaccions d’intolerància, prejudicis, pors, exclusió o racisme generen i com podem acollir, integrar o comprendre aquests companys de taula. La literatura ens ajuda mostrant-nos pautes de comportament, mitjançant llibres com La isla, El nen nou i diferent o El meu carrer, per exemple.

Precisament d’aquest darrer, hem fet la proposta que podeu llegir a la revista GUIX del mes de març.
El meu carrer explica la història d’una mestra de l’escola del poble de La Garriga que proposa un treball de recerca al grup classe. Hauran d’investigar sobre la història del carrer on viuen. És un treball en grup i cadascú s’ha d’ajuntar amb els companys que hi viuen al mateix carrer. Això implica que la Mònica i en Luka, que viuen al carrer Ripoll, s’han de posar d’acord per treballar plegats en el projecte.
En Luka és un noi que ha arribat fa poc al poble, ve d’un país de la zona dels Balcans i la Mònica és una noia la família de la qual és del poble de tota la vida. Junts viuran una aventura que els portarà a evocar la guerra civil espanyola i els fets que van ocórrer en el poble.
El llibre està escrit en primera persona pels dos infants protagonistes, un capítol cadascú, alternativament. D’aquesta manera el lector té dues visions diferents dels mateix fets, dels mateixos llocs.

Hi podem llegir frases com aquesta:
Al carrer on visc, també hi viu una nena de la classe, la Mònica. Hauré de fer el treball amb ella. Hi ha viscut tota la vida, ella, i els seus pares, els seus avis i seus besavis. Segur que sap moltes coses del carrer i del poble, i si no les sap ho farà veure, perquè és molt creguda i es pensa que ho sap tot.
Es passa el dia xerrant amb les amigues i llegint llibrers sense dibuixos. No em saluda mai, ni a classe ni al carrer. En tot el curs només hem intercanviat dues frases. Em va dir: “Et pots apartar que no veig la pissarra?” I jo li vaig respondre: “Jako mi je zao”. Es va quedar igual, és clar.

A la foto, l’autor en una visita a l’Escola Sant Josep – El Pi per comentar El meu carrer.

L’article complet el podeu llegir clicant AQUÍ o anant a la secció publicacions, a la apartat GUIX.

Amistades peligrosas cantava aquesta cançó tan bonica: “Africanos en Madrid”

17 gener 2014 by jcentell

De les paraules a les idees: La literatura infantil com a eina de sensibilització

La literatura infantil actual segueix uns patrons en els quals l’èxit i l’alegria solen estar presents. La fantasia, els éssers màgics i les situacions inversemblants ens fan passar bones estones. Però també hi ha una literatura infantil compromesa en transmetre uns valors i unes actituds vitals que ajuden a créixer, i de quina manera!, els nostres alumnes.

Iniciem, amb molt de goig, la cinquena temporada del “viure la lectura” en la que tractarem el paper de la literatura infantil i juvenil com a eina de socialització, abordant a cada número de la revista GUIX algun dels temes que ajudin els infants a la construcció de la seva personalitat. Veurem com la literatura ens presenta als nouvinguts, la sexualitat, els disminuïts físics, els tipus de famílies o l’amistat, entre d’altres temes que, des de l’aula o des de la biblioteca, tenen el seu moment, els seus interrogants i les seves respostes.

Actualment, la literatura disfruta d’un paper destacat en la nostra societat, però encara ho és més en el cas de la literatura infantil perquè l’infant, sortosament, és en el punt de mira de totes les nostres atencions gràcies, en part, a la tasca dels autors i autores que, amb les seves obres, a més a més de cultivar l’imaginari, ens presenten models a imitar.

En el número de GUIX de gener de 2014 parlem de les persones grans i del cicle vital. Ho exemplifiquem amb el llibre d’en Chema Heras “Avis”.

En aquests moments no sé com està la situació a l’editorial Graó perquè van amb cert retard en el lliurament de les revistes però des d’aquest bloc continuarem entrant els números que hem preparat per a l’any 2014. Tant de bo es normalitzi la situació a GUIX!
L’article complet el podeu llegir AQUÍ i també a l’apartat publicacions (GUIX/AULA)

1 Desembre 2013 by jcentell

Llegir amb el cos. Sobre la relació de la lectura amb la psicomotricitat i l’educació física.

A partir dels anys 70 del segle passat es va començar a entendre que els aprenentatges escolars no només s’havien de centrar en els aspectes intel·lectuals maduratius sinó que calia connectar-los amb l’entorn, amb el món. La psicomotricitat i l’educació física van canviar l’enfocament tradicional i ara són un suport bàsic en les activitats de lectura i escriptura.

A l’escola dediquem les sessions de psicomotricitat i/o educació física a preparar activitats específiques que connectin o activin les imatges mentals que portem inscrites en el nostre cos. Abans de ser verbalitzades, raonades o intel•lectualitzades cal viure-les, compartir-les. En aquest sentit, el mestre d’educació física, que col•labora en la preparació de les accions de lectoescriptura, és peça clau perquè prepara situacions de joc que ajuden a evidenciar les emocions i genera contextos afavoridors que permeten activar l’imaginari i fer aflorar els raonaments crítics. L’especialista d’educació física està implicat i ajuda a viure la lectura, també.
La idea que subjau és comprendre que els contextos d’invitació a la lectura no estan només a la biblioteca o a la classe de llengua, sinó que qualsevol activitat té lligams estrets amb la lectura.

De la relació de la lectura amb les classes d’educació física en parlem al número de desembre de la revista GUIX. Ho exemplifiquem amb l’activitat Bang, bang, Lucky Luke! inspirada en el llibre L’ombra del maputxe.

Podeu llegir l’article clicant AQUÍ o anant a l’apartat Publicacions d’aquest matex web.

24 Novembre 2013 by jcentell

El procés de lectura – 1 (la mielinització)

En alguna ocasió he parlat amb alguna mare preocupada perquè el seu fill no avança prou amb la lectura. Normalment comenten que “el meu nen no aprèn a llegir i això que ens passem moltes estones a casa practicant. No ho entenc i em preocupa”. També solen acabar la frase amb un “i en canvi, el fill del veí que té la mateixa edat, ja és capaç de llegir prou bé” (entremig deixen caure un “que va a una escola privada”).

En aquesta situació sempre els expliquem que cada infant té el seu propi ritme, que és qüestió de paciència i que tots els nois, quan acaben l’escolaritat llegeixen perfectament.

També, en alguna reunió de pares i mares, hem fet l’explicació del procés lector i els comentem les bases neurocientífiques de la maduració del cervell. Els parlem de l’Àrea de Brocca i de l’àrea de Wernicke i els mostrem el camí que segueix la paraula escrita abans no és processada per ser compresa.

Una de les primeres qüestions que abordem és la de la mielinització.
Els diem que el cervell està format per 250.000.000 milions de neurones en néixer però que aquestes neurones no estan actives en la seva totalitat i que aquesta activació es produeix quan es connecten entre si. Per tal que aquesta connexió sigui possible cal que es recobreixin d’un substància blanca anomenada mielina. Cada infant té la seva pròpia evolució.

Les neurones que regeixen la lectura es troben a l’hemisferi esquerre en zones relativament allunyades unes de les altres. Per connectar-les, cal que els axons es recobreixin d’aquesta substància blanca (la mielina) que és la que activarà els impulsos elèctrics que obriran el camí a la comprensió lectora.

Per entendre correctament què passa cal tenir en compte com es produeix el desenvolupament de la matèria blanca al cervell. Al llarg de la infància i l’adolescència, les capes de mielina es van dipositant al voltant d’aquests axons, i com a conseqüència d’això, s’activa la transmissió d’impulsos nerviosos. Aquest procés depèn tant d’informació genètica com de factors educatius i ambientals, és un procés plàstic, en què el nivell d’activitat elèctrica dels axons també influeix en la mielinització.

L’aprenentatge de la lectura s’ha de realitzar quan els sistemes implicats ja s’han desenvolupat en una mesura suficient, sinó l’únic que fem és perdre el temps. No serveix de res intentar que els infants de tres anys llegeixin paraules o comptin fins a deu, per exemple, perquè el seu cervell encara no està preparat per comprendre aquests conceptes.

Per sort, als EEUU estan invertint diners i esforços en investigacions per ajudar els infants amb dificultats lectores. En una de les darreres investigacions de la Universitat de Stanford (Califòrnia) han pogut identificar les diferències neuronals entre nens competents i nens amb dificultat lectora. Han fet escànners cerebrals durant tres anys a un grup de 55 nens i han anotat els resultats de ressonàncies magnètiques dels seus cervell per visualitzar el creixement de les fibres nervioses que connecten les regions del cervell. Aquest i altres estudis podran preveure una alerta primerenca per als estudiants amb dificultats. Les troballes de l’estudi podrien eventualment influir en les classes de lectura per a nens de preescolar, adaptant la planificació de lliçons a les necessitats individuals.

Una de les idees que fa anys que em volten pel cap és la possibilitat de treballar conjuntament els mestres amb els neuròlegs per establir un protocol d’actuació a l’escola respecte a la lectura. He vist veritables pèrdues de temps a les classe de cicle infantil, amb mestres entestats en fer entendre allò que és impossible que un infant pugui entendre (amb la conseqüent frustració).

Més endavant intentaré explicar la relació entre les zones que influeixen per tal que la lectura sigui un procés reeixint. En la propera entrega parlarem de l’Àrea de Brocca i de l’Àrea de Wernicke.