Treballant els rols familiars a partir d’un àlbum il·lustrat

Imagen4A l’escola 11 de setembre de Sant Quirze del Vallès, des de la biblioteca escolar, intenten oferir històries, treballar-les, comentar-les i permetre que les nenes i nens expressin les seves opinions. Creuen que una bona manera d’educar és fer-ho a partir de la lectura dels bons àlbums il·lustrats dels quals disposen.
La Mercè Carner, companya del grup de treball de l’Associació de mestres Rosa Sensat  treballa a l’11 de setembre, hi creu en la biblioteca i ens ho explica en un article a la revista GUIX del mes de febrer. Ho exemplifica amb la pràctica sobre coeducació a partir de l’àlbum il·lustrat Ernest de la Lola Casas.
Segons la Mercè:
Imagen2L’àlbum il·lustrat Ernest explica una història divertida, que passa al món dels animals on, a través del plantejament de qui és el caçador i qui recull els nens a l’escola, ofereix la possibilitat de parlar dels rols a la família, de qui fa quines coses i si pot ser diferent.

El conte comença amb una presentació dels animals que viuen a la sabana, un tema estrella perquè als infants sempre els agraden les històries d’animals, a més, ens permeten traslladar a un món paral·lel el que passa al nostre.
Els animem a parlar del que pensen, sovint surten tabús que val la pena expressar, cal oferir noves maneres de veure-ho, que permetin obrir l’horitzó d’una societat millor.

Dividim l’activitat en tres sessions:
1. Comencem presentant el llibre i mirant-nos la coberta, fixant-nos en les magnífiques il·lustracions d’en Gusti, els materials, descobrint entre tots com les deuen haver fet. A continuació obrim un debat sobre quins animals coneixen que viuen a la sabana, de què s’alimenten? Podem classificar-los d’alguna manera? Herbívors i carnívors, per exemple?
Després expliquem el conte i parlem de qui fa què a cada família i plantegem si podria ser diferent. També podem mirar altres llibres de la mateixa temàtica com El meu pare és mestressa de casa. I què?
Pengem a la vista de tots fotos dels animals de la sabana i anem llegint els noms i els enganxem on correspon. Afegim altres informacions que hem preparat i consultat de pàgines a Internet. Comparem les imatges del conte amb imatges reals.
2. En aquesta segona sessió elaborem un mural: Entre tots dissenyem, compartim feines i, una vegada fet el que toca a cadascú, decidim com el muntem.
3. A la darrera sessió, parlem de com ens ha quedat el mural, per què hem enganxat els animals com ho hem fet? Disfrutem de la feina feta entre tots i el pengem per tal que tota l’escola el pugui veure.

Imagen3L’article el podeu trobar al GUIX núm. 412 i també a AULA en castellà. Si el voleu llegir complet podeu clicar AQUÍ.

Imagen1

Convocatòria del Premi Pissiganya

pissiganyaEnguany se celebra la 4a edició del Premi Pissiganya.cat de poesia infantil. L’únic premi de poesia infantil escolar en català adreçat a tots els Països Catalans.
Us adjuntem les bases i us animem a participar amb els vostres alumnes.
El lliurament de premis tindrà lloc, juntament al del Premi Sambori Òmnium Catalunya, el 29 de maig.
Més informació al web de Pissiganya: http://pissiganya.cat/

Allà hi podreu llegir què
Pissiganya és la revista escolar de més gran abast existent a hores d’ara dins el domini lingüístic català, car la fem, poble a poble, comarca a comarca i ciutat a ciutat entre totes les escoles que hi participem per mitjà de la xarxa. La missió de Pissiganya, doncs, és atiar el foc de la creació poètica des del principi: l’escola primària, amb la voluntat que els infants, en la mesura que s’hi aficionaran de menuts, també continuaran, en fer-se grans, el gust per llegir i escriure poesia.
Però Pissiganya no se centra única i exclusivament en els xiquets, ja que també ofereix eines per a mestres i pares interessats a difondre la poesia entre els infants, amb una àmplia bibliografia de llibres de poesia infantil, així com recursos pedagògics i experiències didàctiques descarregables des del web, amb la possibilitat, també, d’afegir-ne de noves per part dels usuaris registrats.
Pissiganya.cat és possible gràcies a l’empenta del mestre i poeta Andreu Galan i la poeta Martina Escoda.

Bases 4t premi Pissiganya (1)

Alícia al País de les Meravelles, 150 anys de no-aniversaris

portada llibre aliciaQuan es va publicar a la Gran Bretanya el 1865, a l’època victoriana, ningú realment sabia quin impacte tindria aquest llibre de Lewis Carroll en la literatura infantil. Ara, en la distància ja sabem que es tracta d’un fenomen que s’ha colat a tots els àmbits culturals (adaptacions teatrals, pel·lícules, versions il·lustrades, segells, joguines, etc.)

Alícia al País de les Meravelles encara manté l’encant que va saber crear Lewis Carroll amb aquesta baixada al món de la fantasia del conill i del barreter boig, de les galetes màgiques i les portes secretes, un món que contrastava amb el món real de la superfície.John_Tenniel 2

La polèmica ha acompanyat sempre a aquesta obra. Segons el professor Will Brooker de la Kingston University de Londres “cada generació ha interpretat el text de manera que reflecteixi la seva cultura contemporània. A la dècada de 1930 va ser la psicoanàlisi, en la dècada dels 60 era la psicodèlia i les drogues, i en la dècada dels 90 la pedofília”.

La pel·lícula de Disney (1951) i la més recent i fosca adaptació de Tim Burton (2010) han popularitzat la història. El cert és que hi ha jocs de vídeo, atraccions als parcs temàtics i mercaderies inversemblants i inacabables.

Tenniel1Potser en un futur es trobaran altres significats ocults. És molt probable. Però, mentrestant, per als nens i nenes n’hi ha prou amb una història que conté el tema universal d’intentar donar sentit a a un món adult estrany.

Aprofitem el 2015 per fer-ne una relectura i gaudir de les innumerables exposicions que es faran arreu, especialment al Regne Unit.

Nova Jornada del programa Èxit Lector (editorial Cruïlla)

programa 1programa 2Segueixen endavant les jornades de presentació del programa Èxit Lector. La propera serà el dimecres 18 de febrer a la seu de Cruïlla, a Barcelona.
Si esteu interessats, encara hi sou a temps d’assistir. Només cal que us poseu en contacte amb el vostre comercial de zona. També ho podeu fer trucant directament a Cruïlla al 932922172 i deixant el vostre nom i el centre on treballeu.

Serà un bon moment per conèixer el treball de molta gent que està implicada en acostar la lectura als infants aprofitant l’auge definitiu de les tecnologies. És un tema interesant perquè estem encara en un moment de “subidón” i fins que no trobem l’equilibri sentirem molts raonaments i veus favorables i crítiques a la manera com s’està implantant arreu del món.

A la Jornada de Animación lectora celebrada recentment a Oriola, vaig tenir la sort de compartir taula rodona amb en Julián Despaigne (formador de mestres), la Carme Carramiñana (Escola Ballobar, Osca) i la Paqui Salinas (CEFIRE Orihuela) al voltant d’aquest tema i  en el debat posterior amb els asssitents vam copsar com les opinions no eren coincidents, precisament.  Vaig presentar, a tall d’exemple l’Êxit lector i es va generar certa polèmica perquè hi havia qui defensava la lectura en format paper i hi havia qui estava convençut que la lectura en pantalla té moltes més avantatges. És un debat obert.

DSC01013

Jornada a Oriola

Precisament aquests dies hem pogut llegir les opinions de la Susan Pinker, psicòloga del desenvolupament. Les va publicar al The New York Times (i també les vam poder seguir al diari ARA de dissabte 14 de febrer) en que es planteja si se n’està abusant de la tecnologia. Ho fa a partir de les dades del seguiment que es va fer a un milió d’alumnes de secundària de sectors desfavorits. Diu, entre altres perles, que “les notes de lectura dels alumnes d’entre 10 i 13 anys que a casa seva tenen accés a un ordinador tendeixen a baixar constantment”. O aquesta altra: “La tecnologia només funciona quan la fa servir com a eina un mestre excel·lent i amb una bona formació”. 

Susan Pinker

Susan Pinker

És un bon article que podeu seguir a les pàgines d’opinió de la versió digital del diari citat:
Can Students Have Too Much Tech?

 

Historias extraordinarias de la vida cotidiana

DSC00973Aquests dies s’estan celebrant a Oriola (Alacant) a les Jornadas de Animación lectora. Es fan un munt d’activitats al voltant del llibre. Vaig tenir la sort de compartir alguns moments i experiències amb les companyes mestres de la zona.

Les Jornadas es celebren a La Lonja, un edifici rehabilitat molt modern i funcional. A l’entrada hi ha una mostra dels treballs d’alguns grups escolars. Em va agradar comprovar l’entusiasme que demostren els mestres, entestats en fer de la literatura infantil el motor de l’aprenentatge. Us passo algunes imatges dels treballs dels alumnes.

DSC00979

Árboles en el camino Colegio La Paz (Bigastro)

La bicicleta de Selva (colegio Ciudad del Mar)

La bicicleta de Selva (colegio Ciudad del Mar)

Un puñado de besos (colegio Ciudad del Mar)

Un puñado de besos (colegio Ciudad del Mar)

Óscar y el león de correos (colegio Virgen de las Virtudes)

Orejas de mariposa

DSC00983

Oliver Twist (colegio Virgen delas Virtudes)

També hi ha un espai preparat per l’Ajuntament on els grups escolars van a escoltar històries. Us passo unes fotos.

DSC00976

Ruido

DSC00990

Profesor palermo y su extraordinario ingenio parlante

DSC00995

Ver la luz

I aquestes són les companyes del grup de treball de biblioteques escolars amb les que vaig compartir una bona estona.

DSC00968 - copia

Literatura: El món per un forat

10615610_692333674185331_137843790326905588_nComparteixo informació d’un esdeviment que es farà el proper cap de semana (14 i 15 de febrer) a la seu del Museu del Disseny.

Es tracta de la Jornada que organitza el Festival de literatures i art infantil ijuvenil (FLIC) i que aplegarà un bon grapat de professionals de l’art i la literatura infantil i juvenil. Creadors, docents, bibliotecaris, professionals dels museus, il·lustradors, escriptors i editors es trobaran durant una jornada sencera amb el seminair “Art i creació per nens i joves” , “El punt de trobada entre editors i creadors” i tallers d’il.lustració.

El Flic és un festival de literatures i arts infantil i juvenil que itinera per diverses poblacions i espais culturals de tot el territori. L’objectiu del Flic és apropar la creació a partir de la literatura per infants i joves i fomentar la seva lectura, apostant per la innovació i l’experimentació en la transmissió i promoció literària. El Flic promou la creació al nostre país i porta iniciatives internacionals a les nostres terres a través del corssing art literari. El Flic posa especial atenció a incentivar l’acció literària en espais o llocs de la literatura no habituals.

stjernehimmelen_pDe tot el programa en destaco el taller d’il·lustració que farà l’Stian Hole, il·lustrador noruec que proposa un treball amb la tècnica del collage amb pega, retalls i tisores, prescindint de les eines digitals. Els seus llibres il·lustrats existencials i no convencionals s’han publicat en molts països i han estat guardonats amb premis com el Premi Ragazzi de Bolonya, Norwegian Brage-prize and the Deutscher Jugendliteraturepreis
Els llibres que coneixem d’aquest autor són:
El cielo de Ana, El final del verano, el secreto de Garmann i La calle de Garmann.
Si voleu veure tot el programa de les Jornades només cal que us el descarregueu AQUÍ

Més informació a

Cuentos para crecer y hacer crecer. Transformación y crecimiento personal a través de la narrativa

Els propers dies 27 i 28 de febrer de 2015, la Casa del Lector (Madrid) ha programat un curs molt interessant i amb una proposta innovadora que han titulat “Cuentos para crecer y hacer crecer. Transformación y crecimiento personal a través de la narrativa”.

jordi solanoM’agrada compartir aquesta iniciativa amb vosaltres i per això uns transcric la informació que m’ha enviat en Kepa Osoro, coordinador del curset que s’emmarca dins del cicle DIALOGOS DE LECTURA.

Tota la informació (horaris, preus, inscripcions, etc.) la podeu torbar al web de la Fundación Germán Sánchez Ruipérez
http://casalector.fundaciongsr.com/story.php?id=1908

Diu:
Cuando una persona escucha un cuento examina todas las informaciones que contiene y establece una relación con su propia experiencia. De esta manera se movilizan en el oyente la búsqueda, consciente o inconsciente, para dar un sentido a los personajes, relaciones, acontecimientos o soluciones presentados. La finalidad de los cuentos es la de atraer la atención consciente de la persona y burlar sus mecanismos de defensa a fin de entrar en contacto con los recursos del inconsciente, inmensamente ricos en soluciones y posibilidades. Los cuentos nos permiten de esta manera recoger el pasado, situarnos en el presente y proyectar nuestro futuro. Desde el conocimiento de la historia que nos contamos a nosotros mismos, de la narrativa personal, tendremos la opción de mejorar nuestra vida y buscar caminos de trasformación personal.
En este seminario aprenderemos a utilizar los cuentos y las metáforas como agentes transformadores de las personas, experimentando y reflexionando para poder compartir con alumnos, pacientes o usuarios aquello que hemos descubierto a través de las historias.

Els objectius del seminari:
El objetivo principal de esta formación es dotar al docente, formador o terapeuta, de las herramientas de cambio y transformación que nos proporcionan las historias para que puedan emplearlas tanto para el desarrollo de su propia vida como en la relación de ayuda a sus alumnos o terceros en su proceso de crecimiento personal.
Entender qué son los cuentos, su estructura visible y la estructura invisible.
Introducir el concepto del viaje del héroe de Campbell.
Reflexionar sobre los mecanismos de funcionamiento de los cuentos en relación al inconsciente.
Ver las aplicaciones que tienen los cuentos en el ámbito personal y profesional.
Descubrir nuestra historia personal a través de los cuentos que nos contamos: la narrativa individual.
Aprender a cambiar la propia historia a través del diseño de una nueva narrativa personal.
Descubrir las creencias y autoengaños (las propias y las de otros) cuando analizamos los cuentos.
Elaborar cuentos específicos para la solución de problemas concretos.
Aplicar todo lo anterior en nuestro trabajo como docente, formador o terapeuta.

Els continguts:
Los cuentos y su estructura visible e invisible.
Introducción al concepto del viaje del hombre de Campbell.
Los arquetipos y patrones en los cuentos.
Los cuentos como herramienta de cambio y transformación.
Creencias y autoengaño.
Narrativa personal: somos historias.
Transformación de la historia personal a través de los cuentos.
Aprender formatos estructurales y protocolos para la creación de cuentos y metáforas.
Cómo conectar con los recursos del inconsciente a través de la narrativa.
Análisis de personajes, álbumes ilustrados y canciones: claves psicológicas.

Els ponents d’aquest seminari:
rocio_blog_smconectadosRocío Antón, máster en promoción lectora y especialista en fomento de la lectura en el ámbito bibliotecario y escolar. Imparte desde hace años cursos y talleres de formación para mediadores de la lectura, bibliotecarios, docentes y padres, participando como ponente en diversos congresos e instituciones (Casa del Lector, CIVEL, Zecobit, Jornadas de BE, Familias Lectoras).
Colabora con el Centro Andaluz de las Letras en distintos circuitos adultos e infantiles y coordina grupos de familias lectoras, rutas literarias y clubes de lectura. Realiza, así mismo, talleres de crecimiento personal tomando como base los cuentos y las metáforas como forma de acceder al mundo del inconsciente y de las emociones. Es autora de Animar a leer en infantil y primaria, de la colección Familias Lectoras de la Consejería de Educación de la Junta de Andalucía.
Es coautora del proyecto de investigación “Análisis y descripción de la producción editorial andaluza en álbumes ilustrados (1999-2006)”. Ha publicado artículos en revistas especializadas.
pablo_blog_smconectadosPablo Antón, consultor estratégico especializado en ayudar a las organizaciones a crear valor. Realizó estudios de Morfosicología, Ciencias Sensoriales, máster practitioner en Programación Neurolinguística (PNL), máster en Coaching con PNL, Constelaciones Familiares y Grafología. En la actualidad es director de Ancor Retail, una consultoría estratégica que basa su actividad en el profundo conocimiento de las personas y de sus necesidades.

En su trabajo relacionado con el acompañamiento a las personas en su proceso de desarrollo personal y profesional, presta especial atención a todas aquellas informaciones y actuaciones que se estructuran en la base inconsciente de la persona, que a fin de cuentas es donde residen gran parte de los recursos necesarios para avanzar en su vida de forma positiva, superando los obstáculos necesarios para su crecimiento.

Concibe a la persona como parte de un sistema vivo que se inicia en el sistema familiar y se inserta en los distintos subsistemas de su entorno (profesional, vocacional, ciudad, país, educativo…), que se ven afectados entre sí de tal forma que cada uno de los sistemas, o partes de ellos, afecta al resto en un bucle sin fin de interdependencias. Aplicando esta mirada sistémica a su trabajo consigue incidir desde lo general a lo particular, haciendo que los resultados sean más profundos y duraderos que si interviniéramos en una parte aislada del problema o de la situación.

A qui s’adreça el seminari:
Este seminario va dirigido a todas aquellos que tengan la responsabilidad y la oportunidad de favorecer el crecimiento de otras personas en su trabajo diario: ayudando a que estas tomen el mando de su vida, descubran las creencias limitantes que le impiden un camino de realización personal y se enfrenten a sus mentiras personales que, a base de repetir, esconden la posibilidad real de mejora. Es decir, docentes, educadores en general, cuentacuentos, bibliotecarios, monitores de tiempo libre, asistentes sociales, terapeutas, psicólogos, coachers, escritores y cualquier persona en su proceso de crecimiento personal.
Desde la simplicidad de la metodología, los cuentos se perfilan como una poderosa herramienta de autoayuda, o como eficaz herramienta para cualquier persona que se encuentre en el ámbito de la formación o de la ayuda a otros.

Una entrevista amb els ponents la podeu llegir a:
http://blog.smconectados.com/2015/02/05/conversando-con-pablo-y-rocio-anton/

Matilda

Matilda
Danny DeVito
(1996)

CartelMatilda es una de las dos películas basadas en libros de Roald Dahl. La otra es Charlie y la fábrica de chocolate.

El personaje de Matilda es un icono de la literatura infantil y forma parte del imaginario de muchas personas que a través del libro o de la película descubrieron un ser maravilloso, una niña inteligente, decidida y encantadora que sobrevive a una familia banal, con unos padres irresponsables y un hermano teleadicto y simplón. Recuerda el carácter de la Lisa de “Los Simpson”.

La cinta comienza con el nacimiento de Matilda. Una voz desconocida nos va explicando los progresos de esta niña prodigio. Nos cuenta, por ejemplo, que “al cumplir los dos años Matida ya había aprendido lo que la mayoría de la gente aprende a los treinta: A cuidar de si misma

La relación de Matilda con la lectura es patente, sobretodo, en la primera media hora de la cinta. En una de las escenas la voz en off explica que “Al cumplir los cuatro años, Matilda ya se había leído todas las revistas de la casa. Una noche se armó de valor y pidió a su padre algo que deseaba desesperadamente”
– ¿Un libro? ¿para qué quieres un libro?
– Para leer.
– ¿Leer? ¿para qué quieres leer si tienes un televisor delante de tus narices? Un libro no te dará nada que no pueda darte un televisor.

Matilda no se resigna y busca un listín telefónico -en la época que se rodó la película el uso de internet no era habitual y se tenía que buscar la información en un directorio. Hay un plano corto en el que el dedo de la niña señala la dirección de la biblioteca púbica y vemos que también aparecen los teléfonos de las secciones (información, zona infantil, mostrador de préstamo, periódicos).

En la escena siguiente, Matilda va a la biblioteca que se nos presenta como un espacio enorme, como una catedral. Con la ayuda de unos planos contrapicados que magnifican el lugar, vemos a la bibliotecaria, la señorita Phelps – su nombre recuerda la palabra inglesa “help” (ayuda) – detrás de un frío mostrador, rodeada de paredes de mármol, altos techos y vidrieras, como si fuera un obispo a punto de una celebración. Podemos pensar que es una persona fría pero, en cambio, se muestra muy amable y cordial con la niña.matilda zona  infantil de la biblioteca

¿Los libros infantiles, por favor?
– Los encontrarás en esa sala de ahí – señala a su derecha – ¿quieres que te elija uno que tenga muchos dibujos?
– No, gracias. Puedo arreglarme por mi misma.

Matilda se acerca a la zona de literatura infantil. Es un espacio muy acogedor -nos recuerda la librería “la Tienda de la Esquina” de la película Tienes un email– alegre, con murales en las paredes, algún juguete, buena iluminación, más vidrieras, libros abiertos, estanterías a la altura de los niños y una butaca para sentarse a leer cómodamente.

A partir de ese día, cuando su madre se va al bingo, Matilda camina diez manzanas hasta la biblioteca y devora un libro tras otro. Cuando termina de leer todos los libros infantiles empieza a rondar alguna otra cosa. La señora Phelps, que ha estado observándola durante varias semanas, le ofrece a Matilda una valiosa información bibliotecaria. Es una escena extraordinaria en la que se las ve a las dos andando por el pasillo central (como si fueran dos edades de la misma persona) y mientras la cámara se aleja ofreciéndonos un plano general con las dos enormes estanterías centrales, de nueve niveles de altura, y personas en diversas mesas, consultando obras, mantienen la conversación siguiente:matilda en la biblioteca 5

– ¡Claro, pequeña! Teniendo un carnet de la biblioteca podrías llevarte los libros que más te gustaran a casa.
– Eso sería maravilloso.

Acto seguido vemos a Matilda arrastrando un carrito rojo, de cuatro ruedas, cargado de libros, entre los que podemos entrever algunos títulos: Kim de Rudyard Kipling, Lord Jim de Joseph Conrad, Los papeles póstumos del Club Pickwick de Charles matilda carrito con librosDickens, Lorna Doone del escritor inglés Richard Blackmore, etc. Mientras la niña avanza, decidida, con su carrito, la voz en off sentencia: Aquellos libros dieron a Matilda un mensaje esperanzador y reconfortante: No estaba sola.

matilda 3La segunda parte de la película se sitúa en la escuela, una escuela dirigida por la pérfida Agatha Trunchbull, un personaje siniestro que atemoriza a los alumnos y los castiga encerrándolos en un cuarto espantoso al que llaman “el asfixiadero”. Sus métodos pedagógicos se basan en la intimidación. Allí, Matilda descubrirá que tiene poderes telequinéticos y comparte este secreto con su dulce profesora, la señorita Honey.
Se suceden momentos divertidos y la trama avanza hacia un desenlace feliz.

La película, recomendable, es una buena adaptación de la novela, especialmente la primera parte porque en la segunda incluyen algunas escenas de relleno (persecuciones, acción) para alcanzar el metraje habitual. Destacamos que se centre en un personaje femenino, la niña Matilda, y que aparezca una sección infantil, algo bastante difícil de ver en el cine.

portadamibiblioteca14 L’escrit que has llegit forma part de la sèrie d’articles sobre biblioteques de pel·lícula que venim escrivint per a la revista MiBiblioteca. Aquest correspon al número 40 (hivern 2015). Pots llegir el sumari AQUÍ

L’article, tal com surt a la revista, aquí

Us deixo el vídeo de l’escena que comentem més amunt.

 

La trista realitat de les Biblioteques Escolars de Catalunya

El seminari Marta Mata: la biblioteca escolar i la lectura al Baix Penedès, de la Fundació Marta Mata, han organitzat, el 21 de febrer, una trobada de seminaris i grups de treball de biblioteca escolar de la demarcació de Tarragona.

És una iniciativa en la que, com ells mateixos diuen “Es tracta d’explicar-nos els uns als altres què és el que estem fent per a impulsar la lectura des de les biblioteques escolars i els seminaris i grups de treball. Pensem que estem passant un moment delicat i conèixer-nos podria ser una manera de fer pinya. Si estem units i treballem plegats amb una mateixa finalitat, impulsar i protegir les biblioteques escolars i la lectura, potser no ens sentirem tan sols, impotents i abandonats davant d’algunes actituds i decisions que ens arriben tant des del Departament d’Ensenyament, com d’altres Departaments. Com deveu saber, el Govern ha declarat l’any 2015 Any de les Biblioteques, coincidint amb el centenari de la primera Xarxa de Biblioteques Públiques de la Mancomunitat de Catalunya. En el document on s’anuncia aquesta celebració no hi ha ni una sola referència a les biblioteques escolars. Com si no existissin. Al nostre blog podeu llegir aquest document”.

manifestescoÉs així de cru, com un “deja vu”. Em recorda el Manifest de la Biblioteca Escolar que va aprovar la Unesco l’any 1999 i que el Departament d’Ensenyament recolzava (veieu el logo al final del document que hi ha a l’esquerra). Era l’època daurada del “puntedu”, un moment en el que, finalment, semblava que les Biblioteques escolars serien valorades i dotades de recursos i personal. Ara, deu anys després, assistim al tancament i deteriorament progressiu i accelerat de molts d’aquells equipaments.

Potser fóra bo fer com els companys de Tarragona i autoconvocar-nos, exposar el nostre desencís i redactar un altre document (manifest) per fer palesa, en aquest Any de les biblioteques, la situació de les BE dels centres educatius de Catalunya.

“Una biblioteca escolar és com la Batcova: una fortalesa segura en un món caòtic, una font de coneixement i el cau d’un superheroi.” va dir  Tom Angleberger.

batman

Imatge extreta de la Chicago Public Library

 

Mo Willems, l’il·lustrador del mes (febrer del 2015)

MoWillemsL’il·lustrador del mes és en Mo Willems (nascut el febrer de febrer de 1968), conegut aquí, sobretot pel seu llibre “No deixis que el colom condueixi l’autobús!” que no hem deixat d’explicar-lo repetidament als alumnes de tres anys.

En Mo Willems va començar la seva carrera com a escriptor i presentador de televisió de programes tan conegudes com Barri Sèsam però ara mateix viu a Massachussets amb la seva dona i la seva filla, dedicat únicament a escriure i il·lustrar llibres infantils.

Explica que quan era petit i tenia 3 o 4 anys ja li agradava dibuixar i crear els seus propis personatges però quan veia que els adults elogiaven els deus dibuixos per cortesia quedava decebut. Això el va portar a dibuixar i escriure coses divertides. Si l’adult reia, volia dir que eren bones però si els comentaris eren de cortesia, sabia que la seva història era dolenta.

De gran, a Nova York, va començar la seva carrera com a escriptor i presentador del Barri Sèsam, i va obtenir sis premis Emmy entre el 1993 i el 2002. Durant aquest període també va escriure teatre i programes de ràdio.

Des del 2003, Willems ha estat autor de nombrosos llibres per a nens petits, molts dels quals han obtingut importants elogis de la crítica. Un dels llibres més bonics dels darrers deu anys és, sens dubte, No deixis que el colom condueixi l’autobús! i el personatge del colom s’ha fet molt popular entre la mainada. D’aquest colom, en Mo ha fet altres llibres però a casa nostra només s’ha editat “¡La paloma encuentra un hot dog!

paloma2Als EUA es poden trobar els altres llibres d’en Willems, la majoria amb personatges animals (un elefant amistós i brut, un gat, un conill, etc.)

Segons conta ell mateix en diverses entrevistes:

Cada llibre és diferent, però en general comencen amb una cosa que em fa riure (una idea o personatge o situació o gargot o expressió), sempre una cosa divertida.

Després de fixar la idea, començo a explorar els personatges principals en un esforç per arribar a conèixer-los. Això és important perquè són els personatges els qui realment creen la història. Jo dibuixo o millor faig els gargots en diverses situacions i llocs, escric fragments de diàleg, etc. Aquest procés pot trigar des d’uns mesos fins a uns pocs anys.

Quan els gargots s’acumulen i començo a descobrir què suggereixen, els personatges s’afirmen i permetent que la història es desenvolupi ràpidament. Llavors vaig per feina i vaig acabant allò que s’assemblarà a les il·lustracions definitives. Decideixo si fer-ho amb ploma, llapis o pinzells. Penso en els fons i en els colors i també quina mida i forma han de tenir les pàgines… Aquí és on jugo amb diferents tipus de paper, tipus de llapis, tipus de pinzells, tipografia, etc… per intentar trobar l’estil que millor comuniqui la vida del personatge.deixeu-me conduir

L’única regla que em proposo abans de començar és que l’estrella de cada llibre ha de ser dissenyada de tal manera que qualsevol persona la pugui dibuixar. Així, dedico el meu temps a intentar fer els meus dibuixos més simples, més senzills i més fàcils.
Al nostre país només podem trobar tres llibres d’en Mo Willem.

no dejes que la paloma conduzca el autobusUn és el meravellós No deixis que el colom condueixi l’autobús!
D’aquesta història s’han complert deu anys des de la seva publicació el 2004. El més impactant, a part de la història que fa petar de riure, és comprovar la reacció dels infants que miren el conte quan són interpel·lats pel colom. Veure com reconeixen les tàctiques que usa el colom per aconseguir pujar a l’autobús (la teva mare em deixaria, et donaré uns caramels, no ho sabrà ningú, etc…) i discutir-ho amb ells és un moment realment deliciós.

També està molt bé el treball sobre els fons (o millor, sobre l’absència total de fons, només insinuat mitjançant les ombres dels personatges) i la tipografia.

Si busqueu a Pinterest ( a http://www.pinterest.com/creeksidelearn/learning-with-literature) podreu trobar moltes de les activitats que s’han fet sobre aquest llibre, especialment a Amèrica.

paloma1Al web de Mo Willem (http://www.mowillems.com) podem trobar un apartat dedicat a aquest colom amb totes les seves aventures i un quadern per celebrar els 10 anys. El podeu veure clicant a l’enllaç següent:
http://www.pigeonpresents.com/teachersguides/pigeon_activity_10-year_v10.pdf

colom4

 

hot dog

¡La paloma encuentra un hot dog!
Explica que, de vegades, cal compartir les coses. El colom ho aprèn en aquest àlbum molt enginyós i divertit amb la presencia d’un aneguet encuriosit pel hot dog del colom.
Comença així:

-¡Ohhhh! ¡Un hot dog!
-¡Rico! ¡Rico! ¡Rico!
-Aaaaaaahhhh…
-¿Puedo ayudarte en algo?
-¿Es eso un hot dog?
-No es un hot dog; es mi hot dog

tengo pisTengo pis
Un llibre per als més menuts que explica les sensacions que experimenten els nens quan tenen ganes d’anar al lavabo. Ve a ser com un manual d’instruccions, però molt divertit.

Un deixo parell de videos interessants. El primer, sobre el fantàstic llibre del colom i l’autobús. El segon, una bonica entrevista que li van fer a la NBC. Que ho disfruteu!

https://www.youtube.com/watch?v=V10jhsNIMI8

NBC
http://www.today.com/video/today/52118995#52118995