publicacions

by

20 lectures recomanades per SANT JORDI

drac cantaire 2Com cada any, quan arriben aquestes dates, l’equip de biblioteca de l’escola SANT JOSEP – EL PI elaborem un tríptic amb les millors lectures aparegudes en els darrers mesos. El tríptic es reparteix a totes les famílies, amb l’esperança i el convenciment que aprofitaran l’esdeveniment per anar ampliant la biblioteca personal dels seus fills.
Aquest cop presentem 20 lectures (cinc per a cada cicle) que són especialment bones. Hem espigolat per les llibreries i biblioteques i hem inclòs obres de les editorials potents (Barcanova, Cruïlla, Kalandraka, Edelvives) i, sobretot, d’aquelles mes modestes (les que anomenem “de garatge”) que fan una feina immensa per oferir productes d’alta qualitat, com A buen paso, Flamboyant, Takatuka, OQO, AH Pípala, Bárbara Fiore, Blackie Books, Roure de Can Roca i d’altres.
Volem compartir la tria amb tots vosaltres. Si en traieu profit, estarem contents.
Aprofitem per comentar que si coneixeu algun llibre que sigui bo, però bo, ens ho feu saber perquè segur que se’ns escapen “joies literàries”.
Podeu obrir el tríptic que repartirem en format paper clicant AQUÍ.
També podeu obrir el document Lectures recomanades SANT JORDI 2013 (amb resumets breus) de cadascun dels llibres. Els documents els guardarem a la carpeta de RECOMANACIONS que trobareu a la barra horitzontal de la capçalera d’aquest bloc.
Us deixo amb un parell de booktrailers dels recomanats. Un és del magnífic WONDER i l’altre de L’ANT ÉS MEU.
Bona diada de Sant Jordi!

by

Les vacances d’en Felip Marlot… i l’home que donava de menjar a les formigues

6.-Les-vacances-den-Felip-MarlotFa un mes es va publicar la darrera novel·la d’en Joaquim Carbó, el nostre autor més estimat, on ens presenta les aventures d’aquest singular detectiu anomenat Felip Marlot. És la sisena d’un cicle que va començar fa més de trenta anys. En aquesta ocasió, l’acció se situa a Morvià, on el detectiu arriba disposat a gaudir d’uns dies de vacances… que no seran tan plàcids com ell preveia. El detectiu Marlot se les haurà de veure amb diversos casos misteriosos com l’aparició d’uns lleons abandonats, el robatori d’uns fils de coure i una partida de paintball realment perillosa. Entremig, el record i les narracions d’altres casos que toquen la sensibilitat del lector com la del taxista que robava taxis durant la nit per tornar-los l’endemà al matí o la recerca d’unes arracades valuoses perdudes a la platja.
Es tracta d’una novel·la ben tancada, amb una lectura àgil i que en determinats paràgrafs et fa anar gairebé en diagonal per veure com acabarà. Com en moltes novel·les d’en Joaquim Carbó, hi és present un humor amable, un punt sorneguer, de persona que està al dia de tot el passa pel món i que és capaç d’apuntar-ho per fer-nos evident allò que ens envolta.
El capítol més genial és l’encontre amb “un individu força estrafolari que s’havia agenollat a terra, immòbil, concentrat en la contemplació d’alguna cosa que li cridava l’atenció. Fins i tot em va semblar que parlava en veu baixa” . És l’home que donava de menjar grans de blat i pinyons a les formigues i que té una conversa metaliteraria amb el detectiu. Realment fantàstic.
També hi ha un personatge amb molta presència, la Clara, mossa d’esquadra que ajudarà al detectiu a resoldre el darrer cas. L’autor deixa entreveure un cert feeling entre ells dos.

Una recomanació que fem sovint és rellegir aquells llibres que malgrat el pas del temps, conserven quelcom d’inèdit, de nou i ens deixen la sensació que el seu poder d’emocionar continua vigent. És el cas de la saga d’en Felip Marlot, un antídot contra la bulímia lectora, contra la deserció dels libres.
Crec que els alumnes de sisè xalaran de valent amb aquesta nova aventura. A la biblioteca d’aula tenen vint-i-cinc exemplars de Felip Marlot i les joies (quarta entrega d’aquesta sèrie) que llegeixen amb interès. Segur que alguns s’enganxaran a “les vacances…”. El recomanarem aquest proper Sant Jordi.
A destacar, també, les il·lustracions d’Òscar Julve.

Si voleu conèixer més sobre aquesta saga marlotiana, us recomano especialment l’article que en Josep Maria Aloy va deixar escrit en el seu bloc Mascaró de proa.

Fitxa tècnica:
CARBÓ, Joaquim. Les vacances d’en Felip Marlot. Barcelona, Barcanova 2013.
Il•lustracions: Julve, Òscar
Col•lecció: Sopa de llibres, núm. 199
Núm de pàgs: 184
ISBN: 978-84-489-3132-2
Data de publicació: 26-02-2013

by

Edicions del Roure de Can Roca, una editorial de garatge

clip_image002Les grans editorials del nostre país controlen el mercat. Els seus llibres ocupen els millors llocs a les prestatgeries i aparadors de les llibreries. Tenen una infraestructura potent, inverteixen molts diners en promocions i recomanacions als diferents mitjans escrits (diaris, revistes especialitzades, ràdios, webs, twiters, etc) i així els és més fàcil l’accés als lectors. També compten amb comercials que visiten les escoles i fan promocions i descomptes generosos.
En front d’aquesta indústria hi ha una altra més casolana que nosaltres definim com “de garatge”. Són petites editorials que s’arrisquen a invertir els seus calers (migrats) en editar una dotzena de llibres l’any (com a molt). Tenen al seu favor una acurada selecció dels llibres que ofereixen, una aposta arriscada per fer-nos conèixer obres i il·lustracions, diferents. Els ho agraïm i fem l’esforç d’anar a cercar aquestes petites joies que estimularan el desig de llegir als nostres alumnes. Editorials com Flamboyant, Takatuka o el Roure de Can Roca, per exemple, són una garantia de producte ben acabat, estimat i que aposta per mantenir un nivell que depassa l’efímer, el que és fàcil, literàriament digerible.
empaitaL’últim llibre editat pel Roure de Can Roca que he llegit és “l’Empaitagrills i la noia de la Lluna”. M’ha agradat i estic pensant incloure’l en el llistat de recomanat per al curs vinent. El llibre en explica la història d’en Roger, un noi que viu a Menorca amb els seus pares i es fa amic d’en Quel, un pescador que li mostra les meravelles del mar.Un dia en Quel li explica al noi que ja no queden foques a les illes Balears, i que segons la llegenda, antigament les foques que eren retornades al mar es convertien en noies de la lluna.
A la novel·la hi trobem el món dels pescadors menorquins i la seva mar. És un món que va viure l’autor, en Josep-Francesc Delgado, quan era infant durant els anys seixanta del segle passat. La novel·la, breu, poc més de cent pàgines, ens parla dels valors fonamentals en la nostra vida: l’amistat, la solidaritat, l’agraïment, la bondat i la importància de tenir la consciència tranquil·la. Molt recomanable.

Podeu visitar el seu web on trobareu tota informació clicant aquí.

by

Llegir amb les orelles

Sobre la lectura a l’aula de música

DSC03654Entrem en la literatura per la via de la intel·ligència i el raonament però hi ha una altra forma d’acostar-s’hi a través de la sensibilitat musical. La música i la llengua, les paraules i els sons, tenen una relació directa mitjançant les cançons i, per això, el mestre especialista de música ha d’estar predisposat a ser un bon mestre de llengua, també.
Música i literatura van del bracet. Hi ha nombroses obres literàries que tenen com a protagonista un instrument (El violí d’en Patrick), un músic (Sofia, la vaca que estimava la música), un estil musical (Ruby canta un blues), una cançó (Paf el drac màgic) o una referència musical (El cant de les balenes). A través de la literatura podem fer el pas, de forma natural i directa, envers aquesta àrea de coneixement.
La música relaciona la poesia, les matemàtiques, la geografia, la ciència i la llengua. A l’aula de música, abans d’escoltar les cançons, es llegeix el seu text, es comenta el seu significat i s’analitzen les rimes. També es juga amb les paraules, es creen ritmes, es descobreixen sonoritats, etc.
De tot plegat en parlem a l’article de març de la revista GUIX. Si el voleu llegir només cal que cliqueu aquí o entreu a l’apartat Publicacions/articles/GUIX on vaig guardant tota la sèrie “viure la lectura”.
L’article l’hem titulat Llegir amb les orelles. Sobre la lectura a l’aula de música i es troba a la secció “viure la lectura” de la revista GUIX núm. 392 corresponent al mes de març de 2013. En castellà s’ha publicat a AULA.

by

Spielberg va a l’escola

HPIM0487.JPGEls qui ens encarreguem d’una biblioteca escolar, potser hauríem d’aprendre dels supermercats, dels que és impossible sortir sense haver localitzat els productes de la llista de la compra. La retolació, la distribució estratègica de les novetats, l’ordre, la netedat, etc., tot són facilitats per trobar les galetes de coco, la llet desnatada o el dentifrici per a genives delicades.

A la biblioteca, en canvi, ens costa trobar estratègies per atansar els llibres als infants. Una manera atractiva de fer-ho és amb els book trailers. Un book trailer és la versió literària dels trailers que acostumem a veure al cinema o la televisió. Es tracta de promocionar un llibre emprant el format vídeo (o videoclip).
Un book trailer ha de ser curtet i ha de tenir certa gràcia per encomanar les ganes de llegir el llibre que es presenta.
Els alumnes que volen recomanar un llibre ho poden fer usant un programa d’edició tipus Movie Maker (ve per defecte en el software de Windows i és senzill de fer anar).
En els darrers temps, s’estan impulsant els book trailers amb un resultat que normalment sorprèn als propis alumnes. A més, la satisfacció de fer un treball cooperatiu estreny i cohesiona el lligams entre el grup.

De book trailers en parlem a l’article de de febrer de la revista GUIX, Si el voleu llegir només cal que cliqueu AQUÍ o entreu a l’apartat Publicacions/articles/GUIX on vaig guardant tota la sèrie “viure la lectura”.
L’article l’hem titulat Viatjant a través del vent, sense por a l’huracà. Les tècniques de màrqueting aplicades a la biblioteca escolar.

Un exemple de book trailer és aquest de l’editorial Fondo de Cultura Económica. És del llibre Alícia que va il·lustrar la Rebecca Dautremer.

by

Sobre la lectura a Europa

lectura_europaAcabo de llegir el document “la enseñanza de la lectura en Europa: contextos, políticas y prácticas” Es tracta d’un estudi que ha elaborat la Comissió Europea, mitjança la seva xarxa Eurydice.
Amb les reserves que sempre cal tenir quan es tracta de dades, m’ha semblant molt interessant i m’ha fet veure i entendre el perquè dels “mites” de Finlàndia o de la Bèlgica Flamenca.
Al capítol tercer, per exemple, podem llegir:

El aprendizaje y perfecionamiento de la lectura no se realiza sólo en los centros escolares, sino en muchos contextos y ambientes externos a la escuela; por lo tanto, la enseñanza como tal no es la única responsable del desarrollo lector. Los padres que disfrutan leyendo y quieren compartir ese placer con sus hijos fomentan en ellos actitudes positivas hacia la lectura. Las actividades relacionadas con la lectura que se realizan en familia a edades tempranas establecen las bases para que los niños aprendan a leer en la escuela. Más adelante, la lectura durante el tiempo de ocio y la lectura por placer refuerzan las habilidades lectoras lo cual, a su vez, hace que aumente el tiempo que los niños dedican a leer y, como consecuencia, se convierten en mejores lectores. Estar rodeados de libros, practicar la lectura en familia, tener revistas y periódicos a mano, todos éstos son aspectos que predisponen al ejercicio y desarrollo de la capacidad lectora. En un sentido amplio, vivir en un ambiente donde se valora la lectura es esencial para que un niño pueda llegar a ser un lector competente.

EurydicePodeu trobar el document disponible a Internet o si ho preferieu el podeu llegir AQUÍ.

És un document llarg (208 pàgines) però clarificador.

by

Billy Elliot (quiero bailar)

Billy-ElliotBilly Elliot és una de les poques cintes en les que la biblioteca no es presenta com l’edifici imponent on viu el saber. A més a més, no es troba en una gran ciutat ni la visiten els estudiosos. En aquesta població no hi ha grans edificis, ni museus, ni biblioteca. Només un bibliobús al que s’acosta en Billy corrent per un camp de flors silvestres, vestit amb roba dues talles més petita, mentre sentim la cançó de T. Rex Bang A Gong (get it On) “You dance when you walk so let’s dance, take a chance,…”
L’article on comentem la pel·lícula “Billy Elliot” forma part de la sèrie d’articles sobre biblioteques de pel·lícula que venim escrivint per a la revista MiBiblioteca. Aquest correspon al número 32 (hivern 2013). El podeu llegir entrant a la secció “De pel·lícula” o clicant AQUÍ.

Avancem que la propera pel·lícula serà “El tren de las 4:50”, una de detectius amb Miss Marple.

by

That is the question! com diria Shakespeare

gener13-4Encetem el quart any de col·laboració amb GUIX. Estic agraït al fantàstic equip professional de la revista pel seu suport i per la confiança en la secció “viure la lectura”. Ara mateix no sé si serà el darrer any però la intenció al llarg d’aquesta sèrie sempre ha estat la mateixa. En el primer número de gener de 2010 ja apuntàvem que “la nostra pretensió és aportar petits recursos, reflexions sobre com fer que les nostres biblioteques siguin funcionals, acollidores, amb recursos viscuts, accessibles, eficaços. Volem oferir idees per facilitar l’encontre d’un nen i un llibre, amb les limitacions pressupostàries, d’espai i de personal que tenim ara mateix.”
En els propers nou articles tractarem temes diversos com la biblioteca d’aula, la recuperació dels clàssics de la literatura infantil i juvenil, de com llegir a l’aula d’anglès, etc. En aquest primer número de mes de gener reflexionem sobre el Pla de Lectura de Centre, el PLEC.
Si voleu llegir l’article de gener només cal que cliqueu aquí o entreu a l’apartat Publicacions/articles/GUIX on vaig guardant tota la sèrie “viure la lectura”.
L’article l’hem titulat That is the question!, com diria Shakespeare. El perquè d’un pla de lectura a l’escola i es troba a la secció “viure la lectura” de la revista GUIX núm. 390 corresponent al mes de gener de 2013. En castellà s’ha publicat a AULA.

 

by

Lectures recomanades Nadal 2012

petit príncep suCom cada desembre recollim en un tríptic les millors lectures que hem trobat en els darrers mesos. Es reparteix a totes les famílies de l’escola perquè ja fa temps que han començat a pensar en els regals de Reis. Al triptic anotem deu lectures per a cada cicle.

Aquest dies també insistim que el millor regal és regalar temps.
Diuen els experts que els pares han d’estar amb els seus fills, parlar amb ells, escoltar-los, explicar-los les coses i deixar-los que preguntin. I sembla que aquesta és la millor de les inversions possibles a fer.dogs2
A l’hora de fer la carta als Reis els demanem que no s’oblidin d’incloure, per exemple, un val per passejar amb el pare o la mare un dia a la setmana. O un val per anar al cine, o per jugar una partida de parxís, o per anar a la biblioteca, etc. Així de fàcil i barat.
I tot això, és clar, necessita temps!…
Si voleu veure el tríptic podeu anar a Recomanacions i buscar Nadal 2012 o clicar AQUÍ.

CAMUÑAS

by

Hi havia una vegada una escola que llegia

DSC01291Quan l’acció educativa és clara hi ha preguntes i respostes, necessitat de compartir, exploració de camins inexplorats. Emociona veure com s’investiga, com es promou el treball cooperatiu, com s’enfoca la cultura i la comprensió de la nostra societat multidimensional.
Una de les accions que fem a l’escola i que facilita aquesta construcció de la comunitat d’aprenentatge gira al voltant de les exposicions creatives, un projecte de lectura i escriptura fet realitat des de fa tretze anys i que continua vigent perquè darrere hi ha un fonament teòric que el sustenta i unes persones que hi creuen en ell.
En el darrer número de la revista GUIX de desembre de 2012 hi ha un article on parlo d’uns dels projectes més reeixits de l’escola Sant Josep – El Pi, les exposicions creatives, i ho exemplifico amb la darrera: “la vida secreta dels arbres”.
Com qui no vol la cosa, amb aquest article acabo la col•laboració del tercer any però, com que encara tinc corda, a partir de gener iniciem la quarta temporada del “viure la lectura”, on parlarem de tipologies textuals, de biblioteques d’aula, de lectura en pantalles, dels clàssics, de lectura a l’aula de matemàtiques, etc.
Si voleu llegir l’article de desembre només cal que cliqueu AQUÍ o entreu a l’apartat Publicacions/articles/GUIX on vaig guardant tota la sèrie “viure la lectura”.
L’article l’hem titulat Hi havia una vegada una escola que llegia.Sobre la necessitat de caminar per indrets inexplorats  i es troba a la secció “viure la lectura” de la revista GUIX núm. 389 corresponent al mes de desembre de 2012. En castellà s’ha publicat a AULA.