Inauguració del projecte de biblioteca escolar del col·legi Sant Miquel

Els companys del col·legi Sant Miquel de Barcelona em van convidar el dimarts dia 3 de març a conèixer i inaugurar el nou espai que han habilitat com a biblioteca escolar.
DSC01525 DSC01526 DSC01527

 

 

 

Els ha quedat molt digne i acollidor  i el que més em va agradar és que hi ha hagut la implicació d’un bon grapat de mestres en fer possible aquest somni. El projecte de posada en marxa el van dissenyar a tres anys vista. El curs anterior, el primer, van redactar i consensuar el Pla de Lectura i van iniciar la feixuga tasca de catalogació del fons. Paral·lelament van pensar en com distribuïen l’espai.
Ara estan en el segon curs i han previst acabar la catalogació del fons per començar a fer préstec el mes de setembre, data que tenen in mente per oferir un servei a tota la comunitat i mantenir un funcionament regular.
Han passat cinc dies de la visita i mentre ho recordo em vénen al cap, d’una banda, la seva amabilitat i les deferències que van tenir amb mi mostrant-me la seva escola i, per l’altra, uns pensaments relatius a la iniciativa que hem de tenir, el self-made man (o self-made woman) que diuen els americans, i no estar sempre plorant i demanant a l’Administració educativa corresponent que consolidi, d’una vegada, el funcionament de la biblioteca escolar de qualitat.

Agraeixo l’entrada que han fet al seu web on han penjat fotos de les sessions que vaig fer amb els seus alumnes. La podeu llegir AQUÍ.

DSC01488 DSC01509 DSC01511

La trista realitat de les Biblioteques Escolars de Catalunya

El seminari Marta Mata: la biblioteca escolar i la lectura al Baix Penedès, de la Fundació Marta Mata, han organitzat, el 21 de febrer, una trobada de seminaris i grups de treball de biblioteca escolar de la demarcació de Tarragona.

És una iniciativa en la que, com ells mateixos diuen “Es tracta d’explicar-nos els uns als altres què és el que estem fent per a impulsar la lectura des de les biblioteques escolars i els seminaris i grups de treball. Pensem que estem passant un moment delicat i conèixer-nos podria ser una manera de fer pinya. Si estem units i treballem plegats amb una mateixa finalitat, impulsar i protegir les biblioteques escolars i la lectura, potser no ens sentirem tan sols, impotents i abandonats davant d’algunes actituds i decisions que ens arriben tant des del Departament d’Ensenyament, com d’altres Departaments. Com deveu saber, el Govern ha declarat l’any 2015 Any de les Biblioteques, coincidint amb el centenari de la primera Xarxa de Biblioteques Públiques de la Mancomunitat de Catalunya. En el document on s’anuncia aquesta celebració no hi ha ni una sola referència a les biblioteques escolars. Com si no existissin. Al nostre blog podeu llegir aquest document”.

manifestescoÉs així de cru, com un “deja vu”. Em recorda el Manifest de la Biblioteca Escolar que va aprovar la Unesco l’any 1999 i que el Departament d’Ensenyament recolzava (veieu el logo al final del document que hi ha a l’esquerra). Era l’època daurada del “puntedu”, un moment en el que, finalment, semblava que les Biblioteques escolars serien valorades i dotades de recursos i personal. Ara, deu anys després, assistim al tancament i deteriorament progressiu i accelerat de molts d’aquells equipaments.

Potser fóra bo fer com els companys de Tarragona i autoconvocar-nos, exposar el nostre desencís i redactar un altre document (manifest) per fer palesa, en aquest Any de les biblioteques, la situació de les BE dels centres educatius de Catalunya.

“Una biblioteca escolar és com la Batcova: una fortalesa segura en un món caòtic, una font de coneixement i el cau d’un superheroi.” va dir  Tom Angleberger.

batman

Imatge extreta de la Chicago Public Library

 

Currículum internacional: la experiència en biblioteques d’escoles internacionals

biblioteca Liyuan a Pequín

biblioteca Liyuan a Pequín

L’Amadeu Pons, professor a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB, ha penjat al web Mòbils BiD, un article d’en Daniel Becerra on comenta la seva experiència dels darrers tres anys fent de bibliotecari escolar a la Xina i al Japó. Val la pena llegir-lo, sobretot si el teu futur laboral no està gaire clar…
Mòbils BiD és el web que ofereix un punt de trobada entre els estudiants de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona i els programes de mobilitat nacional i internacional per tal de difondre’ls i fomentar-los.
Podeu llegir l’article enllaçant a:
http://mobilsbid.blogspot.com.es/2014/12/curriculum-internacional-la-experiencia.html

 

Façana de la biblioteca pública de Kansas

Façana de la biblioteca pública de Kansas

Formació a Can Butjosa (Parets dels Vallés)

folletUn any més, des de la Biblioteca Can Butjosa ens informen dels cursos que han programat, tots ells relacionats amb la lectura i/o les biblioteques escolars. Per a aquest primer i segon trimestre en proposen tres de nous, les dades dels quals uns passo a continuació:

Poesia, rondalles i cançons a l’aula
Formadores: Araceli Bruch, Roser Ros, Damaris Gelabert
Curs semipresencial: 25 hores (20 hores presencials i 5 a distància)
Totes les sessions presencials són en dimarts de 18 a 20:30h.
Dies:
Mòdul 1: 14 i 28 d’octubre
Mòdul 2: 11 i 25 de novembre
Mòdul 3: 13 i 27 de gener
Mòdul 4: 10 i 24 de febrer

Els contes a l’aula
Professores: Eva Martínez Pardo, Gemma García Vilardell
Curs presencial: 20 hores
Les sessions es duran a terme en dissabte de 9 a 14 hores.
Dies: 8, 15, 29 de novembre i 13 de desembre de 2014

La biblioteca escolar de qualitat (BEQ) i la creació de contextos d’ invitació a la lectura
Formador: Jaume Centelles
Curs semi-presencial: 20 hores (16 hores presencials i 4 a distància)
Totes les sessions presencials són en dimarts de 17:30 a 19:30h
Dies: 21 d’octubre, 4 i 18 de novembre, 2 de desembre, 20 de gener, 3 i 17 de febrer, 3 de març del curs escolar 2014-15

Tots els cursos estan reconeguts dins del Pla de Formació Permanent del Professorat.

Us adjuntem informació detallada en aquest enllaç:

Si esteu interessats, ja podeu fer la inscripció a través de la pàgina web de la biblioteca:
http://bibut.parets.cat

Adreça Biblioteca Can Butjosa:

Carrer de la Salut, 52

08150 Parets del Vallés

935 62 23 53

El cistell de la Caputxeta – II

 

IMGP4092

Ja hem desmuntat l’exposició d’enguany sobre “literatura infantil i alimentació”.

Ara toca endreçar tot el material, fervaloracions i les memòries.

Aquesta ha estat la quinzena exposició i totes les fitxes, idees i materials que hem utilitzat estan a disposició de la comunitat educativa.

Avui us deixem tres document visuals. El primer és una selecció de fotos de l’exposició. El segon document també és l’exposició però feta amb una càmera de vídeo. La gravació és obra d’una mare de l’escola, la Sílvia Correa, que sempre està disposada a col·laborar.

I el tercer vídeo que us passem és l’actuació que el cantant Tremendament Solo ens va oferir amb motiu de la Diada de sant Jordi. Són algunes de les cançons relacionades amb el menjar que podeu trobar al seu àlbum “tremendamente al punto”. L’acompanya l’Edgar, mestre de música de l’escola.

A aneu a l’apartat “propostes didàctiques” i entreu a “El cistell de la Caputxeta” podreu veure les propostes que anem penjant sobre els llibres treballats aquest curs.

IMATGES DE L’EXPOSICIÓ

VIDEO DE L’EXPOSICIÓ

ACTUACIÓ DE Tremendamente solo

 

El bibliotecari de Changchung

logo escola  danielFa un any i mig (l’estiu de 2012), el meu amic Daniel Becerra va prendre una decisió valenta (o dolorosa, segons es miri) i se’n va anar a treballar a l’escola internacional americana de Changchung (China). Durant aquest any i mig ens ha anat enviat les seves impressions via mail i l’hem vist passar per diverses fases (desconcert inicial, coneixement de l’entorn, acceptació de la realitat, eufòria, etc)
assassinatAquest dies ha vingut a passar uns dies de vacances a Barcelona i he tingut l’oportunitat de passar una estoneta amb ell i sentir de viva veu les seves aventures per l’Orient.
L’he vist content i amb molts projectes iniciats. M’ha explicat el cas de “l’assassinat a la biblioteca” amb la implicació i el suport de la resta de mestres, les trobades amb bibliotecaris escolars de Shanghai, el seu viatge al Japó i moltíssimes anècdotes.
Ens hem trobat a l’Abracadabra, on hem pogut comentar algunes de les novetats que en Ricardo ens ha mostrat i després hem fet una passejada fins al carrer Jonqueres on ens hem aturat a “el rei de la màgia” a prendre unes cervesetes.
DSC07136De tot el que m’ha explicat em quedo amb un parell de frases o comentaris. Un fa referència al nivell dels bibliotecaris que surten de la universitat i que és, de llarg, molt superior en coneixements al de la resta de països que ell ha visitat o conegut.
avions 2 avionsLa segona és la frase que m’ha contestat a la pregunta “com has vist Barcelona?”. M’ha dit que no te n’adones de com és el lloc on vius fins que no estàs lluny. El cel blau, l’ordre de les coses, la gent… Barcelona és un lloc ideal per viure.

Podeu visitar el bloc d’en Daniel entrant a https://sites.google.com/site/lachistera/

Us deixo amb un dels seus articles. És del gener de 2012, just quan feia cinc mesos que era a Changchung

dimarts 17 de gener de 2012
Bibliotecarios emigrantes: marchar con la biblioteca a cuestas

¿Marchar o quedarse? Ante la situación de crisis generalizada (o, peor aún, ante la percepción de crisis, que puede hacer más grave la crisis real de la que es), mucha gente, de muchas profesiones, se hace esta pregunta. Y los bibliotecarios no son ajenos a ella.
¿Es posible para un bibliotecario marchar? ¿Es necesario? En este artículo hablaré sobre el proceso de emigración, desde antes de la salida, hasta la posible vuelta. Por supuesto, aplicado a mi colectivo. Pero desgraciadamente, habrá tintes melancólicos, al encontrarme yo mismo en esta tesitura.
Antes de ello, quiero dejar constancia de que he visitado, y he trabajado con, bibliotecas de buena parte del mundo: Zimbabwe, Mongolia, Japón, Yemen, Uzbekistán, Guatemala… he sido miembro de Bibliotecarios sin Fronteras, y trabajado en una ONG internacional, con bibliotecas en todo el mundo. Por ello, tengo un cierto recorrido en organización, formas de trabajar, concepciones… a partir de estas experiencias. Espero que os sean de utilidad.

biblioteca changchungPor qué marchar:
Una amiga me dijo hace poco: “si te vas a otro país huyendo, no lo hagas: echarás de menos el tuyo, y es difícil superarlo”.
En definitiva, marchar creo que puede hacerse por dos motivos, que tienen repercusiones diferentes:
-por voluntad propia,
-por obligación.

¿Marchas por saber más? ¿Por ánimo aventurero? ¿Por una oferta laboral irrenunciable?
¿O marchas porque aquí no hay trabajo, porque no te valoran, por hastío..?
La persona que marcha por voluntad propia, lo hace con afán exploratorio, no tiene expectativas. Si le va bien, se quedará, y si no le interesa más, volverá sin problemas.
La persona que marcha por baja valoración, cansancio, falta de trabajo… generará unas expectativas, normalmente elevadas, y si no lo consigue se frustrará, y la vuelta derrotado y humillado será todavía peor que la ida. En caso de que le vaya bien, echará siempre de menos aquél “hubiese podido ser y no ha sido”.

daniel1Hace un tiempo aparecía un reportaje en un diario, en el cual se establecían tres motivos primordiales por los que los emigrantes no regresaban a España (aquí personalizo en nuestro país, que tiene una idosincrasia especial):
-Valoración del trabajo, experiencia y profesionalidad
-Condiciones económicas mucho más favorables
-Forma de trabajar.
Por mi experiencia personal, creo que la fundamental es la primera. Una persona puede cobrar menos, pero trabajar más a gusto. Y en cuanto a la forma de trabajar, es cierto que en nuestro país es caótica, pero si compensa al final te haces a ello.

Cómo marchar:
Podemos encontrar tres formas de marchar:
-a la aventura,
-con un contrato o beca desde España (por una empresa o institución española),
-con un contrato desde un país extranjero.

daniel2Por lo que veo, en este momento es más adecuada la tercera opción, siempre y cuando se tenga muy claro de qué se quiere trabajar. Para ello, lo mejor es buscar el país al cual queremos ir, y buscar allí los recursos adecuados: somos documentalistas, o sea que esto de saber buscar y encontrar información ya lo tenemos ganado (y si no somos conscientes de ello, pongámonos en el papel de documentalista cuando un usuario nos lo pregunta). Igual que tenemos un RecBib por aquí, existen recursos similares en cada país. Y si no los hay, para eso están los foros de bibliotecarios, que nos pueden echar una mano: ¡otro factor positivo de nuestro colectivo!
Hace poco consulté a colegas sobre bolsas de trabajo de bibliotecario en el extranjero. ¡Y sorprendentemente hay muchísimas! Digo sorprendentemente porque a veces creemos que la única opción es irse a la aventura.

Qué pasa cuando estás allí:

El idioma: la principal barrera que uno se crea para decidir a dónde ir es el idioma. Pondré unos casos prácticos para desmontar ese mito. Una directora de biblioteca me explicaba que ella había marchado al Reino Unido sin un gran nivel de inglés. Allí, por ese motivo, la habían puesto a ordenar libros. A partir de adquirir más conocimiento, había ido realizando otras tareas y subiendo de categoría. No todos los países son como el nuestro: en algunos, ¡llegas hasta donde vales!
He visitado países donde la lengua era radical y absolutamente diferente a lo mío conocido, fuese inglés o castellano: he sobrevivido. Y mi aprendizaje básico ha sido: cuando dos personas QUIEREN entenderse, el idioma jamás es una barrera.
Hay otro dato sobre el idioma: para trabajar en bibliotecas públicas, puede ser un impedimento, pero en trabajos de nivel superior, no suele serlo tanto: los investigadores de nivel necesitan una información muy específica que suele estar en inglés, y si dominamos la técnica de búsqueda de información superespecializada, con un aceptable nivel de inglés, que iremos puliendo, se pueden conseguir buenas oportunidades.

La nostalgia: la familia tira, sobretodo si es mujer e hijos. Y nosotros mismos, que echamos de menos el sol y la calidad de vida española. En muchos momentos se cae en la morriña, y nos planteamos si ha sido una buena idea, si ahorraremos un poco y después volveremos, si volvemos ya… Bueno: en nuestros tiempos, con un avión podemos estar un día en Japón, y al siguiente en Sevilla. Así que esto no es un problema. Y si las condiciones encontradas son suficientemente buenas, tanta opción es volver, como que la familia vaya allá.

Todos los inicios son duros: en un país extraño, con lengua y cultura diferentes, es difícil saber dónde buscar y cómo moverse. Y el trabajo no caerá del cielo, y no tiene por qué ser ideal: un jefe berzotas puede estar aquí, o en Malasia, y saber gestionarlo también depende de la mentalización que llevemos al marchar. Para ganar, hay que apostar, y hay que sudar, aquí y en todas partes.

Volver:
El principal problema de marchar… ¡es volver! En este apartado me voy a extender más.
He apuntado anteriormente los motivos por los que la gente no quería volver: valoración, condiciones, forma de trabajar.
Efectivamente, son tres columnas que sustentan la decisión. Se habla mucho de la “fuga de cerebros”, y alguna gente habla de las oportunidades que estamos perdiendo dejando marchar a gente preparada, mientras otros países nos reciben con los brazos abiertos, porque tienen a grandes profesionales, sin haber invertido un duro en su formación.

Para volver, ha de haber algún aliciente, aparte de la nostalgia. Y en este país, por nuestra personalidad, es muy difícil encontrarlos.
El emigrante vuelve a este país cargado de experiencias (innovadoras, curiosas, distintas…)… ¡y a nadie le importan! (aquí hago un inciso para diferenciar por países: si has trabajado en la Public Library of New York, la gente se quedará con la boca abierta; si has estado en 10 bibliotecas de Malawi, pues no tanto).
En la gran mayoría de entrevistas de trabajo que he realizado aquí, cuando he comentado que he conocido experiencias en bibliotecas de una veintena de países… un absoluto desinterés se ha adueñado de la sala. Desgraciadamente, nos miramos demasiado el ombligo como para pensar que en otros ámbitos haya alguien haciendo algo interesante, de lo que podemos aprender. Pero eso significaría… ¡cambios! (exclamación de terror). Y eso nos interesa poco.
En el ámbito funcionarial, de biblioteca pública, desgraciadamente llevamos este lastre en muchas ocasiones, y la propia dinámica del mismo impide que se valore a gente con grandes conocimientos, y sobre todo distintos.

El choque cuando se ha trabajado en empresas o bibliotecas de alto nivel es todavía más evidente, por el tercer motivo: las formas de trabajar: desde la rigidez y el perfeccionismo alemán, a la improvisación y chapuza patria, hay abismos complicados de salvar.
La falta de experiencia, la estrechez mental, la poca profesionalidad de muchos cargos intermedios y altos que no quieren ver peligrar sus empleos (o por pura comodidad, si este lo tienen asegurado), desconfían y atan al recién llegado para que no los deje en evidencia. En este país, alguien que sepa algo que tu no sabes, en lugar de ser una oportunidad y un valor a cultivar y conservar, es una amenaza.
El emigrante que vuelve al cabo de unos años, se puede encontrar trabajando a mitad de precio, despreciado en sus conocimientos e iniciativas, y obligado a trabajar de forma poco eficiente. ¿Volverá?

Otra cosa es que no le haya ido bien en el extranjero. Pero este caso es más raro: la persona que es capaz de dar el paso, dará todos los que haga falta para encontrar acomodo en un sitio o en otro, incluso si tiene que cambiar de profesión.
También se puede volver porque se eche de menos otros factores, como el clima, la familia, etc. Si se ha de volver por estos motivos, recomiendo no hacerlo a cualquier precio: que se haga de forma meditada, y siempre para mejorar. Buscar ofertas de trabajo, entrevistas, opciones, antes de regresar, para no acabar cayendo donde se estaba antes, o peor.
Posibles soluciones para favorecer la vuelta:
-Promover la iniciativa privada: en la mayoría de países, una persona con iniciativa puede crear su propio negocio, si no encuentra su sitio en ámbitos colectivos. El bibliotecario no sólo puede ser bibliotecario: puede montar una librería, general o especializada; puede formarse para trabajar de restaurador/encuadernador; puede trabajar de asesor en gestión documental…
El inmensísimo problema de este país, no sólo en este ámbito, es precisamente las trabas que se encuentra cualquier persona que quiere hacerlo: burocracia, impuestos extremos, permisos…

-Que las universidades actúen: la única forma de recoger el flujo de sabiduría obtenido por los trabajadores en el extranjero, es a través de las universidades. Pero siempre y cuando estas estén absolutamente conectadas al mundo laboral. La universidad ha de conocer las necesidades del mercado, atraer a los valientes que han aprendido como manejarse en entornos diferentes, y con ellos formar a nuevas generaciones con una apertura mental amplia, a partir de las experiencias riquísimas que les traen desde fuera.
Las nuevas generaciones llevarán aire fresco a nuestras instituciones, y aquellos emigraron verán compensados y valorados sus esfuerzos.
Creo que esta sería una buena solución. Desgraciadamente, el acceso a la función pública ha de cambiar, para que esta pueda contratar eficientemente a estos valores de interés.

Conclusión:
Si no estás a gusto en un sitio, marcha. No hay excusas.
Pero cuenta hasta 50: hazlo de forma meditada. Decide el destino que prefieras. Busca información del mismo, muévete, encuentra las oportunidades, valóralas y ves a por ellas, sin ir a la primera que salga. Tu trabajo a partir de ahora será encontrar trabajo.
Nuestro colectivo tiene la inmensa ventaja de que somos expertos en buscar información. Y también de que nuestro generoso gremio dispone de redes para ayudarnos.
Y sin miedo: idiomas, formas de trabajar, frío o calor… todo eso son experiencias, pruebas que hay que superar, y que pueden compensar otras cosas.
Para la vuelta, la misma receta: antes de hacerlo, meditar, buscar, explorar el mercado… Y si no interesa, no volver.
No se puede ir, ni volver, a cualquier precio: hay que estar convencido, hacerlo porque se quiere, porque lo que encontramos es mejor que lo que tenemos: el clima, el dinero, un puesto de nivel acorde con nuestras expectativas, calidad de vida… lo que sea, pero siempre para mejorar, y convencidos de ello.
Saltar de un sitio a otro no es malo, pues de esta forma acabamos encontrando nuestro lugar adecuado en el mundo.
La valoración de uno empieza por uno mismo, y en la vida, con esfuerzo, acabamos donde nos merecemos.

Daniel Becerra

DSC07138

Página 2

El programa Página 2 s’emet els diumenges al vespre per La2 de TVE. És un dels pocs programes que es dediquen a la literatura. Tenen una secció on els propis infants recomanen les seves lectures preferides.

Fa uns dies van venir a l’escola a gravar un parell de programes que s’emetran aviat. Dos alumnes de sisè van recomanar el Minimalario i dos de cinquè La vela que no se apagaba y otros misterios con solución. Van passar una tarda d’experiències noves i d’emocions compartides.

Podreu veure els programes el mes de gener de 2014.

Us deixo unes fotos del moment.

DSC07105

Pels que no conegueu página dos, us deixo l’enllaç al seu web on, si voleu, podeu veure el programa que es va emetre el darrer diumenge aquí

DSC07109DSC07128DSC07134DSC07132

Com fer lectors amb majúscules?

fundacio-jaume-bofillLa Fundació Jaume Bofill, segons podem llegir al seu web, s’ocupa de promoure iniciatives que facilitin el coneixement de la nostra societat i que impulsin realitzacions que contribueixin al seu millorament a través de la supressió de les desigualtats de tota mena existents entre les persones, entre els grups i entre els pobles i de l’extensió de l’educació i de la cultura en el sentit ampli a tots aquells que per les circumstàncies socials se’n troben més mancats.

Des de fa uns anys, col·laborem i donem suport a aquesta fundació que és  independent de les administracions públiques, dels partits polítics, de les confessions religioses i dels grups econòmics i socials constituïts. Aquesta independència no significa neutralitat davant les grans qüestions ideològiques, polítiques, socials i morals de la nostra societat i del planeta.

img_LECXITAra han fet una sèries de vídeos breus (càpsules audiovisuals) en els que expliquen a través d’experiències concretes la realitat d’algunes experiències relatives a la lectura. Entre els vídeos hi ha el que van gravar a l’escola Orlandai de Barcelona on la Mariona Trabal explica com implicar a les famílies en el procés lector dels seus fills, el que van gravar a l’escola Mare de Déu del Remei a Alcover (Tarragona) on la Mònica Badia presenta situacions agradables de lectura, el de la Dolors Bundó, mestra de l’escola Cossetània (Vilanova i la Geltrú) que comenta la importància de tenir un bon Pla de Lectura, el d’en Joan Portell que ens il·lustra sobre que és i que és fa en un Municipi Lector, el vídeo de la Montse Felipe, directora de l’Escola Monfalgars (Girona) i la Xènia Solés, responsable de la Biblioteca Montfollet que expliquen com és una biblioteca escolar oberta al barri, etc.

També hi ha una col·laboració que vam fer des de l’escola Sant Josep – El Pi i que es titula “Com fer lectors amb majúscules”.

Són vídeos breus d’entre tres i cinc minuts però que il·lustren molt bé el que es fa i ens animen a seguir apostant per les biblioteques escolars com a eina irrenunciable per a la millora de l’educació.

Si voleu veure tots els vídeos només cal que cliqueu a l’adreça del youtube de la Fundació i allà trobareu els que formen part de la sèrie Lècxit. L’adreça és:

http://www.youtube.com/playlist?list=PLcsIrUHedr1LXEnupCfWbeegK5en1AMM0

El de l’escola SANT JOSEP – EL PI  és el que pots veure a continuació, clicant sobre la imatge

mqdefault

 

No tindràs un altre llibre com aquest?

c 043No tindràs un altre com aquest? és una pregunta que sentim alguna vegada a la biblioteca escolar. És produeix quan un alumne i un llibre s’han trobat i aquest encontre ha provocat un esclat d’emocions úniques. Solen ser llibres amb els que els lectors s’identifiquen amb el protagonista pels seus valors (desig de justícia, de veritat, d’amor a la vida) però també s’escolta de tant en tant No l’he pogut acabar! referint-se a aquelles novel·les que provoquen bulímia lectora i que tenen conseqüències dramàtiques perquè augmenten els nombre d’alumnes que, tristos i deprimits, fugen dels llibres.

L’acompanyament del mestre és bàsic perquè no es produeixi la deserció lectora. Als alumnes de cicle inicial és relativament senzill engrescar-los, encara no he trobat cap infant que no disfruti llegint els llibres que els hi proposem. Però amb els nois i noies de cicle mitjà i, sobretot, de cicle superior, hem de filar més prim.

A la revista GUIX de juliol-agost de 2103 parlem dels llibres fetitxe, aquells que representen una aposta gairebé segura i a La pràctica expliquem què és el “diari de lectura”.
Si voleu llegir l’article només cal clicar AQUÍ o anar a la secció Publicacions.
I també, el diari de lectura.

Cançons, contes i cacauets

L’exposició creativa del curs 2012-13

DSC05713Qualsevol activitat que relacioni música i lectura té un component social fort. Comporta treball en equip, desinhibició i creativitat i, per això estem contents del treball que hem fet enguany sobre literatura infantil i música. Hem potenciat la música com potenciem el raonament, el treball cooperatiu, el viure el dia a dia amb l’alegria que ens caracteritza, i no ens hem preocupat gaire per allò que el ministre Wert defensa quan escriu al preàmbul de la LOMCE “L’educació és el motor que promou la competitivitat de l’economia i el nivell de prosperitat de un país. El nivell educatiu d’un país determina la seva capacitat de competir amb èxit en l’arena internacional i d’afrontar els desafiaments que es plantegen en el futur”.  Competitivitat i economia són conceptes que, a alguns, ens plantegen dubtes, essent com som persones que apostem per una formació humanista que s’aliï amb la felicitat que ens atorga el coneixement de la cultura, l’art, la música, etc.

DSC05643Del 23 d’abril al 10 de maig hem tingut muntada l’exposició “Cançons, contes i cacauets” a la biblioteca de l’escola. Ha estat el recull d’algunes activitats que durant el curs hem anat fent al voltant de la literatura infantil que té la música com a part principal de la narració. Hem fet una classificació en la que hem inclòs un primer grup que compren aquelles històries en les quals la música fa de fil conductor de l’aventura vital. L’hem anomenat La música a la vida de les persones i hem explicat i llegit històries tan genials com La fuga, Les sirenes de Belpeixao, El pájaro y el búfalo, Els cinc horribles, L’orquestra de la Clara i altres.
DSC05671Un segon grup recull aquelles narracions que giren al voltant del món de l’òpera com Bravo, Rosina! o L’Adelaida va a l’òpera.
El món de la dansa i el ballet ha estat representat per quatre narracions: Flora y el flamenco, Oliver Button es un nena, El meu gosset vol fer ballet i Billy Elliot.
Amb els nens de cicle infantil, hem vist els àlbums il·lustrats que relacionen sons, sorolls i silencis com El señor G, Sons, Los sonidos de la noche o El ruido que hace alguien que no quiere hacer ruido, entre d’altres.
Les músiques del món han estat presents amb la magnífica col·lecció de l’editorial Kókinos i els diferents estils musicals els hem pogut conèixer amb llibres com Nora i el jazz, Olivia y su banda, Elvis, No és possible, la Ruby balla un blues, etc.
De tot plegat han sortit tallers d’instruments i algunes creacions plàstiques i literàries que comentem breument a continuació.
DSC05617Els alumnes de P3 han fet un taller de maraques i un llibre col·lectiu que han anomenat Musicanimalari on es recullen els dibuixos d’algunes cançons d’animals que han aprés durant el curs.

DSC05639Els de P4 han investigat sobre el món dels dracs i han aprés les cançons de “Paf el drac màgic”, “el monstre de l’estany” i “tinc un drac que canta”. Han il·lustrat un preciós llibre col·lectiu sobre una narració que han anomenat “el drac cantaire
DSC05650Els de P5 van ballar la “tarantel·la” i van aprendre quà va ser el tarantul·lisme a partir de la narració “El baile de la Taràntula”. Com que el seu ritme és de 6/8 han aprofitat aquesta tornada per relacionar-la amb el seu llibre col”lectiu “Jo vull tocar

DSC05675A Primer de primària han treballat sobre “les cinc horribles” i “el meu gosset vol fer ballet” creant uns diorames a partir dels contes.
A segon de primària van xalar d’allò més amb les històries de l’Olivia i, en concret amb “Olivia y su banda” de la que van fer un petit mural.
DSC05674El cicle mitjà va investigar sobre els instruments musicals i va fer un musicalari amb instruments de tot el món. També uns pictogrames amb poemes del llibre d’en Desclot “música, mestre” i una maqueta a partir de la narració ”la melodia en la ciudad” d’en Benjamín Lacombe.
DSC05655DSC05679A cicle superior van relacionar música amb totes les narracions que tenen els ocells i els seus cants com a protagonistes i van elaborar un diorama enorme basat en La primavera de Vivaldi.
La col·laboració de les famílies va consistir en fer uns petits treballs que tenien com a consigna “cacauets i música”. Va quedar genial.
A continuació us passo un muntatge amb algunes de les fotografies de l’exposició.


En els propers dies anirem entrant a l’apartat Propostes didàctiques les propostes dels llibres que hem anat treballant durant el curs.