«L’intercanvi», un relat divertit

A la coberta, en Max Llop i la Lisa Caputxeta, cara a cara. Són els dos protagonistes de l’intercanvi escolar que no coincideixen en cap moment. La Lisa va a una escola de caputxetes que han organitzat una setmana en la que cada família intercanviarà la seva filla amb una família Llop.
Paral·lelament coneixem en Max Llop que anirà a conviure a casa d’una família Caputxeta.

Amb aquest inici ja comencem a imaginar com anirà la cosa i patirem pel destí de la Lisa Caputxeta.
El relat epistolar està ben pensat perquè durant cinc dies en Max Llop i la Lisa Caputxeta enviaran cada vespre una carta a la seva família explicant com els ha anat el dia, què han fet i com és de diferent la família que els ha tocat.

La idea és enginyosa i està organitzada com una petita novel·la que defuig del que inicialment podíem pensar. Sobretot, les cartes de la Lisa són divertidíssimes perquè els llops la porten al dentista a esmolar-li les dents, al perruquer perquè li talli les trenes, i li ensenyen tècniques de Terror glacial. Les del llobató Max fan una mica més de por, perquè els seus impulsos carnívors el portaran a fer alguna malifeta.

Al llarg del relat es fan referències a altres contes populars que ens conviden a recordar-los i es tracten temes sobre les diferències, la convivència i les pors.

Com a cosa a millorar, potser el nom de l’escola dels llops el podrien haver deixat com a l’original francès perquè la Font no té gràcies i en canvi La Fontaine ens remet al gran fabulista. De fet, l’escola de les caputxetes es diu Charles Perrault i està molt bé.

Lectura recomanada per a cicle mitjà.

LES DADES: L’intercanvi
Autora: L. Karol
Il·lustrador: Claude K. Dubois
Traductora: Maria Llopis
Editorial: Bindi Books
Pàgines: 80
Barcelona, 2025

«El Gegant nan i el Nan gegant» on tot és relatiu

He llegit aquesta darrera obra d’en Werner Holzwarth i en acabar m’ha vingut al cap el concepte de relativitat.

M’explico: No vull dir que Einstein volta pel llibre ni que estem davant d’un tractat de física, no!

Tampoc a la idea de percepció personal que tenim quan diem, davant d’un esdeveniment, que el temps passa més de pressa per a uns que per a d’altres. Per exemple, no fa gaire vaig acompanyar un amic a un concert de música d’un dels seus grups preferit (heavy metal!) i en acabar em dir que se li havia fet curt. En canvi, a mi em va avorrir molt i se’m va fer llarg (no li vaig dir, esclar!)

Em refereixo a quan afirmem el que sigui i ho podem comparar amb altres factors. Per exemple, si diem d’algú que està molt gras és perquè hi ha altres persones que no ho són.

Aquest és el nus del conte «El gegant nan i el nan gegant».

El relat comença a Gegantolàndia, un país de gegants com podria ser el regne de Brobdingnag que va visitar Gulliver en les seves famoses aventures arreu del món. S’explica que una criatura està a punt de néixer. Tothom espera la seva arribada amb alegria, fent els preparatius per a l’esdeveniment (mitjons llarguíssims, pastissos de la mida d’una roda de tractor, peluixos grandiosos, etc.)

Passem plana i veiem una llevadora cridant “os on non!” i en aquest moment ens adonem que els gegants parlem només amb la vocal “o” i fan que tot soni potent. Fa gràcia si ho dius en veu alta i cridant.
Al cap de poc temps, s’escampa la notícia que el bebè és petit i comencen a impacientar-se en veure que passen els dies, les setmanes, els mesos, i no creix. Proven diferents mètodes estrambòtics per mirar de fer-lo créixer: estirar-lo de braços i cames, donar-li beuratges fets amb saliva de girafa i arrels de sequoia i altres bestieses, però sense èxit.

I tornem al nus perquè, a Gegantolàndia, tenen els mateixos pensaments i impulsos que nosaltres i tot allò que és diferent ens decepciona o ens fa por.

Si esteu amb un grup d’infants, és un bon moment per aturar el relat i reflexionar sobre aquest tema.
Seguim. Acaba l’episodi i el Gegant nan ha d’abandonar el seu país.

Girem pàgina i una nova aventura comença a Nanolàndia, que ve a ser con la terra dels lil·liputencs dels viatges d’en Gulliver.

Sorprenentment, passa quelcom de semblant perquè li preparen regals, roba a mida dels nans, etc. i quan neix és molt gran. La història es repeteix, aquí parlen amb la lletra “i”. “Is in nin” crida la llevadora.

El nan gegant acabarà marxant del seu regne i caminarà perdut durant uns quants dies fins que es trobarà amb un altre nen que ve de Gegantolàndia. Imagineu-vos el final.

Les il·lustracions d’en Roger Olmos tenen el seu estil i ha afegit detalls que fan créixer el relat. La paleta de colors suaus contrasta amb algunes expressions dels personatges que poden semblar estranyes. Juga amb la idea de mostrar els contrastos del relat: colors suaus-expressions rudes.

L’àlbum és de mides generoses, amb imatges a sang que presenten diferents perspectives i maximitzen el que es vol explicar, convidant a mirar-les diverses vegades.

Lectura recomanada a partir de sis anys.

LES DADES:
Títol: El Gegant nan i el Nan gegant
Autor: Werner Holzwarth
Il·lustrador: Roger Olmos
Traductors: Patric de San Pedro i Roser Rimbau
Editorial: Takatuka
Pàgines: 48
Barcelona, 2024

«El cavall taronja», a la recerca del germà perdut

El cavall taronja explica la història d’un cavall que no ha perdut l’esperança de trobar el seu germà. Només té una pista: la meitat d’una fotografia i pensa que si troba qui té l’altra meitat trobarà el seu germà.

Al cavall se li acut de posar un anunci a la premsa però no aconsegueix res. Ho torna a intentar diverses vegades afinant la cerca i oferint una descripció més detallada. Sense sort.

Van passant els dies i no té èxit en les seves investigacions. Un dia en que es troba especialment desanimat, mentre segueix buscant es creua amb un cavall castany i comencen a parlar. De seguida es fan amics, tot i que estan decebuts perquè les fotografies que tenen cadascun d’ells no coincideix amb l’altra meitat.

Sort que el cavall castany té una gran idea i li fa veure al taronja que no han de semblar-se físicament per ser germans.

La història és tendra i emotiva i les il·lustracions són potents -sobretot si es miren a certa distància-, traspuen alegria i són molt acolorides.

Àlbum recomanat per als infants d’entre cinc i set anys. Una bona lectura per entendre quins lligams ens uneixen als altres, més enllà de la genètica. És un viatge físic a la recerca del germà però també és un viatge de creixement personal.

LES DADES:
Títol: EL cavall taronja
Autor: Hsu-Kung Lio
Il·lustrador: Hsu-Kung Lio
Traductora: Laura Vaqué
Editorial: Thule
Pàgines: 40
Barcelona, 2023

Today is… ELMER’S DAY!

Avui, dissabte 25 de maig, fa exactament 30 anys de la publicació d’aquest clàssic de la literatura infantil. Si ho voleu celebrar només cal que entreu a la pàgina
https://www.elmerday.co.uk/ i allà hi trobareu un grapat de bones idees per fer una festa com cal i compartir-la amb totes les persones d’arreu del món que estimen l’elefant de patchwork, l’elefant de colors, l’elefant diferent, l’Elmer!

Congrats, David!

En parlem a L’OFICI D’EDUCAR:

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/30-anys-de-lelmer-de-david-mckee/audio/1040212/

La unió fa la força. Les gallines s’organitzen

El galliner està en ebullició i el pànic s’ha apoderat de les gallines blanques. Ha desaparegut un gall, en Marcel, i això amoïna especialment la Noemí, la seva esposa que pensa que ha estat culpa de la mostela. D’altres gallines comenten que han vist la guineu pels voltants. El cert, però, és que ningú no sap que ha passat.
Entre les gallines negres no hi ha cap absència però entre les pèl-roges també es troba a faltar la Glòria, una gallina grossa.
El galliner prepara una reunió d’emergència del Consell de gallines per parlar-ne i s’arriba a la conclusió que cal organitzar-se i sortir a lluitar contra l’enemic, abans no sigui massa tard.
Però les gallines són moltes i sorolloses i l’acord es fa difícil. Després d’algunes tèbies intervencions, les veus més potents es deixen anar i finalment s’aprova la constitució d’un exèrcit.
I aquí comencen els problemes. Com s’organitzen? En batallons? Per colors? Per grandària? Qui anirà al capdavant del nou exèrcit de gallines? Les negres potser, ja que el seu gall té molt de carisma? I per què ha de tenir el comandament un gall i no una gallina?
Després de moltes discussions decideixen anar mesclades.
—Unir-se no és dividir-se, és barrejar-se!— criden.
Finalment estan preparades per lluitar i avancen juntes en la mateixa direcció, amb les mateixes intencions, però amb prou feines han començat la seva marxa que s’aturen en sec…Per què?


La unió fa la força és un àlbum que parla de gallines i de política i ens ofereix algunes idees sobre la solidaritat, la tolerància, la democràcia i la convivència. El seu gran format (25×35 cm) convida a la lectura compartida.
Les il·lustracions de les gallines són fantàstiques i divertides. La manera com està enfocat el punt de vista una mica elevat, deixant la part de dalt lliure i eliminant els decorats ajuda a copsar la idea de multitud però també de la singularitat de determinades gallines.
El text és senzill i el final és divertit. Els adults que llegeixen el conte ja intueixen com acabarà des d’un bon començament però, tot i així, la sorpresa és agradable.
A l’escola és un àlbum que pot donar moltes opcions de conversa sobre el gènere, el poder, la democràcia, les races, etc.
Molt recomanable.
L’autor, en Laurent Cardon, va néixer a França i actualment viu a Brasil. Aquest crec que és el primer llibre d’ell que s’edita en català, encara que ha il·lustrat més de quaranta llibres per a la mainada.

LES DADES:
Títol: La unió fa la força. Una història de gallines
Autor/ il·lustrador: Laurent Cardon
Traductora: Maria Teresa Rivas
Editorial: Tramuntana
Girona, 2017
52 pàgines

 

El cocodril i la girafa, una parella d’enamorats

kulot-daniela_01

Daniela Kulot

Estem d’enhorabona perquè s’acaben de traduir al català els dos primers llibres de la sèrie de cinc protagonitzats per una parella d’amants ben peculiar, un cocodril i una girafa: «El cocodril enamorat» i «Una parella diferent».
L’autora i il·lustradora de les aventures d’aquests dos és la Daniela Kulot i l’ha clavat amb els personatges, tot i que, en realitat, és una història d’adults.
Les aventures resulten divertides i xocants perquè a casa de la girafa, per exemple, la tassa del vàter és molt alta i al cocodril li pengen les cames i, en canvi, a casa del cocodril la girafa ha de treure el cap fora de la xemeneia perquè no hi cap. Dos personatges molt diferents però que troben la felicitat quan estan junts.

Krokodil UmschlagSobre «El Cocodril enamorat» llegim al web de Kalandraka:
«Aparentment, la seva relació pot resultar complicada perquè la diferència més notable entre ells és l’alçada. Per evitar aquesta desigualtat el Cocodril fa servir tot el seu enginy, per fer-se veure i cridar l’atenció de la Girafa.
Així, se succeeixen situacions plenes d’humor amb les que el Cocodril procura que ambdós es trobin i així la Girafa pugui percebre el seu interès per ella. Però l’atzar s’encarrega de frustrar aquests encreuaments de mirades i de somriures, tan necessaris perquè sorgeixi l’espurna de l’amor.
Un llibre infantil sobre un sentiment universal, que explica -amb un llenguatge senzill i proper- el munt de sensacions i emocions que es produeixen quan un s’enamora.
També destaca per abordar aquest tema de manera global, tot partint de situacions quotidianes. En una societat que procura la integració de les persones de diferents orígens, cultures i creences, i a on cada vegada són més habituals noves tipologies de famílies, aquest àlbum transmet un missatge fonamental: no és qüestió d’alçada, pes, idioma o cultura; quan l’amor apareix, totes les barreres són superables»

 

images-1

Krokodil UmschlagI sobre «Una parella diferent» diuen:
«El Cocodril i la Girafa s’han enamorat, construeixen una casa per viure-hi i comencen una vida en comú que, lamentablement, xoca amb la incomprensió dels altres. Les visites als pobles de l’un i de l’altre els deixen una desagradable impressió de com jutgen la seva relació. Aquesta parella, peculiar i entranyable, pateix les mirades, les burles i comentaris dels veïns, grans i petits.
Malgrat tot, sense donar importància a les crítiques alienes, els protagonistes no s’ho pensen dues vegades quan veuen que un accident posa en perill una família. L’alçada de la Girafa i l’habilitat del Cocodril els hi van salvar les vides i van demostrar que la cooperació i la solidaritat són els fonaments de la bona convivència, por sobre de qualsevol diferència.
Juntament amb aquest missatge, el relat també està carregat d’humor, tant a les il·lustracions –que destaquen pels seus colors com al text, amb simpàtiques picades a l’ullet lingüístiques: el “Girodril” amb el qual es desplacen o el nom dels pobles en són un bon exemple de fusió.»

Després de deu anys, toca tornar a comprar aquests llibres que són dels més prestats a la biblioteca escolar, ara en català.images

Un agraïment a les companyes de Kalandraka, la Cristina i l’Helena, perquè imagino que han estat les instigadores d’aquesta bona notícia. De passada, aprofitem per demanar la traducció dels altres tres per completar la col·lecció. I que afegeixin «Leopoldo y Casilda», no?

El web de l’autora: http://daniela-kulot.de/

 

una-casa-a-medida-c_01

Kulot 4 v7:Giraffe 4