«El Senyor dels Lladres» a l’Ofici d’educar

Ahir, a la secció “Llibres per somiar” vam presentar un dels títols mítics de la literatura infantil i juvenil. Ens fa contents comprovar com es tornen a reeditat i rescatar de l’oblit obres com aquesta de la gran Cornelia Funke per a gaudi dels joves.

És un conte de fantasia i una història d’aventures combinades i ambientades a la Venècia moderna. Hi ha moltes històries sobre nens que no volen créixer, com “Peter Pan” o “Pippi Calcesllargues“. Aquest relat és tot el contrari: Nens que volen créixer, nens que no poden esperar que se’ls permeti fer totes les coses que només els adults poden fer. La història està ambientada a Venècia, ciutat meravellosa i misteriosa, un lloc encantat, però molt real. No s’assembla gens a Hogwarts o a la Terra Mitjana, perquè la podem tocar, olorar i tastar.

El relat va de dos germans, en Pròsper, de dotze anys, i el seu germà petit, en Bo (abreviatura de Bonifaci), que fugen d’una tieta que vol mantenir en Bo al seu costat i enviar en Pròsper a un internat. Els germans fugen i van a parar a Venècia, on son acollits per un grup de nens que viuen en un cinema abandonat. Són nens sense llar que no tenen cap altre lloc on anar. El líder del seu grup es diu Scipio i els proporciona mantes i altres necessitats. És un noi jove, una mena de Robin Hood, conegut com “El Senyor dels Lladres” que s’ha forjat una reputació temible al món subterrani de la ciutat.

Una gran novel·la plena d’aventures, per als joves a partir de 13 anys.

Com a cada programa, fem una pregunta relacionada amb el llibre que presentem i entre els participants sortegem el llibre gentilesa de l’editorial, en cast cas, Estrella Polar. La pregunta per al concurs sobre el llibre «El senyor dels Lladres» és:

Com es diu “El senyor dels Lladres”?

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 16 de novembre.


Al darrer concurs, la guanyadora del llibre «Topotip i Topotap» és la Família Vizcano Rifà. L’enhorabona!

Per sentir el pòdcast de la secció, cliqueu a l’enllaç següent:

https://www.3cat.cat/3cat/el-senyor-dels-lladres-de-cornelia-funke/audio/1260092/

«El senyor dels lladres» de Cornelia Funke, reeditat!

Quina alegria comprovar que els títols mítics de la literatura infantil i juvenil es tornen a reeditar! A Estrella Polar han rescatat aquesta preciositat de la gran Cornelia Funke per a gaudi dels joves.

El va publicar Columna el 2003, un any de gran obres avui introbables com “Stone Fox y la carrera de trineos” potser el llibre que més nois i noies de l’Hospitalet han llegit perquè durant molts anys va ser el més valorat de “La lliga dels llibres”, la qual cosa suposava que l’any següent es tornava a proposar.

L’acció de “El senyor dels lladres” ens situa a Venècia. Dos germans, Prop, de dotze anys, i Bo, de cinc, arriben procedents d’Hamburg d’on han escapat. Després de la mort de la mare, la seva tieta els vol separar i aquest és el motiu de la  fugida. Però la dona contracta un detectiu perquè els localitzi.

Els dos germans no tenen res i són acollits per uns nois que viuen sols en un cinema abandonat. La colla viurà peripècies diverses fugint del detectiu, per una part, i negociant amb objectes robats, per l’altra. El seu cap és l’Scipio, un altre noi misteriós que es fa anomenar “el senyor dels lladres”, que apareix i desapareix i del qual no saben on viu.

Un dia reben un encàrrec molt especial. Han de robar una peça d’art única i estranya, l’ala trencada que pertanyia a un cavallet de fira.

El detectiu els segueix les passes i els localitza. A partir d’aquell moment, i essent coneixedor dels motius que van obligar els germans a fugir, el detectiu farà tot el possible per ajudar-los.

La situació es complica amb l’aparició del comte, el comprador de l’ala del cavallet misteriós. Un seguit de descobertes i d’intrigues conduiran els nois a una illa secreta on finalment trobaran el cavallet sense ala i on viuran una experiència màgica.

El senyor dels lladres té 54 capítols i més de 400 pàgines. Els lectors hauran de menester unes quantes estones per llegir la novel·la i potser apareixen algunes dificultats a l’hora de recordar el fil argumental.

Per ajudar-los a sintetitzar la història vam proposar una activitat per a després de la lectura, perquè, per una banda, hi ha la trama que gira al voltant de la investigació que porta a terme un detectiu per mirar de localitzar els dos germans, i de l’altra en els esforços de la colla de nens per trobar i robar la peça màgica, l’ala d’un cavallet misteriós. A més, hi ha les relacions entre els nois de la colla i les relacions amb els personatges adults que apareixen i que són part important de l’aventura. Tot plegat pot resultar un xic complicat.

L’activitat, pensada per a després de la lectura, és un joc d’encadenar els fets cronològicament.

Reunirem l’alumnat que ha llegit la novel·la i els plantejarem una acció que va encaminada a presentar fragments significatius del llibre que s’hauran d’ordenar. És una activitat que es pot fer en grup. Es lliura a cada alumne, aleatòriament, una o més targetes amb paràgrafs importants i destacats de la narració.

Exemplifiquem-ho:
Suposem un grup d’ics alumnes, asseguts en cercle.

El primer llegeix la seva targeta. Es tracta de situar el punt en el qual passa l’acció.
A continuació, el segon alumne, llegeix, en veu alta, a la resta de companys el fragment que li ha tocat i es decideix, entre tots, si aquest segon fragment va abans o després del primer. Si es considera que va abans, es canvien de lloc.
El tercer alumne llegeix, al seu torn, la targeta adjudicada i es procedeix com anteriorment. S’asseurà on es cregui que cronològicament es situaria segons els fets narrats.
Es continua amb la resta d’alumnat, de manera que al final hauran d’estar tots asseguts segons l’ordre narratiu.
Es fa una segona lectura de comprovació.

Variable:
Cas que siguin un grup poc nombrós i que cadascú tingui diverses targetes, es pot procedir a anar-les ordenant sobre la taula sense necessitat de moure’s de les cadires.

Podeu preparar els 28 fragments més significatius, i si els numereu pel darrera, amb símbols o lletres de l’alfabet ciríl·lic, us servirà de comprovant i us facilitarà la feina.

Les targetes que vam elaborar segueixen l’ordre següent:

FRAGMENT 1 (Ë): Víctor – pàgina 12.
FRAGMENT 2 (Ω): Pròsper i Bo – pàgina 19.
FRAGMENT 3 (Ҕ): Stella – pàgina 27.
FRAGMENT 4 (ѓ): El senyor dels lladres – pàgina 36.
FRAGMENT 5 (є): Barbarossa – pàgina 43.
FRAGMENT 6 (ѕ): L’encàrrec – pàgina 48.
FRAGMENT 7 (і): Encontre amb en Víctor – pàgina 58.
FRAGMENT 8 (ї): Accepten l’encàrrec – pàgina 79.
FRAGMENT 9 (ј): L’entrevista a la basílica – pàgina 89.
FRAGMENT 10 (љ): Bo parla amb el detectiu – pàgina 99.
FRAGMENT 11 (њ): Víctor els persegueix – pàgina 115.
FRAGMENT 12 (ћ): Llegeixen l’encàrrec – pàgina 117.
FRAGMENT 13 (ќ): Víctor troba l’amagatall – pàgina 124.
FRAGMENT 14 (џ): Víctor descobreix el senyor dels lladres – pàgina 129.
FRAGMENT 15 (А): Scipio els fa marxar del cinema – pàgina 136.
FRAGMENT 16 (Б): Tanquen Víctor a l’Stella – pàgina 145.
FRAGMENT 17 (В): Víctor els diu on viu Scipio – pàgina 177.
FRAGMENT 18 (Г): Troben a Scipio – pàgina 180.
FRAGMENT 19 (Д): El robatori – pàgina 199.
FRAGMENT 20 (Ж): L’ala dels cavallets de fira – pàgines 203-204.
FRAGMENT 21 (З): Porten l’ala al comte – pàgina 220.
FRAGMENT 22 (Л): L’ala i el comte – pàgina 239.
FRAGMENT 23 (Ф): Bo i Vespa desapareixen – pàgina 263.
FRAGMENT 24 (Ш): Troben a en Bo – pàgina 285.
FRAGMENT 25 (Ъ): Els cavallets – pàgina 321.
FRAGMENT 26 (Ю): Barbarossa troba els cavallets – pàgina 329.
FRAGMENT 27 (Ґ): Barbarossa marxa – pàgina 384.
FRAGMENT 28 (ΰ): El final – pàgina 396.

Lectura recomanada per a l’ESO.

LES DADES:

Títol: El senyor dels lladres

Autora: Cornelia Funke

Traductora: Dolors González

Editorial: Estrella Polar

Pàgines: 408

Pàgines: Barcelona, 2025

«La cara fosca de les llegendes», entre la ficció i la realitat

«La cara fosca de les llegendes» comença explicant-nos com en Gennaro Callalti es disposa, als seus cent anys, a dictar-li al seu majordom i guardaespatlles Hans una versió reduïda de la seva obra més preuada, maleïa i desapareguda que no és altra que l’edició original del 1847 de «La cara fosca de les llegendes».

L’autor, en Pol Castellanos, ja ens havia mencionat aquest llibre a “l’Assassina de Venècia» on es converteix en un objecte clau de la trama. Al capítol quatre llegim:

«–De què va? –va preguntar l’Alina.
–No t’interessarà, no explica històries –va dir mirant-se l’índex–. És una mena d’estudi sobre contes i llegendes populars. Em sembla que serà una mica feixuc de llegir.
–Tu coneixes tots aquests contes?
–Sí, és clar –va dir llegint la llista–. Tots són molt coneguts: dels Grimm, l’Andersen, en Perrault… No has sentit mai aquests noms?»

També hi ha referències a «La cara fosca de les llegendes» en altres capítols.

El llibre planteja la revisió de quinze contes populars molt coneguts. Comença amb la bella i la bèstia i segueix amb la Caputxeta vermella, Rapunzel, el flautista d’Hamelí, la Ventafocs, en Hansel i la Gretel, la bella dorment, el gat amb botes, la princesa i el pèsol, etc.

De cadascun d’aquests relats llegim primer la versió original i després aprendem curiositats de la seva història, del seu origen i de com va anar variant fins a arribar a les nostres mans, tal com el coneixem.

També ens explica fets reals que, coincidències o no, s’assemblen als contes comentats. La contracoberta, ja ens ho avisa quan diu que aquest llibre oculta multitud de secrets, alguns de tan esgarrifosos que et desmuntaran molts mites i models de la infantesa.

Com que som curiosos, ja ens va bé saber més i que ens expliquin el perquè, el com i el quan de les històries.

El llibre no cal llegir-lo en ordre i podem anar saltant pels capítols que ens cridin més l’atenció. El de la Princesa i el pèsol , per exemple, ens sembla tan inversemblant que quan sabem què va li passar a la princesa Isabel d’Aragó per demostrar que era una veritable princesa, no ens ho creiem.

Cada capítol s’acompanya d’unes il·lustracions en blanc i negre, fetes a llapis, que són realment “de conte”.

Lectura recomanada per a joves i per a adults. I també per als qui vau gaudir amb L’impostor de Viena o L’assassina de Venècia.

LES DADES:
Títol: la cara fosca de les llegendes
Autor: Pol Castellanos
Il·lustradora: Montse Rubio
Editorial: Estrella Polar
Pàgines: 190
Barcelona, 2023

Si voleu conèixer un dels capítols, podeu llegir el de “la bella i la bèstia” a continuació (gentilesa de l’editorial)

«L’illa», una metàfora de la història recent de la humanitat

Estem assistint aquests dies a una altra reunió sobre la Cimera del Clima. És la vint-i-setena que se celebra sota el marc de les Nacions Unides. L’objectiu és arribar a acords que aturin el canvi climàtic i es prenguin mesures globals per fer sostenible el nostre planeta. Llegim la notícia amb cert escepticisme i pensem que d’aquests quinze dies a Egipte no n’acabaran sortint acords potents que tinguin un impacte global.

Mentrestant, a les escoles podem seguir conscienciant els infants i joves, ja sia coneixent la realitat i rellegint documents com “La Carta de la Terra” i els “Objectius de Desenvolupament Sostenible” o llegint relats que ens aportin llum sobre com capgirar el camí irreversible que hem emprés.

Un dels llibres que he llegit aquests dies és “L’Illa” i planteja una situació fictícia impregnada de realitat. És una metàfora de la història del nostre mon i conté un final que obre una porta a l’esperança.

A la coberta veiem una illa paradisíaca i al seu davant quatre nens que en seran els protagonistes. Cadascun d’ells és expert un tema concret. El primer és en Norman i el seu personatge està inspirat en Norman Borlaug, el guanyador del premi Nobel de la Pau i un dels pares de l’agricultura moderna, la segona és la Frida en record a Frida Kahlo, una dona valenta que va pintar quadres inspirats en l’art popular, el tercer és en Shen, que recorda a Shen Kuo, el científic asiàtic més gran de tots els temps i la quarta és la Marie, que és com la Marie Curie, la científica pionera en l’estudi de la radioactivitat i guanyadora de dos premis Nobel.

El llibre ens planteja com enmig d’un oceà interminable, on només es veu horitzó, apareix de sobte una Illa. És remota, misteriosa i exuberant, i està habitada per un grup de Nens Exploradors. Valents i curiosos, els joves investiguen l’entorn i viuen completament connectats amb la natura. Però un seguit de grans descobriments, que al principi porten alegria i benestar, acaben provocant disputes i degradació de la natura.

Si fa no fa com el que hem fet amb el nostre planeta, però al relat hi ha un final feliç, com no podia ser d’una altra manera.
Una bona lectura per llegir amb els infants i joves, reflexionar sobre el nostre modus vivendi, recordar perquè la Greta Thunberg fa vaga escolar cada divendres, i conscienciar-nos dels problemes medi-ambientals.

Escrit en forma de còmic, és una faula moderna que val la pena de llegir.

LES DADES:
Títol: L’Illa
Autors: Anna Casals i Paolo Ferri
Il·lustradora: Cristina Bueno
Editorial: Estrella Polar
Pàgines: 64
Barcelona, 2022

Matilda fa 30 anys

Aquest proper octubre del 2019 farà 30 anys de la publicació d’un llibre imprescindible: MATILDA.
Per celebrar-ho, l’Il·lustrador, Sir Quentin Blake ha imaginat una Matilda de 30 anys i ha dibuixat tres portades amb opcions diferents. Una la representa com a Cap de l’Institut Internacional d’Astrofísica, una altra com a Viatgera del món i la tercera, la que m’agrada més, és la Matilda Directora de la Biblioteca Britànica.


Matilda ha venut 17 milions de llibres des de la seva publicació i crec que enguany se’n vendran uns quants més.
Si teniu uns calerons i ganes de passar una bona estona podeu anar a Londres a veure l’obra de teatre que explica la seva peripècia. Si no és el cas, sempre us quedarà l’adaptació cinematogràfica que va dirigir Danny de Vito o millor encara, tornar a gaudir de la lectura de les aventures d’aquesta nena extraordinària.

Recupero un article que vaig escriure per a la revista MiBiblioteca on comentava l’escena en la que la Matilda visita la biblioteca municipal. Cliqueu AQUÍ
Seguirem parlant de Matilda aquest any, seguríssim.

-Un llibre? Per a què vols un llibre?
– Per llegir?

El jardiner nocturn és un artista

Un dels àlbums amb els que he disfrutat darrerament és els dels germans Fan, L’Eric i en Terry. Un bon treball sobre la transformació de les persones a partir de l’art, en aquest cas del topiari. L’han titulat «El jardiner nocturn».

A la primera pàgina veiem un carrer gris, desordenat, amb persones que caminen capcotes i abatudes per les voreres descuidades. Un rètol ens indica el nom del carrer: Grimloch Lane.


A la pàgina següent el nen William dibuixa un mussol al terra amb un pal. Pel davant passa un personatge d’aspecte asiàtic que carrega una escala i una bossa amb eines: És el jardiner màgic que es convertirà en una mena de catalitzador i rejovenirà el carrer i de passada l’esperit dels veïns. El jardiner quan arriba la nit s’atura davant d’un arbre que hi ha enfront de l’orfenat on viu en William i dóna forma de mussol a la copa de l’arbre. D’aquest art se’n diu «art topiària» i és una pràctica de la jardineria que consisteix a donar formes artístiques a les plantes mitjançant l’esporga.


Quan en William es desperta l’endemà, troba el seu mussol representat a l’arbre del costat de la seva finestra que ha canviat màgicament durant la nit.
A partir d’aquí, cada nit es produeix una transformació en un arbre del veïnat. Apareixen un gat, un conill, un periquito i un elefant. Les persones es reuneixen al carrer per admirar les obres i nosaltres com a lectors veiem com tot es va transformant. El carrer comença a prendre color, les mirades de tothom assenyalen l’alegria que torna, el arbres amb formes acaronen les cases i van fent noves connexions entre elles.


Cap al final, en Wiliam descobrirà al Jardiner nocturn i, sota la llum de la lluna plena ambdós aniran al Parc Grimloch i faran unes escultures meravelloses. Definitivament, la vida del barri ha canviat.


Un llibre que ens parla de creativitat i de com la màgia de l’art transforma no només el món físic sinó també l’espiritual.
He fet la proba de llegir només les imatges i també funciona. Potser el text es podria obviar. També m’hagués agradat una mica més de brillantor en algunes imatges, però això ja és una percepció meva.
Aquest àlbum obre la porta a nombroses activitats a l’aula, començant pel tractament del color de les imatges i de com canvien al llarg de llibre, fina a aprofundir en l’art del topiari i/o també dels bonsais; fins i tot, per conèixer les eines de la jardineria.
Recomanat per a infants a partir de sis anys.

LES DADES:
Títol: El jardiner Nocturn
Autors: The Fan Brothers
Editorial: Estrella Polar
Pàgines: 48

Gegantíssima

gegantíssimaUna qüestió que preocupa als pares i mares és: Com explicar al fill o la filla que aviat tindrà un germanet?
Potser per això dins la literatura infantil trobem algunes idees de com enfocar-ho.
Un dels darrers llibres que en parlen es Gegantíssima. Així, tal qual, amb l’adjectiu superlatiu ens inviten a imaginar què li passarà a la nena que emplena la portada com si fos l’Alícia després de menjar-se una de les galetes que la fan créixer, perquè de créixer és del que va el llibre.
Els qui heu tingut més d’un fill ja sabeu que passa quan arriba el segon.
El primer, el que ocupava tot l’espai, totes les atencions i era “el petit” , de cop i volta el veiem gran, enorme.
Aquest és el tema del conte Gegantíssima: La història d’una nena que veurà com arriba un nou membre a la família.
La narració de la Bel Olid està ben escrita, amb un vocabulari dolç i entenedor per als infants.

gegantíssima 3

Les il·lustracions de la Màriam Ben-Arab són molt xules. No sé com s’ho fa però és capaç de canviar de registre segons sigui la història. M’agrada. En aquest cas, ens fa veure les expressions de la protagonista valent-se del truc de fer-li el cap molt gran en proporció al cos, i això li dóna molta proximitat. A més, pensant en els infants de 0-6 anys, ajuda molt l’absència de fons,… tan sols uns núvols per generar la perspectiva adequada en alguna pàgina i res més.
M’agrada la última imatge. Sembla que s’ha posat de moda incloure un desplegable i està bé. Es un recurs que trobem en alguns llibres i als nens els agrada força obrir aquesta misteriosa pàgina. Penseu en “Pep el pollet” o “Papallona, papallona”.
Lectura recomanable per a infants entre dos i quatre anys acompanyats de l’adult.
Editat per Estrella Polar.
Pots veure les primeres pàgines clicant a l’enllaç següent:

Feu clic per accedir a 32019_Gegantissima.pdf