22 Agost 2016 by jcentell

Arnold Lobel, l’il·lustrador del mes (agost 2016)

Els llibres de l’Arnold Lobel crec que m’han acompanyat durant els anys que he treballat amb infants de cicle infantil. Especialment la seva sèrie de les dues granotetes Gripau i Gripou, mes conegudes com a Sapo y Sepo, dos amics gairebé més que amics. Em plau especialment recordar-los i compartir-los amb vosaltres.
Ara potser la qualitat de les seves il·lustracions no són d’allò més novedoses però cal recordar que el primer conte de la sèrie Gripau i Gripou (Frog and Toad are Friends) es va publicar l’any 1970 i va ser mereixedor del premi Caldecott.
Si anem una mica més enllà en el temps ja trobarem contes amb una estructura similar. Acabada la segona Guerra Mundial van apareixer un seguit de contes que tenien un vocabulari basat en les paraules més conegudes i comunes, amb frases senzilles i entenedores i histories força emotives. Aquest és l’estil d’Arnold Lobel, un estil molt reconeixible d’altra banda.
Els contes de Sapo y Sepo segueixen aquesta línia de paraules fàcils de llegir (en anglès), frases curtes, paraules que es van repetint i capítols breus. Els llibres de les dues granotes, a més, tenen una força especial per les històries que expliquen.
Arnold Lobel va néixer l’any 1933 i als cinc anys, degut a la separació dels seus pares, es va instal·lar amb la seva mare a casa dels avis, a Schenectady, Nueva York. Des de ben petit ja va tenir vocació pel dibuix i per inventar històries i així va ser com va anar a parar al Pratt Institute, on va estudiar art i va conèixer a Anita Kempler, il·lustradora de contes infantils que es va casar amb ell i va passar a signar els seus contes amb el nom d’Anita Lobel.
Els llibres que va fer Arnold Lobel, arriben al centenar, setanta dels quals són escrits per ell mateix. Malauradament a casa nostra no han arribat gaires títols, però actualment l’editorial Kalandraka està fent un esforç per anar–los traduint.
Arnold Lobel va morir a Nueva York l’any 1987 víctima de la SIDA, però si ens hi fixem bé encara el podrem veure amagat en moltes de les seves meravelloses il·lustracions.
Alguns dels llibres que podem trobar en català o castellà són:
La sèrie de llibres sobre Sapo y Sepo que gira al voltant de l’amistat entre aquests dos personatges força diferents. L’un és neuròtic, poruc i irritable,l’altre és més assenyat i comprensiu.

Sapo y Sepo son amigos
Sapo convida al seu amic Sepo a passejar pel bosc, però Sepo no té ganes de fer res perquè vol dormir. Per això, el seu amic s’inventa amb molt enginy alguna cosa que el motivi. Tots dos comparteixen una vida amb experiències molt divertides, gaudint del que els succeeix dia a dia.
Sapo y Sepo, inseparables
Sapo i Sepo ho comparteixen tot. Els dos surten a passejar, tenen cura del jardí, comparteixen el menjar i viuen aventures fantàstiques. Encara que són força diferents l’un de l’altre, es complementen perfectament.
Sapo y Sepo, un año entero
Es descriuen les aventures de Sapo i Sepo al llarg d’un any. A l’hivern, Sepo no vol sortir de casa perquè té fred. A la primavera s’amaga darrere d’una cantonada. A l’estiu té por que calor desfaci els seus gelats i a la tardor cauen les fulles. La història finalitza amb el sopar dels dos amics la nit abans de Nadal.

Días con Sapo y Sepo
Llibre dividit en cinc capítols.
En el primer, “Mañana”, es presenta a Sepo com un personatge mandrós i desordenat. La roba tirada pel terra de l’habitació… fins que decideix ser més endreçat.
En el segon, “La cometa”, Sapo i Sepo aconsegueixen que el seu estel voli molt alt, fins al cel.
En el tercer, “Escalofríos”, Sapo i Sepo tenen por i esgarrifances en recordar al “Viejo Sapo de las Tinieblas”.
En el quart, Sapo li regala a Sepo un barret pel seu aniversari però li va gran i per això, Sapo li recomana al seu amic que pensi en coses molt grans per a què li arribi a quedar a la seva mida.
I en l’últim, “Solo”, Sapo li explica a Sepo que el considera el seu millor amic però que hi ha estones en què li agradaria estar sol.

Histories de ratolins
– Pare, ara ja som tots al llit –van dir els ratolinet. Si us plau, explica’ns una història.
– Faré una cosa millor –va dir el pare. Us explicaré set històries, una per cadascun de vosaltres…
No hi ha res millor que anar-se’n a dormir amb un conte, i si a sobre en són set, com els que explica el pare Ratolí, encara millor.
“Històries de ratolins” s’ha convertit en un referent inprescindible, pels seus textos i il·lustracions senzilles i evocadores.

El porquet
El porquet vivia a la porquera de la masia, li agradava menjar, recórrer la masia amunt i avall i fer bones becaines. Però el que més li agradava era asseure’s al fang tovet i sucós i anar-s’hi enfonsant. El pagès i la seva dona s’estimaven el porquet.
–Per a nosaltres ets el millor porquet del món –li deien.
La neteja de la porquera desencadena una sèrie de despropòsits que converteixen el porquet en el protagonista d’una complexa operació de rescat. La seva desventura ens commou, però alhora ens fa riure. Les il·lustracions reforcen aquest sentit de l’humor, portant-nos des del camp a la ciutat, en un viatge d’anada i tornada inoblidable.

Sopa de ratolí
Però jo no tinc cap conte -va dir la mostela.
-Jo sí que en tinc. Si vols, te’ls explico ara mateix -va dir el ratolí.
-Sí. I afanya’t que tinc molta gana -va dir la mostela…
Un ratolí, que està a punt de ser cruspit per una mostela, li diu que perquè la sopa de rosegador sigui molt més saborosa necessita ingredients de molts contes. D’aquesta manera el protagonista comença a explicar històries a la mustela, que es queda totalment enlluernada.

L’oncle elefant
…Va venir una tempesta i el veler no va tornar. El pare i la mare s’havien perdut al mar. Estava sol. Vaig seure a la meva habitació amb les cortines tancades. Vaig sentir com s’obria la porta. –Hola, sóc l’oncle Elefant -va dir una veu.
Tendresa i sensibilitat són algunes de les emocions que desprèn aquest entranyable relat. El petit elefant, degut a la desaparició dels seus pares, passa un temps amb el seu oncle, el qual gràcies als contes que li explica, a les cançons divertides i als jocs de paraules, aconsegueix mitigar una mica la tristesa del seu nebot. Aquesta dolça història, amb final feliç, està organitzada en 9 capítols que segueixen una estructura circular i amb les il·lustracions realistes, senzilles, de colors suaus i amb clarobscurs que accentuen les formes robustes dels protagonistes.

El libro de los guarripios.
El llibre dels guarripios o porcs que en on els protagonistes dels versos.
Un cerdo, entre todas las cosas,
gozaba al cazar mariposas
y luego al dejarlas
bailar y mirarlas
haciendo piruetas airosas.”

Saltamontes va de viaje
Està descatalogat fa molts anys però si aconseguiu un exemplar de Saltamontes va de viaje xalareu de valent perquè veureu com cada dia és l’inici d’una nova vida.
Saltamontes va de viaje ens explica el viatge d’una llagosta que es va trobant molts personatges i amb cadascun d’ells viu una aventura diferent.

Les il·lustracions d’en Lobel expressen la mateixa tendresa que les històries que explica i formen part essencial de l’obra. Sense les imatges no s’entendrien. Té un traç ferm i una gama molt reduïda de colors.

13 Juliol 2016 by jcentell

Helen Oxenbury, la il·lustradora del mes (juliol 2016)

Helen Oxenbury és una de les il·lustradores que millor comprenen els infants. Sap que de vegades són bruts i estan malhumorats, però sempre són meravellosos. Sap que una de les coses que més agraden als nens petits són els altres nens petits. Per això en el món dels llibres per a infants de zero a tres anys si hi ha algú que és capaç d’enganxar-los a la lectura és ella. Els seus llibres de tapes robustes, cantonades arrodonides i impermeables a les baves són genials.
Ella mateixa explica que quan els seus fills eren petits, va buscar llibres que els poguessin agradar i va veure que el mercat era força pobre. Així que, com que havia estudiat art a l’Escola Central d’Arts i Oficis de Londres, va pensar a dedicar-se.
A mesura que els seus fills es van anar fent grans, també ho van fer els personatges dels seus llibres.

Els llibres de la Helen Oxenbury ens agraden perquè ens fan somriure quan veiem els infants representats amb la innocència diabòlica a la cara que tenen sovint. Les imatges són clares i ordenades i les situacions reconeixibles, fan d’aquests trossets de vida una veritable delícia.
Un punt i part mereixen les il·lustracions de l’àlbum Anem a caçar un ós, la seva millor obra, al meu entendre. Unes imatges en blanc i negre fetes amb carbonet i unes altres a doble pàgina en color fetes amb aquarel·les i uns quadres amb els sons que fan quan passen pels diferents escenaris.

És un conte perfecte per llegir en veu alta o per cantar-lo com fa el mateix Michael Rosen el vídeo següent:

Oxenbury va néixer el juny de 1938, a Suffolk, Anglaterra, i de ben petita ja va disfrutar dibuixant i pintant perquè el seu pare, que era arquitecte, la va ajudar força.
M’agrada la visió dels nens que ens proposa perquè és molt real i allunyada de bons propòsits. Amb les seves pròpies paraules:
“Em fan arrufar el nas els llibres que es proposen ensenyar coses, educar. Un llibre d’imatges és, sobretot, un trampolí per a la lectura. Això és el que espero. El que un llibre ha de pretendre és que el nen vulgui llegir-lo i es pregunti: Oh, Déu meu, ara què passarà? – i passar la pàgina”.
Helen Oxenbury ha estat àmpliament reconeguda pel seu talent. Alguns dels seus molts premis inclouen la Medalla Kate Greenaway, l’Smarties Book, el Book Award, el Globe-Horn Book Award de Boston i altres.
Actualment viu a Londres.

Algunes de les seves frases:

»He il·lustrat tot tipus de llibres. Cada llibre té la seva pròpia concepció imaginativa, i un mitjà i una tècnica adequada.
»Han passat més de 30 anys des de la primera vegada que vaig pensar en fer llibres de cartró. Quan l’Emily, el meu tercer fill, tenia al voltant de 3-4 mesos d’edat, vaig començar a notar que no hi havia llibres per a nadons. La meva filla s’encantava mirant anuncis i catàlegs de material de puericultura: trones, bressols, cotxets, orinals, roba de nadó… Així que vaig buscar llibres que hi tinguessin aquests elements, sense cap resultat. Vaig decidir fer una sèrie jo mateixa -llibres sobre nadons, per als nadons – això era una cosa nova.
»La simplicitat és la clau: Una única figura a cada pàgina, transmetent l’emoció real amb el mínim de la línia. A la pàgina de l’esquerra he dibuixat un objecte del món del nadó – una bola, un gos, sabates, un barret. A la pàgina de la dreta el nadó interactuant amb l’objecte.
»El mitjà que faig servir per pintar depèn de la naturalesa del llibre, la història i els personatges. Per primera sèrie de llibres de cartró vaig usar llapis tous per al contorn i aquarel·la. Que ha considerat que aquesta tècnica seria massa pàl·lida per als llibres de cartró multi-culturals he usat colors primaris a l’aiguada.
»Vaig passar els anys fent ara un llibre i després un altre. Moltes vegades vaig pensar com m’agradaria il·lustrar l’Alícia de Lewis Carroll. Però no sabia com fer-ho fins que una cadena de televisió em va demanar de crear una nova Alícia amb tots els altres meravellosos personatges per a una pel·lícula d’animació… vaig fer una Alícia moderna, una jove del nostre temps, amb un llenguatge corporal segur i relaxat, amb roba senzilla. La pel·lícula mai no es va fer, però el llibre sí i això era el que sempre havia volgut.

»A tots els meus llibres faig una gran quantitat de dibuixos en brut abans d’arribar a la imatge que veig al meu cap. No empro fotografies ni models. Em passo molt de temps veient com les persones interactuen…
»Quan il·lustro un text d’un altra persona, tendeixo a no parlar amb l’autor sobre el que ha escrit. Sovint em trobo amb l’autor més tard, quan el llibre està acabat …

Dels més de vuitanta llibres de la Helen Oxenbury que podem trobar traduïts, segur que molts d’ells han passat per les vostres mans, si més no la col·lecció de ELS LLIBRES DEL NEN PETIT (Al llit, la família, els amics, vestint-se, etc.) que expliquen les diferents situacions quotidianes de la vida del bebè. És una col·lecció de llibres d’imatges per conèixer el món que ens envolta.

Si voleu conèixer una mica més a aquesta autora podeu veure el vídeo següent: https://www.youtube.com/watch?v=AkJboWf5pew

30 Juny 2016 by jcentell

Alberto Ayerbe, l’il·lustrador del mes (juny 2016)

L’Alberto G. Ayerbe és un dels il·lustradors que dibuixa i fa tot el procés amb l’ordinador perquè hi troba possibilitats que amb el llapis o el pinzell no pot fer. Usa especialment el Photoshop sobre tableta WACOM de 21 polsades.
No té un estil definit perquè s’adapta a les demandes. De vegades fa llibres per a infants però si li surt una feina de dissenyar un aparell electrònic o fer un cartell, s’adapta perfectament.
Es va diplomar en Dibuix animat i Story board i això es nota en algunes de les seves il·lustracions molt dinàmiques i amb molt de moviment.
Ara acaba de presentar-se el seu darrer treball que ha fet amb cruïlla /SM per al projecte Rialles i la veritat és que m’ha agradat molt potser perquè s’acosta més al que els infants de cicle infantil comprenen.

Alguns dels llibres que ha il·lustrat l’Alberto són:

Dràcula
Bram Stoker va aconseguir una original recreació del mite del vampir en Dràcula, perquè tot i que va inspirar-se en el folklore i altres obres literàries, va dotar el seu personatge d’una atracció irresistible, i combinà així la por de la mort amb l’afany de la immortalitat i el desig amorós.

Frankenstein
Una nit de tempesta, en l’estiu de 1816, en què la Mary Shelley es trobava amb la seva parella, el poeta Perce Shelley, Lord Byron i dos amics més d’aquest, van decidir escriure cadascun una història de terror. La de la Mary va acabar convertint-se en la seva novel·la més famosa: “Frankenstein”, amb la qual va obtenir un gran èxit.

Ullal blanc
Jack London va ser mariner, cercador d’or, corresponsal de guerra… Va començar a escriure perquè va considerar que podria treure-li de la pobresa i en pocs anys va aconseguir convertir-se en un autor molt conegut. Ullal Blanc és la història d’un gos llop nascut lliure en les planes d’Alaska i la seva trobada amb l’home blanc.

Les mines del rei Salomó
L’escriptor anglès Henry Rider Haggard va tenir l’encert d’aprofitar els seus viatges i estada al sud d’Àfrica per escriure relats sobre els costums i la cultura africanes, que atreien per la seva exotisme. A “Les mines del rei Salomó” queda patent la seva simpatia pels nadius i certa visió crítica de la societat “blanca”, tan obsessionada i corrompuda pels diners.

Tu tries la teva aventura
Aquesta col·lecció per a lectors de 7 a 12 anys d’edat pertany al gènere dels llibre-jocs. En aquestes narracions cal triar el rumb que prendrà la història.
Per exemple, Laberint de jocs
Estàs atrapat dins de l’ordinador! Sense saber ni com ni per què, una nit de tempesta et veus arrossegat a l’interior d’un videojoc. Només superant reptes com escapar d’un comecocos gegant, pilotar una nau espacial o evitar atacs de mags i ninjes, podràs sortir d’aquest laberint de mons virtuals i tornar a casa. Però, ¿tornaràs sol? Afronta una batalla espacial contra la nau nodrissa a la pàgina 8 o evita-intentant arribar a un planeta blau a la pàgina 17. Defensa el temple sagrat d’un espectre a la pàgina 84 o busca abans al maligne Senyor del Bosc a la pàgina 52., aconsegueix un estel donant un bon salt sobre un riu de lava a la pàgina 94 o utilitzant una petxina de tortuga a la pàgina 120.

Si aneu al seu web podeu conèixer què fa com dibuixa:
http://ayerbeilustracion.blogspot.com.es/

També trobareu més il·lustracions al seu port-foli:
http://www.domestika.org/es/ayerbe/portfolio

És d’on he extret les següents imatges.

14 Abril 2016 by jcentell

32 Saló del llibre Infantil i Juvenil a Mollerussa

Un altre any torna el Saló del Llibre Infantil i Juvenil de Catalunya que enguany arriba a la 32ena edició. Se celebrarà de nou a la ciutat de Mollerussa del 17 al 30 d’abril.
Aquest any han escollit com a lema monogràfic “S’ha escrit un crim” de manera que una part dels llibres que s’hi podran veure giraran al voltant dels crims en la literatura infantil i juvenil així com els detectius. Hi podrem trobar més de 4.500 volums adreçats a infants i joves de 0 a 15 anys. Una vegada més el certamen comptarà amb exposicions paral·leles amb les principals novetats editorials i també sobre els il·lustradors i autors de literatura infantil i juvenil convidats.
Si no hi heu anat mai, apunteu-vos ho a l’agenda perquè val la pena.
A més, teniu tota la informació al web de l’Ajuntament de Mollerussa: http://www.mollerussa.cat/?id=czo0OiIyMTY0Ijs=

1 Març 2016 by jcentell

Amor en la biblioteca, poema de Liliana Cinetto

Les biblioteques escolars són espais únics de foment i promoció de la lectura i des d’on sorgeixen propostes didàctiques que permeten als alumnes apropar-se al món de la literatura des d’una nova perspectiva. “Amor en la biblioteca” és un projecte que neix des de la biblioteca escolar i que dóna la volta a la manera d’entendre la poesia cedint el comandament a la direcció de l’alumne.

El Grup de Treball de Biblioteques Escolars del Servei Educatiu Ciutat de Badalona són un grup de mestres que creuen en les biblioteques escolars (i en la necessitat que tots els centres escolars en disposin d’una, amb un projecte ferm i coherent i recursos per a la seva gestió i dinamització). Aquest col·lectiu té com a objectiu final la creació d’una xarxa municipal de biblioteques escolars que, en coordinació amb l’administració local i la xarxa de biblioteques públiques municipals, permeti crear i desenvolupar a cada centre un projecte de biblioteca que fomenti el gust per la lectura, la imaginació i la creativitat i desperti l’esperit crític a partir de propostes didàctiques que ho afavoreixin.

Durant aquest curs estan desenvolupant tota una sèrie d’estratègies basades en projectes i propostes pedagògiques que han d’ajudar-nos a aconseguir-ho. Una de les activitats que van funcionar el curs passat va ser el projecte “Amor en la biblioteca”, un projecte que parteix de la reinterpretació del poema de la Liliana Cinetto.

El projecte capgira la manera habitual de treballar la poesia. Habitualment, es demana als alumnes que escriguin un poema sobre un tema determinat i amb una mètrica específica però en aquest projecte la mecànica és inversa i són els alumnes qui, a partir del que els hi suggereixen els versos i les diferents estrofes, creen il·lustracions que reinterpreten el text.

En aquesta activitat hi van participar 10 centres educatius que van il·lustrar el poema que es complementa amb una pista d’àudio en la que es pot escoltar als alumnes llegint el fragment de la poesia que han il·lustrat i que es pot reproduir llegint un codi QR que apareix al costat de la il·lustració.

L’experiència l’explica perfectament l’Albert Correa, company de l’escola Sant Andreu de Badalona, a la revista GUIX del mes de març que és d’on he extret la informació.

El poema Amor en la biblioteca pertany al llibre “ 20 poesías de amor y un cuento desesperado” i diu així:

Cuentan que cuentan que había
una vez una princesa
que vivía en un estante
de una vieja biblioteca.
Su casa era un cuento de hadas,
que casi nadie leía,
estaba entre un diccionario
y un libro de poesías.
Solamente algunos chicos
acariciaban sus páginas
y visitaban a veces
su palacio de palabras.
Desde la torre más alta,
suspiraba la princesa.
Lágrimas de tinta negra
deletreaban su tristeza.
Es que ella estaba aburrida
de vivir la misma historia
que de tanto repetir
se sabía de memoria:
una bruja la hechizaba
por envidiar su belleza
y el prícincipe la salvaba
para casarse con ella.
Cuentan que cuentan que un día,
justo en el último estante,
alguien encontró otro libro
que no había visto antes.
Al abrir con suavidad,
sus hojas amarillentas
salió un capitán pirata
que estaba en esa novela.
Asomada entre las páginas
la princesa lo miraba.
Él dibujó un sonrisa
sólo para saludarla.
Y tarareó la canción
que el mar le canta a la luna
y le regaló un collar
hecho de algas y espuma.
Sentado sobre un renglón,
el pirata, cada noche,
la esperaba en una esquina
del capítulo catorce.
Y la princesa subía
una escalera de sílabas
para encontrar al pirata
en la última repisa.
Así se quedaban juntos
hasta que salía el sol,
oyendo el murmullo tibio
del mar, en un caracol.
Cuentan que cuentan que en mayo
los dos se fueron un día
y dejaron en sus libros
varias páginas vacías.
Los personajes del libro
ofendidos protestaban:
“Las princesas de los cuentos
no se van con los piratas”.
Pero ellos ya estaban lejos,
muy lejos, en alta mar
y escribían otra historia
conjugando el verbo amar.
El pirata y la princesa
aferrada al brazo de él
navegan por siete mares
en un barco de papel.

23 febrer 2016 by jcentell

Rob Gonsalves, l’il·lustrador del mes (febrer 2016)

L’il·lustrador del mes de febrer és un dels meus preferits. Només hi ha editats tres llibres però són tres joies que cal tenir a la vista dels infants, especialment els de cicle mitjà i superior. El seu estil és únic i no cal explicar gaire perquè amb la simple observació de les imatges (belles imatges) segurament quedareu tan perduts com em passa a mi.
Les seves imatges ens parlen, són reconeixibles però alhora ens plantegen moltes preguntes perquè algunes són difícils de comprendre: Hi ha una realitat, o n’hi ha més?
Segur que us recorda a Escher i a Magritte.

Podeu trobar més informació al seu Facebook
I si voleu comprar alguna de les il·lustracions ho podeu fer a través de la pàgina Huckleberry Fine Art.

Els tres llibres d’aquest canadenc que hi ha al mercat, ara mateix són:

Imagina que pots bussejar entre les branques o nedar cap al sol. Imagina que no necessites ales per volar. Imagina’t un dia recrea els nostres somnis amb impressionants il·lustracions que ens fan entrar en un nou univers.

Imagina’t que una nit… no pots dormir, i saltes tan alt que voles per damunt d’un cobrellit de camps i boscos. Imagina’t una nit recrea tots els nostres somnis amb unes il·lustracions impressionants que ens fan entrar en un univers nou. Un àlbum per deixar volar la imaginació.

Imagina’t un lloc que et fa sentir lliure com un ocell. Imagina’t un lloc on sents que és allí on sempre has volgut arribar. Imagina’t un lloc fet de pura imaginació. Si pots imaginar–te’l, hi pots anar.

Un video i unes imatges a continuació:

16 febrer 2016 by jcentell

Àlbum per a dies de pluja

Per indicació de la meva amiga Màriam, vaig anar a la Casa del libro de la Rambla Catalunya a veure els originals que exposa durant el mes de febrer, l’autor-il·lustrador Dani Torrent.
No coneixia l’obra d’en Dani Torrent i em va agradar força. Ell voltava per allà i em va explicar que té uns quants contes publicats a Catalunya però també a França i altres països.
Em vaig comprar un dels seus llibres: Àlbum per a dies de pluja. És preciós i vaig pensar en com les grans editorials ocupen els millors espais a les llibreries evitant que veiem molts llibres com el que comento i que estan amagats entre el marasme de novetats i d’ací a uns mesos passaran al bagul dels records.
I és una llàstima perquè aquest Àlbum per als dies de pluja, és molt bonic, tant el text com les il·lustracions.
El text ens parla d’un infant, un nen, que explica en primera persona:
Hi ha gent a qui no li agrada quan s’acaben els vacances però jo sempre dic que l’últim dia d’estiu és el meu preferit. De vegades no em creuen, però és clar, jo tinc les meves raons.
I comença a explicar que aquell dia és el seu aniversari és motiu de reunió de tota la família. Aquest any l’oncle Ramón li ha regalat una màquina de fer fotos i aquesta és l’excusa de la que es val en Dani per anar presentant tota la família del noi amb uns dibuixos aquarel·lats molt emocionants, sobre un paper que li dona un aspecte vintage, molt antics.
Crec que la idea del conte és la d’estimar el moment present i de recordar les estones bones compartides amb les persones estimades.
Si voleu saber més d’aquest autor podeu entrar al seu web: http://www.danitorrent.com i podreu saber que va néixer a Barcelona el 1974, i que s’ha format artísticament estudiant disseny, història de l’art i fent cursos de direcció cinematogràfica. Sovint ell mateix escriu el text, com en aquest cas i també en títols com ara Piu-piu, Mi abuelo Carmelo i El misterio de la madre abogada.

Si passeu per la Casa del Libro encara hi sou a temps de veure alguns originals d’aquest llibre.

Les imatges corresponen al llibre Àlbum per a dies de pluja.

7 gener 2016 by jcentell

Helen Ward, la il·lustradora del mes (gener 2016)

La il·lustradora (i autora) anglesa Helen Ward després de més de vint anys dedicada a aquesta feina solitària ha aconseguit un prestigi pel seu treball detallat i precís relacionat amb la història natural, especialment pels dibuixos d’ocells i peixos.
La Helen no es persona amant d’aparèixer en actes públics. Es bastant curosa de la seva vida privada, potser per un sentiment que no amaga i que te a veure amb la timidesa. No obstant aquesta vergonyeta manifesta, sabem força coses de la seva vida i de la seva obra.
Sabem que és molt treballadora i perfeccionista i s’esforça en que els seus llibres estiguin ben acabats. Cadascun dels seus llibres l’ocupa sis mesos de feina, treballant moltes hores cada dia, però el resultat és espectacular.
Helen Ward viu a Gloucestershire, a prop del lloc on va créixer. Comenta que la seva educació va ser “d’esquerres i atea”. Des de ben petita va dibuixar i pintar i tenia accés a la biblioteca de la universitat on el seu pare ensenyava.
Va estudiar a l’Escola d’Art de Brighton i gairebé sempre s’ha dedicat a dibuixar animals. Diu:
Jo prefereixo dibuixar animals. Els observo i els recordo; també utilitzo fotografies i pel·lícules de vida silvestre per veure com s’articulen els ossos, com es mou l’animal. Faig un munt de dibuixos. Tinc un ordinador però només en faig ús per descarregar les fotos. Em sembla complicat, de moment, dibuixar a través de la pantalla…
Els treballs de l’Helen Ward estan fets amb aquarel·les amb l’ús ocasional del gouache. Els seus dibuixos són lluminosos, vibrants, tropicals, però també és capaç d’aconseguir tons més terrosos, més suaus i delicats, amb gradacions subtils de color.
La inspiració la troba passejant el gos pels camps del voltant de casa “recollint plomes de faisà, observant un corb, potser, trobant fòssils o una branqueta d’arbre coberta de líquens.”
Entre els seus llibres, en destaquem els següents:

El rei dels ocells explica que d’ocells n’hi ha de tota mena. Alguns canten molt bé, d’altres tenen unes plomes molt virolades, n’hi ha que no poden volar, n’hi ha que són bons constructors de nius, n’hi ha de nocturns, rapinyaires, grans, menuts, etc.
Un dia, els ocells decideixen que de la mateixa manera que hi ha un rei dels animals terrestres, un rei dels animals marins i un rei dels arbres, cal trobar un rei dels ocells.
De totes les solucions que es proposen, finalment decideixen que serà rei aquell que voli més alt, aquell que arribi més amunt en una cursa.
Molts s’hi apunten i comencen a enlairar-se. De mica en mica es van quedant els pardals, les gavines, els cignes, fins que allà dalt majestuosa l’àguila plana orgullosa d’haver arribat més amunt que cap altre ocell. En aquell moment, un ocell menudet que s’ha amagat entre les plomes de l’àguila fa un saltiró i arriba encara una mica més amunt.
L’ocellet, gràcies al seu enginy, és nomenat rei dels ocells i el bategen com a Reietó.
Aquesta és una adaptació d’un conte molt conegut arreu, especialment al Regne Unit. A Catalunya va ser recopilat per Mossèn Cinto Verdaguer i per Esteve Casaponce. En algunes versions, l’àliga és coronada reina i l’ocellet és nomenat “el rei petit” per la seva astúcia.
El reietó (o cargolet) és un ocell petitó que saltironeja pel sotabosc i sovint el confonen amb un rosegador. Canta melodies boniques i variades i fa nius falsos per enganyar els predadors, per això té fama de llest.
Helen Ward es val d’aquest conte per introduir més de cent aus, amb sorprenents detalls. Recordo que fa anys ens va servir com a eix del treball sobre els “ocells del pati” i que el vam poder disfrutar molt.

La llebre i la tortuga és la interpretació de la coneguda faula d’Isop amb un estil fresc, vital i intemporal. Ward s’acosta el antropomorfisme amb cautela i prefereix no posar en perill la dignitat dels animals vestint-los o caricaturitzant-los; per això es val d’una rara habilitat per suggerir les qualitats tàctils de la pell, plomes i ossos, que fan que el realisme dels animals sigui major.

El ratolí de camp i el ratolí de ciutat
Hi havia una vegada un ratolí normal i corrent. Vivia una vida senzilla i tranquil.la, veient passar les estacions de l’any. El Ratolí de Camp se sentia satisfet. Però, un dia de primavera, va arribar un visitant…, era un cosí elegant de la ciutat amb moltes coses per explicar.

Un dels seus darrers treballs exitosos es diu Varmints on explica és una estranya i fosca història – també és una pel·lícula d’animació – que parla en contra de la contaminació acústica i la forma en què les ciutats estan destruint els nostres camps. Vegeu el tràiler de la pel·lícula a continuació.
https://vimeopro.com/studioaka/varmints-trailer
De Varmints també se n’han fet obres de teatre i espectacles musicals.

Tesoros de Egipto : manual de aprendizaje
Un format molt atractiu i centenars d’il·lustracions per explicar-nos la vida a l’Antic Egipte. El text es basa en les notes de l’Emily Sands, una egiptòloga que va viatjar per Egipte a la dècada dels anys 20 del segle passat. Per a nois de 12 a 14 anys.

Hi havia una vegada un bosc
https://picasaweb.google.com/110706086449169926658/HiHaviaUnaVegadaUnBosc

Els vestits de la Jana
Els vestits de la Jana és una bossa amb un conte, una conilleta de peluix, la Jana, i tres vestidets a mida, de princesa, d’infermera i de ballarina. Les nenes poden jugar a vestir la nina mentre llegeixen el conte.

Més informació a http://helenward-illustrator.co.uk/

Algunes imatges d’aquesta entrada estan extretes del web de l’autora.

4 gener 2016 by jcentell

Contes escrits per pares i mares de l’escola Brasil (Barcelona)

A moltes escoles, d’ací pocs dies es començarà a posar en marxa la maquinària per preparar les activitats de cara a Sant Jordi. Una de les accions que segur es programaran serà la celebració d’uns Jocs Florals.
Voldria compartir una experiència que fan a l’escola Brasil de Barcelona des de fa set cursos: Concurs de contes escrits pels pares i mares de l’escola.
L’Imma Palahí m’ha explicat el funcionament general i ho podreu llegir amb més detall a la revista Guix del mes de gener. Segons l’Imma:

la Lourdes Campuzano, mare de l’escola Brasil, impulsora i ànima del projecte

El primer conte guanyador en la primera convocatòria del concurs del Jocs Florals va ser “L`àvia Saturnina” escrit per la Lourdes Campuzano, mare d’un alumne, un escrit tendre i divertit, molt ben narrat sobre la diversitat cultural.
Un any després, la Lourdes va tenir la brillant idea de convertir el conte guanyador en un conte de paper i que anés il·lustrat amb dissenys propis dels nens i nenes de la classe del fill/a del guanyador/a ajudats pels nens i nenes del cicle superior.
El primer conte que va sortir a la llum en format paper va ser “La planta” escrit per Estefania Lazare, mare del Max i el Biel, on explica que hem de cuidar les plantes igual que a les persones.

El segon conte publicat va ser “Lletres i colors” escrit per Marissa Nadal, mama de la Joana i la Martina, on la fantasia no té límits al costat de l’àvia Delfina i el racó de somnis dels dimecres.

El tercer conte editat “Sinohosé” de Yolanda Molina, mama de la Jana, fa un viatge pel món I pels valors més importants.

La quarta publicació va ser “El millor estiu de la Sandra” escrit per la Isabel Martínez, mare del David i l’Ivan, on ens narra com és de diferent un poble a ulls d’un infant de ciutat.

La cinquena edició va ser pel conte “Lluvia” escrit per la Sara Martínez, mama de l’Aroa Martínez, on la protagonista és una nena anomenada Lluvia que ens convida a una bona reflexió per ser ecològics amb l’aigua.
La sisena edició serà pel conte guanyador “El libro de Céline” de Mireia Mulet, mamà de la Júlia ens convida a reflexionar sobre la bellesa. Un viatge interior de la Cèline ens obre els ulls als valors interpersonals I intrapersonals.

Potser, però, calia quelcom més: calia donar-los una empenta, un estímul prou convincent per decidir-los a agafar la ploma i començar a escriure. Quan la nova companyia de teatre de pares i mares de l’escola va decidir incorporar els infants en les representacions, hi va trobar la solució: i si implicaven també els infants en l’elaboració del conte? I si eren ells –el fill o filla de l’autor/a guanyador/a i els seus companys de classe- els que il·lustressin, o si més no pintessin, l’obra? D’aquesta manera la presentació del conte seria molt més atractiva…
I es va anar engrescant tota sola: -I si li posem també veu? I si el fem també en paper perquè els pares i mares puguin guardar-lo com a record?- Va ser d’aquesta manera com aquella agosarada idea va anar prenent força i va començar a materialitzar-se. No hauria estat possible sense la confiança cega d’una vintena de pares, mares, mestres i infants, que van confiar en el projecte i s’hi van prestar a col·laborar. Gràcies!

Ara els nens i nenes de la nostra escola poden anar a dormir amb els contes il·lustrats de l’escola escrits per la seva mare o per la mare dels seus amics i amigues.

Més informació a:

Descripció dels contes
http://ampaescolabrasilbarcelona.blogspot.com.es/p/els-contes-de-lescola-brasil.html

26 Desembre 2015 by jcentell

Raquel Díaz Reguera, la il·lustradora del mes (desembre 2015)

A la trobada d’il·lustradors que organitza Casa Anita per Sant Jordi

Fa només cinc anys que es va publicar el primer àlbum il·lustrat de la Raquel Díaz Reguera. Des d’aquell primer ¿Hay algo más aburrido que ser una princesa rosa? fins avui no ha parat d’escriure i sobretot de dibuixar amb un estil personal característic i molt identificable. Jo en vaig quedar enamorat del seu “Abuelas de la A a la Z” i, a partir de llavors, llegint els seus contes he anat trobant una constant i una preocupació sobre tot el que signifiquen les relacions humanes de proximitat.
Però anem al principi.
La Raquel Díaz va néixer a Sevilla i segons podem llegir al seu web des de petita es va sentir atreta per la màgia dels dibuixos, alhora que la seva imaginació la duia a inventar-se històries que, imagino, ella mateixa il·lustrava.
Després vingueren els anys de la Universitat on va estudiar Belles Arts (a Sevilla) i altres cursos de disseny gràfic i il·lustració digital. En un moment de la seva vida abandona els pinzells i es dedica a una de les seves altres passions: la música.
Se’n va a Madrid i comença a escriure cançons per a artistes com Victor Manuel, Noa, Zuchero, Nek, Alejandro Sanz, Miguel Ríos i altres. En paral·lel grava el seu primer disc fent duo amb la seva germana (Maldeamores).
Es veu que la fal·lera per pintar li atrau molt perquè al novembre del 2010, l’editorial Thule li publica el seu primer àlbum ¿Hay algo más aburrido que ser una princesa rosa?. Des de llavors tot ha estat un no parar: Un amor tan grande, Un beso antes de desayunar El monumento a la cometa, Catálogo de besos, Un día de pasos alegres, Azulín, azulado y altres que comentarem més avall.

Un dels seus darrers invents és una trilogia de contes independents que es presenten en format de CUENTOS POR CORREO.
Es tracta d’uns contes que van dins d’una capseta però dividits en vuit capítols, cadascun d’ells escrit al darrera d’una targeta, com si fossin postals. Es poden enviar via correu ordinari i l’infant rep, cada dia, una part del conte (una postal). Hi ha qui diu que és un conte-puzzle, d’altres que és una posta-conte i hi ha qui pensa que es un puzle-conte. Sigui com sigui, un cop es completa el cicle de vuit targetes, el lector ja té el conte sencer, així com la identitat del remitent.
Els tres títols que l’editorial Tres Tigres Tristes ha publicat fins ara són “ El ratón más grande del mundo”, “El bolso rojo” i “ Dibujos animados”.

Abans de continuar la presentació de les seves obres, estaria bé que li féssiu una ullada al següent vídeo per conèixer una mica més a la Raquel.

D’entre els seus llibres, destaquem:

Hay algo más aburrido que ser una princesa rosa?
La Carlota n’estava farta del color rosa i d’ésser una princesa. No volia petonejar gripaus i per descomptat li horroritzava que al besar-los es convertissin en prínceps blaus. Per què voldria un príncep blau?.
La Carlota vol saber per què no hi ha princeses que cacin dracs o volin amb globus.

Un beso antes de desayunar
Tots els matins, abans d’anar a treballar, la mare de la Violeta li deixa un petó al coixí. Aquell matí, el petó, després de besar la Violeta, va saltar per la finestra i va volar, va volar, va volar …

Catálogo de besos
En els prestatges de l’antic rebost, més d’una vintena de flascons de vidre reposaven ordenats i etiquetats amb una pulcríssima cal·ligrafia.
Hi ha persones que col·leccionen segells, gats de porcellana, encenedors, mussols d’ulls espantats.
L’Amanda col·leccionava petons …
Un día de pasos alegres
Aquest matí m’he posat les meves botes de donar fabricar passos alegres. Són unes botes a les que els agrada cantar, dibuixar gargots, nedar en els tolls i que sempre, sempre em porten on vull anar.

Azulín, azulado
L’àvia Soledad que no tenia néts ni rebia visites acasa seva, acostumava a prendre el te amb la seva ombra. El seu jardí, en el qual abans jugaven els nens, estava abandonat. Però un dia va trucar a la seva porta un gos que recitava poesies …
Algo que aprender
La granja en la qual viuen la vaca Marcelina, el porquet Paco, el ruc Faustino, l’ovella Clara, la gallina Carmela amb els seus cinc pollets i el gall Manuel és una granja qualsevol on, tots els matins, abans que surti el sol, el gall Manuel avisa de l’arribada del nou dia cantant alegrement.
Però un matí, el pobre gallet es desperta afònic i no pot cantar i tots es queden adormits…
Abuelas de la A a la Z
Hi ha àvies en tots els llocs de la Terra. Tots n’hem coneguda a una o a moltes, a les nostres o les dels altres.
Els més afortunats troten algunes tardes sobre els genolls d’una àvia o es mamen els dits després de paladejar una abraçada de xocolata d’una altra. Molts saben que hi ha poques sensacions comparables a la de quedar-se adormits a la falda d’una àvia contacontes…
Madre no hay más que una y aquí están todas
Elles són qui vetllen els nostres somnis. Elles són qui recorden que ens agraden les mandarines i que odiem el color marró. Elles són les que, discretament, ens han ensenyat el bo i el dolent, el correcte i l’incorrecte.
Passejant per les pàgines d’aquest llibre descobrim a la mare fetillera, la mare sergent, la tecnològica, la creativa, la hippie o la cantarina. Només cal estar atent.
Abuelas. Manual de instrucciones
Així són i així eren les nostres àvies. Alguna vegada has pensat que la teva àvia, abans de ser la teva àvia, va ser mare? I abans d’això va ser filla, i encara molt abans, va ser una adolescent i, encara que sigui difícil de creure, també va ser una nena amb cues que, igual que tu, tenia la seva pròpia àvia. Les àvies d’avui van arribar a aquest món quan era molt diferent del que tu coneixes.
A la pàgina web de la Raquel podreu trobar molta més informació:
http://www.raqueldiazreguera.com/