L’últim il·lustrador d’aquest any és un dels meus preferits. Cada vegada que veig una fotografia o imatge d’un goril·la, em venen al cap els seus àlbums meravellosos, les seves aquarel·les a doble pàgina farcides de símbols i de detalls que no pots deixar d’admirar una i altra vegada. He explicat als infants algunes de les seves històries. Hem passat por amb El túnel, hem reflexionat sobre l’amistat amb Cosita linda, hem cantat la cançó de Me gustan los libros i sobretot hem aprés a llegir imatges amb Voces en el parque.
La fascinació d’Anthony pels goril·les, segons ell, prové del fet que va veure una similitud amb el seu pare que va morir sobtadament quan Anthony tenia només 17 anys. El pare era fort, boxejador professional, però també era tímid i sensible. Això és veu perfectament en els seus dibuixos de goril·les.
Però els goril·les no són els únics animals que ocupen un lloc destacat en els gairebé 40 llibres infantils que ha fet. També és molt apreciada la sèrie sobre el ximpanzé Willy, un personatge que es basa en la seva pròpia infància.
Tots els llibres d’Anthony Browne demostren la mateixa atenció als detalls, sovint amb escenes surrealistes que conviden a mirar-les i remirar-les una i altra vegada, i cada cop detectem detalls nous.
Anthony Browne va néixer al Yorkshire (Anglaterra) l’any 1946. Va estudiar disseny gràfic al Leeds College of Art i volia ser pintor. Per guanyar diners va començar a treballar com a il·lustrador mèdic al Leeds Royal Infirmary. Ho explica amb aquestes paraules: El treball consistia a entrar a veure com feien les operacions i fer il·lustracions per als estudiants de medicina. Jo dibuixava el cos com a carn… Tècnicament era una excel·lent formació, i vaig aprendre com utilitzar l’aquarel·la d’una manera molt precisa.
Després va treballar durant quinze anys en una agència de publicitat, dissenyant targetes de felicitació. Finalment, gairebé per atzar, li van encarregar un àlbum il·lustrat, i des de llavors ja no ha parat.
El seu estil és força sofisticat, amb moltes referències al surrealisme. La seva font d’inspiració podria ser Maurice Sendak però també li veiem similituds amb Van Allsburg. És fàcil trobar també referencies a Magritte en tots els seus àlbums ,així com reproduccions d’obres de nombrosos pintor reconeguts.
Va ser guardonat amb el prestigiós Premi Hans Christian Andersen, l’any 2000. També li han concedit la Medalla Kate Greenaway i el Premi Kurt Maschler. La concessió de la Medalla Chidren’s Laureate 2009-2011, el va comprometre com a ambaixador, promotor i defensor de la literatura per a infants.
Si voleu aprofundir una mica més sobre aquest il·lustrador podeu llegir una excel·lent entrevista que li van fer a la revista argentina Imaginaria. Cliqueu AQUÍ.
Els llibres que recomanem especialment d’Anthony Browne són:
El túnel. Un conte que té molt a veure amb els contes de fades. Recorda a Hansel i Gretel. Té unes il·lustracions farcides de detalls i els psicòlegs tenen feina a desentrellar tot el que hi ha de simbòlic en aquesta narració que explica que “Hi havia una vegada un germà i una germana que no s’assemblaven en res. Ella es quedava a casa, llegia i somiava. Ell jugava al carrer amb els amics, i reia, jugava a pilota i cridava. La nena era poruga, ell era valent. Un dia que van sortir junts, ell va trobar un túnel. Va voler saber el que havia a l’altre costat. Ella es va quedar esperant, però el seu germà no tornava. Així que, vencent la seva por, va anar a buscar-lo… “
Cosita linda és un llibre ideal per als alumnes de cicle infantil i per entrar en el món dels goril·les d’Anthony Browne. Explica és la història d’un goril·la que viu en un laboratori, ha aprés a comunicar-se per senyals, i gràcies a això té tot el que vol: menjar, beguda, diversió. No obstant, se sent sol i decideix demanar als seus cuidadors una mica de companyia. Una història carregada de tendresa i amb certes dosis d’humor.
Menjacabòries. Aquest és el més estimat per mi. Vaig tenir la sort de traduir-lo al català a partir de la versió anglesa “Silly Billy”. Narra les preocupacions d’en Bernat, un noi que sempre està preocupat. Preocupat pels barrets i preocupat per les sabates. Amoïnat pels núvols, la pluja, i, sobretot, pels ocells gegants.
Però té sort de la seva àvia que el compren molt bé i l’ajuda regalant-li un ninotets “menjacabòries”, que són el símbol d’aquest relat que ens obre la porta a la cultura guatemalenca on fabriquen aquests ninos amb petits trossos de fusta, retalls de roba i fils.
Al vespre, a l’hora d’anar a dormir, expliquen una preocupació a cadascun d’ells i els col•loquen sota el coixí. D’aquesta manera, els infants es desperten l’endemà sense preocupacions.
Anthony Browne crea un relat ple de misteri, amb unes il·lustracions que donen força a aquesta enigmàtica atmosfera. Les escenes de tensió es diferencien de les altres pel color:les pors d’en Bernat són de tonalitats grises que potencien la intriga i la inseguretat; i per altra banda, la profusió de colors omple les altres pàgines, especialment aquelles on apareixenels “menjacabòries”, fet que incrementa l’efecte bondadós dels ninotets dins la història.
Voces en el parque. Un dels llibres que millor expressa la relació entre la narració gràfica i la textual. El títol fa referència a quatre veus que representen quatre personatges, a través dels quals es descriu un parc i les relacions humanes que es desenvolupen en aquest espai. Així, tenim a la Mancha, una nena alegre i vital per a la qual el món està ple de llum i colors, i realment ho està, perquè la realitat, en el conte, es presenta tal com la nostra protagonista la veu i la sent. En Carlos, un noi que la Mancha coneix al parc, té en canvi una personalitat una mica trista i taciturna que es reflecteix clarament en els cels grisos i en els colors opacs. Tots dos tenen a més els seus respectius pares que ens ofereixen informació de la història des de les seves vivències i personalitats. Genial.
Me gustan los libros. Un llibre que sempre expliquem cantant-lo amb la magnífica composició que va fer Gabriela Huesca. Ideal per començar una sessió de narració de contes (o acabar-la).
A en Willy, el simpàtic ximpanzé creat per Anthony Browne, li agraden els llibres de contes, de rimes, de dinosaures, de nombres, de pirates, de pintar… Sí, a en Willy realment li agraden els llibres. Podeu sentir la cançó si cliqueu AQUÍ
Altres llibres d’aquest autor i que val la pena conèixer són:
Un goril·la, El llibre dels porcs, La meva mama, El meu pare, Zoológico, Cambios, Las pinturas de Willy, Willy y Hugo, El juego de las formas, Willy el soñador, Mi hermano, La feria de los animales, Willy el campeón, Willy el tímido, Willy y el mago, Un cuento de oso, El libro del osito, Cosas que me gustan, Hansel y Gretel.
La invitació a la lectura 
