«Un, dos, tres, pica paret!» El joc i les joguines a la LIJ

Amb els contes, les mares i les àvies transmeten els coneixements del món, de la vida, de les relacions entre les persones i dels perills que ens envolten. Ho feien i ho fan, emprant el món simbòlic i aquesta experiència, que va passant de pares a fills, ens ajuda a avançar sense cometre els mateixos errors. El conte és l’element que té a veure amb el coneixement.

El joc, en canvi, ens ajuda a experimentar. Ric, rac, casa! I ens permet equivocar-nos una i altra vegada fins que assolim l’objectiu. Com el conte, ens fa passar molt bones estones, compartint el fet amb els companys i amics, aprenent a guanyar i a perdre, a trobar estratègies per anar avançant.

El joc està al nostre voltant perquè és una característica pròpiament humana (també s’ha descobert que alguns animals juguen). Si ens hi fixem veiem infants, joves, adults i gent gran jugant. A la pilota, a cartes, amb monopatins, al mòbil, fent sudokus, mots encreuats, disfressant-nos quan arriba el carnaval, passejant amb bicicleta, etc.

En el seu magnífic assaig «¿Jugamos?» (Paidos educación) l’Imma Marin cita a l’historiador Johan Huizinga, autor del llibre «Homo ludens» (Alianza) el qual defensa que les grans ocupacions dels éssers humans estan impregnades de joc. Hi estem d’acord.

Per jugar no cal gran cosa. D’entrada es delimita l’espai on es juga i es pacta amb la resta de jugadors. Aquest espai “màgic” pot ser imaginari o delimitat físicament. Pot ser un taulell, la plaça del poble o el parc, l’aula de psicomotricitat, el pati de l’escola, el poliesportiu, etc.

Després, s’expliquen les normes que cal seguir i es recorda el “fair play” o respecte a l’altre jugador. I poca cosa més.

El joc està present a les nostre vides i les empreses publicitàries ho saben i se n’aprofiten d’aquest fet. També ho saben les editorials i els autors que ens ofereixen un bon grapat de literatura relacionada. Per aquest motiu i per treure’n l’entrellat a tot plegat, el grup de treball “Passió per la lectura” hem dedicat el curs 2023-2024 a seleccionar els millors llibres per a infants on el joc formi part principal del relat.

En el dossier d’enguany hem modificat la presentació i hem ordenat les fitxes per cicles educatius i al final de cada fitxa trobarem els documents annexos, de manera que no haurem d’anar al final del document per trobar-los. Creiem que resulta més pràctic.

Han col·laborat en l’elaboració del treball sobre “el joc i les joguines” durant el curs 2023-2024:

Maribel Alarcón, Cristina Alcaraz, Núria Bello, Viky Bertran, Maria Bote, Mercè Carner, Esther Carrascal, Jaume Centelles, Bet Clapés, Ignasi Corral, Pilar Férriz, Sheila García, Désirée Grifé, Laura Lagunas, Montse marcet, Maria José Martínez, Maria Montobbio, Maria del Mar Piera, Montse Riart i Amàlia Ramoneda.

A continuació trobareu quatre dossiers que corresponen a cadascun dels cicles educatius d’Infantil i Primària. A cada dossier hi ha els llibre que hem considerat i les seves propostes didàctiques.

També podeu anar a la pestanya superior d’aquest blog (propostes didàctiques) i veureu que “Un, dos, tres, pica paret!” conté tot el dossier en un sol arxiu pdf.

Els relats que trobareu són aquests:

«Hi havia una vegada…» al Museu de Ciències Naturals de Barcelona

He gaudit molt de l’exposició que han organitzat al Museu de Ciències Naturals de Barcelona, al Museu Blau del Fòrum. Ens parla de ciència i la seva relació amb contes coneguts. És una exposició que es va fer fa uns anys a Lisboa i que ara podem gaudir a casa nostra. Val la pena que li feu una visita. El preu és molt assequible, està ben muntada i passareu una bona estona, sobretot si aneu amb infants a partir de cinc anys.

Es fa un recorregut per diferents espais com el castell embruixat, el bosc laberíntic, la casa de xocolata de Hansel i Gretel, el mirall màgic de la Bruixa Malvada o una tija de mongetes que creix sense parar fins a tocar el nas d’un gegant.

Es tracta d’una exposició interactiva de ciència i tecnologia que explora fenòmens i conceptes de les ciències naturals, com la Física, la Química, les Matemàtiques, la Geologia i la Biologia, però també de les ciències socials i altres àrees del coneixement.

Podreu intentar construir una casa que resisteixi l’alè del llop, jugareu amb una màquina que desemmascara les mentides de Pinotxo, ajudar a Hansel i Gretel a trobar el camí a casa, etc.

Al bosc podreu escoltar una pila de rondalles breus, a la manera rodariana dels “contes per telèfon” (literal) on es poden escoltar rondalles com “la granota que volia ser bou” o “la cigonya i la guineu”.

Una exposició alegre, divertida i amb sentit de l’humor.

Mireu el dossier que han preparat i us engrescareu a fer una visita.

Informació pràctica
Durada de l’exposició: del 1 de juliol del 2022 al 8 de maig del 2023

Horaris de març a setembre.
De dimarts a dissabte, de 10 a 19 h
Diumenges i festius, de 10 a 20 h

Horaris d’octubre a febrer
De dimarts a dissabte, de 10 a 18 h
Dissabtes, de 10 a 19h Diumenges i festius, de 10 a 20 h

Tancat els dilluns no festius, 1 de gener, 1 de maig, 24 de juny i 25 de desembre

Preus: 6,50 €
Entrada gratuïta per a menors de 16 anys

Amb carnet de mestra també teniu entrada gratuïta. Amb el carnet de biblioteques hi ha descompte.

Per a més informació: museuciencies.cat

Lectures per habitar les ciutats

Fa uns mesos, en una visita familiar a Galícia, li vaig preguntar a la meva neta de sis anys si sabia qui era la Rosalía. En el meu interior donava per fet que entendria que em referia a la cantant de moda entre el jovent. La meva sorpresa va ser quan em va contestar que sí, que a l’escola havien llegit poemes seus i la mestra els havia explicat qui era. Rosalía de Castro —em respongué— té una estàtua aquí a la vora, al Parque da Alameda.

L’anècdota em va recordar aquella altra d’un mestre que veient un nen al sorral de l’escola fent una pila amb la terra, el va animar dient-li que aquella muntanya li estava quedant molt bonica. El nen, amb cara d’estupefacció, se’l mirà i li digué que no era una muntanya, que estava fent un volcà. Això va passar a Tenerife, on la presència del Teide és notòria des de qualsevol lloc de l’illa.
Són només dos exemples de com el lloc on vivim ens condiciona i, per tant, cal conèixer-lo per estimar-lo.
Si pregunteu als alumnes on viuen, la majoria saben l’adreça (carrer, número, pis, porta):
Jo visc al carrer Joan Maragall
—Jo, al carrer Trece Rosas
—El meu es diu Elcano

però quan els demaneu si coneixen qui era el personatge que dona nom al carrer, la negativa és la resposta habitual. Per això, convé llegir llegir llibres que mostrin als nens com són les ciutats, com podrien ser més boniques, perquè els ajudem a ser ciutadans més amables, solidaris i ecologistes, els ajudem a sentir-se segurs, a ser capaços de triar les seves activitats i el seu ritme de vida, a gaudir i participar de la vida social.

A la revista GUIX d’aquest mes presentem lectures que permeten comparar les ciutats de paper que ens mostren els autors amb les pròpies.Es tracta de fer preguntes perquè els infants pensin, siguin curiosos i cerquin les respostes. Una de les activitats més reeixides que podem fer a l’escola és conèixer l’entorn del poble, barri o ciutat on habitem. Projectar passejades per aturar-nos a llegir els rètols, observar el mobiliari, pensar en la netedat o la brutícia que ens envolta, sorprendre’ns perquè a l’entrada del supermercat hi ha una persona amb un rètol de cartró on demana ajut, discutir sobre les pintades més o menys artístiques que emplenen les parets, escoltar el soroll dels vehicles, buscar afanyosament detalls de la natura que sobreviu, i fotografiar els pardals, coloms o cotorres que campen per places i jardins.

Podeu llegir l’article a la GUIX núm 483 (AULA en castellà) d’aquest mes de novembre. Hi ha exemples de llibres que ajuden a estimar la ciutat on vivim.

La propera setmana, a l’Hospitalet presentem una “maleta pedagògica” per conèixer la nostra ciutat. Us n’informarem abastament!