Des de fa mesos, hem començat a veure a les biblioteques una secció que creix molt i té força demanda: Els jocs de taula. És una bona iniciativa perquè solen ser cars i d’aquesta manera els podem agafar en préstec, provar-los a casa i si ens agrada, sempre som a temps de comprar-lo. Ens ha passat amb l’Ubongo.
Al darrer número de revista MiBiblioteca hi ha un reportatge extens on l’autora, l’Aida Santos, presenta una classificació dels jocs de taula atenent les seves característiques, a qui van dirigits i les possibilitats de ser introduïts a les biblioteques.
Aprofitant que estem en temps de vacances i probablement dedicarem estones als jocs de taula tradicionals i també als nous, crec que l’article pot ser del nostre interès.
L’article està en obert al web de la Fundació Alonso Quijano. El podeu llegir a continuació a:
La Biblioteca Humana és una iniciativa nascuda a Dinamarca l’any 2000, que s’ha expandit a més de 80 països arreu del món. La primera edició de L’Hospitalet es va realitzar a la Biblioteca La Florida. El 15 de juny de l’any passat va tenir lloc la segona edició a la biblioteca Tecla Sala.
La tercera edició ja està programada per al dia 8 de novembre a la Biblioteca La Bòbila.
Una iniciativa d’aprenentatge global, innovadora i pràctica basada en crear un marc segur per a converses personals que ajuden a desafiar els prejudicis, combatre la discriminació, prevenir conflictes i contribuir a una major cohesió humana superant les diferències socials, religioses i ètniques. Un espai per al diàleg, on discutir temes tabú de manera oberta i sense condemna. Un lloc on les persones que difícilment parlarien entre elles, troben espai per a la conversa.
Si vols saber-ne més, demà hi haurà una sessió informativa online on explicaran les diferents maneres de participar: • Dijous 10 de juliol a les 9:30 h • Durada: 1 hora • Format: online
Si vols accedir a la xerrada, només has de fer un missatge a aquest correu: hola@bibliotecahumanalh.com
A casa, tenim un petit racó al rebost on guardem botelles de vi i de cava que obrim en ocasions especials. Algunes botelles fa molt de temps que hi són i les obrirem en el moment pel qual van ser triades. Poden passar dècades abans no els arribi el dia. Altres botelles convé consumir-les perquè hi ha el perill que es facin malbé.
Amb els llibres de pedagogia passa una cosa similar. A casa en tinc alguns que, en el seu dia, em van marcar o em van inspirar alguns projectes i maneres d’entendre la feina. Els conservo, encara que no els rellegeixi; sé que hi són i els tinc a mà. Las invariantes pedagògicas, per exemple, n’és un, com també ho són Carta una maestra o La pedagogia del oprimido, per exemple.
També, de tant en tant, toca fer esporga i els llibres que no han aguantat el pas del temps acaben al contenidor de paper. Acostumen a ser teories que han tingut el seu moment però que no ens han aportat res o gairebé res. No citaré títols per no molestar ningú però segur que els teniu al cap.
Aquest mes s’ha reeditat “Escola i creativitat”. Encara conservo l’edició original del 2003.
Recordo que em va fer molt de servei i em va inspirar per fer algunes accions d’escriptura a la biblioteca, seguint els consells que en Ramon Besora explica en aquest assaig.
L’edició que s’ha publicat té l’afegit d’un pròleg d’en Josep González-Agàpito, doctor en Ciències de l’Educació, on podem llegir frases tan elogioses com aquesta:
També hi trobarem, en aquesta publicació, entre línies, tota una subtil guia didàctica. Una engrescadora proposta per motivar els alumnes a atansar-se a la nostra esponerosa herència cultural tot encomanant el plaer de l’escriptura, la lectura i l’autèntica literatura.
M’ha agradat tornar a llegir les paraules de la Marta Mata presentant l’obra i emprant paraules tan valuoses per a nosaltres com escola, creativitat, llibertat, educació, rotllana, etc. La Marta Mata va ser un referents de molts mestres i serà mereixedora d’un gran homenatge el proper curs en què recordarem els cent anys del seu naixement.
I, per acabar-ho de rematar, una contracoberta que és la cirereta que hi posa en Gabriel Janer Manila i que de ben segur ha fet vesar alguna llagrimeta a en Ramon.
De què va Escola i creativitat?
És un recull de les experiències viscudes per en Ramon durant els anys que va estar a l’escola El Puig d’Esparreguera. Explica tot el treball que van fer els alumnes relacionat amb la poesia i especialment amb l’obra d’en Miquel Martí i Pol.
Ens mostra fil per randa tot el cicle per arribar a fer viure el fet poètic als alumnes, anant de la teoria a la pràctica, llegint, il·lustrant, aprenent a recitat, creant les pròpies poesies, aproximant-se a la poesia visual, elaborant relats col·lectius, etc. En definitiva tota una lliçó de com aconseguir encendre la passió per les paraules, per les rimes, per l’observació de la natura i dels petits detalls.
Especialment imaginatiu és el capítol dedicar a “Sarpingàlia”, els jocs de les lletres i les paraules. Crec que és un bon llibre per als mestres que comencen i no tenen clar el camí a seguir.
M’alegra que torni a estar a la nostra disposició. Aquesta “Escola i creativitat” és com els bons vins. Millora amb el pas del temps.
Felicitats Ramon!
LES DADES: Títol: Escola i creativitat. Experiències pedagògiques Autor: Ramon Besora Editorial: Associació de Mestres Rosa Sensat Pàgines: 144 Barcelona, 2025
El cap de setmana passat, vam anar al XX Encuentro de animadores a la lectura, que es va celebrar a Arenas de San Pedro.
Són unes jornades que organitza el col·lectiu “Pizpirigaña” i allà s’aplega gent que comparteix el mateix interès per la literatura: autors, editors, periodistes, mestres, bibliotecàries, animadors, contacontes, etc.
En aquesta edició hi havia 170 persones inscrites.
La gràcia de les Jornades és que se celebren en un lloc preciós, al peu de la Sierra de Gredos, a Arenas de San Pedro, enmig del bosc. Voldria destacar l’excel·lent organització, la col·laboració de les escoles de la zona i la cura amb que cuiden tots els detalls. No és estrany, doncs, que moltes de les persones assistents siguin repetidores un any i un altre.
Nosaltres vam anar a recollir el Premi Pep Sempere i a fer la presentació de les activitats que organitzem a l’Espai Llamps i Centelles. En Ramon Besora, la Laura Lagunas i jo mateix vam parlar de com incentivar els infants i joves a llegir i escriure. Se’ns va fer curt. L’any vinent hi tornarem.
Demà, després de la Tertúlia, dedicarem una estona a comentar com va anar tot plegat i els contactes que hem fet amb grups com el nostre d’Andalusia, Castella-la Manxa i la Rioja.
La Nati Bergadà ha organitzat una comunitat de mestres, professors i especialistes en tot allò que té a veure amb l’educació. Actualment, hi col·laboren activament més de 30 persones i el grup de Telegram, format per més de 800 docents, cada dia va creixent.
Tot el material està ben distribuït en el web https://docents.cat/ i a disposició dels més de 980 membres de la comunitat, previ pagament d’una quota que compensa les hores i hores de feina.
He col·laborat oferint dues masterclass sobre biblioteca escolar i de tant en tant presento unes càpsules d‘uns trenta minuts aproximadament per recomanar lectures sobre temes concrets.
La penúltima és un recurs on explico la importància de parlar amb els infants i joves sobre la igualtat de gènere a l’escola.
La igualtat de gènere és un dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS), de moment aquest objectiu no l’hem assolit, però eines i llibres que ens poden ajudar a visibilitat la lluita per la igualtat n’hi ha molts i molts bon. A la càpsula n’explico uns quants.
Podeu veure una petita mostra de quatre minuts, a continuació:
Els clubs de lectura, fàbrica de joves lectors, ens recomanen llibres.
Ahir, a l’Ofici d’educar vam celebrar la Diada de Sant Jordi, parlant del potencial dels nombrosos clubs de lectura que hi ha arreu de Catalunya, a les biblioteques, llibreries i escoles. L’Elisabet Pedrosa ha redactat el següent resum:
Els clubs de lectura contribueixen a despertar la motivació i el plaer de llegir, l’esperit crític i l’educació i la vocació literàries
Per crear i consolidar l’hàbit lector des de ben petits, a Catalunya hi ha més de 450 biblioteques, que són el motor de centenars de clubs de lectura, 800 només a la ciutat de Barcelona, amb més de 10.000 usuaris. De la voluntat de compartir el que s’ha llegit van néixer els clubs de lectura a finals del segle XX a la biblioteca Francesca Bonnemaison, del barri del Born, inspirats en els “reading clubs” del Regne Unit. Es van anar expandint i ara pràcticament no hi ha cap biblioteca sense un club de lectura, assegura Óscar Carreño, impulsor de clubs de lectura i autor d’“El eco de las lecturas. Introducción a los clubes de lectura”:
“L’èxit dels clubs de lectura neix de la necessitat de trobar espais de conversa, és transgressor i revolucionari llegir per parlar cara a cara; i s’ha estès també per la senzillesa del seu funcionament.”
Els clubs de lectura creen joves lectors i desperten el debat, i la reflexió al voltant d’un llibre i les vocacions literàries (font Maria Gajas)
Convertir la lectura en un plaer, en lloc d’una obligació
Els clubs de lectura han traspassat les parets de les biblioteques i ara n’hi ha a llibreries, cafeteries, restaurants i presons. La Maria Gajas, professora, màster en Biblioteca Escolar, condueix diversos clubs de lectura, com el de la llibreria Lectors, al Tren!, de Rubí:
“Tenim joves lectors que venen perquè volen, i fins i tot repeteixen. Els proposem llibres que interpel·lin el seu context, adaptant les activitats i el registre a l’edat. Tot i que validar un títol que ells triïn per llegir i comentar entre tots té un poder enorme, per la gran força de la recomanació entre iguals.”
La clau és rebaixar l’obligatorietat per aconseguir el plaer per la lectura, fàcil en el cas dels petits però més complex per als adolescents, i apunta Carreño una solució:
“Les lectures explosives: buscar els efectes explosius de la lectura fora del llibre: farcir un marc d’activitats insospitades, com una visita al Camp Nou o al clavegueram, que facin arrelar en el jove l’exercici de la lectura. És la capacitat i la potència de crear una imatge que arreli i perduri en la memòria del lector.”
Les lectures explosives porten el debat més enllà del llibre per motivar els joves lectors i perquè els deixi emprenta la història (font Òscar Carreño)
Que cada infant trobi el seu llibre
Sobretot ser un model lector, reivindica Jaume Centelles, autor de “La biblioteca, el cor de l’escola” i “El abrazo de la literatura”, i trobar un llibre que els interessi:
“Un llibre ha de tenir 3 coses perquè els enganxi i contribuir a crear l’hàbit lector: que els diverteixi, que els desperti emocions i que aprenguin, que els aporti coneixements.“
I perquè cada infant trobi el seu llibre algú els l’ha d’oferir, una feina conjunta de docents, bibliotecaris, llibreters i famílies, assevera Centelles. Funciona també fer connexions amb altres llibres, sèries, pel·lícules o videojocs, assegura Maria Gajas.
Cal fer veure als joves que la lectura continua sent un element de prestigi, proposa Carreño, tot i que reconeix que durant l’adolescència la vida sovint no passa pels llibres, però si s’ha sembrat la llavor durant la infància no hem de patir, tard o d’hora hi tornaran, assegura convençut.
Imatges molt ben dibuixades amb una frase. Coses que fan bona olor o coses que fan llum, o coses que tenen ratlles, i hi ha 5 o 6 imatges que ho il·lustren. Què tenen en comú una crispeta i una granota? I una llauna de tonyina i un paraigua? És un llibre amb més de dues-centes imatges amb el qual jugar i descobrir que el que aparentment és molt diferent pot tenir més semblances de les que imaginem.
És una biografia del futbolista brasiler Pelé. És la història de dos amics inseparables i units per una passió: el futbol. Junts muntaran un petit equip de futbol per participar en el campionat de la seva ciutat. I a través del futbol aprendran que el que de veritat importa a la vida no és competir, sinó compartir i passar-ho bé. És un llibre sobre l’amistat, la família, la tolerància, el racisme o les desigualtats socials, ideal per als amants del futbol.
Si de petits sembrem la llavor de la lectura, despres de l’adolescència hi tornaran, asseguren els experts
La Clàudia té un misteriós veí nou, que ha arribat carregat de caixes de llibres i que només es comunica amb pòstits. Qui deu ser? A què es dedica? Per què viu sol? Les respostes li arribaran via pòstits. Llibre d’intriga, molt divertit i per passar una molt bona estona.
La Sra. Smith, una senyora gran enfadada amb el món, decideix marxar d’on viu, a la recerca d’un indret on la vida sigui com ella recorda de quan era petita. Però l’arribada d’una científica amb els seus fills, A, B i C, li trastocarà tots els seus plans de partida. Divertida novel·la sobre la família i l’amistat, amb uns personatges brutals, i molt ben escrita.
És la història d’una nena a qui li regalen un porc com a animal de companyia per al seu aniversari. A partir d’aquí comença una història divertida i amb un punt de misteri al voltant del porc i de les salsitxes que surten d’aquest animal. És una història esbojarrada, divertida i amb tocs de misteri que us farà mirar les salsitxes amb uns altres ulls.
És un gat a qui no li agraden els imprevistos, i quan s’està preparant per menjar una sardina per sopar, truquen a la porta. Primer no vol obrir la porta, però truquen moltes vegades, i és un pingüí, amb una motxilla a l’esquena, disposat a quedar-se a casa seva sense permís. Com s’entendran dos animals tan diferents? És un llibre molt divertit.
Cinc animals de la vall de Blim es desperten un matí convertits en persones. Què està passant? S’han convertit en animals màgics, éssers fantàstics que han de complir una missió: aturar els plans del malvat mag Otto. Té algunes pàgines en format còmic i és ideal per als que els agrada molt la fantasia.
És un manifest a favor de la contemplació de tot allò que ens envolta, un al·legat a anar per la vida amb paciència i observant tots els petits detalls: plantes, insectes. Escrit de manera accessible i il·lustrat amb rigor científic, és molt més que un catàleg d’éssers vius. És un instrument per educar la nostra mirada i deixar-nos portar per tot el que ens ofereix la natura. A partir de 10 anys.
Recomanat per a nens i nenes a partir dels 10 anys. És un còmic preciosament il·lustrat que explica la colpidora història de dues germanes jueves, la Lisou i la Mylaine, que veuen com el nazisme els destrossa la família. La germana gran va a un camp de concentració i s’explica tot el periple d’aquest exili, en la primera part de dos llibres (la segona part es publicarà aviat i és la història de la germana gran). Una història basada en fets reals de la família de l’autora.
A partir de 14 anys
📚La trilogia de “Noceà”, de Ricard F. En el futur, el nivell del mar ha desfigurat Europa, i ha convertit l’oceà en el Noceà. La societat, governada per la dictadura neoliberal de Systema, viu submergida en conflictes socials continus. Arribada a l’adolescència, l’Atari pren la decisió de venjar la mort de la mare a mans de la policia quan ella era petita i lluitar per la justícia social, amb l’ajuda de la Tika, una altra òrfena revoltada. Ideal per al públic juvenil i lector de còmics, especialment interessats en la ciència-ficció, la distopia i les històries d’acció i aventura.
L’N té gairebé 15 anys i somia ser cinturó negre. Però l’N també vol fer un petó al Raul. L’N és adolescent, i li passen totes les coses que passen als adolescents, i ho deixa tot per escrit: fa esport, no li agrada escriure, però en el fons el llibre és el seu diari. És un retrat sobre l’adolescència, sense lliçons, recomanat a partir de 3r d’ESO.
La Xènia vol ser metge i estudia molt per aconseguir-ho. Però un dia s’enamora d’algú amb qui comparteix la seva passió per la lectura. És algú a qui només coneix a través d’internet i que acaba no sent qui ella s’imaginava. Enganyada, ho confessa tot als seus pares. Aviat, però, un paquet inesperat li revelarà la identitat de la persona misteriosa. Tot un nou clàssic contemporani per a joves amb èxit assegurat.
La recomanació entre iguals té una força enorme,reconeixen els experts
L’autor fa un retrat de l’estrella del futbol, Leo Messi, que amb 13 anys arriba al FC Barcelona. És quan comença el camí que el portarà a convertir-se en el millor jugador de tots els temps. Llibre ideal per reviure el privilegi de veure jugar Messi i per utilitzar l’eina de l’esport per introduir els joves a la lectura.
El brutal assassinat de la dona i el fill d’un famós jugador de bàsquet de l’NBA sacseja la vida quotidiana d’una ciutat tranquil·la. El sergent Joan Pons i el seu equip acabaran descobrint, no sense pressions i trampes, una trama pensada al detall durant molts anys. Llibre d’intrigues, que va rebre el Premi Edebé de Literatura Infantil i Juvenil el 2009.
Els clubs de lectura contribueixen a despertar la motivació i el plaer de llegir i de compartir històries
Recordo que a l’Hospitalet, a finals dels anys 80 i principis dels 90, fèiem unes trobades mensuals on hi participaven mestres, bibliotecaris i algun llibreter. Ens reuníem al Centre d’Estudis i xerràvem de literatura, d’animació a la lectura i de com podíem fer de la nostra ciutat un lloc més lector. Una de les accions era un butlletí anomenat “Sopa de lletres”, com el grup, on publicàvem temes, entrevistes a autors, receptes per invitar a la lectura, i tot allò relacionat amb l’educació literària dels infants i joves.
En un dels butlletins, abril de 1990, li vam demanar a la Roser Capdevila que ens fes la il·lustració per a la coberta. Han passat 35 anys però encara conservo aquell butlletí on es veu el drac muntat a una vespa passant pel damunt d’un Sant Jordi abatut, i una gallina que llegeix.
Aquest és l’estil de la Roser Capdevila: sorneguer, enginyós i amb un punt subtil que ens obliga a mirar una mica més enllà del que es veu a simple vista.
Aquest dies a les escoles s’està preparant la Diada de Sant Jordi perquè tot just en tornar de les vacances celebrarem un dels esdeveniments més esperats del curs.
En aquest blog, fa setze anys vam començar a pujar recomanacions de lectures que ens han agradat. Normalment dos cop l’any, coincidint amb els dies previs a Nadal i Sant Jordi. Les podeu trobar a la pestanya superior, allà on diu Recomanacions. Guies de lectura.
Acostumem a dir que la tria sempre és personal i consensuada amb un petit grup de mestres, llibreteres i bibliotecàries amigues. Si us serveixen d’orientació, ja ens va bé, però sempre aconsellem que aneu a les llibreries i biblioteques i remeneu, pregunteu i llegiu pensant en els vostres alumnes.
Us passem el llistat, ordenat per cicles. Al final, trobareu el tríptic que podeu descarregar.
CICLE INFANTIL
Blau Pop Aurore Petit. Combel Cesc i Alabert. On són les galetes? Chris Naylor-Ballesteros. Cruïlla La bicicleta del senyor Ruraru Hiroshi Ito. Club Editor Un any molt enfeinat Leo Lionni. Kalandraka Don Romualdo Margaria del Mazo. Tres Tigres Tristes El monstre blau Petr Horácek. Joventut ¡Yo puedo sola! Kathrin Scharer. Lóguez La Júlia i els seus amics. Estiu Marianne Dubuc. Tramuntana El drac forner Devin Elle Kurtz. Astronave On amagar una estrella? Oliver Jeffers. Andana
CICLE INICIAL
Menjacabòries Anthony Browne. Kalandraka Mai ballis amb un dinosaure Pamela Butchart. Libros del Zorro Rojo El gat Boris. L’avió Erwin Moser. Flamboyant Topotip i Topotap Roberto Piumini. Libros del Zorro Rojo. Llop a la neu Matthew Cordell. Corimbo Travesía Les tres pedres Olivier Tallec. Birabiro La noguera Gonzalo Moure. Akiara Books Coses que sí, coses que no Bernadette Gervais. Petaletras No estoy perdido Kashelle Gourley. Catapulta Del costat bo Marido Viale. Kókinos
CICLE MITJÀ
La hacedora de barcos Nono Granero. Diego Pun Guia il.lustrada de les tragèdies de cada dia Noritake Suzuki. Libros del Zorro Rojo Extrañas parejas Pablo Albo. Pastel de Luna Per a què serveix? Jose María Vieira. A Fin de Cuentos L’intercanvi L. Karol. Bindi Books Soc un bosc Alex Nogués. Savanna books El frac del pingüí Carlos López. Baula Jan el gran Marjorie Weinman. Blackie Books Ha nascut una illa Virginie Aladjidi. Zahorí Books Estol de núvols Irma Borges. Akiara
CICLE SUPERIOR
Observologia Giselle Clarckson. Libros del Zorro Rojo El salt de la granota Teresa Franquesa. Combel 102 dites il·lustrades Joan Antoja. Cossetània Soy un punto Guiancarlo Macri. Editorial San Pablo Marieta i el mort Carles Cano. Diputació de València Pirates. Tota la veritat Ekaterina Stepanenko. Takatuka Cant de riera Lola Casas. Alpina L’extraordinària vida d’un gos a les últimes Joan Berlanga. La Galera Qui és el primer? Rànquings animals Radka Piro. Animallibres Earhart. L’increïble vol al voltant del món d’una talponeta Torben Kulhman. Joventut
Demà, dijous 3 d’abril, a la Biblioteca Tecla Sala de l’Hospitalet, se celebra la novena edició del First Literary Dates (FLD), que són unes trobades d’alumnes lectors de secundària.
Enguany hi participaran 380 alumnes de 15 centres de secundària de Catalunya, dels quals 3 són de l’Hospitalet (Mercè Rodoreda, Bellvitge, Europa)
El FLD, consisteix en promocionar la lectura i la comprensió lectora a partir dels interessos dels alumnes. Se’ls proposen diversos menús literaris. A cada menú hi ha unes 10 lectures. Hi ha menús de terror, de ciència ficció, romàntics, japonesos, etc. Cada alumne llegeix els llibres dels menú que li interessa i aquestes lectures es comparteixen amb la resta de lectors del mateix menú.
A l’abril es troben tots els instituts que participen del projecte i es tornen a comentar els llibres però amb alumnes d’altres centres. Són com les cites a cegues però amb nois i noies que comparteixen les mateixes inquietuds literàries.
La trobada de tots els centres serà a partir de les 16h a la biblioteca Tecla Sala.
Un parell d’enllaços per complementar la informació:
El 2 d’abril se celebra el Dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil en record i homenatge a Hans Christian Andersen.
Aquest esdeveniment mundial, organitzat per l’IBBY, va començar el 1967 i cada any és una de les seccions nacionals l’encarregada de convidar un escriptor i un il·lustrador del seu país a escriure un missatge i a dissenyar un cartell, respectivament.
Enguany, ha estat la secció holandesa (IBBY Nederland) l’encarregada. El missatge ha estat obra de l’autora Rian Viser i el disseny és una creació de Janneke Ipenburg.
L’IBBY España/OEPLI, com a secció espanyola de l’IBBY és l’encarregada de promocionar la diada i d’editar el cartell i el missatge en les quatre llengües oficials de l’estat.
Si demà teniu oportunitat de llegir el missatge als vostres alumnes i dedicar una estona a explicar o llegir un conte d’Andersen, per exemple, serà una bona manera de contribuir a recordar que la literatura infantil existeix, encara que no ho sembli.
Amb la presència silenciosa del cartell de la pel·lícula “Dies de ràdio” de Woody Allen, el passat dijous 13 de març vam celebrar la tertúlia clandestina dedicada a la relació entre els mitjans de comunicació i la literatura i l’educació. Volíem sobretot recordar als bons professionals que, com l’Elisabet Pedrosa, hi dediquen bona part de la seva vida a establir aliances, lligams i connexions entre les persones que conformem la mateixa constel·lació dels ideals d’un país que aposta per la criança. Sabem que no estem en el millor moment social, ho veiem constantment a les notícies que ens arriben d’arreu del món i ens parlen de guerres, dictadures i personatges que només pensen en el capital i el lucre personal. De mica en mica, ens anem acostumant i això no és bo. Sortosament, hi ha persones que s’entesten a intentar que els valors de l’humanisme no s’oblidin i per això la tertúlia tenia molt de sentit.
Primer vam fer una mica d’història i vam recordar alguns dels periodistes que han apostat per donar veu i opinió a aquest món meravellós de l’educació i la literatura. Vam parlar d’en Joan Barril, d’en Carles Capdevila, d’en David Guzmán, de la Núria Toril i de l’Elisabet Pedrosa que en el seu darrer llibre escriu com, amb el suport de les més de nou-centes persones que segueixen el canal de Telegram, parlem de criança, de família, d’escola, de joc, de sexualitat i educació, de lectura i de lleure, d’art i tecnologies, de relacions de parella, de reproducció assistida, d’adopcions i acollida, i de molts altres temes relacionats amb l’educació amb el més ampli sentit. I tot això, amb una hora de programa setmanal. Una hora a la setmana, com el programa AULA LH de la tele de l’Hospitalet. Comparat amb les hores que es dediquen a l’espectacle, al futbol, a la música, a la política i altres divertiments no és gran cosa, ja ho sabem.
A la tertúlia vam presentar el llibre “L’ofici d’educar” on es resumeixen les entrevistes a dotze de les persones que han passat pel programa i que apareixen a la portada. Ens hagués agradat que l’Elisabet ens parlés de com són aquestes persones sàvies, cadascuna en el seu camp, però el temps no donava per molt. Així que ens vam centrar en una mena de “disc sol·licitat” i vam arribar on vam poder.
Primer, la figura d’en Xavier Melgarejo va centrar el nostre interès perquè aquest mestre va viure i treballar a Finlàndia durant alguns anys i entenia perfectament què ens diferencia com a societat. En Melgarejo, al programa, recordava com el luteranisme va tenir una gran influència en impulsar l’aprenentatge de la lectura fa cinc cents anys o més, perquè saber llegir la Bíblia era el camí de la salvació i per això es va reduir dràsticament l’analfabetisme. També ens va explicar que els nens comencen a anar a escola als set anys i porten penjada al coll la clau de casa, de manera que així comença el seu procés d’emancipació.
A Finlàndia, ho sabem, els millors mestres es dediquen a cuidar els infants dels primer anys de vida perquè han entès que es quan adquireixen els fonaments de tots els aprenentatges posteriors.
El capítol dedicat a en Melgarejo el recomanem especialment als mestres i estaria molt bé que els poguessin llegir els qui volten per la Via Augusta.
Després, li van demanar a l’Elisabet que ens recordés com va anar la entrevista (o les entrevistes) amb la Marina Garcés, persona admiradíssima a l’Hospitalet i que ens encantaria que trobés un forat a la seva agenda i ens fes una visita. Del que es va comentar destaco aquesta frase del llibre:
L’escola no fa màgia: ni genera igualtat automàticament ni fa millor la democràcia perquè sí. Ni fa feliços als nens i als joves necessàriament. Més aviat fa el contrari: segrega, classifica, jerarquitza i conté la violència que la mateixa societat infiltra quotidianament en els cossos i les ments de joves i infants. I demanava que la societat no delegui tota l’educació en l’escola.
També es va parlar de les entrevistes amb en Pep Guardiola i amb la Maria Nicolau, persones conegudes, mediàtiques, i que tenen aportacions que convé seguir.
No vam tenir més temps però us convidem a buscar el llibre i anar-lo assaborint capítol a capítol. Val molt la pena. També podeu buscar les entrevistes que estan guardades al web: https://www.3cat.cat/3cat/lofici-deducar/
Una bona part de la trobada la vam dedicar a que l’Elisabet ens expliqués la seva trajectòria professional. Va ser molt interessant i també va tenir moments molt emotius quan va parlar de la seva família. Aquest capítol queda en el records dels assistents a la Clandestina. Són moments que s’han de viure i no es poden explicar.
Va ser una de les millors tertúlies que hem tingut i tot gràcies a una dona que, de petita, tenia tanta vergonya que no s’atrevia a parlar perquè li saltava el cor per la boca… i mira on ha arribat. Gràcies Elisabet!
La invitació a la lectura 