Teatre

by

Un llibre que recorda els deu anys de l’Encontats de Balaguer

Fa deu anys es va començar a gestar la idea d’organitzar una jornada en què hi hagués espai per a la narració oral de contes i relats amb el suport del llibre. Es van preparar jocs, tallers, espais per a les signatures de llibres, una cercavila i altres accions relacionades amb el meravellós món dels contes. Aquella primera jornada es va celebrar el diumenge 10 d’abril de 2016, uns dies abans de la diada de Sant Jordi.

El resultat de tots els esforços va ser un èxit i les expectatives inicials es van superar amb escreix: va participar-hi un públic familiar, es van ocupar espais no habituals del barri antic per fer-hi activitats, es va donar a conèixer el col·lectiu d’il·lustradors locals i es van complementar els projectes que es duien a terme a la Biblioteca al voltant de la promoció de la lectura dels infants i joves, com Creixem llegint i Educar en família.

Va ser l’impuls necessari per donar pas a celebrar la Jornada, de manera periòdica, un cop l’any. I així ha estat.

Per celebrar els deu anys, enguany es publicarà un llibre que recull l’esperit de la festa i, sobretot ens permetrà conèixer de més a prop els padrins i les padrines de totes les edicions anteriors, homes i dones que representen una riquesa cultural i literària que ens fa sentir orgullosos de tenir-los, a ells i a les seves obres, al nostre país. Són persones amb molta sensibilitat, imaginació i generositat. Trobareu referències a Josep Vallverdú, Frederic Letamendi, Francesc Infante, Roser Capdevila, Pilarín Bayés, Pep Molist, Lola Casas, Ramon Besora, Ricardo Alcántara i Carles Cano.

Se’m va oferir l’honor de fer el llibre commemoratiu i estic content del resultat, malgrat que és un escrit on es recull només una mil·lèsima part del que significa aquest esdeveniment per a Balaguer.

He tingut la gran sort de conèixer de més a prop als padrins i les padrines de totes les edicions, homes i dones que representen una riquesa cultural i literària que ens fa sentir orgullosos de tenir-los, a ells i a les seves obres, al nostre país.

De tots ells he après molt i no puc estar més que agraït pel regal que m’han ofert dedicant-me el seu temps i la seva conversa instruïda i culta.

He estat acompanyat per un extraordinari equip que m’ha orientat i m’ha ajudat a fer un treball digne, començant per la Núria Arbós i en Ramon Besora. També he d’agrair el suport de la correctora Jordina Vilalta, en Sebastià Martí, autor de la il·lustració de la coberta i de l’Estudi Dosgrapas que han fet una maquetació excel·lent.

La presentació del llibre serà el dissabte 20 de setembre a les 12.00 h al pati de l’edifici de la Biblioteca.

by

«Schwein gehabt», a la recerca de la felicitat

S’acaba d’estrenar a Graz (Àustria) un musical familiar adreçat al infants a partir de sis anys. Pel que diuen les cròniques, està essent un èxit. Són 75 minuts, molt divertits, protagonitzats per porquets.

Fa força mesos que s’estava coent i finalment ja es podrà veure a diferents ciutats perquè quan acabin les sessions al Next Liberty Graz, aquesta obra hilarant seguirà voltant per altres indrets i països.

He anat seguint l’evolució dels assajos gràcies a les informacions que m’ha compartit en Werner Holzwarth, autor del text. La història està inspirada en un dels seus llibres que porta per títol “Ganz schön schlau, die dumme sau”, un àlbum que no s’ha traduït encara a casa nostra, però que a Alemanya és prou conegut i s’ha venut força bé, malgrat que als pares l’expressió “dumme sau” no els fa gaire gràcia (és un insult).


L’obra de teatre ens parla d’una porqueta, la Veronika, a qui tot li surt malament i la seva vida està plena d’aquells moments que molts hem viscut com quan el cordó de la sabata es trenca en el moment equivocat o l’autobús se’n va just quan estem arribant.

Els dies de la Veronika estan plens d’aquestes situacions, o així ella se’ls imagina i acaba prenent una solució dràstica: Per estalviar-se problemes, decideix no sortir de casa.

Però els porcs són corporatius i el rei dels porcs i dos dels seus ministres entren en acció per ajudar la porqueta, decidits a posar fi a la ratxa de mala sort de la Veronika, oferint-li la sortida a tos els seus mals: l’amistat (que dona superpoders, com bé sabem!

El musical està dedicat a les persones que acostumen a veure la part negativa de les coses, que no creuen en elles mateixes i no troben sortida als seus fracassos, contratemps i mala sort.

A Catalunya, sortosament, també hi ha companyes que passen a l’escenari obres sorgides dels llibres i això genera un bon impuls per a fer lector. Recordo l’èxit de Cacauet teatre amb “el conillet que volia pa de pessic”, per exemple.

Si alguna companyia s’atrevís amb “La talpeta que volia saber qui li havia fet allò al cap” ho tindria molt fàcil perquè d’aquest conte se n’han fet nombroses representacions a Alemanya i sempre amb totes les localitats exhaurides.

by

Tertúlia Clandestina #16: En una maleta de cartró folrat dormen els titelles

Hem manllevat el títol de la Tertúlia Clandestina d’una cançó que en Joan Manuel Serrat va incloure en l’àlbum “Ara que tinc vint anys”. Es titulava “Els titelles”. Era l’any 1967.

Ells ja estant cansats. Tot el dia unes mans els han tingut ballant davant els ulls oberts d’uns bocabadats infants. Tots sols, dormen els titelles…

Segurament recordareu l’inigualable titella “Senyor cordills” al qui se li embolicaven tots els fils, els contes populars dramatitzats per la Companyia l’Estaquirot o l’Estenedor, i el Tomàtic i altres personatges de la Companyia Babi. Són un exemple dels titelles que ens han fet passar molt bones estones als teatres i carrers.

A Catalunya, hi ha una llarga tradició d’espectacles de titelles. Ve d’antic. Hi ha un Museu Internacional de Titelles de Catalunya (MIT) a Palau-solità i Plegamans que es pot visitar i on fan nombroses activitats per a la quitxalla (https://www.museudetitelles.com/). També a altres zones de la península: “Los titiriteros de Binéfar” actuant pels pobles, o el mestre Rodorín i els seus espectacles a les aules de les escoles i instituts, en són un exemple.

En aquesta tertúlia reflexionarem sobre la importància dels titelles a l’aula. Recordarem que els infants, entre els 2 i els 7 anys estan en la fase que en Piaget denominava “animisme” que vol dir que perceben els titelles com a objectes amb vida pròpia. Quan els manipulen, els nens i les nenes, a més a més de jugar, aprenen a socialitzar-se, comparteixen emocions i avancen enormement en el desenvolupament de la parla, entre altres beneficis.

Estan presents els titelles als centres educatius? Malauradament, no és el millor moment.

De tot això en parlarem i ens acompanyaran dues persones que es dediquen a construir-ne de manera artesanal perquè els puguem emprar quan expliquem contes populars.

Si teniu interès en assistir a la Clandestina, anoteu les dades:

Dia: Dijous 13 de febrer de 2025
Hora d’inici: 18:00 h.
Hora d’acabament: 19:30 h.
Lloc: Espai Llamps i Centelles
Carrer Rosalía de Castro, 80
08901 L’Hospitalet
Parada de metro més propera: Torrassa (línia 1, la vermella)
Contrasenya per accedir: El llop

by

Ignasi Blanch dona vida als personatges d’Àngel Guimerà

El centenari “Àngel Guimerà” està farcit d’actes arreu de Catalunya però el passat dimecres 31 de juliol, a El Vendrell, es va celebrar un de ben emotiu.

L’Ignasi Blanch va presentar un mural, que va anomenar “Homenatge a Guimerà”, que és una meravella i que permetrà a tothom que visiti la ciutat i passi pel carrer Progrés on està la casa museu d’en Guimerà gaudir-ne i entendre una mica més el perquè de la importància d’aquest autor.

En aquell carrer estret, a la façana lateral de l’edifici, l’Ignasi va començar fa mesos a imaginar què i com havia de ser el mural. El resultat és espectacular i molt didàctic perquè parteix de la idea que va explicar ell mateix de donar vida als personatges de les obres i treure-les al carrer per a gaudi dels veïns que passin pel seu davant i s’aturin a recordar als protagonistes de Terra Baixa, de Mar i Cel i de La Filla del Mar.

De la presentació de dimecres destaco un parell de moments: la intervenció de l’Ignasi i el tastet teatral del final.

Primer es van succeir els diversos parlaments inevitables del món polític i cultural del país que són protocol·laris però donen rellevància i sensació de “cosa seriosa”.

Després, l’Ignasi va fer una dissertació explicant com va idear el mural, com el va anar elaborant i els canvis que es van produir respecte als primers esbossos i va anar anomenant les persones que el van ajudar fent observacions sobre els vestits o les fesomies dels protagonistes. Va ser una intervenció molt didàctica perquè vam entendre el perquè dels colors triats, el perquè de la cara del llop, els canvis de la posició de les mans de la Blanca i en Saïd, la presència d’un arbre al pit d’en Manelic i altres idees que van ser molt celebrades.

Per acabar, la companyia Teia Teatre, va representar a peu de carrer alguns fragments de les tres obres esmentades amb un final apoteòsic interpretant “l’himne dels pirates” que ens va rememorar l’obra de Dagoll Dagom.

Si aneu a “El Vendrell” no ho dubteu i passeu a disfrutar d’aquest mural i segur que li trobareu moltes possibilitats de relacionar l’art amb la lectura.

Si voleu saber més de l’Any Guimerà, trobareu tota la informació a:
https://cultura.gencat.cat/ca/temes/commemoracions/2024/anyguimera/inici/index.html

by

Aquest cap de setmana torna el MÓN LLIBRE!

A la presentació de l’edició d’enguany que se celebra els dies 15 i 16 de juny, hi podem llegir, entre altres frases, que el llibre pot ser la porta que ens obre al món i que esborra les barreres socioeconòmiques, un portal a l’accessibilitat per conèixer què hi ha més enllà dels nostres carrers, del nostre país o fins i tot del nostre món, i poder-ne imaginar altres.

També ens explica que l’autor del cartell és en Xavier Mula i el seu treball se centra en la comunicació visual, publicitària i el món editorial. El seu estil versàtil permet abordar una gran varietat d’obres, però sempre amb el seu estil predominant: il·lustracions plenes d’energia i dinamisme, colors vibrants i amb un llenguatge directe, identificable i lúdic.

El web on trobareu tota la informació està ben dissenyat i és molt fàcil de trobar totes les informacions relacionades: Espais on se celebra, participants, editorials, espectacles, etc.

M’ha agradat que es conservi un apartat que anomenen multimèdia perquè ens permet veure nombroses imatges de les edicions anteriors. El podeu trobar a:
https://www.barcelona.cat/monllibre/ca/multimedia

Si teniu una estona, reviseu el que hi ha i trieu allò que us interessi perquè no arribareu a tot arreu. Aneu a https://www.barcelona.cat/monllibre/ca

I si us interessa veure i participar d’algun espectacle, aneu a:
https://www.barcelona.cat/monllibre/ca/programacio/espectacles

El repte continua sent el mateix d’altres edicions: aconseguir que els joves hi participin, perquè el públic majoritari, almenys els dies que he anat, sol ser familiar amb infants petits. Pel que sé, enguany es fa un esforç per enganxar els nois i noies a partir de 8 anys, amb accions organitzades expressament per a ells.

Ens veiem al Món llibre! Val la pena, no us en penedireu!

El vídeo promocional:

by

En Ramon Besora visita l’Espai

Una de les primeres visites a l’«Espai Llamps i Centelles» ha estat la d’en Ramon Besora, escriptor i poeta, encara que ell no s’està mai de recordar que, sobretot, es considera mestre.

En Ramon arriba puntual i carregat d’una bossa de llibres, d’aquells que són els tresors que va editar a l’època en que va dirigir Barcanova, Aura Comunicacions i Aliorna.

Ens asseiem i comencem a parlar com ho fan els amics, en conversa distesa i anant d’un tema a un altre. En Ramon és home cultivat, viatjat, amb una memòria increïble per recordar llocs, noms i anècdotes personals. Els que estem escoltant les seves vivències i, sobretot, els seus projectes futurs, ens sorprèn i ens meravella com ha anat ideant, gestionant i duent a terme les propostes més inversemblants, des de les exposicions —com la dels objectes impossibles— fins al darrer itinerari poètic que segueix el camí de les Fonts a Peramola.

Estic molt content perquè ha comptat amb mi per acompanyar-lo en un parell de projectes (encara secrets) que em farà il·lusió compartir en aquest blog més endavant.

Ara, perquè us en feu una idea de les coses que fa, només tres exemples de les accions properes durant el mes de novembre.    

El dia 5 de novembre a les 19:00 hores, a l’Hospitalet, a l’Auditori Barradas, inaugura l’exposició, inclosa en el Festival Acròbates, ABECEDARI Solidari, un homenatge a Miquel Martí i Pol per part de diferents artistes i escriptors que s’han inspirat en els haikus escrits pel poeta en un llibre ideat, maquetat i editat per en Ramon. Allà hi serem, per fer-li costat. Podeu veure la informació a:

http://www.auditoribarradas.cat/detallAgenda.aspx?101ly2qazAfSavi6vUMcDOwZCVDMhQJFodXUTnrLs1ppzQ0yPxwEMkwv2AjBFimpR3Qx

El 20, a les 11 del matí, a Roda de Ter, amb motiu de les Jornades Miquel Martí Pol, al teatre Eliseu, la companyia Cacauet Teatre presenta un espectacle de petit format amb titelles i música en directe sobre el conte «El conillet que volia pa de pessic» i altres textos d’en Ramon Besora. Per a públic familiar. Ho podeu veure a

Espectacle «El conillet que volia pa de pessic». Amb la presència de l’autor Ramon Besora

I encara el dissabte 27 a Peramola, una visita guiada pel mateix Ramon a la Passejada literària pel camí de les Fonts. Es tracta d’una activitat adreçada als mestres de l’Alt Urgell. N’informarem en el seu moment perquè és molt probable que també estiguem allà.

Ah! I entretant va publicant llibres de poesia per a infants. El darrer es diu «Les oques van descalces» i va acompanyat d’unes boniques il·lustracions de la Natasha Domanova. La gracia d’aquest poemari, a banda dels textos, és que al final hi ha uns codis QR amb els poemes cantats per diverses veus i també hi ha les partitures per si us animeu a cantar amb els vostres fills o alumnes. El llibre conté 13 poemes i 9 endevinalles.

Un poema, per exemple, és aquest:

I una endevinalla:

LES DADES:

Títol: Les oques van descalces

Autor: Ramon Besora

Il·lustadora: Natasha Domanova

Editorial: Edebé

Pàgines 48

Recomanat per a cicle infantil

by

Un final inesperat, amb un llop que no és el que sembla

«Un final inesperat» comença amb la imatge d’un prat ple d’ovelles menjant herba, tranquil·les, el cel amb núvols blancs i tot molt bucòlic. A la portada hem vist la imatge d’un llop que ens mira directament als ulls darrera el teló d’un escenari i ja sabem que segurament ronda pels voltants atent a aparèixer d’un moment a l’altre per cruspir-se alguna ovelleta. Bé, sempre és així en els contes de llops.

En aquest cas, però, les ovelles tenen qui les defensi: La SUPEROVELLA! Una superheroïna que les organitza perquè el llop no hi pugui fer res contra elles. Quan ja estan preparades per fer front al llop, aquest no apareix.

Té una altra manera d’actuar ben curiosa. La Superovella va a buscar-lo i se’l troba estirat, dormint. Vaja, quin contratemps! A moltes històries —sobretot a les de llops—hi ha un contrari, algú que crea el conflicte. En aquest cas, sembla que el llop no està disposat a ser novament el dolent de la pel·lícula, o millor de l’obra de teatre, perquè el que estan fent és representar una obra, segons veiem pels detalls dels decorats amb rodes, per exemple.

De sobte apareix la Caputxeta Vermella que el reclama i, més tard, encara els Tres Porquets. Tots estan molt enfadats en veure el llop fent el dropo i negant-se a participar de les seves aventures.

Estem davant d’un relat que juga amb personatges coneguts i que ens fa creure que assistim a una història amb moralitat on el llop, finalment, serà diferent. Per moments, ens recorda aquelles històries que acaben amb el llop integrat a la societat, un llop bo i amable. Però només es un miratge? Alerta! Cal seguir llegint per veure com acaba…

Un àlbum amb format horitzontal amb indicadors que ens fan la sensació d’estar davant d’un escenari teatral. Una història enginyosa, divertida i original adreçada a infants a partir de quatre anys. Les il·lustracions, força explícites, permeten a l’infant que encara no sap llegir seguir la història.

LES DADES:
Títol: Un final inesperat
Autor: Jérome Camil
Traductora: Maria Teresa Rivas
Editorial: Tramuntana
Pàgines: 48
Sant Feliu de Guíxols, 2020

 

by

«Pèl i plomes», el teatre de l’amistat

Soc seguidor de l’obra de la Kathrin Schärer des de l’extraordinari «Johanna en el tren», un àlbum que em va tenir molt de temps admirant la manera com estava relatat i la quantitat de detalls formidables que fan d’aquesta història un petit tresor. A la porqueta Johanna li van seguir altres llibres amb animals protagonistes. El seu estil és molt personal. Vam fer una entrada en aquest blog lloant les seves produccions. La podeu veure AQUÍ.

Però avui comentarem “Pèl i plomes”, un àlbum curiós perquè situa l’escenari en un teatre. És com el relat d’una obra de teatre i allò que passa abans i després darrera del teló.

Només obrir la primera pàgina, ens trobem que l’aventura ja ha començat. Un gos i una gallina comenten com estan de neguitosos perquè ells són els protagonistes de l’obra. Els veiem mirant cap a la platea per una escletxa del teló.

Unes pàgines després, amb el teló alçat, comença de debò el llibre i la representació teatral que ens parla d’una amistat especial. Veiem la gallina com fuig del corral a la recerca d’aventures i de tresors pirates. Veiem també el gos que, al seu torn, està buscant un amic especial, un amic gran, fort, intel·ligent i que li expliqui contes. La gallina decideix que ajudarà al gos a trobar el seu amic i prepara un pla… que no acaba de sortir tal com ella pensava.

I aquí es tanca el teló perquè s’arriba a la pausa de la mitja part.

Comença la segona amb els dos animals que han compartit diverses peripècies adonant-se que potser la gallina ja no vol trobar un tresor i el gos potser no sap exactament si li cal seguir buscant un amic.

Acaba la representació amb frase que diu que tenir un amic diferent és la millor cosa que ens pot passar. El gos i la gallina fan mutis i es tanca el teló. Aplaudiments.

A les dues darreres pàgines, els dos actors se’n van cap a casa comentant que sembla que al públic els ha agradat l’obra i que el teatre sovint és un reflex de la vida real.

Les il·lustracions són fantàstiques i els ulls no es poden apartar dels dos protagonistes. Hi ha pocs detalls que destorbin i es respira un ambient càlid i amb un humor fi que es d’agrair.

Si el podeu llegir amb els vostres alumnes, notareu com us el tornen a demanar perquè explica perfectament què vol dir l’amistat i, a més, durant el relat gaudiran dels moments melancòlics i tristos i d’altres més alegres i esbojarrats. En acabar, deixeu-los que dibuixin els seus propis animals i els donin vida.

La fitxa que han preparat els de l’editorial Takatuka, la podeu veure AQUÍ

Lectura recomanada a partir de 6 anys

LES DADES
Títol: Pèl i plomes
Autor: Lorenz Pauli
Il·lustradora: Kathrin Schärer
Traductora: Anna Soler Horta
Editorial: Takatuka
Pàgines: 40
Barcelona, 2020

by

En Daniel, un mestre bibliotecari a Tailàndia

Acabo de llegir l’entrevista que li han fet al company i amic Daniel Becerra. Ens veiem poc, tot just quan es deixa caure per Barcelona uns dies i podem coincidir per caminar-nos els carrers i visitar alguna llibreria. He perdut la noció del temps que fa que va decidir emprendre l’aventura d’anar a fer de mestre i bibliotecari escolar lluny d’aquí. Seguia el seu instint i el va trobar en les places que ofereixen les Escoles Internacionals on és obligat disposar de bibliotecari.

I se’n va anar a Changchun, al nord de la Xina. Després el seu camí va passar a zones més càlides i va treballar al Japó i al sud de la Xina. Ara està a Tailàndia i continua perseguint amb afany els seus somnis. Durant aquest confinament ha obert un canal de youtube
on presenta contes teatralitzats (Teatrical Storytelling) (https://www.youtube.com/user/lachistera1) però de moment no s’hi pot dedicar gaire perquè altres feines el tenen ocupat.

Una de les coses que fa i que més admiro són els seus espectacles de titelles i de pallassos freelance, a manera d’oenegé, una mena de “pallasos sense fronteres” format per ell sol. Va als hospitals i ofereix els seus serveis per entretenir als infants. Gran Daniel!

Ahir vaig poder llegir l’entrevista que li han fet al blog DREAM LIFE: How to Create a Career as a Professional Clown – Follow Daniels passion projects and his life as a performance artist (Com fer carrera com a pallasso professional: segueix els apassionants projectes d’en Daniel i la seva vida com a artista) i us la vull compartir perquè potser no us arriba per cap altre canal. Si li voleu fer una ullada, cliqueu a:
https://cmdreamlife.com/2020/05/professional-clowning-how-did-daniel-create-a-career-as-a-performance-artist/

by

Arriba Món Llibre, el Sant Jordi dels infants!

il·lustració d’Eva Armisen

El gran festival literari per a nenes i nens arriba aquest any una mica abans. Imagino que per la coincidència de dates amb la Setmana Santa.  Serà el cap de setmana del 6 i el 7 d’abril, a Barcelona (CCCB, MACBA i els seus espais exteriors). Hi haurà un munt d’activitats al voltant de la lectura i els libres. Tallers, contacontes, teatre, cinema, jocs, presentacions, debats, etc.

Val molt la pena fer-hi una ullada al web i proveir-se d’una llibreta i paper per anar seleccionant allò que més us interessi de veure. Tot no ho podreu abastar. Esteu avisats!

El Món Llibre és una cita imprescindible i val pena desplaçar-se fins a Barcelona per viure’l.

Tota la informació (notícies, plànol de situació, programa detallat, horaris, etc)  a http://lameva.barcelona.cat/monllibre/ca/mon-llibre-2019

Allà ens hi veurem!

Pinotxo