16 Abril 2016 by jcentell

Lectures recomanades per al cicle inicial. Sant Jordi 2016 (2)

Deu bones lectures que s’han publicat en els darrers mesos, adreçades als infants de sis i set anys.

Stína. La nena de gel
Lani Yamamoto. Babulinka

Stína era una nena que sempre tenia fred. A l’estiu, vestia mitges i mitjons i no podia ni apropar-se a una piscina. A l’hivern encara era pitjor, no sortia mai, mai, mai, de casa. Com podien la resta de nens jugar a fora? Que no es morien de fred? Fins que un dia, la visita d’uns nens escalfarà el seu cor i canviarà la
seva vida per sempre.

Això era un alfabet
Oliver Jeffers. Andana

Sota la pretesa idea de fer el típic alfabet per als infants més menuts ens sorprèn amb un enfilall d’imatges i d’idees genials que es podrien desenvolupar una mica més i fer-ne una aventura perquè les propostes són molt imaginatives.
El llibre està molt ben editat. Té més de cent planes (paper gruixut, format gran, coberta color carbassa molt cridanera) i a cada lletra se li assigna la seva peculiar història. La majoria d’històries són força originals. Oliver
Jeffers fa una barreja d’elements visuals (com si fossin dibuixos animats) i contes senzills que obren camins inversemblants. Els temes que es poden trobar són els que preocupen a l’autor i que ja hem pogut seguir en altres dels seus àlbums il·lustrats: La solitud, l’amistat, la vida.

Una llegenda de Sant Jordi
Joan Portell. Andana

Una variació sobre la coneguda llegenda. Comença amb la trobada d’una nena amb un nen que sembla trist i que s’està en una platja, a la vora del mar.
La nena el convida a jugar. Al fons s’albira un penyal que recorda molt, per la forma, al de Gibraltar. Tots dos infants comencen un joc molt especial. Amb les seves mans construiran un castell de sorra enorme, amb un rei… i així s’inicia la llegenda:
Vet aquí que una vegada en una terra molt llunyana, a l’altra banda del mar, hi havia un país molt ric amb un castell enorme. Un dia un drac va arribar al castell i va atemorir tota la gent de la comarca…
La història segueix pels viaranys de la coneguda llegenda però amb una aportació gràfica en forma de fotografies mesclades amb collage i il·lustracions que combinades amb una segona lectura la fan força interessant.
En Joan Portell ha escrit un final sorprenent i que ens porta a la reflexió i a la comparació i que lliga perfectament amb la (crua) realitat actual.

El conte del llop carregat de mocs
Eva Mor. Cruïlla

Aquest llibre ens presenta el llop d’es d’una altra perspectiva. Aquí fa molta gràcia perquè tal com podem llegir a la contraportada:
El llop més temut de la contrada s’ha posat malalt i no pot sortir de casa per terroritzar les criatures i els animalons del bosc. Els seus intents per a treballar des del llit no fan cap efecte així que, per fi, la caputxeta, les set cabretes i els tres porquets poden viure tranquils i sense por de res. Sembla que aquesta vegada el llop s’ha de donar per vençut i demanar una baixa indefinida…
El río de los cocodrilos
Gustavo Roldán. A buen paso

L’home amb un vestit vermell mai havia sentit parlar d’aquell filòsof grec que va dir que no et pots banyar dues vegades en el mateix riu. Un dia, l’home arriba al riu dels cocodrils esgrimint un contracte i dient que acabava de comprar el riu. El cocodril més gran no hi està d’acord…
Gustavo Roldán proposa una història senzilla que ens recorda que hi ha coses que no es poden vendre ni comprar, donant-li forma amb diàlegs vius i amb les seves il·lustracions minimalistes, contundents, dinàmiques i expressives.

Àlbum per a dies de pluja
Dani Torrent. Cal·lígraf

El text ens parla d’un infant, un nen, que explica en primera persona:
Hi ha gent a qui no li agrada quan s’acaben els vacances però jo sempre dic que l’últim dia d’estiu és el meu preferit. De vegades no em creuen, però és clar, jo tinc les meves raons.
I comença a explicar que aquell dia és el seu aniversari és motiu de reunió de tota la família. Aquest any l’oncle Ramón li ha regalat una màquina de fer fotos i aquesta és l’excusa de la que es val en Dani per anar presentant tota la família del noi amb uns dibuixos aquarel·lats molt emocionants, sobre un paper que li dona un aspecte vintage, molt antics.
Crec que la idea del conte és la d’estimar el moment present i de recordar les
estones bones compartides amb les persones estimades.

La gran nevada
John Rocco. Tramuntana

Va nevar durant dos dies i tot va quedar cobert per un gruix de més d’un metre de neu. Vuit vegades l’alçada d’aquest llibre! El vent bufava a més de 80 kilòmetres per hora. Les màquines llevaneus van trigar més d’una setmana en arribar. Aquesta història està basada en l’experiència viscuda per l’autor del llibre quan tenia deu anys i explica com s’ho va fer per anar al supermercat , a un kilòmetre i mig de casa seva, i després tornar amb el que havia comprat per la seva família i alguns veïns.

Cuida’m
Lorenz Pauli. Takatuka

El món a l’inrevés: l’adult pregunta al nen com s’han de cuidar les criatures; i el nen renya l’adult perquè les propostes de joc que fa són, suposadament, massa perilloses o nocives. Alguna cosa no rutlla quan la mainada adopta un paper d’adult supercontrolador, però, sortosament el senyor Bocí no està gens familiaritzat amb les normes i les prohibicions de la cura infantil, i acaba organitzant una cursa amb carretó.
En aquest llibre no només es capgiren els rols generacionals, sinó que el llibre mateix també ens atrapa, i el joc i les aventures s’apoderen del text i de les imatges.
No apte per a mares i pares superprotectors.

La filla del grúfal
Julia Donaldson. Bruíxola

El grúfal va advertir la seva filla que no havia d’ endinsar-se mai al bosc, perquè, si ho feia, el Gran Ratolí Malvat la perseguiria. Però vet aquí que una nit de neu i vent, la filla del grúfal no va fer cas de l’ avís del seu pare i va sortir de la seva cova. Al cap i a la fi, el Gran Ratolí Malvat no existeix…, o potser sí?

La cançó de les balances
Alba Salvador Llopis. Takatuka

Hi havia una vegada un rei que cada matí comptava i recomptava totes les seves possessions des de la finestra del castell. Tot el que es veia era seu: terres, pous, arbres i cases. A ell només l’importava el preu de les coses, però no la felicitat de la gent.
Quan el jove Ovidi es presenta al castell per fer-li una petició en nom del poble, el monarca l’ignora sobiranament. Necessiten un pont per travessar el riu i arribar a l’escola sense recórrer la llarga distància que hi havia fins al pont següent. El jove, malgrat el rebuig reial, decideix tornar dies més tard al castell per cantar-li una cançó que el faci canviar d’actitud.

13 Abril 2016 by jcentell

Lectures recomanades. Sant Jordi 2016 (1)

En els propers dies anirem presentant els llibres que recomanem per a aquest Sant Jordi que ja és a tocar. En aquesta primera entrega comentem els deu llibres seleccionats per al segon cicle de l’Educació Infantil. Són aquests:

Qui Què On
Olivier Tallec. BiraBiro

A cada doble pàgina, una situació i molts personatges. Qui és el protagonista? Qui ha saltat, està jugant, s’ha amagat? Els trobaràs tots?

Bárbaro
Renato Moriconi. FCE

Llibre sense text de format vertical en el que es veu un bàrbar i el seu cavall que s’enfronten a cadascuna de les pàgines amb tota una sèrie de monstres i bèsties terribles.
Però el bàrbar i el seu cavall van amunt i avall en una mena de dansa regular, monòtona, ara a la cantonada superior dreta, després cap avall a la part inferior i tornem-hi. El bàrbar va moment el braç i l’espasa però el cavall sempre està igual.
Desprès s’enfronta a les plantes carnívores i cap al final hi ha unes sorprenents pàgines en blanc que anticipen el meravellós final.

Quan un elefant s’enamora
Davide Cali. Barcanova

Què passa quan ens enamorem? I si és un elefant el que s’enamora? Sembla que res no li surt del dret i que està una mica despistat i melancòlic. Però, quan ningú s’ho espera… Aquest és un conte original i tendre que descriu els símptomes del començament d’una història d’amor i les possibles conseqüències. Una cosa que li pot passar a qualsevol. Fins i tot a un elefant!

Els calçotets de l’ós blanc
Tupera Tupera. Andana

Un ós ha perdut els calçotets i el seu amic ratolí l’ajuda a buscar-los.
L’ós no recorda com eren i, a mesura que anem passant pàgines veiem a través d’uns troquel·lats uns altres calçotets que hem d’endevinar de qui són. És un joc molt divertit perquè hi ha calçotets genials (amb dibuixos de llaminadures, amb molts colors, amb puntets, etc.)

Inseparables
Mar Pavón.Tramuntana

Àlbum amb un protagonista inusual que anirem descobrint a mesura que la narració vagi avançant. L’autora amb frases curtes i suggerents deixa al lector amb certa intriga per saber qui “parla”. La protagonista ens explica des que estava en una botiga amb la seva bessona fins que és abandonada i recuperada per a algú que ni ella mateix podria imaginar. La història surt reforçada gràcies a unes il·lustracions molt vives.

Una casa a mida
Petr Horàcek. Joventut

El ratolí ha trobat una gran poma, però no aconsegueix ficar-la a la seva casa diminuta … Surt a la recerca d’una nova casa, però totes estan ocupades i els seus habitants no semblen molt disposats a compartir-les. Trobarà una casa a la mida per a ell i la seva gran poma?

El fantasma Pixallits
Andreu Galan. Andana

El conte explica l’aparició del fantasma Pixallits al llit d’en Vicentet i tot el que això suposa. Les il·lustracions són generoses i el fantasma està molt aconseguit amb tons blaus, aquosos. El text és molt musical i segur que als nois i noies d’edats entre dos i vuit anys els agradarà.

Lili
Wen Dee Tan . Babulinka

Una vegada, en un poblet, hi vivia una nena normal que es deia Lili. Bé, era normal tret de per una cosa… La Lili tenia els cabells vermells com el foc, cremaven tot el que tocaven. A la Lili li costava fer amics, ser diferent li portava molts problemes. Però… I si al final ser diferent fos un avantatge?

Matias i el núvol
Ana Sanfelippo & Jorge G. Palomera. Bang ediciones

Avui és l’aniversari d’en Matias! Per això la seva mare el desperta ben d’hora per a celebrar-lo amb els seus familiars i amics. Durant un parell d’hores que dura la festa, en Maties juga, menja i es diverteix sense parar. Fins i tot bufen les espelmes i reventen la pinyata! Però el més divertit arriba quan en Maties es queda sol i obre els regals… L’últim de tots té a dins, un núvol! I què podem fer amb ell? En Maties i el seu gosset buscaran totes les opcions per a jugar amb el núvol abans de que la mare els enviï a dormir.

El pare vol anar al zoo
Coralie Saudo. Kókinos

El petit protagonista d’aquest conte té un papà que se les porta. És afectuós i divertit, però al zoo no para quiet ni un segon; s’encapritxa, s’impacienta i fins a té una rabieta descomunal. Resistirà el nen a aquest papà-remolí d’energia inesgotable?

5 Abril 2016 by jcentell

Einar Turkowski, l’il·lustrador del mes (abril 2016)

El proper dia 23 d’abril, diada de Sant Jordi, se celebrarà la 9a trobada d’il·lustradors que organitza la llibreria Casa Anita. Enguany tindrem la sort de comptar amb l’Einar Turkowski, un il·lustrador realment espectacular per com tracta els dibuixos, per com es dedica, per com cuida tots els detalls —des del llapis fins al paper— per aconseguir uns resultats brillants, bonics i misteriosos.
No té molts llibres publicats perquè s’ho pren amb dedicació. Per exemple, el seu primer llibre Era fosc i sospitosament tranquil, amb el que li va arribar el reconeixement i va ser mereixedor de nombrosos premis, li va ocupar tres anys. D’aquesta “opera prima” es va dir:
Einar Turkowski, a més de demostrar una vasta professionalitat en el seu treball com a il·lustrador gràcies a la seva especial manera d’explicar històries, obre nous camins en la literatura. Les seves il·lustracions són una invitació a que el lector s’endinsi en els originals mons que ell crea, plens de màgia i poesia. Els seus magistrals dibuixos en blanc i negre destil·len humor, sensibilitat, enginy i fins i tot “color”. I, encara que per concedir aquest guardó atenem tan sols als originals que rebem, hem quedat profundament complaguts en constatar que a la perfecció del seu art s’afegia una immillorable qualitat d’impressió.

Encara que el vostre coneixement de l’alemany sigui nul, val la pena fer una visita al web d’aquest autor http://einarturkowski.de i acompanyeu-vos del traductor google (poc fiable, però una mica d’esforç per part nostra, ajuda) per veure com treballa, quins materials fa servir i la minuciositat dels seus dibuixos. Val la pena.

Els llibres que podem trobar d’aquest autor són:

Era fosc i sospitosament tranquil
Una nit, de cop, un vaixell amarra en una platja de dunes i el seu únic tripulant s’instal·la en una casa abandonada que hi ha allà, a la vora del mar. El pescador desperta el recel dels habitants del poble a causa dels objectes que apareixen al voltant de la casa (peixos penjats en cordills o mig enfonsats a la sorra, contenidors buits al jardí). Encegats per una curiositat més aviat malsana i provocant tota mena d’especulacions estrafolàries, l’espiaran i tafanejaran el seu dia a dia per comprendre què hi fa, aquell home, al seu estimat poble. Finalment descobreixen com aconsegueix aquells fantàstics peixos… és un pescador de núvols!

Una llum diminuta sorgí del no-res
En una antiga i solitària casa, el meticulós senyor Ribblestone dedica els seus dies a la jardineria. La seva vida tranquil·la es veurà trastocada quan certa estranya planta comenci a créixer en un racó dels seus dominis, posant a prova la paciència i l’enginy del seu guardià.

La montaña
En un país llunyà, una muntanya porta tota classe de desgràcies als que s’atreveixen a escalar-la. Però malgrat la terrible fama que l’acompanya, un home decideix aventurar-se en els seus paratges. Múltiples meravelles i dificultats s’obriran al seu pas amb una única finalitat: ensenyar-li a mirar.

El pastor, les ovelles, el llop i el mar
Un pastor irlandès té un ramat amb moltes ovelles. Les ovelles li alegren la vida però, al mateix temps, sempre està temorós que alguna cosa dolenta els passi. Un dia, quan la seva por es torna insuportable, decideix vendre-les. Amb els diners adquireix una barca, es transforma en pescador i els seus temors desapareixen. Ara, quan la tempesta eleva el seu vaixell i pot albirar la seva casa sobre les ones, se sent completament feliç. Una història poètica sobre aquelles coses sobre les quals hem de reflexionar si volem trobar la felicitat.

Cuando las casas regresaron flotando
Deu dibuixos-conte que es presenten plens de misteri i enigmes, en el blanc i negre habitual de l’autor. Un llibre sense text en el qual cada doble pàgina narra una història que crearà el mateix lector, sense més instruccions que les de seguir els camins de la seva imaginació. Una excusa per tal d’explorar totes les possibilitats que poden obrir-se amb aquesta fascinant obra. Un llibre que mai serà el mateix, ja que cada vegada que es visitin les seves pàgines explica alguna cosa diferent, i en tancar-se, el joc torna a començar.

Ttos els llibres de l’Einar Turkowski estan editats en català o castellà per l’editorial Libros del Zorro Rojo que és d’on hem extret les imatges.

16 Març 2016 by jcentell

Com adormir a un lleó i altres cròniques verídiques (Presentació)

El dijous 10 de març vaig tenir el plaer de presentar el darrer llibre de la Mar Benegas. Va ser a la llibreria AL·LOTS i tot i que no érem gaires persones però ens ho vam passar prou bé.

El libre en qüestió es diu Com adormir a un lleó i altres cròniques verídiques i explica uns moments en la vida de l’Anna, una nena molt inquieta i molt intel·ligent que vol ser periodista. Té una germana petita, la Sol, una àvia, periodista també, que li regala una gravadora, un avi misteriós, i un pare i una mare. Fins aquí tot sembla normal. Però, de sobte, comencen a succeir coses estranyíssimes a casa seva: l’Anna ho grava tot i en fa unes cròniques fabuloses. Així descobrirem com s’adorm un lleó, el vol que pot tenir una faldilla o fins on arriba una casa voladora… Això i moltes altres coses, és clar.

Perquè ens va agradar aquest llibre? Per diversos motius, alguns dels quals els recordo tot seguit.

Primer perquè la protagonista és una noia i això dos dies després de la celebració del dia de la dona treballadora ens va portar a reflexionar en les diferències que encara hi ha pel que fa a la presència com a protagonista dels nois respecte a les noies. En les dades del darrer estudi elaborat per la Nina Schmidt, de l’Observatori de les Desigualtat (París) es pot apreciar com encara la presència de les heroïnes en els llibres infantils està per sota dels herois masculins (per cada 49 nois protagonistes, hi ha 30 noies) i que si aquesta comparació la fem amb els còmics (46 a 5) o amb les pel·lícules (35 a 11) les diferències encara són massa grans.

El segon punt a favor és que va adreçat a infants de cicle mitjà, a nois i noies que tenen entre 8 i 10 anys i que tot just han acabat el seu procés d’aprenentatge de la lectura i entren en una segona fase de desenvolupament del procés de construcció de la pròpia escriptura. Costa molt trobar bons textos per a aquestes edats. Si per a cicle infantil l’àlbum il·lustrat, les repeticions, les sensacions són el modus habituals de presentar els contes, per al cicle mitjà entren en joc els contes on els sentiments comencen a jugar el seu paper i pren joc la dualitat justícia injustícia, veritat mentida, bo i dolent, etc. En aquest sentit, el conte “com adormir un lleó” presenta alguns episodis molt ben escrits que fan dubtar si han estat reals o no… fins al final que és on es descobreix el misteri.

Tercer, la referència a El màgic d’Oz m’ha agradat. Sempre diem que la lectura és més plaent quan son capaços de relacionar i aquí les referències a El màgic d’Oz ens obren la porta a una altre lectura d’aquest clàssic. No només pel lleó que dóna nom al conte sinó perquè també hi apareix la pròpia Dorothy, en Totó, els tiets de noia, en Henry i la Em… i Kansas.

També vam valorar molt el vocabulari acurat i una mica exigent que empra l’autora. Ens va semblar que aquest és el camí per fer lectors.
Bé, en definitiva, una bona novel·la per als infants de cicle mitjà que podeu recomanar els propers dies de cara a Sant Jordi.
Només em falta “la prova del cotó” que, com sempre, és passar-li el llibre a algun infant i esperar que el llegeixi, a veure què diu… sol ser definitiu.

Us deixo algunes imatges de la presentació.

Com adormir un lleó i altres cròniqies verídiques està editat per Nandibú dins la col·lecció +8 anys. Les il·lustracions que acompanyen el text són de la Lucía Serrano.

ISBN: 978-84-9975-721-6
80 pàgines
Març 2016
Rústica
14 x 20 cm
Nº Col·lecció: 03

7 Març 2016 by jcentell

Com adormir un lleó i altres cròniques verídiques

El proper dijous dia 10 de març a les 19 h. a la llibreria Al·lots de Barcelona (carrer Consell de Cent, 266) ens trobem per parlar de Com adormir un lleó i altres cròniques verídiques, un llibre que recomanem per als infants de 7 a 10 anys i que ha escrit la Mar Benegas, poeta i dinamitzadora cultural que es desplaça des de València per a aquest acte.

El conte explica una història protagonitzada per l’Anna, una nena molt inquieta i molt intel·ligent, que vol ser periodista. Té una germana petita, la Sol, una àvia, periodista també, que li regala una gravadora, un avi misteriós, i un pare i una mare. Fins aquí tot sembla normal. Però, de sobte, comencen a succeir coses estranyíssimes a casa seva: l’Anna ho grava tot i en fa unes cròniques fabuloses. Així descobrirem com s’adorm un lleó, el vol que pot tenir una faldilla o fins on arriba una casa voladora… Això i moltes altres coses, és clar.
Si veniu a la presentació, segur que us passeu bé perquè els qui coneixen a la Mar Benegas ja saben que la sorpresa, la màgia i els riures estan assegurats.

3 Març 2016 by jcentell

Hanoch Piven, l’il·lustrador del mes (març 2016)

No fa gaire, un companya mestra a Menorca, en un taller a Ciutadella, mentre conversàvem sobre Christian Voltz em va presentar en Hanoch Piven i l’únic llibre que té editat e en castellà: Objetos que hablan. Es tracta d’una obra on s’explica la seva tècnica de creació de quadres a partir dels objectes quotidians (collage).

Woody Allen

Bob Dylan

Steve Jobs

Einstein

Resulta que Piven fa més de vint anys que publica en la majoria de les revistes dels dos costats de l’Atlàntic i també en diaris com Time, Newsweek, Rolling Stone i en moltes publicacions europees des del London Times, a la suissa Die Weltwoche. També ha publicat llibres per a infants, aplicacions per l’iPad, campanyes de publicitat i programes de televisió.
Des de l’any 2001, aquest israelià que va néixer a l’Uruguai l’any 1963, viu a Barcelona on imparteix tallers creatius on s’apliquen els principis de la tècnica del collage, provocant que els nens i adults experimentin amb objectes d’ús quotidià i crein les seves pròpies obres d’art. A part de ser una manera fàcil i divertida d’experimentar la creativitat, els tallers són una eina eficaç de comunicació a través del joc.
Hanoch Piven és també el director creatiu d’Aulas Creativas, una comunitat en línia de mestres i educadors d’arreu d’Espanya.
Val molt la pena visitar el seu web http://www.pivenworld.com/ i el seu blog http://www.drawger.com/piven/ on podem trobar les referències als seus llibres, i muntanyes de fotos i vídeos que ens ajuden a tenir idea de com treballa Hanoch Piven.
Al pròleg del llibre “Objetos que hablan” escrit per Fabricio Caivano podem llegir:
¿Qué pasa cuando la palabra árbol se encuentra con la palabra zapatilla? Un joven maestro llamado Gianni Rodari hizo esta sorprendente pregunta a sus alumnos en una pequeña escuela primaria rural italiana, allá por la mitad del siglo pasado. Lo que pasó fue aún más sorprendente que la misma pregunta: la gramática se enamoró de la fantasía, sedujo a los diccionarios y se puso a jugar con las palabras. Y así renació una manera creativa de mirar el mundo sin ataduras, de jugar con el lenguaje y de reinventar de paso un territorio nuevo para la literatura infantil. Así surgió la «gramática de la fantasía», un poderoso recurso imaginativo que saca a bailar a las palabras en una danza sintáctica sin límites. Algo similar hace Hanoch Piven con los objetos.
En este libro el lector descubrirá una mirada similar a la de Gianni Rodari. Su autor también tiene dos sombreros, el del artista y el del maestro. Con uno imagina, con el otro sabe. Está dotado además, como buen viajero, de una aguda mirada que es capaz de deconstruir a los objetos más humildes y de darles una nueva oportunidad bajo el potente sol de nuevos significados. Objetos que resucitan en contextos nuevos. Su pregunta podría ser ésta: ¿qué sucede cuando el objeto zanahoria se encuentra con el objeto tijera? Su particular gramática de la fantasía nos enseña a mirar creativamente las formas del mundo desde perspectivas diferentes. Las cosas también son capaces de escapar a las rutinas que su esencia les dicta y de probarnos que tienen una secreta vocación transgresora. Basta con ponerlas a jugar entre ellas, dejar que se enamoren, se asocien entre sí y tengan descendientes felices.
Mirar el mundo es sencillo. Basta con poner de acuerdo el simple acto de ver con el simple acto de nombrar. Es muy difícil confundir a una mujer con un sombrero, salvo que algo en el cerebro no funcione. Mirar es significar, dar nombre y función a una forma. Pero mirar creativamente a las humildes formas es otra cosa. ¿Qué diferencias hay entre mirar y mirar creativamente?
No os lo voy a descubrir: lean este libro, déjense llevar por la magia de sus ilustraciones y suelten su imaginación. «Nada es más libre que la imaginación humana», escribió David Hume. Verán que basta con pocos recursos, algunos principios técnicos creativos que el autor nos regala y una maleta llena de imaginación. Además aprenderán sin darse cuenta tres secretos fundacionales del ser humano.
Uno: nada es lo que parece ser y todo puede ser distinto de lo que es. Dos: todos tenemos un talento imaginativo oculto esperando su rescate. Tres: en el principio fue la mirada y ésta creó el orden infinito de las cosas. Y, por añadidura, verán que el artista suele ser un dios travieso que gusta de jugar a los dados para ilustrar un mundo nuevo. ¡Y si además tiene dos sombreros… ni les cuento!

Us deixo un dels molts vídeos que podeu trobar a youtube sobre aquest artista:

Les imatges d’aquesta entrada estan extretes del web de l’artista.

Altres llibres d’en Piven, en anglès:

23 febrer 2016 by jcentell

Rob Gonsalves, l’il·lustrador del mes (febrer 2016)

L’il·lustrador del mes de febrer és un dels meus preferits. Només hi ha editats tres llibres però són tres joies que cal tenir a la vista dels infants, especialment els de cicle mitjà i superior. El seu estil és únic i no cal explicar gaire perquè amb la simple observació de les imatges (belles imatges) segurament quedareu tan perduts com em passa a mi.
Les seves imatges ens parlen, són reconeixibles però alhora ens plantegen moltes preguntes perquè algunes són difícils de comprendre: Hi ha una realitat, o n’hi ha més?
Segur que us recorda a Escher i a Magritte.

Podeu trobar més informació al seu Facebook
I si voleu comprar alguna de les il·lustracions ho podeu fer a través de la pàgina Huckleberry Fine Art.

Els tres llibres d’aquest canadenc que hi ha al mercat, ara mateix són:

Imagina que pots bussejar entre les branques o nedar cap al sol. Imagina que no necessites ales per volar. Imagina’t un dia recrea els nostres somnis amb impressionants il·lustracions que ens fan entrar en un nou univers.

Imagina’t que una nit… no pots dormir, i saltes tan alt que voles per damunt d’un cobrellit de camps i boscos. Imagina’t una nit recrea tots els nostres somnis amb unes il·lustracions impressionants que ens fan entrar en un univers nou. Un àlbum per deixar volar la imaginació.

Imagina’t un lloc que et fa sentir lliure com un ocell. Imagina’t un lloc on sents que és allí on sempre has volgut arribar. Imagina’t un lloc fet de pura imaginació. Si pots imaginar–te’l, hi pots anar.

Un video i unes imatges a continuació:

3 febrer 2016 by jcentell

Educació emocional i família

Amb molt de gust, comparteixo dos esdeveniments que des d’ARAE han organitzat per als propers dies, ambos relacionats amb la familia i l’educació.

El primer és la presentació de l’últim llibre dels responsables d’Arae, Miquel Àngel Alabart i Eva Martínez, que porta per titol
Educació emocional i família. El viatge comença a casa

El presentaran, juntament amb els autors, l’Eva Bach, pedagoga, terapeuta i escriptora, experta en educació emocional, i la Rosa Guitart, directora de la col·lecció i professora de la UVic-UCC

Dia: dijous 4 de febrer de 2016, a les 18:30
Lloc: Sala d’actes del 1r pis del Seminari de Vic
Entrada lliure. En acabar se servirà una copa de cava.

L’altra és la Jornada Famílies i escoles: converses
Unim mirades des de la diversitat

Amb la presentació d’experiències diverses com el Projecte Enxaneta, Comunitat Riu i SAT en família i també una conversa amb l’Eva Bach i en Carles Parellada

Mares i pares i famílies compartim l’objectiu d’acompanyar els nostres infants i adolescents en el seu camí de créixer, de desenvolupar el seu potencial i d’aprendre a interactuar amb el món. A nodrir, en definitiva, aquestes persones per tal que construeixin la seva identitat i la seva autonomia. Com podem donar-nos suport mútuament en aquesta tasca? Com podem sumar, cadascú des de la seva manera de ser i de pensar, amb la seva cultura d’origen i educativa, i des de la seva funció diferenciada? Com podem canviar el que de vegades són recels, per confiança? Quines eines i llenguatges podem compartir per tal que els nens i nenes en surtin beneficiats? Dins la gran diversitat de famílies i mestres, us convidem a compartir espais i converses que en permetin trobar-nos en la mirada.

Dia: dissabte 20 de febrer de 2016, de 10 a 14 h.
Lloc: Sala d’actes – Seminari de Vic
Més informació i inscripcions al web d’Arae: http://www.araebcn.com/agenda-activitats/

10 gener 2016 by jcentell

Cultureta, un newsletter molt útil

Un dels web que visito habitualment és diu Cultureta i està dedicat a les activitats culturals i familiars de les comarques gironines.

Cada dimecres editen un butlletí gratuït amb una selecció de propostes per gaudir en família relacionades amb teatre, música, cinema, museus, exposicions, dansa, circ, natura, sortides, tallers… perquè organitzar les activitats culturals i de lleure amb els infants sigui més fàcil.

Segons diuen la Marta Cairó i la Cristina Jutge, responsables de Cultureta, el que pretenen es “fomentar les activitats familiars que introdueixen els nens i nenes en el gaudi de la cultura per contribuir a formar els espectadors i usuaris de la cultura de demà: El futur de casa nostra.”

Us podeu subscriure gratuïtament al seu butlletí entrant a l’enllaç que trobareu al seu web: http://subscripcio.cultureta.cat/

He tingut la sort i el plaer de compartir algunes entrades de “la invitació a la lectura” que tan amablement han volgut recomanar.

Si teniu una estona i us passegeu pel seu web comprovareu que moltes de les activitats i idees que proposen no són exclusives de les comarques gironines i fàcilment es poden adaptar a qualsevol altre realitat.

Entreu a la secció “píndoles cultureta” i segur que trobareu moltíssimes idees. A mi m’encanta la secció de l’Àngela Bosch (Encenent la Imaginació).

Més informació al seu facebook: https://www.facebook.com/Cultureta.cat

7 gener 2016 by jcentell

Helen Ward, la il·lustradora del mes (gener 2016)

La il·lustradora (i autora) anglesa Helen Ward després de més de vint anys dedicada a aquesta feina solitària ha aconseguit un prestigi pel seu treball detallat i precís relacionat amb la història natural, especialment pels dibuixos d’ocells i peixos.
La Helen no es persona amant d’aparèixer en actes públics. Es bastant curosa de la seva vida privada, potser per un sentiment que no amaga i que te a veure amb la timidesa. No obstant aquesta vergonyeta manifesta, sabem força coses de la seva vida i de la seva obra.
Sabem que és molt treballadora i perfeccionista i s’esforça en que els seus llibres estiguin ben acabats. Cadascun dels seus llibres l’ocupa sis mesos de feina, treballant moltes hores cada dia, però el resultat és espectacular.
Helen Ward viu a Gloucestershire, a prop del lloc on va créixer. Comenta que la seva educació va ser “d’esquerres i atea”. Des de ben petita va dibuixar i pintar i tenia accés a la biblioteca de la universitat on el seu pare ensenyava.
Va estudiar a l’Escola d’Art de Brighton i gairebé sempre s’ha dedicat a dibuixar animals. Diu:
Jo prefereixo dibuixar animals. Els observo i els recordo; també utilitzo fotografies i pel·lícules de vida silvestre per veure com s’articulen els ossos, com es mou l’animal. Faig un munt de dibuixos. Tinc un ordinador però només en faig ús per descarregar les fotos. Em sembla complicat, de moment, dibuixar a través de la pantalla…
Els treballs de l’Helen Ward estan fets amb aquarel·les amb l’ús ocasional del gouache. Els seus dibuixos són lluminosos, vibrants, tropicals, però també és capaç d’aconseguir tons més terrosos, més suaus i delicats, amb gradacions subtils de color.
La inspiració la troba passejant el gos pels camps del voltant de casa “recollint plomes de faisà, observant un corb, potser, trobant fòssils o una branqueta d’arbre coberta de líquens.”
Entre els seus llibres, en destaquem els següents:

El rei dels ocells explica que d’ocells n’hi ha de tota mena. Alguns canten molt bé, d’altres tenen unes plomes molt virolades, n’hi ha que no poden volar, n’hi ha que són bons constructors de nius, n’hi ha de nocturns, rapinyaires, grans, menuts, etc.
Un dia, els ocells decideixen que de la mateixa manera que hi ha un rei dels animals terrestres, un rei dels animals marins i un rei dels arbres, cal trobar un rei dels ocells.
De totes les solucions que es proposen, finalment decideixen que serà rei aquell que voli més alt, aquell que arribi més amunt en una cursa.
Molts s’hi apunten i comencen a enlairar-se. De mica en mica es van quedant els pardals, les gavines, els cignes, fins que allà dalt majestuosa l’àguila plana orgullosa d’haver arribat més amunt que cap altre ocell. En aquell moment, un ocell menudet que s’ha amagat entre les plomes de l’àguila fa un saltiró i arriba encara una mica més amunt.
L’ocellet, gràcies al seu enginy, és nomenat rei dels ocells i el bategen com a Reietó.
Aquesta és una adaptació d’un conte molt conegut arreu, especialment al Regne Unit. A Catalunya va ser recopilat per Mossèn Cinto Verdaguer i per Esteve Casaponce. En algunes versions, l’àliga és coronada reina i l’ocellet és nomenat “el rei petit” per la seva astúcia.
El reietó (o cargolet) és un ocell petitó que saltironeja pel sotabosc i sovint el confonen amb un rosegador. Canta melodies boniques i variades i fa nius falsos per enganyar els predadors, per això té fama de llest.
Helen Ward es val d’aquest conte per introduir més de cent aus, amb sorprenents detalls. Recordo que fa anys ens va servir com a eix del treball sobre els “ocells del pati” i que el vam poder disfrutar molt.

La llebre i la tortuga és la interpretació de la coneguda faula d’Isop amb un estil fresc, vital i intemporal. Ward s’acosta el antropomorfisme amb cautela i prefereix no posar en perill la dignitat dels animals vestint-los o caricaturitzant-los; per això es val d’una rara habilitat per suggerir les qualitats tàctils de la pell, plomes i ossos, que fan que el realisme dels animals sigui major.

El ratolí de camp i el ratolí de ciutat
Hi havia una vegada un ratolí normal i corrent. Vivia una vida senzilla i tranquil.la, veient passar les estacions de l’any. El Ratolí de Camp se sentia satisfet. Però, un dia de primavera, va arribar un visitant…, era un cosí elegant de la ciutat amb moltes coses per explicar.

Un dels seus darrers treballs exitosos es diu Varmints on explica és una estranya i fosca història – també és una pel·lícula d’animació – que parla en contra de la contaminació acústica i la forma en què les ciutats estan destruint els nostres camps. Vegeu el tràiler de la pel·lícula a continuació.
https://vimeopro.com/studioaka/varmints-trailer
De Varmints també se n’han fet obres de teatre i espectacles musicals.

Tesoros de Egipto : manual de aprendizaje
Un format molt atractiu i centenars d’il·lustracions per explicar-nos la vida a l’Antic Egipte. El text es basa en les notes de l’Emily Sands, una egiptòloga que va viatjar per Egipte a la dècada dels anys 20 del segle passat. Per a nois de 12 a 14 anys.

Hi havia una vegada un bosc
https://picasaweb.google.com/110706086449169926658/HiHaviaUnaVegadaUnBosc

Els vestits de la Jana
Els vestits de la Jana és una bossa amb un conte, una conilleta de peluix, la Jana, i tres vestidets a mida, de princesa, d’infermera i de ballarina. Les nenes poden jugar a vestir la nina mentre llegeixen el conte.