4 Abril 2014 by jcentell

Premi Andersen, el Nobel de la LIJ

El passat 24 de març, dins del marc d la Fira de Bolonya, es va fer públic el veredicte del Premi Hans Christian Andersen que atorga un Jurat de l’Organització Internacional per al Llibre Juvenil (IBBY).

Els guanyadors d’aquesta edició han estat:
Nahoko Uehashi del Japó guanyadora com a millor autora.
Roger Mello del Brasil guanyador com a millor il·lustrador.

El Premi Hans Christian Andersen és el més prestigiosos de la literatura infantil internacional , s’ha anat lliurant cada dos anys als autors des de l’any 1956 (per als il·lustradors des de 1966) per l’Organització Internacional per al Llibre Juvenil. Se li concedeix a un autor i a un il·lustrador l’obra completa es considera que han fet contribucions duradores a la literatura infantil.

El jurat ha considerat que Nahoko Uehashi escriu novel·les de fantasia úniques des del punt de vista de l’antropologia cultural. Segons l’autora, la gent de tots els racons del món tenen en comú l’amor per explicar històries. Les seves històries van sobre l’honor, el deure, el destí i el sacrifici, i estan molt arrelades a la cultura japonesa. Els seus mons de fantasia es situen al Japó medieval, però alhora són mons de la seva pròpia imaginació.

Nahoko Uehashi va ser seleccionada entre28 autors nominats al Premi. Els cinc finalistes van ser Ted van Lieshout ( Països Baixos), Houshang Moradi Kermani (Iran), Mirjam Pressler (Alemanya), Renate Welsh (Àustria), i Jacqueline Woodson (EUA)

En castellà es poden trobar dues novel·les seves, per a infants més grans de dotze anys. Són:

El jurat també va considerar que les il·lustracions d’en Roger Mello ens mostren de manera directa la història i la cultura del Brasil. Els seus dibuixos ajuden als infants a viatjar a través de la imaginació d’en Roger.

Els viatges i els descobriments són aspectes importants de l’expressió artística de Mello i el ric contingut de les seves il•lustracions reflecteixen la seva passió pel folklore i l’exploració del món. Pel que conec són imatges molt acolorides. Crec que no hi ha cap llibrer seu al mercat nacional.

Mello va ser seleccionat entre 30 il·lustradors nominats al Premi. Els cinc finalistes van ser Rotraut Susanne Berner (Alemanya), John Burningham (Regne Unit) , Eva Lindström (Suècia) , François Place (França) i Øyvind Torseter (Noruega).

Els felicitem i animem als editors a fer-nos coneixedors d’aquests dos creadors.

27 Març 2014 by jcentell

Món llibre (10a edició)

Món Llibre, el festival de literatura per a nens i nenes, celebra enguany la 10a edició amb un munt d’activitats singulars i divertides, concebudes per apropar els llibres als més petits amb la voluntat de despertar-los el gust per la lectura o fer-los-hi créixer.
Més de 30 editorials de literatura infantil i juvenil se sumen a aquesta iniciativa pionera, que compta també amb la col·laboració de les biblioteques barcelonines, revistes literàries, professionals del sector editorial, etc.

Els espais del CCCB i el MACBA obren les seves portes per a l’ocasió, així com les dues llibreries d’aquests dos centres culturals: Laie i La Central.
Món Llibre 2014 oferirà al llarg de cinc dies més de 50 activitats que garanteixen l’accés, a través de la lectura, a diferents àrees del coneixement.
A destacar la vista de la canadenca Marianne Dubuc, il·lustradora convidada a Món Llibre i la presència d’Irene Vasco, autora colombiana amb una gran trajectòria professional.
Podeu veure tot el programa al pdf que us aduntem AQUÍ
Reserveu les dates del 12 i 13 d’abril.
Si aneu el 12 per la tarda no us oblideu de passar a saludar-me per l’espai Hall del CCCB. Ens conversarem algunes novetats.

Glubbs! M’acabo d’assabentar que aquest post és el que fa 200!

21 Març 2014 by jcentell

Llegir al metro

Una. A Mèxic han iniciat un projecte genial anomenat “Un metro de lectura” mitjançant el qual es repartiran gratuïtament un milió d’exemplars (dos-cents mil de cada un dels títols) de la Col·lecció Había otra vez en 25 estacions del Sistema de Transport Col·lectiu Metro de la ciutat de Mèxic.
Segons expliquen els organitzadors (la Secretaría de Cultura de México) l’objectiu d’aquest projecte que es diu Entre Líneas és fomentar el gust i l’hàbit de la lectura entre els ciutadans.
Al primer lliurament, els usuaris del metro van rebre una edició en format d’acordió amb els versos del poeta Juan Gelmán.
La Col·lecció Había otra vez -editada pel Conaculta i el Taller de Comunicació Gràfica- reuneix textos i il·lustracions de reconeguts autors iberoamericans.
Els propers llibres que es repartiran són:
Sábado, d’Alfonsina Storni, amb il·lustracions d’Elena Odriozola
El espejo de los ecos, de José Emilio Pacheco i la il·lustració de Jesús Cisneros
Masa, de César Vallejo, il·lustrat por Antonio Santos
Nocturno, de Rafael Alberti, il·lustrat per Isidro Ferrer.
Es tracta d’una gran idea que m’ha fet recordar el projecte que vam intentar a l’escola “els contes que el vent s’endugué” i que va quedar en només una petita experiència (bàsicament per manca de pressupost).
Se’m posen els ulls com taronges, només d’imaginar a Barcelona una experiència similar. Agafo el metro cada dia i la imatge de gent llegint (més o menys habitual fa uns anys) s’ha metamorfosat en gent remenant l’Smartfone, tot i que encara es veu alguna dona, poques, enganxada al paper.

Més fotos AQUÍ

Dues. Els transports d’autobusos de Londres ha editat un vídeo molt curiós anomenat Whodunnit? i que pretén avisar els conductors de cotxes i els usuaris de bicicletes dels perills d’anar despistats.

El vídeo comença amb una escena que sembla de novel·la de misteri, amb un detectiu entrevistant la criada, el majordom i la senyora de la casa per la mort del Senyor Smithe, que es troba estès al pis de la sala on passa l’acció.
El vídeo està dissenyat per mostrar-nos com anem de despistats mentre conduïm, aliens a la quantitat de senyals que ens envolten.
Si el passeu als vostres alumnes, convé aturar la imatge al mig de la seqüencia i preguntar quins canvis han vist. Us sorprendrà comprovar que no són capaços de veure més de mitja dotzena de modificacions. Bé, també us podeu aplicar la prova a vosaltres mateixos. Flipareu.
En els 50 segons que dura l’escena hi ha 21canvis (pintures, objectes diversos, la gavardina del detectiu… fins i tot el mort és reemplaçat!)
L’anunci acaba amb el missatge : “És fàcil passar per alt algun detall quan aneu per un carrer concorregut. Això pot resultat fatal…”

I si us interessa el tema podeu llegir l’article “el arte de leer en el metro” clicant a l’enllaç següent:
http://tendencias.vozpopuli.com/cultura/2322-el-arte-de-leer-en-el-metro

19 Març 2014 by jcentell

El hàmster nan de Campbell

Recordo quan, a mitjans dels anys setanta, vaig acabar els meus estudis a l’escola de mestres. Tenia un títol sota el braç i una feina en una escola de l’Hospitalet, una ciutat trista, amb carrers de terra i televisió en blanc i negre. Recordo que, com altres companys i amics, no volia reproduir l’esquema del que havia viscut en la meva infantesa, en unes aules mudes on es podia sentir el soroll que feien els corcs a la fusta del pupitre i on la repressió era la norma.

Aquells primers anys de fer de mestre, m’arribaven a les mans lectures de mètodes pedagògics i experiències que m’anaren obrint els ulls a la realitat. Vaig saber de Makarenko, de Barbiana, d’Evolene, de Summerhill, d’Illich, de Freire i de Freinet. Vaig investigar què era allò de pedagogia antiautoritària, desescolarització, escola moderna, contraescola, escola activa, pedagogia operatòria, etc., però em sentia com el hàmster nan de Campbell, corrent sobre la roda de la gàbia, sense avançar, amb l’únic objectiu de mantenir-la en moviment, fins que…

en una escola d’estiu que es va celebrar a l’Institut Torras i Bages de Can Serra vaig entendre que l’educació és quelcom tan complex que la clau de l’èxit passa pel treball en equip i que la col·laboració amb d’altres mestres és clau perquè permet compartir experiències, trobar noves estratègies i obrir les portes de l’aula a nous reptes.

Vaig sortir de la gàbia i vaig començar a freqüentar l’Associació de Mestres Rosa Sensat on, fins ara mateix, encara busco maneres de fer i de millorar la relació amb els infants.

Va ser a finals dels vuitanta, quan un altre grup de mestres, apassionats i compromesos amb la ciutat, em va acollir al Casalet, un edifici singular situat al carrer Xipreret, on vaig viure moments meravellosos amb les companyes del grup d’estudi del conte popular (Grescca) amb les quals vam editar tres opuscles sobre la relació de les festes populars amb els contes.

També vaig tenir la sort de participar d’un projecte enorme que es va dir L’H100 (l’ensenyament amb accent), una revista, dirigida per la Montserrat Company, que va intentar obrir les pàgines a tot el que es relacionava amb l’ensenyament a l’Hospitalet. Corria l’any 1992 i va ser quan vaig esdevenir tortuga de Tabasco i vaig entendre que calia viure el fet escolar de forma relaxada i tranquil·la, fruint de la sensació de les reflexions compartides. Segurament el procés ha estat lent. Hem viscut vint-i-cinc anys picant pedra sense defallir i potser ens caldran uns altres vint-i-cinc fins a aconseguir-ho, però algun dia aquesta ciutat serà capaç d’escriure una bona història sobre educació. Ho farem com les tortugues, a poc a poc i amb bona lletra.

El proper dia 2 d’abril celebrem els vint-i-anys del Casalet i tinc l’honor de fer una petita intervenció parlant d’allò que m’apassiona, la lectura. Crec que començaré agraint a la comissió de mestres que ha organitzat l’acte, la seva generositat i la seva estimació envers la meva persona.

12 Març 2014 by jcentell

Premi de l’Associació d’Autors de Còmic a la Biblioteca Tecla Sala

L’Asociación de Autores de Cómic de España (AACE) atorga cada any uns premis anomenats Premis AACE 2014. Els socis i companys de professió trien els guardonats i aquest any han considerats la tasca que desenvolupen a la Biblioteca Tecla Sala com a mereixedors d’aquesta distinció.

Els tres premis que han concedit enguany són:

Premi en reconeixement a tota una carrera professional en el còmic: Arturo Rojas de la Càmera.

Premi a la trajectòria professional d’un autor al llarg de l’any: José Luís Munuera.

Premi a la institució, empresa o personalitat que hagi recolzat el còmic: Biblioteca Tecla Sala (l’Hospitalet)

La Biblioteca Tecla Sala de L’Hospitalet és sens dubte una de les biblioteques mes importants de Catalunya, i gràcies a diverses dels seus col·laboradors ha estat des de fa anys molt activa en relació al còmic, realitzant exposicions o xerrades i publicant el seu butlletí informatiu Còmic Tecla, de distribució gratuïta, on abunda tant la informació de novetats editorials com els articles relacionats. També ha sabut anar dotant el fons de la biblioteca d’un gran numero d’exemplars amb el qual poden treballar estudiants i professionals.

Avui he passat a saludar-los, aprofitant la visita que hem fet amb els alumnes de P3. He pogut parlar amb la Gemma Isern i amb en José Luís de Blas (a la foto) i els he fet extensiva la felicitació als companys que hi treballen a la pròpia biblioteca (Pedro, Sílvia, Rosa i la resta) així com a les companyes que coordinen les diferents biblioteques de la ciutat (Anna Riera, Núria Vila i Rosa Tauste).

Com que, precisament, el proper dia 18 tenim la trobada de biblioteques escolars a la Tecla Sala, serà un bon moment per celebrar-ho. Si entreu al seu web i aneu a la secció COMIC TECLA podreu veure els seus butlletins, l’actual i tots els que han publicat. L’últim és el número 39 i el podeu descarregar també AQUÍ.

8 Març 2014 by jcentell

Moms Demand Action i l’àvia de la Caputxeta Vermella

L’any 1987, el llibre que narra el conte de la Caputxeta vermella (Little red Riding Hood) i que va ser il·lustrat per Trina Schart Hyman va guanyar el prestigiós premi americà Caldecott. De seguida va provocar controvèrsia perquè quan la Caputxeta visita la seva àvia, al cistell apareix una botella de vi. I, a més, el text conté frases com “l’àvia va beure una mica de vi, i… una estona més tard es va trobar amb forces per posar-se a netejar el caos que el llop havia provocat durant la seva visita”.

Que la Caputxeta li porti una botella de vi a l’àvia és un detall que ja apareix en les primeres versions, les antigues, del conte, però la comunitat americana (alguns estats com Califòrnia) van considerar, allà pel 1990, que la botella de vi donava als infants una impressió equivocada sobre l’alcohol. I així va ser com el van prohibir.
Algunes versions del conte de la Caputxeta ja havien estat prohibides en altres llocs perquè la imatge del llop feia massa por. Això va passar a Bradford de la Florida, Clay i Levy.
La societat americana ha patit la persecució i la prohibició d’altres obres, algunes infantils i juvenils com la sèrie de Harry Potter de J K Rowling o El guardià del camp de sègol de Salinger i altres obres de les que anomenem “clàssiques” com El gran Gatsby de F. Scott Fitzgerald, Las uvas de la ira de John Steinbeck, Matar a un ruiseñor de Harper Lee o El color púrpura d’Alice Walker.

Avui, 8 de març, dia de la dona treballadora, vull recordar un grup de dones, la Moms Demand Action, perquè van crear fa uns mesos una associació de denúncia de l’ús de les armes i van dissenyar una campanya molt colpidora en la que es veien dues nenes a una biblioteca, una amb el llibre que he comentat de Caputxeta i l’altra amb un rifle AR-15 semi-automàtic, amb un peu de foto que diu: “ Una d’aquestes dues nenes té a la mà una cosa que ha estat prohibida als Estats Units. Endevina quina.”

La campanya pretén conscienciar dels riscos de l’ús de les armes i alerta sobre els tirotejos que, amb massa freqüència, es produeixen als centres escolars. Hi ha altres cartells en els que es posa de manifest aquest detall i les comparacions són amb els ous Kinder (prohibits perquè contenen joguines al seu interior) que ja van portar un parell d’homes a judici per traficar amb aquests objectes “tan perillosos”, o amb els nens que juguen amb la pilota a “matar” (el típic joc de pati d’escola).

Podeu seguir les accions d’aquest grup de mares que lluiten contra les armes de foc als Estats Units a traves de seu web. https://momsdemandaction.org/

i del seu facebook https://www.facebook.com/MomsDemandAction

Moms Demand Action for Gun Sense in America, té en aquest moments més de 130000 afiliades.

25 febrer 2014 by jcentell

Lectyo, xarxa social de lectura

Lectyo és el nou punt de trobada per a professionals i amants del llibre.
La Fundación Germán Sánchez Ruipérez va crear fa uns pocs mesos Lectyo.com, una xarxa digital en què es relacionen els professionals de la lectura i els llibres, així com qualsevol persona apassionada per llegir i que vulgui compartir les seves idees i opinions.
Lectyo.com és com una mena de Facebook especialitzat, un lloc en el qual entrar en contacte amb persones relacionades amb el món de la lectura i xerrar i debatre sobre tot allò que té a veure amb els llibres i la lectura.
Durant els tres mesos en què aquesta xarxa va funcionar en període de proves, gairebé dues mil persones d’Espanya , Portugal i Llatinoamèrica (bibliotecaris, 17%; editors, 15% ; il•lustradors, 12% ; llibreters , 11% i mestres , 7% ) es van registrar i van començar a compartir continguts i opinions. Però el fenomen sembla que comença a créixer de manera intensa i ara ja són més de 20.000 les persones inscrites.
El registre en Lectyo.com és completament gratuït i permet publicar idees, notícies, imatges o vídeos, comentar les publicacions dels altres, descarregar ebooks sobre biblioteques, edició digital, llibreries, il·lustració i altres temes que s’aniran incorporant. Així mateix hi ha una secció de notícies i , un dels punts forts d’aquesta nova xarxa , una sèrie de grups de debat (“tertúlies ” en diuen ) que es van creant gradualment , sobre temes concrets : il·lustració , literatura de viatges o de promoció de la lectura per a famílies, clubs de lectura virtuals, etc.
Jo m’hi vaig incorporar fa un parell de mesos (aeropostale) i no he tingut gaire temps de revisar tot el que es cou allà dins. Potser la crítica que es podria fer és, precisament, que la informació que es genera és tanta que pot arribar a “agobiar”.
Si esteu interessats en compartir opinions i estar al dia de tot el que envolta el món de la lectura, aquest és un bon lloc.

19 febrer 2014 by jcentell

Noel et busca d’Àngel Burgas al llistat de l’IBBY 2014

L’IBBY (The International Board on Books for Young People) que es el Consell Internacional per al Llibre Juvenil es una organització sense ànim de lucre que representa una xarxa internacional de persones de tot el món compromeses amb la literatura i la infància.
L’IBBY té la seu a Suïssa i cada dos anys presenta un llistat dels millors llibres juvenils publicats.
Acaba de sortir el del 2014 i allà podem veure quines són les obres recomanades. Val la pena fer-li una ullada per saber que es cou arreu. El llistat complet el trobareu entrant a:

http://www.ibby.org/index.php?id=1365

En català han seleccionat Noel et busca d’Àngel Burgas, una historia que segons s’explica al text de la contraportada: “L’Enric es desperta en un hospital. No recorda res. La policia el vigila i no sap en qui confiar. L’única alternativa que té és descobrir el seu passat a través dels records inconnexos que l’assalten. Però de vegades no saber és una protecció i oblidar-ho tot és l’única sortida. Només té una certesa, que algú el busca. I no sap si li convé que el trobin… Un thriller que t’atraparà i et mantindrà en suspens fins al final!”

La crítica especialitzada ha comentat:
Pep Molists a El País: El desenvolupament de la historia, com les emocions del protagonista i les sensacions del lector, avancen per una serralada de relleus irregulars. El principal atractiu és l’ambigüitat dels protagonistes, el desconeixement i el descobriment gradual d’un tot, però especialment las lluita interna del personatge per començar una vida de cap i de nou i deixar enrere un passat que li ho vol impedir”
Ricard Ruiz a Time Out: Cinc raons per llegir Noel et Busca. El ritme addictiu: Vet aquí, ara sí, un thriller frenètic. Juvenil, tèrbol i addictiu malgrat els presumptes tòpics inicials (un accident, amnèsia, drogues), el llibre del figuerenc Burgas és pura tècnica: el page turner funciona perquè està pensat al mil•límetre, però també i sobretot… perquè no es nota.
Joan Portell al Faristol: La novel·la suposa un canvi de registre en l’obra juvenil d’Àngel Burgas, però té en comú amb altres obres seves la predilecció per personatges marginals o marginats. Un thriller realment inquietant, construït sense fissures i sense concessions. El tractament que dóna la tema, lluny de despertar la morbositat, porta a la reflexió. Una novel•la juvenil que haurien de llegir els adults.
Lluís Llort al Punt Avui: Noel et busca (…) té un fons que vol gratar les fibres sensibles de zones del cervell que contenen elements gairebé tabús, com ara la capacitat que podem tenir, o no, de matar. Un entramat de molts altres temes de gruix conformen l’obra, com ara les vel·leïtats de la memòria i com ens sentim sense, com mirem de reconstruir el passat desaparegut, i també sentiments com ara la culpa, la set de vanjança, la por, l’angoixa, el penediment i el dret a rebre o concedir el perdó (…) i la identitat, un altre dels temes importants que toca Burgas en aquest thriller psicològic elegant.

Web d’Àngel Burgas: http://www.angelburgas.cat/

El booktrailer de la novel·la:

11 febrer 2014 by jcentell

Canal lector

Canal Lector (www.canallector.com) és un web de recomanació de llibres infantils i juvenils editats en castellà als diversos països que comparteixen la llengua. Els llibres són seleccionats per equips d’especialistes en literatura infantil i juvenil d’entre les novetats que publica la indústria editorial, amb l’objectiu d’oferir una informació bàsica sobre cadascun dels títols considerats adequats per a cada edat.

Canal Lector és un recurs per als professionals que treballem cada dia tractant de fomentar la lectura dels més joves: bibliotecaris, mestres, promotors de lectura, bibliotecaris escolars, llibreters o qualsevol altra persona que exerceix una tasca de foment de la lectura.

A Canal Lector es pot trobar informació sobre més de 10.000 títols de llibres recomanats. Sobre cada llibre es disposa d’una fitxa que recull informació sobre els autors, il·lustradors, editorial, nombre de pàgines, tram d’edats per al qual és recomanat i les matèries sobre les quals tracta. També es presenten ressenyes sobre les característiques i elements principals de cada un dels llibres, acompanyada d’una valoració en forma d’estrelles.

Canal Lector incorpora una programació acurada en els seus dos cercadors, un dedicat als llibres de LIJ i un altre relatiu als continguts del portal. Així doncs no només podem buscar en funció de criteris com l’edat recomanada, gènere, tema, suport, ISBN o títol, sinó també segons l’autor , l’il·lustrador , l’editor o per les diferents matèries sobre les quals tracta el llibre.

En aquest web, associat a la FGSR és on podreu veure unes imatges i sentir alguns comentaris del curset que vam fer el mes de desembre a Casa del Lector, a Madrid.

Només cal clicar a l’enllaç següent:

http://www.canallector.com/docs/809/La-biblioteca-escolar-de-calidad-utopia-o-ilusion

7 febrer 2014 by jcentell

Iela Mari, sense paraules

Un dels llibres que m’ha acompanyat tota la vida i que he mostrat centenars de vegades és “el globito rojo” (kalandraka), un llibre sense paraules però que ens explica una història de transformacions meravelloses només amb una línia negra i un cercle vermell. És genial.
Aquesta setmana, la seva autora, la italiana Iela Mari ha mort al 83 anys. Una mort sentida pels qui estimem la literatura infantil. La notícia ens ha deixat també una mica tristos i decebuts perquè els mitjans de comunicació no se n’han fet ressò.

Els seus llibres es consideren clàssics de la literatura infantil. Van aparèixer per primera vegada als anys seixanta i des de llavors han estat llegit per generacions de nens i adults a tot el món.
Són llibres de gran impacte gràfic, sense text, però amb detall interessants i fàcils de llegir pel més petit, que ens porten a reflexionar sobre la bellesa de la natura i la màgia dels seus processos.
Quan deixes un llibre de Iela Mari en mans dels infants només has de mirar els seus ulls i veure com s’emocionen.
Llibres imprescindibles a la biblioteca escolar.

MARI , Iela (de nom Gabriela Ferrano) va néixer el 1931 a Milà. Va estudiar Belles Arts però es declarava ser autodidacta.

Alguns dels seus llibres es poden trobar a les biblioteques o llibreries són, a part del meravellós “el globito rojo”:

Històrias sin fin
Il·lustracions successives que van mostrant el cicle de l’alimentació i el de l’ou i la gallina.

La poma i la papallona
A partir de les tres primeres il·lustracions, en què es veu un tall transversal d’una poma dins de la qual un ou es transforma en cuc i abandona la fruita, se segueix tot el procés de la seva evolució fins a ser una papallona que torna a deixar un altre ou al capoll d’una altra poma.

Les estacions
La mateixa escena en totes les dobles pàgines. A la primera, un arbre sense fulles en un paisatge nevat. Després, el mateix arbre amb diferent color segons el transcurs de les estacions.