Si no hi ha biblioteca, l’escola pateix

Les biblioteques escolars encara segueixen buscant el camí, el seu lloc al món, a l’escola. Es debaten entre la paradoxa de veure’s avalades per les recomanacions d’organismes internacionals i les lleis del nostre país per una banda i per la invisibilitat de la figura del bibliotecari escolar o la manca de pressupostos destinats al servei, per l’altra.

Al discurs d’agraïment del lliurament del Premi Nobel, en Bob Dylan recordava com li havia estat de beneficiós, a l’escola, el contacte amb les obres de Rudyard Kipling, Bernard Shaw, Thomas Mann, Pearl S. Buck, Albert Camus o Ernest Hemingway, i explicava la impressió que li produeix pensar que els seus llibres també poden estar a les biblioteques d’arreu del món.
Un altre escriptor, l’Emili Teixidor deia que «els llibres ens porten a mons imaginaris, inventats, fantàstics, que només existeixen gràcies a les paraules» i lloava les virtuts de la lectura i l’escriptura en un magnífic assaig que és un referents per a molts mestres i una guia per a pares i mares. A La lectura i la vida es troben molts pensaments favorables a l’existència de les biblioteques i la tasca immensa dels bibliotecaris com a promotors de la cultura.
Encara un tercer autor, l’Eduardo Galeano recomanava acostar els llibres a l’oïda i sentir com respiren les seves paraules, perquè són contagioses —deia— perillosament, carinyosament contagioses.
Són només tres de les opinions d’alguns de referents literaris i pedagògics argumentant a favor de la necessitat de la lectura com a bé cultural —s’ha d’aprendre— que ens pot fer millors persones.
Quelcom de semblant succeeix respecte a la biblioteca escolar. En diferents països s’han realitzat estudis d’investigació on queda palès que a les escoles que disposen d’una biblioteca escolar de qualitat i un bibliotecari qualificat —com és el cas dels centres educatius amb batxillerat internacional— els alumnes tenen més oportunitats d’èxit i els seus resultats acadèmics són millors. Al darrer estudi «Impact of school libraries on learning» realitzat a Escòcia es comprova que els alumnes dels centres amb biblioteca escolar obtenen puntuacions més altes en les proves de lectura, llenguatge, història o matemàtiques, i reïxen en alfabetització informacional, treballs per projectes, augment de coneixement i desenvolupament de la lectura, actitud més positiva cap a l’aprenentatge, major motivació i autoestima, etc.
Un altre efecte positiu que es constata es produeix quan alguna Institució pública o privada, promou tertúlies o xerrades per debatre sobre les BE. Immediatament les places queden ocupades, com va passar a la Jornada que va organitzar el grup Bibliomèdia l’11 de març amb la mirada posada en el futur; o se superen totes les expectatives com al webinar organitzat per la Fundació Bofill sobre les biblioteques escolars com a facilitadores de la millora educativa. Són dos dels nombrosos casos que serveixen d’exemple per entendre: primer, que els mestres valorem el servei de BE com una bona eina educativa i, segon, que no és una reivindicació dels darrers anys ni cap demanda explícita.
Recordem que, fruit de la necessitat de regular les biblioteques dels centres educatius, un organisme internacional (la ONU) va promoure l’any 2000 un manament mitjançant l’UNESCO (Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura) indicant quin ha de ser el funcionament, finançament, personal, serveis, etc. que ha d’oferir la biblioteca escolar. Es tracta d’un document molt ben detallat i regulat. Tanmateix la Constitució Espanyola indica que «les comunitats autònomes podran assumir competències en els museus, les biblioteques i els conservatoris de música d’interès per a la comunitat autònoma» i les diferents lleis d’educació sempre han considerat com a beneficiós i recomanable el bon funcionament de la biblioteca escolar.
Amb aquest panorama, s’entén que la biblioteca escolar no és cap reivindicació, ans al contrari, és un dret irrenunciable, essencial, avalat per les lleis dels Estaments als quals pertanyem com a país. Sobre el paper no és una opció, es tracta d’un mandat regit per acords nacionals i internacionals.

Deixant de banda les escoles on ni tan sols es disposa de l’espai físic, ens trobem que a molts centres educatius el pressupost anual per compra de llibres i documents no arriba al 5% recomanat que apunta la IFLA/UNESCO, i la figura del bibliotecari és inexistent. Amb aquest panorama es fàcil entendre que si no hi ha llibres ni persona que s’hi dediqui, estem al final del camí.

Una idea que circula és que la biblioteca escolar és el lloc on es preserva el llibre enfront de les noves tecnologies. És un concepte equivocat perquè la biblioteca escolar (que no és com les  biblioteques municipals o públiques) és un espai obert a totes les tipologies textuals, a tot tipus de formes de lectura, ja sia en paper o en pantalla. La biblioteca escolar no és l’aldea gala de l’Astèrix i l’Obèlix; és un espai viu, comunicat amb la realitat més propera del barri, la ciutat, el país, el món, un espai on es promou la lectura en tota mena de formats, entenent que s’afavoreix el creixement personal, l’aprenentatge i el gaudi.

El mestre que mira al futur sap que els alumnes que hi ha ara a l’escola hauran de fer front a les exigències de la vida del segle XXI i molts d’ells viuran l’entrada al segle XXII. Per tant, s’ha de preocupar per ensenyar-los a pensar críticament, alimentar la seva necessitat d’aprenentatge, proporcionar recursos, fomentar la creativitat, establir un clima de confiança educatiu i desenvolupar mecanismes per absorbir nous coneixements, conscients que ara mateix ningú no sap amb què es trobaran, quines feines hauran de realitzar ni amb qui s’hauran de relacionar.
¿Com s’aconsegueix? Integrant el concepte d’escola literària en el projecte d’escola:
Per una banda, disposant d’una biblioteca escolar de qualitat, un lloc d’oportunitats per a tots els alumnes, amb recursos que els ajudin a esdevenir bons lectors, on es posi èmfasi en la comprensió lectora i en la recerca i l’ús de la informació per transformar-la en coneixement, un lloc que sigui un refugi on compartir, pensar i créixer.
Per una altra banda, amb la implicació de tothom (escola, família, mass media, etc.) Serem un país lector quan des de l’Administració educativa —principalment— es faci una aposta clara i decidida per les BEQ. No serveix adduir que des de l’inici de la crisi el 2008 hi ha menys diners i s’han hagut de fer retallades perquè, com s’ha apuntat més amunt, si les biblioteques escolars no es consideren una prioritat i un dret, si no s’inverteix en materials i personal adduint que la informació ja es pot cercar a internet, que la figura d’un bibliotecari escolar no és necessària, etc., els alumnes pateixen mancances, l’escola pateix.
Un aspecte bàsic és que la biblioteca escolar té una repercussió sobre els infants i joves que va més enllà dels aprenentatges, de potenciar el pensament crític, aprendre a trobar informació, ser competents en alfabetització mediàtica, etc. Alerta! Perquè la biblioteca escolar té un efecte —afecte— sobre la configuració de la memòria personal, és un espai de socialització, un cau com la cova d’en Batman on trobar-se, retrobar-se amb la paraula, amb el pensament, amb el coneixement, amb els altres, amb un mateix, amb la vida. La biblioteca és una finestra per mirar enfora però també per mirar endins —si voleu és un pensament poètic però també la constatació d’una realitat.

Aquesta i altres reflexions sobre les biblioteques escolars les pots llegir a la revista GUIX del mes de juny a l’apartat Reflexió.

Les imatges que acompanyen aquesta entrada són escultures fetes per JodyHarvey Brown a partir de llibres.

la biblioteca al cor de l’infant

Amb l’Elisabet, la Marta i alguns personatges de la literatura infantil que són com de la família.

 

Ahir vaig tenir el plaer de compartir una estona amb la Marta Roig al programa «L’ofici d’educar» de Catalunya Ràdio, conduit per l’Elisabet Pedrosa, parlant de biblioteques escolars i de lectures.

La Marta, per si algú  no la coneix és una “activista” de la promoció lectora, a més de Diplomada en Biblioteconomia i Documentació i màster en Biblioteques Escolars i Promoció de la Lectura, especialitzada en la promoció de la lectura i en les biblioteques escolars. Forma part del grup de treball Bib Botó i de la Xarxa de Laboratoris de Lectura, i representa el Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya al Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil.
També vam tenir la reflexió del catedràtic Rafael Bisquerra, i «La veu de l’experiència» amb els joves de l’Institut Esteve Albert, de Sant Vicenç de Montalt. A més a més de les seccions de l’Albert Murillo, de Generació Digital “Les TIC per educar”, i la de Joan Santanach “la Resposta està en els clàssics”, que va parlar d’un fragment de “El somni” de Bernat Metge.
El temps va passar volant però gràcies a la tecnologia podem tornar a sentir «la biblioteca al cor de l’infant» al postcat següent:
http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/lofici-deducar/audio/965704/

 

Jornada de Biblioteques Escolars

Comparteixo la informació que em fan arribar els companys de la revista MiBiblioteca, relatius a una Jornada de Biblioteques escolars que celebraran el dia 16 de maig a Màlaga i on, segons podeu veure en el programa hi participa la Glòria Durban, entre d’altres.

I JORNADA UNIVERSITARIA DE BIBLIOTECAS ESCOLARES
16 mayo 2017 -16:30 a 21:00 h.
Salón de actos de la Facultad de Ciencias de la Educación (universidad de Málaga)

PROGRAMA:
16:30 – Presentación de la Jornada:
M. Isabel Borda Crespo. Secretaria de la Facultad de Ciencias de la Educación.
Inmaculada C. Santos Díaz. Responsable Provincial de Bibliotecas Escolares de la Delegación Territorial de Educación de la Junta de Andalucía en Málaga.
Raúl Cremades García y J. Alejandro Rodríguez Ayllón. Coordinadores de la Jornada.
17:00 –Glòria Durban Roca. Responsable de la biblioteca de la Escuela del Clot-Jesuitas (Barcelona) y autora de los contenidos del blog: Bibliotecaescolar.info. Ponencia: Las bibliotecas escolares no son útiles o inútiles, son sencillamente necesarias… ¿por qué?
18:00 – Descanso.
18:30 –Juan José Lage Fernández. Maestro y Bibliotecario escolar voluntario durante 35 años. Fundador de la revista Platero, Premio Nacional al Fomento de la Lectura 2007. Ponencia: Hacia la biblioteca escolar: experiencias prácticas.
19:30 – Comunicaciones: Experiencias profesionales de la provincia de Málaga y Proyectos de mejora de bibliotecas escolares realizados por el alumnado de la asignatura “Biblioteca escolar y animación a la lectura”.
20:30 – Clausura de la Jornada y entrega de certificados.

Inscripción gratuita.

Certificación: La Jornada es gratuita, pero en caso de que se quiera obtener una certificación oficial, se deberá indicar en el formulario de inscripción y abonar 5 euros en el momento de su recogida tras la clausura de la Jornada.

Contacto:
Coordinadores: Raúl Cremades (cremades@uma.es) – J. Alejandro Rodríguez Ayllón (ayllon@uma.es)

Us podeu inscriure entrant a http://alonsoquijano.net/inscripciones-cursos-fundacion/

El programa el podeu descarregar AQUÍ

Jornada «La biblioteca escolar: una mirada cap al futur»

logo-bbmLes companyes de Bibliomèdia han organitzat una matinal per parlar de biblioteques escolars. Ja fa cinc anys des de l’anterior convocatòria que vam celebrar a l’Hospitalet. M’agrada comprovar que hi ha mestres entestats en defensar la necessitat (irrenunciable) de la biblioteca escolar, precisament ara que els vents de l’educació sembla que vagin en contra.
La trobada serà el dissabte dia 11 de març del 2017 en horari de matí (9.00 a 14.00) a l’escola Pere IV de Barcelona.
Al web de Bibliomèdia es pot llegir:
Ens il·lusiona poder oferir aquesta Jornada en què hi trobareu les reflexions de la companya Glòria Durban respecte com la biblioteca escolar pot intervenir en els processos de transformació educativa que estem vivint.
I en els tallers, un espai de diàleg i de coneixement actiu amb propostes de treball ben diferents però complementàries. Dues propostes que abracen dues mirades de la biblioteca escolar: la que busca fomentar la lectura, el llibre i la biblioteca «Laboratoris de lletres i imatges a l’escola» a càrrec de la Maria Gual, Araceli Ortega i Macarena Traviesa; i la que busca formar l’estudiant en la recerca «Com orientar a l’alumnat en la cerca d’informació en els seus projectes d’investigació» a càrrec de Carles Ortiz i Glòria Durban.
A més, volem donar a conèixer les actuacions que estem portant a terme com a grup: la campanya “Per una biblioteca escolar viva“, la plataforma de treball col·laboratiu, la nova pàgina d’entrevistes, etc.

Escola Pere IV Barcelona

El pagament de la Jornada és amb taquilla inversa, per poder cobrir les despeses de l’esmorzar, el material dels tallers i el desplaçament de les persones que compartiran les seves experiències.

Per assistir cal inscriure’s entrant al web de Bibliomèdia AQUÍ. També trobareu el triptic amb el programa. 

La Jornada està reconeguda dins el PFZ (Pla de Formació de Zona) i si us cal certificació i sou usuari xtec també trobareu un formulari a la mateixa pàgina web.

Us hi esperem!

La comunidad lectora

11160626_10205437269383503_6860431263908527999_oBorges diferenciaba entre «leedores» y «lectores» y si de verdad queremos que nuestros hijos o nuestros alumnos se conviertan en auténticos lectores, que no «leedores», es necesaria la implicación de toda la tribu. Es por este motivo que en a partir del presente mes de diciembre en las revistas GUIX y AULA iniciamos una serie de artículos, inseridos en la sección Viure la lectura en el que diferentes estamentos o personas explican como colaboran para conseguir el objetivo común. Escribiran una bloguera influyente, una concejala de educación, una editora, una librera, una Fundación, una autora, una ilustradora, un representante de un centro de profesores y representantes de las Asociaciones de padres y madres. Cada uno desde su punto de vista explicará una práctica concreta. Cada uno desde un lugar distinto, con realidades sociales diversas, explicará su experiencia.
Es un equipo de lujo que inician las madres del C.R.A. Entreviñas, una escuela rural de Fuensaldaña (Valladolid), quienes nos cuentan, en palabras de Erica Zeigt, presidenta del AMPA, lo siguiente:

En las escuelas rurales, por su tamaño, la comunicación entre padres y maestros es más directa, más cercana, y eso facilita la puesta en marcha de proyectos como el de la organización y funcionamiento de la biblioteca escolar (préstamo, conferencias, sesiones de cuentos, etc.) de manera efectiva.
Se suele considerar la lectura como un acto personal aunque, paradójicamente, también es una actividad compartida. Leer nos ayuda a entender el mundo que nos rodea, aumenta el autoconocimiento, activa la memoria, desarrolla el pensamiento y moviliza multitud de sentimientos.
Vivir la lectura es una elección personal y enriquecedora y eso lo saben muy bien los maestros que ayudan a sus alumnos a descodificar los símbolos gráficos y a enseñar habilidades que permitan comprender, pero también lo saben los padres y las madres que quieren que sus hijos estén conectados al mundo y apuestan por impulsar acciones de lectura como actos esenciales para fortalecer los vínculos de la comunidad familiar, escolar y global.2-entrevinas
En el C.R.A. Entreviñas así lo entendemos. Se trata de un Colegio Rural Agrupado formado por tres pueblos: Fuensaldaña (3 unidades de Infantil y 4 de primaria), Mucientes (1 unidad de infantil y 2 de primaria) y Trigueros del Valle (una unidad de infantil y primaria), situados al norte de Valladolid. En Fuensaldaña está la cabecera del C.R.A. y allí se encuentra la biblioteca del centro.
La biblioteca llamada “El castillo de los cuentos” funciona con la intención de que todos los alumnos del mismo, ya sean de Mucientes, Fuensaldaña o Trigueros del Valle puedan acceder a ella. Sabemos que la distancia física puede ser un impedimento. Por eso el horario de la biblioteca se ha puesto por la tarde, para poder facilitar el acceso a los alumnos que no tienen sus aulas en Fuensaldaña. La apertura del servicio de préstamo de la biblioteca funciona gracias a la colaboración de un buen número de padres y madres que dedican algunas horas, desinteresadamente.
img-20151030-wa0047En el C.R.A. Entreviñas creemos que una comunidad, entendida como un grupo de personas que conviven en el mismo lugar, puede convertirse en una “comunidad lectora” y por eso trabajamos en la línea de afianzar un proyecto en el que los padres y las madres participen activamente en la formación literaria de los niños.

Y a continuación nos explican su experiencia «Cuentos en otras lenguas» en el que algunas madres cuentan a los alumnos cuentos en otras lenguas propias de España, narrando en catalán, eusquera, astur, inglés, etc. Las fotos que acompañan esta entrada corresponden a esos momentos de narración.

El artículo completo lo podéis leer en las revista GUIX (catalán) y AULA (castellano), en el número de diciembre.

Curs sobre biblioteques escolars a Can Butjosa

logo-can-butjosaA la biblioteca infantil i juvenil de Can Butjosa (Parets del Vallés) han dissenyat un curs sobre “La biblioteca escolar, la clau de l’èxit a 38368-e1464626380807l’escola“. Les dates de realització són els dies 22, 29 de novembre i 13 i 20 de desembre de 17:00 a 20:00h. Les inscripcions es tancaran el 15 de novembre.
La formadora és la Júlia Baena, bibliotecària i dissenyadora gràfica, autora del blog sobre Literatura juvenil http://www.bibliotecajuvenil.com/author/julietabaena/
Si hi esteu interessats, podeu inscriure-us a:
https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLSdkLiYB186aHAQcBpR6vSJUEYmkx5PZUmCtg4SIGVeknXcaFA/viewform

descarga

descarga-2

Per una biblioteca escolar viva

bbm-logo-bloc

Bibliomèdia és un grup de mestres que des de fa més de 20 anys aporta i comparteix els seus coneixements per a la consolidació de les biblioteques escolars en els centres educatius. Els integrants del grup Bibliomèdia col·laboren amb la revista GUIX a la secció Recomanacions, organitzen jornades i trobades d’intercanvi i reflexió, publiquen llibres, mantenen contactes amb diferents agents educatius, etc.

Una de les preocupacions actuals del col·lectiu és constatar com els recursos materials i humans que es dediquen a la biblioteca escolar disminueix dia a dia i com que continuen creient en el valor educatiu de la biblioteca escolar del segle XXI i la seva repercussió en l’èxit educatiu de l’alumnat, han iniciat una campanya sota el lema “Per una biblioteca escolar viva”, convençuts que la biblioteca escolar és clau per assolir aquest èxit. Han afegit l’adjectiu viva perquè la volen dinàmica, en marxa, que aporti tot el potencial que pot oferir.

bbm-colorsAquesta campanya es va iniciar el curs passat amb una ronda d’entrevistes amb tots els portaveus dels grups parlamentaris de la Comissió d’Ensenyament d’on es van derivar tres actuacions que s’han de materialitzar al llarg d’aquest trimestre:
• Entrevista amb el Director General de Professorat i Personal de Centres Públics i amb el Director General de Centres Públics.
• Compareixença de 20 minuts davant la Comissió d’Ensenyament del Parlament.
• Proposta de resolució del Parlament de Catalunya on s’insta al Govern, entre d’altres, a reactivar i donar continuïtat a les biblioteques puntedu incorporant la figura del responsable de biblioteca a mitja jornada, dotant als centres puntedu del maquinari i fons documental pendent, i demanant que el Consell Interuniversitari inclogui una matèria comuna en la formació inicial dels mestres i una formació especifica pel responsable de biblioteca, reconeixent-la com especialitat.

La intenció d’aquesta campanya és clara: remarcar la funció educativa de les biblioteques escolars i oferir exemples i evidències de com dóna suport al currículum, al coneixement literari, a la creació de l’hàbit lector i a la formació de la competència informacional.

Trobareu més informació al bloc del grup: http://grupbibliomedia.blogspot.com.es/

Si voleu llegir el document (o imprimir-lo o difondre’l) només cal que cliqueu AQUÍ

La gent de Bibliomèdia potser no tenen la repercussió mediàtica ni el suport econòmic de fundacions privades o públiques com tenen altres col·lectius però la seva demanda és ben raonada i amb fonaments pedagògics incontestables; per això estic content de formar-ne part.

bebibliomedia

Amor en la biblioteca, poema de Liliana Cinetto

20151024_115901Les biblioteques escolars són espais únics de foment i promoció de la lectura i des d’on sorgeixen propostes didàctiques que permeten als alumnes apropar-se al món de la literatura des d’una nova perspectiva. “Amor en la biblioteca” és un projecte que neix des de la biblioteca escolar i que dóna la volta a la manera d’entendre la poesia cedint el comandament a la direcció de l’alumne.

El Grup de Treball de Biblioteques Escolars del Servei Educatiu Ciutat de Badalona són un grup de mestres que creuen en les biblioteques escolars (i en la necessitat que tots els centres escolars en disposin d’una, amb un projecte ferm i coherent i recursos per a la seva gestió i dinamització). Aquest col·lectiu té com a objectiu final la creació d’una xarxa municipal de biblioteques escolars que, en coordinació amb l’administració local i la xarxa de biblioteques públiques municipals, permeti crear i desenvolupar a cada centre un projecte de biblioteca que fomenti el gust per la lectura, la imaginació i la creativitat i desperti l’esperit crític a partir de propostes didàctiques que ho afavoreixin.

20151024_115853Durant aquest curs estan desenvolupant tota una sèrie d’estratègies basades en projectes i propostes pedagògiques que han d’ajudar-nos a aconseguir-ho. Una de les activitats que van funcionar el curs passat va ser el projecte “Amor en la biblioteca”, un projecte que parteix de la reinterpretació del poema de la Liliana Cinetto.20151024_115912

El projecte capgira la manera habitual de treballar la poesia. Habitualment, es demana als alumnes que escriguin un poema sobre un tema determinat i amb una mètrica específica però en aquest projecte la mecànica és inversa i són els alumnes qui, a partir del que els hi suggereixen els versos i les diferents estrofes, creen il·lustracions que reinterpreten el text.

En aquesta activitat hi van participar 10 centres educatius que van il·lustrar el poema que es complementa amb una pista d’àudio en la que es pot escoltar als alumnes llegint el fragment de la poesia que han il·lustrat i que es pot reproduir llegint un codi QR que apareix al costat de la il·lustració.

L’experiència l’explica perfectament l’Albert Correa, company de l’escola Sant Andreu de Badalona, a la revista GUIX del mes de març que és d’on he extret la informació.

El poema Amor en la biblioteca pertany al llibre “ 20 poesías de amor y un cuento desesperado” i diu així:

Cuentan que cuentan que había
una vez una princesa
que vivía en un estante
de una vieja biblioteca.
Su casa era un cuento de hadas,
que casi nadie leía,
estaba entre un diccionario
y un libro de poesías.
Solamente algunos chicos
acariciaban sus páginas
y visitaban a veces
su palacio de palabras.
Desde la torre más alta,
suspiraba la princesa.
Lágrimas de tinta negra
deletreaban su tristeza.
Es que ella estaba aburrida
de vivir la misma historia
que de tanto repetir
se sabía de memoria:
una bruja la hechizaba
por envidiar su belleza
y el prícincipe la salvaba
para casarse con ella.
Cuentan que cuentan que un día,
justo en el último estante,
alguien encontró otro libro
que no había visto antes.
Al abrir con suavidad,
sus hojas amarillentas
salió un capitán pirata
que estaba en esa novela.
Asomada entre las páginas
la princesa lo miraba.
Él dibujó un sonrisa
sólo para saludarla.
Y tarareó la canción
que el mar le canta a la luna
y le regaló un collar
hecho de algas y espuma.
Sentado sobre un renglón,
el pirata, cada noche,
la esperaba en una esquina
del capítulo catorce.
Y la princesa subía
una escalera de sílabas
para encontrar al pirata
en la última repisa.
Así se quedaban juntos
hasta que salía el sol,
oyendo el murmullo tibio
del mar, en un caracol.
Cuentan que cuentan que en mayo
los dos se fueron un día
y dejaron en sus libros
varias páginas vacías.
Los personajes del libro
ofendidos protestaban:
“Las princesas de los cuentos
no se van con los piratas”.
Pero ellos ya estaban lejos,
muy lejos, en alta mar
y escribían otra historia
conjugando el verbo amar.
El pirata y la princesa
aferrada al brazo de él
navegan por siete mares
en un barco de papel.

20151024_115906

La biblioteca escolar del CPI Santa Lucía de Moraña (Pontevedra)

portadamibiblioteca14Al darrer número de la revista Mibiblioteca hi ha un parell d’article relacionats amb la biblioteca escolar. De fet, és una secció on es van presentant experiències d’arreu d’Espanya. En aquesta número hi ha un article de dos companyes que treballen en una escola pública de Galicia, CPI Santa Lucía de Moraña (Pontevedra). Son la Claudia Mª Pernas i en Mateo Campos i l’article —Programas innovadores fuera del horario escolar: una experiencia gratificante gracias al voluntariado del maestro—, explica com s’aplica un programa d’innovació educativa que ells anomenen PROA (Programa de Refuerzo Orientación y Apoyo), com ho fan i què aconsegueixen.
És un article que demostra com encara cal confiar en el voluntarisme dels mestres i com, a molts llocs, es viu amb passió la feina d’educar, malgrat les limitacions pressupostàries, malgrat el poc recolzament social, malgrat l’aparent (lamentablement) poc interès de l’Administració Educativa.
L’article el podeu llegir clicant AQUÍ

Si vols saber el contingut de la revista, fes una ullada al sumari:
ACTUALIDAD BIBLIOTECARIA
OPINIÓN
* M de Miscelánea y B de Biblioteca. “Algunas cosas buenas”. GLORIA PÉREZ SALMERÓN
* Estanterías. “Libros que no son del todo libros”. ESPIDO FREIRE
* Es impresionante, pero no es la guerra. PEDRO VALVERDE OGALLAR
* La palabra mágica es OPEN: Acceder a recursos de información. VIRGINIA ORTIZ-REPISO.
* Partidos políticos y bibliotecas… INMACULADA RUIZ

REPORTAJE
* Un palacio de ensueño para libros multinacionales. La Biblioteca del Congreso de Washington. MARIDES SOLER

ENTREVISTA MB
* Entrevista a Tomàs Baiget, director de la revista científica _El profesional de la información_. POR CONCHI JIMÉNEZ

BIBLIOTECAS PÚBLICAS
* “Zorrilla es nombre de escritor”. SUSANA RAMOS
* Los Fundamentales. Las bibliotecas de las vidas de los lectores. MARÍA ANTONIA MORENO MULAS
* Tejiendo una red de oportunidades. VERÓNICA MILLAS RICO, VIRGINA
CIERCO APARICIO

BIBLIOTECAS ESCOLARES
* Bibliotecas y Centros de Documentación de los CEFIRE: 30 años de servicio de la comunidad educativa de la Comunidad Valenciana. LEONOR
RODRÍGUEZ MARTÍNEZ Y CLARA E. MARTÍNEZ TEVA
* Programas innovadores fuera del horario escolar: una experiencia gratificante gracias al voluntariado del maestro. CLAUDIA M.ª PERNAS
PICO Y MATEO CAMPOS VALCÁRCEL

BIBLIOTECAS UNIVERSITARIAS
* La biblioteca te guía. Un proyecto de marketing bibliotecario en la Universidad de León. LETICIA BARRIONUEVO Y LUIS IGNACIO MARTÍNEZ
* _En la biblioteca universitaria con… _Luis Arias. Biblioteca de la Facultad de Educación de la Universidad de León_ _

TECNOLOGÍAS
* _Booktube_. Lectura juvenil por un tubo. GEMMA GARCÍA DE LAMO.

OTROS ESPACIOS DE LECTURA
* Bibliovega el fruto de los libros, la biblioteca del mercado de abastos chileno. YORKA VEGA SEPÚLVEDA.

BIBLIOTECAS CON PASADO Y CON FUTURO
* Biblioteca de la Fundación Joaquín Díaz. JOAQUÍN DÍAZ

BIBLIOTECARIOS INSIGNES
* Henry Miller, el más provocador de los bibliotecarios. HONORIO
PENADÉS

RECOMENDACIONES
– Hablemos de libros
– Novedades

CITA CON LA BIBLIOTECA
– La caída del Museo Británico. DAVID LODGE

BIBLIOTECAS DE MI VIDA

– “Me gustaba ir a casa de una amiga donde tenían una biblioteca espectacular, y lo envidiaba”. Entrevista a Edurne Pasaban, deportista

BIBLIOTECAS DE PELÍCULA
– Los elefantes no existen. “La guerra de las galaxias. Episodio II: El ataque de los clones” (George Lucas). JAUME CENTELLES PASTOR

CARTAS A MI BIBLIOTECA
* Imagínate que te nombran ministro/a de Cultura, ¿cuál sería tu primera medida para mejorar las bibliotecas del país?

B7 Green_logo

 

El viatge d’en Vintcèntims, una pràctica amb alumnes de cicle mitjà

20150421_190053A la biblioteca de L’Institut Escola “Mare de Déu del Portal” de Batea es realitzen diverses activitats de dinamització al llarg del curs, a Educació Infantil i a Primària. L’Asun Martí, l’Ana Ginata i la resta de mestres implicats en donar-li un bon ús al servei dissenyen i realitzen moltíssimes activitats a partir dels llibres de literatura infantil i juvenil.

Hi ha una que m’agrada especialment i que fan amb els alumnes de cicle mitjà. Està basada en el llibre “El viatge d’en Vintcèntims” i forma part del seu programa “Contes a fons”, que consisteix en donar a conèixer a l’alumnat històries en diferents tipus de suports.
Segons explica l’Asun:
Amb “el viatge d’en Vincèntims” els alumnes treballen les vuit competències bàsiques, gestionen la informació que tenen a l’abast per tal de transformar-la en coneixement i també es fomenta el gust per llegir.
“El viatge d’en Vintcèntims” és la història d’un segell que viu en un poble molt petit que es troba just on el món gairebé s’acaba. Vol fer el seu viatge però, per això, li cal un missatge al que acompanyar. Mentre el petit Vintcèntims espera es dedica a escoltar les històries d’altres segells més grans que ja han tingut l’oportunitat de ser útils i acompanyar una carta amb lletra bonica i rodona en un paper blanc o una targeta de colors vius. L’autora i il·lustradora ens va explicant cadascuna de les aventures donant-nos detalls de quina imatge i valor té el segell, quin ha estat el seu punt de partida, quins mitjans de transport ha fet servir i quin ha estat el seu destí.
Així doncs ens trobem davant d’un àlbum que ens dóna peu per ampliar coneixements de geografia, monedes del món, valor d’aquestes en euros, tipus i preu dels segells, mitjans de transport i funcionament d’una oficina de correus.

2014-02-14 16.27.35

Totes les imatges d’aquesta entrada són propietat de l’Institut Escola Mare de Déu de Batea. Ens les han cedit i els ho agraïm, molt.

La lectura d’aquest conte i el posterior treball el distribueixen en sis sessions:

La pràctica comença contant el conte mentre els alumnes veuen les imatges a la PDI. Segueix una conversa sobre el canvi que ha representat l’aparició d’internet, mòbils… a l’hora de comunicar-se les persones.
En la segona sessió utilitzen els microportàtils en una cerca guiada per localitzar els diferents països i ciutats que hi van sortint.
Es fa una cerca guiada en la tercera sessió per saber a quin país pertanyen les monedes del conte i quin és el seu valor en euros.
La següent sessió la dediquen a observar una col·lecció de segells i a dibuixar un segell personal.
En la cinquena sessió la bibliotecària els dóna un sobre tancat que conté l’obsequi del llibre i una carta que els dirigeix en Vintcèntims. Cada alumne ha d’escriure la seva adreça i enganxar un segell de 37 cèntims. Visiten l’oficina de correus per tirar la carta i que la cartera els parli de la seva feina.
En la darrera sessió han de portar a l’escola les cartes que han rebut, obrir els sobres i llegir el que hi ha a l’interior. Finalment farem una avaluació de l’activitat.

Per a més informació podeu anar a l’enllaç: http://www.xtec.cat/web/projectes/biblioteca/experiencies/teb

També podeu consultar la revista GUIX de l’actual mes de novembre on expliquen abastament aquesta experiència.

2014-02-12 13.06.23 2014-02-14 12.29.14 2014-02-14 12.47.39