28 Juliol 2014 by jcentell

Momentos de lectura – Calendario 2015

La Fundación Alonso Quijano, organitza des de fa set anys un Concurs de Fotografia anomenat MOMENTOS DE LECTURA amb l’objectiu de fomentar la creativitat plàstica i artística dins l’àmbit de la lectura en tots els seus aspectes i dimensions.

La finalitat del concurs és la selecció de 13 fotografies relacionades amb la lectura que després es publiquen en forma de Calendari de la Lectura.

Per al del 2015 ja hi ha guanyadors.

La fotografia guanyadora és de Rosa Delgado i es diu “la fuerza de la lectura”. Serà la que hi anirà a la portada del calendari. Les altres dotze les podeu veure si cliqueu aquí. També podeu entrar al web de la Fundación Alonso Quijano i disfrutar de les quaranta fotografies finalistes, així com les dels concursos anteriors.

A mi també m’han agradat aquestes dues:

22 Juliol 2014 by jcentell

Adreça permanent

Arriba i l’estiu i preparem les maletes per fer aquell viatge que estem esperant de fa mesos. Molts de nosaltres aprofitem per visitar llibreries o llocs mítics on passen les accions de les nostres novel·les preferides. Si anem a Dublin és inevitable recórrer els llogarets per on es movia Leopold Bloom, el protagonista de la novel·la Ulisses de Joyce, si visitem Londres segur que ens toparem amb l’estàtua de Peter Pan i si visitem Lisboa farem un descans en algun dels cafès que freqüentava Pessoa.

Però hi ha un altre turisme que és molt comú, almenys entre els meus amics i coneguts. Em refereixo a la visita als cementiris. Potser és perquè els qui vivim a Barcelona els tenim molt a prop (n’hi ha nou). No són els més bonics del món, estan lluny de la fascinació que produeix, per exemple, la vista al Père-Lachaise que traspua tota l’essència de París, ni encomanen l’emoció que ens produeix visitar la tomba de Machado a Cotlliure o la de Borges a Ginebra.
Els autors de literatura infantil i juvenil també tenen el seu racó en la història dels cementiris i, malgrat que les seves tombes no rebin les visites de la d’en Cortázar a Montparnasse on molts visitants hi deixen una pedreta, un poema o una flor, crec que també els hi podem dedicar una estona del nostre temps estiuenc.
Si viatgeu per l’Europa més propera, segur que trobareu moments per al record dels grans autors que han marcat l’esdevenir de la literatura infantil i juvenil. Us recomano alguns llocs que no us defraudaran. Els distribueixo per països:
FRANÇA

Jules VERNE.
La seva tomba està al cementiri de La Madeleine, a Amiens, a la regió de la Picardia, al nord del país. Va morir el 1905.
Verne és l’autor de novel•les d’aventures clàssiques com La volta al món en vuitanta dies, Vint mil llegües de viatge submarí, Miguel Strogoff o De la Terra a la Lluna. Se’l considera un dels “pares de la ciència-ficció”, juntament amb H.G. Wells.
Va néixer a Nantes i l’estiu passat ja vam fer una entrada en aquest mateix blog.

Antoine de SAINT -EXUPERY
L’autor de El petit princep va desaparèixer mentre volava sobre la Mediterrània, davant els costes de Marsella. Corria l’any 1944 i el seu cos mai va ser trobat. En el seu record hi ha instal·lat un Memorial al cementiri de Les Invalides (Paris).

René GOSCINNY va morir l’any 1977. Molts de nosaltres vam créixer enganxats a les aventures d’Astèrix el gal, del qual n’era l’il·lustrador. També va ser l’autor d’unes novel·les infantils protagonitzades pel petit Nicolàs.

Està enterrat al cementiri Caucade, a la ciutat de Niça.

Oscar WILDE
Al cementiri de Père Lachaise, a París, hi ha un monument on molta gent hi deixa unes marques de petons sobre l’escultura. És on es troben les restes d’Óscar Wilde des del 1900.
Han passat cent anys però el seu record encara és molt present, especialment entre els anglesos que recorden els fets de la seva atribolada vida. L’hem inclòs en aquesta selecció per alguns dels seus contes com el príncep feliç o el gegant egoista però també va escriure alguna novel·la (el retrat de Dorian Gray) i obres de teatre com La importància d’anomenar-se Ernest o Salomé.

DINAMARCA

Hans Cristian ANDERSEN
L’escriptor de contes de fades més famós va morir a l’any 1875 a Copenhage on està enterrat al cementiri d’ Assistens.

La seva fama es recolza en els seus contes de fades que s’han fet molt populars arreu del món i alguns d’ells han estat portats al cinema. Són seus els contes La Sireneta i El vestit nou de l’emperador, L’aneguet lleig, La princesa i el pèsol, La reina de les neus, El rossinyol i El soldadet de plom, entre d’altres.

ANGLATERRA

Roald DAHL
Roald Dahl, autor de Matilda va morir el 1990. Va néixer a Gal·les però els seus pares eren noruecs. Curiosament, com l’Antoine de Saint-Exupery també va ser aviador i va combatre a la Royal Air Force en la segona guerra mundial.
Entre les seves obres per a infants i joves més conegudes destaco Charlie i la fàbrica de xocolata, les bruixes, els Culdolla, Danny, el campió del món i el gran amic gegant.
Roald Dahl està enterrat al cementiri Sant Pere i Sant Pau, a Great Missenden, no gaire lluny de Londres.

CS LEWIS
Quan Clive Staples Lewis anava l’escola de Cherbourg a Anglaterra ja va començar a desenvolupar una afició pels antics mites d’Europa que es veuen reflectits en les seves novel·les. Es va fer conegut per la sèrie Les Cròniques de Nàrnia.
Va morir el 1963 i està enterrat a al cementiri de la Santíssima Trinitat, a Headington, Ciutat d’Oxford,

John Ronald Reuel TOLKIEN
Conegut per la seva sèrie Terra Mitjana que inclou el best-seller El Senyor dels Anells.
El 1937, el seu primer gran llibre, El Hobbit va ser un èxit immediat i el seu editor li va demanar escrits addicionals. Va treballar durant 16 anys per escriure “El Senyor dels Anells”, publicat per primera vegada el 1954.
Va morir a Oxford el setembre de 1973 i va ser enterrat al cementiri Wolvercote, Oxford. A la seva làpida es poden llegir els noms Luthien i Beren que es refereixen a personatges dels seus llibres sobre la Terra Mitjana.

HERGÉ
Georges Rémy, HERGÉ, va morir el 1983 i està enterrat al cementiri Uccle, al sud de Brussel•les.
Va ser l’autor, il·lustrador i creador dels còmics de Tintín. Si aneu a Brussel·les també val la pena una escapada a Louvain-la-Neuve on hi ha el Museu Hergé.

ALEMANYA

Michael ENDE
Aquest autor alemany el recordem amb molt d’afecte per dues obres: Momo i La història interminable. Va morir a Suttgart el 1995 però està enterrat a Munic, al cementiri Waldfriedhof München.

ITÀLIA

Carlo COLLODI
Va viure i va morir a Florència, el 1890. Està enterrat al Cementiri Monumental Delle Porte Sante.
El seu nom real era Carlo Lorenzini. Va treballar durant molts anys com a periodista i va començar a escriure contes de fades en 1856. El seu llibre Les aventures de Pinotxo (1883) és una de les històries de tots els temps dels més famós dels nens. S’ha filmat diverses vegades però la versió més coneguda és que va fer Walt Disney el 1940.

Passeu unes vacances tranquil·les!

5 Juliol 2014 by jcentell

Que veinte años no es nada

Amb aquest títol les companyes del grup Abanico volen recordar el seu llarg recorregut organitzant les Jornades d’animació a la lectura que se celebren a Fuenlabrada, els primers dies de setembre.

He tingut la sort de participar en tres ocasions i ara m’han tornat a convidar. Serà un plaer compartir experiències amb els mestres de Madrid i rodalies.

A més a més dels tallers també hi haurà exposicions, teatre i sobretot la conferencia que farà el darrer dia l’Antonio Basanta, savi entre els savis.

Si voleu consultar el programa cliqueu AQUÍ i si us apunteu a la festa, magnífic.

Més informació al bloc del grupo Abanico.

………………………………………………………………………………………………………………….

Avui fa 4 anys que vaig registrar aquest blog a wordpress. Bufa, com passa el temps!

4 Juliol 2014 by jcentell

NAPLE (National Authorities on Public Libraries in Europe)

Un recurs que convé conèixer: NAPLE blog

NAPLE va ser creada el 4 d’octubre de l’any 2002. És una associació internacional no governamental que promou i defensa els interessos i els lligams entre les biblioteques a Europa. Al bloc de NAPLE es poden trobar notícies, esdeveniments, dades i informació sobre les biblioteques públiques a Europa.

Els seus objectius són:

Informar sobre l’estat actual de les biblioteques públiques a Europa
Inspirar un major desenvolupament dels serveis de les biblioteques
Identificar espais per a la cooperació en la nova Europa
Identificar els temes i les àrees de recerca i investigació futura
Donar suport al desenvolupament de polítiques per a una biblioteca europea coherent

El seu origen es remunta a l’any 1999 amb la celebració d’una conferència de la UE sobre les biblioteques públiques, a Lisboa. Durant la conferència una sèrie d’experts de diversos països van acordar que intentarien organitzar una xarxa, la NAPLE. En aquella trobada hi van estar presents representants de Portugal, Espanya, Irlanda, França, Anglaterra, Noruega, Suècia, Finlàndia i Dinamarca. Es va considerar convenient crear una xarxa d’aquest tipus i estendre-la a un cercle molt més ampli amb la finalitat d’establir una plataforma que refermi el paper de les biblioteques públiques i impulsi el canvi social.

La idea és bona perquè hi ha alguns reptes que són comuns a tots els països, o, si més no, paral·lels, i per això mantenir un contacte més o menys periòdic a través d’aquest web pot resultar profitós.
A nosaltres, mestres responsables de biblioteques escolars, tot i que ens queda una mica allunyat del centre educatiu, ens pot anar bé veure què està passant a la resta de països europeus i segur que ens pot pistar i oferir idees de millora.
Si teniu un moment, feu una ullada al seu web i us trobareu amb apartats tan interesants com aquest en el que podeu veure que fan els infants i joves d’altres països com Portugal, Croàcia, Polònia, etc.

NEW BLOG!

1 Juliol 2014 by jcentell

Una ruta literària amb M de Mequinensa i Moncada (i mines, museus i marietes)

Els dies 28 i 29 de juny, el Consorci de Biblioteques de Barcelona va organitzar una visita a Mequinensa, vila de la província de Saragossa que pertany a la comarca del Baix Cinca.
Mequinensa és coneguda, sobretot, perquè és el lloc on es desenvolupa l’acció de la novel·la Camí de sirga d’en Jesús Moncada, un clàssic de la literatura que es llegeix als clubs de lectura de les biblioteques de la ciutat.

L’organització de l’activitat va ser fruit d’un conveni de col·laboració entre els dos ajuntaments i en Juanjo Arranz i l’Óscar Carreño van cuidar tots els detalls perquè fos una experiència reeixida.

A les deu del matí de dissabte les dinou persones que hi vam participar ens vam trobar a la Plaça de Catalunya. Veníem de clubs de lectura de diferents biblioteques i no ens coneixíem entre nosaltres, però notàvem els lligams invisibles que uneixen les persones que s’apassionen per la lectura. També vam tenir la sort de comptar amb la companyia de la Rosa Maria, la Rous, germana d’en Jesús Moncada, cicerone de primera, que ens va il·luminar amb detalls i anècdotes de la bona gent mequinensana. Les vivències de la Rosa Maria van estar carregades d’un sentiment agredolç però farcides sempre d’un somriure, quan no una riallada, xica!, de qui recorda capítols de la seva vida, de la vida d’una generació que no ho va tenir fàcil i que va haver de patir els estralls de la Guerra Civil, primer, i de la “guerra de la Enher” després, una “guerra” que va durar tretze anys i que marca el caràcter dels habitants de Mequinensa. Ho vam poder comprovar veient el dinamisme de la Regidora de Cultura, Gemma Nadal, la vitalitat de l’alcaldessa Magda Godía i l’entusiame de l’Arantxa i l’Antoni Blas, els nostres guies inseparables durant els dos dies.

Al llarg del trajecte –dues hores d’autocar- l’Òscar i en Juanjo ens van posar al dia dels detalls logístics de l’excursió i també ens van situar la figura d’en Jesús Moncada, amb records força reculats en el temps, en els inicis de l’obra d’aquest artista -escriptor, pintor, col·leccionista- que va ser el primer a veure el seu nom com a traductor a la portada d’un llibre, El comte de Montecristo.

De tot el que vam viure en destaco tres moments.

Museu de la Mina. La mineria ha estat, fins fa un parell d’anys, l’eix sobre el que ha girat l’economia de la zona i, per preservar-ne la seva memòria, han habilitat una mina que es pot visitar. Al llarg del seu recorregut – dues hores- vam poder conèixer els diferents sistemes d’extracció del carbó quer s’han emprat i les condicions físiques en que treballaven els miners. El recorregut està molt ben pensat i és molt didàctic. Qualsevol persona que no conegui res d’aquest món surt amb una idea clara de com s’extrau el lignit, els horaris que feien els miners, les malalties que patien, les eines que empraven, etc. Si voleu conèixer com està dissenyat aquest museu només cal que entreu al seu web i us en fareu una idea molt precisa.

Lo Poble Vell. Aquest va ser el “momentàs” de la sortida. Caminar pels carrers dels poble vell, aturar-se a la casa on va viure en Jesús Moncada, sentir els explicacions de la Rosa Maria, conèixer de primera mà, amb les paraules precises de l’alcaldessa i d’en Blas, els carrers, el cinema, l’església, el camp de futbol, el mur i tots els raconets del poble va ser com si una realitat virtual, un holograma, s’obrís als nostres ulls i vam poder sentir la presència dels personatges inoblidables de Camí de sirga, la Carlota de Torres, el Nelson, l’Arquimides, l’Aleix de Segarra, l’Honorat del Rom, la Vídua de Salleres, el Pasqual Serafí, l’Atanasi Costa, etc.

Museu d’història de Mequinensa. Situat a les antigues escoles de lo poble vell, és un espai amb una funcionalitat i una “modernor” molt cuidada. Còmode pel visitant, pedagògic, amb imatges facilitades pels propis veïns, té dos parts ben diferenciades. La primera abasta des de la prehistòria fins a la destrucció del poble vell i la segona és l’Espai Moncada. Aquest segon espai t’inunda d’imatges, records i pensaments. En paraules de la Maria Rosa “entres amb la visió de l’escriptor i surts entenent l’home”. D’un home d’un aparent posat seriós però amb sentit de l’humor, molt sensible i que estimava profundament la seva terra. Un home que col·lecciona marietes no pot ser un mal home. Més informació del museu AQUÍ

Però de moments màgics (amb m) n’hi van haver uns quants més, sobretot referits a les relacions que vam poder establir entre les persones del grup. Permeteu-me que els conservem en la nostra memòria.

Si teniu ocasió, no ho dubteu, la visita a Mequinensa val molt la pena. Ja feu tard!

Us deixo amb unes fotos de la visita.

11 Juny 2014 by jcentell

“El Garbell”, amb les recomanacions de literatura infantil i juvenil per aquest estiu

Ja es pot consultar al web de l’Associació de Mestres Rosa Sensat el Garbell – 2, un document molt útil en el que ha treballat totes persones que formen part del Seminari de Bibliografia Infantil i Juvenil, adscrit a la biblioteca de Rosa Sensat.

El Garbell-2 és un butlletí que conté una molt bona tria dels darrers llibres publicats i serà presentat el proper dijous 12 de juny a les 17.30 h a la Biblioteca de l’Associació.

Clica sobre la imatge que és la portada del butlletí.

Segons podem llegir al web de l’Associació :

“Un Garbell, el segon, que ens omple les motxilles de llibres per seguir gaudint de bones lectures durant l’estiu, que ens fan pensar en accions diverses per traspassar les emocions de les paraules ben dites i de les imatges ben expressades.

D’ençà de la publicació del primer Garbell ha passat tot un trimestre que ha estat farcit d’esdeveniments literaris, però amb poca producció editorial adreçada a infants i joves. Ja ens ho pensàvem, que aniria així; el gruix de la producció editorial es concentra al Nadal i a Sant Jordi. Per això hem aprofitat aquest període més tranquil de novetats per recordar aquells llibres que cal tenir presents per recomanar com a lectures d’estiu, per valorar si es poden convertir en lectures d’aula, o, simplement, per llegir sota la capçada d’un arbre o a la terrassa d’un cafè.”

Ara que s’acosta el final de curs, està bé recordar a les famílies que l’estiu és una època meravellosa per llegir.

Si podeu, feu difusió del document perquè val la pena.

El podeu veure aquí.

I si, després de la presentació del dijous, us animeu, podeu atansar-vos a la llibreria Abracadabra perquè es fa la presentació del darrer llibre de Kalandraka “Elefante, un guisante” amb la presència de l’il·lustrador Marc Taeger.

Un no-parar, tu!

9 Juny 2014 by jcentell

La Society of Children’s Book Writers and Illustrators

He conegut la SCBWI a través del meu amic Daniel, de qui ja us n’he parlat en alguna ocasió. En Daniel, el bibliotecari de Changchung, deixa la Xina després de dos cursos escolars fantàstics i aquest estiu s’instal·la al Japó, on el dia 1 d’agost comença una nova aventura bibliotecària en una escola d’allà.
La SCBWI (Societat d’Escriptors i il·lustradors de llibres per a infants i joves) és una de les organitzacions més grans que existeixen arreu del món relacionada amb el foment de la literatura per a infants i joves. És l’única organització professional dedicada específicament als escriptors i il·lustradors d’obres per a infants i joves en els camps de la literatura infantil, revistes, cinema, televisió i multimèdia. El seu objectiu és donar suport a la creació i disponibilitat dels llibres infantils de qualitat de tot el món i ho intenten aconseguir mitjançant el foment d’una vibrant comunitat d’individus que promouen premis, ofereixen beques i dinamitzen programes i esdeveniments diversos.
Pot ser membre de la SCBWI qualsevol persona amb un interès actiu en la literatura infantil i juvenil i hi formen part escriptors, il·lustradors, bibliotecaris, mestres, artistes, estudiants, dramaturgs, músics, cineastes i altres. L’únic requisit que es demana és que tinguis passió per la literatura infantil.
De l’1 al 4 d’agost celebren la seva conferència anual. Aquest any a Los Ángeles.
https://www.scbwi.org/events/43rd-annual-summer-conference-in-los-angeles/

A Espanya, tenen la seu a Madrid i organitzen tallers com el que podeu veure en el següent vídeo, també fan tertúlies, presentacions de llibres, etc.

Si us voleu associar a la SCBWI ho podeu fer a traves del seu web (http://www.scbwi.org/) o entrant a la secció espanyola, a l’adreça: http://spain.scbwi.org/
També podeu veure el seu dia al dia seguint el seu facebook:
https://www.facebook.com/scbwi.spain

8 Juny 2014 by jcentell

Els premis Atrapallibres i Protagonista Jove ja tenen guanyadors

El Consell Català del llibre Infantil i Juvenil promou des de fa nou anys el premi Atrapallibres i en fa divuit del Premi Protagonista Jove. Ambdós són de participació oberta, en el que tothom pot dir-hi la seva.

Acaben de presentar els llibres guanyadors de la present edició i em fa molt de goig veure que els llibres Molsa i El misteri de la tifa de gos abandonada han estat els més ben valorats perquè són dos dels quinze que han llegit els alumnes de les escoles de l’Hospitalet.

Si voleu veure els guanyadors dels dos premis podeu clicar a:

PREMI ATRAPALLIBRES

PREMI PROTAGONISTA JOVE

1 Juny 2014 by jcentell

Festa final de la Lliga dels Llibres 2014

El divendres 30 de maig es va acabar una nova edició de la LLiga dels Llibres de les escoles de l’Hospitalet. Durant tot el curs 33 grups de cinquè de primària han llegit les quinze lectures que els vam proposar.

La festa d’enguany va quedar deslluïda per la pluja i l’activitat que havíem preparat als jardins de la Biblioteca de Can Sumarro es va haver de traslladar al Poliesportiu Municipal del Centre però les condicions físiques de l’espai van impedir que realitzéssim el tradicional joc que serveix per recordar els llibres llegits.

Ha estat un bon any. Els nois i noies han pogut llegir i reflexionar sobre allò que els autors els proposaven, hem pogut mantenir un encontre amb una de les autores, ens hem trobat amb altres escoles per fer les partides respectives i tot ha anat com havia d’anar. O gairebé, perquè encara alguns mestres i alguns grups que no acaben d’entendre l’objectiu de l’acció i s’ho prenen com si haguessin de demostrar que són millors mestres perquè els seu grup guanya més partides. I s’equivoquen perquè precisament la filosofia de l’activitat és que no hi ha premi, que tots som guanyadors pel sol fet de ser capaços d’obrir un llibre i començar a llegir.

El joc que havíem preparat enguany era un trencaclosques de les portades i la idea era que, un cop estiguessin muntats, es poguessin penjar en unes cordes que havíem habilitat als jardins de la biblioteca, a manera de banderoles de festa major. No va ser possible i vam haver de fer els trencaclosques a l’aula, en tornar de la festa.

Això sí, el Mag Magoo ens va embadalir, com sempre.

Ah! Quin goig tenir un servei de biblioteques municipal que vetlla pels infants i ens fa costat. Em va agradar que els regidors de Cultura i d’Educació de l’Hospitalet hi fossin presents a l’acte.

I ara, a preparar la tria per al curs vinent.

27 Mai 2014 by jcentell

Escoles d’Estiu 2014

Amb el final de curs, toca fer una aturada per reflexionar sobre la nostra feina. És el moment ideal de conversar i compartir experiències amb la resta de companyes i companys d’altres escoles.

Està bé que així sigui perquè és una manera de combatre les dificultats diàries, els maldecaps que ens provoca unes mirades que tenen nom i cognoms. Sols no anem enlloc, la tasca d’educar ha de ser compartida, és de tothom i és complexa. El nostre és un ofici que es va modelant amb el temps. Quan acabem els estudis tenim moltíssima il·lusió però, potser, estem mancats de recursos, de l’experiència necessària per relativitzar i per fer front a determinades situacions. És normal, d’altra banda. Altres professionals quan entren al món del treball potser estan ben preparats per desenvolupar allò pel que s’han format (pensem en un arquitecte, un economista, un electricista, etc.) En canvi, l’ofici de mestre sempre és un ofici nou. No n’hi ha prou amb allò que aprenem a la facultat i amb els pocs mesos de pràctiques. Ens cal un anar i venir incessant entre la pràctica i la teoria, entre l’experiència i els coneixements fonamentals. En el nostre habitual esdevenir hem de trobar espais per a la reflexió, per analitzar la pròpia docència.

L’Escola d’Estiu és com el silenci que ve després d’una simfonia. Mozart deia que aquest silenci també formava part de la peça musical. D’igual manera l’Escola d’Estiu forma part dels nostre esdevenir com a mestres. És inevitable si volem ser mestres amb una certa dignitat i una ètica professional que ens faci caminar amb pas ferm per les aules.

D’escola d’estiu se n’organitzen unes quantes a casa nostra. Jo aquest any participaré en dues (o tres). De moment sé que compartiré una estona amb la Mercè Escardó, la bibliotecària de Can Butjotsa, la Bibliotecària amb majúscules. Farem un “sofà i llibres” el dia 3 de juliol a VIC a l’escola que organitza l’Associació ARAE. Podeu veure el programa general clicant AQUI.

També faré un taller que hem anomenat “Em motivo i motivo la lectura a l’aula” a les Jornades formatives que organitza la Fundació d’Escoles Cristianes de Catalunya. Serà el deis 2 i 3 de juliol. Tot el programa aquí.

També tinc previst passar a sentir alguna xerrada de les que organitza l’Associació de Mestres Rosa Sensat.

I vull recomanar l’escola d’Estiu que es fa a Montserrat perquè val molt la pena, com cada any. Programa general aquí.

I podeu veure el que organitza la FETE-UGT i també la Blanquerna, etc.

Si ets dels que creuen en la formació contínua, potser ens veurem en alguna d’aquestes tranquil·les i emotives jornades. Ens conversarem unes lectures, vale’ns?