Les biblioteques escolars, encara

Abans d’ahir, a la Televisió de l’Hospitalet vaig tenir oportunitat de tornar a parlar de biblioteques escolars, al programa Aula L’H dedicat a tot allò que passa en el mon de l’educació a la ciutat.

Va ser una conversa amb la presentadora i directora del programa, la Núria Toril, on vam poder comentar el Pla nacional del llibre i la lectura per fomentar l’hàbit lector i la lectura en català promogut pel Departament de Cultura i el d’Educació. Bé, de fet, no vam poder comentar gaire cosa, més enllà de constatar que hores d’ara, després de molts mesos d’espera, encara no se sap res pel que fa als centre que en teoria han de començar el pla pilot (les cinquanta escoles —35 públiques i 15 concertades— d’arreu de Catalunya).

Em fa pensar en el que comenta, amb la seva lucidesa habitual, en Bernardo Atxaga quan es lamenta de com els afers institucionals s’eternitzen de manera exasperant en un constant “farem…”, “estem preparant…”, “una prova pilot per valorar…”

També vam parlar de com són d’imprescindibles e irrenunciable les biblioteques escolars i no va haver gaire temps per presentar algunes novetats. Poca cosa més que recordar que el 2 de gener celebrarem els 25 anys de la publicació de “El Grúfal” i que el 18 de gener tindrem a l’Hospitalet el gran Marc Boutavant, il·lustrador de la sèrie “Gos Pudent”.

En aquest programa també hi ha un petit reportatge, entremig de l’entrevista, de la biblioteca de l’escola Màrius Torras, on unes mestres entusiastes estan tirant endavant una biblioteca molt activa i viscuda, que recull totes les sensibilitats de l’alumnat de la zona de Collbanc.

Si us ve de gust, us passem l’enllaç al programa i, de passada doneu-li una ullada al nou web de LHdigital perquè els ha quedat molt aclaridor i modern.

https://lhdigital.cat/educacio/aula-lh-22-de-novembre-les-biblioteques-escolars-conversem-amb-jaume-centelles/

«El viaje», última parada

Arribem al darrer “Relat que el vent s’endugué”. Al llarg d’aquests mesos hem pogut llegir històries de tota mena, escrites per autors i autores de la ciutat que, generosament, han volgut col·laborar en aquesta experiència que pretenia acostat els veïns i veïnes de la ciutat a les biblioteques.

L’experiència no ha tingut el resultat esperat. Potser el disseny era massa complex i ‘l’ús dels codis QR no forma part de la rutina de la gent, potser no emociona dedicar estonetes a llegir o potser no hem fet la promoció adequada. El cert és que la resposta ha estat minsa comparada amb els expectatives generades a l’inici d’aquesta aventura.

Hi ha hagut aspectes positius com la participació desinteressada dels autors i autores que han col·laborat oferint-nos els seus relats, la complicitat dels professionals de la Biblioteca Tecla Sala, la feina dels mitjans de lhdigital i l’haver conegut a persones estupendes amb les que compartim l’estima per una ciutat que ens fa emocionar. Gràcies Gemma Isern, Núria Toril, Núria Vila, Màriam Ben-Arab, Vanessa Requena, Lola Toledano, Helena Bonals, Anna Vilar ,Ana de Lacalle, Ignasi García Barba, Mª Àngels García-Carpintero, Júlia Costa, Ireneu Castillo, Juan Jiménez i els veïns i veïnes que s’han atansat a les biblioteques a recollir el seu adhesiu.

Aquest últim escrit es titula «El viaje» i explica els pensaments d’una persona mentre fa el camí cap al seu poble, amb tren. De fet, son uns pensaments que podrien signar tota una munió de majors de setanta anys que van arribar de joves a l’Hospitalet, a la recerca d’una feina, un canvi de vida o per reagrupament familiar. Si els pregunteu què era el “Sevillano” us explicaran com van arribar aquí i, també, un munt d’històries de les seves peripècies els primers anys a la nostra ciutat. El Sevillano era el nom popular d’un tren que feia la ruta fins a l’estació de França, provinent d’Andalusia. El viatge, inacabable, durava unes disset hores i, com podeu imaginar allà es menjava, es dormia, es xerrava i es feien noves amistats.

La persona que ens ha enviat el relat sol participar de diverses activitat a les biblioteques de la ciutat i li estem molt agraïts per l’esforç de sintetitzar els pensaments (en aquest cas, viscuts) d’un viatge cap a Andalusia. Ho ha signat com a Juan Jiménez i prefereix mantenir-se en l’anonimat.

Podeu llegir el relat clicant a: https://lhdigital.cat/web/digital-h/relats-lh

A les biblioteques de la ciutat podeu demanar el seu llibre «Del pueblo a la ciudad. Del campo a la industria» un relat que situa al febrer de 1968 on es parla de la vida en un poble, els seus costums i les relacions entre les persones, unes relacions d’amor i passió.

EL VIAJE

A mediados del mes de enero, realicé un viaje para asistir al funeral del que había sido el primer miembro directo de la familia en fallecer —aparte de los padres que se entiende como algo más natural y común—. En este caso, le ha tocado al conjugue de mi hermana, sin cumplir los setenta años.

En ese viaje, en esa soledad que se percibe, aparecen numerosos pensamientos. Tanto el de ida como el de vuelta, el viaje ha sido plácido. El AVE transcurre atravesando esos campos a los que se te hace difícil contemplar, tanto por su velocidad como por los continuos terraplenes que se encuentran en su trayectoria. Aun y no habiendo sido mi primer viaje en el ave, sí que lo era solo. En el de ida, vi los escasos pasajeros que viajábamos en cada uno de los muchos coches de los que se componía el tren no sé si por la pandemia o por el horario, lo cierto, es que el viaje era bastante monótono. Me centré en empezar a leer un libro que me había llevado mi hijo mayor, precisamente para el viaje —la frontera dormida—
Cuando empecé a leer me dije:

—¡Mira por dónde! Empieza en una población con una estación de tren emblemática, Canfranc.

Cuando contemplo la soledad de los escasos pasajeros que viajamos, me vienen a la mente infinidad de imágenes y reflexiones, que me sitúan en hacer un repaso de lo que han sido estos años transcurridos. ¡Qué diferencia con mis primeros viajes en tren en aquellos años 70 del siglo pasado! En aquella época, todo era bullicio y aglomeraciones en esos trenes que parecía que estaban más tiempo parados que desplazándose, los comentarios que se escuchaban entre los pasajeros —¡Pero otra vez se para! ¡Esto para hasta en los majanos!

Como el origen y destino de esos trayectos eran de Andalucía a Cataluña, quien cogía el tren en su salida disponía de asiento y los pasajeros que nos incorporábamos a lo largo de su recorrido teníamos que esperar con las maletas en los pasillos para que se produjera ese hueco deseado según se iba llegando a destino.

En esos años, los trenes de larga distancia ya no disponían de vagones de tercera, se viajaba en segunda y primera clase, en compartimentos con los asientos situados unos frente a otros, los de primera más espaciosos que los de segunda. Durante el viaje, tenías tiempo de establecer conversaciones y conocer la procedencia y destino de todos los que componían el compartimento; raro era el viaje que no coincidieras con soldados, bien de permiso o que se incorporaban después de disfrutarlos. Si tenías suerte y el entorno era tranquilo el viaje se sobrellevaba, si era lo contrario, te tocaba amoldarte o pasear por el pasillo si la aglomeración lo permitía. Para un trayecto similar, desde la misma tierra, en aquellos años se empleaban más de 11 horas, hoy tres y media.

En la soledad de este viaje, y sin saber muy bien porqué, me traslado a las vivencias acaecidas en este medio siglo. Desde aquella aventura que se inició un anochecer de finales del mes de mayo, aparecen y me sitúan en la parte inversa de este paso por el transcurso de estos 50 años. En aquellos primeros viajes, el pensamiento se centraba en la ilusión, en la forma de afrontar esos retos o propósitos que te apasionan, en ir conquistando espacios y fortaleciéndote. En este viaje, no sé si por darse esa circunstancia un tanto imprevista, afloran en mí, aquellos pensamiento o propósitos que en su día estuvieron presentes.

¿Qué es la vida? La vida es nacer y crecer, la vida es sufrimiento, la vida es ilusión, la vida es esperanza, la vida es emoción y frustración. Estas frases, para mí, engloban cómo creo que transcurre ese viaje que es la vida; a partir de ahí, el orden, cada persona establecerá su orden en función de cómo se valore y valore su vida.

Durante el tiempo que vivimos, conforme crecemos y nos desarrollamos, nos creamos necesidades, nos formamos una idea de lo que nos gustaría hacer. Desde que tenemos uso de razón, esas ideas o necesidades dependerán de factores que influirán en su forma de desarrollarse, pasaremos por diferentes etapas que estarán condicionadas por agentes tanto internos como externos, que tendrán que ser tenidos en cuenta si se quiere ser cauteloso en ir consiguiendo esos objetivos.

Vivimos diferentes experiencias y va transcurriendo el tiempo, pero no siempre nos paramos a pensar si se cumplen de alguna forma las perspectivas que habíamos tenido o pensado, si nuestro comportamiento en el tiempo que ha pasado ha sido el idóneo, si hemos hecho todo lo necesario o posible para sentirnos satisfechos. Responder a esas interrogantes y dar respuestas a las experiencias vividas no es lo más habitual.

Juan Jiménez

Els relats que el vent s’endugué

«Els relats que el vent s’endugué» són històries que s’escapen de les biblioteques de la ciutat i cada més es colen al «Diari de l’Hospitalet». Passen de mà, de boca a orella, de vegades descansen a la tauleta que hi ha al costat del sofà, circulen per la ciutat i ningú no sap on poden arribar perquè cada relat té el seu destinatari i segur que hi ha un lector que l’està esperant.

Abans d’ahir, 19 de setembre, vam iniciar una acció amb la col·laboració del Servei de Biblioteques de l’Hospitalet i el Diari de l’Hospitalet. Cada mes, donarem a conèixer un relat breu d’un autor o autora de la ciutat que es podrà llegir en digital a lhdigital i també en format paper a les revistes que es bustien a totes les cases de la ciutat.

La idea és incloure un relat no gaire llarg, que formi part d’una sèrie d’escrits que es vagin guardant i col·leccionant. Aquest RELATS (poemes, cròniques urbanes, contes, notícies, etc.) escrits seran col·leccionables i als veïns que n’hagin llegit i guardat tres, se’ls oferirà la possibilitat d’anar-los a bescanviar per un adhesiu il·lustrat per la Màriam Ben Arab
(https://www.instagram.com/mariam_benarab/) amb la frase «Aquí hi viu una família lectora»

L’adhesiu és per a la porta de casa, la motxilla, etc., i, qui vulgui, podrà enviar una foto a l’adreça (espaillampsicentelles@gmail.com) que els facilitarem. El dia que vagin a la biblioteca amb els tres relats, la bibliotecària els segellarà i els retornarà amb l’adhesiu i un escrit explicatiu del seu significat. I alguna altra sorpresa, també.

Quin és l’objectiu? Què aconseguirem? D’entrada, allò més necessari, que vagin a la biblioteca és un primer pas (un gran pas) i després, que s’afeccionen a llegir i a esperar el conte del mes següent. I si aconseguim que passin una bona estona, ja ho tindrem.


En síntesi, és això, albirar un futur on algun dia puguem escriure una bonica història que comenci dient que “a l’Hospitalet, ciutat lectora…”

El primer relat «el amor es sordo» és obra de la Vanessa Requena Fernández https://sites.google.com/site/autorslh/index-d-autors/vanessa-requena-fernandez

Podeu trobar més informació de la campanya si entreu al web de lhdigital:
https://lhdigital.cat/web/digital-h/relats-lh

Recomanacions de lectura a AULA TV

Al programa «AULA TV» de la tele de l’Hospitalet, aquesta setmana han fet un especial dedicat a literatura infantil i juvenil.

L’entrevista li van fer a l’Esther Sanz, autora hospitalenca, que fa molts anys que es dedica a la literatura juvenil. També hi va haver un reportatge sobre com entenen la lectura els infants de l’Escola Ausiàs March i van venir a l’Espai Llamps i Centelles perquè els recomanéssim tres bones lectures.

Els vaig presentar «Tots comptem» de Kristin Roskifte, editat per Maeva Young, «Fluidoteca» de Berta Páramo editat per Litera i «La llegenda de Sant Jordi» en versió Ambauka.

No vaig poder estar-me de recordar al gran David McKee, el seu Elmer i la seva Carlota.

Podeu veure el clip a continuació:
https://lhdigital.cat/web/digital-h/televisio/veure-video/-/journal_content/56_INSTANCE_ZrP3/11023/15070530

I si voleu veure tot el programa, aquí el teniu:
https://lhdigital.cat/web/digital-h/televisio/veure-video/-/journal_content/56_INSTANCE_ZrP3/11023/15070238

Llegir en família, a TV L’Hospitalet

La implicació de la família és un factor determinant per a l’èxit escolar. El suport que es pot oferir des de casa és afectiu, de proximitat, quotidià, de fer veure i viure la lectura com quelcom necessari per al creixement intel·lectual de totes les persones.
Acompanyar la lectura és bo per als fills però també resulta beneficiós per als adults que acompanyen.
Al voltant de la lectura les consultes més habituals que es fan són dues. Una, sobre com ensenyar a llegir als fills. I una altra, sobre com ajudar-los a estimar la lectura. Per donar resposta a aquests dubtes hi ha diversos trucs, tècniques o consells. Alguns els vam explicar dimecres passat a la tertúlia amb la Núria Toril, periodista del programa AULA L’H que emet setmanalment les notícies i novetats relacionades amb el món educatiu de la ciutat de l’Hospitalet.

Vam poder parlar d’alguns «truquillos» que poden ajudar. Els més senzills i fàcils d’aplicar són:
Habilitar un espai a casa per endreçar els llibres dels infants. Pot ser una prestatgeria o una senzilla maleta (folrada, això sí, amb vellut vermell a l’interior, com si fos un cofre dels tresors).
Trobar temps per llegir. Junts, que notin que se’ls hi dedica temps, que notin que es comparteixen històries, sentiments, que percebin que l’estrès i els problemes queden aparcats momentàniament. És preferible que sigui una activitat diària (breu, d’uns quinze minuts) que fer una sessió llarga cada setmana.
Anar amb ells a la biblioteca més propera a demanar en préstec llibres, revistes especialitzades i documents dels temes que els interessin. A l’Hospitalet tenim una magnífica xarxa de vuit grans biblioteques de referència.
Incloure a la llista dels dies assenyalats llibres per regalar (aniversaris, Reis, Sant Jordi, inici de les vacances, assoliment d’un èxit escolar)
Ser un model. Comentar les nostres lectures, que vegin com ens ho passem de bé, com ens apassionem llegint. Se sentiran atrets pels llibres que ens vegin llegir (novel·les, llibres de receptes, etc.) i comprendran que la lectura és quelcom que necessitem. Els nens aprenen per imitació.

Llegir és un joc que requereix anar a poc a poc, construint significats, un joc al que s’accedeix amb bastides sòlides, sense pressa. Si tenim pressa perquè aprenguin, si els obliguem a llegir, potser acabaran fugint de la lectura. Tots els nens aprenen al seu ritme, així que és millor que ho facin de manera agradable. Deixeu que escullin els seus propis llibres.
Per ser un bon lector, cal llegir. Per aconseguir-ho, ens hem de proveir de paciència, ser amables amb els infants i sobretot, tenir confiança perquè se’n sortiran, segur.
També vam comentar com n’és de necessari que tots hi col·laborem per fer d’aquesta ciutat una ciutat lectora.

Ho vaig passar prou bé i agraeixo que, de tant en tant, la literatura tingui presència als mitjans informatius, ràdios, premsa o teles.
Si voleu veure el programa en qüestió, cliqueu a l’enllaç següent:

https://lhdigital.cat/web/digital-h/televisio/veure-video/-/journal_content/56_INSTANCE_ZrP3/11023/14391844

Literatura infantil a l’Aula TV de l’Hospitalet

Aula L’H és el programa d’Educació de Televisió de l’Hospitalet que s’emet els dimecres a les 20 hores. Està estructurat en una secció d’entrevistes, un espai per a notícies d’actualitat, reportatges en profunditat i seccions de participació directa d’alumnes i professors de la ciutat. Fan bona feina visitant les escoles i parlant amb alumnes, mestres i pares i mares per tal de compartir l’experiència d’aprendre.
El passat dimecres 31 de gener em van convidar a parlar de literatura infantil. Quan em va trucar la Núria Toril, presentadora i conductora del programa, vaig acceptar immediatament perquè si ha una oportunitat als mitjans (ràdio, premsa o tele) de recordar que la literatura és part vital de la nostra quotidianitat, l’hem d’aprofitar.
Si voleu veure el programa ho podeu fer anant al web de TV L’H o també clicant a l’enllaç següent:
http://lhdigital.cat/web/digital-h/televisio/veure-video/-/journal_content/56_INSTANCE_ZrP3/11023/12452113

una selfie post gravació