Currículum internacional: la experiència en biblioteques d’escoles internacionals

biblioteca Liyuan a Pequín

biblioteca Liyuan a Pequín

L’Amadeu Pons, professor a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB, ha penjat al web Mòbils BiD, un article d’en Daniel Becerra on comenta la seva experiència dels darrers tres anys fent de bibliotecari escolar a la Xina i al Japó. Val la pena llegir-lo, sobretot si el teu futur laboral no està gaire clar…
Mòbils BiD és el web que ofereix un punt de trobada entre els estudiants de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona i els programes de mobilitat nacional i internacional per tal de difondre’ls i fomentar-los.
Podeu llegir l’article enllaçant a:
http://mobilsbid.blogspot.com.es/2014/12/curriculum-internacional-la-experiencia.html

 

Façana de la biblioteca pública de Kansas

Façana de la biblioteca pública de Kansas

Novetat editorial: Com triomfar amb les TIC en la promoció lectora

coberta_ticEn aquests moments en què potser caldria una revisió seriosa sobre què ens ha aportat i ens aporta l’Impuls de la lectura (ILEC) i en un temps de certa desorientació (per dir-ho suaument) i preocupació sobre si el camí que ens ha de portar a l’èxit lector és l’adequat, cal felicitar als mestres i professors que no defalleixen i investiguen, innoven i troben maneres noves, curioses i reeixides, vinculades a la realitat dels alumnes (sobretot de secundària).

Acabo de llegir Com triomfar amb les TIC en la promoció lectora, un llibre que ha coordinat la Maite Monar i que ha publicar Andana editorial. M’ha agradat perquè he vist bones pràctiques docents que relacionen la lectura (i l’escriptura!) amb les noves tecnologies. He pogut conèixer experiències amb la plataforma wix, com s’ho fan per llegir en 24 hores, l’ús del twitter, apritament dels blocs, les wikis, vídeos, l’alfabetització visual, els ideolits, etc… conceptes, paraules que anem sentint, i que aquí es veuen concretades amb pràctiques reals que han pogut experimentar les diferents persones que hi ha participat.

A la contraportada del llibre podem llegir:

[…] Adreçat tant als professors veterans com als futurs, a qui s’arrisca a innovar i a qui té por al canvi, a qui està motivat i a qui no ho està, als docents que treballen les possibilitats educatives de la lectura i als qui encara en desconeixen la riquesa, als que fan servir les TIC i als no han tingut l’opció de fer-ho i no s’hi han atrevit.
[…] L’ús de maneres noves de lectura i d’escriptura inclou tant la manera tradicional com la que aporten els mitjans digitals; no és una qüestió d’eliminar tot el que s’ha aconseguit i substituir-ho, més aviat cal entendre-ho com una expansió que s’adequa al temps en què vivim.

imatge autores tic

presentació del llibre

Les primeres planes són de justificació i presentació dels projectes però la segona part és interessantíssima, amb nou experiències brillants que tenen la particularitat que estan esmicolades i detalladísssimes i qui vulgui adaptar-les a la realitat pròpia del seu centre, ho té fàcil. Són, per ordre:

  • La lectura augmentada (Maite Monar)
  • Els reptes de la lectura (Gemma Lluch)
  • El relat digital (Antoni de la Torre)
  • La poesia oral improvisada (Alícia Martí)
  • Els videoresums de la lectura (Oreto Doménech)
  • La dinamització de la lectura amb blog, (Teresa Sáez Cuenca)
  • L’alfabetització visual mitjançant l’àlbum il·lustrat (Margarida Castellano)
  • La lectura com a experiència: la lectura a Twitter (Ignasi Moral)
  • Els videolits (Maite Boscà)

El primer capítol, que manllevo del web d’Andana, el pots llegir complet a continuació. No cal afegir més. Es titula Per què has de llegir aquest llibre? i l’ha escrit la Maite Monar, coordinadora del recull. Diu:

Imatge extreta de: http://themetapicture.com/reading-books-within-books/

Imatge extreta de: all-about-psychology.com

Actualment els que ens dediquem al món de l’ensenyament ens trobem inserits en una societat de la informació totalment digitalitzada, on el nostre alumnat conviu amb (i moltes vegades, per) les tecnologies. A més, la lectura ha augmentat gràcies a la xarxa, malgrat l’opinió de molts detractors que s’entesten a pensar que la lectura i les TIC són conceptes excloents i enfrontats, mentre que els adolescents funcionen sistemàticament amb l’ús d’eines 2.0.
Aquest panorama implica que l’escola s’ha de posar al seu nivell (i evitar que es considere una institució desfasada, inútil, desmotivadora i poc atraient) i necessita d’un canvi ideològic i metodològic, la qual cosa implica la recerca d’un equilibri entre aquells que intenten ensenyar i qui busca aprendre. Aquest canvi pot donar-se gràcies als mitjans tecnològics ja que arriben a ser integradors fent-ne un ús adequat, atenen millor la diversitat i posen en joc totes les competències bàsiques, les quals han adquirit especial protagonisme arran de la implantació de la LOE (2006).
No hem d’entendre l’accés a Internet com un obstacle que perjudica i dificulta el dia a dia de l’aula, sinó com un benefici dirigit, especialment, a aquells alumnes amb menys possibilitats; un assoliment a l’atenció a la diversitat. El professorat necessita un bon coneixement dels continguts propis de la disciplina impartida i uns sabers sobre didàctica de la llengua i la literatura perquè es produïsca el canvi metodològic esmentat, però, també, necessita endinsar-se sense temor en el món de les tecnologies per a l’aprenentatge i el coneixement.
L’obra que ara et presentem parteix d’aquesta realitat educativa i va adreçada fonamentalment al col•lectiu docent; tant als professors veterans com als futurs, als que s’arrisquen a innovar com als que tenen por al canvi, als motivats com als desmotivats, als que treballen les possibilitats educatives de la lectura com als que encara en desconeixen la riquesa, als que fan servir les TIC com als que no n’han tingut l’opció i no s’hi han atrevit.
I ens adrecem a ells amb un doble propòsit: d’una banda, mostrar-los tot un ventall de pràctiques lectores que s’han vist afavorides per l’ús de les tecnologies així com pel treball conjunt entre educadors i educands i, de l’altra, ajudar-los a dissenyar seqüències didàctiques perquè el treball a l’aula esdevinga més enriquidor i motivador per a tots els implicats.Kindle_Suri_class09_9629
No obstant això, la nostra pretensió no és la d’oferir un manual magistral que decidisca allò que està bé i allò que no. Simplement, suposa una espenta per donar a conèixer als interessats una tasca que ha sigut possible i s’ha desenvolupat gràcies a les iniciatives individuals en l’àmbit privat d’una part d’aquest mateix col·lectiu que malgrat no disposar del suport institucional, està convençut de la necessitat d’ampliar l’ús dels recursos tecnològics i digitals en el procés d’aprenentatge.
Com assenyala Jenkins, hauríem d’ensenyar lectura i escriptura utilitzant els mitjans tecnològics sense por. Per què? Doncs perquè l’ús de maneres noves de lectura i d’escriptura inclou tant la manera tradicional com la que aporten els mitjans digitals; no és una qüestió d’eliminar tot allò aconseguit i substituir-ho, més aviat cal entendre-ho com una expansió que s’adequa als nous temps.
La utilització de diversos formats (electrònics) per a la realització d’una mateixa activitat s’ha d’entendre en clau molt positiva ja que fer servir únicament el llibre de text obliga que tots els estudiants hagen de llegir el mateix i limita les oportunitats dels alumnes d’incorporar-se a la cultura compartida i escrita del segle XXI.
Amb aquest projecte que plantegem, continuem i defensem el paper que els docents tenim en aquesta aventura anomenada educació (i que realment és el que sabem i volem fer): el paper de guia, cosa significativa pel que fa a un canvi de mentalitat en l’àmbit educatiu, on el professor passa de ser una figura relativament impositiva i font dels sabers a tindre una funció orientadora integrada en el grup. Considerem que aquesta disposició per part del professorat té un paper important en les iniciatives dirigides a la reducció del fracàs escolar.

Aquesta obra planteja reptes nous; per a alguns, suposa tirar-se des d’un avió pensant (únicament pensant) que van sense paracaigudes, per a altres, l’intent de millorar la pràctica docent ajudant-se de noves eines i coneixent i aprofitant recursos nous. Però, per a tots, sigues qui sigues, realment paga la pena intentar-ho, n’estem convençuts.

Imatge extreta de: all-about-psychology.com

Imatge extreta de: all-about-psychology.com

La lectura entre els infants i joves a Catalunya (2012-2013)

Ja està en línia l’article amb el que he contribuit a l’Anuari de l’Observatori de biblioteques, llibres i lectura 2014 .
Es podeu baixar mitjançant l’enllaç directe de l’Observatori http://www.raco.cat/index.php/AnuariObservatori/article/view/282636/370994
L’article també està disponible al portal de revistes RACO http://www.raco.cat/index.php/AnuariObservatori/issue/corrent
És accessible també des del perfil Facebook de l’Observatori https://www.facebook.com/Obs.BLL

Aquesta és la tercera edició i cada setmana es va fent el lliurament d’un capítol. És com un llibre obert «en curs», seguint el model conegut en anglès per les sigles ASAP (as soon as publishable / as soon as possible), de manera que els capítols aniran sortint periòdicament fins a completar l’Anuari a final d’any.
Ara ja es poden consultar els següents (entrant a http://www.ub.edu/obll/ podreu veure tota la seva trajectòria, consultar el dels anys anterior i altres informacions relacionades)

Introducció: Anuari de l’Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura 2014 (p. i-ii)anuari 1
Lluís Agustí, Maite Comalat
Articles
Panorama del llibre infantil i juvenil a Catalunya (2012-2013) (p. 1-10)
Joan Portell Rifà
Història de les biblioteques i arxius: estudis i recerca a Catalunya (2012-2013) (p. 11-24)
Marga Losantos
Estudis i recerca sobre llibre infantil i juvenil a Catalunya (2012-2013) (p. 25-34)
Teresa Colomer
Diaris i revistes: panoràmica editorial i d’audiències a Catalunya (2012-2013) (p. 35-45)
Pere Franch, Javier Guallar
Editorials i biblioteques: escenaris i fórmules de col·laboració a Catalunya (2012-2013) (p. 46-57)
Jordi Llobet Domènech, Consol García Grau
Estudis i recerca sobre edició i hàbits lectors a Catalunya (2012-2013) (p. 58-70)
Anna Villarroya
La lectura entre els infants i joves a Catalunya (2012-2013) (p. 71-81)
Jaume Centelles
Comerç del llibre a Catalunya (2012-2013) (p. 82-91)
Joaquim Bejarano Ródenas

La resta d’articles aniran sortint, un cada setmana, fins a final d’any.

Aprofito per agrair a la Maite Comalat i al Lluís Agustí la confiança que m’han fet.

 

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

L’esperit d’en Marx (Groucho, és clar!)

la_venjança_dels_mofetesLa lectura suposa un intercanvi de pensaments i d’emocions entre el lector i la paraula escrita. Per això llegim, per relacionar-nos entre nosaltres. Un dels aspectes que millor ens ajuden a viure és l’humor, la capacitat de riure, perquè alliberem tensions, reduïm l’estrès i millorem la pròpia sensació de benestar.
A l’educació primària, la literatura humorística juga un paper principal i fa la vida dels infants una mica més agradable. Les cançonetes, els acudits, les cantarelles, els àlbums il·lustrats i les novel·les que aposten per l’humor tenen conseqüències positives respecte a la salut física i les emocions.

A més, d’un temps ençà, l’ús del riure s’ha mostrat un excel·lent suport en situacions terapèutiques perquè ajuda a motivar i alhora mostra un camí a seguir. El doctor en Medicina Francisco Mora ho explica perfectament al seu llibre Neuroeducación: “avui només es pot ensenyar a través de l’alegria, perquè coneixem bé els substrats cerebrals d’aquests processos”.

A l’escola hem notat com els llibres que fan riure són força ben acceptats i buscats ─més pels nois que per les noies, curiosament─ i mitjançant aquestes novel·les, còmics o àlbums il·lustrats els alumnes milloren el llenguatge, amplien el seu vocabulari i s’engresquen a seguir llegint i gaudint de l’absurd, de l’inesperat o, simplement, de l’escandalós.

La literatura infantil i juvenil està ben farcida d’herois meravellosos que ens fan passar molt bones estones. Així, sense furgar gaire segur que se us passen pel cap les aventures entremaliades del Petit Nicolàs, el món inversemblant d’en Manolito Gafotas, les situacions sense sentit de l’Alícia en terra de meravelles, els còmics espaterrants de l’Astèrix i l’Obelix, les il·lustracions divertidíssimes de la Babette Cole, les contradiccions de Carlota i Miniatura, els contes d’en Tomi Ungerer, de Gianni Rodari o el recent L’al·lucinant, galàctic i piràtic viatge del pare de Neil Gaiman, entre d’altres.

L’únic que hem de tenir present és l’edat dels infants, perquè cada moment requereix un tipus de text humorístic. Un infant de cicle inicial potser riurà més si els personatges són animals amb característiques exagerades amb harmonia amb el que ells coneixen (la girafa del coll curt de l’Herminia Mas, o les Dues granotes de Chris Wormell) i un de cicle superior entendrà millor la sàtira i la ironia(de Roald Dahl, per exemple).

A la revista Guix núm. 409 i a AULA núm. 234 presentem una experiència basada en el llibre La venjança dels mofetes. Podeu llegir l’article complet AQUÍ o entrant a l’apartat Publicacions/Revistes/Guix d’aquest mateix bloc.

DSC09390

FBI contra el imperio del crimen

cartel de la películaEn las primeras cintas americanas habladas, allá por los años 30, se solía representar a las bibliotecarias como una especie de institutrices victorianas, pulcras, discretas y profesionales. Elegían para este papel a actrices bellísimas como Carold Lombard o Vera Miles, la protagonista del film que comentamos en este número.
Con el tiempo se pasó al estereotipo de bibliotecaria madura con moño y gafas. A veces incluso la imagen se acompañaba de un carácter agrio. Sólo en algunos filmes infantiles, las viejas gruñonas empezaron a ser substituidas por bibliotecarias “hadas”, solteras que esperan la llegada del príncipe que las rescate de su triste y monótona vida.
Poco a poco, el abanico se fue abriendo y aparecieron todo tipo de bibliotecarias. Algunas, inteligentes y divertidas como Katharine Hepburn en Su otra esposa, donde representa a una mujer de gran memoria, que tiene a su cargo los archivos de una importante cadena televisiva. También hubo bibliotecarias objeto de deseo, viajeras, solitarias que viven sus propias aventuras interiores, detectives, etc. La biblioteca se convirtió en un espacio bastante común, como podían ser las estaciones de tren o las oficinas de correos, por ejemplo.
FBI contra el imperio del crimen se estrenó en el año 1959 y pretendía ser fiel – está basada en hechos reales – al origen y posterior actividad de este organismo que J. E. Hoover fundó para combatir las amenazas a las que se enfrentaban los EUA, especialmente el comunismo. Ésa era su principal preocupación, más allá de los linchamientos que aún ocurrían en los Estados del sur, las actuaciones impunes de las mafias o la segregación racial que sufría la comunidad negra.
La película hace un recorrido por la vida de John Michael “Chip” Hardesty (interpretado por James Stewart). Comienza con una voz en off que cuenta un atentado con bomba en un avión, mientras en la pantalla vamos viendo la secuencia. A continuación se ve un Hardesty, ya mayor, relatando su historia como agente del FBI durante una conferencia que sirve para ir conociendo los episodios de su vida que corren en paralelo con la gestación del FBI.james stewart
De forma retrospectiva, nos va narrando como se vio involucrado en la lucha contra diversos delincuentes, algunos tan conocidos como Bonnie y Clyde o John Dillinger y se cuentan los momentos claves del FBI: la autorización para el uso de armas, la lucha contra el Ku Klux Klan y diversos casos sonados de espionaje.
El personaje femenino es Lucy Ann Ballard (interpretado por Vera Miles, más conocida por la película Psicosis), una bibliotecaria enamorada de Hardesty, con quien finalmente se casa con la esperanza que deje el FBI. No lo consigue, y los acontecimientos la llevan a dejar su empleo y cambiar de domicilio en diversas ocasiones. La vida de Lucy es la de una ama de casa ejemplar, que cuida de sus hijos y se preocupa por su marido.

La primera aparición de Lucy es en la biblioteca de Knoxville, Tennessee, en la que trabaja. Se la ve, junto a otra bibliotecaria, en su mesa. Es una biblioteca pequeña, ordenada, toda ella de madera, con un ventilador de aspas girando en el techo y cuatro personas sentadas leyendo o escribiendo.biblioteca
Hardesty entra y se acerca con dos libros en la mano que entrega a Lucy. Ella los revisa, los tampona y los aparta. A continuación él le acerca un papel al tiempo que pregunta:
-¿Quisiera saber si tiene este libro?
-Debe de estar en la sección de policíacas, lo miro – responde la bibliotecaria.
Él la sigue entre los pasillos solitarios hasta la sección más apartada. Allí, entre los anaqueles, se miran, se acercan, se abrazan y se besan (mientras empieza a sonar música de violines). Mantienen el siguiente diálogo:
-Pero, cariño, cada día no puede ser, se van a dar cuenta. No eres capaz de leer a esa velocidad.
-Eso no debe preocuparte. Escojo siempre libros que tengan un tipo de letra grande.
Lucy se retira hacia atrás y se golpea accidentalmente la cabeza con un libro.
– Tengo la impresión de que será necesario agrandar esto, queda un poco estrecho. Y, además, besarse aquí en medio de historias de asesinatos no resulta nada romántico.
– ¿Puedes sugerir algo mejor?
– -Pues a mí me parece que sí. Por eso he venido a verte. Lucy, creo que deberíamos casarnos.
– ¿Casarnos? ¿Ahora mismo?
– ¡Oh, no! Mañana, por ejemplo, digo yo.
– Pero, Chip, estás loco. ¡No se puede contraer matrimonio como quien toma un bocadillo!
– ¿Por qué no, si se tiene hambre? Nosotros nos queremos.
– Pero, ¿por qué mañana?
– -Verás… es que me han ordenado que me presente en Washington el día 29.
Sigue la secuencia citada en que ambos discuten porque Lucy le pide a Chip que abandone el FBI a lo cual, inicialmente, accede, aunque la visita a Washington le deparará un nuevo horizonte.

FBI2La cinta, vista ahora, cincuenta y cinco años más tarde, nos parece excesivamente larga y con un mensaje demasiado explícito, un ejercicio de ficción patriótica. La salva la interpretación de James Stewart y la escena en la biblioteca.

L’escrit que has llegit forma part de la sèrie d’articles sobre biblioteques de pel·lícula que venim escrivint per a la revista MiBiblioteca. Aquest correspon al número 39 (tardor 2014). Pots llegir el sumari AQUÍ.

Us deixo el vídeo de l’escena que comentem més amunt.

 

Anuari de l’Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura

observatoriEl tercer volum de l’Anuari de l’ Anuari de l’Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura 2014, ha iniciat el seu camí. A diferència dels dos anteriros aquest es publica en format digital i té la singularitat que s’aniran editant setmanalment els diversos apartats des d’avui fins a finals d’any. Es pretén que es pugui anar llegint, comentant i paint de manera tanquil·la.
Els objectius dels Anuaris són recollir l’estat de la qüestió sobre biblioteques i lectura i el balanç d’actuacions dutes a terme a Catalunya durant el bienni anterior, en aquest cas els anys 2012 i 2013, en els diversos àmbits de l’Observatori.
L’edició d’aquest any amplia el camp d’anàlisi a través de capítols nous que, sense trencar amb els continguts anteriors i seguint els eixos de l’Observatori, permeten tenir una mirada més àmplia sobre allò que ha passat al voltant de la lectura, els llibres i les biblioteques.
En aquest primer lliurament d’aquesta setmana estan disponibles la Introducció a l’Anuari 2014 a càrrec dels editors (Maite Comalat i Lluís Agustí) i l’article de Joan Portell “Panorama del llibre infantil i juvenil a Catalunya (2012-2013)”.

evolució2Aquest primer article presenta les tendències observades en la producció de llibres infantils catalans dels anys 2012 i 2013. Essencialment, destaca la disminució de títols publicats i de vendes, la recerca i edició de sèries en les edats de lectors intermitjos, el tancament de llibreries però aparició d’altres de més petites i especialitzades en LIJ, i el petit augment de les exportacions, ja que les editorials que estan aguantant més i millor la crisi són aquelles que s’atreveixen a sortir a vendre a l’exterior. L’article també repassa breument les aportacions més rellevants dels autors i dels premis publicats en aquest període.
Podeu consultar l’Anuari de l’Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura 2014 al següent enllaç. 

També es poden visitar els sumaris de les dues edicions anteriors:
• 2012: http://www.raco.cat/index.php/AnuariObservatori/issue/view/19658/showToc
• 2010: http://www.raco.cat/index.php/AnuariObservatori/issue/view/15787/showToc

Hi ha també un perfil Facebook, que ens permet difondre i generar viralitat de forma setmanal amb cada article que es vagi publicant. Ho podeu comprovar si aneu a: https://www.facebook.com/Obs.BLL
Vull agrair a la Maite Comalat i al Lluís Agustí per haver pensat en mi per a la redacció d’un dels capítols, concretament el que fa referència a “la lectura entre els infants i joves”.

library

La balena (Benji Davies)

la-balena 7La balena és un àlbum il·lustrat que explica una història senzilla però potent sobre la soledat i l’amor entre un pare i un fill que no passen gaire temps junts.
En Noè es un nen que viu en una illa amb el seu pare pescador i sis gats. Un dia, després d’una tempesta, en Noè va a explorar l’illa i troba una petita balena varada a la sorra. El nen sap que una balena necessita aigua, així que carrega la balena al seu carretó, se l’emporta cap a casa i la posa a la banyera. Després, per tal que la balena estigui tranquil·la, el nen li explica històries “sobre la vida a l’illa.”
Al vespre, el seu pare torna a casa. En Noè pensa que s’enfadarà quan vegi la balena però s’equivoca perquè l’home és comprensiu i li explica que el millor que poden fer és tornar la balena al mar.
Es posen uns impermeables grocs, carreguen la balena a la barca i remant, remant, la deixen de retorn al mar. labalena5
La balena és un àlbum il·lustrat amb una forta càrrega emocional. Amb unes imatges molt boniques, l’autor és capaç de copsar la soledat del nen. Al conte no hi apareix cap mare ni cap altra persona del poble de

SAMSUNG CSCpescadors, un poble força desmanegat i tronat. SAMSUNG CSC

El món del nen es limita al mar, als seus sis gats de diferents tonalitats i al seu pare, un home gras, rodanxó i amb una barba grisa i un barret marró.
En Benji Davies, l’autor, afegeix un munt de detalls visuals, els trets de les cares dels protagonistes són minimalistes (dos punts negres per als ulls i unes línies per al nas i la boca), però l’expressivitat dels gestos i dels moviments està molt aconseguida, només cal fixar-se en l’abraçada del pare, al costat de la banyera, mentre embolcalla el nen amb els seus forts braços.
El final és molt optimista.
M’ha agradat aquest àlbum que acaba d’editar Andana editorial. Crec que és una molt bona història per parlar de la solitud i també de l’amistat. Algunes imatges són molt emotives. Potser, al meu entendre, algunes frases es podrien haver suprimit, per òbvies, i potser alguna paraula hauria necessitat una traducció més amable.
El recomano per a cicle infantil.
Al web d’en Benji Davies (www.benjidavies.com) podeu trobar més informació d’aquest jove autor i de les seves obres.
També al web d’Andana Editorial trobareu més referències (www.andana.net)

Us deixo un vídeo dels que graven habitualment a la biblioteca de Fox Creek (Alberta, Canadà) presentant llibres. Al final del vídeo veureu com la bibliotecària, Margaret de Boer, explica com fer una petita balena, un bon treball per fer amb els infants després d’explicar el conte.

La guerra i la literatura infantil i juvenil

zapatilla rojaSi mai us heu preocupat de fullejar els manga que circulen entre els alumnes de cicle superior, potser us haurà sorprès la quantitat d’imatges violentes, de conflictes entre colles, lluites interestelars, batalles i assassinats que es presenten de forma banal, sense cap mena de reflexió sobre la seva naturalesa ni les seves causes.

Malauradament, les imatges dels horrors de les guerres que es produeixen arreu formen part de les nostres vides. Les veiem als manga pero tambè a la televisió i als videojocs. A més, la violència sovint és present als jocs del pati de manera verbal o física, els catàlegs de joguines van plens de “superherois” que usen la força i de tota mena d’artilugis bèlics, etc.

Fer entendre i involucrar els alumnes amb les emocions que experimenten les persones que han patit una guerra i adonar-se de les conseqüències dels diferents conflictes, són alguns dels aspectes que es persegueixen en llegir determinats àlbums il.lustrats.
Si els nois i noies es poden familiaritzar amb la naturalesa dels conflictes, ja hem fet el primer pas cap a l’educació per a la pau.

rosaEl mestre que vulgui fer conscients els seus alumnes de la necessitat de la pau, de què signifiquen els conflictes bèlics, què o qui els provoca, etc. pot trobar en la literatura contemporània un ampli ventall d’àlbums i novel.les per entendre i per abordar el tema de la guerra des d’una perspectiva educativa i així ajudar els infants que pateixen quan veuen les imatges sagnants que ens acompanyen cada dia.

A la revista Guix núm. 408 i a AULA núm. 233 presentem una experiència basada en alguns àlbums il.lustrats. Podeu llegir l’article complet AQUÍ o entrant a l’apartat Publicacions/Revistes/Guix d’aquest mateix bloc.

 

 

Epistolari Jordi Arbonès – Joaquim Carbó, un cercle que es tanca

epistolariL’estiu és el moment de les lectures que anem apilant a la tauleta de nit i que, per manca de temps i de son, queden aparcades. Esperem amb delit aquest oasi que ens permet agafar un llibre, assaborir-lo lentament sense haver de fer lectures en diagonal, aturant-nos per marcar les frases boniques amb el retolador fluorescent, escriure notes al marge, disfrutar… Una és la que comentem a continuació.
Vaig tenir la sort que la Montserrat Bacardí, professora de la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona, em fes a mans una joia que es titula Epistolari Jordi Arbonès -Joaquim Carbó. El volum en qüestió té gairebé 900 planes i recull les cartes que en Joaquim Carbó i en Jordi Arbonès es van escriure, un a Barcelona i l’altre a Buenos Aires, amb intervals, des de el 1967 fins al 2001. Són 197 cartes, més o menys extenses.
Ara l’he acabat, i com passa sovint quan ens ho passem bé, amb certa ràbia perquè sempre en volem més.

Lescriptor-Joaquim-Carbo

arbones

 

 

 

 

 

 

 

M’ha agradat perquè hi ha moltes idees potents.

Hi ha la idea de llibertat. Llibertat de pensament, de no alinear-se amb el poder establert, de fer el propi camí i allunyar-se dels interessos interessats, malgrat que de vegades signifiqui quedar marginat o simplement oblidat.
Hi ha la idea de l’amistat que va unir aquests dos prohoms, tants i tants anys allunyats per milers de quilòmetres, en una època en que una carta trigava més d’un mes en arribar al seu destí. Una amistat fonamentada en pensaments, vivències compartides i sobretot cultura, molta cultura de tota mena (literària, cinematogràfica, TEATRAL, artística,…).
Hi ha la idea de les coses petites, les de cada dia, de cadascú, les malalties, la feina, les critiques que fan mal, els moments feliços.
Hi ha l’agraïment perquè, sense voler-ho, han escrit la història del nostre país en els darrers cinquanta anys, des d’una òptica no oficial, amb una visió polièdrica.
Hi ha la idea de no censurar res del que contenen les prop de dues-centes cartes on apareixen molts personatges de la vida pública política, social i cultural, amb noms i cognoms, de vegades amb actuacions criticables, poc edificants.
Hi ha la idea de la literatura amb majúscules, d’una literatura que s’allunya de les capelletes i que va al mol de l’os dels grans escriptors, dels que han estat capaços d’innovar, d’arriscar-se, de crear un univers nou, de Henry Miller, de Hemingway, de Tennessee Williams, de Faulkner, de Raymond Chandler, etc.
En definitiva és un epistolari que parla de la vida, de la mort, del cercle que es tanca, de la no-violència, de natura, de música, d’allò que val la pena de viure.
El llibre es pot llegir de diverses maneres. Una és seguint cronològicament les cartes. Una altra és anar a l’annex que hi ha al final i buscar el nom de les persones amb les quals van tenir relació. També es pot anar directament a un període històric concret i saber què passava a Catalunya i al món.

Recomano, especialment aquesta lectura. Potser no tindrà la repercussió ni el suport dels mitjans de comunicació, potser no serà un best-seller ni es vendran gaires exemplar, però els que tingueu l’interès per conèixer com era (com és) la societat catalana, o passar una bona estona, riure o emocionar-vos, tot pel mateix preu, aquest és el llibre.

Unes paraules de presentació de l’obra, amb paraules de Joaquim Carbó:

«Fer una immersió en les cartes —converses, gairebé m’atreviria a dir— que Jordi Arbonès i Montull i jo vam mantenir a través de l’Atlàntic entre 1967 i 2001, m’ha produït una forta impressió. Quina emoció, rellegir les que ell m’escrivia de tan lluny, estalviant hores de son i del seu febrós treball de traductor, així com les que li vaig escriure jo, com a cronista que intentava posar-lo al corrent del que em pensava que li podia interessar més del que passava a casa nostra!
Si algú s’atreveix a endinsar-s’hi, comprovarà que són l’abocador descontrolat i repetitiu d’una pila de greuges, ressentiments, inquietuds, esperances, il•lusions i, fins i tot, alguna alegria en qualsevol terreny: cívic, polític i, naturalment, econòmic, sempre al voltant dels llibres i la llengua.
Aquest totxo que ocupa tantes i tantes pàgines no és altra cosa que el record del pas per la vida literària catalana del meu amic Jordi Arbonès, aquell singular traductor al català, des de l’Argentina!, de tants i tants títols de la millor literatura en llengua anglesa.»

Us deixo amb unes fotos del 22 d’abril de 2005, dia que vam batejar la biblioteca de l’escola amb el nom Biblioteca Escolar Joaquim Carbó.

IMG_3843 IMG_3850 IMG_3857 IMG_3869
I si voleu llegir algunes cartes de l’epistolari , només cal que cliqueu AQUÍ.

La quema de libros prohibidos… Fahrenheit 451

fahrenheit_451 carátulaLa HLO (Human Library Organization) es una organización que nació el año 2000, en Copenhague. Promovida por un grupo de jóvenes que querían denunciar la homofobia y los sentimientos anti-islamistas que percibían a su alrededor, partía de una idea simple, aparentemente. Se trataba de reconocer en cada persona un “libro”, alguien que tuviera una historia que contar.

Desde aquella primera biblioteca humana hasta hoy, el movimiento de Bibliotecas Humanas se ha ido extendiendo por todo el mundo. En España, por ejemplo, se han organizado eventos de este tipo en Alicante.

Los usuarios de esta biblioteca tienen la oportunidad de hablar de manera informal, durante dos horas, con los libros humanos que elijan. Ahí pueden conocer y comprender la vida de una bombero, de un cirujano militar, de un sikh, de un astrofísico, de un alcohólico en recuperación, de un fontanero, de un ciego, de un policía gay, etc. Se trata, como es fácil imaginar, de promover el diálogo, la comunicación positiva entre un variado grupo de personas “en préstamo”, personas muy distintas que ayuden a superar prejuicios, romper estereotipos y promover la tolerancia y la comprensión.

La idea se inspiró en la novela Fahrenheit 451. Su autor, Ray Bradbury, fallecido en junio de 2012 a los 91 años, considerado uno de los maestros de la ciencia ficción, escribió novelas de terror, poesía y relatos cortos. Fahrenheit 451 es, junto a las Crónicas marcianas que narran el intento de invasión y colonización del planeta Marte, su obra más célebre.

coche bomberosFahrenheit 451 se publicó en el año 1955 y está ambientada en una distopía futurista. El título hace referencia a la temperatura en grados Fahrenheit a la que arde el papel, porque una de las obsesiones de los líderes que gobiernan el mundo de esta obra es quemar libros para así poder controlar mejor aquello que debe aprender la población, gracias a la televisión. De esta novela, se han realizado innumerables adaptaciones (cómics, videojuegos) y también se llevó al cine en una película que dirigió François Truffaut el año 1966.

Los protagonistas de la película son un bombero encargado de quemar los libros prohibidos por el gobierno y una maestra en paro, amante de las lecturas. Son vecinos y entre ellos surgirá una amistad que transformará al bombero, el cual acabará siendo muy crítico con sus superiores y, convencido del valor de la lectura, se convertirá en un hombre-libro.

La película es fiel al relato de Bradbury. Ya en la primera secuencia nos explican en que consiste el trabajo de la patrulla Fahrenheit 451. Reciben un aviso y los bomberos se presentan en una casa. Remueven todos los muebles y dan con los libros escondidos que después son quemados en medio de la calle, con un lanzallamas. El primer libro que encuentran es El Quijote.

Más tarde, en otra escena, mientras Montag (el bombero interpretado por Oscar Werner) y la maestra (joven Julie Christie) caminan de regreso a sus respectivas casas mantiene el siguiente diálogo:
— ¿Es verdad que, hace mucho tiempo, los bomberos sofocaban incendios, en vez de quemar libros?
— No. Las casas siempre han sido a prueba de fuego.
— ¡Es extraño! Una vez, oí decir que hace muchísimo tiempo las casas se quemaban por accidente y hacían falta bomberos para apagar las llamas. ¿Lee alguna vez alguno de los libros que quema?
Él se sonríe.
— ¡Está prohibido por la ley. El mío es un trabajo como cualquier otro. El lunes quemamos a Miller, el martes a Tolstoi, el miércoles a Whitman, el viernes a Faulkner y el sábado y domingo a Schopenhauer y Sartre. Los convertimos en ceniza.

bibliotecariaLa escena más terrible se produce cuando descubren la biblioteca secreta de una bibliotecaria. Tiene su casa llena de libros y los bomberos los encuentran, los esparcen por el suelo, los rocían con queroseno y se disponen a quemarlos. En ese momento, la bibliotecaria se sitúa sobre los libros y ella misma prende una cerilla que acaba con los libros y con ella, abrasada.

La cinta tiene una estética algo antigua, por la precariedad de los efectos especiales de la época, pero mantiene la emoción de un guión sobrecogedor. Es muy recomendable, y las escenas finales son un alegato muy emotivo a favor de la lectura. Un momento espectacular es la quema de los libros que el protagonista, el bombero, esconde en su casa. Ha sido denunciado por su propia esposa, que lo abandona. Ahí vemos arder los grandes títulos de la literatura de todos los tiempos.

El otro gran momento es el discurso final, cuando Montag huye y va a vivir donde los hombre-libros, más allá de donde terminan las vías del tren. Con una banda sonora preciosa y un escenario cubierto por la nieve, recuerda a los hombres-libro de la Human Library Organization, la HLO de la que hablábamos al principio.

L’escrit que has llegit que he forma part de la sèrie d’articles sobre biblioteques de pel·lícula que venim escrivint per a la revista MiBiblioteca. Aquest correspon al número 38 (estiu 2014). Pots llegir el sumari AQUÍ.

Us deixo el vídeo de l’escena  de la crema de llibres. Cliqueu AQUÍ.