La lectura a Europa

05_Lesefest feiernAcaba de sortir la revista GUIX del mes de juny amb un monogràfic “A fons” que recull algunes opinions de quatre mestres d’aula que ens expliquen la seva quotidianitat. Són mestres de diferents països europeus que veuen i viuen l’educació de maneres ben diverses, amb il·lusió i sensació de sentir-se recolzades i valorades. És útil conèixer com funcionen en altres indrets per comparar i entendre el perquè de la tenalla que ens angoixa en veure com els projectes, la gestió dels recursos i les polítiques educatives aboquen els nostres alumnes a un futur poc estimulant i massa incert.

És un monogràfic que ens ha costat molts esforços però han valgut la pena. Estic contentíssim. Cap al mes de setembre vam començar els contactes amb diverses mestres de zones que estan per damunt nostre en el rànquing dels resultats de les proves PIRLS  i PISA. Volíem conèixer els pensaments de mestres de trinxera, els recursos de què disposaven i les seves idees i el resultat és aquest A FONS que us recomano directament.

També voldria donar les gràcies a les quatre mestres que han col·laborat: l’Ulrica Brunberg, mestra en una escola municipal finlandesa, l’Ilse Reyskens, que treballa a Flandes, l’Edith Schwarze, mestra a Àustria i la Marie-Françoise Camps, companya a Montpeller (França) per la seva capacitat de síntesi i per fer-nos descobrir altres realitats. Totes quatre són persones que estan contentes i satisfetes de la seva feina i que tenen la sort d’estar en escoles, ciutats i països que han abocat esforços econòmics importants per aconseguir millorar els nivells de comprensió lectora dels seus infants i ho han aconseguit.

L’article que emmarca el monogràfic l’he intitulat La lectura a Europa
L’impacte de les polítiques educatives en els resultats de les proves PIRLS i PISA i el pots llegir clicant a La lectura a Europa o entrant a l’apartat Publicacions.

Voldria fer un agraïment especial, també, a les persones que han fet possible el contacte amb les quatre mestres: Àlex Cossials, Ignasi Centelles, Günther Lischka, Anna Lischka, Karin Köbrunner, Johan Häggman, Catharina von Schoultz, Josep Maria Ribot, Ludo de Vleesschauwer, Kolja Bienert, Melanie Loos i Pia Buller.

Nous temps, nous camins

cartellaraeDe l’1 al 4 de juliol se celebrarà la Segona Escola d’Estiu per a mestres organtizada per l’Associació ARAE. Es farà a Vic, a l’Escola Andersen.

Segons diu el programa “les persones que treballem en Educació tenim el repte d’oferir el millor de nosaltres mateixos dia rere dia. Els temps difícils que vivim, sens dubte ens conviden a reflexionar i a depurar la nostra pràctica, a optimitzar els nostres recursos professionals i personals, i a mantenir-nos fidels a la idea que l’Educació, quan és de qualitat, pot fer del nostre món un lloc millor”.

Hi haurà un curs anomenat “Contes per a la Vida (Educació Emocional, Creixement Personal)” que serà impartit per la Mercè Escardó, en Pep Duran i l’Eva Martínez.
Un altre curs sobre “Matemàtiques, geometria i càlcul”, el farà l’incombustible Maria Antònia Canals.
També “Aprendre d’Art” amb la Roser Caritx
I un final de festa espectacular amb la conferència oberta de Joan Domènech, mestre i autor del llibre “Elogi de l’Educació Lenta”, Ed. Graó.

Han tingut la gosadia de convidar-me per parlar de lectura. No he pogut negar-m’hi perquè compartir el curs amb l’Artur Noguerol no passa tots els dies. L’Artur Noguerol ha estat un dels referents de molts mestres, sempre molt vinculat a la renovació pedagògica.
Pel qui no el coneixeu us deixo unes reflexions seves en un vídeo que conté un conjunt de sketch per fomentar la discussió sobre certs prejudicis al voltant del plurilingüisme.

Podeu accedir al programa complet de les jornades clicant AQUÍ

La lectura en un centre educatiu

La_lectura_en_un_centre_educatiuFa uns pocs dies es va presentar el document “La lectura en un centre educatiu. Saber llegir, llegir per aprendre i gust per llegir. El pla de lectura de centre” que ve a ser el referent de totes les actuacions que fa el Departament d’Ensenyament al voltant de la lectura a les escoles i instituts, tant les que estan vinculades pròpiament a l’Impuls de la Lectura, com a les relacionades amb la potenciació de les biblioteques escolars, i també les propostes que es facin des del currículum per desenvolupar les competències bàsiques de l’àmbit lingüístic.
El document s’articula, com el títol indica, al voltant de tres eixos Saber llegir. Llegir per aprendre i Gust per llegir i també s’hi poden trobar unes orientacions de com elaborar un Pla de Lectura adequat a les necessitats de cada centre educatiu, on se’n fa la definició, es descriuen els objectius i els continguts bàsics, es fa una proposta d’elaboració i d’aplicació, s’estableix la relació entre el document i el currículum, la biblioteca escolar, les tecnologies de l’aprenentatge i el coneixement, i l’entorn.

Més enllà de si presenta o no aspectes novedosos, crec que és un molt bon document per ser comentat als claustres. Tinc la sensació, compartida, que encara no s’acaba de tenir clar com cal treballar la lectura a l’escola.
M’agradaria saber qui en són els autors d’aquest document per poder-los felicitar personalment…

Podeu descarregar el document clicant AQUÍ

La lectura en una Comunitat d’Aprenentatge

L’escola Lledoner de Granollers és una Comunitat d’Aprenentatge, és a dir, un projecte de transformació sociocultural del centre educatiu i del seu entorn per aconseguir una escola de qualitat i d’excel·lència per a tots els nens i nenes i les seves famílies. Com la resta de comunitats d’aprenentatge impulsen aquests processos de transformació social i educativa, a través de la participació democràtica de tota la comunitat del barri: famílies, professorat, voluntaris, entitats de l’entorn, etc.

Les comunitats d’aprenentatge són un model de centre participatiu obert i inclusiu. Es defineixen per tenir unes bases teòriques contrastades i unes pràctiques d’èxit compartit que, entre d’altres objectius, pretenen:

  • Apostar per una igualtat educativa en la societat de la informació
  • Proporcionar a totes les persones una educació de qualitat que respongui a les necessitats actuals.
  • Proporcionar la capacitat de diàleg i crítica per tal de construir una societat igualitària, intercultural i solidària.
  • Garantir que el centre educatiu estigui obert al territori.

Dins de les seves actuacions, convoquen actes on hi participen els mestres, els pares, els alumnes i el personal voluntari per fer balanç i consensuar línies d’actuació sobre temes concrets.
Aquests proper dijous, 23 de maig, tenen un plenari que tractarà sobre  l’ensenyament/aprenentatge de la lectura.
M’han convidat a participar i tindré la sort de veure/viure un acte pedagògic de primer ordre. N’estic content i il·lusionat.

Children

Les paraules màgiques

TIC 005

Sobre les TIC i la lectura en pantalla.

El canvi en la manera de llegir és previsible: la pantalla arraconarà el paper i, per això,  els mestres haurem de ser capaços de dominar aquesta enorme font d’informació que es posa davant nostre.

Com que els nostres alumnes formen part d’una cultura on es clica i es llegeix en pantalla, no ens quedar altra opció que integrar-nos en aquest univers, si volem que siguin millors lectors. El procés és irreversible i, tot i que encara llegeixen més de pressa i comprenen millor en paper que en pantalla i són capaços de fer més bones interpretacions i inferències,
un canvi didàctic es fa necessari.

A l’article de la secció “Viure la lectura” de la revista Guix corresponent al número 394 del mes de maig comentem com, actualment, el treball de la poesia es pot fer de manera més senzilla mitjançant la navegació pel web “viulapoesia”.

Podeu llegir l’article clicant AQUÍ o anant a la secció Publicacions on, a més, trobareu la resta d’articles que des de fa tres anys i mig venim escrivint mensualment.

el Jclic de la Joana Raspall

raspallSeguint amb els actes de celebració del centenari de la Joana Raspall, ja s’ha editat el jclic amb alguns dels seus poemes. Està accessible des del portal edu365.cat.
Ha quedat preciós i a l’escola estem molt contents de veure com la poesia forma part del nostre dia a dia. Els dibuixos i les veus dels nens que hi ha a l’apartat poemes del jclic els vam dibuixar i gravar fa un parell de mesos.
Aquests mateixos vint poemes són els que els nois i noies van llegir ahir a l’acte homenatge a la Joana Raspall. Va ser una jornada emotiva amb la participació de tot l’alumnat i moltíssims pares i mares que ens van acompanyar.

IMGP2857Ens ha agradat compartir aquesta experiència amb els mestres i alumnes de l’escola Brasil de Barcelona.
Un agraïment especial a l’Imma Palahí i a la Tona Castells, tècniques del Departament d’Ensenyament pel seu estil i la manera tan dolça i delicada de tractar-nos.
Si voleu veure el Jclic també podeu clicar AQUÍ.

Les vacances d’en Felip Marlot… i l’home que donava de menjar a les formigues

6.-Les-vacances-den-Felip-MarlotFa un mes es va publicar la darrera novel·la d’en Joaquim Carbó, el nostre autor més estimat, on ens presenta les aventures d’aquest singular detectiu anomenat Felip Marlot. És la sisena d’un cicle que va començar fa més de trenta anys. En aquesta ocasió, l’acció se situa a Morvià, on el detectiu arriba disposat a gaudir d’uns dies de vacances… que no seran tan plàcids com ell preveia. El detectiu Marlot se les haurà de veure amb diversos casos misteriosos com l’aparició d’uns lleons abandonats, el robatori d’uns fils de coure i una partida de paintball realment perillosa. Entremig, el record i les narracions d’altres casos que toquen la sensibilitat del lector com la del taxista que robava taxis durant la nit per tornar-los l’endemà al matí o la recerca d’unes arracades valuoses perdudes a la platja.
Es tracta d’una novel·la ben tancada, amb una lectura àgil i que en determinats paràgrafs et fa anar gairebé en diagonal per veure com acabarà. Com en moltes novel·les d’en Joaquim Carbó, hi és present un humor amable, un punt sorneguer, de persona que està al dia de tot el passa pel món i que és capaç d’apuntar-ho per fer-nos evident allò que ens envolta.
El capítol més genial és l’encontre amb “un individu força estrafolari que s’havia agenollat a terra, immòbil, concentrat en la contemplació d’alguna cosa que li cridava l’atenció. Fins i tot em va semblar que parlava en veu baixa” . És l’home que donava de menjar grans de blat i pinyons a les formigues i que té una conversa metaliteraria amb el detectiu. Realment fantàstic.
També hi ha un personatge amb molta presència, la Clara, mossa d’esquadra que ajudarà al detectiu a resoldre el darrer cas. L’autor deixa entreveure un cert feeling entre ells dos.

Una recomanació que fem sovint és rellegir aquells llibres que malgrat el pas del temps, conserven quelcom d’inèdit, de nou i ens deixen la sensació que el seu poder d’emocionar continua vigent. És el cas de la saga d’en Felip Marlot, un antídot contra la bulímia lectora, contra la deserció dels libres.
Crec que els alumnes de sisè xalaran de valent amb aquesta nova aventura. A la biblioteca d’aula tenen vint-i-cinc exemplars de Felip Marlot i les joies (quarta entrega d’aquesta sèrie) que llegeixen amb interès. Segur que alguns s’enganxaran a “les vacances…”. El recomanarem aquest proper Sant Jordi.
A destacar, també, les il·lustracions d’Òscar Julve.

Si voleu conèixer més sobre aquesta saga marlotiana, us recomano especialment l’article que en Josep Maria Aloy va deixar escrit en el seu bloc Mascaró de proa.

Fitxa tècnica:
CARBÓ, Joaquim. Les vacances d’en Felip Marlot. Barcelona, Barcanova 2013.
Il•lustracions: Julve, Òscar
Col•lecció: Sopa de llibres, núm. 199
Núm de pàgs: 184
ISBN: 978-84-489-3132-2
Data de publicació: 26-02-2013

Emma

Un bon amic, en JFD, em passa un document en forma de vídeo que m’ha fet riure molt. No puc estar-me de difondre’l i de compartir-lo. És un anunci de la televisió francesa. L’ha fet l’empresa “Le Trèfle” i l’han intitulat “Emma”. Són quaranta segons que dónen per moltes converses.

Per veure l’anunci només cal clicar aquí

Mollerussa, municipi lector

He conegut un parell de dades que vull compartir.
A l’acte que va organitzar la Fundació Jaume Bofill, el 12 de març, sobre com arribar als nous lectors, la senyora Carme Fenoll, cap del Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va explicar que a Catalunya hi ha 365 biblioteques públiques. Són moltes i ens n’alegrem.
fem-fills-lectors MollerussaUna altra dada que va deixar caure és que només hi ha cinc municipis que estan en el programa de MUNICIPI LECTOR i es lamentava perquè considera que els municipis i les seves comunitats podrien fer molt més si treballen juntes en la mateixa direcció. Totalment d’acord.
El programa dels MUNICIPIS LECTORS és ben concret i fàcil d’aplicar. Només es tracta d’involucrar tota la comunitat de la població en els següents objectius:

  • Promoure el gust per la lectura entre els infants de la població des de l’escola bressol fins a 6è de primària.
  • Aconseguir un major nivell de lectura en els infants de la vila.
  • Implicar a totes les entitats del municipi (escola de primària, escola bressol. Biblioteca, llibreria, ajuntament…), així com a tots els ciutadans, en el projecte.
  • Assolir un compromís ferm per part de tota la societat envers la lectura i el desenvolupament de la mateixa.
  • Formar ciutadans compromesos i responsables per a la millora del seu interès per l’entorn i la cultura partint de l’activitat lectora com a forma d’ampliar la visió del món.

Els cinc municipis que hi ha a Catalunya són Almenar, El Bruc, Mollerussa, Lliçà de Vall i Súria. Podeu veure totes les activitats que organitzen entrant al web del ClijCat (Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil)

Precisament aquest proper dijous dia 21 de març m’han convidat a compartir una estona amb ells al municipi lector de Mollerussa i estic content de poder col·laborar. Serà la tercera del cicle Fem fills lectors.
A 2/4 de vuit a la Biblioteca Comarcal Jaume Vila de Mollerussa. És genial perquè aquell dia és el dia de la Poesia. M’ho posen fàcil.

La Tecla Sala i el blues

tecla salaLa Biblioteca Central Tecla Sala de l’Hospitalet es troba al mateix carrer de l’escola. És la nostra biblioteca municipal de referència i allà hi anem sovint a gaudir de les activitats que proposen (presentacions de llibres, hores del conte, clubs de lectura, conferències, exposicions, etc.) El seu personal humà és excel·lent, començant pel Pedro, sempre atent i disposat a donar-nos un cop de mà, així com el José Luís, amic des de les llunyanes sessions de la “sopa de lletres”, la Sílvia, encarregada de la secció infantil, en Josep i la resta de bibliotecaris que hi treballen.
N’estem contents de tenir-los tan a prop. Molts dels nostres alumnes hi van a les tardes, en sortir de l’escola a gaudir del seu fons esplèndid.
Ja hem comentat en aquest bloc que enguany el dediquem a la lectura de llibres relacionats amb el món de la música i és, per aquest motiu que ens ha agradat molt saber que la Tecla Sala ha passat a ser, a petició de l’European Blues Union, el Fons Documental de Blues d’àmbit europeu.

El Fons de Blues del a Tecla Sala és l’únic fons documental d’aquestes característiques en tot l’Estat espanyol. Es va crear l’any 2006 de comú acord entre la Biblioteca Central Tecla Sala i la Societat de Blues de Barcelona.
El Fons de Blues disposa de discografia, bibliografia, llibres, vídeos, revistes i discs, i promou audicions, seminaris, conferències i exposicions.
Artistes, festivals, grups, segells discogràfics, publicacions especialitzades, cartellisme, fotografia i vídeo, tot a l’abast dels aficionats, músics, docents, estudiants i escolars interessats a conèixer més de prop el blues i la música afroamericana.
Des d’aquí la nostra felicitació.
Una dada: El cedé més prestat durant l’any 2012 ha estat: Back to the river de la Susan Tedeschi. Pels qui no la coneixeu, us deixo una de les seves cançons: