Jimmy Liao, l’il·lustrador del mes de desembre

Jimmy LiaoEl darrer il·lustrador de l’any es diu Jimmy Liao i va néixer a Taipei (Taiwan) l’any 1958. La seva infantesa no va ser fàcil. No va ser un bon alumne de Secundària i a la Facultat de Belles Arts tenia la impressió d’estar molt per sota dels seus companys. Va treballar 12 anys en el món de la publicitat però va deixar aquesta ocupació i va emprendre el camí de la il·lustració de llibres infantils. Va caure greument malalt de leucèmia i aquest període de patiment el fa fer més sensible i més empàtic. Va començar a escriure i dibuixar les seves pròpies històries, dirigides tant al públic infantil com a l’adult. Les seves històries no acostumen a tenir un final feliç. Els seus personatges no porten una vida alegre i s’enfronten a situacions difícils. Utilitza una àmplia gama de colors molt cridaners i vistosos per expressar la cara oculta de les coses, el silenci, l’angoixa, la solitud i l’absència.
Dolç i trist, fràgil i gentil, l’estil de Jimmy Liao respon a un traç senzill i delicat, ple d’expressivitat i elegància, sense perdre cert aire infantil.
Des de l’aparició de Secretos en el bosque i El pez que sonreía el 1998, Liao ha publicat àlbums d’una sorprenent originalitat amb relats d’una gran riquesa.
Algunes obres de Jimmy Liao han estat adaptades a diferents mitjans artístics: àlbums musicals, sèries televisives, obres teatrals i pel·lícules.

Alguns dels llibres de Jimmy Liao que val la pena tenir a la biblioteca escolar són:

secretos en el bosqueSecretos en el bosque, deliciós àlbum il·lustrat, amb el qual aconsegueix recuperar la fantasia llunyana de la nostra infantesa, els somnis secrets que amaguem i oblidem al bosc del temps.

gracias conejitoGracias conejito por una tarde maravillosa és la continuació de Secretos en el bosque . Molts anys després la nena s’ha convertit en una dona i decideix visitar un zoo abandonat , on retroba el conill. Junts recuperen tota la bellesa d’aquella època i la poesia que només els somnis aconsegueixen transmetre.

desencuentrosDesencuentros. Ella viu en un vell bloc de pisos d’un barri dels afores de la ciutat. Cada vegada que surt, no importa on vagi, es dirigeix sempre cap a l’esquerra. Ell viu en un vell bloc de pisos d’un barri dels afores de la ciutat. Cada vegada que surt, no importa on vagi, es dirigeix sempre cap a la dreta.

FILBERTFilbert, el diablillo bueno. En Filbert és un dimoniet massa bo, i els seus pares estan desesperats perquè no espanta, no menteix, ni tan sols molesta, al contrari, gaudeix ajudant a les persones que ho necessiten. En el seu primer dia d’escola, tampoc es comporta com s’espera d’algú de la seva espècie, així que la professora el fa fora de la classe perquè reflexioni i es comporti com un autèntic dimoniet. Llavors coneix per casualitat a una Angeleta, la Florinda, que tampoc és tan «angelical» com es podria esperar. Així que, com és natural, la connexió entre la Florinda i en Filbert és immediata, tots dos tenen una cosa en comú: no són el que la gent que els envolta s’espera que siguin. No obstant això, es mantenen ferms a si mateixos i aconsegueixen demostrar als altres que ser diferent no és dolent.

las campeona mundialLa campeona mundial de mantenerse despierta ens narra la història de l’Stella que ha de anar-se’n al llit amb els seus ninos. Però ni la porqueta Rosa, ni el ratolí Amperio ni Sapo de Trapo tenen ganes de dormir, i fins i tot Rosa diu de si mateixa que és la campiona mundial de mantenir desperta. Així que Stella va proposant una cosa diferent a cadascuna de les seves joguines per aconseguir-ho: a la porqueta que s’imagini que el coixí és un vaixell, al ratolí, que la caixa en la qual li fica és un tren, al gripau que la cistella de les joguines és un globus. Els personatges resulten entranyables i les il·lustracions, brillants, combinen els requadres que recullen la vida normal de l’Stella i els seus ninots, amb unes imatges a sang que presenten els relats que l’Stella explica a les seves joguines .pez que sonreía

El pez que sonreía
Jimmy tenia un peix fidel com un gos, afectuós com un gat i amant com una esposa. L’autor fa que el peix ens somrigui i ens endinsem al seu costat en el relat, somrient amb ell i ballant amb el narrador, en el camí de retorn al mar… Sense que ens n’adonem, el peix es cola en els nostres cors, i no arribem a discernir si és el peix qui somriu o l’autor.

no-soy-perfectaNo soy perfecta
A través dels ulls d’una nena, la Perfecta Nueno, l’àlbum ens mostra la frustració que provoca el desig de la perfecció. Insisteix en que cal deixar de buscar-la, la perfecció no existeix. D’aquí que a la primera pàgina faci una dedicatòria “als nens i adults que han deixat de buscar un món perfecte” .
La protagonista no vol ser Perfecta. Té uns pares que li exigeixen massa. Ella s’adona que la perfecció és avorrida. En aquest món en què vivim ningú no és perfecte, tots ( o gairebé tots) se salten les normes, es queixen dels altres però no veuen el seus propis errors. Fins al mateix autor es mostra imperfecte i fa cada un dels dibuixos de la protagonista amb un color de cabell diferent, amb celles que apareixen i desapareixen, amb ulls grans o petits … i al final es disculpa:
Ei, que aquest llibre no és perfecte!

soy felizSoy feliz, no me preocupo
El món està preocupat per infinitat de coses i no és d’estranyar donada la situació actual.
Des de les primeres pàgines, l’autor, que aquesta vegada ha decidit “disfressar-se” de món per parlar, s’interessa pel un nen qualsevol , i es preocupa per la seva felicitat: “Estimat nen, saps una cosa?, em preocupa que no siguis feliç”.
A partir d’aquest moment, després d’expressar la seva preocupació, ens transporta amb les seves imatges a través de núvols on es pot descansar i on els ocells construeixen els seus nius, cels estrellats, flors que en realitat són persones, persones que en realitat són arbres, paisatges que només poden pertànyer als somnis , somnis en els quals hi ha estranys paisatges…

abrazosAbrazos
Abrazos té com a protagonista un lleó de pèl vermel que dorm plàcidament a la sabana fins que li cau a les mans el llibre Abrazos, exactament el mateix llibre que estem llegint, de manera que el que el lleó llegeix i el que llegim nosaltres és la mateixa cosa. Amb ajuda del lleó anem recorrent diferents escenes: abraçades concretes en moments concrets. Gairebé fa la sensació que un mira un àlbum de fotos, ja que entre elles podem trobar altres personatges dels llibres de Liao : l’home de El pez que sonreía o el monstre que es va menjar la foscor … i tots s’abracen, com si es tractés d’una gran família.
Aquesta sèrie d’ abraçades de tots els colors i combinacions possibles , comença amb una reflexió: Estimat amic, quant fa que no abraces a ningú?
Altres llibres de Jimmy Liao com La noche estrellada, per exemple estan editats per Bàrbara Fiore.

Hermosa soledad La piedra azul.Us deixo amb l’ adaptació en dibuixos animats de El pez que sonreía, que va obtenir el 2006 el Premi Especial al Millor Curtmetratge d’Animació del Festival Internacional de Berlín.

Página 2

El programa Página 2 s’emet els diumenges al vespre per La2 de TVE. És un dels pocs programes que es dediquen a la literatura. Tenen una secció on els propis infants recomanen les seves lectures preferides.

Fa uns dies van venir a l’escola a gravar un parell de programes que s’emetran aviat. Dos alumnes de sisè van recomanar el Minimalario i dos de cinquè La vela que no se apagaba y otros misterios con solución. Van passar una tarda d’experiències noves i d’emocions compartides.

Podreu veure els programes el mes de gener de 2014.

Us deixo unes fotos del moment.

DSC07105

Pels que no conegueu página dos, us deixo l’enllaç al seu web on, si voleu, podeu veure el programa que es va emetre el darrer diumenge aquí

DSC07109DSC07128DSC07134DSC07132

Espacio Kalandraka Madrid

DSC07022Després d’onze anys voltant per diversos locals, més o menys petits, l’editorial Kalandraka s’ha instal·lat en un espai molt acollidor. Es troba al popular Barrio de las Letras de Madrid (al carrer Santa María, 16) a tocar de carrers emblemàtics com Cervantes o Lope de Vega. La seva inauguració va ser el dia 15 de novembre.
La façana comparteix rètol amb una llibreria de vell que també és un impremta familiar. Quan entres pots llegir una cita de Kveta Pakovska que diu
“El àlbum ilustrado es el primer museu al que se acerca un niño”.
DSC07017Més endins hi ha una zona d’exposicions on també es fan presentacions de llibres, concerts de música, tertúlies literàries, jornades de formació, trobades amb autors i il·lustradors, etc.
Fa uns dies vaig visitar aquests espai i vaig compartir una estona amb la Belen Sáiz, la persona que està al capdavant d’aquest lloc per somniar. Vam recordar les col·labocions que vaig fer fa uns anys amb ells, abans de la fussió amb Hipòtesi, i em va explicar un munt de nous projectes.
DSC07014Vaig marxar content amb les darreres novetats sota el braç.
Fa feliç comprovar que en aquests temps de misèria cultural encara hi ha gent que aposta per la cultura i l’educació. Tal com va dir una vegada Nelson Mandela: l’educació és l’arma més poderosa que podem emprar per canviar el món.
Desitjo una llarga vida a Espacio Kalandraka, a l’espera d’una futura seu a Catalunya.

DSC07015

Lectures recomanades Nadal 2013

DIARO CAJA FOSFOROSCom cada any, a l’acabament del primer trimestre recollim en un tríptic les millors lectures que hem trobat en els darrers mesos. Enguany hem tingut la gran sort de comptar amb l’assessorament de l’Amàlia Ramoneda que és una de les persones que millor coneix aquest món de la literatura infantil i juvenil.
El tríptic es reparteix a totes les famílies de l’escola perquè ja fa temps que han començat a pensar en els regals de Reis. També el penjarem al web del centre.
Regalar llibres és un bon regal de Reis, tot i que nosaltres sempre insistim que el millor regal és regalar temps.
FILBERTDiuen els experts que els pares han d’estar amb els seus fills, parlar amb ells, escoltar-los, explicar-los les coses i deixar-los que preguntin. I sembla que aquesta és la millor de les inversions possibles a fer.
l’hora de fer la carta als Reis els demanem que no s’oblidin d’incloure, per exemple, un val per passejar amb el pare o la mare un dia a la setmana. O un val per anar al cine, o per jugar una partida de parxís, o per anar a la biblioteca, etc. Així de fàcil i barat.
I tot això, és clar, necessita temps!…
Si voleu veure el tríptic podeu anar a Recomanacions i buscar Nadal 2013 o clicar AQUÍ

portada.fh11

244_GT31047.jpg

Entre les bruixes que es pentinen i la meravellosa imaginació de Wendy: panorama actual de la poesia infantil catalana

porticEl meu amic Josep-Francesc Delgado va presentar una ponència en el darrer Encontre de la Federació Galeusca, celebrat a Pontevedra, del 25 al 27 d’octubre de 2013
En aquesta ponència ens parla del moment actual i fa un repàs als darrers cent cinquant anys de poesia a casa nostra. Val molt la pena.

El guió que segueix és el següent:

1865-1939, UN ESGUARD A ALTRES LITERATURES EUROPEES
DOS PUNTS DE COMPARACIÓ: LA LITERATURA ANGLESA I LA FINESA
UN ORIGEN: EL FOLKLORE POPULAR
LA PRIMERA BAULA DE LA CADENA ACTUAL: LA TRADICIÓ MODERNISTA, NOUCENTISTA I AVANTGUARDISTA 1892-1939
TRES BESTIARIS CLÀSSICS
DE LA POSTGUERRA A LA DEMOCRÀCIA (1939-1978)
RESTAURACIÓ MONÀRQUICA I DEMOCRÀCIA (1978-2013)
QUATRE CLÀSSICS
UNA GENERACIÓ OCULTA?
GENERACIÓ DELS ANYS SETANTA
ELS POETES VALENCIANS
LA GENERACIÓ ACTUAL
El SUPORT PAPER I LA XARXA. CONCLUSIONS

Letter with pen and glasses 1Podeu llegir la ponencia (en català, éuscar i galleg) si entreu a la página de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana al següent enllaç:

http://www.escriptors.cat/federaciogaleusca_ponencies13_delgadojf

Ha mort la Joana Raspall

raspallLa poeta Joana Raspall ha mort la matinada de dimecres 4 de desembre a Sant Feliu de Llobregat als 100 anys, segons ha confirmat la seva família.
La Joana se n’ha anat discretament, com va viure. Ha viscut i gaudit del seu centenari. Ha rebut tota l’estima dels seus lectors, grans i petits.
La seva dedicació vers la llengua i la literatura ha estat un referent. Com a lexicògrafa, com a bibliotecària, com a poeta pels nens, per ensenyar-los a gaudir de la música, de la llengua, però també com a poeta d’adults, als quals ens ha ensenyat el ritme del llenguatge, la meditació profunda sobre la vida, el pas del temps, la vida mateixa.
Des de l’escola ens sumarem a la crida que ha fet la família en anunciar la seva mort, i en els propers dies la recordarem llegint alguns dels seus poemes i veient el JClic que vam fer el passat mes d’abril i que podeu veure enllaçant AQUÍ 

Casa del Lector

Casa-del-lector-01A Madrid hi ha un centre cultural anomenat CASA DEL LECTOR, que depèn de la Fundación German Sánchez Ruipérez. Segons el seu ideari, tenen en els lectors i la lectura els seus protagonistes fonamentals. Es tracta d’un espai on s’experimenta amb la lectura, les seves noves manifestacions, la seva promoció, la formació dels seus intermediaris, etc.
És un espai que afavoreix la trobada del públic en general i el món professional. L’adult, el jove i el nen. La paraula, la imatge, l’art.
S’hi fan exposicions, conferències, cursos formatius, tallers de creació, cicles de música, cinema, arts escèniques i moltes altres propostes encaminades a aconseguir fer lectors que comprenguin, valorin, assimilin, comparteixin i interpretin el món, la societat i el seu temps de lectura.
L’escriptor i exministre de Cultura, César Antonio Molina, n’és el director des del juliol de 2010, any en que va començar a funcionar el centre.
Amb una superfície total superior als vuit mil metres quadrats, Casa del Lector ocupa l’antic espai que era el Matadero de Madrid.
Vist des de la distància fa una certa enveja perquè és una idea que sempre hem pensat que ens aniria molt bé aquí a casa nostra. Però perquè això sigui possible cal una inversió econòmica molt forta i gent que hi cregui. Ara que es parla de micromecenatges, potser estaria bé un megacenatge per aplegar en un lloc comú la quantitat d’iniciatives que es fan al voltant de la lectura.
766-birgit_secuencia_portada_620A mitjans de desembre m’han convidat a fer un curs (taller) de quinze hores sobre biblioteques escolars. No cal ni dir-ho que estaré encantat de compartir aquells dies amb els companys de Madrid i rodalies. Segons m’han dit, la inscripció s’ha hagut d’ampliar i això em posa una mica de pressió.
Si voleu conèixer Casa del Lector, cliqueu AQUÍ.
I si voleu veure el contingut del curs que impartiré només cal entrar AQUÍ.

Llegir amb el cos. Sobre la relació de la lectura amb la psicomotricitat i l’educació física.

DSC03337 A partir dels anys 70 del segle passat es va començar a entendre que els aprenentatges escolars no només s’havien de centrar en els aspectes intel·lectuals maduratius sinó que calia connectar-los amb l’entorn, amb el món. La psicomotricitat i l’educació física van canviar l’enfocament tradicional i ara són un suport bàsic en les activitats de lectura i escriptura.

A l’escola dediquem les sessions de psicomotricitat i/o educació física a preparar activitats específiques que connectin o activin les imatges mentals que portem inscrites en el nostre cos. Abans de ser verbalitzades, raonades o intel•lectualitzades cal viure-les, compartir-les. En aquest sentit, el mestre d’educació física, que col•labora en la preparació de les accions de lectoescriptura, és peça clau perquè prepara situacions de joc que ajuden a evidenciar les emocions i genera contextos afavoridors que permeten activar l’imaginari i fer aflorar els raonaments crítics. L’especialista d’educació física està implicat i ajuda a viure la lectura, també.
La idea que subjau és comprendre que els contextos d’invitació a la lectura no estan només a la biblioteca o a la classe de llengua, sinó que qualsevol activitat té lligams estrets amb la lectura.

DSC03350De la relació de la lectura amb les classes d’educació física en parlem al número de desembre de la revista GUIX. Ho exemplifiquem amb l’activitat Bang, bang, Lucky Luke! inspirada en el llibre L’ombra del maputxe.

Podeu llegir l’article clicant AQUÍ o anant a l’apartat Publicacions d’aquest matex web.

El procés de lectura – 1 (la mielinització)

Book-iPad-wallpaper-The-Old-LibraryEn alguna ocasió he parlat amb alguna mare preocupada perquè el seu fill no avança prou amb la lectura. Normalment comenten que “el meu nen no aprèn a llegir i això que ens passem moltes estones a casa practicant. No ho entenc i em preocupa”. També solen acabar la frase amb un “i en canvi, el fill del veí que té la mateixa edat, ja és capaç de llegir prou bé” (entremig deixen caure un “que va a una escola privada”).

En aquesta situació sempre els expliquem que cada infant té el seu propi ritme, que és qüestió de paciència i que tots els nois, quan acaben l’escolaritat llegeixen perfectament.

També, en alguna reunió de pares i mares, hem fet l’explicació del procés lector i els comentem les bases neurocientífiques de la maduració del cervell. Els parlem de l’Àrea de Brocca i de l’àrea de Wernicke i els mostrem el camí que segueix la paraula escrita abans no és processada per ser compresa.

Una de les primeres qüestions que abordem és la de la mielinització.
Els diem que el cervell està format per 250.000.000 milions de neurones en néixer però que aquestes neurones no estan actives en la seva totalitat i que aquesta activació es produeix quan es connecten entre si. Per tal que aquesta connexió sigui possible cal que es recobreixin d’un substància blanca anomenada mielina. Cada infant té la seva pròpia evolució.

myelinizationLes neurones que regeixen la lectura es troben a l’hemisferi esquerre en zones relativament allunyades unes de les altres. Per connectar-les, cal que els axons es recobreixin d’aquesta substància blanca (la mielina) que és la que activarà els impulsos elèctrics que obriran el camí a la comprensió lectora.

Per entendre correctament què passa cal tenir en compte com es produeix el desenvolupament de la matèria blanca al cervell. Al llarg de la infància i l’adolescència, les capes de mielina es van dipositant al voltant d’aquests axons, i com a conseqüència d’això, s’activa la transmissió d’impulsos nerviosos. Aquest procés depèn tant d’informació genètica com de factors educatius i ambientals, és un procés plàstic, en què el nivell d’activitat elèctrica dels axons també influeix en la mielinització.

desarrollo red neuronal

L’aprenentatge de la lectura s’ha de realitzar quan els sistemes implicats ja s’han desenvolupat en una mesura suficient, sinó l’únic que fem és perdre el temps. No serveix de res intentar que els infants de tres anys llegeixin paraules o comptin fins a deu, per exemple, perquè el seu cervell encara no està preparat per comprendre aquests conceptes.

Per sort, als EEUU estan invertint diners i esforços en investigacions per ajudar els infants amb dificultats lectores. En una de les darreres investigacions de la Universitat de Stanford (Califòrnia) han pogut identificar les diferències neuronals entre nens competents i nens amb dificultat lectora. Han fet escànners cerebrals durant tres anys a un grup de 55 nens i han anotat els resultats de ressonàncies magnètiques dels seus cervell per visualitzar el creixement de les fibres nervioses que connecten les regions del cervell. Aquest i altres estudis podran preveure una alerta primerenca per als estudiants amb dificultats. Les troballes de l’estudi podrien eventualment influir en les classes de lectura per a nens de preescolar, adaptant la planificació de lliçons a les necessitats individuals.

hipermorfosisUna de les idees que fa anys que em volten pel cap és la possibilitat de treballar conjuntament els mestres amb els neuròlegs per establir un protocol d’actuació a l’escola respecte a la lectura. He vist veritables pèrdues de temps a les classe de cicle infantil, amb mestres entestats en fer entendre allò que és impossible que un infant pugui entendre (amb la conseqüent frustració).

Més endavant intentaré explicar la relació entre les zones que influeixen per tal que la lectura sigui un procés reeixint. En la propera entrega parlarem de l’Àrea de Brocca i de l’Àrea de Wernicke.

Plom Gallery

plom-gallery_1Al barri de Gràcia (carrer Sèneca 31) ha obert les seves portes una petita galeria d’art especialment destinada al públic infantil.

Es diu PLOM Gallery, una iniciativa que neix amb l’objectiu principal de posar una llavor en els més petits de la casa per a què es comencin a endinsar en el món de l’art, entenent-lo com a eina de formació i desenvolupament humà.

A PLOM Gallery es poden veure (de dilluns a divendres, de 10 a 14 i de 16:30 a 20:30, i dissabtes d’11 a 14  i de 17 a 20:30) obres d’art contemporani originals i sèries limitades de pintura i il·lustració. També es poden comprar les peces per tal que els infants comencin a fer la seva col·lecció d’art!
Photo-by-Takuro-Takeuchi-—-PLOM-GalleryLes obres que es compren es lliuren amb un certificat d’autenticitat a nom del nen o nena.
La primera exposició que es pot veure ara mateix a PLOM Gallery es diu Els superpoders de l’art, i presenta obres d’autors com Miju Lee, Sergio Mora, Amaia Arrazola, Blanca Hernández, Badabum, Carmen Segovia, Maxi Luchini, Pep Brocal, Coqué Azcona, Eva Armisen, Mr. Ed, Ibie, entre d’altres.

La idea inicial, encara en creixement i desenvolupament, és la d’oferir una rotació constant d’obres. El fons de galeria augmentarà contínuament i es prepararan unes tres mostres anuals aproximadament. Aquest fet serà interessant tant per als clients com per als artistes col•laboradors als que permetran difondre el seu treball.

Podeu visitar el seu web, així com el seu facebook.

A TV3 van presentar aquesta informació així:

http://www.tv3.cat/videos/4759291/Plom-Gallery-una-galeria-dart-per-nens

Les obres de la Plom Gallery

http://www.tv3.cat/videos/4759292/Les-obres-de-Plom-Gallery

El dossier de premsa