Princeses i soldats. 8 de març a l’escola

8mbaner_1280x93Els propers dies serà un bon moment per llegir alguna de les bones obres de la literatura infantil i juvenil que tracten el tema de les desigualtats de gènere i fer-ne una reflexió col·lectiva.
Com sol passar cada any, l’escola queda bastant oblidada del actes que serveixen per recordar l’efemèride. La Generalitat de Catalunya i l’Institut Català de les Dones programen una allau d’actes institucionals en els que la infància i el món de l’educació i l’escola són inexistents. Ja hi estem acostumats.
Aquests dies els mestres aprofiten per recordar o explicar als seus alumnes l’origen i la història d’aquesta celebració i en els darrers anys ha tornat la consciència dels 80 sobre la necessitat de ser més combatius envers aquesta “invasió rosa” que arriba a través de les joguines, de la moda i de la que també s’aprofita alguna editorial llençant col·leccions (infames) adreçades només a noies.
rosa caramelo:Maquetaci—n 1En Paco Abril ho explica molt bé en un article que podeu llegir al seu blog i del que manllevo unes frases: “está muy claro lo que quieren que sean las mujeres. Todo aquello con lo que tientan a las niñas es rosa. Son de ese color las cocinitas, las lavadoras, los patinetes, los teléfonos, las bicicletas, las cámaras de fotos, las cafeteras, los castillos, las aspiradoras, los disfraces y hasta el globo terráqueo. El mundo que prefiguran para ellas esos juguetes es el del hogar y el del cuidado de los bebés como ocupación predominante, y el de la belleza como cualidad relevante. Los “inocentes” juguetes quieren diseñar para el futuro de las niñas una nueva cárcel rosa. El rosa se ha convertido en el color dominante de la nueva dominación.
Una mayoría apabullante de estos juguetes condicionantes les asegura a las niñas que su imagen física va a ser decisiva para triunfar en la vida y que deben, por lo tanto, dedicar una parte importante de su tiempo a cuidar su atractivo. Aparte de condicionar las opciones de las niñas, de reducir su potencial como seres humanos, esta obsesión inculcada por los modelos de belleza, va a tener un enorme coste de insatisfacción y sufrimiento.
Pero hay mucho más que los juguetes: un gran número de editoriales infantiles se han sumado con entusiasmo a la colonización rosa. Lo podemos comprobar recorriendo librerías. Hay una auténtica saturación de libros de ese color pastel en los que predominan los dedicados a las princesas. Centenares de textos se esfuerzan en convencer a las niñas de que es fundamental que cultiven su coquetería como auténticas princesas, que deben esmerarse en la dedicación a su pelo, a su rostro, a sus uñas o a sus modales para ser dignas de un príncipe.”

Si voleu trobar un bon llibre per comentar-lo a classe us pot anar bé qualsevol d’aquestes dues tries.
tants2Una és NOIES I NOIS: TANTS A TANTS, maletes de llibres per potenciar la coeducació que podeu consultar AQUÍ i demanar en préstec a l’Associació de Mestres Rosa Sensat.
La mochila violeta

 

 

Una altra bona tria és La Mochila Violeta, (guia de lectura infantil y juvenil no sexista y coeducativa)que han preparat des de la Diputació de Granada. Ho podeu descarregar  AQUÍ o entrant al seu web

 

I per als mestres, una recomanació lectora (és un llibre dur):
þÿMuñecas vivientes
El regresso del sexisme
Natasha Walker
Turner 2010

 

 

No sé com ho  veieu … però només cal comparar aquestes dues portades:

gerónimo stilton

tea stilton

Les impressionants mestres de Menorca

He estat tres dies a Menorca compartint experiències pedagògiques amb les mestres de l’illa. Tres dies intensos que m’han servit per reafirmar-me en la convicció que les mestres són fetes d’una matèria especial, feta de generositat, entusiasme, valentia i amor envers la seva professió. Si hi ha herois, cal buscar-los a les escoles.
La idea del curset que em van demanar era dedicar unes hores, vuit, a reflexionar sobre lectura i sobre biblioteques escolars. Es van apuntar seixanta-quatre mestres, la qual cosa em va preocupar perquè inicialment el curs estava pensant per a un nombre entre 15 i 25 que em permetés fer algunes pràctiques vistoses, talment com si fóssim infants d’un grup classe que va a la biblioteca a fer alguna sessió d’invitació a la lectura. Però 64 és un nombre que em sobrepassa. Vaig fer el que vaig poder i crec que finalment ens en vam sortir.

Trobada amb els mestres del CP Toni Juan (Maó)

Trobada amb els mestres del CP Toni Juan (Maó)

DSC09187

La Montse en el nou espai de la futura biblioteca del CP Sant Llúís

També vaig tenir ocasió de visitar dues escoles. A la primera, l’escola Antoni Juan, vam fer una sessió amb tot l’equip de mestres i a la segona, l’escola pública de Sant Lluís vaig assistir a l’inici d’un nou projecte de biblioteca que la Montse de la Asunción està intentant consolidar en un nou espai.

De totes les accions que em van mostrar em va agradar especialment “el club de lectura” que els funciona la mar de bé. El testimoni de les lectures personals el recull cada infant en un “Lectòmetre” que li serveix per anar conservant en la memòria escrita les bones lectures fetes en companyia. Molt xulo.
Un altre projecte que impulsen des de el CEP de Menorca és el de les emocions. Creuen, amb raó, que el futur de l’educació passa per les emocions, més que no pas pel coneixements (al contrari del que proposa la LOMCE, curiosament) i en aquesta primera fase estan intentant formar els mestres amb conferències molt interessants, com les que podeu veure en el cartell, si cliqueu a CARTELL CICLE DE CONFERÈNCIES CEP
Repeteixo. Les mestres de Menorca (i en general de tot arreu) són impressionants. Ho estic comprovant ara que la distància em fa ser més objectiu. Penso que, com a societat, tenim el deure de valorar la seva feina.
I, si més no, el que pots fer, amic o amiga, és tenir un detallet per les que tingueu més al a vora. No sé… per exemple, escriure’ls un poema, invitar-les a un cafè amb llet a la sortida de l’escola, o simplement agrair-les la seva dedicació i el seu amor a la professió. Segur que els hi alegreu el dia, i això que només és dilluns.

DSC09188

lector de l’escola Sant Lluís amb el seu “lectòmetre”

DSC09189

Treballant els rols familiars a partir d’un àlbum il·lustrat

Imagen4A l’escola 11 de setembre de Sant Quirze del Vallès, des de la biblioteca escolar, intenten oferir històries, treballar-les, comentar-les i permetre que les nenes i nens expressin les seves opinions. Creuen que una bona manera d’educar és fer-ho a partir de la lectura dels bons àlbums il·lustrats dels quals disposen.
La Mercè Carner, companya del grup de treball de l’Associació de mestres Rosa Sensat  treballa a l’11 de setembre, hi creu en la biblioteca i ens ho explica en un article a la revista GUIX del mes de febrer. Ho exemplifica amb la pràctica sobre coeducació a partir de l’àlbum il·lustrat Ernest de la Lola Casas.
Segons la Mercè:
Imagen2L’àlbum il·lustrat Ernest explica una història divertida, que passa al món dels animals on, a través del plantejament de qui és el caçador i qui recull els nens a l’escola, ofereix la possibilitat de parlar dels rols a la família, de qui fa quines coses i si pot ser diferent.

El conte comença amb una presentació dels animals que viuen a la sabana, un tema estrella perquè als infants sempre els agraden les històries d’animals, a més, ens permeten traslladar a un món paral·lel el que passa al nostre.
Els animem a parlar del que pensen, sovint surten tabús que val la pena expressar, cal oferir noves maneres de veure-ho, que permetin obrir l’horitzó d’una societat millor.

Dividim l’activitat en tres sessions:
1. Comencem presentant el llibre i mirant-nos la coberta, fixant-nos en les magnífiques il·lustracions d’en Gusti, els materials, descobrint entre tots com les deuen haver fet. A continuació obrim un debat sobre quins animals coneixen que viuen a la sabana, de què s’alimenten? Podem classificar-los d’alguna manera? Herbívors i carnívors, per exemple?
Després expliquem el conte i parlem de qui fa què a cada família i plantegem si podria ser diferent. També podem mirar altres llibres de la mateixa temàtica com El meu pare és mestressa de casa. I què?
Pengem a la vista de tots fotos dels animals de la sabana i anem llegint els noms i els enganxem on correspon. Afegim altres informacions que hem preparat i consultat de pàgines a Internet. Comparem les imatges del conte amb imatges reals.
2. En aquesta segona sessió elaborem un mural: Entre tots dissenyem, compartim feines i, una vegada fet el que toca a cadascú, decidim com el muntem.
3. A la darrera sessió, parlem de com ens ha quedat el mural, per què hem enganxat els animals com ho hem fet? Disfrutem de la feina feta entre tots i el pengem per tal que tota l’escola el pugui veure.

Imagen3L’article el podeu trobar al GUIX núm. 412 i també a AULA en castellà. Si el voleu llegir complet podeu clicar AQUÍ.

Imagen1

Nova Jornada del programa Èxit Lector (editorial Cruïlla)

programa 1programa 2Segueixen endavant les jornades de presentació del programa Èxit Lector. La propera serà el dimecres 18 de febrer a la seu de Cruïlla, a Barcelona.
Si esteu interessats, encara hi sou a temps d’assistir. Només cal que us poseu en contacte amb el vostre comercial de zona. També ho podeu fer trucant directament a Cruïlla al 932922172 i deixant el vostre nom i el centre on treballeu.

Serà un bon moment per conèixer el treball de molta gent que està implicada en acostar la lectura als infants aprofitant l’auge definitiu de les tecnologies. És un tema interesant perquè estem encara en un moment de “subidón” i fins que no trobem l’equilibri sentirem molts raonaments i veus favorables i crítiques a la manera com s’està implantant arreu del món.

A la Jornada de Animación lectora celebrada recentment a Oriola, vaig tenir la sort de compartir taula rodona amb en Julián Despaigne (formador de mestres), la Carme Carramiñana (Escola Ballobar, Osca) i la Paqui Salinas (CEFIRE Orihuela) al voltant d’aquest tema i  en el debat posterior amb els asssitents vam copsar com les opinions no eren coincidents, precisament.  Vaig presentar, a tall d’exemple l’Êxit lector i es va generar certa polèmica perquè hi havia qui defensava la lectura en format paper i hi havia qui estava convençut que la lectura en pantalla té moltes més avantatges. És un debat obert.

DSC01013

Jornada a Oriola

Precisament aquests dies hem pogut llegir les opinions de la Susan Pinker, psicòloga del desenvolupament. Les va publicar al The New York Times (i també les vam poder seguir al diari ARA de dissabte 14 de febrer) en que es planteja si se n’està abusant de la tecnologia. Ho fa a partir de les dades del seguiment que es va fer a un milió d’alumnes de secundària de sectors desfavorits. Diu, entre altres perles, que “les notes de lectura dels alumnes d’entre 10 i 13 anys que a casa seva tenen accés a un ordinador tendeixen a baixar constantment”. O aquesta altra: “La tecnologia només funciona quan la fa servir com a eina un mestre excel·lent i amb una bona formació”. 

Susan Pinker

Susan Pinker

És un bon article que podeu seguir a les pàgines d’opinió de la versió digital del diari citat:
Can Students Have Too Much Tech?

 

Historias extraordinarias de la vida cotidiana

DSC00973Aquests dies s’estan celebrant a Oriola (Alacant) a les Jornadas de Animación lectora. Es fan un munt d’activitats al voltant del llibre. Vaig tenir la sort de compartir alguns moments i experiències amb les companyes mestres de la zona.

Les Jornadas es celebren a La Lonja, un edifici rehabilitat molt modern i funcional. A l’entrada hi ha una mostra dels treballs d’alguns grups escolars. Em va agradar comprovar l’entusiasme que demostren els mestres, entestats en fer de la literatura infantil el motor de l’aprenentatge. Us passo algunes imatges dels treballs dels alumnes.

DSC00979

Árboles en el camino Colegio La Paz (Bigastro)

La bicicleta de Selva (colegio Ciudad del Mar)

La bicicleta de Selva (colegio Ciudad del Mar)

Un puñado de besos (colegio Ciudad del Mar)

Un puñado de besos (colegio Ciudad del Mar)

Óscar y el león de correos (colegio Virgen de las Virtudes)

Orejas de mariposa

DSC00983

Oliver Twist (colegio Virgen delas Virtudes)

També hi ha un espai preparat per l’Ajuntament on els grups escolars van a escoltar històries. Us passo unes fotos.

DSC00976

Ruido

DSC00990

Profesor palermo y su extraordinario ingenio parlante

DSC00995

Ver la luz

I aquestes són les companyes del grup de treball de biblioteques escolars amb les que vaig compartir una bona estona.

DSC00968 - copia

Amb Gust de Llibres, ràdio a la biblioteca de l’escola

Amb l'Albert i la Susana a l'escola d'estiu de Montserrat

Amb l’Albert i la Susana a l’escola d’estiu de Montserrat

L’Albert Correa és un company mestre del Col·legi Sant Andreu de Badalona. Des de fa uns anys s’encarrega de dinamitzar la biblioteca escolar. Mantenim una molt bona relació i en alguna ocasió hem fet alguna ponència junts. De totes les accions que fan a la biblioteca de l’escola, n’hi ha una que no deixa de ser original i relativament senzilla (tot i que, a priori, pugui resultar tècnicament complexa). L’anomenen “Amb gust de llibres” i és un programa de ràdio on combinen el foment de la lectura amb la tecnologia, potenciant la imaginació i la creativitat dels alumnes a través de mitjans de comunicació.

El setembre de 2014 ja us vaig explicar el seu projecte de Ciutats lectores (https://jaumecentelles.cat/tag/albert-correa/) en aquest mateix blog.

Aquest mes de gener n’han fet un article a la revista GUIX que explica com s’organitzen. Val la pena llegir-lo. A continuació us transcric alguns dels paràgrafs.

Partim de la idea que la biblioteca no és un projecte que viu en paral·lel al centre si no que és una part essencial que n’assumeix l’essència pedagògica i l’adapta per enriquir i millorar la qualitat educativa del centre amb les seves propostes.

Partint del concepte flipped learning, una aproximació pedagògica en la que el grup d’aprenentatge passar de ser estàtic a dinàmic donant-li la volta a la classe, vol portar a l’alumne cap una aprenentatge més profund i significatiu. Si fem l’extrapolació a la biblioteca, tindríem la flipped library. Noves propostes de dinamització que, a partir d’un objectiu final, es dóna als participants la llibertat per decidir com fer-ho.

Amb Gust de Llibres 13-14-4En moltes de les activitats que s’ofereixen des de les biblioteques l’usuari és un agent passiu amb un protagonisme relatiu (participa puntualment, executa ordres, segueix instruccions…) però poques vegades se’ls hi dóna el control total de l’activitat als alumnes amb el que es perd l’essència, la màgia, la capacitat de transformació, la visió única i que es dilueix entre les nostres ordres.

Aquest enfocament permet desenvolupar activitats que milloren les habilitats i estratègies de treball en grup, fomenten el gust per la lectura en un ambient distès i relaxat convertint el procés d’ensenyament-aprenentatge en un joc.

I la concreció del programa va de la següent manera, en paraules de l’Albert:

La ràdio és un recurs didàctic que s’està emprant des de fa temps en l’àmbit educatiu pels múltiples beneficis que porta implícits. L’objectiu és molt senzill i ambiciós: realitzar un programa de ràdio que tingui com a fil conductor la lectura i el món dels llibres.

Amb Gust de Llibres 13-14-2La dinàmica de funcionament de l’activitat és molt senzilla. En petits grups s’elabora el guió del programa (es redacten les diferents seccions del programa, les capçaleres, els separadors, es seleccionen les músiques, es preparen les entrevistes, etc.) utilitzant eines digitals molt senzilles i eficients per a la redacció del guió i després es fa la gravació del propi programa (Audacity).

Els alumnes escriuen el guió obre un únic document digital creat amb GoogleDrive i que és compartit amb tots els membres de l’equip del programa de manera que tots saben què està fent cada company i tenen llibertat per revisar, corregir i modificar la resta de seccions. Un cop finalitzat el guió ens traslladem al petit estudi de ràdio per fer-ne l’emissió i posteriorment publicar-lo al blog de la biblioteca .

Es tracta d’una activitat molt completa ja que els alumnes han de realitzar moltes activitats simultàniament: documentar-se per poder escriure la seva secció (cerca i seleccionar la informació), redactar el seu guió amb un text que ha de complir amb les característiques d’un guió de ràdio (un text expressiu, correcció ortogràfica i gramatical…), llegir de manera adequada el text, ser capaç de treballar col·lectivament i coordinar-se amb la resta de membres de l’equip.

Si voleu contactar amb l’Albert Correa ho podeu fer a la seva adreça electrònica (acorrell7@gmail.com)o directament al Col·legi Sant Andreu.

L’article complet, a la revista GUIX del mes de gener de 2015 (també a AULA en castellà)

 

Biblioteques sense llibres de paper

A Girona s’ha inaugurat la nova biblioteca Carles Rahola, la més gran de Catalunya. És una bona notícia per als que acostumem a visitar aquests espais. He llegit que té al voltant de 300.000 llibres.
Resulta curiós, de tota manera, que l’aposta continuï sent el llibre en format paper, al menys en aquests moments que sembla que les noves instal·lacions que es vanten de ser capdavanteres fan una aposta per reinventar-se i convertir-se en centres d’alfabetització en un món digital.

Interior de la biblioteca de Florida

Interior de la biblioteca de Florida

Les inversions més grans que es fan solen anar dirigides a augmentar la capacitat wifi de les biblioteques i ja hi ha, que jo sàpiga, mitja dotzena que s’anuncien com a biblioteques sense llibres, sobretot als EUA. És el cas de la biblioteca de la Universitat Politècnica de Florida, amb 135.000 llibres en format digital, un espai futurista que ocupa més de mil metres quadrats. La va dissenyar en Santiago Calatrava i està plena d’ordinadors i confortables punts de lectura per als estudiants. La seva directora explica que “anima als estudiants a que llegeixin i treballin en format digital».
També hi ha una altra biblioteca similar a San Antonio, Texas. Ofereix una col·lecció totalment digital, amb més de 10.000 llibres electrònics. I encara a Canadà la Biblioteca Central de Halifax que consta d’un auditori, sales de reunions per als empresaris, múltiples cafès, classes d’alfabetització d’adults i centres de joc.

Biblioteca de San Antonio (Texas)

Biblioteca de San Antonio (Texas)

No puc imaginar-m’ho, tot i que quan vaig a la Vapor Vell, la biblioteca del barri, hi trobo sempre els ordinadors ocupats (i n’hi ha un bon grapat!) i altres estudiants que porten el seu propi portàtil. Jo porto a la butxaca un post-it amb la meva llisteta i, si tinc sort i no estan prestats, sempre trobo el que busco, ja sia novel·la o assaig. També m’agrada plantar-me davant de les prestatgeries, fer una ullada i esperar que algun llibre em cridi l’atenció. Passa sovint. La lectura en pantalla no m’acaba de fer el pes, què hi farem!

Una visita virtual per la biblioteca de Halifax:

Books Flying Through Nature

imatge extreta de https://fantasygenreguide.wordpress.com/

Llegir ens ho dóna tot! (el manifest)

signaelmanifest-300x161A Sant Vicenç dels Horts s’inicia el projecte M’agrada llegir que té com a finalitat involucrar tota la població en:

• La promoció del gust per la lectura.
• La valoració positiva de l’activitat lectora per part de la societat.
• L’accessibilitat al llibre a tota la ciutadania.
• L’ús de la lectura com una eina d’interrelació, de coneixement de l’altre i de cohesió social.
• La implicació tots els agents socioeducatius del municipi en el foment de l’hàbit lector i el gust per la lectura.

Es tracta d’un projecte que, a part de consolidar les activitats de foment de la lectura que ja es porten a terme dins la comunitat educativa en el marc del PEE, pretén incorporar-ne de noves que abastin altres segments del teixit social. En conseqüència, per a aquest primer curs, s’han plantejat els següents objectius:

• Conèixer els hàbits lectors de la població, a partir dels 12 anys, mitjançant una enquesta que es realitzarà durant els mesos de desembre i gener.
• Difondre el manifest de la campanya Sant Vicenç dels Horts, m’agrada llegir, dins la programació de la Festa Major d’hivern.
• Conscienciar les famílies de la necessitat de llegir als seus fills.
• Elaborar i difondre guies de lectures recomanades per a les famílies de les diferents escoles.
• Desplegar les noves accions de dinàmica educativa vinculades al món del llibre i de la lectura.

En aquest sentit, el punt de partida d’aquest pla serà la lectura del manifest que es farà públic el 25 de gener aprofitant l’avinentesa de la Festa Major d’Hivern.
Es pot donar suport al manifest entrant a l’enllaç següent:
http://www.svh.cat/municipi-per-temes/educacio/llegir-ens-ho-dona-tot/

Els impulsors d’aquesta campanya consideren que llegir ens aporta, a través del llenguatge escrit, gran part de l’essència del pensament humà i que ens permet construir el nostre bagatge cultural mitjançant una infinitat de matisos que abasten des del fet imaginatiu més inversemblant fins a l’anàlisi més acurada d’una realitat complexa.
I és per això que apel·len al teixit social, educatiu, cultural, polític, sindical i empresarial del poble de Sant Vicenç dels Horts a establir els vincles més ferms possibles amb les institucions per fer de la lectura un dels estalons de la nostra comunitat perquè llegir ens ho dóna tot.
Ens dóna pensament i emocions
La lectura d’obres literàries ens fa aprofundir en les passions, el pensament i les emocions de l’ésser humà, tant en l’exercici de la interrelació amb els altres com amb la realitat que ens envolta.
Ens dóna informació i opinió
La lectura ens ajuda a valorar i a contrastar la informació que rebem a través de diversos mitjans escrits, ja siguin impresos o digitals, i, per tant, omple de continguts i de matisos la nostra opinió. En general, llegir ens aporta raonaments i arguments, i, en conseqüència, ens afina l’esperit crític i ens fa més lliures.
Ens dóna habilitats i recursos
La lectura contribueix a millorar les habilitats associades a la competència lectora com són la comprensió, la capacitat de raonament i la memòria, les quals, al seu torn, esdevenen recursos d’aprenentatge i comunicatius al nostre servei.
Ens dóna formació i cultura
La lectura ens proporciona, al llarg de la vida, els coneixements necessaris perquè adquirim la formació i el nivell cultural que ens proposem, imprescindibles per al desenvolupament personal en el marc de la societat on vivim.
Ens dóna oportunitats
La lectura, sigui quin sigui el nostre punt de partida com a lectors, ens ofereix diverses possibilitats d’accés: des de les variades propostes de lectura fàcil existents avui en dia fins a l’ús de nous formats. Alhora, la lectura adaptada proporciona l’accés al plaer de llegir i al coneixement a les persones amb discapacitats.
Ens dóna més qualitat d’escriptura
La lectura no ens fa perdre l’escriptura, ans al contrari: enriqueix l’estil individual amb la gran varietat de recursos que els autors despleguen en els seus llibres. La lectura atenta ens ajuda a escollir les tècniques i els criteris estilístics que considerem més adequats per millorar els nostres textos.
Ens dóna espais d’interrelació i comunicació.
La lectura compartida amb els altres per mitjà de clubs de lectura, tertúlies, xerrades, conferències…, ens permet l’intercanvi enriquidor d’opinions i de coneixements, i fa possible el contacte directe amb els creadors literaris. Aquestes activitats són reforçades per la xarxa de biblioteques, sales de lectura i centres educatius.
Ens dóna criteri en l’ús de les tecnologies de la informació i de la comunicació
La lectura ens aporta criteris en les diverses interaccions que s’estableixen a Internet i que s’haurien de fer palesos en el nostre comportament cívic a les xarxes socials, en l’obtenció i tractament de la informació i en la gestió dels recursos compartits.
Ens dóna implicació i compromís
La lectura ens dota, com a ciutadans, dels elements necessaris que reforcen el nostre grau de compromís al qual ens obliga la voluntat de progrés, de millora i de benestar. I, en el món de l’empresa, la promoció de la lectura pot esdevenir un centre d’interès en la implicació voluntària en l’exercici de la seva responsabilitat social corporativa.
Ens dóna arrels universals
La lectura és una font d’aprenentatge universal que ens obre a la coneixença i a la comprensió d’altres formes de vida, costums, cultures, ètnies, religions… Precisament per això, es converteix en un dels fonaments més sòlids dels valors de la interculturalitat i del multilingüisme.
I com que la lectura és un dels tresors substantius més valuosos del nostre patrimoni cultural —un tresor que tenim ben a mà—, llegim tant com puguem, llegim sempre que puguem, llegim!
I persona i societat milloraran.
Sant Vicenç dels Horts, gener de 2015
El text del manifest ha estat elaborat per l’escriptor Jordi Boladeras per encàrrec de la comissió tècnica de la campanya Sant Vicenç dels Horts, m’agrada llegir!

cami de llibresImatge trobada a theartofanimation.tumblr.com

Lecxit: Resum de la III Trobada “Lectura i Èxit Educatiu”

Els qui no vam poder assistir a la tercera edició de la Trobada “Lectura i Èxit Educatiu” celebrada el 22 de novembre de 2014 al CaixaForum Barcelona ara tenim l’oportunitat de fer un bon tast amb l’extraordinari vídeo resum que han editat i que val la pena de veure amb calma.
Lecxit és un programa de la Fundació Jaume Bofill del qual ja n’hem parlat en aquest blog i que té per objectiu incrementar l’èxit educatiu dels infants a través del treball per la millora de la seva comprensió lectora. La clau de LECXIT està en treballar de forma lúdica i amena gràcies al voluntariat i a la implicació de l’entorn dels nens i nenes que participen en el programa.

Biblioteques de Barcelona

forgesL’últim post de l’any el dedico a les biblioteques de Barcelona, en especial a la Vapor Vell. En aquest espai, situat a prop de casa passo bon moments compartint lectures amb la gent del “club de lectura” i sempre trobo un personal molt atent, disposat a conversar sobre literatura.
Les biblioteques són el servei públic més ben valorat per tots nosaltres i farien bé l’Ajuntament, la Diputació i la Generalitat de no seguir en la línia de retallar pressupost per a l’adquisició de novetats ni de reduir el nombre de persones que hi treballen.
Han editat un vídeo resum de l’any que val la pena mirar amb atenció perquè és una mostra de la quantitat d’activitats que s’hi generen. El podeu disfrutar a continuació:

Bona lectura!