En aquests moments en què potser caldria una revisió seriosa sobre què ens ha aportat i ens aporta l’Impuls de la lectura (ILEC) i en un temps de certa desorientació (per dir-ho suaument) i preocupació sobre si el camí que ens ha de portar a l’èxit lector és l’adequat, cal felicitar als mestres i professors que no defalleixen i investiguen, innoven i troben maneres noves, curioses i reeixides, vinculades a la realitat dels alumnes (sobretot de secundària).

Acabo de llegir Com triomfar amb les TIC en la promoció lectora, un llibre que ha coordinat la Maite Monar i que ha publicar Andana editorial. M’ha agradat perquè he vist bones pràctiques docents que relacionen la lectura (i l’escriptura!) amb les noves tecnologies. He pogut conèixer experiències amb la plataforma wix, com s’ho fan per llegir en 24 hores, l’ús del twitter, apritament dels blocs, les wikis, vídeos, l’alfabetització visual, els ideolits, etc… conceptes, paraules que anem sentint, i que aquí es veuen concretades amb pràctiques reals que han pogut experimentar les diferents persones que hi ha participat.

A la contraportada del llibre podem llegir:

[…] Adreçat tant als professors veterans com als futurs, a qui s’arrisca a innovar i a qui té por al canvi, a qui està motivat i a qui no ho està, als docents que treballen les possibilitats educatives de la lectura i als qui encara en desconeixen la riquesa, als que fan servir les TIC i als no han tingut l’opció de fer-ho i no s’hi han atrevit.
[…] L’ús de maneres noves de lectura i d’escriptura inclou tant la manera tradicional com la que aporten els mitjans digitals; no és una qüestió d’eliminar tot el que s’ha aconseguit i substituir-ho, més aviat cal entendre-ho com una expansió que s’adequa al temps en què vivim.

presentació del llibre

Les primeres planes són de justificació i presentació dels projectes però la segona part és interessantíssima, amb nou experiències brillants que tenen la particularitat que estan esmicolades i detalladísssimes i qui vulgui adaptar-les a la realitat pròpia del seu centre, ho té fàcil. Són, per ordre:

• La lectura augmentada (Maite Monar)
• Els reptes de la lectura (Gemma Lluch)
• El relat digital (Antoni de la Torre)
• La poesia oral improvisada (Alícia Martí)
• Els videoresums de la lectura (Oreto Doménech)
• La dinamització de la lectura amb blog, (Teresa Sáez Cuenca)
• L’alfabetització visual mitjançant l’àlbum il·lustrat (Margarida Castellano)
• La lectura com a experiència: la lectura a Twitter (Ignasi Moral)
• Els videolits (Maite Boscà)

El primer capítol, que manllevo del web d’Andana, el pots llegir complet a continuació. No cal afegir més. Es titula Per què has de llegir aquest llibre? i l’ha escrit la Maite Monar, coordinadora del recull. Diu:

Imatge extreta de: all-about-psychology.com

Actualment els que ens dediquem al món de l’ensenyament ens trobem inserits en una societat de la informació totalment digitalitzada, on el nostre alumnat conviu amb (i moltes vegades, per) les tecnologies. A més, la lectura ha augmentat gràcies a la xarxa, malgrat l’opinió de molts detractors que s’entesten a pensar que la lectura i les TIC són conceptes excloents i enfrontats, mentre que els adolescents funcionen sistemàticament amb l’ús d’eines 2.0.
Aquest panorama implica que l’escola s’ha de posar al seu nivell (i evitar que es considere una institució desfasada, inútil, desmotivadora i poc atraient) i necessita d’un canvi ideològic i metodològic, la qual cosa implica la recerca d’un equilibri entre aquells que intenten ensenyar i qui busca aprendre. Aquest canvi pot donar-se gràcies als mitjans tecnològics ja que arriben a ser integradors fent-ne un ús adequat, atenen millor la diversitat i posen en joc totes les competències bàsiques, les quals han adquirit especial protagonisme arran de la implantació de la LOE (2006).
No hem d’entendre l’accés a Internet com un obstacle que perjudica i dificulta el dia a dia de l’aula, sinó com un benefici dirigit, especialment, a aquells alumnes amb menys possibilitats; un assoliment a l’atenció a la diversitat. El professorat necessita un bon coneixement dels continguts propis de la disciplina impartida i uns sabers sobre didàctica de la llengua i la literatura perquè es produïsca el canvi metodològic esmentat, però, també, necessita endinsar-se sense temor en el món de les tecnologies per a l’aprenentatge i el coneixement.
L’obra que ara et presentem parteix d’aquesta realitat educativa i va adreçada fonamentalment al col•lectiu docent; tant als professors veterans com als futurs, als que s’arrisquen a innovar com als que tenen por al canvi, als motivats com als desmotivats, als que treballen les possibilitats educatives de la lectura com als que encara en desconeixen la riquesa, als que fan servir les TIC com als que no n’han tingut l’opció i no s’hi han atrevit.
I ens adrecem a ells amb un doble propòsit: d’una banda, mostrar-los tot un ventall de pràctiques lectores que s’han vist afavorides per l’ús de les tecnologies així com pel treball conjunt entre educadors i educands i, de l’altra, ajudar-los a dissenyar seqüències didàctiques perquè el treball a l’aula esdevinga més enriquidor i motivador per a tots els implicats.
No obstant això, la nostra pretensió no és la d’oferir un manual magistral que decidisca allò que està bé i allò que no. Simplement, suposa una espenta per donar a conèixer als interessats una tasca que ha sigut possible i s’ha desenvolupat gràcies a les iniciatives individuals en l’àmbit privat d’una part d’aquest mateix col·lectiu que malgrat no disposar del suport institucional, està convençut de la necessitat d’ampliar l’ús dels recursos tecnològics i digitals en el procés d’aprenentatge.
Com assenyala Jenkins, hauríem d’ensenyar lectura i escriptura utilitzant els mitjans tecnològics sense por. Per què? Doncs perquè l’ús de maneres noves de lectura i d’escriptura inclou tant la manera tradicional com la que aporten els mitjans digitals; no és una qüestió d’eliminar tot allò aconseguit i substituir-ho, més aviat cal entendre-ho com una expansió que s’adequa als nous temps.
La utilització de diversos formats (electrònics) per a la realització d’una mateixa activitat s’ha d’entendre en clau molt positiva ja que fer servir únicament el llibre de text obliga que tots els estudiants hagen de llegir el mateix i limita les oportunitats dels alumnes d’incorporar-se a la cultura compartida i escrita del segle XXI.
Amb aquest projecte que plantegem, continuem i defensem el paper que els docents tenim en aquesta aventura anomenada educació (i que realment és el que sabem i volem fer): el paper de guia, cosa significativa pel que fa a un canvi de mentalitat en l’àmbit educatiu, on el professor passa de ser una figura relativament impositiva i font dels sabers a tindre una funció orientadora integrada en el grup. Considerem que aquesta disposició per part del professorat té un paper important en les iniciatives dirigides a la reducció del fracàs escolar.

Aquesta obra planteja reptes nous; per a alguns, suposa tirar-se des d’un avió pensant (únicament pensant) que van sense paracaigudes, per a altres, l’intent de millorar la pràctica docent ajudant-se de noves eines i coneixent i aprofitant recursos nous. Però, per a tots, sigues qui sigues, realment paga la pena intentar-ho, n’estem convençuts.

Imatge extreta de: all-about-psychology.com