cicle mitjà

by

Presentació d’Un llop com cal

portada-llopDimarts 28 de febrer es va presentar a la llibreria Jaimes «Un llop com cal» d’en Joaquim Carbó.
A la trobada, molt animada, en Ramón Besora va explicar anècdotes viscudes amb en Carbó i els seus llibres, especialment les referides a «La casa sota la sorra» i el muntatge espectacular que van fer amb 400 alumnes de tot Catalunya, fa un grapat d’anys, i altres aventures. El record de totes les vivències compartides anava al cas perquè «Un llop com cal» va ser escrit fa quaranta anys i publicat en format més auster per laCaixa. Ara, el que han fer els de Nandibú ha estat una revisió i actualització per millorar-ho, cosa que aconsegueixen amb les il·lustracions d’en Pedro Rodríguez. En Pedro, també present a la sala, va explicar les dificultats per trobar el punt exacte per donar-li forma al llop vegetarià i també quin és el seu mètode de treball habitual.

dsc06812

Ramon Besora presenta el llibre

dsc06816

Joaquim Carbó i Pedro Rodríguez

dsc06819

Aspecte de la sala. A les parets les il·lustracions originals del conte

Tot plegat, més que una presentació, va ser una lliçó d’història de la literatura infantil en català, amb referències a congressos, maneres de fer, experiències, etc.
S’agraeixen aquest tipus de presentacions en que es parla més enllà del llibre en concret —recordeu l’inefable Umbral— i no hi ha pressa per acabar.
Un llop com cal explica l’aventura d’un llop, fill d’una lloba de molt bona família del Pirineu, que s’escapa del jardí de la casa de ciutat on viu i on va néixer perquè sa mare va ser capturada fa anys i se’n va cap a la muntanya, a la recerca de la llibertat.
L’exposició de les il·lustracions originals del conte hi serà a la llibreria durant els propers quinze dies per si les voleu veure (o comprar).

Les dades:
Títol: Un llop com cal
Autor: Joaquim Carbó
Il·lustrador: Pedro Rodríguez
Editorial: Pagès (segell Nandibú)
48 pàgines
Edat recomanada: Cicle mitjà

 

by

Lectures recomanades per al cicle mitjà. Nadal 2106

lapicesprimosLápices primos
José A. Ramírez Lozano. OQO
Per escriure utilitzem llapis, bolígrafs, plomes, retoladors, guixos… però, què passaria si provèssim a fer-ho amb els cosins dels llapis? Quins són? Això és el que ens presenta Lápices primos, amb una gran dosi d’imaginació i fantasia.
Perquè es pot escriure i dibuixar amb altres estris i elements de la vida quotidiana. Es pot dibuixar amb una canya de pescar? Es poden escriure històries amb una agulla de fer mitja? I tant! Les possibilitats són infinites i les anem descobrint pàgina rere pàgina acompanyades d’unes imatges que conviden a la seva contemplació perquè la proposta plàstica de la Natalie Pudalov no ens deixa indiferents amb la quantitat de detalls que s’amaguen a totes les pàgines.

dues-alesDues ales
Cristina Bellemo. Combel
Un matí, el senyor Guillem es troba unes ales al seu jardí. «De qui deuen ser?», es pregunta. Però ningú no les reclama, ningú no en sap res. Fins que un dia s’atreveix a tocar-les i es desperten els seus records. Una història filosòfica i poètica sobre el final de la vida, sobre la mort.

174922 el Club dels Estranys.inddEl Club dels Estranys
Jordi Sierra i Fabra. Cruïlla
L’Hug és tartamut i en Bernat, dislèxic. El perdonavides de la classe els fa la vida impossible perquè els veu diferents dels altres. Per això, els dos amics decideixen fundar un club, per sentir-se menys sols i més segurs. Quina sorpresa tindran quan descobreixin que no són els únics que volen formar part d’aquest club!
Ser diferent dels altres, ser estrany, és normal. Per això, el més important és aprendre a riure’s d’un mateix. En realitat tots som estranys, perquè tots som diferents. Cadascú és com és.

briscaBrisca
Andreu Martín. Cruïlla
La Paula va a passar el dia a la granja dels oncles. Mentre passeja pel bosc amb els pares esclata una tempesta, i la Brisca, la seva gosseta, es perd. Passen les hores i els dies, i la Brisca no torna a la granja, cosa que desespera la Paula. Alhora, per aquella zona es comença a parlar d’una colla de gossos salvatges que ataquen els animals de les masies i també les persones. Pot ser que la Brisca s’hagi ajuntat amb aquesta gossada? Això voldria dir que està viva… Però, si corre amb aquests gossos salvatges, és que ella també és capaç de fer mal a les persones?

miyukiEspera’t, Miyuki
Roxane Marie Galliez. Joventut
És el primer dia de la primavera i la Miyuki vol veure com floreix el jardí del seu avi. Però una de les flors triga massa a obrir-se, segons la Miyuki… Llavors decideix sortir a buscar l’aigua més pura per ajudar-la a obrir-se. La Miyuki es passa el dia corrent impacient, en una recerca desesperada, i es perd l’espectacle de la primavera…
Un bell conte per aprendre l’art de la paciència i de la contemplació.

la-pajarera-de-oroLa pajarera de oro
Anna Castagnoli. BFE
La Valentina és la filla de l’Emperador, que viu envoltada de criats espantats dels seus impossibles desitjos. Cada desig es converteix en una ordre, perquè Valentina és una nena prepotent i terrible, una princesa d’odi i de sang.
La princesa col·lecciona objectes però sobretot ocells. Centenars de meravellosos i exuberants ocells engabiats, que es converteixen en el seu luxós caprici, exòtics exemplars alats, símbols de la seva solitud. Els criats viatgen per tot arreu per trobar els ocells més esplèndids i per acontentar els desitjos de la Valentina. Durant els viatges alguns perden la vida i altres, en tornar, són decapitats. Fins que un servent, intel·ligent i astut, li regala l’ou d’un ocell que parla. La felicitat i l’esperança il·luminen la vida de la princesa. Haurà de tenir cura de l’ou…

mitjonsEls mitjons de l’ogre
Maria Carme Roca. Jollibre
En Maties és un ogre que s’adona que, des de fa un temps, a cada bugada perd un mitjó. El fet l’inquieta i decideix buscar algú que l’ajudi a resoldre el misteri.

el-viatgeEl viaje
Francesca Sanna. Impedimenta
El relat en primera persona del tortuós periple que emprendrà una família per escapar dels horrors de la guerra i poder formar una nova llar. El viatge d’una mare i les seves dues filles ens commou d’allò més amb les seves peripècies, malauradament tan properes.

oca-locaPoemas de la oca loca
Gloria Fuertes. Kalandraka
El proper any reviurem la poesia d’una de les autores més estimada entre els infants, coincidint amb el centenari del seu naixement. En aquesta reedició podrem gaudir d’un grapat de poemes que comencen amb un “para dibujar…”

portadaGran i petit-1
Chanti. Nandibú
El llibre és un recull de les tires còmiques que expliquen la vida d’en Nacho, el centre de l’univers familiar fins que arriba el seu germà. Des d’aquest moment l’autor ens va narrant les aventures familiars però amb la mirada de l’infant. Hi surten els pares, els avis, els amics dels pares, la tieta, etc.
És realment brillant la manera com l’autor ens presenta les situacions quotidianes i els raonaments dels nens que tantes vegades sorprenen a casa i a l’escola.

by

Gran i Petit 1

portadaUn dels llibres que m’ha fet riure molt darrerament és Gran i Petit, un còmic que acaba de publicar Pagès editors. Es tracta d’un recull dels quatre primers títols d’una sèrie de còmics molt populars a l’Argentina, on ja van pel volum desè.
El llibre ens explica que un nen, en Nacho, és el centre de l’univers fins que…  arriba el seu germà! Des d’aquest moment l’autor ens va narrant les peripècies familiars però amb la mirada de l’infant. Hi surten els pares, els avis, els amics dels pares, la tieta, etc.
És realment brillant la manera com presenta les situacions quotidianes i els raonaments dels nens que tantes vegades ens sorprenen a casa i a l’escola. L’autor és en Chanti, pseudònim del dibuixant Santiago González Rigael que segons explica es va inspirar en els seus nebots per fer la tira que cada diumenge publica a la revista Rumbos.

En una entrevista a la revista Imaginaria, l’autor deia :
“Gran i petit és una historieta per a tota la família que reflecteix les relacions que es donen entre germans.
Tinc una gran afinitat amb els nois. Ells tenen una manera de pensar més lliure, raonen per si mateixos, i treuen les seves pròpies conclusions (cosa que molts grans hem oblidat). Em va semblar bo mostrar tot aquest univers i especialment el de les relacions entre germans; que tot i tenir els mateixos pares no és el mateix néixer primer o segon. Les relacions són diferents. Tinc nebots i ells van ser la meva musa inspiradora.
Mai vaig pensar que fora a atrapar a públics tan diversos i de totes les edats, des nois que estan aprenent a llegir fins avis superlectors”.

La traducció al català ha comportat alguns problemes d’adaptació, com quan l’acció passa al Nadal i es veuen tots els protagonistes amb poca roba (a l’Argentina és estiu).

dsc06081

També comenta en Chanti que no va permetre canviar la samarreta esportiva que llueixen els nens quan animen a la selecció de futbol argentina per una altra del Barça, per exemple.dsc06080

Es va optar per deixar el nom del nen com a Nacho, malgrat que en català no es fa servir com a substitutiu afectiu d’Ignasi.
A l’Argentina, sobretot a les zones de l’interior, les tires còmiques d’en Nacho i Tobi tenen molta acceptació, gairebé a l’alçada de les de Mafalda i en algunes escoles s’usen com a material didàctic per entendre els vincles entre germans.
mayormenorEl llibre es pot anar llegint tira a tira i segur que moltes de les situacions us son conegudes, sobretot per als que heu conviscut amb germans.
Les il·lustracions són molt expressives i tenen el punt de vista a nivell del terra, talment com si fóssim nens. M’agrada també el traç ample de les línies perquè ajuden a centrar l’atenció i defineixen perfectament els personatges. Tot queda reforçat pels fons plans, gairebé neutres i de colors càlids.

Un bon regal per a aquests nadals. Per a infants a partir de vuit i sobretot per als adults amb fills.

Facebook: https://www.facebook.com/mayorymenorsitiooficial/

Dades:
Gran i Petit
Chanti
Pagès editors, S. L.
19,50 €
25 x 19 cm
192 pàgines

by

Lectures recomanades per a cicle mitjà. Sant Jordi 2016 (3)

En aquest tercer lliurament us presentem les recomanacions per als alumnes de cicle mitjà.

com-adormir-un-llec3b32Com adormir un lleó i altres cròniques verídiques
Mar Benegas. Nandibú

Com adormir a un lleó i altres cròniques verídiques explica uns moments en la vida de l’Anna, una nena molt inquieta i molt intel·ligent que vol ser periodista. Té una germana petita, la Sol, una àvia, periodista també, que li regala una gravadora, un avi misteriós, i un pare i una mare. Fins aquí tot sembla normal. Però, de sobte, comencen a succeir coses estranyíssimes a casa seva: l’Anna ho grava tot i en fa unes cròniques fabuloses. Així descobrirem com s’adorm un lleó, el vol que pot tenir una faldilla o fins on arriba una casa voladora…

Explica-m’ho (101 preguntes fetes per nens i nenes sobre un tema apassionant)explica-mho
Katharina von der Gathen i Anke Kuhl. Takatuka

La millor vacuna sempre és parlar amb els infants dels temes que els preocupen, abans que es facin gran, tinguin vergonya i s’hagin d’espavilar preguntant als companys sobre sexualitat. Sortosament, l’explicació de les abelles i les flors en les polsoses classes de biologia ja ha quedat oblidada (espero!) i ara tenim alguns llibres que esdevenen imprescindibles a la biblioteca escolar. Un d’ells, molt especial i educatiu, és aquest Explica-m’ho (101 preguntes fetes per nens i nenes sobre un tema apassionant), recomanat per a alumnes de cicle superior.
M’agrada perquè es directe i les autores no defugen cap pregunta, per complicada que pugui semblar.

un dia másUn día más contigo, caminando por una tarde de primavera
Jimmy Liao. Bárbara Fiore Editora

Un acord entre amigues, secret, privat i sagrat, porta a una nena a recórrer un llarg camí que mai abans havia recorregut en soledat. Una absència que es fa present a cada pas, a cada alenada d’aire, en el moviment de les branques, a classe de matemàtiques, en una última abraçada on es troba a faltar a algú.
Jimmy Liao s’aboca sobre la protagonista d’Un dia més amb tu aquest sentiment de soledat incerta que provoca l’absència. Aquesta solitud que ens fa més forts i valents, que ens obliga a enfrontar-nos a les pors del temps en el qual no ens sentíem mai sols, en un camí d’aprenentatge i dolor, d’entesa i infinit amor.

Nick, el grumet: la volta al món amb el capità Cook nick
Michael J. Rosen. Símbol.

En Nick és un grumet que forma part de la primera expedició del capità Cook amb el vaixell Endeavour. Va descrivint en el seu diari totes les peripècies del viatge i les dificultats amb que es van trobant. Un llibre de coneixements on podem saber en què van consistir aquelles descobertes de noves espècies marines i civilitzacions .

contes per anar a dormirContes per a nens que s’adormen de seguida
Pinto & Chinto. Kalandraka

Diuen els autors:
Els contes per abans d’anar a dormir han de ser curts, i no com aquell conte tan llarg que quan l’acabes d’explicar ja és l’hora que el nen hagi d’anar a l’escola. O aquell conte llarg que feia que els nens es quedessin adormits cap a la meitat i després havien de somniar-ne el final. És clar que el conte més llarg que nosaltres coneixem és tan llarg que quan l’acabes d’explicar el nen ja és adult.
Aquests 28 relats destaquen per la seva brevetat i agudesa narrativa, els girs literaris i el sentit de l’humor. Són històries basades en el nonsense que aposten per l’originalitat i la picada a l’ullet intel·ligent. Des de la senzillesa, sorprenen els lectors amb canvis inesperats i amb uns finals que dibuixen somriures, tot oferint-nos una lectura gratificant, que sacseja la creativitat i ens convida a la reflexió.

losrascacielosLos rascacielos
Germano Zullo. Libros del zorro rojo

Dos multimilionaris, veïns i rivals, competeixen per construir l’edifici més gran i més luxós. La supèrbia i l’arrogància els porta a una carrera impossible i embogida… aquest vertigen els fa oblidar el sentit comú.

CUBIERTA ANA Y FROGA T3 03:Maquetación 1Ana y Froga 3. Una pandilla desastrosa
Anouk Ricard. Blackie Books

La colla d’amics de l’Ana i la Froga és impertinent, mordaç, divertida amb totes les forces … i incombustible. En aquest volum tornen a la càrrega per demostrar-nos que qui té un amic, té un tresor (encara que aquests amics siguin un autèntic desastre). En aquesta aventura, en Bubú es retrobarà amb els seus estimats amics després d’unes vacances un tant sui generis (i qui sap si acabarà penedit d’aquest retrobament …); un magnífic pícnic es convertirà en tota una odissea pel bosc, i una prometedora visita a la fira acabarà, com no, d’una manera calamitosa.

akimAkim corre
Claude Dubois. Lóguez

L’artista Claude K. Dubois intenta fer comprensibles als nens les traumàtiques vivències de la guerra i la fugida d’un realitat quer malauradament viuen moltes persones, prenent com a exemple la sort del petit Akim.
Com una catàstrofe de la naturalesa, la guerra arriba a la senzilla vida del noi. L’Akim es queda enmig d’un paisatge de desolació fins que algú el porta de la mà i és arrossegat pels que fugen.

quan_les_vaques_suren_portada_granQuan les vaques suren
Ximo Abadía. Takatuka

Un nen arriba a casa amb un peix dins d’una bossa plena d’aigua que li acaba de tocar a la fira. Se’n va a dormir aviat per estar tranquil·lament amb el seu peix. L’endemà, el desperta l’esquella d’una vaca solcant el cel. Descobreix amb sorpresa que tot ha començat a surar: els bombers corren pel cel buscant incendis des d’allà dalt, el carter empaita la seva bicicleta que ha enfilat el vol… Tot sura! Fins i tot, ell mateix…

by

Com adormir a un lleó i altres cròniques verídiques (Presentació)

Com-adormir-un-lleó2El dijous 10 de març vaig tenir el plaer de presentar el darrer llibre de la Mar Benegas. Va ser a la llibreria AL·LOTS i tot i que no érem gaires persones però ens ho vam passar prou bé.

El libre en qüestió es diu Com adormir a un lleó i altres cròniques verídiques i explica uns moments en la vida de l’Anna, una nena molt inquieta i molt intel·ligent que vol ser periodista. Té una germana petita, la Sol, una àvia, periodista també, que li regala una gravadora, un avi misteriós, i un pare i una mare. Fins aquí tot sembla normal. Però, de sobte, comencen a succeir coses estranyíssimes a casa seva: l’Anna ho grava tot i en fa unes cròniques fabuloses. Així descobrirem com s’adorm un lleó, el vol que pot tenir una faldilla o fins on arriba una casa voladora… Això i moltes altres coses, és clar.

Perquè ens va agradar aquest llibre? Per diversos motius, alguns dels quals els recordo tot seguit.

Primer perquè la protagonista és una noia i això dos dies després de la celebració del dia de la dona treballadora ens va portar a reflexionar en les diferències que encara hi ha pel que fa a la presència com a protagonista dels nois respecte a les noies. En les dades del darrer estudi elaborat per la Nina Schmidt, de l’Observatori de les Desigualtat (París) es pot apreciar com encara la presència de les heroïnes en els llibres infantils està per sota dels herois masculins (per cada 49 nois protagonistes, hi ha 30 noies) i que si aquesta comparació la fem amb els còmics (46 a 5) o amb les pel·lícules (35 a 11) les diferències encara són massa grans.

DSC04298El segon punt a favor és que va adreçat a infants de cicle mitjà, a nois i noies que tenen entre 8 i 10 anys i que tot just han acabat el seu procés d’aprenentatge de la lectura i entren en una segona fase de desenvolupament del procés de construcció de la pròpia escriptura. Costa molt trobar bons textos per a aquestes edats. Si per a cicle infantil l’àlbum il·lustrat, les repeticions, les sensacions són el modus habituals de presentar els contes, per al cicle mitjà entren en joc els contes on els sentiments comencen a jugar el seu paper i pren joc la dualitat justícia injustícia, veritat mentida, bo i dolent, etc. En aquest sentit, el conte “com adormir un lleó” presenta alguns episodis molt ben escrits que fan dubtar si han estat reals o no… fins al final que és on es descobreix el misteri.

Tercer, la referència a El màgic d’Oz m’ha agradat. Sempre diem que la lectura és més plaent quan son capaços de relacionar i aquí les referències a El màgic d’Oz ens obren la porta a una altre lectura d’aquest clàssic. No només pel lleó que dóna nom al conte sinó perquè també hi apareix la pròpia Dorothy, en Totó, els tiets de noia, en Henry i la Em… i Kansas.

img109

També vam valorar molt el vocabulari acurat i una mica exigent que empra l’autora. Ens va semblar que aquest és el camí per fer lectors.
Bé, en definitiva, una bona novel·la per als infants de cicle mitjà que podeu recomanar els propers dies de cara a Sant Jordi.
Només em falta “la prova del cotó” que, com sempre, és passar-li el llibre a algun infant i esperar que el llegeixi, a veure què diu… sol ser definitiu.

Us deixo algunes imatges de la presentació.

Com adormir un lleó i altres cròniqies verídiques està editat per Nandibú dins la col·lecció +8 anys. Les il·lustracions  que acompanyen el text són de la Lucía Serrano.

ISBN: 978-84-9975-721-6
80 pàgines
Març 2016
Rústica
14 x 20 cm
Nº Col·lecció: 03

by

Com adormir un lleó i altres cròniques verídiques

El proper dijous dia 10 de març a les 19 h. a la llibreria Al·lots de Barcelona (carrer Consell de Cent, 266) ens trobem per parlar de Com adormir un lleó i altres cròniques verídiques, un llibre que recomanem per als infants de 7 a 10 anys i que ha escrit la Mar Benegas, poeta i dinamitzadora cultural que es desplaça des de València per a aquest acte.

El conte explica una història protagonitzada per l’Anna, una nena molt inquieta i molt intel·ligent, que vol ser periodista. Té una germana petita, la Sol, una àvia, periodista també, que li regala una gravadora, un avi misteriós, i un pare i una mare. Fins aquí tot sembla normal. Però, de sobte, comencen a succeir coses estranyíssimes a casa seva: l’Anna ho grava tot i en fa unes cròniques fabuloses. Així descobrirem com s’adorm un lleó, el vol que pot tenir una faldilla o fins on arriba una casa voladora… Això i moltes altres coses, és clar.
Si veniu a la presentació, segur que us passeu bé perquè els qui coneixen a la Mar Benegas ja saben que la sorpresa, la màgia i els riures estan assegurats.

benegas

 

 

by

María la Monarca

portada maríaEls llibres sobre papallones sempre m’han fascinat. Imagino que la poètica que desprenen aquest insectes, la seva fragilitat i el simbolisme que suposa la seva metamorfosi, han atret la meva curiositat. A més, la seva bellesa ha quedat molt ben dibuixada en llibres imprescindibles i que formen part de la meva biblioteca personal. Molts segur que els coneixereu. L’erugueta goluda d’Eric Carle n’és un bon exemple. Com també ho són Els amants papallona d’en Benjamín Lacombe, La caricia de la papallona de Christian Voltz, Orelles de papallona, de Luisa Aguilar o el desplegable Papallona Papallona de Petr Horacek.
homero

Aquests dies he llegit María la Monarca, un llibre d’Homero Aridjis, molt ben il·lustrat per Juan Palomino. Homero Aridjis és un poeta mexicà que va viure la seva infantesa a la zona per on passen les papallones monarca i ha dedicat bona part de la seva vida a la defensa d’aquests prodigis de la natura. L’any 1986 va aconseguir que el Govern mexicà protegís les zones de la monarca, i la seva lluita ha continuat fins l’any 2014 en que va adreçar-se al president dels EUA per sol·licitar la regulació dels pesticides i la creació d’un corredor per on transiten les papallones on hi hagués prou arbustos i plantes per a la seva supervivència.

El conte María la Monarca vol ser un crit d’alerta sobre els perill d’extinció d’aqueta espècie i ho fa explicant una història de realisme màgic en el que unes nenes faran tot el possible per lluitar contra uns bandits que volen desforestar el bosc i destruir l’entorn natural de Contepec, el poble mexicà on cada any arriben els milions de papallones monarca.
maría 2maria 3 El llibre, de tapes dures, té un apèndix molt ben fet on s’explica com neix aquesta papallona, com s’alimenta, com es desplaça, quina és la ruta que fa i una mica d’història dels homes i les dones que han contribuït a la seva preservació, malgrat estigui actualment en perill.

Una bona lectura per als infants a partir de vuit anys.
Confio en que ben aviat el puguem veure publicat a casa nostra. De moment, només es pot aconseguir a través de l’editorial mexicana Castillo, que depèn del grup Macmillan.
Podeu llegir una crònica que va fer Becky Rubinstein per a la revista Cuatrogatos AQUÍ.
I un vídeo on el mateix Homero Aridjis ens explica el què i el perquè d’aquest llibre.

 

by

¡Maldito diente!

MALDITODIENTE!

Una dent es mou
i ens molesta quan mengem, quan parlem…,
però no hi ha manera que caigui:
Aquí segueix com si res!

A vegades, tot resulta molt senzill:
fas una mossegada a una poma i, de sobte, zas!,
aquesta dent que es movia, cau.
Estàs a classe de matemàtiques
i, en fer una multiplicació, zas!,
aquesta dent que es movia, cau.

Però altres vegades, com passa en aquest llibre, no és fàcil, ni de bon tros. Per a aquests casos difícils, l’escriptor Pep Bruno i la il·lustradora Amrei Fiedler presenten un seguit de propostes divertides, imaginatives i un tant surrealistes, que no garanteixen al cent per cent que la dent acabi caient, però sí que garanteixen riallades.
bruno1Segons conta el mateix Pep Bruno al seu bloc (www.pepbruno.com)

Un dia d’agost (de 2011) a Juan, el meu fill gran, se li movia una dent. Era una d’aquelles dents que es mouen prou perquè siguis conscient que hi és, ballaruga, però no prou com per caure amb una petita ajuda. Recordo que llavors li vaig explicar que una vegada, quan jo tenia la seva edat, vaig intentar treure’m una dent lligant un fil a una porta i, després d’esperar pacientment, quan la meva mare va obrir la porta, aquesta ho va fer cap a dins (cap a mi), i tot va ser en va.
Després d’aquella història (real) vaig començar a imaginar diferents maneres per treure una dent i així facilitar aquesta tasca als nens i nenes que es troben en aquesta tessitura.

El llibre presenta quinze maneres d’arrencar la dent. Així, hi ha mètodes clàssics com lligar un fil a la dent i, per l’altre extrem, al pom d’una porta, a l’espera que algú obri la porta i, ¡ tatxan! , s’emporti la dent, o més romàntics, com fer-li un petó a algú, o científics, en els quals s’aplica el principi d’Arquímedes.
1075283_603907876315677_1319196221_nLa gràcia de cadascuna de les pàgines està, a més a més en gaudir de les il·lustracions
i del requadre que hi apareix a cadascuna d’ells amb tres indicacions precises: Avantatge, inconvenient i consell.

MALDITODIENTE_02_0Per exemple, al Mètode esportiu (també anomenat ¡Mira, mamà: sense mans!) que consisteix en pujar a la bici i circular primer sense una mà, després sense l’altra, i sense un peu i, finalment, sense l’altre peu. (aquest mètode també es conegut com: ¡Mira, mamà: sense dents!

El requadre ens diu:
Avantatge: Es pot gaudir del paisatge metre es va en bicicleta
Inconvenient: es possible que siguin més d’una les peces dentals que, a l’hora, deixin el seu allotjament.
Consell: És recomanable saber anar amb bicicleta, tot i que, tal vegada, tampoc sigui gaire important.

¡Maldito diente! no és només un ventall d’estratègies, totes divertides, per acabar amb el molest bellugueig d’una dent. Aquest manual es converteix també en font d’inspiració per a altres enginyosos usos, com apunta la mateixa il·lustradora, a qui li agradaria construir “una màquina com la del Mètode Entretingut però amb una funció diferent, com un rellotge despertador o una màquina per alimentar gats” .
amrei fiedlerLes il·lustracions, realitzades amb petits pinzells i acrílics, plenes de curiosos detalls que conviden a noves i divertides lectures, sobretot si ens aturem a observar els quadres que apareixen recurrentment en les seves pàgines.

A l’escola ens ha agradat molt i l’hem anomenat “el llibre estimadíssim del mes de novembre”. El recomanem especialment per als alumnes de cicle mitjà perquè segur que entendran les picades d’ullet que ens fan els autors i de ben segur podran fer quelcom de semblant a partir d’algun enunciat del tipus “mètodes per aconseguir la
mascota que vull i que, probablement, mai no tindré”, “”mètodes per fer desaparèixer el menjar que no m’agrada sense que ho vegin els pares” o el clàssic “ mètodes per aprovar els exàmens sense estudiar”

MALDITODIENTE_01_2Un cop més, i van la tira, reivindiquem aquestes editorials que arrisquen i busquen noves fórmules de plantejar el futur de l’àlbum il·lustrat. No sé perquè però ensumo que el boom dels anys vuitanta està a punt de fer un segon esclat i una nova revolució d’aquesta “lectura de la imatge” ben aviat ens mostrarà nous camins. Gràcies OQO.

(algunes informacions d’aquest escrit les he tret del web d’OQO. La cita d’en Pep Bruno l’he trobada al seu propi web)