El cocoter, una nova revista per a nois i noies

Quan fem reunions amb els pares i les mares, els proposem accions senzilles per encomanar l’hàbit de la lectura als infants i n’hi ha algunes que no fallen mai.
La més efectiva sol ser que el nen o la nena vegi a casa un ambient lector. Si la mare i el pare van amb un llibre, diari o revista sota el braç i passen estones llegint en silenci, diàriament, el nen, inevitablement, per imitació (que és com aprenem) valorarà i s’afeccionarà a aquesta activitat.
Una altra que resulta efectiva és assignar un dia a la setmana per anar a la biblioteca o llibreria més propera a remenar i deixar que triïn ells mateixos el que els vingui de gust. Després a casa, cal asseure’s i compartir la lectura (de lectura compartida ja n’hem parlat abastament).

Aquestes dues accions impliquen una dedicació i un temps que, de vegades, costa de trobar. En canvi, n’hi ha d’altres que són ben simples i que també actuen de manera poderosa per estimular el desig de saber, el gust per la lectura. Em refereixo a les subscripcions a les revistes. Al mercat en trobareu algunes de molt bones, per a totes les edats, fetes a casa nostra com El Tatano, Cavall fort o Namaka i també traduccions de potents grups editorials com Cucafera o Tiroliro.
Sigui com sigui, el ventall és prou ampli, indicatiu que tenen sortida i que hi ha interès en rebre a casa periòdicament un material que s’espera amb il·lusió perquè proporciona estones d’entreteniment familiar i ofereix motius de joc i de conversa.

Fa un dies vaig conèixer una nova iniciativa: la revista COCOTER. El primer número no l’he pogut llegir encara. Vaig comprar el segon.
Seran d’aparició trimestral. Aquest (i pel que he entès, tots seguiran el mateix format) és generós en la forma i el nombre de pàgines i està tan ben enquadernat que és fàcil de conservar i arxivar.
Cada revista tracta un tema sobre el que s’ofereixen tota mena de recursos. En aquesta segona es commemora el 50 anys del viatge a la Lluna i hi ha contes, poemes, còmics, informacions precises, dades curioses i fins i tot entreteniments que giren al voltant de la Lluna i els viatges espacials. Per als grups d’alumnes que facin un projecte sobre astronomia pot resultar un material molt valuós i per això, les escoles faran bé de subscriure’s i guardar-les a la biblioteca.
La revista està adreça a infants a partir de 7 anys. Si voleu fer una ullada al projecte podeu accedir-hi al seu web: http://www.cocoter.cat

Última sessió del club de lectura infantil

Dissabte vam celebrar la darrera sessió del club de lectura «Kanalla (in)explicable» amb una lectura dramatitzada i recordant totes les activitats que hem anat fent durant el curs escolar, des de la primera «Ciudad laberinto» i passant per «L’arbre de nadal del senyor Eudald»,«El jardí curiós», «Qui soc, avui?», «No és culpa meva» i altres, fins a vuit. Hem tingut la complicitat dels pares i mares i hem rebut la visita d’un autor, d’una il·lustradora i d’un traductor. Un goig, tot plegat.
Ens hem quedat amb les ganes de repetir l’experiència, naturalment, si és que les llibreteres ens volen acollir el proper curs.
A la festa de comiat vam repartir els diplomes acreditatius, vam ballar, jugar amb globus i no van faltar els refrescos, els “ganxitos” i les patates.
Gràcies, Kanalla per tot el que ens heu ensenyat! Hem aprés molt, tots.

Entrevista a Picanyol

Ja es pot llegir el darrer Faristol, la revista de referència dels lletraferits que ens movem per les escoles, biblioteques, places dels pobles i ciutats d’arreu dels Països Catalans.
És la que fa 89 i està dedicada als món dels còmics.
En destaco l’emotiva entrevista que fa en Pep Molist al gran Picanyol, un dels il·lustradors del qual trobem dibuixos seus a moltes escoles (amb permís de la Pilarín i de l’omnipresent Turu) perquè diria que les ha visitades totes (o gairebé).
El seu Ot és mereixedor d’una escultura (crec que la té… a Moià?) en algun espai significatiu de casa nostra.
Si us voleu descarregar la revista en format pdf heu d’anar a la pàgina web del CLIJCAT i allà la trobareu. (https://www.clijcat.cat/faristol/)
Podeu llegir l’entrevista a en Picanyol, clicant AQUÍ

Amb la B de Bromera

Recentment he assistit a la Jornada formativa «Com potenciar la lectura en un entorn digitalitzat» organitzada per la Fundació Bromera pel Foment de la Lectura i he pogut conèixer la bona gent que allà hi treballa.
M’ha agradat veure la professionalitat amb la que han organitzat aquesta trobada.
Hi ha hagut dos aspectes que voldria comentar i que durant el viatge de tornada em ballaven pel cap de manera insistent.
Un, referit a l’aposta que fan per la formació dels mestres i professors. No cal ser molt llest per veure que no hi guanyen calers, perquè el preu que paguen els assistents és simbòlic (12 euros) i un cop descomptades totes els despeses (materials repartits, lloguer del local, el sou del personal implicat, etc) es veu que organitzar unes jornades de formació és qüestió de militància, d’apostar per la cultura del país. I la comparació amb el que paguem a d’altres Jornades formatives (no en totes, esclar) ens fa entendre perquè de vegades, hi ha poca matrícula.
La segona reflexió està referida a l’aposta que fan pel valencià com a llengua de comunicació, d’edició, d’arrelament i d’identitat. M’ha semblat extraordinària.

Al web de Bromera podem llegir «ens esforcem per oferir als lectors obres literàries de qualitat que fomenten el plaer per la lectura. El catàleg de Bromera està format per gèneres molt diversos i per col·leccions adreçades a totes les edats, combina l’experiència de trenta anys de trajectòria amb el dinamisme d’un equip jove que aposta per la innovació i l’ús de les últimes tecnologies en benefici del món del llibre i la lectura. La trajectòria de Bromera està històricament compromesa amb el món de l’educació i amb valors culturals, ecològics i solidaris.» És així, tal qual.

De la Jornada que vaig poder compartir, en vaig extreure pensament, idees i propostes de treball que són molt reeixides.

La conferència inaugural va anar de la ma d’en Jordi Adell, doctor en Ciències de l’Educació per la Universitat de València i professor titular de l’àrea de Didàctica i Organització Escolar de la Universitat Jaume I de Castelló, que ens va il·luminar situant el moment actual de les TIC i ens va apuntar alguns camins per on creu que ens mourem en un futur immediat. El símil de les TIC com pastanagues a les que mai no arribem em va semblar una bona trobada. Va fer una defensa aferrissada dels mestres.

Després hi van haver dos tallers pràctics en els que ens van convidar a participar.

El primer a càrrec de la Pilar Garcia, doctora en Didàctica de la Llengua i la Literatura, professora de Secundària i associada de la Universitat de València (UV) i l’Alícia Martí, professora del Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura que ens van fer una pràctica molt divertida amb les aplicacions QR i Instagram, al voltant de les llegendes valencianes.

El segon va ser conduit per en Luis Illueca, professor del Departament de Ciències de l’Educació de la Universitat Cardenal Herrera que ens va parlar sobretot de lectura compartida i ho va exemplificar amb un text que vam debatre en petits grups per mostrar-nos com es pot fer de l’aprenentatge cooperatiu una metodologia activa, social i inclusiva.

Després, a dinar i a la tarda dues sessions més.

La primera em tocava a mi però no vaig poder assistir i en el meu lloc va anar el gran Emmett Brown que va fer un recorregut per la lectura i l’escriptura des de l’època mesopotàmica fins al futur proper.

Es va acabar la Jornada amb la xerrada de la Sandra Capsir, periodista, coautora del llibre Dones valencianes que han fet història i que actualment coordina el projecte Emociona’t amb la lectura. La Sandra ens va explicar com treure aprofitament pedagògic del youtube.

Si podeu, feu una ullada a les publicacions de Bromera entrant al seu completíssim web:
https://bromera.com/

El mascaró de proa llença amarres

Hi ha notícies que tot i que les entenem, no deixen d’entristir-nos, sobretot quan tenen quelcom de pèrdua. Això és el que m’ha passat quan he sabut que «Mascaró de proa» (http://mascarodeproa.blogspot.com/) es jubila i deixa de compartir els seus pensaments a través del blog.
«Mascaró de proa» ens ha acompanyat aquests darrers vuit anys, amb generosa complicitat. Ens ha ensenyat molt de literatura infantil i juvenil i sobretot ha estat un referent en la defensa dels autors catalans.
Hem coincidit poques vegades presencialment (potser la darrera vegada va ser a l’Escola d’estiu de Montserrat de fa, ufff! un grapat d’anys) però la tecnologia ha permès que el pogués llegir setmanalment al blog i també a les seves encertadíssimes cròniques al diari digital Núvol (https://www.nuvol.com/autor/josep-maria-aloy/)
Ara diu que és el moment de deixar-ho. Ho respectem, com no pot ser d’altra manera, però fa mal, Josep Maria. Ens deixes una mica més orfes de veus que ens facin veure que sovint ens equivoquem o que no hem d’oblidar els nostres clàssics perquè al final són allò que ens defineixen.
Josep Maria, cuida’t molt, estimat!

La foto d’en Josep Maria Aloy està extreta del diari digital Núvol.

Llegint Emily Gravett amb la Kanalla Inexplicable

El dissabte, 4 de maig, a la llibreria “la Inexplicable” vam gaudir de la setena sessió amb la «Kanalla Inexplicable». Aquesta vegada vam llegir un llibre de l’Emily Gravett, una autora i il·lustradora anglesa a qui hem anat seguint durant molts anys, des que va ser la triada per iniciar la secció «l’il·lustrador del mes» el gener de 2013.
La sessió la vam començar mirant i comentant alguns dels llibres de l’Emily i vam explicar la facilitat que té per dibuixar animals domèstics.


A continuació, ens vam centrar en la lectura de «Més!», un àlbum que ens parla de la llegenda de Sant Jordi, des del punt de vista d’un drac petit i la seva mare.
Vam acabar el matí fent-nos unes xapetes recordatori de la trobada. A cada sessió repartim una xapa que anem col·leccionant però en aquesta ocasió vam tenir la oportunitat de fer-nos-les “a mida”.
El «llibre de foc» no podia faltar, naturalment.

LES DADES:
Títol: Més!
Autora: Emily Gravett
Il·lustradora: Emily Gravett
Adaptació: Núria Font
Editorial: Cruïlla
32 pàgines
ISBN: 9788466129473
Barcelona, 2012

 

 

 

 

 

La Namaka fa dos anys!

Quan una revista arriba al número 4, solem dir que ha superat la barrera on topen molts altres projectes editorials que es queden en les tres primeres revistes i desapareixen. Ara, la Namaka arriba al número 12, després de dos anys d’anar publicant regularment.
Han canviat el format del web i l’han modernitzat. Val pena que li feu una ullada: http://www.revistanamaka.com

Les editores, la Sara i l’Helena, estan convençudes que la revista (la més gamberra, segons diuen) té un lloc a les cases i a les escoles, com ho tenen el Cavall Fort, la Tiroliro, la Cucafera, i altres, com la “Cocoter”, nova en aquest camp.

Diuen que «Ja han passat dos anys des de la Namaka núm. 1! Hem publicat 12.000 exemplars, hem escrit 384 pàgines plenes d’històries esbojarrades i hem encarregat centenars i centenars d’il·lustracions. I ho hem fet seguint el nostre to namakià, divertit i salvatge, no podria ser d’un altra manera! Els nostres lectors, personetes intrèpides i curioses, han pogut llegir la revista a més de
300 biblioteques d’arreu de Catalunya i les Illes Balears. I, a més a més, Namaka arriba a centenars de bústies de tot Catalunya, Andorra, València i, fins i tot, dels Estats Units. Tot un èxit!»

Amb propostes com aquesta, serem una comunitat més lectora, segur.

Felicitats namakianes!

il·lustracions

 

Com potenciar la lectura en un entorn digitalitzat. Jornada a València

El proper dissabte 11 de maig, a València, la Fundació Bromera organitza una trobada de mestres per compartir punts de vista, impressions, experiències i coneixements al voltant de l’educació, les xarxes socials i el foment de la lectura.
Estic content perquè m’han convidat a participar amb la ponència “Dels jeroglífics als emojis” i també tindré l’oportunitat d’aprendre dels altres ponents, un equip multidisciplinari format per professionals del periodisme, la literatura, la docència i la investigació.
Durant la jornada, aprendrem a aplicar el treball cooperatiu a la lectura comprensiva, descobrirem noves formes de treballar els llibres a l’aula amb ajuda de les TIC i analitzarem les possibilitats educatives dels dispositius digitals, els webs i les aplicacions mòbils.
Podeu veure tota la informació al web de la Fundació Bromera: http://www.trobadaprofessorat.org/
El programa el podeu descarregar AQUÍ
M’acompanyarà el gran Emmett Brown, si arriba a temps… perquè està viatjant pel passat, concretament pels voltants de l’any 1750…

Pluja de recomanacions de joves i criatures per Sant Jordi

“Feliç dia a totes les princeses que volen muntar a cavall, que no esperen avorridament a ser salvades i que es mengen a queixalades la rosa de massapà! Feliç dia a tots els cavallers que saben més i volen més que tacar-se de sang, que són creatius i nobles amb sí mateixos i que es deixen salvar quan els fa falta!
Feliç dia a tots els dracs que lluiten per trobar el seu lloc al món, que repten els prejudicis del seu entorn per a redescobrir-se i oferir tot el que duen dins! Feliç dia a totes les persones que gaudint de qui són i d’on venen segueixen obertes a pensar –en gran i en veu alta- el lloc cap a on volen anar!”

JOANA RASPALL

Ahir vam fer un programa especial a “L’ofici d’educar” (Catalunya radio) amb les recomanacions literàries d’un grapat d’infants i joves que van explicar quins són els seus gustos. Va ser molt pedagògic i és d’agrair que la radio pública hi dediqui espais a la literatura infantil i doni veu als veritables protagonistes.
Vam poder escoltar als nens i nenes de l’escola La Maquinista de Barcelona; i vam parlar amb quatre alumnes del Col·legi Sant Andreu de Badalona (la Noa Nabonne, en Pau Cerrada, la Marta Vicente i la Carla Navarro) ben acompanyats per l’Albert Correa, el seu mestre.
També hi eren l’Oblit, llibretera de Casa Anita i la Mar, editora de Babulinka Books.
“L’ofici d’educar” és un programa necessari i diferent perquè es nodreix dels suggeriments de molta gent (pares i mares, mestres, psicòlegs, etc.) interessats en la criança dels infants. En aquest sentit, el seu canal Telegram és bàsic per copsar què ens preocupa i que ens motiva.
Tant de bo tingués més ressò i un horari millor, com disposen, per exemple, (ai!) els esports. Seríem un país més culte i millor, segur!

Podeu escoltar la gravació entrant al web de l’ofici d’educar. També el podeu sentir clicant a
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/pluja-de-recomanacions-de-joves-i-criatures-per-sant-jordi/audio/1036983/

Feliç Sant Jordi, amics i amigues!

Per Sant Jordi, cap nen hospitalitzat sense conte

S’acaba de publicar el cinquè conte del projecte literari «CAP NEN/A SENSE CONTE». Es titula «El tresor del pirata Ferric» i segueix l’estil dels quatre anteriors: Unes il·lustracions en blanc i negre perquè els infants les puguin acolorir i un text en català i en anglès.
El cost d’impressió s’ha finançat gràcies a la col·laboració de nombres empreses del Vallès i altres poblacions de Catalunya.

La iniciativa és obra de dos professors, l’Antoni Argent i la Núria Ramon, que hi dediquen moltes hores a portar la lectura de forma gratuïta a tothom que ho demani. També s’encarreguen d’un altre projecte similar, “PER SANT JORDI, CAP NEN/A HOSPITALITZAT SENSE CONTE”, que consisteix a portar exemplars a més de 30 hospitals de Catalunya que disposen de servei de pediatria.
Els cinc contes es poden sol·licitar a l’adreça electrònica: antoniargent@gmail.com.
I si voleu descarregar el cinquè, cliqueu AQUÍ
Aquesta acció generosa col·labora amb altres entitats i oenagés com ALEGRIA SIN FRONTERAS, que desenvolupa activitats en els països més desafavorits, prioritzant les intervencions en l’àmbit de la salut, educació i igualtat de gènere. Col·laboren a Gambo, al sud d’Etiòpia, i al Senegal, amb protecció de la infància en risc centrat en escolarització, atenció mèdica, suport nutricional i acompanyament personal i organitzant colònies d’estiu gratuïtes per a nens, nenes i joves en situació de vulnerabilitat. Han posat en marxa una granja de pollastres per tal d’augmentar l’aportació proteica de l’alimentació de les famílies.