Toni Galmés

by

«Paraules d’antes», records d’infantesa

Els qui vam néixer en l’època de la dictadura franquista, vam anar a l’escola en castellà i no teníem llibres, novel·les o tebeos en català. Els qui som de famílies provinents d’altres zones d’Espanya (en el meu cas dels país valencià) parlàvem (encara parlem) a casa amb la nostra llengua col·loquial i conservem paraules, expressions, frases fetes o referències locals que només nosaltres entenem.

I, és clar, de tant en tant, se’ns escapa algun barbarisme o diem “vale” quan hem de dir “d’acord” o “dos” en lloc de “dues” o les “nou i mitja” per “dos quarts de deu”. Ens n’adonem. Costa canviar.

Quan anem pel carrer llegim els rètols i les publicitats, la majoria en anglès, com passa amb les paraules relacionades amb la informàtica, i sembla que no ens importi sentir a les notícies “fake news”, “ bullying”, “coworking”, “spoiler”, etc.

Hi ha un llibre que m’ha agradat força i que l’editorial el recomana per a majors de 6 anys, però no sé si és per a infants. El seu títol “Paraules d’antes” ja ens informa de què va la cosa.

En format de relat amb imatges explica la història d’un nen, en Miquel i la seva àvia, la Remei, que li fa una bufanda i tot el que d’aquest fet es deriva.

A la contracoberta llegim:

Els avis d’en Miquel viuen en un poble tan petit que només hi ha un colmadu i un bart. Per això el dia que l’àvia Remei decideix fer-li una bufanda al seu nét Miquel, agafa el cotxe de línia i se’n va a ciutat perquè no té prouta llana verda.

Paraules d’Antes és un homenatge a la nostra llengua: als barbarismes, col·loquialismes i trets dialectals que sabem que no són correctes però que formen part dels nostres records d’infància i construeixen el nostre imaginari familiar.

Un regalu per llegir en família.

Llegim aquesta història farcida de les paraules que s’usaven (encara s’usen, malgrat siguin barbarismes, localismes, col·loquialismes o trets dialectals) i que ens fan somriure quan reconeixem alguna que deien les nostres mares o àvies.

Crec que és un llibre per regalar i llegir en família. I de passada, afegir les paraules d’antes que tenim a la família i que potser es perdran.

Ah! I no us perdeu la cançó que és molt pegadissa.

LES DADES:
Títol: Paraules d’antes
Autors: Ricard Farré i Àlex Pujols (duet musical Arribar i ploure)
Il·lustrador: Toni Galmés
Editorial: Cossetània
Pàgines: 40
Valls, 2024

by

«Molly Wind» a l’Ofici d’Educar

Ahir, a “Llibres per somiar”vam presentar un còmic per a joves. Molly Wind està inspirat en un fet real, les bibliotecàries que anaven a cavall repartint llibres pels pobles de les muntanyes de la zona dels Apalatxes. Van arribar a ser unes 200 dones que van arribar a uns 100.000 residents a les zones rurals de Kentucky.

El llibre ens explica la peripècia de la Molly, una nena de nou anys, i el seu cavall Carson quan, per una sèrie de circumstàncies, es veu embarcada en l’aventura d’esdevenir una “bibliotecària a cavall”.

Com a cada programa, fem una pregunta (fàcil) relacionada amb el llibre i entre les persones que participen contestant bé, fem un sorteig i li regalem el llibre en qüestió.

En aquest cas, la pregunta per participar el concurs dels “Llibres per somiar” sobre el llibre “Molly wind” és:

En quin país se situa la història de les bibliotecàries a cavall?

Si voleu participar al concurs i guanyar el llibre podeu enviar la resposta a loficideducar@ccma.cat i teniu temps fins al proper diumenge 10 de març.

El podcast de la secció el podeu escoltar clicant a:

https://www.ccma.cat/3cat/molly-wind-de-catalina-gonzalez-vilar/audio/1199509/

Els guanyadors de l’anterior programa sobre el llibre «L’orquestra de l’Esperança» són en Benjamí, en Gabriel i l’Abraham. L’Enhorabona!

…………………………………………………………..

Al mateix programa un grups de nois i noies vam parlar de les coses que els envolten i els preocupen. L’article que ha escrit l’Elisabet val la pena perquè recull el que pensen. L’ha titulat:

Clam dels infants “Els nostres pares i mares treballen massa

Més escolta de qualitat per part dels pares, sempre massa enfeinats. I més temps de qualitat en família. Participar més de les decisions que els afecten. I que els ajudin a acabar amb el bullying i a regular millor les pantalles. Són algunes de les peticions dels 5.000 infants de Barcelona que han participat en l’Agenda dels Infants, de l’Institut Infància i Adolescència (per encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona). Els nens i nenes han expressat 11 demandes, 300 propostes i 100 idees per millorar el seu benestar i el món. Parlem amb l’Ismael, la Isabella i l’Annie, de 5è de primària de l’Escola Cervantes; la Simona, el Quim i la Laia, de 5è de primària de l’Escola Guinardó; la Laia Curcoll, responsable de comunicació de l’Institut Infància i Adolescència i el pedagog Francesco Tonucci.

El podeu sentir, clicant a:

https://www.ccma.cat/3cat/clam-dels-infants-els-nostres-pares-i-mares-treballen-massa/audio/1199512

by

«Molly Wind», un còmic sobre les dones dels llibres als Estats Units

Molly Wind. Bibliotecàries a cavall és un còmic molt ben elaborat i recomanable. La primera idea que m’ha vingut al cap és pensar en com deixem escapar l’oportunitat d’explorar el nostre passat. Segurament es coneix millor el que van fer les bibliotecàries a cavall de Kentucky que el que van fer les caravanes de les Misiones aquí a Espanya. De fet, tot va passar per la mateixa època.

Durant la II República, entre els anys 1931 i 1939, el Govern va promoure unes caravanes que anaven proveïdes de col·leccions de llibres per prestar als veïns i llegir en veu alta per als qui no en sabien. També duien música, teatre i cinema. Anaven a llocs on la gent no tenia accés a la cultura i la majoria eren analfabets. Una imatge mítica és la del poeta Cernuda dalt d’una mula arribant al poble de Burgohondo (Àvila)


Una anys més tard, a la zona dels Apalatxes dels Estats Units va néixer el projecte de biblioteca Pack Horse que va repartir llibres entre 1935 i 1943. Fonamentalment, eren dones conegudes com “bibliotecàries a cavall”. Van ser unes 200 i van arribar a uns 100.000 residents a les zones rurals de Kentucky. D’aquest fet se n’ha escrit molta literatura i hi ha força llibres que ens ho recorden.

Un dels que s’acaben de publicar és aquest Molly Wind, escrit per la Catalina González Vilar i il·lustrar magníficament per en Toni Galmés.

Narra les peripècies de la Molly, una nena de nou anys, i el seu cavall Carson quan, per una sèrie de circumstàncies, es veu embarcada en l’aventura d’esdevenir una “bibliotecària a cavall”.

Està il·lustrat amb una línia clara que ens recorda els còmics clàssics (Lucky Luke, Astèrix, Tintin, etc) amb un treball esplèndid de les perspectives i dels plans. Es nota que en Toni Galmés ha dedicat moltes hores i que ho ha fet amb molt de carinyo. La publicació és formidable i segur que hi haurà segona part.

Lectura recomanada a partir de nou anys.

LES DADES:
Títol: Molly Wind. Bibliotecàries a cavall
Autora: Calalina González Vilar
Il·lustrador: Toni Galmés
Color: Toni Vicent
Traductora: Pilar Garrido
Editorial: Astronave
Pàgines: 162
Barcelona, 2023

by

«Te de maduixa al cau del teixó», a l’Ofici d’Educar

Diumenge vam acabar la temporada de “L’Ofici d’Educar”. A la foto, tot equip: L’Elisabet, directora, conductora i ànima del programa, la Núria, regidora i la persona que fa que tot estigui a punt i la Rosa, que s’encarrega amb precisió que els talls de veu, les músiques i tot el que té a veure amb la part tècnica, funcioni. El que només s’intueix és com de bé ens ho passem. Com podeu imaginar, la trobada quinzenal amb l’equip és una alenada d’alegria que m’omple d’energia per a tota la setmana. N’estic molt agraït i amb ganes que la propera temporada (la desena, que celebrarem com cal) puguem continuar recomanant llibres i lectures boniques per als nostres nens i joves.

En aquest darrer programa hem presentat una aventura que ens convida a gaudir de la vida i a preparar alguna sortida aquest estiu pels camins dels boscos que tenim a casa nostra. Caminar, fer exercici, compartir jocs de taula amb la família i disfrutar de bones lectures fan les vacances més agradables.

«Te de maduixa al cau del teixó» és un relat per a infants a partir de sis anys, que ens parla de quatre animals que busquen alguna cosa. L’Os ha perdut les ulleres i les necessita per anar a pescar i així poder preparar un bon sopar amb la seva estimada i gaudir després d’un cel ple d’estrelles. L’esquirol busca la felicitat de qui tothom parlar. El teixó ha perdut la son. Ah! I el llop mentider els diu que ha perdut la clau de casa però en realitat el que busca són amics.

Les il·lustracions d’aquest llibre tranquil són d’en Toni Galmés, molt boniques.

I, com sempre, fem una pregunta (fàcil) perquè compartiu amb nosaltres la resposta i així sabem que ens escolteu, la qual cosa ens fa molt feliços. I, encara que no ens coneixem personalment, als que participeu amb certa regularitat us tenim molt presents, de debò.

La pregunta d’aquest programa és:

Què ha perdut l’Os?

Podeu enviar les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 16 de juliol.

Entre els qui escriviu, sortejarem el llibre, gentilesa d’editorial Bindibooks.

I el guanyador de «El gran llibre de l’aigua» és l’Aniol Segura. L’Enhorabona!

I una recomanació. Si podeu escoltar el programa sencer, se us obriran un munt de preguntes sobre la masculinitat sana. Ostres! Quan veig sentir els convidats explicant alguns comportaments masclistes, em vaig adonar que els homes fem moltes coses malament.

Us recomano -especialment als homes- que escolteu el psicoterapeuta especialista en masculinitats Rai Crespi, l’antropòleg Ritxar Bacete i el terapeuta sistèmic Rubén Rodríguez que ens parlen de com es pot educar per a una masculinitat lliure de masclismes.

També podeu llegir l’escrit que ha fet l’Elisabet, clicant a:

https://www.ccma.cat/catradio/lofici-deducar/com-es-pot-educar-per-a-una-masculinitat-lliure-de-masclismes/noticia/3239125/