24 d’octubre, dia de la biblioteca

cartel_dia_biblioteca_2015_540pxEl cartell del dia de la biblioteca ja circula. Molts mestres ja han començat a preparar activitats per als dies previs, sobretot per al 23 d’octubre.

M’agrada el text d’en Diego Arboleda, especialment les línies finals, allà on diu:

El Conill Blanc gairebé sempre té pressa. Corre perquè té por que la Duquessa i, sobretot, la Reina de Cors ordenin que li tallin el cap. Però vosaltres, que encara conserveu el vostre, concentreu-vos en aquest gairebé. És la clau, el secret millor guardat del País de les Meravelles.

Gairebé sempre. Quan no té pressa el Conill Blanc? Només quan visita un petit edifici amagat rere els arbres del bosc: la biblioteca.

El conill es pren el seu temps per tafanejar entre les atapeïdes prestatgeries. Té un llibre en ment però, quan s’acosta a agafar-lo, no pot evitar fixar-se en el volum que el precedeix, i en el de més enllà (i, com ja sabeu, en una biblioteca, el llibre de més enllà és al mateix temps el llibre de més ençà d’un altre llibre que està al seu costat…).
Massa opcions. Porta el seu temps triar un llibre. El conill sap que es troba a la llar de la lectura, i la lectura és un plaer que es gaudeix sense pressa. Encara que ningú hagi esmentat abans aquesta biblioteca secreta, no ho dubteu, hi ha una en aquest estrany món que va visitar l’Alícia. No pot ser d’una altra manera.

Un lloc mai podria anomenar País de les Meravelles si entre les seves meravelles no es comptés una biblioteca.

Genial, no?

Podeu descarregar-vos el cartell, clIcant AQUÍ

La lliga dels llibres 2015-16

Avui hem posat en marxa una nova edició de La lliga dels llibres. Més de trenta grups d’alumnes de cinquè de primària de les escoles de l’Hospitalet participaran d’aquesta excepcional activitat de lectura. Com sempre, el suport econòmic de l’Ajuntament ho fa possible, però allò que no té preu és l’esforç del servei de biblioteques de la ciutat i de tots els mestres implicats en aquesta aventura.

Podeu trobar tota la informació logística de la Lliga dels llibres al web de les biblioteques de l’Hospitalet (objectius, escoles participants, calendari de competició, etc.), i al de l’Ajuntament d l’Hospitalet.

Els llibres que llegiran els alumnes aquest són:

Minimalario de Pinto y ChintoAMIC EXCEPCIONAL
Molsa de David Cirici
El misteri de la tifa de gos abandonada d’Anna Cabeza
Una gàbia, un tresor i unes sabatilles vermelles de Flàvia Company
El secret de Morisville de Peter Walker
Arriba el Sr. Flat! de Jaume Copons
El guardià dels cinc secrets de David Navalón
Això és un secret que només sé jo d’Eulàlia Canal
Dragonero de Josh Lacey
Ara tornem, hem anat un momentet a l’Àfrica d’Oliver Scherz
Un amic excepcional de David Walliams
Flora y Ulises de Kate DiCamillo
Amics monstruosos d’Anna Manso
Brujarella d’Iban Barrenetxea
A lo bestia de Mar Benegas
Un breu resum de cadascun d’ells el podeu trobar clicant AQUÍ o anant a l’apartat de recomanacions.

DRAGONERO FLAT GUARDIÀ

Cursos per a mestres a Can Butjosa

poster2

Cartell dibuixat per la Maria Espluga i editat amb motiu del 15 aniversari de la biblioteca.

Can Butjosa és una Biblioteca Educadora de la que ja n’hem parlat en aquest blog, lloant la seva bona feina. Si entreu al seu web podreu llegir els seus objectius, entre els quals hi ha:

  • Ajudar els nens i joves a esdevenir uns bons usuaris de biblioteca que s’hi moguin amb facilitat, que no tinguin bibliotecofòbia, que sàpiguen trobar la informació que desitgen mitjançant els catàlegs, que coneguin les normes de la biblioteca i les compleixin i que siguin conscients dels serveis que, com a usuaris, tenen dret a rebre.
  • Ajudar els nens i joves a esdevenir uns bons lectors que sàpiguen triar llibres atractius o que els interessin i que això els porti a desitjar-ne d’altres, que descobreixin el gust de llegir en llibertat, és a dir, escollir què, com i de quina manera i que ho puguin dur a terme a la nostra biblioteca.
  • Ajudar els nens i joves, com a persones que formen part d’una societat, a adquirir uns hàbits de comportament específics que els enriquiran i els ajudaran a integrar-se a la comunitat i al país on viuen.

A Can Butjosa organitzen cursos de formació. N’hi ha per a infants, familiars, professionals de la biblioteconomia però també entenen perfectament que la relació amb l’escola és prioritària i per això en programen d’específics adreçats als mestres. Els d’aquest 2015-16 fan bona pinta.
Us recomano especialment aquest tres:

Còmics, contes, novel·les i cinema: estratègies de promoció de la lectura per a infants i joves a càrrec d’Andrea Pozo. (20h semipresencials). Dies: Els dissabtes de 9 a 14h, els dies: 31 d’octubre, 7 i 14 de novembre de 2015.
Els àlbums il·lustrats en el desenvolupament lector d’infants i joves a càrrec de Montserrat Castillo, Joaquim Noguero, Emma Bosch, Jaume Centelles, Marta Roig, Nati Calvo, Glòria Gorchs, Sònia Fernández i Gisela Ruiz. (20h semipresencials). Dies: Els dimarts de 17:30 a 19:30h, els dies: 20 d’octubre, 10 de novembre i 1 de desembre del 2015, 19 de gener, 9 de febrer, 8 de març, 5 d’abril i 3 de maig del 2016.
Els contes a l’aula a càrrec d’Eva Martínez Pardo i Gemma Garcia Vilardell. (20h presencials). Dies: Els dissabtes de 9 a 14h, els dies: 28 de novembre i 12 de desembre de 2015, 9 i 16 de gener del 2016.

Però n’hi ha més que podeu consultar AQUÍ. Han tingut l’amabilitat de tornar a confiar en mi per repetir el que ja vam fer el curs anterior, i altres que també fan patxoca però que no conec gaire com poden anar. Podeu inscriure-us directament al web de la biblioteca i també els podeu trucar per demanar més informació.
Les seves dades són:
CAN BUTJOSA
c/ La Salut nº 52
08150 Parets del Vallès
Telèfon: 93.562.23.53
Fax: 93.562.37.60
e-mail :bibut@parets.cat

can butjosa

 

La biblioteca a la vida

impacte_any_biblioteques

El projecte La Biblioteca a la Vida és una iniciativa del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya per fer visible la funció social de les biblioteques a través de les persones, les seves històries i els sentits i significats que donen a la seva relació amb la biblioteca.

biblioteques_logo_transpareMATILDA2Les biblioteques són quelcom més que un espai o que un servei, són com les viu cadascun dels usuaris i usuàries que les visiten. Ells i elles són protagonistes de les biblioteques i amb aquest projecte els posen cara i veu i en coneixem les seves experiències.

Inicialment, La Biblioteca a la Vida neix amb la participació de cinc biblioteques de diferents punts dels país: Castelldefels, Parets del Vallès, Roquetes, Tarragona i Tremp. El projecte consisteix en recollir els testimonis d’usuaris i usuàries sobre què els ha aportat la biblioteca a la seva vida, explicades en primera persona per escrit o en format audiovisual.

Vegeu el vídeo amb experiències d’usuaris que han participat en el projecte “Biblioteca a la vida”:

Saló del Manga de Barcelona

XXI-Salon-Manga-Barcelona-cartel

cartell obra de Konami Kanata

Aquest és el cartell de la nova edició del Saló del Manga de Barcelona. Es obra de Konami Kanata, autora entre d’altres del còmics japonesos El Dulce Hogar de Chi, La Abuela y su Gato Gordo.

Com veieu, falta un mes exacte per a l’obertura de portes. Com cada any serà una allau de joves (i no tan joves) interessats per aquest art que fa més de vint anys que va començar a arrelar amb força a casa nostra.
Malauradament, a les escoles i instituts (al menys els que jo conec) no estan gaire ben valorats.

Tota la informació la trobareu a:
http://manga-xxi.ficomic.com/informacio.cfm

De totes les activitats que es podran visitar i/o fer, destaco l’exposició Star Wars Japan on podrem veure il·lustracions i creacions gràfiques de Tsuneo Sanda, així com adaptacions al manga de la saga galàctica.

660_x_tsuneo-sanda-episode-v-to-cloud-city-baja

dibuix de Tsuneo Sanda

Imatges extretes del web citat.

Cada setmana, ¡un llibre!

35_Morioka_02_650

Només pots comprar “el llibre de la setmana”.  Aquesta és la idea de la llibreria minimalista Morioka Shoten Ginza, que va obrir les portes el passat mes de maig, situada en un barri benestant de Tòquio. Una sala amb un sol llibre que va canviant cada setmana.

morioka_ginza_01

Yoshiyuki Morioka, propietari de la llibreria, davant del local.

El propietari de la llibreria, Yoshiyuki Morioka, llibreter des de fa més de vint anys  -té una altra botiga situada en una altra zona amb llibres nous i de segona mà- ha vist realitzat el seu somni, un projecte en el que treballava fa més dos anys.

L’espai amb “el” llibre de la setmana està decorat, amb fusta i formigó. Parets blanques, i una petita taula al mig. A sobre de la taula hi ha exemplars del llibre de la setmana.

Paral·lelament, i segons el llibre triat, s’organitzen durant aquells dies exposicions d’art relacionades amb el tema de la lectura i que serveixen de complement ideal al llibre triat. Poden ser exposicions de fotografies, ceràmica, joies, pintures o gravats.

El mateix Morioka està disposat a conversar sobre la lectura setmanal amb els clients del seu original local. També organitza reunions tipus “club d lectura” per discutir sobre el llibre i altres esdeveniments.35_Morioka_11_650

Si, per casualitat, esteu de pas per Tòquio i voleu visitar aquesta original llibreria, apunteu que només es troba oberta de dimarts a diumenge de 13 a 20. L’adreça és: Ginza, Chuo-ku, Tòquio 01/28/15, Suzuki Building.

Triar i remenar no podreu, però potser val la pena repensar la idea que cada llibre és únic.

libri_tokyo

 

Dues fires de llibres

llibreDel 4 al 13 de setembre es celebra una nova edició de La setmana del llibre en català. És la 33a edició i es fa a l’avinguda de la Catedral de Barcelona.
Enguany hi ha 127 expositors, entre editorials, llibreries, institucions i agrupacions d’editors. També hi trobareu un espai amb una mostra de més de 500 capçaleres de revistes editades en català.
Com l’any passat hi ha un escenari, on tindran lloc diferents activitats com ara presentacions, debats, lectures, contacontes i recitals. Tota la informació a l’enllaç següent:

http://www.lasetmana.cat/

setmana_14
logo-fira-llibre-pirineu2015Una altra fira es celebra aquest cap de setmana. del 3 al 6 de setembre: la 19a Fira del llibre del Pirineu.

A Organyà, a l’Alt Urgell.

El programa d’activitats el podeu consultar clicant AQUÍ

Bona compra i bona lectura!

Els beneficis (materials) de la lectura

Reprenem l’activitat amb la il·lusió habitual i desitjant (desitjant-vos) als companys mestres que tinguin un curs tranquil i ple de bones lectures.
Encara no he pogut parlar amb tothom. He rebut algun uasap i algun correu explicant les vacances i els viatges per tot el món (Déu n’hi do la de llocs allunyats que heu visitat!).
En aquests viatges segur que heu tingut algun momentet per visitar alguna biblioteca o entrar en alguna llibreria a tafanejar i comparar allò que no es troba per aquí i que, reticents com sou a usar l’amazon, no us heu pogut estar d’encabir a la maleta.
Us comento un parell d’idees, una d’Iowa i l’altra de Romania.

cortar-pelo-gratis-ninos-leer-cuento-courtney-holmes-3
A Iowa, un barber local anomenat Courtney Holmes ha decidit fer quelcom especial: Tallar els cabells gratis als nens que hi vagin i li llegeixin un conte. Amb aquesta idea, no només els talla els cabells gratis, sinó que a més els incentiva envers la lectura i els ajuda a trencar la por de llegir en veu alta.
“Els nens entren i els dic que hi vagin a la taula i agafin un llibre que els pugui agradar, i si no el poden llegir, els ajudo a entendre’l i el llegim junts” —va dir Holmes a l’USA Today— “Si he de ser honest, em vaig quedar molt sorprès. Vaig començar amb quatre nens i el següent que vaig saber és que hi havia 20 nens, tots esperant per tallar-se els cabells, desitjosos de començar a llegir. “
Llegit a http://www.elciudadano.cl/2015/08/114/200643/este-barbero-corta-el-pelo-gratis-a-los-ninos-que-le-lean-un-cuento/

A Romania no pagues bitllet a l’autobús si llegeixes un llibre
Victor Miron va tenir una bona idea. Va escriure a l’alcalde la seva ciutat que per animar als usuaris a llegir en el transport públic, se’ls podria deixar pujar sense pagar.
L’alcalde, Emil Boc, va estar més d’una any rumiant la proposta i finalment la va fer realitat. Va passar entre els dies 4 i 7 de juny d’aquest 2015. A la ciutat de Cluj-Napoca tots els qui viatjaven amb un llibre van pujar al bus de forma gratuïta.

Travel-by-book-in-Cluj-Napoca-readers-travel-for-free-5__880bus-reading__880
És una bona idea que es podia aplicar en dates assenyalades (festa major, la Mercè, Sant Jordi, dia de les biblioteques, etc.) i potser amb el suport d’algun sponsor no resultaria gaire car.
Aquest mateix Victor Miron fa altres companyes per promoure la lectura: per exemple “bookface” que facilita descomptes a tot tipus d’establiments comercials (llibreries, dentistes, salons de bellesa…) a tots aquells que a la seva foto de perfil facebook hi surten amb un llibre a les mans.
Podeu llegir la notícia a: http://www.boredpanda.com/travel-by-book-in-cluj-napoca-readers-travel-for-free/

Romanian-City-Gives-Free-Bus-Rides-To-People-Who-Read-Books-Inside__880

Cortázar, el cronopio

DSC03247Avui fa 101 anys que va néixer Julio Cortázar a Ixelles (Brussel·les). Fa cinc dies vaig visitar la casa on va viure aquells primers anys, al número 116 de la rue Louis Lepotre. Just al seu davant, des del 2005, hi ha un bust de l’escriptor, obra d’Edmund Valladares. Vam estar contents d’anar a deixar una pedreta en record d’aquella altra que ja vam deixar sobre la seva tomba a París, fa uns quants anys.
Les seves obres ens van acompanyar durant la nostra joventut. I també a l’escola hem fet servir els seus contes per entendre de que va això de l’escriptura.
Us deixo un parell dels seus contes: Instrucciones para subir una escalera i Lucas, sus pudores.

Instrucciones para subir una escalera
Nadie habrá dejado de observar que con frecuencia el suelo se pliega de manera tal que una parte sube en ángulo recto con el plano del suelo, y luego la parte siguiente se coloca paralela a este plano, para dar paso a una nueva perpendicular, conducta que se repite en espiral o en línea quebrada hasta alturas sumamente variables. Agachándose y poniendo la mano izquierda en una de las partes verticales, y la derecha en la horizontal correspondiente, se está en posesión momentánea de un peldaño o escalón. Cada uno de estos peldaños, formados como se ve por dos elementos, se sitúa un tanto más arriba y adelante que el anterior, principio que da sentido a la escalera, ya que cualquiera otra combinación producirá formas quizá más bellas o pintorescas, pero incapaces de trasladar de una planta baja a un primer piso.

Las escaleras se suben de frente, pues hacia atrás o de costado resultan particularmente incómodas. La actitud natural consiste en mantenerse de pie, los brazos colgando sin esfuerzo, la cabeza erguida aunque no tanto que los ojos dejen de ver los peldaños inmediatamente superiores al que se pisa, y respirando lenta y regularmente. Para subir una escalera se comienza por levantar esa parte del cuerpo situada a la derecha abajo, envuelta casi siempre en cuero o gamuza, y que salvo excepciones cabe exactamente en el escalón. Puesta en el primer peldaño dicha parte, que para abreviar llamaremos pie, se recoge la parte equivalente de la izquierda (también llamada pie, pero que no ha de confundirse con el pie antes citado), y llevándola a la altura del pie, se le hace seguir hasta colocarla en el segundo peldaño, con lo cual en éste descansará el pie, y en el primero descansará el pie. (Los primeros peldaños son siempre los más difíciles, hasta adquirir la coordinación necesaria. La coincidencia de nombre entre el pie y el pie hace difícil la explicación. Cuídese especialmente de no levantar al mismo tiempo el pie y el pie).

Llegado en esta forma al segundo peldaño, basta repetir alternadamente los movimientos hasta encontrarse con el final de la escalera. Se sale de ella fácilmente, con un ligero golpe de talón que la fija en su sitio, del que no se moverá hasta el momento del descenso.
cortázar
Lucas, sus pudores
En los departamentos de ahora ya se sabe, el invitado va al baño y los otros siguen hablando de Biafra y de Michel Foucault, pero hay algo en el aire como si todo el mundo quisiera olvidarse de que tiene oídos y al mismo tiempo las orejas se orientan hacia el lugar sagrado que naturalmente en nuestra sociedad encogida está apenas a tres metro del lugar donde se desarrollan estas conversaciones de alto nivel, y es seguro que a pesar de los esfuerzos que hará el invitado ausente para no manifestar sus actividades, y los de los contertulios para activar el volumen del diálogo, en algún momento reverberará uno de esos sordos ruidos que oír se dejan en las circunstancias menos indicadas, o en el mejor de los casos el rasguido patético de un papel higiénico de calidad ordinaria cuando se arranca una hoja del rollo rosa o verde.
Si el invitado que va al baño es Lucas, su horror sólo puede compararse a la intensidad del cólico que lo ha obligado a encerrarse en el ominoso reducto. En ese horror no hay neurosis ni complejos, sino la certidumbre de un comportamiento intestinal recurrente, es decir que todo empezará lo mas bien, suave silencioso, pero ya al final, guardando la misma relación de la pólvora con los perdigones en un cartucho de caza, una detonación más bien horrenda hará temblar los cepillos de dientes en sus soportes y agitarse la cortina de plástico de la ducha.
Nada puede hacer Lucas para evitarlo; ha probado todos los métodos, tales como inclinarse hasta tocar el suelo con la cabeza, echarse hacia atrás al punto de que los pies rozan la pared de enfrente, ponerse de costado e incluso, recurso supremo, agarrarse las nalgas y separarlas lo más posible para aumentar el diámetro del conducto proceloso. Vana es la multiplicación de silenciadores tales como echarse sobre los muslos todas las toallas al alcance y hasta las salidas de baño de los dueños de casa; prácticamente siempre, al término de lo que hubiera podido ser una agradable transferencia, el pedo final prorrumpe tumultuoso.
Cuando le toca a otro ir al baño, Lucas sufre por él pues está seguro que de un segundo a otro resonará el primer alelí de la ignominia; lo asombra un poco que la gente no parezca preocuparse demasiado por cosas así, aunque es evidente que no están desatentas de lo que ocurre e incluso lo cubren con choques de cucharitas en las tazas y corrimientos de sillones totalmente inmotivados. Cuando no sucede nada, Lucas se siente feliz y pide de inmediato otro coñac, al punto que termina por traicionarse y todo el mundo se da cuenta de que había estado tenso y angustiado mientras la señora de Broggi cumplimentaba sus urgencias. Cuán distinto, piensa Lucas, de la simplicidad de los niños que se acercan a la mejor reunión y anuncian: Mamá, quiero caca. Qué bienaventurado, piensa a continuación Lucas, el poeta anónimo que compuso aquella cuarteta donde se proclama que no hay placer más exquisito / que cagar bien despacito / ni placer más delicado / que después de haber cagado. Para remontarse a tales alturas ese señor debía estar exento de todo peligro de ventosidad intempestiva o tempestuosa, a menos que el baño de su casa estuviera en el piso de arriba o fuera esa piecita de chapas de zinc separada del rancho por una buena distancia.
Ya instalado en el terreno poético, Lucas se acuerda del verso del Dante en el que los condenados avevan dal cul fatto trombetta, y con esta remisión mental a la más alta cultura se considera un tanto disculpado de meditaciones que poco tienen que ver con lo que está diciendo el doctor Berenstein a propósito de la ley de alquileres.

Rayuela-Julio-Cortázar

Despertar el gust per la lectura

ofici d'educar 02-06-2015

Amb en Joan Portell, la Carlota Bujons i l’Elisabet Pedrosa als estudis de Catalunya Ràdio

L’Elisabet Pedrosa, periodista de Catalunya Ràdio condueix “l’ofici d’educar” un programa amable, que en aquesta segona temporada i de manera monogràfica incideix en l’educació, entesa com a escola de vida. En els 14 monogràfics tracten temes sobre educació com créixer en el contacte amb la família; educar i aprendre de la diferència; despertar el gust per la lectura; potenciar el moviment corporal dels nens; descobrir als infants i joves el tresor que porten dins; preguntar-se fins a quin punt els fills són un mirall; entendre com fer filosofia amb nens; educar des de l’art; com podem alimentar els nens amb més consciència; i com podem posar les tecnologies al servei de l’educació, entre d’altres.

El dia 1 d’agost vaig tenir al sort de compartir un d’aquests programes, en concret el dedicat a Despertar el gust per la lectura, amb la companyia agradable d’en Joan Portell, pedagog, editor, escriptor i crític literari de mirada afinada sobre tot el que envolta la lectura. En Joan ha publicat diversos llibres per a petits i grans, codirigeix la revista de referència “Faristol”, és portaveu del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil i coordina el programa de promoció lectora Municipi Lector. També hi era la Carlota Bujons, doctora en Pedagogia per la Universitat de Barcelona i que forma part de l’equip directiu de l’Escola Projecte de Barcelona. la Carlota és coautora del llibre “Un lugar llamado escuela”.

Va ser una tertúlia de la que vaig aprendre algunes coses i em vaig quedar amb la idea que cal una major implicació de les famílies. Vam poder parlar de la Nancy Atwell, fundadora del Centre per l’Ensenyament i l’Aprenentatge de Maine, als Estats Units, i que ha guanyat el primer GlobalTeacher Prize. La Nancy ha aconseguit que els seus alumnes de vuitè grau llegeixin una mitjana de 40 llibres a l’any, mentre que el que és habitual als Estats Units és llegir-ne entre sis i vuit, partint de la premisa de deixar que els nens triïn el que volen llegir i sobre què volen escriure.

També vam poder debatre sobre les opinions del  profesor Rafael Bisquerra quan ens diu:

Un dels grans reptes pendents de l’educació és la lectura.
Si hi ha bons hàbits lectors. hi ha menys dificultats acadèmiques?
Per alguns adolescents la lectura és: un rotllo, un pal… Un sistema educatiu que produeix aquests efectes vol dir que no acaba de funcionar?
Bisquerra proposa la lectura emocional: suscitar les emocions necessàries per activar actituds favorables a la lectura ( i evitar comportaments d’evitació de la lectura)…
La lectura no només és patrimoni dels professors de llengua, tots hi estan implicats…

També vam donar les nostres opinions sobre com fomentar l’hàbit lector, les dificultats dels adolescents, les lectures obligatòries, l’informe PISA, la LOMCE i altres qüestions relacionades.

Com no podia ser d’altra manera no hi va haver polèmica. L’Elisabet va saber encaminar, de manera molt professional, el debat i el temps se’ns va fer molt curt.

Sempre critico el poc interès dels mitjans de comunicació per la literatura infantil i la poca presència en horari de certa audiència i aquesta possibilitat de conversar sobre llibres i lectura em va alegrar el dia. Molt.

Si teniu ganes de sentir el programa només cal aneu al web de L’ofici d’educar i allà trobareu els enllaços a aquest i a la resta de monogràfics.
També podeu accedir directament clicant AQUÍ.