La biblioteca, plató d’anunci publicitari

 

mediathèque Lisa Bresner (Nantes)

L’estiu que vaig estar a Nantes s’estava acabant de construir la mediateca que es va inaugurar un parell de mesos després, l’octubre de 2013: La biblioteca Lisa Bresner, un edifici espectacular, preciós, i que té tots els serveis (préstec, internet gratuïta, accés wifi, revistes, devedés, servei de fotocòpies, màquines de begudes, etc.) Es tracta d’un edifici bonic, coronat per una mena de xilòfon gegant de colors, que ens ve a recordar que som al món modern.

renault-twingoAra l’he tornat a veure com a decorat d’un anunci publicitari. La marca de cotxes Renault ha triat la ciutat de Nantes com a plató de la presentació del nou Twingo, un cotxe petit, atrevit i una mica transgressor. M’ha agradat que hagin associat la seva imatge a la d’una biblioteca pública de barri com a símbol d’èxit.

Al vídeo promocional potser li sobren les tres noies joves i alguna que altra temerària acció de conducció pels carrers de la ciutat però imagino que el que volien transmetre és la sensació de llibertat i de frescor. Tot plegat és com una pel·li de dibuixos animats.

Anem millorant!

 

L’art de llegir imatges: Els àlbums il·lustrats en el desenvolupament lector d’infants i joves

innocenti

Il·lustració de Roberto Innocenti

9a Escola d’Estiu de la Biblioteca Infantil i Juvenil Can Butjosa
30 juny, 1, 2 i 3 de juliol de 2015

A la presentació del programa de l’escola d’estiu de Can Butjosa podem llegir:

Diuen que a la biblioteca de cada infant, hi ha un museu: un museu amagat entre els àlbums il·lustrats. I és que aquesta tipologia documental és, sovint, el primer (i a vegades, l’únic) contacte dels nens amb l’art, els ajuda a comprendre els textos i, també, a configurar el seu imaginari individual; a omplir de significat les paraules que van aprenent. Els colors, les formes, les línies i les textures enriqueixen l’experiència lectora que va més enllà dels textos escrits i que requereix, a més, saber llegir les imatges.
Els àlbums il·lustrats viuen el seu segle d’or per la quantitat i la qualitat de les obres publicades, però els coneixem en profunditat? Sabem quines són les relacions entre imatge i text? Quin és el procés de creació d’aquestes obres? Quins són els principals il·lustradors i quines tècniques empren?
A la 9a Escola d’Estiu de la Biblioteca Infantil i Juvenil Can Butjosa aprofundirem en la importància de la il·lustració en els àlbums il·lustrats com a element narratiu i artístic, aprendrem a llegir les imatges i a entendre el llibre com un tot, on text i il·lustració es complementen per explicar-nos una història. També viatjarem en el temps per conèixer la història de la il·lustració per a infants a Catalunya i descobrirem els principals il·lustradors que, a nivell nacional i internacional, han deixat petja a la història de la literatura infantil i juvenil.
Els bibliotecaris, els educadors, els mestres, els pares… tenim el repte i l’oportunitat de conèixer el paper que juga la il·lustració en la comprensió lectora i en la formació artística dels infants i joves dels quals som responsables.
Si voleu fer-hi una ullada potser us animareu a venir a conèixer i sentir a Roberto Innocenti, Martin Salisbury, Montserrat Castillo, Joaquim Noguero, Emma Bosch, Ignasi Blanch, Maria Rius, Noemí Villamuza i d’altres especialistes.
És un curs de 25 hores, que se celebrarà a Can Butjosa (Parets del Vallès) els dies 30 de juny i 1, 2 i 3 de juliol. Una de les hores me la deixen perquè expliqui com treballar els àlbums il·lustrats a l’escola. Tot un plaer!

El programa el podeu descarregar AQUÍ
D’avui i fins el 19 de juny us podeu inscriure a través del formulari: http://bit.ly/1KopX2e
Podeu consultar el programa a: http://issuu.com/folletdecanbutjosa/docs/programa_complet
Per més informació: espaideformacio@parets.cat
o a la pàgina del Facebook: http://on.fb.me/1DKpva3

noemí villamuza

Il·lustració de Noemí Villamuza

 

 

Mélanie Rutten, la il·lustradora del mes (maig 2015)

Mela2Nascuda el 1974 a Leuven (Bèlgica), Melanie Rutten va passar la seva infantesa a diversos països de l’Amèrica Central i de l’Àfrica abans de tornar a Brussel·les, on va seguir estudis de psicologia, fotografia i arts plàstiques.
El 2001 va participar en un taller d’il·lustració amb la Montse Gisbert i va començar a conèixer i a interessar-se per treball de determinats autors/il·lustradors de literatura infantil, especialment de la Kitty Crowther, una autora belga com ella, de qui es nota la seva influència i qui li va donar un bon consell: No busquis les històries lluny d’on ets, les històries són dins teu.

Aquesta idea la va impulsar a escriure el seu primer conte “Mitsu, un dia perfecte”, la història d’una granota (?) que és una mica el seu alter ego, segons explica ella mateixa.
Aquest va ser el començament de la tetralogia que més avall comentem i que consta de, a més a més de “Mitsu, un jour parfait” que va ser escrit el 2008, “Oko, un thé en hiver” (2010), “Eliott i Néstor, l’heure du matin “(2011) i” Nour, le moment venu “(2012), tots ells mereixedors de nombrosos premis.

La manera com va generant aquesta sèrie de contes resulta curiosa. Diu que té dos quaderns, un amb línies pautades i un altre amb pàgines en blanc. Al primer va escrivint les idees amb frases curtes “passejar amb els peus nus per un riu…”, per exemple, i després pensa a quin personatge li pot passar això. A l’altre quadern realitza una sèrie de croquis sobre aquest personatge.

En els seus llibres el menys important és la intriga, allò que es percep sobretot és el pas del temps, la quotidianitat, la pausa. Els diferents moments del dia configuren el ritme de la història que s’explica. Els seus personatges són els antiherois que reconeixen les seves limitacions i les seves febleses.
En les seves històries, també es nota una certa influència d’Arnold Lobel i de Jean de Brunhoff, entre d’altres -sense oblidar la quantitat de bons il·lustradors que han treballat i viscut a Brussel·les (Hergé, Peyo, Morris etc.) i que de ben segur han acompanyat la seva infantesa i adolescència.

D’entre els seus llibres en destaco la tetralogia citada abans, uns llibres en els quals els personatges s’entrecreuen, on un personatge secundari d’un d’ells esdevé el protagonista d’un altre, i també l’únic que, de moment, podem llegir en castellà i català (aprendre a viure junts).

mitsuMitsu, un jour parfait
Narra les aventures de la Mitsu –una mena de cocodril o granota- que un matí no té ganes de fer res. No li agrada res. No vol res. Així que decideix anar a l’aventura seguint el consell de la seva amiga Mia, l’oca.
La Mitsu vol canviar d’aires, es deprimeix en la seva vida quotidiana. Els amics vénen a donar-li suport, a ajudar-la, però ella no vol saber res d’ells. Al final de la seva aventura no arribarà gaire lluny però es trobarà amb algú molt especial… “Crec que he trobat el que estava buscant,” li xiuxiueja a l’oïda. Al final, la Mitsu es reconciliarà amb els seus amics, i el dia resultarà perfecte…

40_Mitsu-nuit-enti-re

 

 

 

 

 

okoÖko, un thé en hiver
A l’hivern, la llagosta Madeleine mor. L’Oko, la granota, i els seus amics hauran d’aprendre a viure amb la seva absència. L’Oko trobarà un nou amic que l’ajudarà.
En aquest conte, la Melanie Rutten construeix un món en un petit bosc habitat per animals imaginaris on la vida social és molt intensa. Emocions fortes que sempre troben els bons moments en la solidaritat, en el desig de compartir.
Les aquarel·les suaus esbossades en pàgines grans de color crema ajuden a entendre els sentiments que es desprenen dels personatges.

96_ko3

 

 

 

 

 

 

 

 

elliotElliott et Nestor, l’heure du matin
És l’estiu i l’Elliot ha convençut a en Nestor de fer un viatge plegats però, de camí, el mal humor d’en Néstor i les seves petites obsessions, acaben amb la paciència de l’Elliott. Es barallen…
Una història d’amistat i aventures de dos amics que van caminant riu avall, fent un pícnic sota un arbre, mirant les estrelles i escalant una muntanya.

72_Eliott-Nestor5

 

 

 

 

 

 

 

 

nourNour, le moment venu
L’últim títol de la tetralogia ens presenta a la Nour preparada per fer un viatge però sense saber quina direcció prendre. Al bosc tot està canviant. També hi és l’Oko, qui li va prometre una sorpresa que no arriba. La Nour no s’atreveix a recordar-li.
Paciència, Nour: És primavera.

100_Nour2

 

 

 

 

 

 

 

 

En aquest quatre llibres hi ha algunes constants: la llum i el color, l’omnipresència de la natura on l’aigua, els boscos, el camí, etc., proporcionen el marc, de vegades inquietant, de vegades benèvol, però sempre poètic d’aquestes petites obres d’art, d’aquest univers coherent i acollidor, amb personatges que es creuen d’un títol a un altre, cadascú ocupant, al seu torn, el centre de la narració, amb estats d’ànim variables.
Recomano una mirada especial a com estan pintats els cels, el pesant sol de la tarda, la pàl·lida llum blava del matí o de la nit, moments de pura poesia visual, d’una poesia que enlluerna i emociona.

L’any 2013, la Melanie va canviar la tècnica pictòrica amb “L’ombre de chacun”, traduït a casa nostra com “Aprendre a viure junts”, un llibre diferent, que et sorprén i que, al meu entendre és molt bonic, impressionant diria.

aprendreAquest àlbum ens narra la història d’un grup grup format per un cérvol inquiet, un petit conill que vol créixer, un soldat, un gat que cada dia somia el mateix, un llibre que ho vol saber tot i un ombra misteriosa que els va seguint.
Està estructurat com un tot però dividit en petits contes que es relacionen entre sí. Hi ha, per exemple, la trobada del petit soldat enfadat i el conill que ha marxat massa ràpid de casa seva. En el seu camí es creuen amb un gat a la recerca de la seva pilota perduda, i amb els altres personatges. Enmig de tot plegat, ningú no es preocupa per l’ombra silenciosa…

A través d’aquest relat coral, la Melanie evoca temes potents com la separació, la mort, el coratge o l’amistat. Els personatges s’enfronten a les preguntes existencials, mentre avancen pel camí que els portarà al volcà.
Un llibre enlluernador, poètic, emotiu, delicat i sensible, ple de paisatges lluminosos, brillants, amb belles escenes de tendresa i imatges reconfortants. Hi podem trobar moltes pistes ocultes en les il·lustracions de paisatges exuberants (les aparicions de l’ombra, el cotxe vermell,…).

90_OMBRE22

 

 

 

 

 

 

107_Source-couv-site 108_Les-sauvages-CouvBDAltres llibres de la Mélanie Rutten són:
Les sauvages
La source des jours

Tant de bo, ben aviat poguem gaudir dels seus llibres traduïts al català.

Més informació sobre l’autora al web: http://www.melanierutten.com/
I també al web de l’editorial MeMo: http://www.editions-memo.fr/Melanie-Rutten?lang=fr
d’on hem extret les imatges i algunes informacions que acompanyen el post.

97_Mitsu199_Nour1 68_Eliott-Nestor1 95_ko2

 

V Jornada de les Biblioteques Escolars de les Terres de Lleida

cartell_pinotxo_2L’ Alícia i el Pinotxo us esperen al Teatre de l’Escorxador!

Dissabte, 9 de maig, de 10:00h a 14h
Teatre Municipal de l’Escorxador
Adreça: Carrer de Lluís Companys, s/n, Lleida

La V Jornada de les Biblioteques escolars de les Terres de Lleida és l’acte final d’un curs en el que l’Alicia de Lewis Carroll ha format part de la vida de tota la comunitat escolar de la zona.
El projecte en comú de lectura sobre el llibre “Alícia al país de les meravelles” ha aplegat des de l’escola bressol fins a la universitat i ho volen celebrar de manera festiva amb un seguit d’actes adreçats a infants, joves, familiars, professorat, bibliotecàries i bibliotecaris i públic en general.

A més, aquesta trobada servirà per donar entrada al nou projecte sobre Pinotxo, que pren el relleu de cara al proper curs.

Al programa que han editat es pot llegir:

Durant tot el matí ens endinsarem en el món de l’absurd on veurem teatre, musica i serem partícips de tallers d’allò més divertits: contacontes, lectura en veu alta, pintura de màscares i disfresses, exposicions i jocs… entre altres sorpreses.

He tingut l’honor de ser convidat a explicar un conte a l’inici de la Jornada. No cal ni dir-ho… estic encantat de la vida!

Podeu descarregar-vos el programa clicant AQUÍ on també trobareu l’enllaç per inscriure-us.

I si voleu veure el projecte sobre Alícia que ara acaba el trobareu AQUÍ.

pinocchio1669a

Joc de l’oca elaborat per Sgrilli Roberto, l’any 1947 (extret de http://www.giochidelloca.it/scheda.php?id=1669)

 

 

 

El programa Èxit LECTOR. Recursos para mejorar la lectura en el aula

Comparteixo, amb el seu permís, l’article que ha fet l‘Andrea Pozo Ramírez per a la revista AULA del mes de maig (en català a GUIX) dins la secció “Viure la lectura”

Entre el mar de libros que postulan para convertirse en los elegidos como lecturas de aula es difícil encontrar libros y materiales de comprensión lectora de calidad. La editorial Cruïlla nos propone una forma diferente de trabajar la comprensión lectora a través de su programa Èxit LECTOR.

“…arremetió a todo el galope de Rocinante y embistió con el primero molino que estaba delante; y dándole una lanzada en el aspa, la volvió el viento con tanta furia, que hizo la lanza pedazos, llevándose tras sí al caballo y al caballero.”

Don Quijote de la Mancha, Cervantes.

20141030172313N_d5e3f600-034e-4b63-b22b-7a7780e1b7fdLas lecturas de aula pueden presentarse como gigantes mal encarados contra los que hay que luchar. Entre la selección de las lecturas y la creación de sus respectivas guías, los maestros se encuentran de frente con el campo de molinos que supone la oferta editorial. Por suerte, se puede recurrir a las selecciones de recursos que nos ofrecen instituciones, bibliotecas y grupos de estudio de la LIJ.

A estas propuestas se suma la de la editorial Cruïlla, que presentó hace unos meses un nuevo proyecto de apoyo a la lectura de aula: el programa Èxit LECTOR. A partir de una selección editorial de nueve títulos de El Barco de Vapor ( líneas blanca, azul y naranja), la editorial ofrece una plataforma abierta que destaca tanto por su contenido didáctico, como por el formato de trabajo on-line y cooperativo.

A cargo del apartado didáctico se encuentra el grupo de investigación sobre literatura infantil Gretel, de la Universitat Autònoma de Barcelona. La propuesta gira en torno al fomento del hábito lector y la formación del lector literario, teniendo muy presente la dimensión social y lúdica de la lectura.700915

La plataforma, en formato WordPress, permite al maestro crear un espacio personal para la clase, con un diario de lectura y la posibilidad de añadir contenidos más allá de las propuestas de la editorial. Los alumnos tienen un papel estelar, creando contenidos para el diario, subiendo recomendaciones y compartiendo sus opiniones on-line.

Para saber más acerca del programa y acceder al contenido en abierto, visitar: http://www.exitlector.cat/

L’article es complementa amb l’explicació d’una de les pràctiques del programa.

el bolso amarilloLa pràctica: El bolso amarillo
A disfrutar de la lectura se aprende jugando

Entre los materiales del programa Èxit LECTOR se encuentran los Ludollibres, actividades lúdicas relacionadas con la lectura, diseñadas para realizar con el grupo clase en una o dos sesiones prácticas.

Las actividades están pensadas para recordar (o anticipar) la lectura a la vez que se disfruta de un rato divertido en el aula. Partiendo de la intención lúdica, se fomentan además aspectos plásticos, expresivos y de creación. En el caso del libro El bolso amarillo, de Lygia Bojunga1, la propuesta es doble: plástica y expresiva.

Raquel, la protagonista, es una niña con mucha imaginación y tres grandes deseos que no puede compartir con nadie: ser un niño, ser mayor y ser escritora. Cuando le regalan una bolsa amarilla decide guardar en ella sus deseos, pero ellos comienzan a crecer por su cuenta…

El primer paso consiste en crear bolsas amarillas, como la de Raquel, para guardar deseos. Se puede utilizar cualquier tipo de material, siempre que sea amarillo. Las bolsas terminadas se exponen en la clase o en el pasillo del centro.

Una vez hechas las bolsas es hora de llenarlas de deseos, jugando a las “películas”. Cada alumno piensa y escribe en una hoja un deseo loco o fantástico, como llegar a ser bailarín del ballet ruso o montar en Tiranosaurio Rex. El maestro recoge y guarda los deseos.

Los alumnos se dividen en grupos para competir adivinando deseos. En cada ronda sale un alumno, coge uno de los deseos y lo representa para su equipo en un tiempo determinado. Si nadie consigue adivinarlo, el resto de equipos prueban suerte. Gana el equipo que más deseos consiga desvelar.

L’article el podeu llegir sencer a GUIX o a AULA, als números corresponents al mes de maig de 2015

Algunes fotos de les sessions de presentació del programa als mestres:

DSC01057 DSC01045DSC01249

Desayuno con diamantes

Blake Edwards
(1961)

cartel 2Por la quinta avenida, extrañamente desierta, se acerca un taxi, se detiene, se abre la puerta y aparece una chica con un vestido de noche negro, gafas oscuras y collar de varias vueltas de perlas. Se acerca a una ventana de la tienda de joyas Tiffany & Co y saca un bollito de una bolsa de papel. Suena Moon river y en pantalla aparece “Breakfast at Tiffany’s”. Así es como se presenta Holly (Audrey Hepburn), la protagonista de esta premiada cinta que narra una historia de amor y de soledad. Es una escena inolvidable. Se rodó un domingo de octubre con las farolas palideciendo y el cielo clareando en la ciudad de Nueva York.

La película posee otras secuencias memorables. Por ejemplo, la de la fiesta en el apartamento de Holly, muy divertida, al estilo del camarote de los hermanos Marx, en la que emplearon seis días y consumieron 60 cartones de tabaco, aún insuficientes para crear la atmósfera de humo que se tuvo que complementar con un ahumador de los que se usan para auyentar abejas. O la que se rodó en el interior de la joyería Tiffany, con innumerables vigilantes velando por las joyas allí expuestas. O la mítica escena de Holly/Audrey cantando Moon river sentada en el alféizar de la ventana, guitarra en mano.

El guión de la cinta fue la adaptación de una novela de Truman Capote y aunque se cambió la escena final hay que admitir que el resultado fue de lo más romántico. Un final de película, como se suele decir.

La cinta le valió a Audrey Hepburn un gran reconocimiento y, a pesar de que en muchos sentidos sus modales resulten obsoletos, la fascinación que generó aún es vigente en la actualidad. Supo representar magníficamente el miedo y la valentía de una chica que luchaba por conciliar sus compromisos sociales con sus ansias de libertad.

No tuvo la misma suerte el actor masculino, un George Peppard (el que años más tarde fuese uno de los héroes de “El equipo A”) muy plano y más cercano al de un galán trasnochado de los años treinta. En la película Peppard es Paul Varkaj, un escritor mediocre que se muda al piso superior del mismo edificio de Holly, mientras espera un éxito literario que nunca llega.

Hay un par de secuencias que se desarrollan en la Biblioteca Pública de Nueva York. Comentaremos la primera, que enmpieza precedida de la propuesta que hacen los protagonistas de visitar lugares en los que nunca hayan estado.

biblioteca 3En la entrada se ve un espacio lleno de ficheros y un pequeño mostrador tras el que un empleado negro atiende a otro usuario. Holly y Paul mantiene el diálogo siguiente:

– A propósito, ¿esto qué es? – pregunta Holly.
-Dijo que quería sentarse. Es la biblioteca pública. ¿No había estado aquí?
– No. (Gira la cabeza hacia ambos lados) No veo ningún libro.
– Estan ahí (señala la sala adyacente, mientras caminan y la cámara se situa tras ellos mostrando un espacio relativamente pequeño, con mesas alargadas, lámparas, sillas de madera y paredes cubiertas de estanterías llenas de libros. Una docena de personas están sentadas, leyendo).

Vuelven a los ficheros y él le explica:

biblioteca 4– Cada uno de estos cajoncitos está lleno de tarjetitas y cada tarjeta lleva el nombre de un libro y de su autor.
– Muy interesante.
– Uve, a, erre, jota, a, ca (vocaliza, mientras abre uno de los ficheros.)
– ¿De veras? (Busca y encuentra la ficha) ¡Mire! ¡Que estupendo! Aquí está, en la biblioteca pública. Varjak, Paul, “Nueve vidas” y luego muchos números. ¿Cree usted que tienen el libro? El suyo.
– Sí, sígame. Coge el fichero y lo lleva al mostrador.
La situación nos recuerda la práctica actual conocida como egosurfing, en la que algunos autores buscan en google el número de entradas que tienen en la red.
En la siguente escena se les ve esperando que aparezca su número en el panel indicador.
– ¡El número 57, el nuestro!

Se acercan a la bibliotecaria, una mujer madura, arisca, de aspecto amargo, preocupada por mantener el orden y el silencio. Es el estereotipo de la bibliotecaria de principios de siglo, muy alejada de otras bibliotecarias vedettes, modernas o seductoras que ya habían aparecido en las pantallas.

– El 57, el nuestro. Nueve vidas de Paul Varjak – Dice Holly, acercándole el número.
– ¡Chsss! –La recrimina la bibliotecaria.
– ¿Lo ha leído? Es muy interesante.
– No, creo que no.
– Pues debe hacerlo, él lo escribió. Él es Paul Varjak, en persona.
Se dirige a Paul, en voz baja:
– No me cree. Enséñele el carnet de conducir o la tarjeta de identidad.
– Quiere usted hacer el favor de bajar la voz, señorita. – Insiste la bibliotecaria.
– ¿Por qué no le pone un autógrafo? –dice Holly mientras le alarga el libro a Paul.
– ¿No le parece bien? Es como si él lo hubiera regalado –dirigiéndose de nuevo a la bibliotecaria.
– Por favor, silencio, se lo ruego.
– Esta bien, ¿Qué pongo?- pregunta Paul.
Algo sentimental, será lo mejor.
Qué está haciendo – exclama la bibliotecaria– ¡Está usted estropeando una propiedad pública!
– Está bien, como quiera, Vámonos cuanto antes de aquí. Este lugar no es tan simpático como Tiffany…

La cinta fue nominada a cinco premios Óscar de los que obtuvo dos, ambos relacionados con la banda sonora de Henry Mancini. Mención especial merece la fotografía de Franz Planer que supo captar el ambiente de Nueva York de forma maravillosa.

L’escrit que has llegit forma part de la sèrie d’articles sobre biblioteques de pel·lícula que venim escrivint per a la revista MiBiblioteca. Aquest correspon al número 41 (primavera 2015).
Us deixo el vídeo de l’altra escena que passa a la biblioteca. Quan ell li diu a ella que l’estima.

Tropismes

DSC01880Ja torno a ser a Barcelona, després d’un nou viatge (i van…) a Brussel·les. Normalment, en aquestes visites, dediquem una tarda a visitar una llibreria. Tinc les meves favorites (The Wolf, Le rat conteur i Filigranes) però en aquesta ocasió i gràcies a la recomanació d’un bon amic, l’Àlex Cossials, ens vam aventurar a entrar a Tropismes.
No cal ni dir que entrar en una llibreria et fa bategar el cor una mica més de pressa. És un plaer, gairebé una intoxicació, veure’t envoltat de milers de llibres, cadascun amb una història que contar, amb secrets reservats per a tu, aventures per descobrir.
Entres, fas una mirada al teu voltant, flaires l’olor dels llibres nous, passeges, toques una portada, agafes un llibre que t’està cridant, fulleges les seves pàgines o llegeixes la contraportada, el tornes a mirar i, potser, només potser, el llibre et parla i et demana que l’adoptis. I tu no et pots resistir.
La calma, la tranquil·litat que s’hi respira, facilita aquest encontre que té molt d’enamorament. Llavors penses en tot el que et perds quan les presses del dia a dia t’empenyen a fer una compra a través d’alguna plataforma tipus Amazon, la casa del libro, etc. I també penses en les llibreries que es tanquen massa sovint (al menys a Barcelona) i et fa pena perquè és com si el tancament d’aquest llocs per somiar deixessin la ciutat més buida, més impersonal, més com totes les altres megalòpolis. Ciutats uniformes, sense encant, gairebé vulgars…
aprendreCom us deia, vam entrar a Tropismes a la recerca de descobertes atzaroses però també amb la idea clara de trobar els llibres de la Mélanie Rutten, una autora belga de qui ja havíem llegit l’únic llibre publicar a casa nostra Aprendre a viure junts (Blume) i ens havia encantat. I els vam trobar i vam xalar de valent… tant que, d’ací uns dies faré una entrada a la secció l’il·lustrador del mes on us faré cinc cèntims del perquè s’ha de seguir a aquesta autora.
Fins llavors, us deixo amb un parell dels seus dibuixos.

oko1 rutten 3

 

Anuari de l’Observatori de les Biblioteques, el Llibre i la Lectura

biciEs presenta el tercer volum de l’Anuari de l’Observatori de les Biblioteques, el Llibre i la Lectura corresponent als anys 2012-13. Es tracta d’una selecció de les accions i publicacions més rellevants a Catalunya en aquests període.

l’Anuari s’ha anat editant en línia des del mes de setembre i ara ja està enllestit del tot. Té 242 pàgines i el podeu consultar i descarregar sencer o els capítols que us interessin clicant AQUÍ.

L’acte de presentació tindrà lloc dimecres 29 d’abril a l’aula 210 de la Facultat (Melcior de Palau, 140), a les 18:30 h.
Primer, en Cristobal Urbano, Director de l’Observatori i la Maite Comalat, editora de l’Anuari, faran la presentació i, a continuació, tindrà lloc una taula rodona amb el títol:
“El futur de la lectura en l’entorn digital”
amb els següents participants:
Carme Fenoll, Cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya
Daniel Fernández, President de la Federación de Gremios de Editores de España
Jeroni Boixareu, Gerent de la Llibreria Hispano Americana i de l’editorial Marcombo
Modera: Lluís Agustí, Director de l’Escola de Llibreria
L’acte és obert a tothom.

Invitació presentació Anuari 2014

 

John Banville a Barcelona

Ahir vaig assistir al Pregó de la Lectura d’enguany. El presentava el novel·lista irlandès John Banville, en un format conversa amb el periodista literari Antonio Lozano al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona.
Hi vaig anar amb una bona representació del Club de lectura de la biblioteca Vapor Vell, amb els qui hem participat del vídeo que es va passar al principi de l’acte i que podeu seguir a continuació.

Va ser un bon preludi del que ens espera avui pels carrers de la ciutat.
L’Antonio Lozano va començar la presentació amb aquestes paraules: Tenim un escriptor, tenim un ‘alter ego’ i tenim un esperit. L’escriptor és John Banville, l’alter ego és Benjamin Black i l’esperit és Raymond Chandler.
A continuació van mantenir una llarga conversa en la que l’escriptor va explicar anècdotes de la seva vida i algunes reflexions sobre lectura. Alguns dels pensaments d’en Banville que em van quedar de la jornada d’ahir:

foto de elpuntavui

foto de elpuntavui

  • A la meva infantesa i joventut, llegir era una manera de fugir d’un món del qual no gaudia i la porta d’entrada d’un món real. Això és el que fa la bona literatura, intensificar el sentit d’estar viu. Les biblioteques són com un refugi.
  • No ens adonem fins a quin punt les biblioteques són extraordinàries.
  • Vaig descobrir que les històries de Joyce eren increïbles. Tot i estar ambientades al segle XIX em parlaven directament i vaig descobrir que la literatura podia parla de la vida tal i com la coneixia.
  • Escriure és una feina ben difícil. Segueixo practicant a veure si puc escriure bé abans de morir. Moriré escrivint una frase, i espero arribar al punt i apart.
  • La millor crítica que m’han fet mai tenia tres paraules: hòstia, un llibre collonut!
  • No em sembla espantós que es venguin milions de còpies d’un llibre espantós com ’50 ombres d’en Grey’, no és terrible. Que la gent segueixi llegint és fantàstic! La paraula és el tresor més gran que tenim. Que la gent segueixi llegint, el que sigui.
  • Un llibre que ha tingut un gran èxit comercial, no hauria de rebre premis. El premis haurien de ser per a llibres no comercials.

El vídeo resum de l’acte:

Feliç, feliç, feliç Diada de Sant Jordi

Bé, l’única recomanació que es pot fer avui és que no pareu de llegir, no pareu!

lectures recomanades SANT JORDI 2015

Com cada any, aprofitem l’arribada de la Diada de Sant Jordi per recomanar unes bones lectures, d’entre les novetats que s’han editat els darrers mesos. Són deu per a cada cicle. Desitjo que us faci servei.
El tríptic que es repartirà als alumnes de l’escola el podeu descarregar clicant a Lectures recomanades Sant Jordi 2015 (format word) o en format pdf. 
Bona lectura!

 Cicle Infantil

¡Que viene el lobo!mensajero
Cédric Ramadier. Lóguez

El Mensajero del rey
Jutta Bauer. Lóguez

Jo no he sigut
Oliver jeffers. Andana

Feliu, rei de les ovelles
Olivier Tallec. Animallibres

El gato de Matilda
Emily Gravertt. Picarona

El oro de la liebregato matilda
Martin Baltscheit. Lóguez

Lola i Peret Tooodo el día en el circo
Imapla
Océano Travesía

El oso cazamariposas
Susanna Isern. OQO

El álbum de Adela
Claude Ponti. Lata de sal

La selva d’en Miquelet
Joaquim Carbó. Baulaadela

 

Cicle Inicial

L’odissea de sant Jordi
Gerard Quintana. Cruïlla

La muntanya de llibres més alta del món
Rocío Bonilla. Animallibres

El rei de la casa
Marta Altés. Blackie Bookssenyora-M

Per qué la senyora M. es va tornar tan malcarada…
Sonja Bougaeva. Takatuka

La Lluna i l’habitació blava
Magdalena Guirao
Corimbo

Les tres princeses pàl·lides
María José Martin. Kalandraka

Erik el constructor de sueños
Kike Gómez. Bululú

Feliz ferozferoz
El hematocrítico. Anaya

El señor Tigre se vuelve salvaje
Peter Brown
Océano Travesía

Si vols veure una balena
Julie Fogliano. Andana

 

Cicle Mitjà

El cas Go
Care Santos. Edebé

La botiga de mascotes extraordinàries
Rubèn Montañá. Barcanovano puedo dormir

Polvo de roca
Nono Granero. A buen paso

No puedo dormir
Stein Erik Lunde. BFE

Tan petita i ja saps…
Maria-Mercè Marçal. Andana

Imagina
Aaron Becker. Kokoro

Un trocito de horizonte
Arturo Abad & Miguel Cerro
OQO

No hay nadie enfadado?TROCITODEHORIZONTE
Toon Tellegen. Edelvives

Desde los ojos de Lucas
Juan Carlos Quezadas. A buen paso

La piscina
Ji Hyeon Lee. Barbara Fiore Editora

 

Cicle Superior

Catherine
Patrick Modiano. Blackie Books

Un amic excepcional
David Walliams. Montena

¡Al agua!aratornem
Txani Rodríguez. Saure

Els xiquets de la gorra
Enric Lluch. Bullent

Missió secreta al Museu d’Art
Amàlia Mora. Cruïlla

Jo que vaig dormir amb lleons
Laia Longan. Animallibres

Hachiko. El gos que esperaba
Lluis Prats. La Galera

Ara tornem, hem anar un momentet a l’Àfricaamic
Oliver Scherz. Cruïlla

Lindbergh. La increible aventura de un ratón volador
Torben Kuhlmann. Juventud

Brujarella
Iban Barrenetxea
Yhule


lindberg lleons al agua