Una ruta literària amb M de Mequinensa i Moncada (i mines, museus i marietes)

Els dies 28 i 29 de juny, el Consorci de Biblioteques de Barcelona va organitzar una visita a Mequinensa, vila de la província de Saragossa que pertany a la comarca del Baix Cinca.
Mequinensa és coneguda, sobretot, perquè és el lloc on es desenvolupa l’acció de la novel·la Camí de sirga d’en Jesús Moncada, un clàssic de la literatura que es llegeix als clubs de lectura de les biblioteques de la ciutat.

L’organització de l’activitat va ser fruit d’un conveni de col·laboració entre els dos ajuntaments i en Juanjo Arranz i l’Óscar Carreño van cuidar tots els detalls perquè fos una experiència reeixida.

A les deu del matí de dissabte les dinou persones que hi vam participar ens vam trobar a la Plaça de Catalunya. Veníem de clubs de lectura de diferents biblioteques i no ens coneixíem entre nosaltres, però notàvem els lligams invisibles que uneixen les persones que s’apassionen per la lectura. També vam tenir la sort de comptar amb la companyia de la Rosa Maria, la Rous, germana d’en Jesús Moncada, cicerone de primera, que ens va il·luminar amb detalls i anècdotes de la bona gent mequinensana. Les vivències de la Rosa Maria van estar carregades d’un sentiment agredolç però farcides sempre d’un somriure, quan no una riallada, xica!, de qui recorda capítols de la seva vida, de la vida d’una generació que no ho va tenir fàcil i que va haver de patir els estralls de la Guerra Civil, primer, i de la “guerra de la Enher” després, una “guerra” que va durar tretze anys i que marca el caràcter dels habitants de Mequinensa. Ho vam poder comprovar veient el dinamisme de la Regidora de Cultura, Gemma Nadal, la vitalitat de l’alcaldessa Magda Godía i l’entusiame de l’Arantxa i l’Antoni Blas, els nostres guies inseparables durant els dos dies.

comte-montecristoAl llarg del trajecte –dues hores d’autocar- l’Òscar i en Juanjo ens van posar al dia dels detalls logístics de l’excursió i també ens van situar la figura d’en Jesús Moncada, amb records força reculats en el temps, en els inicis de l’obra d’aquest artista -escriptor, pintor, col·leccionista- que va ser el primer a veure el seu nom com a traductor a la portada d’un llibre, El comte de Montecristo.

De tot el que vam viure en destaco tres moments.

DSC08246Museu de la Mina. La mineria ha estat, fins fa un parell d’anys, l’eix sobre el que ha girat l’economia de la zona i, per preservar-ne la seva memòria, han habilitat una mina que es pot visitar. Al llarg del seu recorregut – dues hores- vam poder conèixer els diferents sistemes d’extracció del carbó quer s’han emprat i les condicions físiques en que treballaven els miners. El recorregut està molt ben pensat i és molt didàctic. Qualsevol persona que no conegui res d’aquest món surt amb una idea clara de com s’extrau el lignit, els horaris que feien els miners, les malalties que patien, les eines que empraven, etc. Si voleu conèixer com està dissenyat aquest museu només cal que entreu al seu web i us en fareu una idea molt precisa.

DSC08318Lo Poble Vell. Aquest va ser el “momentàs” de la sortida. Caminar pels carrers dels poble vell, aturar-se a la casa on va viure en Jesús Moncada, sentir els explicacions de la Rosa Maria, conèixer de primera mà, amb les paraules precises de l’alcaldessa i d’en Blas, els carrers, el cinema, l’església, el camp de futbol, el mur i tots els raconets del poble va ser com si una realitat virtual, un holograma, s’obrís als nostres ulls i vam poder sentir la presència dels personatges inoblidables de Camí de sirga, la Carlota de Torres, el Nelson, l’Arquimides, l’Aleix de Segarra, l’Honorat del Rom, la Vídua de Salleres, el Pasqual Serafí, l’Atanasi Costa, etc.

DSC08327Museu d’història de Mequinensa. Situat a les antigues escoles de lo poble vell, és un espai amb una funcionalitat i una “modernor” molt cuidada. Còmode pel visitant, pedagògic, amb imatges facilitades pels propis veïns, té dos parts ben diferenciades. La primera abasta des de la prehistòria fins a la destrucció del poble vell i la segona és l’Espai Moncada. Aquest segon espai t’inunda d’imatges, records i pensaments. En paraules de la Maria Rosa “entres amb la visió de l’escriptor i surts entenent l’home”. D’un home d’un aparent posat seriós però amb sentit de l’humor, molt sensible i que estimava profundament la seva terra. Un home que col·lecciona marietes no pot ser un mal home. Més informació del museu AQUÍ

Però de moments màgics (amb m) n’hi van haver uns quants més, sobretot referits a les relacions que vam poder establir entre les persones del grup. Permeteu-me que els conservem en la nostra memòria.

Si teniu ocasió, no ho dubteu, la visita a Mequinensa val molt la pena. Ja feu tard!

Us deixo amb unes fotos de la visita.