Un any mes, en Kepa Osoro, sota el paraigua de la Casa del Lector (FGSR) de Mdrid, s’ha preocupat de buscar les persones i els temes que ens puguin ser d’utilitat als mestres, bibliotecaris i animadors de la lectura en general, que volem milllorar la nostra relació amb els infants.
Aquesta tardor els esperats «Diálogos de Lectura» presenten quatre cursets, molt interesants, útils i alguns novedosos, que són:
«Utilidad de la Biblioteca Escolar en la sociedad red» impartit per en Jose García Guerrero, l’Ana Cid i la nostra amiga Glòria Durban.
Tota la informació la trobareu al web de la Casa del lector, o entrant a l’enllaç següent:
Malgrat que la distància pugui resultar un impediment a priori, si podeu val la pena conèixer aquest lloc i els cursos que preparen.
A més a més del que hem comentat, fins a Nadal també es faran aquest altres tres:
La escritura como detonante creativo en Lengua y Literatura en ESO y Secundaria, impartit per Rosa Huertas Gómez Contra los tópicos de la lectura. A propósito del placer de leer y la transmisión de valores, impartit per Juan Mata El arte de contar cuentos: con-jugar palabras, imágenes y gestos, coordinat per Teresa Corchete
Un any més, des de la Biblioteca Can Butjosa ens informen dels cursos que han programat, tots ells relacionats amb la lectura i/o les biblioteques escolars. Per a aquest primer i segon trimestre en proposen tres de nous, les dades dels quals uns passo a continuació:
Poesia, rondalles i cançons a l’aula
Formadores: Araceli Bruch, Roser Ros, Damaris Gelabert
Curs semipresencial: 25 hores (20 hores presencials i 5 a distància)
Totes les sessions presencials són en dimarts de 18 a 20:30h.
Dies:
Mòdul 1: 14 i 28 d’octubre
Mòdul 2: 11 i 25 de novembre
Mòdul 3: 13 i 27 de gener
Mòdul 4: 10 i 24 de febrer
Els contes a l’aula
Professores: Eva Martínez Pardo, Gemma García Vilardell
Curs presencial: 20 hores
Les sessions es duran a terme en dissabte de 9 a 14 hores.
Dies: 8, 15, 29 de novembre i 13 de desembre de 2014
La biblioteca escolar de qualitat (BEQ) i la creació de contextos d’ invitació a la lectura
Formador: Jaume Centelles
Curs semi-presencial: 20 hores (16 hores presencials i 4 a distància)
Totes les sessions presencials són en dimarts de 17:30 a 19:30h
Dies: 21 d’octubre, 4 i 18 de novembre, 2 de desembre, 20 de gener, 3 i 17 de febrer, 3 de març del curs escolar 2014-15
Tots els cursos estan reconeguts dins del Pla de Formació Permanent del Professorat.
Us adjuntem informació detallada en aquest enllaç:
Si esteu interessats, ja podeu fer la inscripció a través de la pàgina web de la biblioteca: http://bibut.parets.cat
El proper 14 d’octubre (dimarts) de 2013 es celebrarà la novena edició de la Jornada de Biblioteques Escolars de la ciutat de Girona.
El lloc de la Jornada tornarà a ser la biblioteca Just M. Casero, al barri de Pont Major. Com a novetat, aquest any la jornada s’allarga i acabarà a les 5 de la tarda.
Per a aquesta edició, han volgut centrar la jornada en un sol tema: la creació d’espais i ambients lectors a l’escola. Per parlar del tema han convidat la Marta Roig, bibliotecària especialitzada en la promoció de la lectura i en la biblioteca escolar. Al final del matí hi haurà l’entrega dels ajuts Activa la biblioteca i Biblioteques Obertes al barri. Per la tarda, compartir experiències i bones pràctiques de creació d’espais de lectura.
El darrer dia per inscriure’s és el 8 d’octubre
*Les places són limitades. Es prioritzarà els representants dels centres educatius de la ciutat de Girona
El programa de la Jornada el trobareu AQUÍ Formulari d’inscripcions
Des de fa molts segles (des del X) alguns editors d’edicions de luxe han volgut ampliar la bellesa dels seus llibres afegint o amagant alguns secrets. Una tècnica genial que consistia en incloure gravats, pintures o dibuixos què, fins i tot estan a la vista, no es podien veure si no es feia un lleuger moviment als fulls. És a dir, que les imatges només poden ser vistes quan les pàgines, en conjunt, són pressionades de manera específica.
Al segle XVIII, i sobretot al XIX, van començar a aparèixer veritables obres d’art. Una de les persones que més en sap del tema és Colleen Theisen, que treballa als Arxius de la Universitat d’Iowa i ha publicat recentment alguns fantàstics exemples de pintures amagades en llibres del segle XIX. Són pintures que estan ocultes a la vora davantera dels llibres. Les podeu veure a l’enllaç següent:
Més a prop, a Anglaterra, i des del 1970 Martin Frost també es dedica a crear aquestes joies. El seu web explica tot el procés de com es pot fer, i afegeix nombrosos exemples com els que hi ha en aquesta entrada.
Una pràctica ben curiosa que em recorda les famoses “xuletes” que amb tanta dedicació els estudiants s’entesten a fabricar amb l’esperança que no els enxampin. I també una bona idea per iniciar-se en la pràctica d’aquesta tècnica amb els llibres que van a l’espurg.
Els mestres responsables de biblioteques escolars del grup de Badalona han ideat una acció que sembla emocionant. L’han titulada Ciutats lectores i aquest any la probaran de manera experimental amb els alumnes dels centres educatius que hi vulguin participar.
Ciutats lectores és un projecte s’adreça a alumnes de secundària i té com a objectiu principal fomentar el gust per la lectura a través de la descoberta i el contacte amb autors propers a ells utilitzant la tecnologia, fent-los participants d’un concurs en el que ells seran els principals protagonistes en tant que hauran de resoldre els diferents enigmes que es van presentant així com crear les diferents pistes i proves del concurs.
El projecte té la forma de joc de pistes en els que cada centre haurà de crear diferents productes digitals utilitzant recursos web 2.0 (vídeos, presentacions, mapes…) que esdevindran pistes (quatre en total) per a la resta de centres participants, que hauran de descobrir un autor, una obra, un personatge, un escenari…i anar sumant punts en el concurs.
En cadascuna de les proves del concurs els alumnes hauran d’investigar sobre algun aspecte relacionat amb els autors seleccionats i anar aprofundint en la seva obra. El fet que siguin els propis alumnes qui hagin de resoldre l’enigma farà que el seu grau d’implicació amb el projecte augmenti i com a conseqüència el seu rendiment acadèmic.
Per tal de fer aquest projecte proper i vivencial a l’alumne els autors que es treballaran seran, sempre que sigui possible, autors que tinguin algun tipus de vincle amb el centre (nascuts a la localitat, col·laboradors amb el centre…)
A través de les diferents pistes l’alumne anirà descobrint autors i obres d’una manera lúdica i ho faran per ells mateixos en tant que hauran de desenvolupar les seves estratègies de cerca que els hi permetin conèixer el personatge proposat.
El plantejament del projecte fa que la implementació de metodologies de treball cooperatiu siguin ideals en tant que les hi hauran diferents activitats a r realitzar de manera simultània (crear materials amb les pistes, descobrir les pistes, comunicar informació…) pel que treballar de forma col·laborativa és ideal.
Qüestions pràctiques:
Al blogciutatslectores.iearn.cat es pot accedir a la proposta didàctica, així com al formulari d’inscripció. Les inscripcions són obertes, l’activitat està pensada per iniciar-se al segon trimestre (gener-febrer) i té una durada de 2 trimestres.
També podeu seguir l’activitat a Twitter: @ciutatslectores
Si voleu qualsevol aclariment, comentari o consulta, podeu contactar amb un dels responsables del projecte, l’Albert Correa del Col·legi Sant Andreu (Badalona) a albert.correa@iearn.cat
Albert Camus va ser un dels autors a qui se li va concedir un dels premis més prestigiosos, el Premi Nobel. Va ser el 1957, tres anys abans de morir en accident de cotxe.
Un dels fets que més es recorda de l’acte és precisament el que fa referencia al seu mestre d’escola. L’Albert Camus un cop allunyat del brogit que suposa aquesta cerimònia, i més tranquil i seré, va escriure una carta molt emotiva al senyor Louis Germain, on li agraïa tot el que li havia ensenyat.
Voldria remarcar algunes frases de la carta que deien: Benvolgut Senyor Germain, Vaig esperar a que s’apagués una mica el soroll que m’ha envoltat tots aquests dies amb la concessió del Premi Nobel abans de parlar-li de tot cor. He rebut un honor massa gran, que no he buscat ni demanat. Però quan vaig saber la notícia, vaig pensar primer en la meva mare i després en vostè. Sense vostè, sense la mà afectuosa que va allargar cap al nen pobre que era jo, sense el seu ensenyament i el seu exemple, no hagués passat res de tot això. No és que doni massa importància a un honor d’aquest tipus. Però ofereix almenys la oportunitat de dir-li el que vostè ha estat i segueix sent per a mi, i d’agrair-li els seus esforços, el seu treball i el cor generós que vostè va posar continuaran sempre vius en un dels seus petits escolars, que, malgrat els anys, no ha deixat de ser el seu alumne agraït.
Uns dies més tard, el mestre Germain li contestava i, entre altres paràgrafs, acabava dient les paraules que remarco en negreta:
Quan millor ho aconsegueixes és quan ets simple, directe. I ara, bé! Aquestes impressions me les donaves a classe. El pedagog que vol exercir a consciència el seu ofici no descuida cap ocasió per conèixer els seus alumnes, els seus fills, i aquestes es presenten constantment. Una resposta, un gest, una mirada, són àmpliament reveladors. Crec conèixer bé el simpàtic homenet que eres i el nen, molt sovint, conté en germen l’home que arribarà a ser. El plaer d’estar a classe resplendia en tota la teva persona. La teva cara expressava optimisme. […] Abans d’acabar, vull dir-te quan em fan patir, com a mestre laic que sóc, els projectes amenaçadors que s’ordeixen contra la nostra escola. Crec haver respectat durant tota la meva carrera, el més sagrat que hi ha al nen: el dret a buscar la seva veritat. Us he estimat a tots i crec haver fet tot el possible per no manifestar les meves idees i no pesar sobre les vostres joves intel·ligències ...
Louis Germain, Ken Robinson o Howard Gardner, entre molts altres, són noms que han acompanyat el meu imaginari professional. De tots ells se’n destaquen les qualitats humanes i la vocació per fer de la nostra feina meravellosa quelcom que pugui deixar petja en els infants.
Afortunadament, he conegut i conec a molta de la bona gent del món de l’educació que fa una tasca silenciosa, directa, soferta, alegre i raonada. En aquests primers dies d’un nou curs els voldria desitjar a tots i totes que no defalleixin, que entenguin que val la pena continuar a la trinxera com fins ara, pencant com sempre, allunyats del soroll mediàtic i dels intents per desprestigiar l’educació.
Voldria també agrair, des d’aquest blog les mostres d’agraïment i d’estimació que he rebut durant aquests quaranta anys de fer de mestre a l’escola Sant Josep – El Pi. I ho voldria fer extensiu, en particular a la bona gent de l’Editorial Graó, a en Raül Manzano, la Glòria Puig, la Sara Cardona i tota la resta de col·laboradors de la revista GUIX. I un superagraïment especial a l’Eva Martínez per escriure el retrat que acaba de publicar al número de juliol-agost i on em dedica unes paraules molt carinyoses.
Gràcies a tots vosaltres. El blog continuarà, hi haurà alguns canvis el mes de gener, però la complicitat amb la literatura infantil i les biblioteques escolars seguiran intactes. Molt bon curs!
L’article de l’Eva Martínez el podeu llegir a continuació en la versió castellana (Revista AULA) clicant AQUÍ.
D’editorials de garatge n’hem parlat en algun que altre moment. Avui comentarem una altra forma d’editar que s’està escampant amb certa fortuna.
És el Verkami, una plataforma digital que es basa en el crowdfunding.
Funciona de manera senzilla. Si tens un llibre (o un còmic, o una pel·lícula, etc.) que vols difondre i no trobes editor, es tracta de buscar financiació entre els coneguts o públic en general que estigui interessat en la teva idea. Llavors penges el projecte a la pàgina de Verkami i disposes de quaranta dies perquè el teu somni esdevingui realitat.
Les persones que col·laboren econòmicament (només paguen si el projecte tira endavant) reben a canvi una compensació en forma del producte.
Es una bona manera de donar a conèixer noves o diferents productes que d’altra forma no veurien la llum.
La última aportació que he fet és al projecte de la Montse Sanchiz, una autora, il·lustradora i editora de Vell Marí Edicions, un projecte microeditorial que neix amb vocació de futur fruit de la suma de les seves tres grans passions: els llibres, la il·lustració infantil i la natura.
L’il·lustrador del mes de setembre és en Marcus Pfister, un artista que va néixer l’any 1960 a Berna, Suïssa. La seva primera feina va ser la de dissenyador gràfic en una agència de publicitat però un viatge de sis mesos als Estats Units, Canadà i Mèxic li va fer veure que el seu futur passava per convertir-se en artista gràfic independent.
El primer llibre il·lustrar que va publicar va ser The sleepy owl (El Mussol dormilega) el 1986 però no va ser fins 1992 que va irrompre en l’escena internacional amb el seu llibre El peix irisat. Aquest llibre i l’èxit que se’n va derivar el va convèncer per centrar-se exclusivament en escriure i dibuixar els seus propis llibres. Des de llavor ha publicat uns cinquanta àlbums – un parell cada any, aproximadament- que s’han traduït a molts països i ha venut més de 30 milions d’exemplars.
Els seus llibres sempre amaguen alguna sorpresa, com els hologrames de la sèrie del peix irisat o els llibres amb doble final.A l’escola, els contes que més han agradat als infants són, precisament, el d’en Rufus i les pedres màgiques i, sobretot , el d’El peix irisat. Als infants els agrada tocar els hologrames però també els interessa l’argument d’ambdues històries.
El rocés creador d’aquest autor comença amb uns esbossos a llapis que després els passa a aquarel·la. De vegades també fa servir paper d’alumnini que és on després s’encabeixen els hologrames.
Una altra tècnica que està usant darrerament són els acrílics. Primer fa un dibuix i després l’amplia amb una fotocopiadora. Aquesta ampliació la passa a paper transparent, primer, i a finalment a paper opac.
Marcus Pfister té quatre fills i viu amb la seva família a Berna, Suïssa. Les seves gires de signatura dels llibres l’han portat a Corea, Japó, Estats Units i molts països europeus.
Treballa a casa seva – de 8 del matí a cinc de la tarda, de dilluns a divendres- i al seu estudi té una paret amb tots els seus llibres.
També li agrada anar a les escoles i parlar als infants sobre com dibuixar.
Alguns dels àlbums que podem trobar a casa nostra són:
Rufus i les pedres màgiques
Montena
En Rufus viu feliç amb altres ratolins en una petita illa que s’estimen molt perquè
els proporciona aliment i refugi de les tempestes. Però un dia, en Rufus, després d’una tempesta, surt de la seva cova i es troba amb una estranya pedra brillant.
L’agafa i la porta a la seva cova. La resplendor i la calor de la pedra atrauran els altres ratolins que també en voldran una. El final del conte es pot triar segons volem que sigui alegre o trist.
El peix irisat
Ediciones Beascoa.
El llibre ens parla d’un peix, amb escates brillants i multicolors, anomenat Peix Irisat, que n’està molt cofoi de les seves escates.
Un dia, un petit peix li pregunta si li’n pot regalar una. El Peix Irisat es nega d’una manera molt grollera. Els altres peixos es molesten pel comportament egoista del Peix Irisat i no volen jugar més amb ell.
L’estrella de mar, li diu al peix irisat que vagi a visitar al pop i li demani consell.
Quan finalment el troba li pregunta què ha de fer. El pop li diu que ha de compartir la bellesa de les seves escates amb els seus amics.
Quan es troba amb el peix petit per segona vegada, el Peix Irisat li dóna una de les seves escates preciosos i, en veure l’alegria d’aquest petit peix, immediatament ell també se sent molt millor. Molt aviat estarà envoltat d’altres peixos que li demanaran una escata brillant.
El peix irisat i la gran balena blava
Ediciones Beascoa
Quan una gran balena blava ve a viure prop del Peix Irisat, hi ha un malentès entre ells que pot acabar en desastre. Caldrà tractar de fer les paus, com sigui.
El peix irisat al rescat
Ediciones Beascoa.
El Peix Irisat ha de decidir si arriscar o no la seva vida quan veu un petit peix perseguit per un tauró.
El peix irisat i la cova dels monstres marins
Ediciones Beascoa
És l’aventura més complicada del peix irisat. Ha d’anar a la Cova dels Monstres Marins i es rumoreja que és el lloc més perillós de l’oceà. Però ha d’anar per trobar unes algues que puguin curar el seu amic malalt.
Al final, feliç, el Peix Irisat descobreix que enfrontant-se a les seves pors, és possible superar-les.
Topi y Popi : una colina o un hoyo
Alberdania
Topi i Popi són dos petits talps que volen jugar junts, però Popi vol fer una gran muntanya i Topi prefereix cavar un profund forat. Cap dels dos no vol cedir. Així no poden sortir bé les coses, oi?
A dormir, Nil!
Joventut
S’acosta l’hora d’anar a dormir i abans cal sopar i banyar-se; però en Nil prefereix fer altres coses, com jugar, cantar, saltar … El pare d’en Nil ja no sap què fer perquè se’n vagi al llit.
El pequeño Cuervo y la luna
Lóguez
Petit Corb, només hi ha una condició si vols jugar amb nosaltres: Vola fins a la lluna! – es van burlar els altres corbs grans.
El petit corb té por, però aixeca el vol cap a la infinitament llunyana lluna. Allò no pot acabar bé. Què li passarà al petit, valent corb?
La Estrella de Navidad
En aquest llibre, la principal gràcia són les estrelles que brillen en cadascuna de les pàgines. Brillen per guiar els pastors, els Reis Mags, i els animals salvatges fins a la cova de Betlem, on es troba el Nen Jesús. És una recreació de la història de Nadal.
L’equip GRETEL (Grup de Recerca de literatura infantil i juvenil i educació literària de la Universitat Autònoma de Barcelona), coordinat per la doctora Teresa Colomer té com a principal objectiu de recerca l’ús dels llibres infantils i juvenils per als aprenentatges literaris a l’escola obligatòria.
Organitzen i participen de nombrosos esdeveniments i ara han programat unes interessants jornades els propers divendres 3 i dissabte 4 d’octubre per tractar sobre les noves transformacions que suposa la producció digital. En aquest Simposio s’oferiran els resultats de la recerca en aquest àmbit i es facilitaran eines concretes d’intervenció que ajudin en la millora de la tasca educativa.
En el programa del Simposi hi haurà conferències, però també presentacions de comunicacions d’uns vint minuts cadascuna, on hi haurà un ventall d’idees i experiències molt ampli.
De les conferències, a més de les de Mireia Manresa i Laura Borràs, que seran magnífiques com sempre, crec que val pena destacar l’oportunitat de seguir aquestes altres tres:
Conferència de Junko Yokota: Analyzing Features of Picture Books in the Digital World
Conferència de Bettina Kümmerling- Meibauer: The Child Writes Back. How the new social media challenge traditional views on children’s literatura
Conferència de Kate Pullinger: Inanimate Alice – How We Accidentally Created a Digital Story for Schools.
El Simposi tindrà lloc a la Casa de Convalescència – UAB, St. Antoni Maria Claret, 171, 08041 Barcelona, edifici modernista de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
Tota la informació (programa, inscripcions, etc.) la podeu trobar a l’adreça:
El proper dijous 31 de juliol recordarem que fa 70 anys una avioneta model Lightning P-38 que anava en missió de reconeixement cap a Lió -on estaven les tropes alemanyes, segona guerra mundial- es va estimbar i va caure al mar davant les costes de Marsella. El pilot era l’Antoine de Saint-Exupéry i només feia un any que havia publicat “El petit príncep”.
Per recordar la vida d’aquest autor s’ha fet un llibre homenatge que explica la seva vida. L’il·lustra en Peter Sis i explica moltes d’anècdotes, com que mentre volava, Saint-Exupéry acostumava a llegir i escriure, que li agradava jugar a escacs, fer avions de paper i sorprendre amb jocs de cartes i màgia els seus amics. També explica com gairebé s’ofega després de provar un hidroavió, que es va tirar en paracaigudes des de la Torre Eiffel durant l’Exposició Internacional del 1937 o que era molt alt i gairebé no hi cabia a la cabina.
Saint-Exupéry va néixer el 1900, una època daurada dels descobriments amb una gran sensibilitat per les exploració i els invents. Un Antoine de 12 anys va construir una màquina voladora improvisada.
Quan va arribar la guerra i va ser cridat al servei militar va poder volar portant el correu de França fins a Espanya i va ser quan va conèixer el seu gran amic Guillaument.
Saint-Exupéry vivia el seu somni, volar entre Europa i l’Àfrica Occidental. Amb el temps, la companyia aèria el va enviar a un camp d’aviació al sud del Marroc, i els dos anys que va passar al desert van ser dels més feliços de la seva vida. Allà hi vivia en una barraca de fusta i tenia poques pertinences i encara menys visites. Amb l’oceà a un costat i el desert a tot arreu, semblava un dels llocs més solitaris del món. Però ell estimava aquesta soledat i veure cada nit milions d’estrelles. Segurament, aquella estada al desert li va servir d’inspiració per escriure El Petit Príncep.
Desitjós d’explorar altres cels, l’Antoine es va unir als seus companys aviadors en la creació de noves rutes de correu a Amèrica del Sud. Res no el podia aturar mentre creuava les glaceres, les selves tropicals, i els pics de les muntanyes, lluitant contra els forts vents i les tempestes salvatges…
El llibre continua explicant les peripècies de l’Antonie fins a la seva desaparició el dia que esperaven la seva arribada a les 12:30. Mai no va tornar.
El llibre The Pilot and the Little Prince. The Life of Antoine de Saint-Exupéry l’ha escrit i il·lustrat Peter Sis i l’ha editat Farrar, Straus and Giroux (BYR), el maig de 2014.
Té 48 pagines a tot color i està recomanat per a nens d’entre 5 i 8 anys.
BATMAN
Batman va néixer fa 75 anys el 23 de juliol de 1939. Us recomano la lectura d’un molt bon reportatge sobre el s 75 anys d’en Batman, que es pot llegir a l’edició del País digital.
I si ho voleu saber tot sobre aquesta celebració només cal que aneu a l’especial que va fer el mateix País digitalAQUÍ.
Més informació al Biblioblog de la biblioteca Armand Cardona de Vilanova i la Geltrú. AQUÍ.
Un any mes, en Kepa Osoro, sota el paraigua de la Casa del Lector (FGSR) de Mdrid, s’ha preocupat de buscar les persones i els temes que ens puguin ser d’utilitat als mestres, bibliotecaris i animadors de la lectura en general, que volem milllorar la nostra relació amb els infants.
