tradicions

by

Un gall filòsof

Hi ha coses impossibles d’eludir
I si hom vol allunyar-les,
encara abans de temps les fa venir.

Així acaba una de les faules del llibre d’en Blasi i Rabassa que va publicar Salvatella l’any 1970, dins del volum titulat «Faules catalanes».

Correspon a la història del gall pensador, un animal que no volia acabar a la cassola el dia de Nadal i se les va empescar per escapar de tant trist final. Com ja heu pogut entreveure… «Hi ha coses impossibles d’eludir»

Us deixo el text, confiant que us tregui un somriure que bona falta ens fa.

Us desitjo que passeu uns dies tranquils, que feu bondat i que ens puguem retrobar després de vacances contents d’encetar un nou any amb un munt de projectes i il·lusions compartides.

Aquest blog quedarà uns dies en mode baix rendiment i només anirem pujant les informacions imprescindibles.

EL GALL PENSADOR

Un gall un xic filòsof es va dir
en començar el novembre:
—El mes que ve ens resulta un mes botxí,
car quan el mon remembra
la data en què Jesús nasqué al Portal,
o sigui per Nadal,
la gent no té amb nosaltres miraments
i ens ploma i ens degolla
i ens dóna mil turments,
abans no ens rep una cassola o una olla.
Allò sí que és la mort dels Innocents!!!
Només veig un camí
per defugir una sort tan trista i dura,
per defugir una fi
que és tan contra natura.
La gent ens vol ben grassos, no és això?
Els flacs ningú no els compra;
no fan cap goig per treure’n cap plat bo.
que essent tant durs, les dents se’ls poden rompre.
Doncs jo seré dels durs, ben dur, ben dur,
i així estaré segur. –
El gall va posar en pràctica el seu pla;
per perdre carns no hi ha com l’abstinència.
Per ço va començar per dejunar,
menjant només el just per l’existència.
I el gall a poc a poc s’anà aflaquint,
i flac va arribar als volts de la Puríssima;
en veure’l la mestressa, que sovint
baixava a l’era, deia alarmadíssima:

Aquest no el podrem vendre per Nadal,
i com que s’aflaqueix que dóna pena,
em sembla que més val,
ja que és demà la teva festa, nena,
matar-lo i fer-lo a l’ast, per sí o per no.
Així no haurem de mantenir un senyor. –

I així fou com el gall
més aviat va fer el darrer badall.

Llegim per imaginar un mon millor. BONES FESTES!
by

Amb la C de El Cep i la Nansa

El Cep i la Nansa és una editorial amb seu a Vilanova i la Geltrú des de l’any 1979.
El nom ve del lligam amb les vinyes de la zona (el cep) i les arts de la pesca (la nansa). Així ajunten terra i mar que són els elements que defineixen la zona on s’ubiquen.
Tenen un catàleg força extens i complert on trobem iniciatives curioses com la col·lecció Ginjoler que ajunta el text amb pictogrames de llenguatge de signes.
Una actuació que han encetat darrerament i que és força interessant és el projecte Edita.cat, una web de micromecenatge on els escriptors són acompanyats i guiats per l’editorial durant tot el procés d’edició i promoció de la seva obra.

Al seu ideari trobem que el seu interès passa per impulsar autors i autores del territori català, promoure la lectura a totes les edats i publicar obres d’autors disruptius, entre altres objectius.

Si entreu al seu web podreu veure totes les col·leccions que tenen, els llocs on presenten llibres properament i on es fan xerrades en les que hi participen. Si dediqueu una estona a conèixer-los, no us defraudaran.

Tota la informació a: https://elcepilanansa.com/

Amb la Lourdes Ribé, editora de “el Cep i la Nansa”

by

La biblioteca, escenari d’un crim. Activitat per a joves detectius lectors

A la secció «viure la lectura» de la revista GUIX del mes de juny, la Gisela Ruiz, bibliotecària especialista en infants i joves que, actualment, treballa a la Biblioteca Elisenda de Montcada ens presenta una pràctica molt inspiradora que va realitzar amb un grup de joves a la Hamilton Grange Library de Nova York: Hi ha un drac mort a la biblioteca!

Resulta que quan arriben els nois i noies es troben la zona acordonada amb cinta policial perquè la nit anterior hi ha hagut un “accident” i els demanen ajuda per resoldre el cas.

A l’escena del crim hi ha algunes evidències que serviran per intentar esbrinar què ha passat: Un cartell mig cremat on s’avisa del perill de voltar pel poble per la presència del drac, una taca de sang amb roses trencades per damunt, una tros de senyera, un ble de cabells de noia i un tros de tela vermella de la capa de Sant Jordi. Bé, i també dibuixada al terra la silueta d’un drac.

Ja podem imaginar de què va la cosa, no?

Diu la Gisela:

«Un dels objectius que tenim els bibliotecaris és aconseguir que els adolescents facin seva la biblioteca pública i gaudeixin dels recursos que tenen al seu abast i, per això es van reinventar les visites escolars per tal d’aconseguir quatre objectius bàsics:
• Fomentar l’ús de la biblioteca entre els adolescents
• Explicar-los com funciona el catàleg i com poden recuperar la informació
• Descobrir-los obres importants de la literatura infantil i juvenil
• Potenciar el treball en equip
És així com van aparèixer els Detectius-B, unes visites que es basen en la reconstrucció de l’assassinat d’un personatge literari, a la manera d’Agatha Christie i les sèries de detectius actuals»

L’activitat que presenta (911: There is a Dead Dragon in the Library) està inspirada en els Detectius-B i es centra en la llegenda de Sant Jordi i la cultura catalana.

AGENT: 911, digui’m?
TESTIMONI: Truquem de la Hamilton Grange Library. Acabem d’arribar i a la Teen Room hem… jo…
AGENT: Senyora, està bé? Expliqui’m, què li passa? En què la puc ajudar?
TESTIMONI: Bé… hi ha molta sang per tot arreu i ens ho hem trobat tot regirat. I hi ha un cos estès a terra. Sembla que està mort.
AGENT: Hi ha un mort a la biblioteca?
TESTIMONI: Sí.
AGENT: Enviem una patrulla immediatament. No toquin res. Fins ara.

Gran article que podeu trobar al número de juny. Si voleu saber més, cliqueu a:
https://www.grao.com/ca/producte/revista-guix-445-juny-18-museu-i-escola-gu445

 

 

 

by

Sota la pell del llop, un estudi sobre els contes tradicionals i les emocions

D’ací uns dies veurem a les llibreries un llibre que parla de contes i emociones. L’ha escrit, l’Eva Martínez, mestra i experta en literatura infantil.
Feia molt que no apareixia un estudi seriós, potent, i que donés una mirada nova als contes de sempre. I això és el que fa «Sota la pell del llop», una aproximació actual on situa en el seu punt exacte les «emocions dels infants». En paraules de la pròpia autora:
El que es proposa en aquest llibre va en la direcció de permetre al nen estar en contacte amb els seus sentiments, siguin els que siguin, perquè progressivament pugui sentir que té permís per estar amb si mateix i comunicar-se amb el seu món emocional.
Els contes de fades impacten profundament en l’ànima de qui els escolta perquè no pretenen ensenyar res sinó que es dirigeixen directament a una part nostra molt més profunda i essencial que necessita ser acaronada.

Si sou subscriptors/es de la revista «Viure en família» rebreu el llibre directament a casa vostra durant el mes de maig, i mentre esperem que arribi, podem gaudir amb algunes perles que s’amaguen entre els seves pàgines:

“Darrere de cada princesa delicada, sempre hi ha una heroïna adormida; darrere de cada ogre malvat hi ha un nen que demana una abraçada; darrere d’una pèrfida bruixa, sol ser-hi la mare. Sempre hi ha alguna cosa sorprenent i imprevista Sota la pell del llop.”

“Les mares humanes tenim aquesta limitació, que no podrem satisfer sempre totes les demandes dels nostres fills. Afortunadament, ens queda la confiança que durant la resta del conte ells sabran trobar tresors que no buscarien si nosaltres els hi donéssim.”

“Els contes ens recorden una cosa que hem oblidat en la nostra societat moderna: que podem sentir-nos ferits, febles, fràgils, i que l’heroi que ens salvarà viu dins nostre.”

“Els contes ens recorden als grans per on hem caminat, quins són els passatges que ens han atemorit i quins cal tornar a transitar. També són beneficiosos per als adults, ajuden a curar velles ferides i a donar-li al nostre nen interior algunes escenes que puguin reparar antigues penes amb nous i inesperats desenllaços.”

“No podem prendre’ls el llop, ni la bruixa, ni altres monstres, ja que deixaríem els nens sols amb els seus terrors més foscos a dins.”

El llibre l’edita Graó i també hi ha edició en castellà.

He tingut el plaer de fer un petit pròleg i tindré la sort d’acompanyar l’Eva a la presentació que es farà el dia 17 de maig a Vic i el dia 23 a Barcelona.

Si veniu, no us empenedireu… fins aquí puc explicar!