Les vacances d’en Felip Marlot… i l’home que donava de menjar a les formigues

6.-Les-vacances-den-Felip-MarlotFa un mes es va publicar la darrera novel·la d’en Joaquim Carbó, el nostre autor més estimat, on ens presenta les aventures d’aquest singular detectiu anomenat Felip Marlot. És la sisena d’un cicle que va començar fa més de trenta anys. En aquesta ocasió, l’acció se situa a Morvià, on el detectiu arriba disposat a gaudir d’uns dies de vacances… que no seran tan plàcids com ell preveia. El detectiu Marlot se les haurà de veure amb diversos casos misteriosos com l’aparició d’uns lleons abandonats, el robatori d’uns fils de coure i una partida de paintball realment perillosa. Entremig, el record i les narracions d’altres casos que toquen la sensibilitat del lector com la del taxista que robava taxis durant la nit per tornar-los l’endemà al matí o la recerca d’unes arracades valuoses perdudes a la platja.
Es tracta d’una novel·la ben tancada, amb una lectura àgil i que en determinats paràgrafs et fa anar gairebé en diagonal per veure com acabarà. Com en moltes novel·les d’en Joaquim Carbó, hi és present un humor amable, un punt sorneguer, de persona que està al dia de tot el passa pel món i que és capaç d’apuntar-ho per fer-nos evident allò que ens envolta.
El capítol més genial és l’encontre amb “un individu força estrafolari que s’havia agenollat a terra, immòbil, concentrat en la contemplació d’alguna cosa que li cridava l’atenció. Fins i tot em va semblar que parlava en veu baixa” . És l’home que donava de menjar grans de blat i pinyons a les formigues i que té una conversa metaliteraria amb el detectiu. Realment fantàstic.
També hi ha un personatge amb molta presència, la Clara, mossa d’esquadra que ajudarà al detectiu a resoldre el darrer cas. L’autor deixa entreveure un cert feeling entre ells dos.

Una recomanació que fem sovint és rellegir aquells llibres que malgrat el pas del temps, conserven quelcom d’inèdit, de nou i ens deixen la sensació que el seu poder d’emocionar continua vigent. És el cas de la saga d’en Felip Marlot, un antídot contra la bulímia lectora, contra la deserció dels libres.
Crec que els alumnes de sisè xalaran de valent amb aquesta nova aventura. A la biblioteca d’aula tenen vint-i-cinc exemplars de Felip Marlot i les joies (quarta entrega d’aquesta sèrie) que llegeixen amb interès. Segur que alguns s’enganxaran a “les vacances…”. El recomanarem aquest proper Sant Jordi.
A destacar, també, les il·lustracions d’Òscar Julve.

Si voleu conèixer més sobre aquesta saga marlotiana, us recomano especialment l’article que en Josep Maria Aloy va deixar escrit en el seu bloc Mascaró de proa.

Fitxa tècnica:
CARBÓ, Joaquim. Les vacances d’en Felip Marlot. Barcelona, Barcanova 2013.
Il•lustracions: Julve, Òscar
Col•lecció: Sopa de llibres, núm. 199
Núm de pàgs: 184
ISBN: 978-84-489-3132-2
Data de publicació: 26-02-2013

Emma

Un bon amic, en JFD, em passa un document en forma de vídeo que m’ha fet riure molt. No puc estar-me de difondre’l i de compartir-lo. És un anunci de la televisió francesa. L’ha fet l’empresa “Le Trèfle” i l’han intitulat “Emma”. Són quaranta segons que dónen per moltes converses.

Per veure l’anunci només cal clicar aquí

Dues celebracions

Amb la mirada posada a la Diada de Sant Jordi, abans hi ha un parell o tres de cites prèvies que convé anotar a l’agenda.
La primera és el 21 de març.
El proper dimecres comenta al primavera i l’endemà, dijous 21 de març, es celebrarà, com cada any, el dia mundial de la poesia. La UNESCO va adoptar la decisió de  proclamar el 21 de març com a Dia Mundial de la Poesía durant la 30a reunió de la celebrada a París l’any 1999.  És per aquest motiu que des de la UNESCO ens animen a ser actius participant en algun acte o recordatori. poesia 21 de març
A les escoles que són sensibles al poder de la paraula serà un bon motiu per dedicar alguns moments a recitar, escoltar, cantar o escriure uns pensaments. És un bon dia per navegar pel magnífic bloc Bibliopoemes.
Cada any es tria un poema per commemorar el dia. Enguany s’ha triat “nomes la véu”, un poema de la poeta i narradora tortosina Zoraida Burgos.
Paral•lelament, la Generalitat organitza diverses activitats a través de la Institució dels Lletres Catalanes (ILC) i de Biblioteques Públiques de Catalunya amb l’objectiu de convertir el Dia Mundial de la Poesia en un homenatge a la paraula i la llengua.

Tota la programació  es pot consultar  al bloc del dia mundial de la poesia

Només la veu

Emmudit el vent,
inventem el silenci, l’equilibri.
Només la veu, el poema,
atansa espais oberts,
acull el temps
—arena que sense pietat
llisca i no es detura—,
arrela l’instant, tan fràgil.
Només la veu, el poema,
desxifra la clau, el somni,
el so profund dels morts,
els signes ara obscurs de la mirada,
la ferida encesa dels amants,
la vermellor dels núvols
a trenc d’alba,
els contrallums opacs dels paisatges
i les llunes surant sobre les aigües.
Només la veu, el poema,
dissol els temps dels verbs,
sotmet l’oblit.
El vers reté als dits el gest,
el calfred intacte de la pell.

La segona és el 2 d’abril: Dia internacional del libre infantil
Cartel_DILI_2013Des del 1967, el 2 d’abril, coincidint amb la data del naixement de l’escriptor danès Hans Christian Andersen, l’IBBY promou la celebració del Dia Internacional del Llibre Infantil per tal de promocionar els bons llibres infantils i juvenils i la lectura entre els més joves.

Cada any, una secció nacional té l’oportunitat de ser la patrocinadora internacional del Dia del Llibre Infantil i selecciona dos reconeguts autors del seu país, un escriptor i un il·lustrador, perquè elaborin el missatge adreçat a tots els infants, el cartell que es distribueix per tot el món i se’n promogui la celebració a les biblioteques, centres escolars, llibreries, etc.
El missatge d’enguany és un poema de l’autora mexicana-americana Pat Mora. Diu així:

Llegim junts, tu i jo.
Veiem que les lletres formen paraules
i les paraules es converteixen en llibres
que estrenyem entre les mans.
Sentim xiuxiuejos
i rius bulliciosos a les seves pàgines,
óssos que canten,
gracioses melodies a la lluna.
Entrem en misteriosos castells
i de les nostres mans pugen fins als núvols
arbres en flor. Veiem nenes valentes que volen
i nens que atrapen les estrelles.
Llegim junts, tu i jo, fent voltes i voltes,
recorrent el món amb l’alegria als llibres.

Poema de Pat Mora
Traducció Jordi Ferré i Ybarz

mon llibre 2013_2I la tercera, pels que sou de Barcelona o us podeu acostar a la ciutat els dies 13 i 14 d’abril, teniu una cita amb el Món Llibre… però d’això ja en parlarem d’ací a uns dies.

Mollerussa, municipi lector

He conegut un parell de dades que vull compartir.
A l’acte que va organitzar la Fundació Jaume Bofill, el 12 de març, sobre com arribar als nous lectors, la senyora Carme Fenoll, cap del Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va explicar que a Catalunya hi ha 365 biblioteques públiques. Són moltes i ens n’alegrem.
fem-fills-lectors MollerussaUna altra dada que va deixar caure és que només hi ha cinc municipis que estan en el programa de MUNICIPI LECTOR i es lamentava perquè considera que els municipis i les seves comunitats podrien fer molt més si treballen juntes en la mateixa direcció. Totalment d’acord.
El programa dels MUNICIPIS LECTORS és ben concret i fàcil d’aplicar. Només es tracta d’involucrar tota la comunitat de la població en els següents objectius:

  • Promoure el gust per la lectura entre els infants de la població des de l’escola bressol fins a 6è de primària.
  • Aconseguir un major nivell de lectura en els infants de la vila.
  • Implicar a totes les entitats del municipi (escola de primària, escola bressol. Biblioteca, llibreria, ajuntament…), així com a tots els ciutadans, en el projecte.
  • Assolir un compromís ferm per part de tota la societat envers la lectura i el desenvolupament de la mateixa.
  • Formar ciutadans compromesos i responsables per a la millora del seu interès per l’entorn i la cultura partint de l’activitat lectora com a forma d’ampliar la visió del món.

Els cinc municipis que hi ha a Catalunya són Almenar, El Bruc, Mollerussa, Lliçà de Vall i Súria. Podeu veure totes les activitats que organitzen entrant al web del ClijCat (Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil)

Precisament aquest proper dijous dia 21 de març m’han convidat a compartir una estona amb ells al municipi lector de Mollerussa i estic content de poder col·laborar. Serà la tercera del cicle Fem fills lectors.
A 2/4 de vuit a la Biblioteca Comarcal Jaume Vila de Mollerussa. És genial perquè aquell dia és el dia de la Poesia. M’ho posen fàcil.

Edicions del Roure de Can Roca, una editorial de garatge

clip_image002Les grans editorials del nostre país controlen el mercat. Els seus llibres ocupen els millors llocs a les prestatgeries i aparadors de les llibreries. Tenen una infraestructura potent, inverteixen molts diners en promocions i recomanacions als diferents mitjans escrits (diaris, revistes especialitzades, ràdios, webs, twiters, etc) i així els és més fàcil l’accés als lectors. També compten amb comercials que visiten les escoles i fan promocions i descomptes generosos.
En front d’aquesta indústria hi ha una altra més casolana que nosaltres definim com “de garatge”. Són petites editorials que s’arrisquen a invertir els seus calers (migrats) en editar una dotzena de llibres l’any (com a molt). Tenen al seu favor una acurada selecció dels llibres que ofereixen, una aposta arriscada per fer-nos conèixer obres i il·lustracions, diferents. Els ho agraïm i fem l’esforç d’anar a cercar aquestes petites joies que estimularan el desig de llegir als nostres alumnes. Editorials com Flamboyant, Takatuka o el Roure de Can Roca, per exemple, són una garantia de producte ben acabat, estimat i que aposta per mantenir un nivell que depassa l’efímer, el que és fàcil, literàriament digerible.
empaitaL’últim llibre editat pel Roure de Can Roca que he llegit és “l’Empaitagrills i la noia de la Lluna”. M’ha agradat i estic pensant incloure’l en el llistat de recomanat per al curs vinent. El llibre en explica la història d’en Roger, un noi que viu a Menorca amb els seus pares i es fa amic d’en Quel, un pescador que li mostra les meravelles del mar.Un dia en Quel li explica al noi que ja no queden foques a les illes Balears, i que segons la llegenda, antigament les foques que eren retornades al mar es convertien en noies de la lluna.
A la novel·la hi trobem el món dels pescadors menorquins i la seva mar. És un món que va viure l’autor, en Josep-Francesc Delgado, quan era infant durant els anys seixanta del segle passat. La novel·la, breu, poc més de cent pàgines, ens parla dels valors fonamentals en la nostra vida: l’amistat, la solidaritat, l’agraïment, la bondat i la importància de tenir la consciència tranquil·la. Molt recomanable.

Podeu visitar el seu web on trobareu tota informació clicant aquí.

La Tecla Sala i el blues

tecla salaLa Biblioteca Central Tecla Sala de l’Hospitalet es troba al mateix carrer de l’escola. És la nostra biblioteca municipal de referència i allà hi anem sovint a gaudir de les activitats que proposen (presentacions de llibres, hores del conte, clubs de lectura, conferències, exposicions, etc.) El seu personal humà és excel·lent, començant pel Pedro, sempre atent i disposat a donar-nos un cop de mà, així com el José Luís, amic des de les llunyanes sessions de la “sopa de lletres”, la Sílvia, encarregada de la secció infantil, en Josep i la resta de bibliotecaris que hi treballen.
N’estem contents de tenir-los tan a prop. Molts dels nostres alumnes hi van a les tardes, en sortir de l’escola a gaudir del seu fons esplèndid.
Ja hem comentat en aquest bloc que enguany el dediquem a la lectura de llibres relacionats amb el món de la música i és, per aquest motiu que ens ha agradat molt saber que la Tecla Sala ha passat a ser, a petició de l’European Blues Union, el Fons Documental de Blues d’àmbit europeu.

El Fons de Blues del a Tecla Sala és l’únic fons documental d’aquestes característiques en tot l’Estat espanyol. Es va crear l’any 2006 de comú acord entre la Biblioteca Central Tecla Sala i la Societat de Blues de Barcelona.
El Fons de Blues disposa de discografia, bibliografia, llibres, vídeos, revistes i discs, i promou audicions, seminaris, conferències i exposicions.
Artistes, festivals, grups, segells discogràfics, publicacions especialitzades, cartellisme, fotografia i vídeo, tot a l’abast dels aficionats, músics, docents, estudiants i escolars interessats a conèixer més de prop el blues i la música afroamericana.
Des d’aquí la nostra felicitació.
Una dada: El cedé més prestat durant l’any 2012 ha estat: Back to the river de la Susan Tedeschi. Pels qui no la coneixeu, us deixo una de les seves cançons:

Competències lectores i èxit escolar

portada llibreFa tres anys, l’Aurora Rincón va iniciar un estudi sobre competències lectores i èxit escolar. El seu objectiu era facilitar una visió general sobre el tema amb la intenció d’aportar reflexions de valor per a la millora de la qualitat educativa a través de la lectura. El contingut del seu treball ha estat elaborat a partir d’una revisió de la literatura sobre el tema, així com d’una prospecció d’experiències i converses amb experts en la matèria.
Va fer dinou entrevistes a responsables de projectes de formació de lectors i experts en la matèria, va visitar vuit projectes in situ i un grup de deu experts van participat en un seminari per valorar i consensuar l’anàlisi de la informació recopilada. Vam tenir l’honor de participar d’aquest estudi. l’Aurora ens va visitar a l’escola i vam mantenir una càlida xerrada. Li estem agraïts que hagi inclòs en el seu informe les nostres experiències.
Ara es presenta el llibre. L’acte serà el proper dimarts 12 de març de 2013 a les 18.00 h a l’EspaiCaixa Casa Macaya (passeig de Sant Joan, 108. Barcelona)
Intervindrà:
Aurora Rincón Bonet, llicenciada en història, Màster en Recerca en Didàctica de la Llengua i de la Literatura, i autora de l’informe Competències lectores i èxit escolar que es presenta en l’acte.
També participaran:
Lluís Anglada, director del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya,
Mariona Trabal, mestra i responsable de la biblioteca escolar de l’Escola Orlandai de Barcelona, i
Carme Fenoll, cap del Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Moderarà Ismael Palacín, director de la Fundació Jaume Bofill.
Si no hi podeu anar, podeu descarregar tot l’informe clicant aquí.

Fitxa del llibre:
Competències lectores i èxit escolar
Autora: Aurora Rincón Bonet
Col•lecció: Informes Breus
Núm.: 37
Nombre de pàgines: 164
Any de publicació: 2012

Si voleu assistir heu d’entrar al web de la Fundació Bofill i incriure-us. Jo ja ho fet. Ens veiem dimarts!

Llegir amb les orelles

Sobre la lectura a l’aula de música

DSC03654Entrem en la literatura per la via de la intel·ligència i el raonament però hi ha una altra forma d’acostar-s’hi a través de la sensibilitat musical. La música i la llengua, les paraules i els sons, tenen una relació directa mitjançant les cançons i, per això, el mestre especialista de música ha d’estar predisposat a ser un bon mestre de llengua, també.
Música i literatura van del bracet. Hi ha nombroses obres literàries que tenen com a protagonista un instrument (El violí d’en Patrick), un músic (Sofia, la vaca que estimava la música), un estil musical (Ruby canta un blues), una cançó (Paf el drac màgic) o una referència musical (El cant de les balenes). A través de la literatura podem fer el pas, de forma natural i directa, envers aquesta àrea de coneixement.
La música relaciona la poesia, les matemàtiques, la geografia, la ciència i la llengua. A l’aula de música, abans d’escoltar les cançons, es llegeix el seu text, es comenta el seu significat i s’analitzen les rimes. També es juga amb les paraules, es creen ritmes, es descobreixen sonoritats, etc.
De tot plegat en parlem a l’article de març de la revista GUIX. Si el voleu llegir només cal que cliqueu aquí o entreu a l’apartat Publicacions/articles/GUIX on vaig guardant tota la sèrie “viure la lectura”.
L’article l’hem titulat Llegir amb les orelles. Sobre la lectura a l’aula de música i es troba a la secció “viure la lectura” de la revista GUIX núm. 392 corresponent al mes de març de 2013. En castellà s’ha publicat a AULA.

Benjamin Lacombe: l’il·lustrador del mes de març

Benjamin Lacombe és un jove il·lustrador francès (va néixer l’any 1982)benjamin_lacombe  amb un gran prestigi internacional. Les seves imatges són molt atractives, molt elaborades i tenen força màgia. Ha publicat més de quinze llibres i cadascun d’ells mereix una atenció especial perquè són veritables joies.
L’estil dels seus dibuixos és molt característic, sobretot  pels ulls dels seus personatges, grans i expressius, amb color i amb calor.

Els llibres de Lacombe que podem trobar a casa nosta els publica Baula.
cuentos silenciososPotser un dels més extraordinaris sigui Cuentos silenciosos, un pop-up on presenta diferents personatges dels contes tradicionals com Pinotxo, la Caputxeta, Barbablava o Peter Pan, entre d’altres. A continuació, podeu veure el fantàstic booktrailer de presentació que es va fer per a l’edició francesa “Il était une fois…”

Altres àlbums il•lustrats són:
Genealogía de una brujaGenealogía de una bruja. Explica la història d’una petita bruixa que encara no sap que significa ser bruixa. El text és d’en Sébastien Perez, amb qui ha realitzat altres contes, tots ells magnífics. Es publica en castellà Edelvives.

amantsEls amants papallona. Ens narra una història d’amor impossible, on es mesclen la tradició, amb els sentiments. Les imatges són molt poètiques, l’acció se situa al Japó.
melodiaMelodía en la ciudad
És el que treballarem els propers mesos a l’escola i ens conta la història d’una ciutat industrial sòrdida on arriba un circ i altera la vida d’un nen. Aquest nen, l’Alejandro, no té un altre futur que treballar, com tothom, a la fàbrica del poble. L’arribada del circ li oferirà la possibilitat de ser ell mateix, de fer allò que li agrada i de descobrir el seu potencial humà.  El nen sent que hi ha vida més enllà de la que els seus pares, preocupats pel seu futur,  li han planejat.
però amb el circ arriba una noia, l’Elena que li canviarà la vida i el seu món. Aquesta és qui permet que el noi entri en el món del circ. Li fa de guia  i també té amb ell una història d’amor que es desvetlla a l’epíleg.
El noi trobarà finalment una passió, trobarà el seu lloc i s’haurà d’enfrontar a l’estretor d’una societat trista i tancada i també als seus pares.
L’arribada del circ porta uns personatges diferents, els artistes, que vénen amb el seu estil de vida a aquest indret que els percep com animals de fira, inquietants i poc recomanables. Els gitanos són una comunitat oberta que dóna la benvinguda amb els braços oberts a l’Alejandro, un “paio” ros, que no té res a veure amb ells i a qui ensenyen tot el que saben: la seva música.
Es tracta d’una narració amb una estructura formal i clàssica: Primer es situa la vida a una ciutat grisa, després arriba el circ i es produeix la primera trobada de l’Alejandro amb l’Elena, la noia gitana. Després hi ha el primer espectacle al que assisteix el noi i el càstig corresponent i s’acaba amb la fugida del noi per assistir a  l’últim concert i reconciliar-se amb els pares.
Hi ha dos elements claus que cal mencionar: el pròleg i l’epíleg. Mentre que tota la història és en tercera persona, explicada per un narrador que es situa fora de l’acció, aquests dos passatges son paraules de l’Elena adreçades a l’Alejandro.
També hi ha dos espais ben diferents: la ciutat grisa, tancada, industrial, sorollosa, trista, freda, tradicional. i el circ obert, acolorit, musical i càlid.
A destacar les il•lustracions intenses que ocupen  les pàgines dobles i complementen el text.
La nostra intenció es treballar el conte des de tres vessants:
Des de la música, descobrint el món del flamenc, fent una recerca i algunes audicions de “cante jondo”. Intentarem aconseguir les cançons que apareixen a l’annex final del llibre per aprendre’n alguna.
Des de l’expressió plàstica, analitzarem el primer dibuix de la ciutat grisa, melodia ciutatel comentarem i observarem el color de la caravana del circ. Potser proposarem una activitat d’il•lustrar el nostre barri amb colors grisos, blancs i negres, i incorporar algun element intrús de color, a la manera de “melodia en la ciudad”
Des de l’expressió escrita ens endinsarem en el món del circ, fent  un petit llibre col·lectiu de personatges del circ, prèvia recerca i/o discussió col•lectiva (trapezistes, pallassos, domadors, etc)

Benjamin Lacombe també ha il·lustrat:
Ondina,Blancaneu, L’herbari de les fades, Rossinyol, Cuentos macabros Cereza Guinda i Notre Dame de París.
I si voleu conèixer més sobre aquest autor…

Pàgina web de Benjamin Lacombe
Bloc de Benjamín Lacombe

Chené Gómez, l’home que cura l’ànima dels infants amb la pintura

DSC05386El dia 28 de febrer, a la tarda, en Chené Gómez va conduir un taller amb els alumnes de P5 que havien treball un dels seus contes: Llopferoç. Va ser una activitat molt reeixida en la que els infants van elaborar un “llopferoç” gegant. Després, Chené, artista plàstic malagueny, un aventurer que il•lustra contes infantils va tenir la deferència d’assistir a la tercera tertúlia “BERENAR I LLIBRES” on va compartir les seves vivències. Berenar i llibres és una activitat adreçada als pares i a les mares dels alumnes de l’escola i i té com a finalitat conèixer, aprofundir i difondre la literatura infantil i juvenili tot el que amb ella es relaciona.
L’activitat està conduïda i dirigida per l’equip de biblioteca que n’és l’encarregat del suport tècnic (tria de materials, infraestructura, coordinació i moderació). La participació és totalment flexible i voluntària.

Val a dir que tots els assistents vam sortir encantats d’haver conegut aquest home tan entusiasta i positiu, aquest Petit Príncep,  i sobretot vam tenir la sort de conèixer els seus projectes vinculats amb Creart, Organització No Governamental per el Desenvolupament (ONGD) de la qual n’és el fundador i que mitjançant tallers artístics per a nens impulsa projectes en llocs econòmicament depauperats del Tercer Món. Com ell mateix ho explica: “El arte me permite acercarme a las personas, jugar con ellas y compartir, por lo tanto, es el vehículo idóneo para educar”.
En Chené ha treballat amb infants del Senegal, Palestina, Colòmbia, Thailàndia, l’Índia i ha arribat fa molts pocs dies de la franja de Gasa on ha desenvolupat un dels seus projectes artístics.
Si voleu conèixer més sobre aquest il·lustrador (els seus llibres els publica OQO, on a més a més de Llopferoç, podreu trobar El viatge de les papallones i Como perro y gato) podeu llegir una entrevista per a la revista digital sosperiodista clicant AQUÍ i també informacions sobre la organització Creart aquí.
Us passo unes imatges del seu pas per l’escola.