Comparteixo aquest vídeo tan emotiu que han fet els integrants del grup infantil La tresca i la verdesca (http://www.latresca.com/) sobre una cançó titulada “Biblioferit” que parla d’un usuari que s’enamora de la seva biblioteca.
El Servei de Biblioteques de la Generalitat n’ha fet un videoclip per promocionar les biblioteques públiques i han triat la biblioteca de Can Butjosa (http://bibut.parets.org/) a Parets del Vallés, per rodar el videoclip. A les imatges podeu veure la Gisela i les altres companyes, així com els usuaris (infants i familiars) habituals d’aquesta fàbrica de lectors.
Presentació
Philippe Corentin, l’il·lustrador del mes (juliol 2015)
Imatge extreta de Babelia
Aquest mes presentem un dels il·lustradors que més fan riure als infants. El riure és sa però en els contes de Philippe Corentin també conté una certa contradicció perquè representa alhora la grandesa i la misèria humana.
Aquesta autor francès va néixer el 1936 a Boulogne-Billancourt (a tocar de París) i el seu nom real és Philippe Le Saux. Va començar com humorista gràfic en el món de la publicitat i des d’allà va passar a il·lustrar llibres per a infants i joves.
La característica principal de la seva obra és que els personatges sovint són una mescla de persones i animals. Vesteix els animals com a persones i els aplica trets humanes, creant una interacció dels dos mons.
A les seves obres trobem un personatge que es va repetint, el llop. Però és un llop que té molt a veure amb el personatge de la literatura clàssica, de la narració oral.
Corentin ens repta a plantejar-nos què és la imaginació i en els seus dibuixos podem veure un món una mica estrany on podem trobar-nos amb, per exemple, un gat de color rosa.
La gràcia de les seves il·lustracions són els seus colors brillants i els jocs de paraules. Aquest autor juga fins i tot amb la forma dels llibres que converteix en part bàsica del conte. Per exemple, la manera com hem de passar les planes a “L’ogre, el llop, la nena i el pastís” ens recorda molt el moviment de les onades que fem quan nedem o, en aquet cas, quan creuem el riu dalt d’una barca. Un altre cas significatiu és Xap! Amb una forma vertical que apunta el contingut que trobarem: un llop que creu veure un formatge al fons del pou.
Imaginació a l’abast dels nens però que també ens agrada als grans.
Si voleu iniciar-vos en el món d’en Pillipe Coerentin us recomano que comenceu per aquestes dues obres:
L’Àfrica d’en Zigomar
El ratolí Pipiolí és un ratolinet inquiet. Mentre la mare el banya li pregunta perquè l’oreneta emigra a l’Àfrica i els ratolins no. La mare respon que els ratolins mengen gra i no els cal emigrar. Però en Pipiolí vol veure món. Primer intenta que el dugui a l’Àfrica la seva amiga Gineta, però pesa massa per a ella. Després ho intenta amb les cigonyes, però s’adona que se’l poden menjar. Finalment la merla Zigomar accedeix a endur-se’l. Fins i tot s’hi afegeix una granota. De camí cap a l’Àfrica Pipiolí i la granota que van en direcció contrària a les oques. Però Zigomar no en fa cas i afirma que coneix perfectament la ruta i que el primer que veuran és un elefant. Els explica que els elefants es caracteritzen pels seus ullals. Quan hi arriben, efectivament, veuen un animal de grans ullals, però el dibuix mostra al lector que és un elefant marí. A les làmines següents Zigomar mostrarà uns micos que en realitat són pingüins; uns cocodrils que en realitat són foques, un hipopòtam que és un caribú i un lleó que és un ós blanc. Els tres amics tornen cap a casa per la por de l’ós. Quan la mare de Pipiolí els pregunta com és l’Àfrica la granota respon que hi neva i hi fa molt fred.
L’ogre, el llop, la nena i el pastís.
Un ogre torna de cacera amb un llop, una nena i un pastís. Per arribar al seu castell, ha de creuar un riu però la seva barca només té dos seients i se li planteja un veritable problema: a qui s’emporta primer… no pot deixar el llop amb la nena… ni la nena amb el pastís … Quina és llavors la solució per portar-los a tots a l’altra banda del riu amb total seguretat?
És un llibre que il·lustra un enigma prou conegut amb diverses variables. La gràcia d’aquest àlbum il·lustrat és com presenta la doble plana amb una pestanyeta en mig que ajuda a visualitzar l’acció. El llibre és molt bonic i està molt ben pensat per veure les anades i vingudes a banda i banda del riu.
Però també podem seguir una altra història que modificarà el final esperat.
Però segur que també xalareu molt amb la resta de llibres d’en Corentin.
Els que podem trobar a casa nostra són de l’editorial Corimbo i són traduccions de la francesa Ecole des loisirs. Aquest són alguns dels sus llibres:
BiraBiro, una nova editorial de literatura infantil i juvenil
El dia 7 de juliol es va presentar un nou segell editorial, de nom BiraBiro. La cita era a la Documenta del carrer Pau Claris. Vaig arribar tard però vaig poder parlar amb la Mireia Guerola, companya del grup de treball de Rosa Sensat, persona inquieta i amb experiència en el món editorial de la literatura infantil i juvenil. La Mireia és la persona que hi ha al darrera d’aquest nou segell, juntament amb l’Oriol González.
Aquest mes de juny han publicat els primers títols del seu catàleg.
Segons explica la Mireia “Amb el lema «Llegir per llegir», la línia editorial assumeix que l’objectiu principal de la literatura infantil és proporcionar entreteniment de qualitat als infants i joves, perquè només l’assoliment d’aquest objectiu pot garantir la possibilitat de complir amb èxit totes les altres funcions tradicionals de la literatura per a nens i joves: educar, emocionar i ensenyar”.
La seva previsió és publicar uns 20 títols anuals en català i castellà, combinant obres importades i títols originals que serviran per donar a conèixer autors internacionals i també per projectar els talents literaris i artístics del país.
Els títols que enceten el catàleg són una adaptació d’El màgic d’Oz, il·lustrada per l’artista croata Andrea Petrlik Huseinovic; Potes enlaire!, de l’autora holandesa Catharina Valckx; Qui Què Qui, de l’il·lustrador francès Olivier Tallec, i En Tomeu Guineu fa un amic, de l’italiana Febe Sillani.
Al setembre apareixeran dos títols protagonitzats per en Jake, La llista gegant d’en Jake i El monstruós caos, un personatge creat pels australians Ken Spillman i Chris Nixon.
Tot i les dificultats econòmiques que des de fa temps amenacen i perjudiquen el sector, des de BiraBiro es considera que hi ha prou mercat per créixer, sempre que el pla editorial sigui controlat i realista, tant pel que fa a costos de producció, com a la previsió de vendes.
Si voleu més informació podeu consultar el seu web on trobareu les fitxes dels títols publicats (si cliques AQUÍ podràs veure la d’El màgic d’OZ) i informacions relacionades amb altres col·laboracions.
Per cert, em va dir la Mireia que BiraBiro vol dir Papallona en no sé quina llengua africana, em va semblar que deia amhàric… D’aqui ve l’explicació del seu logo.
http://www.birabiroeditorial.com/
Amb la Mireia, el dia de la presentació
Màriam Ben-Arab, la il·lustradora del mes (juny 2015)
cliqueu sobre la imatge!
A Espanya s’editen, actualment, més de seixanta mil llibres anuals (68.378 l’any 2014). D’aquests prop de 70.000 títols, el 12% són de literatura infantil (8.400 títols cada any). Només a Espanya. I una bona part d’aquests 8400 estan il·lustrats. És una bona notícia per als lectors i per als il·lustradors, i és una tendència que va creixent poc a poc des que es tenen dades fiables.
Davant d’aquesta allau de títols ens trobem que no sabem ben bé per on començar a triar i llavors hem d’anar a demanar ajuda als llibreters de confiança, als especialistes que fan ressenyes en determinades revistes o deixar-nos guiar pel nostre instint i/o experiència.
En aquesta secció hem anant comentant els treballs d’alguns grans autors, des d’Emily Gravett, que va ser la primera, passant per noms consagrats com Jutta Bauer, Anthony Browne o Roberto Innocenti i descobrint a Melánie Rutten o Anna Laura Cantone, entre d’altres.
He tingut la sort de conèixer personalment a alguna d’aquestes persones però mai m’havia passat el que ara us explicaré i que em servirà per introduir a la il·lustradora d’aquest mes.
Amb la gent amable, la bona gent de Cruïlla, estem treballant sobre un projecte que, si tot va com ha d’anar, veurà la llum el 2016. Són sis contes que hem escrit conjuntament amb l’Andrea Pozo, sota la supervisió de l’editora Núria Hervada. Quan vam tenir els contes més o menys acabats ens van presentar la persona que, segons l’editorial, tenia el millor perfil com a il·lustradora. Es tractava de la Màriam Ben-Arab i vam quedar un dia amb ella per fer una sessió de treball, una mena de brainstorming per acabar de polir i fer-li avinent com estava enfocada la sèrie. La Màriam ens va passar alguns esbossos del que havia interpretat i imaginat i els ulls se’ns van posar com a taronges. Una divinitat, ho podeu creure!
De camí a casa, vaig fer una parada obligatòria a la llibreria a comprar alguns dels llibres de la Màriam i a intentar entendre el seu estil, perquè té una varietat de registres que fa difícil dir si s’assembla a la Cristina Losantos (que sí, de vegades!), ens recorda a l’Oliver Jeffers (que també!), ens evoca Luke Pearson (força!) però sobretot ens recorda als camaleons, aquelles bestioles capaces d’adaptar-se a l’entorn (llegiu, capaces d’entendre el text, pescar la idea i aportar els colors, les perspectives, els moviments, etc., tot el necessari per transmetre les emocions que multipliquin l’aventura). Com molts dels il·lustradors les primeres idees les treballa a llapis i després les escaneja i continua polint la composició en pantalla. Però també podem veure que alguns dels seus treballs empren tècniques més convencionals com els llapis de colors o els acrílics.
La Màriam de seguida es va entusiasmar amb el projecte (cerc que s’apassiona fàcilment) i vull compartir en aquest blog el poc que conec d’ella. (bàsicament informació que podeu trobar al seu web http://www.mariambenarab.com/ i al seu blog https://mariambenarab.wordpress.com/ d’on he manllevat algunes de les imatges que us mostro.
La Màriam Ben-Arab va néixer l’any 1983 a la Roca i va estudiar Belles Arts a la Universitat de Barcelona i també a la Llotja. S’ha especialitzat en il·lustració infantil i juvenil. Ha publicat diversos àlbums il·lustrats a nivell nacional i internacional i col·labora en diverses revistes infantils amb els seus dibuixos i còmics.
Ha il·lustrat, per exemple, els llibres infantils La llegenda de Sant Jordi (Empúries) i Opa ist überall (Edelkids, Hamburg), Endevinalles per jugar i Refranys per jugar (Vox). També ha il·lustrat Politik, una novel·la gràfica escrita per Emma Reverter i publicada per Roca Editorial.
Hi col·labora amb editorials com Ara Llibres, Barcanova, Casals, La Galera, Larousse, Teide i amb les revistes infantils Cavall Fort, El Tatano i Súpers! El 2009 va quedar finalista del Premi de Còmic Cavall Fort.
Imatge revista El Tatano
El jardí de les emocions
El vestit nou de l’emperador
D’entre els seus treballs en destaco:
Endevina quantes endevinalles endevinaràs, escrit per Nathalie Pons, ens presenta un seguit d’endevinalles i jocs de paraules que ens ajuden a enriquir el vocabulari. En els seus dibuixos introdueix algunes pistes per trobar les solucions.
La llegenda de Sant Jordi, un conte que explica la coneguda llegenda però des d’un punt d vista una mica especial.
El meu primer llibre de la mona és un conte en cartoné, adreçat als infants més petits
Quin estiu! : diari de les meves vacances, escrit per l’Àngels Farré és com una mena de diari on els infants poden escriure els coses que els hi passen durant l’estiu. A més d’espais per escriure, també n’hi ha per enganxar fotos i, al final, una capseta per muntar i desar-hi els records de l’estiu.
Xiroi, el meu amic núvol, d’en Carles Sala, explica la història de la Berta que, una tarda de divendres, va amb la seva germana 
gran al parc. Però tots els seus amics han marxat de cap de setmana. Seu tota sola a l’ombra d’un núvol i sent una veu que la saluda. Mira al seu voltant, però no hi ha ningú. Aixeca el cap, i només hi ha un nuvolet petit que li fa ombra i sembla que l’estigui mirant a ella. Pot ser que hagi estat el núvol?
El misteri del caganer d’Antoni Dalmases presenta una situació en la qual els personatges del pessebre estan enfadats per la pudor que desprèn el caganer.
També ha publicat alguns contes a d’altres països que no estan traduïts a casa nostra. En destaco Dave the Dinosaur , una historia adreçada a infants de cicle infantil i inicial, que planteja els terribles hàbits alimentaris del dinosaure però en clau humorística i divertida. Tracta de potenciar l’alimentació saludable.
I els tres llibres de la col·lecció d’educació emocional “El jardín de las emociones” amb textos d’Eulàlia Canal. Són preciosos!
El día en que Qanik rompió el hielo.
Una noche muy oscura.
Niebla en el bosque de los renos.
Si podeu, feu-li una ullada al seu portfoli:
http://www.mariambenarab.com/portfolio.html?lang=en&page=portfolio
Amb la Màriam, la Núria i l’Andrea, superequip!
El riu en la literatura infantil i juvenil
Per abordar els problemes que ens afecten com a ciutadans del món cal començar coneixent i estimant el nostre entorn més proper i per això, aquest curs, des del Grup de treball “Passió per la lectura” de l’Associació de Mestres Rosa Sensat hem fet una investigació sobre un d’aquests aspectes —els rius— a la recerca d’aquelles lectures que puguin complementar les diferents àrees d’estudi al voltant del tema. Ens ha semblat convenient introduir-les en les programacions de ciències naturals i socials que aborden aquests aspectes, conscients que a través de la lectura (contes, llegendes, mites) d’obres que tractin i/o integren el riu en la seva trama argumental s’arribarà a un millor coneixement i es desenvoluparà un interès pels rius.
Les possibilitats pedagògiques que ens ofereixen les narracions que parlen sobre els rius són nombroses: els ponts, el comerç, l’aigua, el transport, la contaminació, les inundacions, la fauna, els vaixells enfonsats a la desembocadura d’un riu, les inundacions, etc.
Depenent dels aspectes que es vulguin tractar quan es visita la desembocadura o el naixement d’un riu, quan s’estudien les colònies tèxtils o els molins paperers, quan es creua un pont, quan es vol conèixer el cicle de l’aigua, etc., un llibre que expliqui una història relacionada amb aquest tema pot ajudar a fer-ho més entenedor.
Per exemple, un projecte sobre els ponts romànics és un bon projecte si es vol treballar les matemàtiques, la física i la història, i un projecte sobre la contaminació de les aigües fluvials involucrarà les àrees socials i naturals, també.
A les escoles, la música, la plàstica, la matemàtica, les ciències naturals i socials, etc. normalment formen part del mateix projecte si es treballa de forma globalitzada i s’entén que tot està relacionat, que l’estudi ha de ser interdisciplinari i el treball cooperatiu. Per aquest motiu, entenem que el valor pedagògic de les lectures de ficció relacionades poden esdevenir un bon aliat, una bona eina per a qualsevol tema que es vulgui investigar.
En el nostre cas, al voltant dels rius, hem marcar tres grans eixos temàtics:
1. El riu, espai de vida i de cultura
2. Els recursos industrials i energètics
3. Les comunicacions
En cadascun dels tres eixos podrem trobar bones lectures que ajuden a entendre de què es parla.
Així, al primer grup, (el riu, espai de vida i de cultura) hem inclòs els àlbums il·lustrats o les novel·les següents:
Jonàs el pescador, una novel·la que ens presenta un viatge per diferents països del món i a través del qual podrem entendre com viuen i com es relacionen les persones d’aquests llocs tan allunyats de nosaltres.
El tresor del Ter, una excel·lent novel·la per a cicle superior que planteja un recorregut pel riu Ter de la mà de dos personatges que expliquen múltiples anècdotes relacionades amb els llocs per on passa el Ter.
Paraula de cocodril, és una llegenda africana on es barregen la beneiteria i l’astúcia de diversos animals per oferir-nos un ensenyament final.
El gigante del pantano ens narra un viatge a través del riu i el coneixement de la seva fauna i els perills que allà s’hi troben, gegant misteriós inclòs.
Tomek, el río al revés a l’igual que El tresor del Ter planteja un viatge pel riu però en direcció al seu naixement.
Oso cazamariposas un àlbum il·lustrat preciós sobre l’amistat.
Una mare per a l’Owen ens parla dels desastres de les inundacions i de les seves conseqüències.
Al segon grup (els recursos industrials i energètics)
La llegenda del Met d’en Ribes, situada a Ribes de Freser ens permetrà conèixer el procés de distribució de les aigües minerals que consumim, com és el cas de l’aigua de Ribes.
Las lavanderas locas ens ajuda a entendre i a investigar sobre una de les feines que antigament eren comuns a molts pobles i ciutats, les dones que anaven a treballar al riu rentant roba per a altri.
Finalment, pertanyen al tercer grup (les comunicacions)
El Pont del diable ens endinsarà en el coneixement d’una llegenda molt coneguda i alhora ens permetrà jugar a conèixer ponts coneguts d’arreu del món (la seva història, la seva arquitectura, el seu aprofitament, etc.)
L’ogre, el llop, l’ovella i el pastís és la realització plàstica d’un conte molt antic basat en la lògica matemàtica.
Cabres cabretes és un conte per als més petits en el que unes cabres han d’emprar el seu enginy per passar a l’altra banda del riu sense que el llop se les mengi.
Tots els rius van a parar a la mar…
A la tria, hi ha altres contes que no són específics dels rius però que tenen l’aigua com a element bàsic relacionat i poden ser un complement ideal per al treball sobre els rius perquè expliquen fets que passen al mar, als pantans, a la piscina, etc., allà on l’aigua és necessària.
Hi trobareu els següents:
Tres días en el vientre de la ballena ens endinsa en el món reculat de la pesca de la balena, a les costes de Terranova, per part d’un vaixell de pesca del país basc.
El soldadet de plom és la recreació de l’obra clàssica d’Andersen i del viatge que fa el soldadet de plom a través de les clavegueres i després pel mar fins arribar a les costes africanes. Es plantegen les desigualtats entre països rics i pobres.
La veritable confessió de Charlotte Doyle narra el viatge que fa una jove des d’Anglaterra fins als Estats Units i tot el que succeeix de misteriós durant la travessia.
Flotante és una novel·la gràfica sense paraules que ens explica la història d’una troballa misteriosa en una platja qualsevol i està amanida amb unes peripècies i unes imatges submarines precioses.
La trilogia Ladrón de gallinas, La revancha del gallo i Un día de pesca explica, sense paraules, unes aventures de persecucions, bona part de les quals passen en el mar.
Historia de una anguila. La lluita de poders vista amb la metàfora d’un dia de pesca.
La piscina. Unes imatges oníriques i inquietants que ens fan veure el que pot passar un dia de piscina qualsevol.
La casa de los cubos. La vida d’un home (tota la seva vida) que viu en una ciutat que s’està submergint (com Venècia) en el mar.
La gran ola de Hokusai. El famós quadre d’Hokusai serveix per endinsar-nos en el món màgic de les llegendes orientals.
De cadascuna de les lectures que hem seleccionat s’ha elaborat una fitxa que conté els següents apartats:
- Dades bibliogràfiques
Inclou la reproducció de la portada i les dades de l’autor, l’il·lustrador, l’editorial, la ciutat i l’any d’edició. També l’edat a partir de la qual recomanem la lectura i els temes relacionats. - Resum, valoració crítica i fragment.
Una síntesi breu, d’unes deu línies, en la qual es fa una explicació del guió del llibre i un comentari crític dels perquès s’ha inclòs en la tria, quins valors proposa i què aporta als possibles lectors. Inclou un fragment significatiu que ens dona pistes de l’estil i la manera de descriure de cada autor. - Objectius.
Es marquen dos o tres objectius a treballar amb la lectura. - Descripció de la proposta
Inclou una descripció detallada de com emprar el llibre, com presentar-lo i quines accions d’animació a la lectura es deriven (per abans, durant o després de la lectura). Normalment són accions de joc o d’investigació. - Recursos emprats
S’inclou un llistat dels llibres o altre documents que poden complementar el treball. També hi ha indicacions de llocs web que creiem interessants.
Les fitxes elaborades així com els diferents llistats que hem anat elaborant, les actes, els documents complementaris i altres informacions queden recollits en un cedé del qual es fan una vintena de còpies per als integrants dels grup de treball i també es deixen algunes a la biblioteca de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, a disposició dels mestres que vulguin consultar el material. A la biblioteca estan disponibles tots els llibres que comentem.
Si voleu consultar alguna fitxa podeu entrar a l’apartat ELS RIUS que trobareu obrint el desplegable que hi ha a la barra lateral superior, allà on diu Propostes didàctiques.
Mélanie Rutten, la il·lustradora del mes (maig 2015)
Nascuda el 1974 a Leuven (Bèlgica), Melanie Rutten va passar la seva infantesa a diversos països de l’Amèrica Central i de l’Àfrica abans de tornar a Brussel·les, on va seguir estudis de psicologia, fotografia i arts plàstiques.
El 2001 va participar en un taller d’il·lustració amb la Montse Gisbert i va començar a conèixer i a interessar-se per treball de determinats autors/il·lustradors de literatura infantil, especialment de la Kitty Crowther, una autora belga com ella, de qui es nota la seva influència i qui li va donar un bon consell: No busquis les històries lluny d’on ets, les històries són dins teu.
Aquesta idea la va impulsar a escriure el seu primer conte “Mitsu, un dia perfecte”, la història d’una granota (?) que és una mica el seu alter ego, segons explica ella mateixa.
Aquest va ser el començament de la tetralogia que més avall comentem i que consta de, a més a més de “Mitsu, un jour parfait” que va ser escrit el 2008, “Oko, un thé en hiver” (2010), “Eliott i Néstor, l’heure du matin “(2011) i” Nour, le moment venu “(2012), tots ells mereixedors de nombrosos premis.
La manera com va generant aquesta sèrie de contes resulta curiosa. Diu que té dos quaderns, un amb línies pautades i un altre amb pàgines en blanc. Al primer va escrivint les idees amb frases curtes “passejar amb els peus nus per un riu…”, per exemple, i després pensa a quin personatge li pot passar això. A l’altre quadern realitza una sèrie de croquis sobre aquest personatge.
En els seus llibres el menys important és la intriga, allò que es percep sobretot és el pas del temps, la quotidianitat, la pausa. Els diferents moments del dia configuren el ritme de la història que s’explica. Els seus personatges són els antiherois que reconeixen les seves limitacions i les seves febleses.
En les seves històries, també es nota una certa influència d’Arnold Lobel i de Jean de Brunhoff, entre d’altres -sense oblidar la quantitat de bons il·lustradors que han treballat i viscut a Brussel·les (Hergé, Peyo, Morris etc.) i que de ben segur han acompanyat la seva infantesa i adolescència.
D’entre els seus llibres en destaco la tetralogia citada abans, uns llibres en els quals els personatges s’entrecreuen, on un personatge secundari d’un d’ells esdevé el protagonista d’un altre, i també l’únic que, de moment, podem llegir en castellà i català (aprendre a viure junts).
Mitsu, un jour parfait
Narra les aventures de la Mitsu –una mena de cocodril o granota- que un matí no té ganes de fer res. No li agrada res. No vol res. Així que decideix anar a l’aventura seguint el consell de la seva amiga Mia, l’oca.
La Mitsu vol canviar d’aires, es deprimeix en la seva vida quotidiana. Els amics vénen a donar-li suport, a ajudar-la, però ella no vol saber res d’ells. Al final de la seva aventura no arribarà gaire lluny però es trobarà amb algú molt especial… “Crec que he trobat el que estava buscant,” li xiuxiueja a l’oïda. Al final, la Mitsu es reconciliarà amb els seus amics, i el dia resultarà perfecte…
Öko, un thé en hiver
A l’hivern, la llagosta Madeleine mor. L’Oko, la granota, i els seus amics hauran d’aprendre a viure amb la seva absència. L’Oko trobarà un nou amic que l’ajudarà.
En aquest conte, la Melanie Rutten construeix un món en un petit bosc habitat per animals imaginaris on la vida social és molt intensa. Emocions fortes que sempre troben els bons moments en la solidaritat, en el desig de compartir.
Les aquarel·les suaus esbossades en pàgines grans de color crema ajuden a entendre els sentiments que es desprenen dels personatges.
Elliott et Nestor, l’heure du matin
És l’estiu i l’Elliot ha convençut a en Nestor de fer un viatge plegats però, de camí, el mal humor d’en Néstor i les seves petites obsessions, acaben amb la paciència de l’Elliott. Es barallen…
Una història d’amistat i aventures de dos amics que van caminant riu avall, fent un pícnic sota un arbre, mirant les estrelles i escalant una muntanya.
Nour, le moment venu
L’últim títol de la tetralogia ens presenta a la Nour preparada per fer un viatge però sense saber quina direcció prendre. Al bosc tot està canviant. També hi és l’Oko, qui li va prometre una sorpresa que no arriba. La Nour no s’atreveix a recordar-li.
Paciència, Nour: És primavera.
En aquest quatre llibres hi ha algunes constants: la llum i el color, l’omnipresència de la natura on l’aigua, els boscos, el camí, etc., proporcionen el marc, de vegades inquietant, de vegades benèvol, però sempre poètic d’aquestes petites obres d’art, d’aquest univers coherent i acollidor, amb personatges que es creuen d’un títol a un altre, cadascú ocupant, al seu torn, el centre de la narració, amb estats d’ànim variables.
Recomano una mirada especial a com estan pintats els cels, el pesant sol de la tarda, la pàl·lida llum blava del matí o de la nit, moments de pura poesia visual, d’una poesia que enlluerna i emociona.
L’any 2013, la Melanie va canviar la tècnica pictòrica amb “L’ombre de chacun”, traduït a casa nostra com “Aprendre a viure junts”, un llibre diferent, que et sorprén i que, al meu entendre és molt bonic, impressionant diria.
Aquest àlbum ens narra la història d’un grup grup format per un cérvol inquiet, un petit conill que vol créixer, un soldat, un gat que cada dia somia el mateix, un llibre que ho vol saber tot i un ombra misteriosa que els va seguint.
Està estructurat com un tot però dividit en petits contes que es relacionen entre sí. Hi ha, per exemple, la trobada del petit soldat enfadat i el conill que ha marxat massa ràpid de casa seva. En el seu camí es creuen amb un gat a la recerca de la seva pilota perduda, i amb els altres personatges. Enmig de tot plegat, ningú no es preocupa per l’ombra silenciosa…
A través d’aquest relat coral, la Melanie evoca temes potents com la separació, la mort, el coratge o l’amistat. Els personatges s’enfronten a les preguntes existencials, mentre avancen pel camí que els portarà al volcà.
Un llibre enlluernador, poètic, emotiu, delicat i sensible, ple de paisatges lluminosos, brillants, amb belles escenes de tendresa i imatges reconfortants. Hi podem trobar moltes pistes ocultes en les il·lustracions de paisatges exuberants (les aparicions de l’ombra, el cotxe vermell,…).
Altres llibres de la Mélanie Rutten són:
Les sauvages
La source des jours
Tant de bo, ben aviat poguem gaudir dels seus llibres traduïts al català.
Més informació sobre l’autora al web: http://www.melanierutten.com/
I també al web de l’editorial MeMo: http://www.editions-memo.fr/Melanie-Rutten?lang=fr
d’on hem extret les imatges i algunes informacions que acompanyen el post.
Anuari de l’Observatori de les Biblioteques, el Llibre i la Lectura
Es presenta el tercer volum de l’Anuari de l’Observatori de les Biblioteques, el Llibre i la Lectura corresponent als anys 2012-13. Es tracta d’una selecció de les accions i publicacions més rellevants a Catalunya en aquests període.
l’Anuari s’ha anat editant en línia des del mes de setembre i ara ja està enllestit del tot. Té 242 pàgines i el podeu consultar i descarregar sencer o els capítols que us interessin clicant AQUÍ.
L’acte de presentació tindrà lloc dimecres 29 d’abril a l’aula 210 de la Facultat (Melcior de Palau, 140), a les 18:30 h.
Primer, en Cristobal Urbano, Director de l’Observatori i la Maite Comalat, editora de l’Anuari, faran la presentació i, a continuació, tindrà lloc una taula rodona amb el títol:
“El futur de la lectura en l’entorn digital”
amb els següents participants:
Carme Fenoll, Cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya
Daniel Fernández, President de la Federación de Gremios de Editores de España
Jeroni Boixareu, Gerent de la Llibreria Hispano Americana i de l’editorial Marcombo
Modera: Lluís Agustí, Director de l’Escola de Llibreria
L’acte és obert a tothom.
Invitació presentació Anuari 2014
lectures recomanades SANT JORDI 2015
Com cada any, aprofitem l’arribada de la Diada de Sant Jordi per recomanar unes bones lectures, d’entre les novetats que s’han editat els darrers mesos. Són deu per a cada cicle. Desitjo que us faci servei.
El tríptic que es repartirà als alumnes de l’escola el podeu descarregar clicant a Lectures recomanades Sant Jordi 2015 (format word) o en format pdf.
Bona lectura!
Cicle Infantil
¡Que viene el lobo!
Cédric Ramadier. Lóguez
El Mensajero del rey
Jutta Bauer. Lóguez
Jo no he sigut
Oliver jeffers. Andana
Feliu, rei de les ovelles
Olivier Tallec. Animallibres
El gato de Matilda
Emily Gravertt. Picarona
El oro de la liebre
Martin Baltscheit. Lóguez
Lola i Peret Tooodo el día en el circo
Imapla
Océano Travesía
El oso cazamariposas
Susanna Isern. OQO
El álbum de Adela
Claude Ponti. Lata de sal
La selva d’en Miquelet
Joaquim Carbó. Baula
Cicle Inicial
L’odissea de sant Jordi
Gerard Quintana. Cruïlla
La muntanya de llibres més alta del món
Rocío Bonilla. Animallibres
El rei de la casa
Marta Altés. Blackie Books
Per qué la senyora M. es va tornar tan malcarada…
Sonja Bougaeva. Takatuka
La Lluna i l’habitació blava
Magdalena Guirao
Corimbo
Les tres princeses pàl·lides
María José Martin. Kalandraka
Erik el constructor de sueños
Kike Gómez. Bululú
Feliz feroz
El hematocrítico. Anaya
El señor Tigre se vuelve salvaje
Peter Brown
Océano Travesía
Si vols veure una balena
Julie Fogliano. Andana
Cicle Mitjà
El cas Go
Care Santos. Edebé
La botiga de mascotes extraordinàries
Rubèn Montañá. Barcanova
Polvo de roca
Nono Granero. A buen paso
No puedo dormir
Stein Erik Lunde. BFE
Tan petita i ja saps…
Maria-Mercè Marçal. Andana
Imagina
Aaron Becker. Kokoro
Un trocito de horizonte
Arturo Abad & Miguel Cerro
OQO
No hay nadie enfadado?
Toon Tellegen. Edelvives
Desde los ojos de Lucas
Juan Carlos Quezadas. A buen paso
La piscina
Ji Hyeon Lee. Barbara Fiore Editora
Cicle Superior
Catherine
Patrick Modiano. Blackie Books
Un amic excepcional
David Walliams. Montena
¡Al agua!
Txani Rodríguez. Saure
Els xiquets de la gorra
Enric Lluch. Bullent
Missió secreta al Museu d’Art
Amàlia Mora. Cruïlla
Jo que vaig dormir amb lleons
Laia Longan. Animallibres
Hachiko. El gos que esperaba
Lluis Prats. La Galera
Ara tornem, hem anar un momentet a l’Àfrica
Oliver Scherz. Cruïlla
Lindbergh. La increible aventura de un ratón volador
Torben Kuhlmann. Juventud
Brujarella
Iban Barrenetxea
Yhule
Imagina, d’Aaron Becker
Aquests propers dies aniré presentant alguns dels llibres imprescindibles (entre cometes) que recomanarem aquest proper Sant Jordi.
Voldria començar amb una joia que ha publicat Kokoro Ediciones i que porta per títol Imagina, de l’autor americà Aaron Becker.
Aaron Becker és un autor desconegut aquí però si diem que ja heu vist el seu traç altres vegades en pel·lícules d’animació com Cars o L’Exprés Polar, potser ja us ensumeu quin és el seu estil.
Aquest Imagina m’ha deixat desencaixat, se m’ha caigut la mandíbula (metafòricament parlant) i només puc recomanar que el deixeu en mans dels nens, i prou.
El conte no té cap lletra, o sigui que si teniu alumnes nouvinguts és ideal per encomanar el gust per la lectura i els llibres. També per als d’aquí, naturalment.
Com que li han concedit diversos premis, totes les mirades es focalitzen i sempre hi ha qui troba defectes: Que si la traducció del títol no és encertada (l’original és JOURNEY) , que si l’emperador dolent sembla que apunti amb una pistola, que si s’assembla a Avatar, que la idea del guix ja apareix a El llapis d’en Harold, que si la porta d’entrada recorda a l’Alícia en terra de meravelles, que si la catifa voladora és com la de l’Aladí, que si l’habitació ens retrotrau a Allà on viuen els monstres, que si l’ombra de David Wiesner i el seu Flotante… Tot el que es vulgui però per a mi és
senzillament meravellós!
El web de l’autor: http://www.storybreathing.com/
I us deixo amb el booktrailer i un making off que us ajudarà a conèixer l’Aaaron Becker.
Leo Lionni, l’il·lustrador del mes (abril 2015)
Leo Lionni va ser un dels autors-il·lustradors de literatura infantil que van marcar tendència durant el segle XX. Alguns dels seus llibres es troben a l’inici de la gran revolució de l’àlbum il·lustrat on, sobretot, cal destacar El petit blau i el petit groc. Som deutors dels seus llibres, juntament amb els d’en Maurice Sendak o Tomi Ungerer, entre d’altres il·lustradors que van ser capaços d’obrir nous camins i apuntar idees originals.
Un incís: Aquests dies s’ha publicat la llista dels 100 millors àlbums il·lustrats de la història i he quedat mig decebut (perquè ja imaginava per on aniria la cosa) de veure els oblits per desconeixement, imagino, de la bona feina que s’ha fet des d’alguns països europeus. Un altre dia en parlarem, potser, d’aquesta llista. Si la voleu consultar, aneu a http://time.com/100-best-childrens-books/
Tornant a Leo Lionni, una de les preguntes que més va haver de contestar al llarg de la seva vida va ser “D’on treu les idees?” i ell sempre responia :
—Sé que resulta poc romàntic però només es qüestió de treball dur.
I després ho explicava:
La majoria de la gent sembla pensar que tenir una idea és una cosa misteriosa i senzilla. Misteriosa, perquè la inspiració ha de provenir d’un particular estat de gràcia de les persones més dotades. Senzilla, perquè s’espera que les idees entrin en la ment d’un mateix convertides en paraules i imatges, a punt per ser transcrites i copiades en la forma d’un llibre, amb guardes i coberta.
I continuava explicant:
És cert que, de tant en tant, a partir del flux sense fi de la nostra imatgeria mental, sorgeix inesperadament alguna cosa que, vaga encara, sembla portar la promesa d’una forma, un significat i una càrrega poètica irresistible. Però això no és més que el germen d’una idea. Cada llibre, en l’origen del seu procés creatiu, té un moment així. Alguns tenen la sort de comptar, des del principi, amb un heroi fortament identificat i un destí ineludible. Altres són beneïts amb un començament prometedor, o potser amb la visió d’un final. Altres provenen d’una situació de conflicte clarament articulada. I fins i tot pot succeir que en la foscor de les nostres ments neixi, del no-res, una constel·lació de paraules.
Treball dur. Leo Lionni apuntava que de tant en tant podem tenir moments d’inspiració en que l’imaginari ajudi a crear imatges o pensaments però ell entenia que la majoria dels llibres que feia provenien d’un procés complex en el qual la idea pren forma a poc a poc, per assaig i error, a través de camins secundaris que et condueixen a la solució final.
Leo Lionni va néixer a Amsterdam el 1910. De ben petit va manifestar la seva inclinació per l’art, segurament motivat per l’ambient familiar i les freqüents visites als museus de la seva ciutat. (De petit passava gran part del meu temps allà. Així de la manera més natural, vaig pensar que algun dia seria pintor – comentava)
Paradoxes de la vida, Leo Lionni no va estudiar Belles Arts, va seguir estudis d’Economia i va obtenir un doctorat en Economia Política a 1935. En 1939 va emigrar als Estats Units, iniciant allà la seva carrera en el món de la publicitat, en diverses publicacions periòdiques, entre elles la prestigiosa revista Fortune. Al mateix temps treballava com a pintor, escultor i ceramista.
Leo Lionni va publicar el seu primer llibre per a nens, El Petit Blau i el Petit Groc, el 1959. Conta la història de l’autor que aquest llibre va ser creat de manera atzarosa per entretenir els seus néts durant un viatge en tren, utilitzant petits trossos de paper de color com personatges. L’ús de la representació abstracta i del collage com a tècnica, introduïts per Lionni en aquest àlbum, va revolucionar la il·lustració dels llibres infantils. El petit blau i el petit groc representa la senzillesa i l´harmonia elevades a la categoria d´obra d´art, i també una metàfora sobre l´amistat, la innocència i la tendresa.
Lionni considera que el llibre-àlbum ocupa un lloc central en la formació dels petits lectors, tal com va apuntar en alguna ocasió:
Un dels ingredients més importants per estimular i dirigir la imaginació infantil és el llibre-àlbum. Allà és on el nen tindrà la seva primera trobada amb una fantasia estructurada, reflectida en la seva pròpia imaginació i animada pels seus propis sentiments. És on, amb la mediació d’un lector adult, descobrirà la relació entre el llenguatge visual i el verbal.
Sense saber-ho, aprendrà sobre el principi i de la fi, la causa i l’efecte, i la seqüència. I, sobretot, descobrirà un nou tipus de món verbal, molt diferent pel que fa a estructura i estil, al caòtic trànsit verbal que l’ha envoltat fins llavors. El llibre-àlbum, enmig d’un ambient complex, moltes vegades repressiu i incomprensible, es converteix en una illa imaginària.
Mitjançant la simplicitat gràfica de les seves imatges, l’ús de tècniques familiars i conegudes pels nens com el collage, les aquarel·les, els llapis de colors, cartolines…, Lionni construeix històries senzilles que sovint prenen forma de faula. És el cas de Frederick un dels seus llibres més famosos i premiats, on la tradicional faula d’Isop, “La cigala i la formiga”, es veu invertida de manera que resulta una altra de molt diferent, oposada, on es valora l’art i del seu lloc en la vida. El ratolí poeta, Frederick, és acceptat pels companys de cau i es preparen a gaudir de la seva poesia durant els crus mesos de l’hivern.
El somni d’en Mateu és un altre àlbum d’en Leo Lionni que ajuda a iniciar al públic infantil en l’educació estètica i en la interpretació de les formes i dels colors.
La primera visita a un museu canvia la vida d’en Mateu i li serveix per enfocar les seves aspiracions: de viure en unes golfes humils, passarà a viatjar i exposar les seves obres d’art a sales de prestigi internacional.
Neda-que neda és potser el conte d’aquest autor que més vegades he explicat. Potser perquè el missatge és potent o potser per la plasticitat d’unes 
imatges marines precioses, el cert és que aquest àlbum que aborda també la superació de les pors i la riquesa de la diversitat és un dels meus preferits.
La casa és gran del món narra la història d’una família de cargols i pertany a la galeria d’animalons que freqüenta les pàgines dels llibres de Leo Lionni. Són la memòria viva de la infància, quan arreplegava insectes i rèptils especialment, els posava dins un terrari de parets de vidre i els creava un món propi tot simulant l’hàbitat natural.
A les pàgines de Kalandraka hi podem llegir el resum següent: «Hi havia una vegada uns cargols que vivien en una col ben sucosa. S’hi movien a poc a poc i duien la seva caseta de fulla en fulla per buscar el tros més tendre i poder-lo rosegar. Un dia, un cargolet va dir al seu pare: “Quan sigui gran vull tenir la casa més gran del món.”
Quina bajanada!” va dir el pare, que era precisament el cargol més savi de tota la col. “En el pot petit hi ha la bona confitura.” I li va explicar aquesta història…».
Aquest cinc són els més coneguts a casa nostra. N’hi ha molts més d’aquest autor que va morir el 1999, fins a 40, però la majoria no s’han editat ni en català ni en castellà, malauradament. Hem d’agrair a les editorials Kalandraka i Hipòtesis el seu encert en recuperar aquests clàssics.
Molta més informació dels llibres de leo Lionni al web:
http://www.randomhousekids.com/brand/leo-lionni/
I uns vídeos interessants a la mateixa pàgina:
http://www.randomhousekids.com/brand/leo-lionni/videos/
Per saber-ne més, un parell d’articles d’on he tret algunes informacions:
Un de la Marcela Carranza per a la revista Imaginaria: http://www.imaginaria.com.ar/20/3/lionni.htm
Un altre de l’Ana Garralón per a la revista Babar: http://revistababar.com/wp/clsicos-infantiles-leo-lionni/
La invitació a la lectura 