El pastisser de Torregrossa, quart títol del projecte “Cap nen/a sense conte”

Antoni Argent i Núria Ramon.

Torno a parlar d’una iniciativa dels professors Toni Agent i Núria Ramon que el curs 2013-14 va iniciar al Vallès Oriental el projecte literari “CAP NEN/A SENSE CONTE” mitjançant l’edició del conte El gat Romeu i el bosc màgic. Amb la bona acollida d’aquell primer conte han continuat editant-ne més. Primer va ser La girafa Popota i l’arbre savi, després La llegenda del drac Dragui i ara acaben de publicar el quart que porta per títol «El pastisser de Torregrossa»
El cost d’impressió s’ha finançat gràcies a la col·laboració de nombroses empreses i entitats de la zona del Vallès.
Amb aquest quart conte han continuat la iniciativa “PER SANT JORDI, CAP NEN/A HOSPITALITZAT SENSE CONTE”, que consisteix a portar exemplars a més de 30 hospitals de Catalunya que disposen de servei de pediatria. El projecte, doncs, s’ha obert a tot el territori català perquè els contes arribin al màxim nombre de nens i nenes.
Els quatre contes els podeu sol·licitar a l’adreça electrònica:
antoniargent@gmail.com
També podeu descarregar-vos el conte El pastisser de Torregrossa clicant AQUÍ

Les dades del Pastissser:
Nombre d’exemplars impresos: 20.000
Presentació del conte a la biblioteca Maria Mercè-Marçal de Torregrossa el passat 14 d’abril de 2018. Assistents a l’acte: aprox. 100 persones. El mateix dia de la presentació es van regalar prop de 150 exemplars als assistents.

ACTUACIONS REALITZADES:
-S’han fet arribar aprox. 5.000 exemplars a les escoles de les comarques del Vallès Oriental
-S’han fet arribar exemplars a les biblioteques de la comarca del Vallès Oriental.
-S’han destinat aprox. 4.000 exemplars a les empreses i institucions que donen suport econòmic al projecte literari.
-S’han enviat 5000 exemplars a 31 hospital de Catalunya, continuant el subprojecte “Per Sant Jordi, cap nen/a hospitalitzat sense conte”.

Llistat des 31 hospitals que han rebut exemplars:
HOSPITAL DE GRANOLLERS
HOSPITAL DEL MAR (Parc de Salut MAR)
HOSPITAL UNIVERSITARI VALL D’HEBRON
HOSPITAL GERMANS TRIAS I PUJOL
HOSPITAL SANT BERNABÉ
HOSPITAL SANT JOAN DE DÉU
HOSPITAL UNIVERSITARI DE VIC
Hospital de Mollet
HOSPITAL D’IGUALADA
Hospital Comarcal Sant Jaume de Calella
Fundació Sant Hospital de La Seu d’Urgell
HOSPITAL COMARCAL DEL PALLARS
CENTRE SANITARI DEL SOLSONÈS
Fundació Salut Empordà
HOSPITAL DE PALAMÓS
HOSPITAL SANTA CATERINA
HOSPITAL DE LA CERDANYA
Hospital Universitari Sant Joan de Reus
PIUS HOSPITAL DE VALLS
Consorci Sanitari del Maresme
HOSPITAL DE NENS DE BARCELONA
Consorsi Corporació Sanitària Parc Taulí
Hospital de Terrassa
Hospital Universitari Joan XXIII Tarragona
H DE SANT PAU I SANTA TECLA
Hospital de Tortosa Verge de la Cinta
Associació de Cardiopaties Congènites
Fundació Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa
FUNDACIÓ ONCOLOGIA INFANTIL ENRIQUETA VILLAVECHIA
HOSPITAL UNIVERSITARI ARNAU DE VILANOVA DE LLEIDA
HOSPITAL UNIVERSITARI DR. JOSEP TRUETA DE GIRONA

Visites d’autors, una experiència notable

Una de les trobades amb autors més reeixides que he pogut seguir darrerament és la que presenten les companyes de l’escola Gras i Soler i que ara podeu llegir a la revista GUIX núm. 446 de juliol-agost on presenten la seva experiència. Diuen, entre altres coses:

La visita d’un escriptor a l’escola per conversar sobre alguna de les seves obres és un esdeveniment inoblidable per als infants. Per tal que la trobada sigui reeixida i tothom surti enriquit cal tenir clars quins són els objectius:

  • Que els nostres alumnes llegeixin més?
  • Conèixer la persona que hi ha al darrera dels llibres?
  • Parlar dels temes que planteja la lectura?

L’estratègia per preparar la visita pot ser diversa:
Pot ser una visita sorpresa anunciada el dia abans. És possible que alguns alumnes coneguin les obres de l’autor, però la majoria descobriran un nou món i potser tot seguit aniran a la biblioteca a buscar els seus llibres.
També es dona el cas que la visita s’anunciï una setmana abans i, a corre cuita, es faci una cerca a la biblioteca i/o per internet per conèixer la vida i la bibliografia de l’autor. En aquest cas, l’encontre tindrà una connexió més sòlida i les preguntes i comentaris seran més rellevants.

El més freqüent, no obstant, és planificar la visita amb mesos d’antelació. És el que fem a l’escola Gras i Soler perquè hi hagi temps de llegir els llibres, enviar-li un correu electrònic a l’autor, gaudir amb l’espera anunciada, preparar alguna activitat relacionada, consensuar les preguntes, anunciar-ho a la revista i al web de l’escola, informar els pares i les mares, preparar el comitè de benvinguda, elaborar el detall d’agraïment, etc.
Amb aquestes trobades situem la lectura i els llibres al centre del debat perquè l’objectiu —sobretot si ens esmercem en la preparació— és que l’experiència arribi al cor d’una nois i noies que quedaran marcats per la màgia de la visita. Per a ells serà una ocasió en que podran conversar amb algú que els ha conduit pels viaranys desconeguts de les paraules.

Es un article que val la pena llegir perquè aquesta pràctica sol ser freqüent en els centre educatius i no sempre s’aconsegueix treure un bon aprofitament i un impuls efectiu de la lectura.
En castellà, el podeu llegir a la revista AULA.

Panorama del llibre infantil i juvenil a Catalunya (2016-17)

Acaba d’aparèixer el quart article de l’Anuari de l’Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura corresponent al volum 5 que recull les opinions del binomi 2016-17.

En aquest cas, en Joan Portell ens presenta el Panorama del llibre infantil i juvenil a Catalunya  i val la pena llegir les seves encertades anàlisis sobre el moment actual.

A la introducció hi diu:

El bienni 2016-2017 es caracteritza per la consolidació de la literatura infantil i juvenil (LIJ), i més concretament de la catalana. I diversos elements permeten afirmar-ho: l’augment de pes que té en els balanços comptables de moltes editorials; el naixement de nombrosos segells que augmenten i diversifiquen l’oferta; l’aparició de llibreries especialitzades arreu del territori; la gestació d’associacions d’escriptors, il·lustradors i editors; l’aparició de nous oficis vinculats; l’organització de noves activitats a les biblioteques, etc. La LIJ està, a més, en un clar procés de creixement com a forma d’expressió —especialment l’àlbum il·lustrat— amb lectors que s’hi apropen més com a art que no pas com a element propi de la construcció del petit lector, potser paradigma dels moments de canvi que estem vivint. Tot i això hi ha encara greus mancances, especialment en la baula més dèbil, els lectors, amb falta de títols per a algunes franges d’edats especialment sensibles i amb una presència gairebé nul·la als mitjans de comunicació que queda coberta, en part, per les xarxes i l’entorn digital.

Si voleu llegir l’article sencer o descarregar-lo en format pdf aneu a l’adreça:
https://www.raco.cat/index.php/AnuariObservatori/index

Ha arribat l’estiu!

L’estiu és una época per ocupar el temps en allò que ens plau, com llegir aquelles obres que el ritme de la resta de l’any no ens ho permet.

La Montse Marcet, llibretera de capçalera, ens recomana dues obres:

Lectura fresca: El gran dia de la senyoreta Petigrew de Winifred Watson, editat per Viena. Encantadora, divertida i amb uns diàlegs boníssims.

Lectura més contundent: Y llovieron pájaros de Jocelyne Saucier, editat per Minúscula. Un punt d’intriga, una curiositat històrica, molta reflexió sobre la vida i la mort. Super Recomanable.

Us desitjo un estiu ric en descobertes literàries.

Aquest blog també espaiarà les entrades.

 

Llibres sobre LA CIUTAT

El grup de treball «Passió per la lectura» fa dinou cursos que es reuneix periòdicament als locals de l’Associació de Mestres Rosa Sensat. Durant aquests anys el nombre de persones ha anat variant entre 12 i 19 persones (mestres, professors, editors, bibliotecaris) i sempre ens ha mogut l’interès per facilitar als alumnes els millors llibres i la manera de treballar-los. Hem investigat sobre els contes de por, els de l’Àfrica, els elefants, els arbres, l’alimentació, la música, etc. Cada curs hem aconseguit elaborar un material del qual se n’han pogut aprofitar les escoles de Catalunya.

Els objectius generals del grup són:
• Promoure la lectura.
• Ajudar a desvetllar la curiositat pels llibres, oferir novetats.
• Orientar els alumnes, pares i mestres en la tria dels seus llibres.
• Facilitar bibliografia seleccionada.
• Proporcionar suport al programa d’ensenyament-aprenentatge.
• Impulsar el canvi educatiu.
• Habituar l’alumnat a emprar la lectura amb finalitats recreatives, informatives i d’educació permanent.

Els objectius específics per al curs 2017-18 s’han basat en investigar sobre aspectes relacionades amb la literatura infantil i juvenil i, en concret, sobre els llibres que tenen com a protagonista LA CIUTAT.
La pretensió, com cada curs, ha estat anar fornint un corpus d’obres sobre un mateix tema que pugui servir de suport a l’activitat de la biblioteca escolar i/o als diferents nivells educatius.
Les edats lectores en les quals ens hem mogut són les que corresponen a l’Educació Infantil i l’Educació Primària.

El material elaborat consta de 30 bones lectures sobre LA CIUTAT que es poden posar en mans dels alumnes, acompanyats d’unes valoracions crítiques i d’unes propostes d’activitats encaminades a conèixer i aprofundir en el tema triat. Així, hi ha activitats relacionades amb problemàtiques socials, mediambientals, ecològiques, de relació entre les persones, arribada de nous veïns, composició dels barris, etc.

Les lectures seleccionades es distribueixen de la següent manera:

Cicle infantil
El libro de la primavera
Un camí de flors
La canción del oso
L’àvia i la ciutat
¡Me aburro!
Dans la ville

Cicle inicial
Meravellosos veïns
La visita
El jardí curiós
Descobrir Barcelona
El Cochinito de Carlota
Regreso a casa
Los rascacielos
Una nova terra

Cicle mitjà
Óscar i el lleó de correus
Popville
Madlenka
Dues ales
Un món propi
El llum encés
Ottolina i la gata groga
Hermann i Rosie

Cicle superior
En Tolstoi, un conte de fades
El meu carrer
L’Agni i la pluja
La pel·lícula de la vida
Ciudad laberinto
El misteri de la tifa de gos abandonada
Sputnik

Podeu descarregar-vos el material entrant a la pestanya superior Propostes didàctiques i clicant a l’apartat LA CIUTAT
Una part d’aquest material i alguna acció pràctica la realitzarem a l’Escola d’Estiu de l’Hospitalet el dia 4 de juliol i també a la presentació de l’escola d’Estiu de Sant Cugat el dia 10 de juliol.

Després de la tempesta

Una companya del grup de treball, la Pilar, ens ha presentat aquest divertit i curiós llibre per a infants petits. És un llibre d’imatges genial que, aparentment, és per anar descodificant les imatges:
Mira, un avió! I això és una ambulància. Oh! Un cotxe de bombers!
Són paraules i imatges d’objectes coneguts i familiars però la gràcia està en que a la pàgina de la dreta observem, amb sopresa, com tot canvia i es transforma pel pas del temps o pels esdeveniments.
Les preguntes que ens fem:
—Què li ha passat al lleó després de la tempesta? Doncs que la seva melena està despentinada.
—Què li ha passat a la pera després del pas de l’elefant? Que ha quedat com una compota!
—Què li ha passat a la granota que ara és un príncep?
La fórmula que empra l’Éric Vaillé és senzilla però molt efectiva: Una pàgina doble, a l’esquerra un llibre d’imatges normal al voltant d’un tema, a la dreta les mateixes imatges però canviades perquè ha passat alguna cosa.
Fixeu-vos en aquesta imatge, per exemple:
A l’esquerra els aliments i a la dreta els mateixos aliments després de dinar.


Explicar el pas del temps, l’abans i el després amb aquest llibre és fàcil i gairebé tan divertit con els diàlegs d’en Blas i l’Epi del Barri Sèsam… abans, després, abans, després, abans,…
Recomanat per a cicle infantil però també per a més grans (adults inclosos).

LES DADES
Títol: Els meus dibuixos després de la tempesta
Autor: Éric Veillé
Traductor: Eloi Marcoda
Editorial: Harper Collins
32 pàgines

 

La biblioteca, escenari d’un crim. Activitat per a joves detectius lectors

A la secció «viure la lectura» de la revista GUIX del mes de juny, la Gisela Ruiz, bibliotecària especialista en infants i joves que, actualment, treballa a la Biblioteca Elisenda de Montcada ens presenta una pràctica molt inspiradora que va realitzar amb un grup de joves a la Hamilton Grange Library de Nova York: Hi ha un drac mort a la biblioteca!

Resulta que quan arriben els nois i noies es troben la zona acordonada amb cinta policial perquè la nit anterior hi ha hagut un “accident” i els demanen ajuda per resoldre el cas.

A l’escena del crim hi ha algunes evidències que serviran per intentar esbrinar què ha passat: Un cartell mig cremat on s’avisa del perill de voltar pel poble per la presència del drac, una taca de sang amb roses trencades per damunt, una tros de senyera, un ble de cabells de noia i un tros de tela vermella de la capa de Sant Jordi. Bé, i també dibuixada al terra la silueta d’un drac.

Ja podem imaginar de què va la cosa, no?

Diu la Gisela:

«Un dels objectius que tenim els bibliotecaris és aconseguir que els adolescents facin seva la biblioteca pública i gaudeixin dels recursos que tenen al seu abast i, per això es van reinventar les visites escolars per tal d’aconseguir quatre objectius bàsics:
• Fomentar l’ús de la biblioteca entre els adolescents
• Explicar-los com funciona el catàleg i com poden recuperar la informació
• Descobrir-los obres importants de la literatura infantil i juvenil
• Potenciar el treball en equip
És així com van aparèixer els Detectius-B, unes visites que es basen en la reconstrucció de l’assassinat d’un personatge literari, a la manera d’Agatha Christie i les sèries de detectius actuals»

L’activitat que presenta (911: There is a Dead Dragon in the Library) està inspirada en els Detectius-B i es centra en la llegenda de Sant Jordi i la cultura catalana.

AGENT: 911, digui’m?
TESTIMONI: Truquem de la Hamilton Grange Library. Acabem d’arribar i a la Teen Room hem… jo…
AGENT: Senyora, està bé? Expliqui’m, què li passa? En què la puc ajudar?
TESTIMONI: Bé… hi ha molta sang per tot arreu i ens ho hem trobat tot regirat. I hi ha un cos estès a terra. Sembla que està mort.
AGENT: Hi ha un mort a la biblioteca?
TESTIMONI: Sí.
AGENT: Enviem una patrulla immediatament. No toquin res. Fins ara.

Gran article que podeu trobar al número de juny. Si voleu saber més, cliqueu a:
https://www.grao.com/ca/producte/revista-guix-445-juny-18-museu-i-escola-gu445

 

 

 

Què hi portes, a la bossa?, un conte per a cicle infantil

La Nayat Kaid és una il·lustradora independent que viu a Barcelona i compta amb uns estudis ben variats —Art Dramàtic a l’Institut del Teatre de Barcelona, llicenciada en Sociologia, màster en Educació Secundària en l’especialitat d’anglès, formació artística a Brussel·les, Londres (Central Saint Martins School), Tòquio (Temple University Japan Campus) i Barcelona (Escola Massana)— que li permeten veure la vida des de diversos angles.

Ara acaba de publicar el seu primer àlbum, un conte anomenat «Què hi portes, a la bossa?» on explica la història d’un conill que passeja amb una bossa i tot el que troba ho fica dins.
Però, esclar! Tot el que troba no li pertany, és d’algú altre. Així que quan se n’adona farà esforços per retornar-ho als seus amos que estan buscant desesperadament els objectes: la girafa busca una arracada vermella, la guilla un rellotge, l’elefant les seves ulleres, etc.

Les il·lustracions són llampants i cada animal s’identifica amb un color ben viu, el groc de la girafa, el lila del mico o el rosa de l’elefant, per exemple. El fons blanc ajuda a centrar la mirada. Potser l’únic que no m’ha acabat de fer el pes és la maquetació perquè algunes imatges m’han costat de llegir. Tal vegada, si el format hagués estat apaïsat…

El conte està adreçat a infants de dos o tres anys. La trama és senzilla i les repeticions ajuden a entendre el problema que es genera quan algú pren quelcom que no és seu. Són diàlegs divertits:

—Ei! —va dir l’elefant.
—Ei! —va dir el conill.
—He perdut les meves ulleres quadrades. Les has vist?
—No.
—Llàstima. Què hi portes, a la bossa?
—Res.
—Qui te l’ha donat?
—Ningú.
—Molt bé.
—Molt bé.
—Adéu.
—Adéu.

A les mestres de cicle infantil segur que us fa venir al cap la situació viscuda a l’hora de marxar cap a casa. En més d’una ocasió, a l’escola, hem hagut de dir als nens que miressin a la bata perquè s’havia perdut un objecte (normalment una joguina nova) i era possible que s’hagués caigut «accidentalment» a la butxaca de l’abric, per exemple.
Sempre apareixia, misteriosament, algú deia «Ui! Aquí està! Ha caigut a la meva butxaca!» i la retornava. Més o menys com al conte de la Nayat.

A la presentació, els de l’editorial Quorum destaquen:

[… hi ha un treball del desenvolupament de l’empatia. És així que la intenció de l’àlbum és ajudar al nen a comprendre els sentiments d’altres persones, que molts cops poden ser provocats per les nostres accions, i a corregir el propi comportament si s’ha fet alguna cosa malament. I és que tan sols mitjançant l’ensenyament de la intel·ligència emocional s’aconsegueixen nens amables, tolerants, respectuosos i responsables, que seran els que milloraran el món.]

Quòrum Llibres és una plataforma editorial que publica a través del crowdfunding (micromecenatge). Tenen la seu a Valls.

LES DADES
Títol: Què hi portes, a la bossa?
Autora/ il·lustradora: Nayat Kaid
Editorial: Quorum llibres
Col·lecció: Altres
40 pàgines
Valls, 2017

Un tastet aquí

Si voleu conèixer una mica més del conte, teniu una oportunitat formidable d’ací uns dies al Clot:

 

«Steve Jobs, Inventor del demà», una biografia

Steve Jobs va ser un home que ens va canviar la vida i el món tal com l’entenem ara. Biografies sobre ell se n’han escrit algunes però totes adreçades a un públic adult. Ara, els de Vegueta Edicions ens presenten aquest «Steve Jobs, Inventor del demà», un llibre per a nois i noies d’entre 8 i 11 anys força interessant.

El llibre està ple de pensament que són, també, filosofia de vida, com quan diu:
«La feina us omplirà bona part de la vida, i l’única manera que us sentiu satisfets de debò és fent una feina que considereu genial. I només hi ha una manera de tenir una feina genial, í és que us entusiasmi allò que feu. Així que, si encara no ho heu trobat, seguiu buscant»

O aquest altre:
«El temps que tenim és limitat, així que no el malgasteu vivint la vida d’una altra persona. No deixeu que els opinions dels altres us impedeixin sentir la vostra veu interior.»

O aquests:
«Inventem el demà en lloc de preocupar-nos del que va passar ahir»
«Les persones que estan prou boges per canviar el món, són els que el canvien»
«L’ordinador personal és la bicicleta del pensament».

A la promoció podem llegir:
Steve Jobs va ser un visionari, un inventor i un informàtic i, de fet, li devem la creació d’aparells tan imprescindibles com l’iPhone i l’iPad. Va tenir una vida molt intensa i va saber aprofitar les difi­cultats per superar-se i treure el millor de si mateix. A més, va aconseguir el que s’havia proposat des de jove: anar-se’n a dormir cada nit sabent que havia fet alguna cosa útil i important.
Les pàgines finals del llibre contenen una biografia resumida del personatge i una cronologia que l’emmarca en l’evolució de la seva disciplina, entre altres personatges destacats.

 

El llibre forma part d’una col·lecció molt recomanable de biografies de científics i inventors on hi ha altres títols com
Tesla, el mag de l’electricitat
Hipatia, la gran mestra d’Alexandria
Jane Goodall, la millor amiga dels ximpanzés
Arquimedes, tot principi té un principi
Gutenberg, un inventor impressionat

Vegueta Edicions és un segell editorial independent amb seu a Barcelona i Las Palmas de Gran Canaria, dedicat tant a la narrativa, la poesia i l’assaig per a adults com a la literatura infantil.
Expliquen que:
El nostre nom s’inspira en el nucli fundacional de Las Palmas de Gran Canaria. Fundada el 1478, els vents alisis i els corrents marins van fer que Vegueta esdevingués una escala de Cristòfor Colom en el seu primer viatge cap a Amèrica, i que posteriorment esdevingués un lloc de pas obligat entre el Vell i el Nou Món, entre dos –o molts més– paradigmes culturals que començaven a barrejar-se.

El seu web: http://veguetaediciones.com/ca/

LES DADES:
Títol: Steve Jobs, Inventor del demà
Autor: Julio Fajardo
Il·lustrador: Miguel Pang
Editorial: Vegueta
36 pàgines
Barcelona, 2018

La lectura entre els infants i els joves a Catalunya (2016-2017)

En Lluís Agustí i la Maite Comalat són els responsables de coordinar l’Anuari de l’Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura, un recull d’articles que té com a objectiu recollir l’estat de la qüestió i fer balanç d’actuacions corresponents al bienni anterior en els diversos àmbits esmentats. L’Anuari es publica article per article fins que a final d’any es dóna per tancat el volum.
Ara s’ha començat a publicar l’Anuari que correspon als anys 2016-2017. De moment es pòt llegir la presentació que han escrit els coordinadors, en Lluís i la Maite, i el primer dels articles que, vés per on! aquesta vegada és el meu. M’ha fet força il·lusió.
Diuen la Maite i en Lluís que l’anuari 2018 segueix el model de distribució dels darrers volums i, per tant, les col·laboracions s’aniran publicant per parts i quinzenalment, de manera que tindrem un número obert «en curs» fins a completar l’ANUARI a final d’any. Així podem posar especialment atenció a la difusió dels capítols, fent més incidència en la nostra presència a les xarxes socials, on, a més, ens fem ressò de les notícies que els mateixos autors publiquen a les xarxes.
Quan s’hagi completat la publicació de tots els articles, l’ANUARI quedarà estructurat en quatre blocs.
• Un primer bloc dedicat a la història, amb contribucions que analitzen la història de la impremta i l’edició, la història de la lectura, i la història de les biblioteques i els arxius.
• Un segon bloc centrat en els llibres i l’edició, amb una nova contribució sobre la traducció que acompanyarà les tradicionals sobre la col·laboració entre editorials i biblioteques, el panorama dels llibres infantils i juvenils, els estudis i la recerca sobre edició i hàbits lectors, la lectura fàcil, les publicacions periòdiques, l’edició electrònica i el comerç del llibre.
• Un tercer bloc dedicat a les biblioteques, amb contribucions que ja són habituals sobre les biblioteques públiques, escolars, universitàries, especialitzades i centres patrimonials.
• I, per acabar, un bloc orientat a la lectura, amb capítols específics per a cadascun dels col·lectius més significatius (entre els infants i els joves, i entre els universitaris), un altre pensat per a la lectura digital, a més dels estudis i la recerca sobre la lectura i la promoció de la lectura a les biblioteques públiques i les llibreries.

Si voleu accedir al web podeu anar a:
https://www.raco.cat/index.php/AnuariObservatori
i allà també trobareu l’històric de tots els anys.

L’article, amb la meva col·laboració (La lectura entre els infants i els joves a Catalunya (2016-2017) el podeu llegir clicant AQUÍ