Les faules són un gènere literari molt antic que conserva, encara, la força de la seva imaginació i la possibilitat d’extreure’n un ensenyament. Normalment són peces breus que les fan ideals per començar o cloure una sessió de contes. Isop, Fedre, però sobretot, La Fontaine, han estat els grans mestres d’aquest gènere en el que els personatges són animals que posen l’accent en alguna qualitat, virtut o vici humà, per oferir-nos una moralitat que ens fa reflexionar en com som les persones.
L’editorial Eumo, adscrita a la Universitat de Vic, que normalment publica textos pedagògics, també té una col·lecció que anomenen Contes. Dins d’aquesta col·lecció acaben de presentar un recull de faules. De la mà de la Maica Bernal i la Carme Rubio, dues excel·lents professores de l’escola de mestres de la UVIC, amb qui he tingut la sort i el plaer de compartir algunes aventures relacionades amb la literatura infantil i l’educació, ens ofereixen aquestes Faules de sempre i altres contes d’animals.
Algunes de les faules són abastament conegudes, com és el cas de La tortuga i els dos ànecs, adaptació lliure d’una faula de La Fontaine però n’hi ha d’altres que provenen de la tradició búlgara, sarda o italiana i, de ben segur, ens sorprendran.
A la promoció que fa l’editorial podem llegir: Aquest llibre ens porta al món fantàstic de gallines més astutes que una guilla, formigues eixerides, ratolins presumits i óssos gemegaires. En comptes de comportar-se com el que són, aquests animals actuen com les persones. I ens mostren, amb humor i murrieria, tots els defectes humans.
Les faules s’acompanyen d’unes il·lustracions de la Laura Reixach, que usa els colors càlids i terrosos per donar-li un aire més proper i alguns dels animals els humanitza amb petits detalls de peces de roba (bufandes, camises, etc..). Una il·lustració clàssica i elegant.
L’edició està cuidada, amb lletra de cos generós i paper del bo, que fan d’aquest llibre un objecte delicat que caldria incloure en la carta als Reis.
Amb la col·laboració del servei de biblioteques de L’Hospitalet han organitzat una presentació a la biblioteca Tecla Sala. M’han convidat i ja he començat a preparar la narració d’una d’aquestes faules, tal com faran les autores. Crec que pot ser una presentació diferent, a la que hi esteu convidats, faltaria més!
El fliyer que anuncia la presentació és el següent:
Aprofito per citar les tres darreres novetats de la col·lecció Contes, relacionades amb la cultura popular i les nostres tradicions:
Busquem l’home dels nassos
Pilarín Bayés | Adelina Palacín | Assumpta Verdaguer
Dins la col·lecció En Pau i la Laia, que ja deu anar al voltant dels quaranta títol de la sèrie, aquest home dels nassos, que té tants nassos com dies té l’any, es passeja per pobles i ciutats cada 31 de desembre. En Pau i la Laia el volen veure de totes passades, però comença a nevar i es fa difícil circular pel país. Aconseguiran de veure’l, malgrat tot?
Fem el pessebre d’Eva Santana Bigas
Avui la Maria s’ha posat a fer el pessebre. Ho té tot a punt: la molsa, el bou i la mula, el nen Jesús, un caganer, fins i tot un dimoni! Què seria un Nadal sense pessebre! I un pessebre sense neu?
On ha anat el tió? d’Eva Santana Bigas
On ha anat el tió? S’ha escapat de casa? Aquest matí, en Pau s’ha endut un bon ensurt quan ha vist que no hi era.
He conegut a la Rebeca Luciani. Ahir, 27 d’octubre, va presentar el seu darrer treball “Animales que hacen cosas en silencio” sobre un text de la Lolita Bosch, també present a l’acte que va conduir la Cristina Concellón de l’editorial Kalandraka.
La trobada va ser a la llibreria Abracadabra de Barcelona, amb un bon grapat d’amics i coneguts de les autores, i un ambient alegre i còmplice que fa que sempre sigui un goig visitar aquest espai únic.
De la Rebeca Luciani tinc un parell de records. Un, llunyà, de fa nou anys quan es va publicar El somriure de la Daniela, un àlbum del que vaig tenir la sort de seguir de ben a prop el procés de traducció al català. I el segon record, més recent, de fa tres cursos quan a l’escola vam gaudir moltíssim del conte El baile de la taràntula l’any que vam dedicar a la música. El baile de la taràntula ens va servir per conèixer i practicar amb els infants alguns passos de “la tarantel·la” napolitana. Ambdós llibres els conservo a la prestatgeria dels “llibres estimats”.
A la Rebeca no li agrada gaire que expliquem els seus mèrits però alguna dada sí que hem d’aportar, no?
Va néixer a La Plata, Argentina, on va estudiar dibuix i pintura a l’Escola de Belles Arts de la Universitat Nacional. L’any 2000 va viatjar a Barcelona, on s’hi ha quedat fins ara i on ha il·lustrat la majoria de les seves obres de literatura infantil. També ha fet diversos cursos de formació artística i tallers d’il·lustració.
La seva obra ha estat reconeguda amb diversos premis, alguns de realment importants com el el White Ravens International.
Allò que destaca de les seves il·lustracions és el seu estil ple de color, amb una paleta cromàtica amplia i càlida. Les seves figures són sempre molt vitals i traspuen sentiments molt potents.
La tècnica que empra habitualment és la tradicional: dibuixa amb llapis, pinta amb acrílics i, de vegades, també hi afegeix algun petit element enganxat. En aquest llibre d’“Animales…” es nota la presència del grafit. Normalment digitalitza les il·lustracions i, abans de lliurar-les a l’editorial, les millora amb alguns retocs fets a l’ordinador.
El llibre Animales que hacen coses en silencio és un text molt poètic que va encadenant situacions en les que els animals en són els protagonistes. No sé ben bé com classificar-lo, encara, perquè la primera lectura m’ha deixat “tocat” i el deixaré reposar uns dies abans de tornar-lo a agafar. He notat certa tristesa (¡Huy! Una punzada de tristeza en el centro de la panza. Como si un arco hubiera hecho diana) però també, encara que sembli contradictori, uns sentiments de vitalitat i unes ganes d’acompanyar als personatges que caminen pel poema, com la tortuga que es va perdre, el pop que es desplaça sobre la catifa d’eriçons de mar, els gats patinadors, les formigues constructores de paraigües, els dofins que es van empassar les grues de les ciutats dels nans de les platges rocalloses, etc.
Al web de Kalandraka podem llegir: “Animales que hacen cosas en silencio” no es un poemario al uso; es una colección de atractivas imágenes, una montaña rusa de emociones, una serie de reflexiones cotidianas que se desarrollan en un paisaje surrealista donde todo puede suceder. Se trata de un largo y un divertido poema que invita a la lectura en voz alta para así degustar mejor su sonoridad; un canto a la libertad creativa -tanto a nivel formal como estético que rezuma aromas mexicanos. Esta amplia composición de verso libre y lectura vertical se desarrolla sin solución de continuidad; la parte literaria es un todo. Una voz omnisciente interactúa con un amplio elenco de animales -desde hormigas a ranas, pasando por gatos o pájaros- al margen de estereotipos poéticos, e invita a la complicidad de los lectores: “¿Y tú? ¿Ya volaste?”. Lolita Bosch juega con el lenguaje metafórico, proyectando hermosas y rotundas imágenes. Las enumeraciones y repeticiones, los juegos tipográficos y las onomatopeyas, refuerzan el caràcter lúdico y transgresor de la obra: pensamientos en voz alta convertidos en auténtico lirismo. Las ilustraciones de Rebeca Luciani aportan la armonía estètica y potencian la creatividad de la obra literaria: levedad, verticalidad, dimensión onírica, ensoñación y saturación cromática son algunes cualidades de este trabajo artístico, elaborado con la técnica del grafito y las anilinas, donde también destaca el protagonismo de la naturaleza.”
Aquest poemari és per alumnes grans. Per a l’educació secundària o per al cicle superior (si el mestre fa un bon acompanyament, és clar!)
A la presentació van explicar molt bé el perquè del format del llibre, però no em van convèncer. M’hagués agradat un format més generós que no tallés les imatges per la meitat, a l’estil d’altres obres que la Faktoría ha editat. La limitació que imposa encabir un text en una col·lecció té aquestes coses.
Algunes imatges de la presentació del llibre, a continuació:
Altres llibres il·lustrats per la Rebeca Luciani: Mishiyu és un nen orfe que viu amb por però alhora amb esperança la seva adopció. La commovedora història del nen s’entrellaça amb l’emoció continguda de la dona que decideix adoptar-lo, fins que finalment tots dos es reconeixen com a mare i fill. Kiwi. Un dia el Ratolí li va explicar una cosa sorprenent al Kiwi: «He sentit a dir que ets un ocell.» «Un ocell?», es va estranyar el Kiwi. «Com vols que sigui un ocell si no tinc plomes ni tampoc unes ales grans, no puc volar, el meu pèl punxa i tinc un bec llarg i bigotut…?» Un conte que ens parla de les diferències. El baile de la tarántula. En alguns llocs del sud d’Europa podria succeir que et piqués una taràntula. En aquest moment quedaves atarantat i només hi havia una manera de treure el verí de l’aranya: amb la música i el ball. Dimitri és un titella. Uns fils li mouen el cos de manera graciosa. Però, com tots els titelles, és manipulat…Les seves actuacions no li fan ni fred ni calor. No l’amoïna l’obscuritat del bagul on descansa. Mai no sent la mossegada de la soledat ni l’espurneig de l’alegria… Fins que un dia es deslliura dels fils que li lliguen l’ànima… La nube de Martín
Soy Martín, tengo una gata, un ojo de cada color y una nube. Me subo a ella todos los días, por la mañana, por la tarde o por la noche. No importa que esté en la cama, en el parque o en el metro. A veces, paso mucho tiempo en ella; otras, un poco menos. Da igual que llueva, nieve, haga sol o sople el viento. Estoy encantado con mi nube; aunque no les gusta a todos… El somriure de la Daniela
El somriure d’aquest conte te ales i vola d’un cor a l’altre, alhora que desprèn optimisme i alegria a tothom que estigui trist o decaigut… És un somriure contagiós.
Altres llibres de la Rebeca Luciani:
“Cachtánka”. Text de Chekhov . Globo Ed. 2013
“What’s the color of love?”. Text de Fatima Sharafeddine. Kalimat Ed. 2013
“Diáfana”. Text de Celso Sisto. Scipione Ed. 2011
“Vivir es fácil”. Poemes de Gabriel Celaya. Edelvives Ed. 2011
“La princesa malalta”. Text de Carme Bernal i Carme Rubio. Publicacions L’Abadia de Montserrat Ed. 2010
“Una puerta bajo la almohada”. Text d’Eulalia Canal. Baula Ed. 2009
“Canciones y palabras de otro cantar”. Text de Juan Carlos Martín. Edelvives Ed. 2009
“Carnaval”. Text de Javier Sobrino. La Galera Ed. 2008
“25 cuentos populares de Europa”. Textos de Michi Strausfeld and Ramon Besora. Siruela-Aura Ed. 2006
Més informació al web de la il·lustradora, clicantAQUÍ.
A Espanya s’editen, actualment, més de seixanta mil llibres anuals (68.378 l’any 2014). D’aquests prop de 70.000 títols, el 12% són de literatura infantil (8.400 títols cada any). Només a Espanya. I una bona part d’aquests 8400 estan il·lustrats. És una bona notícia per als lectors i per als il·lustradors, i és una tendència que va creixent poc a poc des que es tenen dades fiables.
Davant d’aquesta allau de títols ens trobem que no sabem ben bé per on començar a triar i llavors hem d’anar a demanar ajuda als llibreters de confiança, als especialistes que fan ressenyes en determinades revistes o deixar-nos guiar pel nostre instint i/o experiència.
En aquesta secció hem anant comentant els treballs d’alguns grans autors, des d’Emily Gravett, que va ser la primera, passant per noms consagrats com Jutta Bauer, Anthony Browne o Roberto Innocenti i descobrint a Melánie Rutten o Anna Laura Cantone, entre d’altres.
He tingut la sort de conèixer personalment a alguna d’aquestes persones però mai m’havia passat el que ara us explicaré i que em servirà per introduir a la il·lustradora d’aquest mes. Amb la gent amable, la bona gent de Cruïlla, estem treballant sobre un projecte que, si tot va com ha d’anar, veurà la llum el 2016. Són sis contes que hem escrit conjuntament amb l’Andrea Pozo, sota la supervisió de l’editora Núria Hervada. Quan vam tenir els contes més o menys acabats ens van presentar la persona que, segons l’editorial, tenia el millor perfil com a il·lustradora. Es tractava de la Màriam Ben-Arab i vam quedar un dia amb ella per fer una sessió de treball, una mena de brainstorming per acabar de polir i fer-li avinent com estava enfocada la sèrie. La Màriam ens va passar alguns esbossos del que havia interpretat i imaginat i els ulls se’ns van posar com a taronges. Una divinitat, ho podeu creure!
De camí a casa, vaig fer una parada obligatòria a la llibreria a comprar alguns dels llibres de la Màriam i a intentar entendre el seu estil, perquè té una varietat de registres que fa difícil dir si s’assembla a la Cristina Losantos (que sí, de vegades!), ens recorda a l’Oliver Jeffers (que també!), ens evoca Luke Pearson (força!) però sobretot ens recorda als camaleons, aquelles bestioles capaces d’adaptar-se a l’entorn (llegiu, capaces d’entendre el text, pescar la idea i aportar els colors, les perspectives, els moviments, etc., tot el necessari per transmetre les emocions que multipliquin l’aventura). Com molts dels il·lustradors les primeres idees les treballa a llapis i després les escaneja i continua polint la composició en pantalla. Però també podem veure que alguns dels seus treballs empren tècniques més convencionals com els llapis de colors o els acrílics.
La Màriam de seguida es va entusiasmar amb el projecte (cerc que s’apassiona fàcilment) i vull compartir en aquest blog el poc que conec d’ella. (bàsicament informació que podeu trobar al seu webhttp://www.mariambenarab.com/ i al seu blog https://mariambenarab.wordpress.com/ d’on he manllevat algunes de les imatges que us mostro.
La Màriam Ben-Arab va néixer l’any 1983 a la Roca i va estudiar Belles Arts a la Universitat de Barcelona i també a la Llotja. S’ha especialitzat en il·lustració infantil i juvenil. Ha publicat diversos àlbums il·lustrats a nivell nacional i internacional i col·labora en diverses revistes infantils amb els seus dibuixos i còmics.
Ha il·lustrat, per exemple, els llibres infantils La llegenda de Sant Jordi (Empúries) i Opa ist überall (Edelkids, Hamburg), Endevinalles per jugar i Refranys per jugar (Vox). També ha il·lustrat Politik, una novel·la gràfica escrita per Emma Reverter i publicada per Roca Editorial.
Hi col·labora amb editorials com Ara Llibres, Barcanova, Casals, La Galera, Larousse, Teide i amb les revistes infantils Cavall Fort, El Tatano i Súpers! El 2009 va quedar finalista del Premi de Còmic Cavall Fort.
Imatge revista El Tatano
El jardí de les emocions
El vestit nou de l’emperador
D’entre els seus treballs en destaco: Endevina quantes endevinalles endevinaràs, escrit per Nathalie Pons, ens presenta un seguit d’endevinalles i jocs de paraules que ens ajuden a enriquir el vocabulari. En els seus dibuixos introdueix algunes pistes per trobar les solucions. La llegenda de Sant Jordi, un conte que explica la coneguda llegenda però des d’un punt d vista una mica especial. El meu primer llibre de la mona és un conte en cartoné, adreçat als infants més petits Quin estiu! : diari de les meves vacances, escrit per l’Àngels Farré és com una mena de diari on els infants poden escriure els coses que els hi passen durant l’estiu. A més d’espais per escriure, també n’hi ha per enganxar fotos i, al final, una capseta per muntar i desar-hi els records de l’estiu. Xiroi, el meu amic núvol, d’en Carles Sala, explica la història de la Berta que, una tarda de divendres, va amb la seva germana gran al parc. Però tots els seus amics han marxat de cap de setmana. Seu tota sola a l’ombra d’un núvol i sent una veu que la saluda. Mira al seu voltant, però no hi ha ningú. Aixeca el cap, i només hi ha un nuvolet petit que li fa ombra i sembla que l’estigui mirant a ella. Pot ser que hagi estat el núvol? El misteri del caganer d’Antoni Dalmases presenta una situació en la qual els personatges del pessebre estan enfadats per la pudor que desprèn el caganer.
També ha publicat alguns contes a d’altres països que no estan traduïts a casa nostra. En destaco Dave the Dinosaur , una historia adreçada a infants de cicle infantil i inicial, que planteja els terribles hàbits alimentaris del dinosaure però en clau humorística i divertida. Tracta de potenciar l’alimentació saludable.
I els tres llibres de la col·lecció d’educació emocional “El jardín de las emociones” amb textos d’Eulàlia Canal. Són preciosos!
El día en que Qanik rompió el hielo. Una noche muy oscura. Niebla en el bosque de los renos.
M’agrada compartir experiències amb els grups de pares i mares interessants en l’educació literària dels seus fills. M’agrada conversar amb ells de lectures que conviden a la reflexió i al creixement dels infants.
Ahir vaig tenir el plaer de tornar a la meva escola, al lloc on durant trenta nou anys com a docent he viscut els moments més plens i meravellosos de la meva vida professional.
A la trobada hi van assistir un grup de pares i mares i també alguns dels companys mestres.
Em van convidar a parlar de llibres però, com sol passar vam acabar conversant d’educació, del futur, d’il·lustradors, de traductors, d’editors i de tot allò que envolta el món fascinant de la literatura infantil i juvenil. Vam riure força, vam prendre un cafè i unes galetes i el temps se’ns va passar volant.
És en aquestes trobades on m’adono del que realment preocupa als pares i mares i em serveix per relativitzar les investigacions (poc positives) que sovint llegeixo a la premsa especialitzada sobre com està la situació actual respecte als hàbits lectors.
Normalment hi vaig amb un guionet preparat i uns quants llibres que em serveixen per exemplificar el que comentem. Això ajuda bastant. Com que comprovo que en aquest blog mai us he parlat d’un document que és força útil per a les famílies us passo l’enllaç perquè el pugueu descarregar. Es diu “El mètode definitiu per tenir fills lectors” (Consells i receptes miraculoses que garanteixen l’èxit escolar). L’ha escrit en Joan Carles Girbés i l’edita la Fundació Jaume Bofill. Només cal que cliqueu a EL MÈTODE DEFINITIU PER TENIR FILLS LECTORS
Les fotografies que acompanyen aquest escrit estan fetes amb un telèfon mòbil. La seva qualitat no és la millor però us poden ajudar a viure el que us he comentat.
Com cada any, aprofitem l’arribada de la Diada de Sant Jordi per recomanar unes bones lectures, d’entre les novetats que s’han editat els darrers mesos. Són deu per a cada cicle. Desitjo que us faci servei.
El tríptic que es repartirà als alumnes de l’escola el podeu descarregar clicant a Lectures recomanades Sant Jordi 2015 (format word) o en format pdf.
Bona lectura!
Cicle Infantil
¡Que viene el lobo!
Cédric Ramadier. Lóguez
El Mensajero del rey
Jutta Bauer. Lóguez
Jo no he sigut
Oliver jeffers. Andana
Feliu, rei de les ovelles
Olivier Tallec. Animallibres
El gato de Matilda
Emily Gravertt. Picarona
El oro de la liebre
Martin Baltscheit. Lóguez
Lola i Peret Tooodo el día en el circo
Imapla
Océano Travesía
El oso cazamariposas
Susanna Isern. OQO
El álbum de Adela
Claude Ponti. Lata de sal
La selva d’en Miquelet
Joaquim Carbó. Baula
Cicle Inicial
L’odissea de sant Jordi
Gerard Quintana. Cruïlla
La muntanya de llibres més alta del món
Rocío Bonilla. Animallibres
El rei de la casa
Marta Altés. Blackie Books
Per qué la senyora M. es va tornar tan malcarada…
Sonja Bougaeva. Takatuka
La Lluna i l’habitació blava
Magdalena Guirao
Corimbo
Les tres princeses pàl·lides
María José Martin. Kalandraka
Erik el constructor de sueños
Kike Gómez. Bululú
Feliz feroz
El hematocrítico. Anaya
El señor Tigre se vuelve salvaje
Peter Brown
Océano Travesía
Si vols veure una balena
Julie Fogliano. Andana
Cicle Mitjà
El cas Go
Care Santos. Edebé
La botiga de mascotes extraordinàries
Rubèn Montañá. Barcanova
Polvo de roca
Nono Granero. A buen paso
No puedo dormir
Stein Erik Lunde. BFE
Tan petita i ja saps…
Maria-Mercè Marçal. Andana
Imagina
Aaron Becker. Kokoro
Un trocito de horizonte
Arturo Abad & Miguel Cerro
OQO
No hay nadie enfadado?
Toon Tellegen. Edelvives
Desde los ojos de Lucas
Juan Carlos Quezadas. A buen paso
La piscina
Ji Hyeon Lee. Barbara Fiore Editora
Cicle Superior
Catherine
Patrick Modiano. Blackie Books
Un amic excepcional
David Walliams. Montena
¡Al agua!
Txani Rodríguez. Saure
Els xiquets de la gorra
Enric Lluch. Bullent
Missió secreta al Museu d’Art
Amàlia Mora. Cruïlla
Jo que vaig dormir amb lleons
Laia Longan. Animallibres
Hachiko. El gos que esperaba
Lluis Prats. La Galera
Ara tornem, hem anar un momentet a l’Àfrica
Oliver Scherz. Cruïlla
Lindbergh. La increible aventura de un ratón volador
Torben Kuhlmann. Juventud
El cap de setmana vinent (18 i 19 d’abril) torna Món Llibre, el festival de literatura per a nens i nenes que fa onze anys que s’organitza. Enguany amb més de 100 activitats singulars i divertides concebudes per apropar els llibres als més petits amb la voluntat de despertar-los o fer créixer el gust per la lectura. Més de 40 editorials de literatura infantil i juvenil se sumen a aquesta iniciativa pionera que compta també amb la col·laboració de les biblioteques barcelonines, els espais del CCCB i el MACBA que obren les seves portes per l’ocasió.
Món Llibre d’enguany, ha volgut dirigir la mirada especialment cap els nens i nenes de 8 a 13 anys habilitant un espai d’ús exclusiu per a ells, l’Espai dels Grans, on s’organitzaran diverses activitats centrades en la popular obra de Lewis Carroll Alícia al país de les meravelles. Els més petits també gaudiran d’un espai per a ells, on podran, entre altres coses, sentir cançons de bressol en diferents llengües, mentre que els lectors i lectores empedreïts podran, literalment, instal·lar-se al cel i gaudir del plaer de la lectura en una biblioteca plena de núvols. Una altra novetat d’enguany és la flamant MónLlibreria, un nou espai ubicat a la Plaça dels Àngels que acull al voltant d’una desena de llibreries amb una secció permanent de literatura infantil i juvenil, on podran comprar-se llibres, seguint els consells del seu personal.
He tret la informació del web de MónLllibre, on podreu consultar totes les activitats, programació, espectacles i novetats:
La Ventafocs és el conte popular més conegut arreu del món. Se’n poden trobar més de tres-centes versions diferents i depenent del lloc i del temps hi passen diverses peripècies. Una cosa semblant passa amb altres contes tradicionals. A casa nostra tenim una llegenda molt coneguda, la del cavaller Sant Jordi i nombrosos autors hi han afegit variables amb més o menys encert. Hem conegut la versió d’en Josep-Francesc Delgado amb les imatges esfereïdores d’en Roger Olmos, l’hem vist acompanyant les Tres Bessones i també hem conegut la història contada pel mateix drac. I moltes més.
S’ha presentat una nova versió. L’editorial Cruïlla ha fet una bonica edició i ha preparat un parell de presentacions, una a la FNAC de Barcelona i una altra (el 27 de març) a Girona.
Vaig assistir a la presentació de Barcelona i vaig quedar content de com ho havien preparat tot: Una sala acollidora, punts de lectura, xapes gegants, la presència l’autor i la il·lustradora, un powerpoint amb les imatges, la presentació a càrrec de la Clara de l’editorial… Un luxe, vaja!
El conte es titula L’odissea de sant Jordi i l’autor és en Gerard Quintana, més conegut per la seva faceta de cantant d’un grup de rock molt popular, els Sopa de cabra. La il·lustradora del conte és l’Anna Clariana, que fa temps que s’hi dedica a il·lustrar contes i potser heu vist els seus dibuixos en algun que altre llibre de text.
El seu blog: http://annaclariana.blogspot.com.es/
En aquesta versió es planteja un viatge iniciàtic on el llibre l’Odissea d’Homer té el seu protagonisme, les referències a alguns dels passatges són fàcilment identificables (els ciclops, les sirenes), i el protagonista aconsegueix vèncer els seus propis temors alhora que, com no pot ser d’altra manera, salvar la princesa i matar el drac (això sí, sense violència!).
Un valor afegit del conte és la cançó, interpretada pel mateix Quintana, i que es pot descarregar mitjançant un codi QR o una adreça electrònica.
Crec que la intenció de les persones que gestionen l’editorial Cruïlla han tingut un bon encert en intentar l’acotament del món cultural, musical en aquest cas, al món dels infants i la idea de sumar esforços en aplanar el camí per a un futur més sociable i més humà va en aquesta línia.
Si voleu llegir les primeres pàgines ho podeu fer clicant a PRIMERES PÀGINES
Un deixo amb unes imatges de la presentació.
L’il·lustrador del mes és en Mo Willems (nascut el febrer de febrer de 1968), conegut aquí, sobretot pel seu llibre “No deixis que el colom condueixi l’autobús!” que no hem deixat d’explicar-lo repetidament als alumnes de tres anys.
En Mo Willems va començar la seva carrera com a escriptor i presentador de televisió de programes tan conegudes com Barri Sèsam però ara mateix viu a Massachussets amb la seva dona i la seva filla, dedicat únicament a escriure i il·lustrar llibres infantils.
Explica que quan era petit i tenia 3 o 4 anys ja li agradava dibuixar i crear els seus propis personatges però quan veia que els adults elogiaven els deus dibuixos per cortesia quedava decebut. Això el va portar a dibuixar i escriure coses divertides. Si l’adult reia, volia dir que eren bones però si els comentaris eren de cortesia, sabia que la seva història era dolenta.
De gran, a Nova York, va començar la seva carrera com a escriptor i presentador del Barri Sèsam, i va obtenir sis premis Emmy entre el 1993 i el 2002. Durant aquest període també va escriure teatre i programes de ràdio.
Des del 2003, Willems ha estat autor de nombrosos llibres per a nens petits, molts dels quals han obtingut importants elogis de la crítica. Un dels llibres més bonics dels darrers deu anys és, sens dubte, No deixis que el colom condueixi l’autobús! i el personatge del colom s’ha fet molt popular entre la mainada. D’aquest colom, en Mo ha fet altres llibres però a casa nostra només s’ha editat “¡La paloma encuentra un hot dog!”
Als EUA es poden trobar els altres llibres d’en Willems, la majoria amb personatges animals (un elefant amistós i brut, un gat, un conill, etc.)
Segons conta ell mateix en diverses entrevistes:
Cada llibre és diferent, però en general comencen amb una cosa que em fa riure (una idea o personatge o situació o gargot o expressió), sempre una cosa divertida.
Després de fixar la idea, començo a explorar els personatges principals en un esforç per arribar a conèixer-los. Això és important perquè són els personatges els qui realment creen la història. Jo dibuixo o millor faig els gargots en diverses situacions i llocs, escric fragments de diàleg, etc. Aquest procés pot trigar des d’uns mesos fins a uns pocs anys.
Quan els gargots s’acumulen i començo a descobrir què suggereixen, els personatges s’afirmen i permetent que la història es desenvolupi ràpidament. Llavors vaig per feina i vaig acabant allò que s’assemblarà a les il·lustracions definitives. Decideixo si fer-ho amb ploma, llapis o pinzells. Penso en els fons i en els colors i també quina mida i forma han de tenir les pàgines… Aquí és on jugo amb diferents tipus de paper, tipus de llapis, tipus de pinzells, tipografia, etc… per intentar trobar l’estil que millor comuniqui la vida del personatge.
L’única regla que em proposo abans de començar és que l’estrella de cada llibre ha de ser dissenyada de tal manera que qualsevol persona la pugui dibuixar. Així, dedico el meu temps a intentar fer els meus dibuixos més simples, més senzills i més fàcils.
Al nostre país només podem trobar tres llibres d’en Mo Willem.
Un és el meravellós No deixis que el colom condueixi l’autobús!
D’aquesta història s’han complert deu anys des de la seva publicació el 2004. El més impactant, a part de la història que fa petar de riure, és comprovar la reacció dels infants que miren el conte quan són interpel·lats pel colom. Veure com reconeixen les tàctiques que usa el colom per aconseguir pujar a l’autobús (la teva mare em deixaria, et donaré uns caramels, no ho sabrà ningú, etc…) i discutir-ho amb ells és un moment realment deliciós.
També està molt bé el treball sobre els fons (o millor, sobre l’absència total de fons, només insinuat mitjançant les ombres dels personatges) i la tipografia.
¡La paloma encuentra un hot dog!
Explica que, de vegades, cal compartir les coses. El colom ho aprèn en aquest àlbum molt enginyós i divertit amb la presencia d’un aneguet encuriosit pel hot dog del colom.
Comença així:
-¡Ohhhh! ¡Un hot dog! -¡Rico! ¡Rico! ¡Rico! -Aaaaaaahhhh… -¿Puedo ayudarte en algo? -¿Es eso un hot dog? -No es un hot dog; es mi hot dog
Tengo pis
Un llibre per als més menuts que explica les sensacions que experimenten els nens quan tenen ganes d’anar al lavabo. Ve a ser com un manual d’instruccions, però molt divertit.
Un deixo parell de videos interessants. El primer, sobre el fantàstic llibre del colom i l’autobús. El segon, una bonica entrevista que li van fer a la NBC. Que ho disfruteu!
Aquesta setmana, en Tomi Ungerer celebra els seus 83 anys (el 28 de novembre). En Tomi Ungerer és un autor-il·lustrador de literatura infantil amb una producció enorme de títols. Pel boc gros, en més de cinquanta anys de dedicació, ha fet entre 30.000 i 40.000 dibuixos, ha publicat cent cinquanta llibres infantils i s’ha expressat amb tècniques i gèneres diversos. Això sí, sempre amatent a reflectir en la seva obra la societat que l’ha envoltat, els personatges del seu temps i afirmant sempre que els infants necessiten la veritat.
Jean Thomas Ungerer, conegut com a Tomi Ungerer va néixer a Estrasburg l’any 1931. Va quedar orfe de pare als quatre anys i es va instal·lar amb la seva mare a la casa dels avis a Colmar, un poblet proper a Estrasburg. L’ocupació nazi d’Alsàcia el va enganxar en plena edat escolar i patí la forta germanització imposada pels ocupants, cosa que provocà, un cop es capgirà la situació, un fracàs escolar darrere l’altre.
Durant la seva adolescència i joventut va fer diversos viatges. Així, a l’edat de quinze anys es va embarcar en un vaixell de vela i va recórrer la costa francesa. Als vint anys, fent autostop va arribar a Lapònia i als vint-i-dos va començar a estudiar arts decoratives (però va ser expulsat per indisciplina). Va continuar viatjant. Els anys 1954 i1955 va recórrer Islàndia, Noruega, Grècia i Iugoslàvia, sempre fent autostop o com a mariner en un vaixell.
El 1956 va fer el salt a Nova York, on va començar a publicar llibres per a infants, 90 llibres en 10 anys. Això ho va compaginar amb una tasca de publicista i cartellista, destacant els que va fer contra la Guerra del Vietnam. Posteriorment es va instal·lar a Nova Escòcia i el 1975 va fer la primera donació de la seva obra i la seva col•lecció de joguines a la ciutat d’Estrasburg.
La seva tècnica bàsica és la tinta aplicada amb ploma. Empra línies negres però també hi afegeix una toc de color. El seu estil ha evolucionat amb el temps: dels primers dibuixos més incisius i aguts va anar passant a unes formes més suaus i arrodonides.
A la seva obra, traduïda a més de 20 idiomes, podem veure com es mostra com a pacifista compromès, una mica subversiu, humorístic, amb tocs d’absurditat i provocació.
El 1998, va rebre, per tot el seu treball, el més alt honor per a un autor-il·lustrador de llibres per a nens: el prestigiós Premi Hans Christian Andersen.
D’entre els seus llibres en destaquem els següents:
El primer llibre Va aparèixer l’any 1957, quan feia pocs mesos que havia arribar a Nova York. The Mellops Go Flying (Los Melops se lanzan a volar, editat en castellà per Alfaguara), el primer volum de les aventures d’una família de porquets. Com que són un porquets humanitzats, així Ungerer es situa directament en la línia que havia encetat Beatrix Potter, recuperant l’esperit de les velles faules de La Fontaine. Aquest primer llibre no va estar exempt d’alguna queixa de les feministes que veien en la senyora Melops un estereotip de la dona tradicionalment lligada a la cuina i les tasques domèstiques. Els Melops recorden molt les aventures de Babar, per com estan dibuixats, amblínies de traç lleuger i ambients afrancesats.
Cinc faules
Durant els anys seixanta apareixen cinc contes protagonitzats per animals: Críctor la boa constrictor, Adelaide la cangur, Emil el pop, Rufus el ratpenat i Orlando, el voltor. Són cinc animals poc reconeguts i poc estimats pels infants. El que lliga aquests cinc animals és l’amistat que s’estableix entre ells i els homes, malgrat no siguin gaire benvinguts en el nostre món. Però són més humans que els propis humans.
La tècnica emprada evoluciona cap a una línia de colors més vius.
El tres bandits
El 1961 va aparèixer un àlbum que es convertiria en un clàssic: Els tres bandits. Per a molts de nosaltres, el millor dels llibres d’Ungerer i un àlbum imprescindible en qualsevol biblioteca escolar o personal.
El conte narra la història de la Úrsula, una entremaliada nena condemnada a anar a un orfenat, i que té la sort de trobar-se als tres bandits, quan passa pel camí que creua el bosc.
A la portada es veuen els capells dels bandolers i la seva ondulació ens recorda el famós quadre de Hokusai, La gran ona de Kanagawa. Tot el conte té un aire japonès, amb l’ús del color blaus d’alguns fons, les diagonals que estructures algunes planes i el vigor del traç de les línies negres.
Si voleu treballar aquest àlbum amb els vostres alumnes de cicle inicial, podeu clicar a: Fitxa Dossier del mestre Quadern alumne D’aquesta obra mestra se n’han fet diverses adaptacions al cinema i a l’animació. La més recent, i molt aconseguida és Les trois brigands, una producció alemanya de l’any 2007, de 80 minuts de durada i realitzada per Hayo Freitag.
El ogro de Zeralda
Publicat recentment en castellà i amb certa polèmica entre alguns mestres que el consideren poc correcte, El ogro de Zeralda segueix la línia argumental de Els tres bandits perquè es basa en la conversió del mal al bé gràcies a la influència d’una nena. Aquí es diu Zeralda (és el nom del camp algerià on Ungerer va fer el seu servei militar).
El conte narra com una nena sedueix a l’ogre que se la vol menjar, preparant-li un àpat deliciós. El ogro de Zeralda està molt ben escrit, té similituds amb contes tradicionals com El Petit Polzet, hi apareixen ogres (imatges antològiques) però el final és feliç i inesperat. Aquest és un llibre una mica massa acolorit, menys radical que Emile visualment. Destaca la portada, inquietant.
Ens va anar molt bé quan vam treballar a l’escola sobre alimentació, lligant-ho amb els llibres de cuina i les receptes.
Hombre luna
Aquest àlbum narra el malaguanyat viatge que Hombre Luna, habitant del nostre satèl·lit, realitza a la Terra per sortir del seu avorriment i gaudir de les mateixes diversions que contempla des de la seva talaia. El seu accidentat aterratge el converteix en un presoner, i després en un fugitiu de la justícia. Però en la seva fugida, i abans de tornar a la seva llar, Hombre Luna té l’oportunitat d’experimentar la llibertat, la bellesa i la bondat. Segon Ungerer, aquest home és una mica ell mateix, és a dir, una mica “llunàtic”. El llibre critica la injustícia, la intolerància i el militarisme. Quan va sortir aquest llibre, l’autor estava immers en la il·lustració d’una sèrie de cartells contra la guerra de Vietnam, la qual cosa li va suposar algun que altre problema amb l’FBI. Maurice Sendak va dir d’aquest llibre que era “el millor llibre de l’any”.
El sombrero
Un conte que explica les aventures d’en Benito Badoglio, un invàlid de guerra que no tenia ni un cèntim a la butxaca. Un dia, un barret que volava d’ací cap allà es va aturar sobre el seu cap pelat. En Benito aviat va descobrir que aquest barret era viu i que era un barret molt especial. Aquest és un dels pocs llibres que Ungerer situa en un lloc concret (Itàlia) i un temps determinat (segle XIX). Tot el conte està ple de detalls i al·lusions que els adults podem reconèixer, com les escales de la pel·lícula El acorazado Potemkin. El llibre critica l’exclusió, la pobresa i la guerra.
Altres llibres que podeu trobar al mercat són:
Ningún beso para mamá. Las aventures de la família Melops Los Melops a la pesca del tesoro Los Melops encuentran petróleo La Navidad de los Melops Otto, autobiografia de un osito de peluche El hombre niebla On és la meva sabata?
Pàgina oficial de Tomi Ungerer: http://www.tomiungerer.com/
L’escarabat i els seus amics s’ho passen d’allò més bé: empenyen una pilota gegant muntanya amunt, busquen la sabata del centpeus, preparen una festa molt especial … De vegades s’avorreixen (com qualsevol altre bestiola), però amb aquests amics fins i tot avorrir-se resulta divertit.
Escarabajo en compañía és un llibre format per cinc relats curts escrits per Pep Bruno i il·lustrats amb el toc personal de la Rocío Martínez.
En Pep Bruno, de professió “contador de contes” com el mateix ens explica a la nota de l’autor al final del llibre, fa un homenatge a “aquests contes i autors que l’han acompanyat al llarg de molts anys” com l’Arnold Lobel (autor de Sopa de ratolí, Històries de ratolins, Sapo y Sepo) l’Eric Carle amb el seu Grill silenciós, Leo Lionni i el seu ratolí poeta Frederick, i altres.
Aquest conte té molts detalles que agradaran als infants de cicle infantil i cicle inicial. El proper dissabte 22 de novembrer a les 18:00 h. es farà la seva presentació a Casa Anita (carrer Vic 14, al barri de Gràcia de Barcelona) i serà un bon moment per conèixer la seva gestació i l’inici d’una nova sèrie de contes de petites bestioles. La presentació anirà a càrrec de la Mariona Martínez Dorado, mestra i especialista en Literatura Infantil i Juvenil.
El llibre s’ha editat, de moment, en castellà.
Podeu trobar més informació al web de l’editorialEKARÉ i també al web d’en Pep Bruno. d’on he extret les imatges i les informacions d’aquest post.
Busquem l’home dels nassos
Fem el pessebre d’Eva Santana Bigas
On ha anat el tió? d’Eva Santana Bigas
La invitació a la lectura 