Ignasi Blanch

by

«La geganta», un relat d’alçada

«Em fa vergonya que la Nina i jo ens agafem de la mà. Ja soc gran —fet i fet soc més gran que ella— i no m’agrada que em vegin com un nen petit. Ella i jo ens hem aturat al semàfor que hi ha davant de l’escola. Em tremolen les cames. La Nina també es deu haver adonat del tremolor, perquè noto que em prem la mà amb més força.»

Així comença aquesta novel·la d’en Jordi de Manuel, professor de ciències de la naturalesa i escriptor. En narra com En Roc s’estima molt la Nina, la seva germana bessona, però reconeix que li fa una mica de vergonya que els vegin junts de camí cap a l’escola perquè, tot i tenir la mateixa edat, ella és molt més alta. Els altres nens els miren i ell es mor de vergonya, al seu costat sembla un nen petit. Però és que ella no és normal: sembla una geganta!

La Nina i el Roc s’han traslladat a viure a un lloc on hi ha un estany meravellós. Van a una nova escola, tenen nous amics i amigues… i viuen en una altra llar. L’escola els agrada, i a la Nina li encanta la Clara, la nova mestra. Des de fa uns mesos, però, la nena creix amb desmesura: sobrepassa tots els infants de la seva edat. Els pares i el Roc estan amoïnats. No saben què li està passant, a la Nina, i decideixen anar al CAP on s’assabenten de la rara anomalia de la seva filla i com es pot guarir.

La novel·la alterna capítols escrits amb la veu d’en Roc, l’infant bessó, amb altres escrits pel narrador omnipresent. D’aquesta manera, l’autor ens fa saber un munt de curiositats de la naturalesa sobre geologia, botànica o fauna dels boscos, a més d’altres coneixements del folklore tradicional.

Les il·lustracions de l’Ignasi Blanch, boniques i a color, són un extra que agrairan els lectors.

Al final hi ha una nota de l’autor on comenta què és l’acromegàlia, la malaltia que pateix la Nina. Interessant.

Lectura recomanada per al cicle superior.

Títol: La geganta
Autor:: Jordi de Manuel
Il·lustrador: Ignasi Blanch
Editorial: Animallibres
Pàgines: 120
Barcelona, 2024

by

Ignasi Blanch dona vida als personatges d’Àngel Guimerà

El centenari “Àngel Guimerà” està farcit d’actes arreu de Catalunya però el passat dimecres 31 de juliol, a El Vendrell, es va celebrar un de ben emotiu.

L’Ignasi Blanch va presentar un mural, que va anomenar “Homenatge a Guimerà”, que és una meravella i que permetrà a tothom que visiti la ciutat i passi pel carrer Progrés on està la casa museu d’en Guimerà gaudir-ne i entendre una mica més el perquè de la importància d’aquest autor.

En aquell carrer estret, a la façana lateral de l’edifici, l’Ignasi va començar fa mesos a imaginar què i com havia de ser el mural. El resultat és espectacular i molt didàctic perquè parteix de la idea que va explicar ell mateix de donar vida als personatges de les obres i treure-les al carrer per a gaudi dels veïns que passin pel seu davant i s’aturin a recordar als protagonistes de Terra Baixa, de Mar i Cel i de La Filla del Mar.

De la presentació de dimecres destaco un parell de moments: la intervenció de l’Ignasi i el tastet teatral del final.

Primer es van succeir els diversos parlaments inevitables del món polític i cultural del país que són protocol·laris però donen rellevància i sensació de “cosa seriosa”.

Després, l’Ignasi va fer una dissertació explicant com va idear el mural, com el va anar elaborant i els canvis que es van produir respecte als primers esbossos i va anar anomenant les persones que el van ajudar fent observacions sobre els vestits o les fesomies dels protagonistes. Va ser una intervenció molt didàctica perquè vam entendre el perquè dels colors triats, el perquè de la cara del llop, els canvis de la posició de les mans de la Blanca i en Saïd, la presència d’un arbre al pit d’en Manelic i altres idees que van ser molt celebrades.

Per acabar, la companyia Teia Teatre, va representar a peu de carrer alguns fragments de les tres obres esmentades amb un final apoteòsic interpretant “l’himne dels pirates” que ens va rememorar l’obra de Dagoll Dagom.

Si aneu a “El Vendrell” no ho dubteu i passeu a disfrutar d’aquest mural i segur que li trobareu moltes possibilitats de relacionar l’art amb la lectura.

Si voleu saber més de l’Any Guimerà, trobareu tota la informació a:
https://cultura.gencat.cat/ca/temes/commemoracions/2024/anyguimera/inici/index.html

by

«Un estel al cel de Vallfogona», facècies d’un personatge singular

Aquest 2023 que ara acabem ha estat l’any del Rector de Vallfogona, un home que va ocupar la rectoria de Vallfogona de Riucorb (Conca de Barberà) des de l’any 1607 fins al 1623.

Hi ha una gran quantitat d’anècdotes d’aquest personatge enginyós i sempre amb l’acudit als llavis. No és estrany que després de quatre-cents anys encara sigui recordat. El seu nom de debò era Francesc Vicent García, però a la memòria ens ha arribat com a Rector de Vallfogona i d’ell s’expliquen facècies com aquesta:

“Al Rector de Vallfogona li agradaven les figues una cosa de no dir. Un dia passà per un hort i veié una figuera amb dues figues primerenques grossíssimes i per demés boniques. L’hortolà que sabia bé prou la preferència del Rector per les figues les hi va oferir i van quedar que enviaria l’escolà a cercar-les. I heus ací que l’escolà que era un gurmet quan les veié tan boniques no es pogué contenir i se’n va menjar una. Quan el Rector veié que només Ii duia una figa Ii preguntà per l’altra i l’escolà confessà que se l’havia menjada. Sorprès el Rector de I’atreviment espontàniament Ii digué:
—I com t’ho has fet?
I l’escolà, lleuger i sense immutar-se agafà la figa que restava al plat Ii clavà queixalada i, mentre se la menjava, contestà al Rector:
—Ho he fet així.”

A les acaballes d’aquest any dedicat a la seva figura, l’editorial Nandibú ha publicat «Un estel al cel de Vallfogona» on podem llegir algunes de les facècies que li van passar a ell i al seu escolanet amb unes il·lustracions molt acolorides de l’Ignasi Blanch.

En el relat hi ha dues històries paral·leles que conflueixen. Per una part, hi ha una nena, la Joana, que va a passar l’estiu a casa de la seva àvia a Vallfogona, i per l’altra les rondalles que l’àvia li explica a la seva neta.

M’ha agradat. A Pagès s’han esforçat en presentar un objecte atractiu i ben editat (i ho han aconseguit).

Lectura recomanada a partir de set anys.

Si voleu conèixer més d’aquest home peculiar podeu entrar al web https://rector-vallfogona.cat/

LES DADES:
Títol: Un estel al cel de Vallfogona
Autores: Alba Llobet i Roser Miquel
Il·lustrador: Ignasi Blanch
Editorial: Pagès
Col·lecció: Nandibú singular
Pàgines: 44
Lleida, 2023

by

El moviment de renovació pedagògica de la República a “L’ofici d’educar”

Ahir es va emetre el darrer programa del 2019 de “L’ofici d’educar“. Va ser un programa que agradarà als mestres, especialment, perquè va estar dedicat a recordar una bona època pel que fa a la renovació pedagògica. Es va fer un salt al passat per conèixer els mestres de la República. Pels que es pensen que la innovació pedagògica és cosa d’ara, durant la República i uns anys abans, va néixer un moviment pedagògic no uniforme que volia transformar la societat a través de l’educació; un període que s’ha qualificat com «la República dels mestres» i l’edat d’or de la pedagogia catalana; una autèntica revolució estroncada per la Guerra Civil.

Però, com va ser aquella Escola Nova? Quins pedagogs la van inspirar? I com en van sortir beneficiats els alumnes i la societat? Si voleu tenir-ne coneixement només cal que escolteu el podcast del programa AQUÍ

L’escriptor Raimon Portell i l’historiador Salomó Marquès, autors d’«Els mestres de la República» fan les seves encertades reflexions i ens il·luminen sobre aspectes que no coneixíem. També intervé la Pilar Pérez Lozano, directora del documental «Las maestras de la República», Premi Goya al millor documental el 2014.Vaig presentar el llibre «Fill de rojo» un àlbum amb text d’en Joan Portell i il·lustracions de l’Ignasi Blanch que explica una historia en un poblet qualsevol de Catalunya els anys posteriors a l’acabament de la Guerra Civil. Ho podeu sentir AQUÍ

L’ofici d’educar és un programa que podeu seguir els diumenges al matí però si us els perdeu, sempre queden arxivats al web de Catalunya Ràdio. Són uns programes formidables.

by

Música que cura

En alguns hospitals tenen un equip de músics per fer més agradable l’estada dels pacients. També comença a estendre’s l’ús de gossos amb funció terapèutica i segurament coneixereu l’existència dels “Pallapupes” o dels “Tirita clown”, els pallassos que van voltant per les habitacions dels hospitals infantils.
Darrerament he pogut visitar algun d’aquests centres que practiquen una hospitalització on importa l’acompanyament i el procés d’humanització als serveis de pediatria. M’ha sorprès veure el tobogan que tenen a Sant Joan de Déu perquè els pacients es desplacin d’una planta a l’altra, o com tenen pintades les habitacions i els passadissos a l’Hospital de Palamós, per exemple.

El projecte d’humanització hospitalària dels quatre centres del Baix Empordà compta amb el suport d’un grup de persones voluntàries que hi col·laboren on no van faltar els vuitanta il·lustradors que, sota la coordinació de l’Ignasi Blanch, van pintar les diverses plantes. Un treball magnífic i que fa pensar com de generoses són les persones que estan en contacte amb els infants, ja sigui als centres educatius o als hospitals.

 

 

 

 

 

 

Precisament, l’Ignasi Blanch ha il·lustrat de manera genial l’emotiu «» que forma part de The LIV ON Project, creat per Olivia Newton-John, Beth Nielsen Chapman i Amy Sky amb el desig de transformar el seu dol personal en sanació a través de la música. Un àlbum que ha editat Flamboyant i que inclou un compact disc amb les cançons originals de les autores i les lletres en anglès a la part final.
Els drets d’autor derivats de la venda d’aquest llibre, més part dels beneficis de l’editorial, se cediran a la investigació contra el càncer.

LES DADES:
Títol: Liv on
Autores: Olivia Newton-John, Beth Nielsen Chapman i Amy Sky
Il·lustrador: Ignasi Blanch
Editorial: Flamboyant
52 pàgines
Barcelona, 2018

No és el primer llibre per a infants que ve acompanyat d’un cd o reprodueix una cançó. Flamboyant ja va publicar l’any 2017 l’Imagine de Lennon.
En el llibre seguim el viatge que fa un petit colom per difondre un missatge de pau i tolerància entre els ocells d’arreu del món, de totes mides i formes.
El llibre està i il·lustrat per Jean Jullien i els beneficis que s’obtenen de la venda se cedeixen a Amnistia Internacional.
https://www.editorialflamboyant.com/ca/actualidad/flamboyant-publica-imagine-de-john-lennon/

Un altre llibre que reprodueix una cançó és «Al país de l’olivera» del grup valencià Obrint Pas que s’ha convertit en tot un himne per a diferents generacions. Una declaració d’amor a les nostres arrels que va merèixer el Premi Ovidi a la millor lletra de cançó. Està il·lustrat per l’Aitana Carrasco i vol ser un homenatge al país íntim de la infantesa farcit de bicicletes, somnis, canyars, il·lusions, cases blanques, rialles o arracades de cireres. Un mosaic de versos i dibuixos que ens parlen d’estimar i cuidar el lloc d’on venim.

De llibres que es relacionen amb cançons n’hi ha uns quants: «Somiatruites» de l’Albert Pla o «Obriu les portes» de Txarango, per exemple, i són una bona manera d’acostar-nos a la literatura mitjançant la música.

by

Trobada d’il·lustradors al Pla de Salmerón

Com cada Sant Jordi, des de fa 11 anys, l’Oblit de Casa Anita organitza una trobada d’il·lustradors de llibres infantils i juvenils, enguany amb la col·laboració d’Ekaré edicions. El Pla de Salmeron (Barcelona) és un escenari ideal per passejar una estona (a primera hora és formidable perquè encara no han arribat els grups escolars i pots conversar amb els convidats mentre et dediquen un dels seus exemplars).
Aquest Sant Jordi 2018 vindran  Yvan Pommaux, Marc Taeger, Ramon París, Carme Solé Vendrell, Mercè Galí, Liliana Fortuny, Gustavo Roldán, Beatriz Martín Vidal, Mercè López, Anna Llenas, Andrea Antinori, Ed Vere i Rocio Bonilla.
El cartell de la trobada conté una il·lustració d’en Ramon París.
A més de la trobada, el dia 24 d’abril a les 18:30 hores hi haurà una taula rodona a la seu del districte, amb la participació d’alguns dels il·lustradors convidats.

I si voleu saber una mica més de la feina dels il·lustradors no us perdeu el programa de «l’Ofici d’educar» del dimarts passat on van ser convidats l’Ignasi Blanch, la Màriam ben Arab i  l’Albert Arrayás.
El podeu seguir clicant a:
http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/la-illustracio-infantil/audio/998376/

by

Els Quiquè i el ninot de neu

Els Quiquè són en Raül, l’Olívia, en Max, la Paula, en Bernat i la Pamela, una curiosa colla d’amics, cadascú d’ells amb una característica ben definida i particular.
A França, d’on és originari aquest àlbum, els autors ja n’han publicat quatre amb molt d’èxit. Ara, l’editorial Birabiro ens ha presentat el primer: Els Quiquè i el ninot de neu que no es volia fondre.
El llibre és una introducció al format còmic. Està ben pensat i els infants s’ho passen bé, rient i identificant-se amb determinats personatges, com en Raül que sempre veu problemes a tot arreu.


Al principi veiem l’Olivia pintant un cel de color gris. Els amics arriben i quan veuen el cel gris diuen que fa fred, s’abriguen i comença el deliri… Imaginen que neva, que neva molt, i decideixen fer un ninot de neu. Com que no hi ha pastanaga per al nas li posen un plàtan i l’anomenen Bernulf. Quan surt el sol, el ninot de neu comença a fondre’s i per salvar-lo el porten a la muntanya nevada. Allà trobaran éssers estranys com l’abominable gnom de les neus i altres.


M’ha agradat i m’ha fet riure. És un àlbum fresc que recomanem a partir de cinc anys.

Les dades:
Títol: Els Quiquè i el ninot de neu que no es volia fondre
Autor: Laurent Rivelaygue
Il·lustrador: Olivier Tallec
Editorial: Birabiro
Pàgines: 32
Barcelona, 2017

Si esteu a Barcelona el proper dia 5 d’octubre a les 7 de la tarda i us atanseu a la llibreria Jaimes podreu gaudir d’una conversa entre l’Olivier Tallec i l’Ignasi Blanch, parlant del seu ofici com a il·lustradors. A la publicitat de l’acte podem llegir:

Olivier Tallec

Dijous 5 d’octubre a les 7h
Diàleg entre il·lustradors: Ignasi Blanch conversarà amb Olivier Tallec
Olivier Tallec, il·lustrador per la premsa, l’edició infantil i el còmic i Ignasi Blanch, il·lustrador i coordinador de l’àrea d’il·lustració de l’Escola de la dona parlaran del seu ofici.
Olivier Tallec és il·lustrador de més d’una cinquantena de llibres. Es l’autor dels fantàstics «Qui que qui», de «Feliu, rei de les ovelles entre molts altres»
Ignasi Blanch, il·lustra llibres per a diferents editorials de Catalunya i de l’Estat espanyol. Coordina els estudis d’il·lustració de l’Escola de la Dona-Espai F. Bonnemaison
Traducció consecutiva – Entrada lliure

Ignasi Blanch