10 Juny 2015 by jcentell

Concurs de microrelats “No em ratllis”

Ja hi ha guanyadors del segon concurs de microrelats No em ratllis convocat arran de la publicació de la novel·la de microrelats amb el mateix títol de l’autora Flàvia Company.
El concurs, adreçat a alumnes de primer i segon cicle d’ESO i de Batxillerat, instava els participants a presentar relats breus de 200 paraules d’extensió amb el títol “No em ratllis” i la condició que la frase, en sentit literal, aparegués també en el text. A més, les bases de participació establien que tots els textos anessin signats amb pseudònim i que la participació es vehiculés en nom de l’aula amb la finalitat d’afavorir la implicació dels professors i de tota la classe en el procés de creació i redacció.

Al web d’edicions Cruïlla podem llegir que Flàvia Company ha estat l’encarregada d’escollir els guanyadors entre tots els microrelats presentats a concurs que han estat un total de 802 alumnes d’escoles i instituts de Catalunya, Mallorca i València.
Els premiats han estat:
En la categoria d’alumnes de 1r i 2n d’ESO, la guanyadora ha estat la Maria Rubio, alumna de l’escola San Francisco, de Barcelona.
2) En la categoria d’alumnes de 3r i 4t d’ESO, la guanyadora ha estat la Núria Estil·les, alumna del centre Cor de Maria, de Valls (Tarragona).
3) En la categoria d’alumnes de 1r i 2n de Batxillerat, la guanyadora ha estat la Mayya Izmaylova, alumna del centre La Mar de Frau, de Cambrils (Tarragona).
Les tres noies van rebre un e-reader com a premi individual i es va obsequiar als centres amb un lot de llibres.
Podeu llegir els relats clicant AQUÍ
La notícia la va recollir la BTV al programa Àrtic i vaig tenir el plaer de ser-ne un dels convidats.

Ho podeu seguir al vídeo següent a partir del minut dos aproximadament.

Clica l’enllaç:

http://play.barcelonatv2.webtv.flumotion.com/play/player?playerId=8&podId=40096

8 Juny 2015 by jcentell

Visita a la nova biblioteca de Girona

He anat a conèixer la biblioteca pública més gran de Catalunya, la nova Biblioteca Pública de l’Estat «Carles Rahola», que va obrir les portes el 23 de desembre de 2014.

Quan hi arribes, et trobes un edifici cúbic, com una caixa, amb la façana translúcida i algunes vidrieres transparents. Des de l’exterior no es veu ni s’imagina que hi pot contenir. A la porta principal ja m’esperava, somrient, la Lourdes Reyes, la directora, amb qui havíem compartit una taula rodona en unes jornades celebrades al Caixafòrum de Barcelona. M’espera al costat de l’única alzina que hi havia al solar i que el projecte arquitectònic guanyador va respectar, encara que per a això van haver d’esbiaixar una de les parets que ara li donen ombra.

Abans d’entrar, recordem que fa 84 anys, a Granada, en Federico García Lorca inaugurava una altra biblioteca, la del seu poble natal Fuente Vaqueros, i ho feia
“para no olvidar que la cultura es nuestra vida y nuestro oxígeno, la única cosa que puede cambiar el mundo.” És el famós discurs del que recordem la mítica frase: Si tuviera hambre y estuviera desvalido en la calle no pediría un pan; sino que pediría medio pan y un libro.

Al costat de l’entrada està situat el punt de devolució. En aquesta biblioteca funciona el servei d’autopréstec. Cada usuari, amb el seu carnet, gestiona els documents que s’emporta en algun dels punts que hi ha distribuïts per l’espai. Senzill i eficaç. Ara mateix hi ha cinc biblioteques a Catalunya que funcionen amb aquest sistema.

Un cop traspasses la porta d’entrada es fa palpable la bellesa del lloc, un espai modern i sostenible amb un terra càlid de bambú, les parets i el mobiliari en blanc i negre, gran sensació d’espai zen i sobretot, sobretot, la llum natural. La llum natural n’és la protagonista. Les parets que donen a la façana de vidre translúcid blanc generen una llum suau, molt agradable per a la lectura. La llum natural també arriba a través dels patis interiors, separats amb vidres transparents que permeten gaudir dels jardins que hi ha allà mateix i a totes les plantes. Ah! i un jardí vertical visible des de gairebé tots els punts.
M’explica Lourdes que a la nit la biblioteca és com un fanal urbà, tota il·luminada.

M’ admira també la presència d’un cel net i blau (avui) visible des de qualsevol punt que ens fan sentir com si estiguéssim a l’aire lliure.

Estem a la planta baixa que ve a ser com el cor de la biblioteca. Aquí hi ha la zona d’informació, els ascensors, les escales, una cafeteria, una de les diverses àrees de revistes, un auditori amb capacitat per a 168 persones, una zona d’exposicions temporals, i la zona infantil.
Un panell informatiu em crida l’atenció perquè està escrit en braille. Aquesta és una col·laboració amb l’ONCE que, a més, compta amb alguns ordinadors adaptats amb programari específic per a invidents i un gran apartat d’audiollibres.

A més de l’ONCE, la biblioteca compta amb altres col·laboracions externalitzades, com les que gestionen els cursos d’informàtica, l’artisteja o les exposicions temporals.

En les dues plantes superiors se situa la biblioteca d’adults, dividida en àmbits temàtics específics i algunes sales per a treball en grup i/o per a jocs de taula. El joc és una aposta clara de l’activitat diària. Així, a cada secció, per exemple, hi ha una espècie de trivial que ens repta a contestar una pregunta relacionada amb la zona en la qual ens trobem. Al guanyador se li premia amb la possibilitat de triar la cançó que sona al final de la jornada.

Acabem el recorregut a les entranyes de la biblioteca, al magatzem on es conserven 200.000 documents, alguns incunables i altres joies de la història de la ciutat. Aquí sí que vaig quedar aclaparat definitivament.

Un agraïment a tot el personal de la biblioteca, començant per en George, el conserge, i acabant per la Lourdes, la directora, per dedicar-me el seu temps.

I marxo recordant com acabava el seu discurs García Lorca esmentant que “cuando el insigne escritor ruso Fedor Dostoyevsky, padre de la revolución rusa mucho más que Lenin, estaba prisionero en la Siberia, alejado del mundo, entre cuatro paredes y cercado por desoladas llanuras de nieve infinita; y pedía socorro en carta a su lejana familia, sólo decía: ¡Enviadme libros, libros, muchos libros para que mi alma no muera!”.

Si mai aneu a Girona, no dubteu en dedicar-li un parell d’horetes a visitar la biblioteca Carles Rahola!

Us passo algunes dades:

La inversió total (edificació i equipament) per part del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport ha estat de 15.579.320 €.
La gestió diària correspon a la Generalitat de Catalunya.
La superfície total és de 8.073 m2, però 2.000 d’ells estan restringits (fons històric, magatzem, despatxos, etc.)
Actualment, visiten diàriament la biblioteca a prop de 2.000 usuaris.
La seva oferta editorial està especialitzada en publicacions de les comarques gironines, i el seu fons bibliogràfic consta d’un total de 290.505 documents: 223.572 llibres, 23.036 revistes, 10.500 audiovisuals i 33.597 pertanyents a altres suports.
Pel que fa als fons patrimonials, estan formats per 20.000 documents anteriors al segle XX, una col·lecció gironina d’uns 8.000 documents, una mediateca de 13.000 documents, 11.000 documents de novel·la i poesia, 20.000 documents infantils i una hemeroteca completa.
El nombre de punts de lectura és de 350 (50 per a joves i 300 per a adults), i disposa de 80 ordinadors amb programes específics, fibra òptica i servei wifi a tot l’equipament, aules de formació, espais per a les activitats de difusió cultural, auditori, sala de projeccions, sala d’exposicions, mediateca, servei de cafeteria, sala de petits lectors, assessorament en informació en TIC, espai expositiu per mostrar la part dels fons històrics de la biblioteca, préstec de portàtils en sala, servei de formació de jocs de taula poc coneguts, cessió d’espais gratuïts a entitats sense ànim de lucre, sales de treball aïllades i programació de cicles cinematogràfics.

Més informació a la pàgina web de la biblioteca: http://bibliotecagirona.gencat.cat/ca/bpg_la_biblioteca/

I algunes fotos més:

7 Juny 2015 by jcentell

La selva d’en Miquelet

Autor: Joaquim Carbó
Il·lustradora: Montse Tobella
Editorial: Baula

Des de finals d’abril tenia pendent de comentar el quart conte d’en Joaquim Carbó dins la col·lecció “Capsa de Contes”, d’edicions Baula. Com en els anteriors estan il·lustrats per la Montse Tobella. Ho faig ara, breument:

En aquest conte en Joaquim ens narra les aventures d’en Miquelet per una selva, molt especial, on trobarà nombrosos animals, la majoria ben coneguts com cargols, aranyes o coloms i altres de més difícils de veure com els dragons, els pugons o les sargantanes.

En Carbó ens fa una altra lliçó de com explicar un conte amb un llenguatge aparentment senzill però farcit d’expressions i vocables poc usuals.

Les il·lustracions de la Montse Tobella es nota que estan fetes amb molta dedicació, cura i estimació per la seva feina. Precioses.

Ah! I el gir final de conte és genial.

Crec que es un bon llibre per als infants de primer de primària i ens ofereix moltes possibilitats de conversa sobre els animalons que hi apareixen però també sobre la cadena tròfica i sobre la vida.

Us recordo els altres tres títols anteriors d’aquesta col·lecció:

4 Juny 2015 by jcentell

¿Un intruso en nuestra biblioteca? Encuentro con David Fernández Sifres

A la revista GUIX del mes de juny podem llegir una experiència basada en el llibre “un intruso en mi cuaderno” que van realitzar els alumnes de quart de primària de l’escola Los Jarales de Las Rozas (Madrid). L’han escrit les companyes -i amigues- Inmaculada Delgado i Ana López Andrade, integrants del grup Abanico.

Segons comenten, allò que és fonamental abans de llegir un llibre és crear el clima i l’expectació necessària per tal que els alumnes quedin atrapats. Per aquest motiu van dissenyar una sèrie de propostes i accions al voltant del llibre de David Fernández Sifres per abans i durant la vista d’aquest autor a la seva escola.

Alguns fragments de l’article:

Verdaderamente no fue un intruso. Para los alumnos y alumnas de 4º de primaria, David Fernández Sifres, era un autor muy esperado. A lo largo del primer trimestre su libro “Un intruso en mi cuaderno”, editado por Edelvives, fue el protagonista de algunas de nuestras clases de lengua y el encuentro con el autor, nuestro objetivo final.

Todo comenzó así: cierto día del mes de octubre, un intruso se coló en nuestra clase. Lo supimos cuando sobre nuestros cuadernos de lengua vimos estampadas unas curiosas mariposas. Los primeros sospechosos, por supuesto, fueron “los profes”, pero ellos aseguraban que no tenían nada que ver con aquello y que, al contrario, estaban muy interesados en descubrir quien había tenido esa ocurrencia. Muchos sentimos indignación: ¿quién había osado dibujar en nuestros cuadernos sin nuestro permiso?; otros sintieron curiosidad, sorpresa, enfado. Algunos tiraron sus mariposas a la papelera y otros las colorearon.
A los pocos días, en la clase de lengua, empezamos a leer un libro: “Un intruso en mi cuaderno”. ¿Otro intruso? Y… ¿En un cuaderno? Cuando al protagonista, Mariano, le sucede lo mismo que a nosotros en su cuaderno de matemáticas, tuvimos la certeza de que los profesores habían pasado de ser sospechosos a estar implicados en aquel asunto.

Las mariposas entonces pasaron a ser observadas, investigadas, dibujadas… Cada alumno eligió una mariposa y, con la inestimable colaboración de las familias, prepararon un trabajo-mariposa que luego expusieron oralmente en clase.
Avanzamos en la historia y nos emocionamos cuando descubrimos que Carlota, amiga y compañera de Mariano, estaba muy enferma y necesitaría la ayuda de un buen amigo para superar tan duro trance.
Los profesores preparamos un cuadernillo de trabajo en el que los alumnos y alumnas debían escribir pensamientos, dar opiniones, contestar preguntas, investigar sobre mariposas y árboles, dibujar y finalmente crear textos: escribir historias sobre objetos, cambiar el epílogo, hacer descripciones, acrósticos…
El relato de David nos conmovió, pensamos y hablamos mucho de las enfermedades infantiles, vimos el vídeo de Macaco en un hospital de niños con cáncer y decidimos aprendernos la canción “Seguiremos” para cantarla y bailarla cuando el autor viniera a visitarnos. También escribimos el mensaje de la canción en forma de palabras: ESPERANZA, FUERZA, VALOR, COMPASIÓN, AMISTAD, AYUDA…
Preparamos el encuentro en la biblioteca del colegio, hicimos un bonito mural con todas las mariposas y buscamos otros libros de mariposas para montar una pequeña exposición.
David nos dio lo mejor de él: su naturalidad, entusiasmo y ganas de compartir con nosotros lo que aprendió de niño y lo que sabe como escritor, hizo que el encuentro fuera realmente especial.

Quisimos jugar con él, le preparamos el juego “ABCPOSA” (parecido a Pasapalabra). Cuando finalizó el juego le dimos nuestro premio: ¡un hermoso sombrero lleno de mariposas! que lució encantado.
Pero David quiso también jugar con nosotros. Preparó un paraguas del que colgaban mariposas y piruletas y nos hizo un montón de preguntas relacionadas con su cuento.

L’article complet el podeu llegir a les revistes AULA (castellà) i GUIX (català) del mes de juny de 2015.

1 Juny 2015 by jcentell

Festa final de “la lliga dels llibres 2014-15”

La lliga dels llibres d’aquest curs s’ha acabat. Com sempre, des de fa més de vint anys, ho hem celebrat amb una festa en la que han participat tots els alumnes que han llegit els llibres.
Enguany, el temps en ha acompanyat i hem pogut gaudir de la festa als jardins de la biblioteca Can Sumarro, el divendres 28 de maig.

Aspecte dels Jardins de can Sumarro mentre esperem l’arribada dels grups que venen de més lluny.

Moments de retrobament amb la Desirée, mestra implicada.

Després de les paraules de benvinguda i les felicitacions habituals de la Neus Juvillà, una de les ànimes de l’activitat, hem fet un joc. En aquesta ocasió m’ha semblat que podríem incidir, revisar i reflexionar sobre com els autors s’esforcen a començar les seves novel·les de manera potent, de forma que enganxin els lectors des de la primera lletra. Per això el joc l’hem anomenat “com comença? com acaba?”

Les instruccions prèvies al joc.

Resolent i quadrant els inics amb els acabaments i les títols dels 15 llibres llegits

Després hem esmorzat i hem disfrutat amb la màgia de l’Enric “Mag Magoo” que, com és habitual, ens ha deixat ben sorpresos i intrigats…

En Magoo en plena actuació.

El curs vinent, pel que he sentit, la farem grossa però d’això ja en parlarem el mes d’octubre.
Si us interessa, us passo la plantilla del joc. Només cal que cliqueu AQUÍ

I la informació a la televisió local la podeu veure a continuació:

29 Mai 2015 by jcentell

Hilos de sangre. Conversa amb Gonzalo Torné al Club de lectura Vapor Vell

Ramón Alcoberro ens explica que a l’àgora “… s’hi arriba i un s’hi atura. És un espai fet per i per a l’home, el que camina -no pas el que va sobre rodes-, que es complau a parlar amb els seus semblants, que està disposat a anar a asseure’s amb ells a la terrassa d’un cafénion, a explicar-los la seva vida i a escoltar les seves confidències. Aquestes li seran fetes davant d’un got d’uzo, d’una tassa de cafè o d’una llimonada; i no pas forçosament en veu baixa.” I encara més: “Totes les opinions hi seran expressades, les proposicions passades pel sedàs, debatudes i rebutjades amb fermesa o acceptades amb entusiasme.”

El més semblant a l’àgora grega que conec és la trobada mensual del club de lectura del barri. Aquest dimecres hem fet la darrera sessió i, com sempre, moments abans, l’Oriol, el bibliotecari, diligent, ha preparat l’espai, l’aire condicionat a punt, les taules arraconades, les cadires al mig, en cercle (curiosament com a les σχολή, les escoles hel·lèniques, que s’associaven al lleure, l’oci i el temps lliure, tot el contrari del que, per nosaltres significa escola: deure, estudi i treball. Bé, potser no és tant diferent, perquè si bé el club de lectura està vinculat al nom originari -els plaers- també és un lloc d’aprenentatge… això sí, lluny de les preocupacions quotidianes del treball i la subsistència).

De mica en mica anem arribant, ens saludem (avui d’una manera especial perquè és la darrera trobada i això sempre té un puntet de tristesa, de melangia, de sentiment estrany –…y aquí estamos ahora,… rodeados de tus libros y poemas, pasando páginas, subrayando frases y sentencias,…, -Benedetti dixit-), molts ens asseiem a la mateixa cadira que durant tot l’any ens ha acompanyat – som gent de costums- i, mentre esperem, anem recordant a Sagarra, Carpentier, Highsmith, Nabokov, Basnegas, Banville i Ruiz Sosa, els autors que tan bé ens ho han fet passar aquesta temporada.

Arriba l’Óscar Carreño, somrient com sempre, feliç de retrobar-nos. En aquest moment, penso que no sé si sap ben bé que estem fent aquí. Un club de lectura? Veïns del barri que habitualment ens creuem pels carrers de Sants, ens trobem al mercat (olé!) o coincidim a la sala d’espera del CAP (grrr!), asseguts, ara, en aquest cau dels superherois per conversar-nos un llibre? Doncs sí, aquí estem cadascú de nosaltres amb les nostres preocupacions, amb la nostra feina, la nostra família, els nostres anhels, tan diferents i alhora tan semblants. I penso que és una meravella que ens puguem trobar per parlar de llibres, de literatura, de vida! Som una de les tres potes que, segons el mateix Óscar, conformem un club de lectura:

…los libros objeto de lectura, los lectores participantes, y el coordinador o “conductor”:
En primer lugar, la cuestión de la selección de las lecturas (de los best sellers a las más exigentes, a las orientadas temáticamente, por género o por intereses específicos).
En segundo lugar, el papel del lector, la recepción de la obra literaria, su reconstrucción por quien la lee significativamente relacionándola con su vida y experiencia.
Y en tercer lugar, el rol de los guías de los clubes de lectura y su capacidad de apasionar en la lectura y el comentario, saber ayudar a la interpretación y a la mirada intertextual de las obras, y finalmente tener empatía para gestionar la diversidad de expectativas y emociones de los lectores… (llegit a El profesional de la información)

Els clubs de lectura ja comencen a tenir una historia, el seu recorregut fa patxoca però encara som a les beceroles del que han d’arribar a ser. És cert que n’hi ha d’oberts, com el nostre, i altres més específics com els de novel·la històrica, novel·la negra, etc. i de transoceànics com el que coordina en Ricardo Reitano a la biblioteca Can Fabra de Sant Andreu, però encara hem de trobar la clau de volta que aconsegueixi engrescar als joves. En aquest sentit s’han engegat algunes iniciatives amb poc èxit i potser la idea s’ha de repensar i donar-li un altre “aire”. (Incís: La propera setmana us presentaré com enfoquen a “La casa del lector” de Madrid les lectures de Verne combinant-les amb la ciència i la tecnologia, fent un recorregut pels moments de les novel·les d’aquest autor a través de tallers on dissenyen i construeixen alguns dels enginys mecànics d’aquestes obres.)

Algunes cadires estan buides. El mes d’octubre, quan vam iniciar aquest viatge, això no passava. Cada any és el mateix. Pel camí, hi ha un degoteig de desercions, normalment de la gent més jove. No sé quin és el motiu, però fa ràbia perquè quan t’apuntes adquireixes un compromís d’assistència (signem el full cada dia) i ets conscient que d’altres persones s’han quedat “en llista d’espera”. I fa ràbia perquè l’activitat té un cost, assumit pel servei de biblioteques de Barcelona (el lots de llibres, les fotocòpies de les guies, el personal, els convidats, etc.), que surt dels pressupostos municipals (escassos) i, en els temps de penúria econòmica que vivim, no estem per molts luxes. (Un altre incís: faria bé el nou consistori que ara entrarà a dirigir l’Ajuntament en augmentar la partida dedicada a biblioteques)

I amb l’Òscar també arriba en Gonzalo Torné, l’autor convidat, per parlar amb nosaltres d’una de les seves obres: Hilos de sangre. En Gonzalo és valent. Jo no sé si seria capaç d’exposar-ne a un grup de persones que han llegit el llibre i que vés a saber amb quina et sortiran o si te n’aniràs escaldat o no.

I comencem. L’Óscar fa la presentació del perquè de la tria d’aquesta obra que va guanyar el Premio Jaén de Novela i que, des del primer moment va tenir molt bones crítiques, tant per la seva estructura interna com per la història que explica.
La novel·la planteja, a la primera part, un moment de la vida de la Clara, una dona de trenta anys que està vivint una crisi matrimonial i busca la manera d’afrontar els seus sentiments i les relacions familiars. D’una banda hi ha en Joan-Marc, el seu marit, un personatge que l’autor qualifica de mesquí i vividor (però que, curiosament, per alguns dels participants de la tertúlia té un punt positiu) i la relació amb els seus germans.
A la segona part es centra en la història de l’avi de la Clara, un home que va viure una joventut marcada per la militància en un grup anarquista en els temps de la preguerra civil i el fracàs i els desastres d’un conflicte que el va portar a prendre decisions poc ètiques (si volem dir-ho així). Els “Hilos de sangre” són els lligams entre aquestes dues generacions (avis-néts), la recerca del passat per part de la Clara Montsalvatges, i els “fils” que expliquen el perquè de la seva existència.

Després, en Gonzalo Torné, a preguntes i comentaris dels assistents, va anar esmicolant els capítols, els personatges, les escenes, intentant desentrellar (desentrellar-nos) els motius d’uns i altres per actuar com van actuar.

I com sol passar en aquestes tertúlies, acabem parlant del que ens afecta, del que hem viscut, i del perquè una frase, un detall, una omissió, ens “toca”. La literatura serveix per això, precisament, per relacionar, per comparar, per inferir, per entendre’ns a nosaltres mateixos.

Crec que al final vam quedar molt satisfets de la trobada.

Si no heu llegit aquest llibre, apunteu-vos-el a l’agenda de lectures per a l’estiu. No us decebrà.
Us deixo amb algunes imatges de la trobada.

https://youtu.be/xc1xkvFBkBw

I també amb l’enllaç a l’entrevista que li va fer l’Óscar López al programa Página 2:

http://www.rtve.es/alacarta/videos/pagina-2/pagina-2-entrevista-gonzalo-torne-hilos-sangre-mondadori/966233/

See you el proper curs!

26 Mai 2015 by jcentell

Dos llibres i un documental sobre el cervell lector

Els mestres ja fa temps que sabem que el futur de l’educació passa per conèixer i entendre com funciona el cervell. Si no és així ens seguirem perdent entre les intuïcions que la pràctica diària i l’experiència adquirida ens indica, més o menys, quin és el moment lector dels alumnes. Sabem que quan llegim, identifiquen les lletres que formen les paraules i després accedim al seu significat, que està emmagatzemat a la nostra memòria. Paral·lelament, eliminem possibles ambigüitats, integrem el significat de cada paraula amb el de la resta de paraules de la frase de la que en forma part i, finalment, extraiem el sentit global del text i realitzem les inferències oportunes. Quan tenim pràctica, tot això passa de forma immediata, gràcies a la connexió de les cent mil milions de cèl·lules nervioses que formen el nostre cervell.

Hi ha un parell de llibres que ens poden ajudar a entendre com funciona tot plegat, sense oblidar la importància de les emocions en l’educació. Us els presento.

Aprender, recordar y olvidar

En aquest llibre, el neuròleg i catedràtic de Psicobiologia a l’Institut de Neurociència de la Universitat Autònoma de Barcelona Ignacio Morgado ens ajuda a aprofundir en els processos que s’activen en el nostre cervell quan registrem les informacions llegides i analitza els circuits cerebrals que intervenen en els processos lectors.

En Morgado diu que la lectura activa gairebé totes les regions cerebrals i quan defineix la memòria, ho ha amb aquesta metàfora: “…com els canals que forma l’aigua de la pluja en els camins: Com més plou, més s’aprofundeixen i estabilitzen. En les persones i animals l’experiència és com la pluja, ja que és ella la que marca al cervell els canals neuronals per on circulen els records”.
I també podem llegir:
Si el que volem és adquirir hàbits, rutines (memòria implícita), el que cal fer és repetir i repetir. La pràctica perfecciona.
O aquesta altra:
D’entre les activitats intel·lectuals amb millor balanç cost / benefici, destaca, com insuperable, la lectura, un tipus d’activitat intel·lectual que, a més d’aportar nou coneixement, activa gairebé totes les regions cerebrals, sent, per tot això, una bona gimnàstica per a la ment.

L’altre llibre que recomanem (i molt!) és Neuroeducación d’en Francisco Mora

En aquesta obra exposen els coneixements que tenim sobre el funcionament cerebral que són imprescindibles per millorar l’educació, fent especial èmfasi, també, en la importància de les emocions.
Diu: La curiositat, el que és diferent i sobresurt en l’entorn, encén l’emoció. I amb ella, amb l’emoció, s’obren les finestres de l’atenció, focus necessari per a la creació de coneixement.

És un llibre de lectura agradable i entenedora on en Francisco Mora analitza una gran varietat de qüestions com la intervenció primerenca, l’atenció, la memòria, el desenvolupament de la creativitat o els trastorns de l’aprenentatge. També suggereix la necessitat del neuroeducador, un nou professional amb els coneixements adequats sobre el cervell que ajudaria a millorar la tasca docent dels mestres.
Hi ha algunes afirmacions amb els que no hi estic gaire d’acord però, vaja, segur que té raó. Com quan diu que es necessiten 10000 hores per esdevenir un lector competent.

I també us passo un vídeo molt interessant que va editar l’IDIBELL (Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge) amb seu a l’Hospitalet.

Es titula “El cervell lector” i el va realitzar Arturo Fuentes. En aquest vídeo s’aborda el procés de la lectura des de la neurociència, partint d’unes preguntes bàsiques: què succeeix al nostre cervell quan llegim? Com i quan va aparèixer la capacitat lectora? Com afecta la capacitat de llegir el nostre cervell i la nostra manera de concebre el món?

22 Mai 2015 by jcentell

Berenar i llibres a Sant Josep – El Pi

M’agrada compartir experiències amb els grups de pares i mares interessants en l’educació literària dels seus fills. M’agrada conversar amb ells de lectures que conviden a la reflexió i al creixement dels infants.
Ahir vaig tenir el plaer de tornar a la meva escola, al lloc on durant trenta nou anys com a docent he viscut els moments més plens i meravellosos de la meva vida professional.
A la trobada hi van assistir un grup de pares i mares i també alguns dels companys mestres.
Em van convidar a parlar de llibres però, com sol passar vam acabar conversant d’educació, del futur, d’il·lustradors, de traductors, d’editors i de tot allò que envolta el món fascinant de la literatura infantil i juvenil. Vam riure força, vam prendre un cafè i unes galetes i el temps se’ns va passar volant.
És en aquestes trobades on m’adono del que realment preocupa als pares i mares i em serveix per relativitzar les investigacions (poc positives) que sovint llegeixo a la premsa especialitzada sobre com està la situació actual respecte als hàbits lectors.
Normalment hi vaig amb un guionet preparat i uns quants llibres que em serveixen per exemplificar el que comentem. Això ajuda bastant.
Com que comprovo que en aquest blog mai us he parlat d’un document que és força útil per a les famílies us passo l’enllaç perquè el pugueu descarregar. Es diu “El mètode definitiu per tenir fills lectors” (Consells i receptes miraculoses que garanteixen l’èxit escolar). L’ha escrit en Joan Carles Girbés i l’edita la Fundació Jaume Bofill. Només cal que cliqueu a EL MÈTODE DEFINITIU PER TENIR FILLS LECTORS

Les fotografies que acompanyen aquest escrit estan fetes amb un telèfon mòbil. La seva qualitat no és la millor però us poden ajudar a viure el que us he comentat.

19 Mai 2015 by jcentell

El abuelo de Zulaimar

Han passat sis mesos des de les darreres publicacions de l’editorial OQO. Aquest mes de maig reprenen l’activitat amb dues novetats: El abuelo de Zulaimar i La mejor sopa del mundo.

El abuelo de Zulaimar, (escrit per Juan carlos Méndez i il·lustrat per Elsa Klever) m’ha agradat molt perquè és un conte molt positiu que parteix d’una carència, una nena que no té avi i fa servir la imaginació per fabricar-ne un a la seva mida.
Pel que he conegut, en paraules de l’amiga Pilar Férriz que el va explicar amb nens de cicle infantil del Lycée Français de Barcelona, la història és molt potent i toca la fibra sensible dels infants. Després d’explicar el conte van recrear l’avi de Zuleimar en uns murals molt bonics i li van posar nom al personatge.

Zulaimar no tenía abuelo.
Pero todas sus amigas tenían uno.
El de María era alto como una palmera.
El de Lucía, redondo como una O.
El de Susana, con los ojos oscuros como el café.
Por las tardes iban con ellos al parque.
Tomaban helados.
Hacían dibujos en la arena.

Però la Zulaimar no va aconseguir que cap de les seves amigues li deixés el seu avi. Llavors va decidir construir-ne un ella mateixa amb els objectes que tenia al seu voltant.

La Zulaimar no té avi i vol gaudir de la seva companyia i compartir jocs, abraçades, i experiències. És quan decideix fer ús del seu enginy i transformar l’absència.

L’escriptor veneçolà Juan Carlos Méndez Guédez destaca que el personatge de la seva història
“viu una experiència particular: és la pròpia Zulaimar qui ha de salvar el seu avi de l’hostilitat del món, i les seves eines per sobreviure són la capacitat de transformar en bellesa i tendresa els objectes corrents que l’envolten” .

Partint d’una mancança, Méndez ens submergeix en una emocionant i dolça història que ens recorda la importància de la capacitat creativa que permet generar idees noves, experimentar i buscar alternatives davant de situacions desfavorables.

La il·lustradora alemanya Elsa Klever recull aquesta idea de carència apuntada per l’autor. No en va veiem en la portada una butaca buit. Però de seguida ens introdueix en una acolorida proposta plàstica on una infinitat de personatges ens permeten seguir les peripècies de la petita protagonista que ens transmet el seu optimisme: “volia que es pogués seguir la història d’Zulaimar i, al mateix temps, descobrir nous detalls a cada pàgina. ”

Informació extreta, en part, del web d’OQO,

L’avi de la Zuleimar segons els nens de P4 del Lycée Français de Barcelona

L’altra novetat, La major sopa del mundo és una preciositat que haureu de descobrir vosaltres mateixos.

17 Mai 2015 by jcentell

Les Escoles d’Estiu

El mes de juliol és temps d’Escola d’Estiu. És un bon moment per retrobar-nos amb els companys mestres, compartir experiències i conversar sobre el nostre futur com a país.
Sortosament l’oferta de cursos és amplia i variada. Les tres escoles d’estiu més implicades amb la literatura infantil i juvenil són les que organitza l’Associació de Mestres Rosa Sensat, la Universitat de Vic i l’Associació Arae.
Tot seguit us passo els enllaços i una mica d’informació per si és del vostre interès.
A mi em trobareu a la de Rosa Sensat. Aquest any la farem grossa perquè és el cinquantè aniversari de l‘Associació i de l’Escola d’estiu.

EE Rosa Sensat
Si voleu veure tot el programa només cal que cliqueu AQUÍ i trieu l’idioma (català, castellà o anglès)

De tota l’oferta de cursos en destaco aquells que tenen a veure directament amb la literatura infantil, la narració de contes i la biblioteca escolar.

LA DIVERSIDAD FAMILIAR A TRAVÉS DE LOS CUENTOS
El teatro y los cuentos nos pueden ayudar a explicar historias de afectos diversos y familias diversas. A través de la teatralización y de historias próximas a los niños se enriquecen, conocen otras realidades y ven referentes positivos de estas realidades.
PROFESORES: CATALINA PALLAS PICÓ Y REYES VARELLA MARTÍ

LA BIBLIOTECA ESCOLAR, UN ESPAI IMPORTANT AL NOSTRE CENTRE
Com dinamitzar la biblioteca escolar? Com convertir-la en un espai fonamental al nostre centre, des d’on impulsem el gust per la lectura i la competència informacional dels nens i nenes?
PROFESSORA: MARIONA TRABAL MITJANS

PASSIÓ PER LA LECTURA
El Grup de Treball «Passió per la lectura» crea un material amb tot un seguit de propostes didàctiques que es poden seguir a l’aula per fomentar el gust per la lectura.
PROFESSORS: MEMBRES DEL GRUP DE TREBALL «PASSIÓ PER LA LECTURA», DE L’AM ROSA SENSAT

LA LITERATURA JUVENIL EXISTEIX?
La proposta vol encetar un debat crític sobre la literatura juvenil: els orígens, les novetats, els límits i la prescripció.
PROFESSOR: JOAN PORTELL RIFÀ

LA VIQUILLETRA, UNA PROPOSTA METODOLÒGICA PER A L’ENSENYAMENT-APRENENTATGE DE LA LLENGUA I LA LITERATURA CATALANES
La Viquilletra és un espai viqui temàtic per compartir les lectures dels estudiants amb una metodologia pròpia d’ensenyament-aprenentatge de la llengua i la literatura basada en projectes, desenvolupada pel Departament d’Ensenyament i la UOC, i on han participat fins ara més de 2.700 estudiants de tot Catalunya. Al taller us presentarem el projecte i us mostrarem (amb la participació del professorat i de l’equip implicat) com treballen professors i estudiants d’ESO i Batxillerat, centrant-nos en aquells aspectes de l’entorn i la metodologia Viquilletra més útils per replicar-los a les vostres aules.
PROFESSORA: TERESA FÈRRIZ ROURE

HACIA UNA EDUCACIÓN LINGÜÍSTICA (Y LITERARIA) CRÍTICA
¿Es posible una educación lingüística crítica? ¿Qué hacer con la educación literaria en secundaria? ¿Cómo construir itinerarios de lectura y secuencias didácticas coherentes con los enfoques comunicativos y con el anhelo de una escuela democrática, inclusiva, coeducativa, ecológica e intercultural?
El propósito del curso es compartir marcos teóricos, experiencias profesionales y proyectos de aula que nos permitan enriquecer nuestras prácticas cotidianas y crear redes de intercambio.
PROFESORA: GUADALUPE JOVER

CONVERSAR AMB ELS CLÀSSICS A L’EDUCACIÓ SECUNDARIA
Com apropar les grans obres de la tradició literària als nois i les noies adolescents? Com fer convergir i en quins punts aquests mons paral•lels d’experiència i paraula? Té sentit la versió més convencional i institucionalitzada del comentari de textos? S’han investigat altres alternatives? Què pot aportar a l’estudi dels clàssics la metodologia del taller literari (imitar, plagiar, crear) i altres línies actives de treball a l’aula? Com crear una base de coneixement compartit sobre la literatura?
PROFESSORES: JUAN SÁNCHEZ-ENCISO VALERO (coordinador), GRUP DE TREBALL “MÓNS PARAL·LELS” (l’ensenyament de la literatura a l’educació secundària)», de l’AM Rosa Sensat

imatge extreta de https://eliteracyproject.wordpress.com/

CONTES PERQUÈ SÍ
En aquest espai contarem i escoltarem contes perquè sí, perquè en tenim ganes; com un regal i com un plaer, no per extreure’n conseqüències didàctiques ni per aprofitar-ne elements pedagògics. Reflexionarem sobre què ens aporten els contes que no consta al currículum.
PROFESSORA: ELISABET ABEYÀ LAFONTANA

LLEGIR I ESCRIURE PER VIURE
Ensenyar i aprendre a llegir i escriure és fàcil. Esdevenir lector i escriptor és més difícil, perquè és un procés llarg i complex on el paper dels adults és decisiu. L’entrada a l’alfabetització està vinculada a les experiències que viuen els nens i nenes a l’hora de comunicar-se i de situar-se en el món. En el taller es compartirà i s’analitzarà la qualitat d’aquestes experiències amb relació a la lectura i l’escriptura i com es viu en l’entorn familiar, escolar i comunitari.
PROFESSORA: MONTSERRAT FONS ESTEVE

LA CONVERSA COM A EINA DE MOTIVACIÓ
Els nens i nenes tenen un munt de preguntes, un munt de respostes que ens porten a obrir converses engrescadores i escenaris d’aprenentatge extraordinaris.
«Ahir en Josep deia…» i podem començar un projecte, iniciar un conte, aprendre alguna cosa, coneixe’ns una mica més i vincular-nos.
PROFESSORA: BET MADERA RUSINYOL

LA LITERATURA INFANTIL A L’ETAPA D’EDUCACIÓ INFANTIL
Quin paper té l’educador o educadora perquè l’infant s’interessi per les narracions orals, els llibres i àlbums il·lustrats?
Els contes i llibres tenen valor per ells mateixos; expliquen històries, no són manuals d’educació ni de moral i van més enllà de l’educació emocional. Poden ser un mitjà intermediari entre l’adult i l’infant gràcies al món de la fantasia i als personatges de ficció, que permeten abordar, acompanyar i confrontar-se a les pors amb la distància necessària.
Parlarem de com organitzem el racó dels contes a l’escola. Com fer la tria? Com utilitzar-los a l’escola i en quins moments podem explicar contes?
PROFESSORA: MONTSE COLILLES CODINA

ESCOLTEM I PARLEM AMB ELS PETITS
Intercanvi d’experiències sobre l’observació i el tractament del procés d’aprenentatge de la llengua oral a l’escola. Es tracta d’intercanviar materials, idees i enregistraments de situacions comunicatives i, també, de treballar amb les famílies i de valorar l’estímul i el seguiment del nivell de comprensió i expressió oral de cada infant.
PROFESSORA: ROSA BOIXADERAS SAEZ

L’ASSOCIACIÓ ARAE per la seva banda ha enfocat la seva escola d’estiu, de manera clara, pel benestar i el creixement de les persones que treballem en Educació. Els cursos són una delícia, i una invitació a l’autenticitat. Les activitats de tarda són obertes i gratuïtes.
Trobareu tota la informació aquí:
https://itucomestas.wordpress.com/

Escola d’Estiu de Literatura Infantil i Juvenil (UVIC)

La Maica Bernal i la Carme Rubio, professores de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya, en col·laboració amb l’Abadia de Montserrat, organitzen la 6a Escola d’Estiu de Literatura Infantil i Juvenil, adreçada a persones que, des de l’àmbit de l’ensenyament, la biblioteca infantil, la recerca o la motivació personal, tinguin interès en l’aprofundiment d’aspectes del llibre infantil i juvenil. Aquesta edició es centra en El Motiu del viatge en la Literatura Infantil i Juvenil, component molt freqüent en les obres per a infants i joves, tant orals com escrites.
Del programa que podeu llegir si cliqueu AQUÍ en destaco

Paper blanc: el somni, vehicle dels viatges. Una experiència d’escola. A càrrec de Maite Pujol i David Altimir, mestres de parvulari de l’escola Les Pinediques de Taradell i professors de la UVic-UCC. Per viatjar s’ha de disposar d’un vehicle, i en aquesta experiència hem pensat de considerar els somnis com el que ens trasllada a mons, a escenaris insòlits encara que amb referents quotidians i coneguts. La proposta, viscuda amb dos grups d’infants de 5 anys, però extrapolable a altres edats, connecta el món dels somnis i de la imaginació amb els viatges a partir de l’aprofundiment en una selecció de contes per a infants.

Els llibres de coneixements… tenen sentit a l’era d’Internet? A càrrec de Mònica Baró, professora de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB i experta en tractament de la informació i Biblioteca Escolar. En un moment en què sembla que la informació és a l’abast de tothom amb un sol clic, els llibres de coneixements segueixen tenint sentit com un recurs per a l’aprenentatge i per a l’oci dels nois i noies. Aquests llibres tracten tota mena de temes des de perspectives diverses i ofereixen una informació validada i estructurada, que contribueix a la comprensió del món que ens envolta. A més, incentiven la lectura crítica d’una gran varietat de sistemes de representació del coneixement, com les imatges, els gràfics, etc. Conèixer la producció editorial i saber avaluar els llibres és imprescindible per a tots aquells que volem aproximar els nois i noies a la lectura.

Llegim dibuixos. Taller de lectura. A càrrec de Montserrat Ginesta, il·lustradora, autora de llibres de literatura Infantil i editora. Els dibuixos també es poden llegir. Es poden llegir a poc a poc, lletrejant, com són els elements d’un paisatge, com són els personatges, quin llenguatge plàstic parlen entre ells i com entendre aquest llenguatge de colors i formes tan insòlit i amb estils tan diferents. De la mateixa manera que hi ha novel·les gòtiques o realistes, també hi ha dibuixos romàntics, barrocs i neorealistes, i en aquest taller se’n mostraran molts exemples pràctics que ens ajudaran a llegir la imatge.

Aquell mateix dia es farà un Acte d’homenatge a l’escriptor Gabriel Janer Manila.

Va, animeu-vos que la inscripció ja està oberta i l’oferta val molt la pena!