Està dedicada a l’alfabetització i les literacitats. Hi ha molts articles que valen la pena de llegir i reflexionar sobre cap on va el futur de la lectura als centres educatius i a la vida en general.
L’editorial va signada pel Raül Manzano que fa unes reflexions molt encertades i ens convida a endinsar-nos en les pàgines del monogràfic per donar resposta al gran repte que ens planteja la literacitat: quin lloc ocupen els textos, siguin del tipus que siguin, en les nostres vides?
Segueixen tres articles potents en el que es plantegen moltes preguntes i s’aporten moltes idees que convé considerar. Coordinat pel Juli Palou i la Montserrat Fons hi ha un parell d’articles més, un d’en Daniel Cassany sobre la IA i un altre escrit per l’Alba Ambrós que ens parla de com aprendre i educar al segle XXI comporta adaptar-se als canvis de l’era digital, amb la qual cosa l’aprenentatge esdevé una experiència vital, social i híbrida. I ho acompanya d’experiències concretes amb l’alumnat de tots els cicles.
M’ha fet pensar molt l’article d’en Cassany titulat Educar amb la IA per llegir i escriure on ens recorda que cal revisar els canvis que provoca la incorporació de la intel·ligència artificial (IA) en l’ensenyament de la lectura i l’escriptura en tot el currículum escolar i aposta per analitzar com escrivim i llegim amb IA, les possibilitats didàctiques que ofereix aquesta tecnologia i els reptes que se’ns plantegen amb una mirada crítica, ètica i humanista.
Diu: És més fàcil i agradable abordar el problema de com la fem servir a l’aula que no pas convertir-nos en policies paranoics que persegueixen textos artificials.
I més endavant, afegeix: Són fascinants –i inquietants– els camins que obre la IA per ensenyar i aprendre a llegir i escriure en totes les assignatures del currículum que fan servir escrits. L’alumnat té ara més possibilitats d’aprendre pel seu compte, però el docent guanya recursos per diagnosticar i oferir ajudes més personalitzades. No perdem protagonisme amb la IA, al contrari, l’alumnat ens necessita més que mai per apropiar-se d’aquest nou superpoder que formarà la ciutadania analítica, crítica i creativa del futur.
Hi ha després, a la revista, sis articles pràctics que ens mostren com es pot treball a les escoles i després les seccions habituals.
Si teniu interès en albirar el camí que ens espera pel que fa a les competències lectores, aquesta revista us ajudarà, crec.
Una manera excel·lent d’encarar el futur amb esperança és apostar per la lectura, per la mirada d’un infant que abaixa el cap, es capbussa en un relat de ficció, de poesia o de coneixement i llegeix. Quan torna a alçar el cap, el seu pensament entén, valora i estima el món d’una manera diferent. S’activen els sentiments positius, es facilita la comprensió, s’ajuda a no patir angoixa (ara se’n diu “ecoansietat”) i, d’aquest senzill gest d’obrir un llibre, se’n deriva la capacitat d’imaginar i de trobar eines per a la competència lectora i recursos per mirar de mantenir la bellesa del món que ens acull i ens dóna vida.
Aquesta setmana, després d’un any i mig de treball compartit amb la Mònica i la Laura, dues mestres compromeses, ha vist la llum la publicació d’ODS para pequeños activistas amb propostes de lectures per a infants d’Educació Primària. N’estem contents del resultat i de com l’editorial Graó ens ha tractat i de com -amb la seva experiència- ha millorat el resultat gràfic i la maquetació.
El manual és una guia per als docents que apostin per accions que ajudin als infants a crear xarxes de coneixement on la solidaritat, l’esperit crític i una mirada àmplia i neta, ajudin a entendre el món que habitem.
La doctora Jane Goodall, una de les científiques més admirades del nostre temps, ens recorda que ”el que fas marca la diferència i cada petita acció importa”. Per tant, quantes més persones siguem les que intentem actuar per millorar el nostre entorn i protegir el medi ambient, millor serà el resultat i l’impacte positiu que s’exercirà en la nostra societat. Es tracta de passar a l’acció.
Fa deu anys es va llançar l’Agenda 2030 dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i des d’aquell moment, els docents vam començar a integrar-los en les nostres pràctiques diàries. Els ODS proporcionen un marc d’aprenentatge que ens ajuda a entendre les qüestions que ens afecten a tots: pobresa extrema, desigualtats, canvi climàtic, etc.
El llibre conté activitats per a cadascun dels 17 ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible). A cadascun dels disset capítols hi ha una breu introducció i un resum de la implementació curricular que dona pas a tres propostes lectores, una per a cada cicle. A cadascuna de les propostes lectores hi ha tres accions o activitats per reforçar el que s’ha llegit. En total són 153 objectius d’aprenentatge pensats per implicar l’alumnat en la defensa dels drets de la natura, el consum responsable, la solidaritat i la necessitat d’un canvi de vida profund.
L’hem escrit pensant en aportar una invitació a llegir, reflexionar i actuar per a un món més just i sostenible.
LES DADES: Títol: ODS para pequeños activistes. Propuestas lectores para Educación Primària Autors: Mònica Carrasco, Jaume Centelles i Laura Lagunas Il·lustradora: Imma Palahí Editorial: Graó Col·lecció: Graó Educació, núm. 358 Pàgines: 260 Barcelona, 2025
El primer cap de setmana del nou curs (5, 6 i 7 de setembre) se celebrarà, a Organyà, com ja és tradicional, la 29a edició de la Fira del Llibre del Pirineu.
És una bona excusa per fer una escapada i conèixer, a més del que es cou —literàriament parlant— els llogarets preciosos que hi ha a l’Alt Urgell, com la excursió a l’Ermita de Santa Fe, per exemple.
El programa dels tres dies és aquest:
Us recomano que participeu a la Carrerada, una acció festiva, divertida i de cohesió que consisteix en una lectura popular i simultània a la C-14. Tothom que hi vulgui participar a les 12 del migdia, es situa a banda i banda de la carretera, amb un llibre entre les mans, i el cap abocat a la lectura.
Enguany, d’entre els molts actes programats, crec que valdrà la pena assistir a la presentació de la nova col·lecció “Crisàlide”, de l’editorial Salòria, que neix amb la voluntat de publicar un llibre de poesia cada any. Es presentarà Estuari de focs de Jaume Pont, el primer volum de la col·lecció.
La propera setmana, aquest blog reprèn l’activitat habitual. Farem un parell o tres d’entrades setmanals i serem feliços si ens compartiu opinions, recomanacions, activitats, novetats, etc. La idea és —això ja ho hem dit, ens fem pesats— sumar esforços per aconseguir que tinguem uns infants i joves que s’enganxin a la lectura, perquè seran, sens dubte, més crítics i millors.
Fa deu anys es va començar a gestar la idea d’organitzar una jornada en què hi hagués espai per a la narració oral de contes i relats amb el suport del llibre. Es van preparar jocs, tallers, espais per a les signatures de llibres, una cercavila i altres accions relacionades amb el meravellós món dels contes. Aquella primera jornada es va celebrar el diumenge 10 d’abril de 2016, uns dies abans de la diada de Sant Jordi.
El resultat de tots els esforços va ser un èxit i les expectatives inicials es van superar amb escreix: va participar-hi un públic familiar, es van ocupar espais no habituals del barri antic per fer-hi activitats, es va donar a conèixer el col·lectiu d’il·lustradors locals i es van complementar els projectes que es duien a terme a la Biblioteca al voltant de la promoció de la lectura dels infants i joves, com Creixem llegint i Educar en família.
Va ser l’impuls necessari per donar pas a celebrar la Jornada, de manera periòdica, un cop l’any. I així ha estat.
Per celebrar els deu anys, enguany es publicarà un llibre que recull l’esperit de la festa i, sobretot ens permetrà conèixer de més a prop els padrins i les padrines de totes les edicions anteriors, homes i dones que representen una riquesa cultural i literària que ens fa sentir orgullosos de tenir-los, a ells i a les seves obres, al nostre país. Són persones amb molta sensibilitat, imaginació i generositat. Trobareu referències a Josep Vallverdú, Frederic Letamendi, Francesc Infante, Roser Capdevila, Pilarín Bayés, Pep Molist, Lola Casas, Ramon Besora, Ricardo Alcántara i Carles Cano.
Se’m va oferir l’honor de fer el llibre commemoratiu i estic content del resultat, malgrat que és un escrit on es recull només una mil·lèsima part del que significa aquest esdeveniment per a Balaguer.
He tingut la gran sort de conèixer de més a prop als padrins i les padrines de totes les edicions, homes i dones que representen una riquesa cultural i literària que ens fa sentir orgullosos de tenir-los, a ells i a les seves obres, al nostre país.
De tots ells he après molt i no puc estar més que agraït pel regal que m’han ofert dedicant-me el seu temps i la seva conversa instruïda i culta.
He estat acompanyat per un extraordinari equip que m’ha orientat i m’ha ajudat a fer un treball digne, començant per la Núria Arbós i en Ramon Besora. També he d’agrair el suport de la correctora Jordina Vilalta, en Sebastià Martí, autor de la il·lustració de la coberta i de l’Estudi Dosgrapas que han fet una maquetació excel·lent.
La presentació del llibre serà el dissabte 20 de setembre a les 12.00 h al pati de l’edifici de la Biblioteca.
Des de fa mesos, hem començat a veure a les biblioteques una secció que creix molt i té força demanda: Els jocs de taula. És una bona iniciativa perquè solen ser cars i d’aquesta manera els podem agafar en préstec, provar-los a casa i si ens agrada, sempre som a temps de comprar-lo. Ens ha passat amb l’Ubongo.
Al darrer número de revista MiBiblioteca hi ha un reportatge extens on l’autora, l’Aida Santos, presenta una classificació dels jocs de taula atenent les seves característiques, a qui van dirigits i les possibilitats de ser introduïts a les biblioteques.
Aprofitant que estem en temps de vacances i probablement dedicarem estones als jocs de taula tradicionals i també als nous, crec que l’article pot ser del nostre interès.
L’article està en obert al web de la Fundació Alonso Quijano. El podeu llegir a continuació a:
La Biblioteca Humana és una iniciativa nascuda a Dinamarca l’any 2000, que s’ha expandit a més de 80 països arreu del món. La primera edició de L’Hospitalet es va realitzar a la Biblioteca La Florida. El 15 de juny de l’any passat va tenir lloc la segona edició a la biblioteca Tecla Sala.
La tercera edició ja està programada per al dia 8 de novembre a la Biblioteca La Bòbila.
Una iniciativa d’aprenentatge global, innovadora i pràctica basada en crear un marc segur per a converses personals que ajuden a desafiar els prejudicis, combatre la discriminació, prevenir conflictes i contribuir a una major cohesió humana superant les diferències socials, religioses i ètniques. Un espai per al diàleg, on discutir temes tabú de manera oberta i sense condemna. Un lloc on les persones que difícilment parlarien entre elles, troben espai per a la conversa.
Si vols saber-ne més, demà hi haurà una sessió informativa online on explicaran les diferents maneres de participar: • Dijous 10 de juliol a les 9:30 h • Durada: 1 hora • Format: online
Si vols accedir a la xerrada, només has de fer un missatge a aquest correu: hola@bibliotecahumanalh.com
A casa, tenim un petit racó al rebost on guardem botelles de vi i de cava que obrim en ocasions especials. Algunes botelles fa molt de temps que hi són i les obrirem en el moment pel qual van ser triades. Poden passar dècades abans no els arribi el dia. Altres botelles convé consumir-les perquè hi ha el perill que es facin malbé.
Amb els llibres de pedagogia passa una cosa similar. A casa en tinc alguns que, en el seu dia, em van marcar o em van inspirar alguns projectes i maneres d’entendre la feina. Els conservo, encara que no els rellegeixi; sé que hi són i els tinc a mà. Las invariantes pedagògicas, per exemple, n’és un, com també ho són Carta una maestra o La pedagogia del oprimido, per exemple.
També, de tant en tant, toca fer esporga i els llibres que no han aguantat el pas del temps acaben al contenidor de paper. Acostumen a ser teories que han tingut el seu moment però que no ens han aportat res o gairebé res. No citaré títols per no molestar ningú però segur que els teniu al cap.
Aquest mes s’ha reeditat “Escola i creativitat”. Encara conservo l’edició original del 2003.
Recordo que em va fer molt de servei i em va inspirar per fer algunes accions d’escriptura a la biblioteca, seguint els consells que en Ramon Besora explica en aquest assaig.
L’edició que s’ha publicat té l’afegit d’un pròleg d’en Josep González-Agàpito, doctor en Ciències de l’Educació, on podem llegir frases tan elogioses com aquesta:
També hi trobarem, en aquesta publicació, entre línies, tota una subtil guia didàctica. Una engrescadora proposta per motivar els alumnes a atansar-se a la nostra esponerosa herència cultural tot encomanant el plaer de l’escriptura, la lectura i l’autèntica literatura.
M’ha agradat tornar a llegir les paraules de la Marta Mata presentant l’obra i emprant paraules tan valuoses per a nosaltres com escola, creativitat, llibertat, educació, rotllana, etc. La Marta Mata va ser un referents de molts mestres i serà mereixedora d’un gran homenatge el proper curs en què recordarem els cent anys del seu naixement.
I, per acabar-ho de rematar, una contracoberta que és la cirereta que hi posa en Gabriel Janer Manila i que de ben segur ha fet vesar alguna llagrimeta a en Ramon.
De què va Escola i creativitat?
És un recull de les experiències viscudes per en Ramon durant els anys que va estar a l’escola El Puig d’Esparreguera. Explica tot el treball que van fer els alumnes relacionat amb la poesia i especialment amb l’obra d’en Miquel Martí i Pol.
Ens mostra fil per randa tot el cicle per arribar a fer viure el fet poètic als alumnes, anant de la teoria a la pràctica, llegint, il·lustrant, aprenent a recitat, creant les pròpies poesies, aproximant-se a la poesia visual, elaborant relats col·lectius, etc. En definitiva tota una lliçó de com aconseguir encendre la passió per les paraules, per les rimes, per l’observació de la natura i dels petits detalls.
Especialment imaginatiu és el capítol dedicar a “Sarpingàlia”, els jocs de les lletres i les paraules. Crec que és un bon llibre per als mestres que comencen i no tenen clar el camí a seguir.
M’alegra que torni a estar a la nostra disposició. Aquesta “Escola i creativitat” és com els bons vins. Millora amb el pas del temps.
Felicitats Ramon!
LES DADES: Títol: Escola i creativitat. Experiències pedagògiques Autor: Ramon Besora Editorial: Associació de Mestres Rosa Sensat Pàgines: 144 Barcelona, 2025
El cap de setmana passat, vam anar al XX Encuentro de animadores a la lectura, que es va celebrar a Arenas de San Pedro.
Són unes jornades que organitza el col·lectiu “Pizpirigaña” i allà s’aplega gent que comparteix el mateix interès per la literatura: autors, editors, periodistes, mestres, bibliotecàries, animadors, contacontes, etc.
En aquesta edició hi havia 170 persones inscrites.
La gràcia de les Jornades és que se celebren en un lloc preciós, al peu de la Sierra de Gredos, a Arenas de San Pedro, enmig del bosc. Voldria destacar l’excel·lent organització, la col·laboració de les escoles de la zona i la cura amb que cuiden tots els detalls. No és estrany, doncs, que moltes de les persones assistents siguin repetidores un any i un altre.
Nosaltres vam anar a recollir el Premi Pep Sempere i a fer la presentació de les activitats que organitzem a l’Espai Llamps i Centelles. En Ramon Besora, la Laura Lagunas i jo mateix vam parlar de com incentivar els infants i joves a llegir i escriure. Se’ns va fer curt. L’any vinent hi tornarem.
Demà, després de la Tertúlia, dedicarem una estona a comentar com va anar tot plegat i els contactes que hem fet amb grups com el nostre d’Andalusia, Castella-la Manxa i la Rioja.
La Nati Bergadà ha organitzat una comunitat de mestres, professors i especialistes en tot allò que té a veure amb l’educació. Actualment, hi col·laboren activament més de 30 persones i el grup de Telegram, format per més de 800 docents, cada dia va creixent.
Tot el material està ben distribuït en el web https://docents.cat/ i a disposició dels més de 980 membres de la comunitat, previ pagament d’una quota que compensa les hores i hores de feina.
He col·laborat oferint dues masterclass sobre biblioteca escolar i de tant en tant presento unes càpsules d‘uns trenta minuts aproximadament per recomanar lectures sobre temes concrets.
La penúltima és un recurs on explico la importància de parlar amb els infants i joves sobre la igualtat de gènere a l’escola.
La igualtat de gènere és un dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS), de moment aquest objectiu no l’hem assolit, però eines i llibres que ens poden ajudar a visibilitat la lluita per la igualtat n’hi ha molts i molts bon. A la càpsula n’explico uns quants.
Podeu veure una petita mostra de quatre minuts, a continuació:
Els clubs de lectura, fàbrica de joves lectors, ens recomanen llibres.
Ahir, a l’Ofici d’educar vam celebrar la Diada de Sant Jordi, parlant del potencial dels nombrosos clubs de lectura que hi ha arreu de Catalunya, a les biblioteques, llibreries i escoles. L’Elisabet Pedrosa ha redactat el següent resum:
Els clubs de lectura contribueixen a despertar la motivació i el plaer de llegir, l’esperit crític i l’educació i la vocació literàries
Per crear i consolidar l’hàbit lector des de ben petits, a Catalunya hi ha més de 450 biblioteques, que són el motor de centenars de clubs de lectura, 800 només a la ciutat de Barcelona, amb més de 10.000 usuaris. De la voluntat de compartir el que s’ha llegit van néixer els clubs de lectura a finals del segle XX a la biblioteca Francesca Bonnemaison, del barri del Born, inspirats en els “reading clubs” del Regne Unit. Es van anar expandint i ara pràcticament no hi ha cap biblioteca sense un club de lectura, assegura Óscar Carreño, impulsor de clubs de lectura i autor d’“El eco de las lecturas. Introducción a los clubes de lectura”:
“L’èxit dels clubs de lectura neix de la necessitat de trobar espais de conversa, és transgressor i revolucionari llegir per parlar cara a cara; i s’ha estès també per la senzillesa del seu funcionament.”
Els clubs de lectura creen joves lectors i desperten el debat, i la reflexió al voltant d’un llibre i les vocacions literàries (font Maria Gajas)
Convertir la lectura en un plaer, en lloc d’una obligació
Els clubs de lectura han traspassat les parets de les biblioteques i ara n’hi ha a llibreries, cafeteries, restaurants i presons. La Maria Gajas, professora, màster en Biblioteca Escolar, condueix diversos clubs de lectura, com el de la llibreria Lectors, al Tren!, de Rubí:
“Tenim joves lectors que venen perquè volen, i fins i tot repeteixen. Els proposem llibres que interpel·lin el seu context, adaptant les activitats i el registre a l’edat. Tot i que validar un títol que ells triïn per llegir i comentar entre tots té un poder enorme, per la gran força de la recomanació entre iguals.”
La clau és rebaixar l’obligatorietat per aconseguir el plaer per la lectura, fàcil en el cas dels petits però més complex per als adolescents, i apunta Carreño una solució:
“Les lectures explosives: buscar els efectes explosius de la lectura fora del llibre: farcir un marc d’activitats insospitades, com una visita al Camp Nou o al clavegueram, que facin arrelar en el jove l’exercici de la lectura. És la capacitat i la potència de crear una imatge que arreli i perduri en la memòria del lector.”
Les lectures explosives porten el debat més enllà del llibre per motivar els joves lectors i perquè els deixi emprenta la història (font Òscar Carreño)
Que cada infant trobi el seu llibre
Sobretot ser un model lector, reivindica Jaume Centelles, autor de “La biblioteca, el cor de l’escola” i “El abrazo de la literatura”, i trobar un llibre que els interessi:
“Un llibre ha de tenir 3 coses perquè els enganxi i contribuir a crear l’hàbit lector: que els diverteixi, que els desperti emocions i que aprenguin, que els aporti coneixements.“
I perquè cada infant trobi el seu llibre algú els l’ha d’oferir, una feina conjunta de docents, bibliotecaris, llibreters i famílies, assevera Centelles. Funciona també fer connexions amb altres llibres, sèries, pel·lícules o videojocs, assegura Maria Gajas.
Cal fer veure als joves que la lectura continua sent un element de prestigi, proposa Carreño, tot i que reconeix que durant l’adolescència la vida sovint no passa pels llibres, però si s’ha sembrat la llavor durant la infància no hem de patir, tard o d’hora hi tornaran, assegura convençut.
Imatges molt ben dibuixades amb una frase. Coses que fan bona olor o coses que fan llum, o coses que tenen ratlles, i hi ha 5 o 6 imatges que ho il·lustren. Què tenen en comú una crispeta i una granota? I una llauna de tonyina i un paraigua? És un llibre amb més de dues-centes imatges amb el qual jugar i descobrir que el que aparentment és molt diferent pot tenir més semblances de les que imaginem.
És una biografia del futbolista brasiler Pelé. És la història de dos amics inseparables i units per una passió: el futbol. Junts muntaran un petit equip de futbol per participar en el campionat de la seva ciutat. I a través del futbol aprendran que el que de veritat importa a la vida no és competir, sinó compartir i passar-ho bé. És un llibre sobre l’amistat, la família, la tolerància, el racisme o les desigualtats socials, ideal per als amants del futbol.
Si de petits sembrem la llavor de la lectura, despres de l’adolescència hi tornaran, asseguren els experts
La Clàudia té un misteriós veí nou, que ha arribat carregat de caixes de llibres i que només es comunica amb pòstits. Qui deu ser? A què es dedica? Per què viu sol? Les respostes li arribaran via pòstits. Llibre d’intriga, molt divertit i per passar una molt bona estona.
La Sra. Smith, una senyora gran enfadada amb el món, decideix marxar d’on viu, a la recerca d’un indret on la vida sigui com ella recorda de quan era petita. Però l’arribada d’una científica amb els seus fills, A, B i C, li trastocarà tots els seus plans de partida. Divertida novel·la sobre la família i l’amistat, amb uns personatges brutals, i molt ben escrita.
És la història d’una nena a qui li regalen un porc com a animal de companyia per al seu aniversari. A partir d’aquí comença una història divertida i amb un punt de misteri al voltant del porc i de les salsitxes que surten d’aquest animal. És una història esbojarrada, divertida i amb tocs de misteri que us farà mirar les salsitxes amb uns altres ulls.
És un gat a qui no li agraden els imprevistos, i quan s’està preparant per menjar una sardina per sopar, truquen a la porta. Primer no vol obrir la porta, però truquen moltes vegades, i és un pingüí, amb una motxilla a l’esquena, disposat a quedar-se a casa seva sense permís. Com s’entendran dos animals tan diferents? És un llibre molt divertit.
Cinc animals de la vall de Blim es desperten un matí convertits en persones. Què està passant? S’han convertit en animals màgics, éssers fantàstics que han de complir una missió: aturar els plans del malvat mag Otto. Té algunes pàgines en format còmic i és ideal per als que els agrada molt la fantasia.
És un manifest a favor de la contemplació de tot allò que ens envolta, un al·legat a anar per la vida amb paciència i observant tots els petits detalls: plantes, insectes. Escrit de manera accessible i il·lustrat amb rigor científic, és molt més que un catàleg d’éssers vius. És un instrument per educar la nostra mirada i deixar-nos portar per tot el que ens ofereix la natura. A partir de 10 anys.
Recomanat per a nens i nenes a partir dels 10 anys. És un còmic preciosament il·lustrat que explica la colpidora història de dues germanes jueves, la Lisou i la Mylaine, que veuen com el nazisme els destrossa la família. La germana gran va a un camp de concentració i s’explica tot el periple d’aquest exili, en la primera part de dos llibres (la segona part es publicarà aviat i és la història de la germana gran). Una història basada en fets reals de la família de l’autora.
A partir de 14 anys
📚La trilogia de “Noceà”, de Ricard F. En el futur, el nivell del mar ha desfigurat Europa, i ha convertit l’oceà en el Noceà. La societat, governada per la dictadura neoliberal de Systema, viu submergida en conflictes socials continus. Arribada a l’adolescència, l’Atari pren la decisió de venjar la mort de la mare a mans de la policia quan ella era petita i lluitar per la justícia social, amb l’ajuda de la Tika, una altra òrfena revoltada. Ideal per al públic juvenil i lector de còmics, especialment interessats en la ciència-ficció, la distopia i les històries d’acció i aventura.
L’N té gairebé 15 anys i somia ser cinturó negre. Però l’N també vol fer un petó al Raul. L’N és adolescent, i li passen totes les coses que passen als adolescents, i ho deixa tot per escrit: fa esport, no li agrada escriure, però en el fons el llibre és el seu diari. És un retrat sobre l’adolescència, sense lliçons, recomanat a partir de 3r d’ESO.
La Xènia vol ser metge i estudia molt per aconseguir-ho. Però un dia s’enamora d’algú amb qui comparteix la seva passió per la lectura. És algú a qui només coneix a través d’internet i que acaba no sent qui ella s’imaginava. Enganyada, ho confessa tot als seus pares. Aviat, però, un paquet inesperat li revelarà la identitat de la persona misteriosa. Tot un nou clàssic contemporani per a joves amb èxit assegurat.
La recomanació entre iguals té una força enorme,reconeixen els experts
L’autor fa un retrat de l’estrella del futbol, Leo Messi, que amb 13 anys arriba al FC Barcelona. És quan comença el camí que el portarà a convertir-se en el millor jugador de tots els temps. Llibre ideal per reviure el privilegi de veure jugar Messi i per utilitzar l’eina de l’esport per introduir els joves a la lectura.
El brutal assassinat de la dona i el fill d’un famós jugador de bàsquet de l’NBA sacseja la vida quotidiana d’una ciutat tranquil·la. El sergent Joan Pons i el seu equip acabaran descobrint, no sense pressions i trampes, una trama pensada al detall durant molts anys. Llibre d’intrigues, que va rebre el Premi Edebé de Literatura Infantil i Juvenil el 2009.
Els clubs de lectura contribueixen a despertar la motivació i el plaer de llegir i de compartir històries
La invitació a la lectura 